Dionís

El Déu Dionís o Bacus en llatí es particularment la divinitat que controla el vi i el teatre, aquest home moltes vegades a sigut reconegut per un tall de raim o una pantera negra.

El naixement de Dionis :

El relat més conegut de tots, és que la filla de Cadme, Semele una simple mortal li va demanar a Zeus que li mostres tot el poder que tenia, ella aterrada de por per els llampecs dels trons o tota la força que va fer Zeus va acabar morint la noia ( Semele ) . Zeus sabía que tenía un nadó ( Dionis) el que va fer va ser treure’l i sel va cosir a la seva cuixa. Quan va neixer Dionis,  Zeus li va donar a Dionis , pero Hermes va pensar que a ell el que li feia falta era una familia perque el cuidesin, per tant el va confiar al rei Atamant i la seva esposa Ino, germana de Sèmele. Per amagar-lo de la ira d’hera, Hermes el va vestir de noia. La deessa, però ho va descobrir i va castigar els pares adoptius fent-los embogir.

En l’adolescència, Dionís va decidir viatjar, acompanyat dels sàtirs i les mènades. Primer va visitar Egipte i Etiòpia. Després va conquerir l’Índia i passat diversos anys va anar a Grècia on fou reconegut com a déu i adorat com a tal. Només dos reis s’hi van oposar pel caire esbojarrat que prenien el seu culte, emportats per l’embriaguesa; aquests van ser Penteu i Licurg. Segons Heròdot aquesta part de la llegenda sobre Dionís explicaria que, en realitat, aquest déu era de procedència estrangera i fou adoptat pels antics grecs igual com havien fet amb altres divinitats asiàtiques, per exemple Cíbele.

Es deia que quan Alexandre el Gran va passar per una ciutat anomenada Nisa, prop del riu Indus, els seus habitants li van explicar que la ciutat l’havia fundat Dionís.

I això és una mica la meitat de la seva vida.

 

Déu Mercuri

mercuri

En aquesta escultura podem apreciar que parlaré de Mercuri, el podem identificar per els seus símbols: el caduceu, la talaria, la tortuga, la lira, el gall i la serp. Mercuri era el missatger dels Déus Olímpics, déu del comerç, dels lladres, dels viatgers, dels esports, dels atletes, dels creuaments de fronteres, del peix i guia de l’inframón. Era fill de Zeus i Maia. Nasqué en una cova de Cil·lene i poc després s’escapa del bressol, robà tot un ramat de vaques pertanyents a Apol·lo i les menà a Pilos, on en sacrificà dues, en menja una part i amagà les altres en una cova. En tornar a Cil·lene trobà una tortuga, en buidà la closca i amb ella inventà la lira afegint-hi cordes confeccionades amb budells de vaca. Apol·lo descobrí el lladre de les vaques gràcies a les seves dots endevinatòries i portà Mercuri davant Zeus perquè imposés justícia.

Però al final Apol·lo acordà amb Hermes descanviar les vaques per la lira. També la siringa fou inventada per Hermes, que la lliurà igualment a Apol·lo a canvi del seu caduceu d’or i d’algunes nocions d’art endevinatòria.

Cavall de Troia

esp_xvii09

Això és un llenç de l’artista madrileny Juan de la Corte que situa l’escena en un marc d’arquitectures clàssiques, de tan sols 140 x 238 cm, com si ens trobéssim a la Roma incendiada de Neró del segle I. En aquesta pintura observem en un costat de la imatge veiem els grecs sortint del cavall de fusta saquejant la ciutat de Troia.

El cavall de Troia Segons Homer, es tractaria d’una expedició de càstig per part dels aqueus, el casus belli hauria estat el rapte (o fugida) d’Hèlena d’Esparta pel príncep Paris de Troia.

El setge de Troia va durar deu anys. Els grecs van idear una nova estratagema, un gran cavall de fusta buit. Va ser construït per Epeu i ho van ocupar soldats grecs encapçalats per Odisseu. La resta de l’armada grega va fingir partir i un espia grec, Sinó, va convèncer als troians que el cavall era una ofrena a Atena. Tot i els advertiments de Laocoont i Cassandra, els troians van introduir el cavall a la ciutat i van fer una gran celebració i, quan els grecs van sortir del cavall, la ciutat sencera estava sota el somni de la beguda. Els guerrers grecs van obrir les portes de la ciutat per permetre l’entrada a la resta de les tropes i va ser saquejada sense pietat alguna.

Save

Cassandra

 

Cassandra era la filla d’Hecuba i Príam, el rei de Troia. Un dia, mentre els seus pares estaven a una festa, van deixar a Cassandra i al seu germà Helen al santuari d’Apol·lo. A l’endema quan els van anar a buscar els seus pares, les serps de l’altar del déu els estaven llepant les orelles i els organs dels sentits per a purificar-los. Així van rebre el dó de la profecia.

Les profecies de Cassandra es mencionen molt sovint en la Guerra de Troia. Quan va arribar París, volia que el noi( encara no se’n coneixia la seva identitat) portés la ruïna a la ciutat. Està a punt d’aconseguir que sigui condemnat a mort quan és descobreix que és el fill de Príam, i això el salva. Quan París torna a Troia amb Helena prediu que allò portarà la destrucció a la ciutat però ningú li fa cas.

Durant la Guerra de Troia, Otrioneu li va demanar la seva mà, però va morir a mans d’Idomeneu. Més tard, s’ho va demanar Coreb, però va morir quan van coquerir Troia.

Després de la mort d’Héctor, Cassandra és la primera en saber que el rei torna amb el cos del seu fill. Amb el suport de l’endevi Lacoont, s’oposà a introduÏr el cavall de fusta que els grecs havien deixat a la platja. Però Apol·lo va enviar les serps que devoraven a Laocont i els seus fills, i els troians no van fer cas de Cassandra.

Durant el sacseig de Troia es ve refugiar al temple d’Atena, però va ser perseguida i violada per Àiax, el fill d’Oileu, que l’arrancà dels braços de la deessa i la portà lluny de la seva protecció. Això va provocar que els grecs es disposesin a matar Àiax, però es va refugiar a l’altar de la deessa que acabava d’ofendre i es va salvar.

Quan van repartir el botí del sacseig de Troia, a Cassandra la van donar com la concubina d’Agammèmnon, que és va enamorar d’ella. Cassandra encara era verge, però li va donar a Agammèmnon dos bessons: Telèdam i Pèlops.  De tornada a Micenes, va morir amb ells, a mans de la seva esposa Clitemnestra i del seu amant, Egist. En moltes tradicions es creu que l’única raó de la mort d’Agammèmnon és el seu amor per Cassandra.

 

 

Aiax el Gran

A la foto podem veure a una dona, i dos homes. L’home que porta el casc i l’escut porta un altre home sobre seu.  Aquests són :

-La dona és Atenea

-L’home que esta al costat a la esquerra és Hermes

-L’home del mig és Aiax amb el cos mort de Aquil·leu.

El que estan fent, és emportar-se el cos d’Aquil·leu a la seva tomba, en honor d’Aquil·les, els aqueus i van construir un enorme túmul a la platja de Troia. Els seus ossos es van barrejar amb els de Patrocle, i es van celebrar jocs funerals en el seu honor . Després de la mort d’Aquil·leu,   Aiax va fer el lloc de pare amb el fill d’Aquil·leu, i el va críar com si fos fill seu.

Àiax demana que s’executi a Helena com a càstig del seu adulteri, però la seva petició provoca la ira dels atrides contra ell. Odisseu aconsegueix que la noia es retorni a Menelau. Aleshores Àiax reclama com a part del botí el Pal·ladi. Però Odisseu instigat pels atrides, se les enginya perquè es refusi la seva petició. Àiax amenaça venjar-se de Menelau i Agamèmnon, que s’han d’envoltar d’una guàrdia. L’endemà es troba el cos d’Àiax travessat per la seva pròpia espasa.

El combat entre Hèctor i Aquil·leu

hqdefault
Pàtrocle va morir a mans d’Hèctor, per què va volguer combatre contra ell, encara que Aquil·leu li va dir que no. Hèctor arrebatà les armes que duia Pàtrocle, que eren d’Aquil·leu, i aquest va voler venjança. La mare d’Aquil·leu, Tetis, va manar a Hefest que fés les armes més brillants que hagués fet mai. Tetis li va dur les armes a Aquil·leu, dolgut i furiós per la mort del seu amic Pàtrocle, i a més, furiós de que Hèctor s’endús les seves armes. Aquil·leu va sortir del seu amagatall, i matant a centenars de troians, es va dirigir al palau de Príam. Hèctor va anar a despedir-se d’Andròmaca i del seu nadó, sapiguent ja que li arribava la mort. Quan van ser ja a palau els dos herois, es van mirar i a continuació Minerva va fer un fals Paris per ajudar a Aquil·leu. Hèctor, reconfortat de tenir al seu “germà” al costat va dir: “Ànims, germà. Lluitem contra Aquil·leu! Hèctor continuà: “Aquil·leu! Un dels dos ha de morir aquí, així que si tu mors, et treuré les teves armes, però si moro jo, hauràs de deixar que la meva família em dongui sepultura! Aquil·leu es va negar, i li va dir que els corbs i els gossos es menjarien el seu cadàver, mentre que ell l’arrastrava tres vegades al voltant de la tomba de Pàtrocle. Va començar el combat, Hèctor va llançar la llança a Aquil·leu, però es va clavar a l’escut d’aquest. Héctor va cridar: “Paris! Una altra llança! Aleshores es va donar compte que era un trampa dels déus, i va veure que la seva mort s’apropava. Hèctor va empunyar la seva espasa i va córrer cap a Aquil·leu. La fatalitat s’apropava a cada metre que Hèctor corria, i quan va ser davant d’Aquil·leu, aquest li clavà la seva llança a la gola. Hèctor va caure, ensangonat, agafant la sorra amb totes les seves forces, i li va dir a Aquil·leu amb veu apagada: ” Si us plau, no insultis el meu cadàver i entrega’l al meu pare…” Però Aquil·leu no va fer cas. El va despullar, va cordar-lo al carro i va començar a donar-li voltes arrossegant-lo pel terra. Després d’uns dies, Príam va anar a buscar el cos d’Hèctor a la cabana d’Aquil·leu, i així li va donar sepultura.

Zeus i Leda

512px-leda_mosaic

Aquesta imatge és una composició decorativa amb molts colors i materials diferents, que ens fa veure que és un mosaic, aquest és un art molt antic.

Com podem veure hi ha una dona que representa a Leda i un  cigne que es refereix a Zeus. Aquesta representació ens dona a entendre el mite de Zeus i Leda. Zeus tenia una reputació per violar i seduir a les dones increïble. Aquest es va convertir en un cigne per impressionar-la i la va seduir mentre ella caminava junt al riu Eurotas. Aquesta mateixa nit, va jeure amb Tíndar. Com a conseqüència, va posar dos ous dels quals van nèixer quatre fills: Helena de Troia, Pòlux, Clitemnestra i Càstor. Pòl·lux i Hèlena eren fills de Zeus, mentre que Càstor i Clitemnestra ho eren de Tíndar. Càstor i Pòl·lux els coneixien com els Dioscurs.

Helena de Troia fou la filla de Zeus i Leda, famos per la seva bellesa. El seu rapte per Paris provocà la Guerra de Troia.  Ja de ben petita, es féu coneguda per ser una nena molt formosa. Un dia estava al temple d’Esparta dedicat a Àrtemis, quan van entrar Teseu i Pirítou i la van segrestar. Se la van jugar a sorts i va tocar a Teseu. El jove se la va endur a Atenes, però els ciutadans no van permetre-li entrar amb la bella espartana -perquè temien una guerra- i Teseu va portar-la amb la seva mare, Etra. Un dia, mentre estaven dona i nena soles, van arribar els germans d’Hèlena, Càtor i Pòl·lux , la van alliberar i van agafar com a esclava Etra, qui acompanyaria Hèlena a Esparta i també a Troia.

Els Dioscurs són els fills de Zeus i Leda. Són germans d’Helena i també de Clitemnestra. Però Leda estava casada amb el rei Tindàreu i la nit en què Zeus es va unir a Leda sota la forma d’un cigne, ella també es va unir amb el seu marit humà, i les dues parelles de bessons que van néixer s’atribueixen així: Pòl·lux i Helena a Zeus i Càstor i Clitemnestra a Tindàreu.

Clitemnestra va néixer dels ous postos per la seva mare després de la seducció de Zeus i la posterior relació amorosa amb Tíndar. Els prínceps de Micenes, Agamèmnon i Menelau, foren acollits al seu palau d’Esparta, convidats pel seu pare. Al cap d’un temps, Clitemnestra fou concedida a Agamèmnon com a esposa.

L’Odissea: vet-ho aquí el resum del nostre viatge

Les preguntes del concurs Odissea ens van fer ben bé ballar el cap. Algunes a les quals hem agafat especial “estimació” han merescut que els dediquéssim una estona més, i hem fet una petita cerca per ampliar-ne la informació. Són aquestes:

PENTESILEA

Pentesilea va ser la reina de les guerreres amazones, i les va dirigir a la Guerra de Troia. Era filla d’Ares i d’Otrera. Tenia 3 germanes més, Hipòlita, Antíope i Melanipe.

Una de les narracions gregues conta que durant la Guerra de Troia, Pentesilea va anar a caçar amb la seva germana Hipòlita però en una acció accidental darrere d’un cérvol, Pentesilea va matar a la seva germana amb una llança. Com la seva germana era reina de les amazones, van coronar Pentesilea reina de les amazones. Pero Pentesilea no suportava la mort de la seva germana i només volia morir. Tant és que així Pentesilea va decidir que havia de morir mostrant valor en el camp de batalla.

Va entrar a combatre en la Guerra de Troia, que estava enfrontant en aquells temps grecs i troians. La reina va partir cap a la ciutat de la Tròade acompanyada de les amazones. El príncep troià Hèctor va morir assassinat per l’heroi grec Aquil·les i Pentesilea es va posar del cantó troià. Les amazones van lluitar contra els grecs, i Pentesilea va matar el rei Macaó i va fer marxar en retirada l’exèrcit d’Aquil·les tres vegades. Finalment Aquil·les matà Pentesilea amb l’ajuda de la dea Atenea travessant-li el pit dret amb la seva llança.

Aquil·les en veure-la morta, va quedat sorprès per la seva bellesa, se n’enamorà i prengué el seu cos en braços.

Pentesilea i Aquil·lesSara Carmona Martínez

 

ROMVLVS

Romulus (Ròmul en català), va ser el fundador de Roma i del Senat romà, junt amb el seu germà bessó Remus (en català Rem), però finalment va ser ell només el que es va convertir en rei de Roma. Es diu que va ser el rei bel·licós que va desaparèixer després d’una tempesta perquè fou abduït pel seu pare.

Buscant venjança, van tornar a la ciutat on van néixer per matar el seu oncle avi i així poder retornar al tro el seu avi Numítor. Expulsat Amuli, ell amb el seu germà van decidir fundar una nova ciutat just on la lloba els havia trobat. En la fundació es van enfrontar, i Ròmul matà Rem. La nova ciutat s’anomenà Roma.

Ròmul va acceptar molt tipus de gent a la seva ciutat com als refugiats, lliberts, esclaus… Ròmul va decidir organitzar unes proves esportives a les quals va convidar els sabins, una població veïna. Durant l’organització els romans van aprofitar per raptar les dones, fet anomenat “Rapte de les sabines”. Finalment el sabins va atacar a Roma per alliberar-les. Després de la guerra amb els sabins els dos pobles es van unir.

Ròmul també va formar les primeres legions formades per 3000 soldats d’infanteria i 300 de cavalleria.

Com ja he dit abans va morir enmig d’una tempesta provocada pel déu Mart, el seu pare.

She-wolf_suckles_Romulus_and_RemusThais Moreno Díaz

 

IMPEDIMENTA

El legionari era un integrant de la legió, la principal unitat militar de l’exèrcit de l’Antiga Roma.

El legionari anava armat amb dues javelines, una de pesada i una altra de lleugera, una espasa i un punyal.

Per protegir-se es posaven un casc, una armadura d’anelles, plaques, un escut rectangular que portaven ala mà. Per completar-ho tot portaven unes sandàlies i una motxilla.

Tot aquest equipament es deia impedimenta.

Ejercito romano 2Ariadna Rivera Garcia

EFEB

El seu significat es “adolescent”. A la Grècia Antiga, a Atenes, s’anomenava als joves de divuit i vint anys, que eren enviats a l’efebia, un servei militar.

El nom d’efeb estava reservat per els que eren membres de l’efebia, en què es dedicaven a entrenar les arts de la guerra i per al combat.

El jove que volia entrar-hi, havia d’inscriure’s en una llista. Després, una assemblea s’encarregava de verificar si tenia l’edat per entrar i si els seus pares eren ciutadans d’Atenes. En total cadascuna de les deu tribus escollia deu joves com a efebs. En entrar-hi, els dividien en dos grups: un destinat a la Muniquia, i l’altra a l’Actea.

El primer anys estava dedicat a l’ús de les armes, i el segon a les tasques de construcció de ponts, fortificacions, etc.

Greklas-Praksyteles-Efeb-MaratonAlba C. García Perucho

TRIVMPHVS

El triomf (Triumphus en llatí) va ser una espectacular cerimònia que se celebrava a l’antiga Roma per homenatjar el general o comandant que hagués tornat victoriós amb el seu exèrcit d’alguna batalla en terres estrangeres. Per al general protagonista era un dia gloriós.

Els requisits perquè el triomf es concedís a l’època republicana eren:

  • Guanyar una victòria contra un enemic estranger, matant al menys 5.000 enemics.
  • Ser un magistrat electe amb imperium (com un cònsol o un pretor).
  • Portar a les tropes a casa, simbolitzant amb això la fi de la guerra.
  • L’aprovació del Senat.

L’espectacle consistia en una desfilada militar que recorria un itinerari previst.

triumphusA la imatge es pot veure com el general desfila orgullós i amb molt honor per el recorregut.

Sara Pérez Balseras

 

ARQUÍLOC

Arquíloc va ser un poeta grec, un dels primers lírics de Jònia, i el primer poeta grec que va compondre versos iàmbics. Era descendent d’una familia de Paros que exercien com a sacerdots a l’illa. Era nét de Tel·lis que va introduir el culte de Demetri a Tasos, i fill de Telesicles a qui l’oracle de Delfos va predir un fill immortal, la seva mare en canvi era una esclava anomenada Enipo. Va guanyar un premi molt jove, però després es va arruïnar i es va haver de traslladar a Tasos amb una colònia i enrolar-se com a mercenari. A Tasos va escriure versos en relació amb el seu amor per Neòbule, però, desenganyat i abatut, utilitza la poesia per atacar la societat que rebutja. Durant la seva feina de mercenari va perdre el seu escut en un combat contra els tracis del continent, aquest fet no li va impedir fer-ne uns versos en què es ridiculitzava a si mateix i on presentava la guerra amb un bon grau de cinisme. Neòbule es va suïcidar segurament per causa dels atacs que li feia Arquíloc a les seves poesies, així com al seu pare, fins al punt que la seva poesia fou prohibida a Esparta. Va guanyar un premi a Olímpia pel seu himne a Hèrcules. Quan va tornar a Paros va participar en la guerra de l’illa contra Naxos en què va morir a mans de Calondes o Còrax.

tumblr_inline_njo9ealenb1tnux9dJudith Sánchez Grimaldos

 

PHARSALIA

La Farsàlia és un poema bèl·lic en llatí escrit en hexàmetres per Marc Anneu Lucà (va néixer el 3 de novembre de l’any 39 a Còrdova, i va morir el 30 d’abril de l’any 65 a Roma amb 25 anys d’edat). Són deu llibres, i tres d’ells van ser publicats l’any 62, i els altres van ser publicats quan va morir el ser autor a l’any 65.

Aquest poema tracta sobre la guerra entre Juli Cèsar i Gneu Pompeu. Aquesta batalla es va produir a la comarca de Tessàlia (Grècia) on Juli Cèsar va ser guanyador. Aquest poema es de caràcter republicà i es troba influït per l’estoïcisme (sistema filosòfic). Antigament va ser un llibre d’escola i molt conegut a l’Edat Mitjana.

L’hexàmetre és un vers format per sis peus dàctils, cada peu dàctil és format per una síl·laba llarga i dues breus.

Lucanus,_De_bello_civili_ed._Pulmann_(Plantin_1592),_title_page (Medium)Anabel Fernández García

VTICA

Útica era una ciutat situada a l’actual Tunisia de l’època romana, allí es va suicidar Cató el Jove, un enemic de Juli Cèsar tallant-se les venes al bany amb una navalla ja que va perdre la batalla de Tapso. Ara, Útica està situada a 8 km del mar i es poden apreciar les restes de termes, i d’un amfiteatre de 20000 persones de capacitat. Útica va ser molt activa a les guerres púniques. A la primera estava a favor de Cartago, la seva veïna pero a començaments de la tercera es va unir a Roma per què es va rendir.

Arnau Reches Picó

Eco i Narcís

El Dimecres 19 de Gener vam anar al laberint d’Horta que està situat a Barcelona. Al parc hi havien moltes escultures mitològiques, però al final del labertint ens vam trobar amb l’escultura que més ens interessava, l’escultura de Eco i Narcís, ja que tenim que fer un treball sobre aquest mite mitològic.

Eco era una nimfa dels boscos d’Helicó, ella distreia a Hera, dona de Zeus, així per que Zeus pogués estar amb altres dones.

Quan Narcís va nèixer, la seva mare Líriope va evitar els miralls i objectes on es podía veure reflectit ja que era molt bonic. Narcís va crèixer sense saber de la seva bellessa. Un día que passejava pel bosc es va trobar amb Eco, una nimfa que es va enamorar d’ell però Narcís la va rebutjar.

Passejant pel bosc va trobar un rierol a la vora seva i va voler anar a veure aigua, al ajupar-se va veure la seva imatge reflectida. En aquell precís moment es va donar compte de la seva bellessa i va quedar totalment enamorat d’ell mateix.  Va arribar a un punt on ell va voler bessar-se i com no sabia nedar, va caure al rierol i es va ofegar.

Llavors desde aquell moment a la vora del rierol va crèixer una flor anomenada ‘Narcís’.


Teseu, Ariadna i el Minotaure.

Teseu, Ariadna i el minotaure.

Fa temps a els pobles de Grècia feien competir als joves a exercicis de curses a peu, llançament de disc, lluita i altres esports.

Aquests jocs eren sagrats per que es celebraven en honor als deus, i es celebraven cada quatre anys i encara continua aquesta tradició amb els jocs olímpics moderns.

Un any, va perdre el campió de Atenes contra el fill de Minos, el rei de Creta, i els atenencs enfadats van assassinar el guanyador. Minos no va perdonar als atenencs aquest acte imperdonable i va declarar la guerra a Atenas, es va apoderar de Atenes i va ordenar que cada anys, durant trenta anys, set noies i set joves d’Atenas fossin lliurats als cretencs per ser devorats pel Minotaure.

Els atenecs, per aquella idea de entregar als seus fills a una mort tan terrible es van quedar consternats, es preguntaven que podien fer, qui seria el valent heroi que matés aquell monstre.

En mig d’aquella desolació va arribar Teseu, fill d’Egeu, rei d’Atenes. Quan Teseu i els joves atenencs destinats al Minotaure van desembarcar a Creta, allà estaven els habitants de l’illa, i allà enmig de la gent estava Ariadna, filla de Minos i Pasifae. Quan va veure a Teseu es va enamorar perdudament d’ell, va decidir ajudar-li en sortir d’aquell laberint i combatir contra el Minotaure. Llavors Ariadna li va donar un cabdell de fil i li va dir que ella agafaria d’una punta i ell de l’altre per poder tornar amb ella i sortir del laberint. Teseu gracies a l’ajuda d’Ariadna, va poder combatre al Minotaure. Els atenencs van poder sortir del laberint i Teseu va agafar a Ariadna entre els seus braços. En una parada a l’illa de Naxos, Teseu va abandonar a Ariadna, que estava dormida en aquell moment. Els motius no son gaire clars per que la va abandonar, ja que hi han moltes versions que no ho afirmen. Quan Teseu tornava a Atenes, es va oblidar de cambiar las velas negres per les blanques, ya que estava distret pensant en Ariadna. Egeu, quan va veure les veles va pensar que havia mort, llavors es va llençar a la mar, i per això aquest mar rep el nom de mar Egea.