Resum: Prometeu Encadenat

Prometeu, un tità de la dinastia més antiga, és encadenat per ordre de Zeus a unes roques als confins del món (on no podrà veure ni escoltar a cap figura humana), per haver desafiat l’autoritat d’aquest, perque va robar el foc del cel per donarse’l als mortals per salvarlos de la fúria divina.
Hefest, per ordre del suprem Zeus, es el que encadena a Prometeu amb cadenes de bronze ipossibles de desfer, a les roques, car és el Déu que poseeix l’art del ferro.
Hefest obeeix per no demorar les ordres de Zeus, però en realitat el es compadeix de Prometeu
Un cop lligat, Prometeu tot i a la seva condició divina, pateix el sofriment i la vergonya pels seus amics d l’Olimp.
Aleshores, un amic del tità el va a visitar, Corifeu, ja que es vol assaventar de la causa per la qual Zeus l’ha fet presoner i ell li relata la història en la que es disputaven el tron entre Cronos i Zeus, i que al sortir guanyador Zeus, no va tenir cap mirament cap a la raça mortal d’humans i com que a ell no li agradava pas, els va decidir ajudar, alliberant-los de l’Hades, també va aconseguir que els humans deixesin de mirar la mort abans de temps, i els proporcionà el foc, amb el qual van descobrir nombroses arts.
Al finalitzar el relat, apareix un nou amic seu, Ocèan, el qual demana a Prometeu que vagi amb compte amb el que diu car Zeus el podria escoltar i li aconsella que afluixi la ira i busqui un remei per al patiment que pateix, mentres ell anirà a convèncer a Zeus per que l’alliberi d’aquesta tortura, però Prometeu, agraint-li el gest, li diu que estigui tranquil i no es fiqui ja que tem que d’altres patissin la mateixa desgràcia que ell, i posa els exemples d’Atlas, el qual a les regions d’Occident s’està dempeus sostenint sobre les seves espatlles la columna que hi ha entre el cel i la terra, i el de Tifó, un monstre horrible de cent caps, que es va rebelar contra tots els déus, però el llamp de Zeus el ferí en les mateixes entranyes, reduïdes a cendra i fou destruïda la seva força.
I amb aquestes explicacions Ocèan aprèn la lliçó i decideix tornar cap a casa.

Corifeu retorna a la muntanya a on es lligat Prometeu i veu que aquest pateix tant, que el dolor l’ha dut a desvariar la seva ment. Prometeu torna a parlar de les penúries dels homes i com els va transformar en éssers intel·ligents, ja que abans no tenien enteniment.
Corifeu l’intenta animar dient que el dia que es deslligui, el seu poder no serà gens inferior al de Zeus, i en aquest moment Prometeu afirma que Zeus és més dèbil que les Moires i que el destí de Zeus no és el de tenir sempre poder.
Apareix en escena Io, que arribà on era Prometeu.
Aquesta desitja saber, qui és aquell déu que està encadenat a les roques, i per quin càstig ha de patir tot això. Prometeu s’explica, però no li explica la causa del seu encadenament. Io demana a Prometeu que li reveli l’acabament de la seva història, però Corifeu demana a Io que expliqui ella les seves dissorts; i així ho fa.
Un cop Io ha narrat la seva desgràcia Prometeu li explica la fi que tindrà Io. Ella Gemega i brama en sentir el terrorífic futur que li espera, i en un moment de pausa, Prometeu comenta que el seu sofriment no s’acabarà fins que Zeus no caigui de la seva tirania. Llavors Io amb molta curiositat vol saber qui desposseirà el poder a Zeus, i Prometeu li respon que ell mateix, per culpa de les seves decisions insensates es destronarà ja que ha de celebrar unes noces de les quals algun dia es penedirà i engendrarà un fill més fort que ell, i només Prometeu pot evitar aquesta catàstrofesi l’allibera de les cadenes. Però ningú deslligarà a Prometeu en contra la voluntat de Zeus, tret de Hèracles, que serà un dels descendents de Io.
Io vol conèixer amb exactesa les seves dissorts però Prometeu tant sols li concedeix un dels dos relats: saber la fi del seu viatge o qui l’alliberaria.
Però Corifeu decideix pels dos, i demana a Prometeu que li acabi de parlar del viatge a Io, ja que ell prefereix saber qui desencadenarà a Prometeu. I així ho fa i acaba d’explicar el llarg i trist viatge de Io.

Finalment Prometeu té una gran conversa amb Hermes, el missatger de Zeus, que es dirigeix a Prometeu amb molta arrogància, i li diu que ha manat el Pare que digui quina és aquesta boda per la qual ell serà enderrocat del seu tron. Però Prometeu que no canviaria la seva desgràcia pel servilisme d’un criat de Zeus, a més que odia aquelles déus que el maltracten injustament  no li diu res i Hermes l’amenaça amb el múltiple dolor del que està sofrint ara, diu que Zeus destruirà l’escarpat precipici amb el tro i la flama del seu raig, i el seu cos quedarà soterrat amb el pas del temps tornaràs de nou a la llum, aleshores l’aguila sanguinària vindrà dia rere dia a devorar el seu negre fetge.
Però Promeeu no tem res i no obre la boca i Hermes se’n va sense tenir cap resposta de Prometeu, i el cor i Prometeu desapareixen enmig de trons i llamps.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *