Les termes eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries. Eren construccions fetes per a la higiene i  esport per als romans, també eren un centre de vida social, lloc de reunió i tertúlia.
Les primeres termes van néixer en llocs on es podien aprofitar les fonts naturals d’aigua calenta o amb dots curatius; precisament el nom de thermae deriva del grec “θερμός” (thermós), ‘calent’, ja que a l’antiga Grècia ja hi havia construccions senzilles per prendre banys terapèutics.
Durant l’Imperi les termes s’acabarien difonent també dins les ciutats, sense necessitat de cap font natural d’aigua calenta que les alimentés, gràcies al desenvolupament cada cop més evolucionat de les tècniques d’escalfament de l’aigua i de l’ús d’aqüeductes que abastien les termes de les grans quantitats d’aigua que necessitaven.

Estructura de les termes.

Aquests edificis públics constaven de diferents espais i la seva distribució era semblant en tots els establiments.

A prop de l’entrada hi havia el apodyterium (vestuari), on els banyistes es despullaven i es vestien. En aquesta sala hi havia bancs de pedra per asseure’s, i es podia deixar la roba i els objectes personals en uns calaixets encastats a la paret, que eren vigilats per un esclau. La gent pobra pagava a un capsarius (vigilant), que feia aquest servei per poc diners.

Després del apodyterium hi havia el tepidarium (sala de pas) amb temperatura tèbia que preparava els banyistes per al canvi de temeperatura de les altres sales: el frigidarium (sala de bany fred) i el caldarium (sala per al bany calent).

A prop del caldari hi havia el laconium o sudatorium, (una habitació més petita, amb altes temperatures per fer suar el cos). Al sostre hi havia un coberta que es podia obrir i tancar per poder regular la temperatura.
També hi havia una sala anomenada unctorium, que era una sala per a massatges.

Just al costat de les  termes, es podien trobar les popinae, uns petits locals on es venien begudes i menjar. Sovint, s’escoltaven els crits dels venedors oferint els productes als banyistes.

Quan volien fer exercicia anaven a la palestra (un pati porticat).

A les termes, no només hi havia sales fetes per al bany, si no que també hi havien jardins per passejar, una biblioteca, una sala de reunions, etc. Per això es va convertir en un centre de vida social.

La calefacció i l’aigua calenta s’obtenien gràcies a l’aire calent que s’escampava per sota del terra, que provenia de l’hypocaustum. Era un gran forn, escalfat amb carbó o llenya, i que estava suspès sobre uns pilars.

Organització dels banys.

Els banys estaven oberts des del migdia fins que es ponia el sol. Quan no es disposava d’espais separats, s’obrien unes hores al dia per a les dones i unes altres per als homes.

Per al bany, s’utilitzava moltes pomades i estris: ampolleres d’oli per al cos, raspadors arquejats (strigilis) per netejar-se el cos, sosa (tipus de sabó) i draps amb diferents textures.