Iniciem un nou curs!

Benvinguts al nou curs escolar 18/19!

Aquest any, tornarem a treballar els continguts de Cultura Clàssica, en general, i de Llatí, més concretament, des del bloc “Clàssics Olivar”.

Com ja molts de vosaltres sabeu, també ens podeu seguir a través del nostre Twitter: https://twitter.com/classicsolivar

Per començar, us proposem que feu un petit qüestionari per veure com portem els coneixements de Cultura Clàssica enguany:

Què t’agradaria estudiar en un futur?

Per què has triat l’assignatura de Llatí?

Has estudiat llatí o cultura clàssica anteriorment? Quan? Quin curs?

Saps alguna paraula o frase en llatí? Quina?

Saps si hi ha algun país que tingui el llatí com a llengua oficial? Quin?

Escriu els següents números en xifres romanes:
2018 54 79 8

Digues el nom d’un autor literari romà:

Digues el nom d’un emperador romà:

Digues el nom de tres llengües romàniques:

Digues el nom d’una escultura de temàtica o d’època romana i del seu autor:

Digues el nom d’una ciutat amb passat romà:

Digues el nom de cinc déus/deesses de la mitologia romana:

Digues una paraula en català o castellà que provingui del llatí:

Digues el nom de dues obres literàries d’època romana:

Digues dos o tres països actuals que van ser conquerits en època romana:

Anomena una cançó de temàtica clàssica:

Àpat o aliment que es consumís en època romana:

Nom d’un edifici d'època romana:

Per què es diu que “tots els camins porten a Roma”?

Què vol dir carpe diem?

Què vol dir R.I.P? i on es posa?

Què vol dir I.N.R.I? i on es posa?

Saps que és el Vesuvi?

Saps qui fou Juli Cèsar? Com va morir?

Coneixes algun còmic que parli de romans?

Coneixes alguns dibuixos animats que tractin sobre la cultura clàssica?

Algun joc de taula o jocs de consola?

Reconeixes les següents imatges? Digues què o qui hi apareix:
        

Viatge de final d’etapa a Itàlia (4ESO)

Diumenge, 7 de maig
Ha arribat el gran dia!
Eren les 19.30h de la tarda estàvem tots ben nerviosos col·locant les maletes a l’autobús i acomiadant-nos dels nostres familiars. Ens esperava una llarga nit, abans d’arribar al nostre destí vam fer una parada a l’àrea de servei de Montpellier, per sopar, eren les 23.00h de la nit i poca gent havia pogut dormir.

Dilluns, 8 de maig
La segona parada va ser a l’àrea de servei de Mònaco a les 3.00h de la matinada , tots ben cansats vam haver de baixar i estirar cames. Quan em vaig despertar de nou ja era de dia, i de seguida vam arribar a l’estació de servei de Pisa, allà vam esmorzar i vam tornar a pujar al bus direcció a la Torre de Pisa. A l’arribar, vam comprovar que la torre estava inclinada, ens vam posar a fer les típiques fotos que fa un turista quan hi va, i vam comprar quatre records.
Continua la lectura de Viatge de final d’etapa a Itàlia (4ESO)

Adjectius: grau comparatiu i superlatiu

ELS GRAUS DE L’ADJECTIU

L’adjectiu pot aparèixer en tres graus de significació:

positiu longus -a -um ‘llarg’
d’inferioritat minus longus -a -um ‘menys llarg’
comparatiu d’igualtat tam longus -a -um ‘tan llarg’
de superioritat longior -ius ‘més llarg, força llarg’
superlatiu d’inferioritat minime longus -a -um ‘el menys llarg’
de superioritat longissimus -a -um ‘el més llarg, molt llarg’

Els comparatius d’inferioritat i d’igualtat -igual que el superlatiu d’inferioritat- s’expressen en llatí per un procediment lèxic, com en català: mantenen la mateixa forma de l’adjectiu positiu però precedida d’un adverbi. El segon terme de comparació va en el mateix cas que el primer i és introduït per la conjunció quam:

Dies minus longus est quam nox. ‘El dia és menys llarg que la nit’.
Dies tam longus est quam nox. ‘El dia és tan llarg com la nit’.

El comparatiu de superioritat

En canvi, el comparatiu de superioritat es forma normalment amb el sufix específic -ior -ius.

arrel de l’adjectiu positiu + -ior- / -ius + terminacions temes en consonant líquida (3 decl.)

Tant si en grau positiu són adjectius de tres terminacions (primera i segona declinacions =tema en -o/-a) com de dues terminacions (tercera declinació, tema en -i) o d’una terminació (tercera declinació, tema en -i o tema en consonant), la formació regular del comparatiu de superioritat és sempre igual:

  • el sufix de comparatiu (-ior -ius) s’afegeix a l’arrel de l’adjectiu positiu, sense la vocal temàtica (-o-(>u)/-a-, -i-),

    longus –aum —> long-ior / long-ius
    fortis -e —> fort-ior / fort-ius
    ingens ingentis –> ingent-ior / ingent-ius
  • a continuació s’hi afegeixen les terminacions pròpies del tema en consonant líquida (masc.-fem / neutre):

longior -ius

sing.
pl.
masc.-fem.
neutre
masc.-fem.
neutre
N.

longior

longius

longiores

longiora

V.

longior

longius

longiores

longiora

Ac.

longiorem

longius

longiores

longiora

G.

longioris

longiorum

D.

longiori

longioribus

Ab.

longiore

longioribus

Alguns adjectius tenen un comparatiu irregular (més avall). D’altra banda els adjectius acabats en -eus, -ius i -uus presenten un comparatiu analític (magis + l’adjectiu en grau positiu) com el de les llengües romàniques:

  • idoneus: magis idoneus
  • egregius: magis egregius
  • arduus: magis arduus

El complement del comparatiu

El complement del comparatiu, format pel segon terme de comparació, es pot construir de dues maneres:

  • En el mateix cas que el primer terme de comparació i introduït per la conjunció quam.
    Dies longior est quam nox. ‘El dia és més llarg que la nit’.
  • En ablatiu sol (sobretot quan el comparatiu apareix en nominatiu o acusatiu):
    Dies longior est nocte. ‘El dia és més llarg que la nit’.

Comparatiu amb valor intensiu

Si el comparatiu no té segon terme de comparació el seu valor resta intensiu i es pot traduir amb l’ajut d’adverbis com ‘massa, bastant, força’. Ex:

Senectus est natura loquacior. ‘La vellesa és per naturalesa massa xerraire‘.

El superlatiu de superioritat

El superlatiu de superioritat també es forma amb un sufix específic -issimus -a -um.

arrel de l’adjectiu positiu + -issim- + terminacions dels temes en -o/-a (2a/1a decl.)

Tant si en grau positiu són adjectius de tres terminacions (primera i segona declinacions =tema en -o/-a) com de dues terminacions (tercera declinació, tema en -i) o d’una terminació (tercera declinació, tema en -i o tema en consonant), la formació regular del superlatiu de superioritat és sempre igual:

  • el sufix de comparatiu (-issim-) s’afegeix a l’arrel de l’adjectiu positiu, sense la vocal temàtica (-o-/-a-, -i-),

    longus –aum —> long-issim-
    fortis -e —> fort-issim-
    ingens ingentis –> ingent-issim-
  • a continuació s’hi afegeixen les terminacions pròpies dels adjectius de tres terminacions (amb el N. masc. sg. en -us):

longissimus -a -um

sing.
pl.
masc.
fem.
neutre
masc.
fem.
neutre
N.

longissimus

longissima

longissimum

longissimi

longissimae

longissima

V.

longissime

longissima

longissimum

longissimi

longissimae

longissima

Ac.

longissimum

longissimam

longissimum

longissimos

longissimas

longissima

G.

longissimi

longissimae

longissimi

longissimorum

longissimarum

longissimorum

D.

longissimo

longissimae

longissimo

longissimis

longissimis

longissimis

Ab.

longissimo

longissima

longissimo

longissimis

longissimis

longissimis

Formacions particulars:

  • Els adjectius amb l’arrel acabada en -er fan el superlatiu amb el sufix -rimus -a -um (amb les mateixes terminacions dels adjectius de tres terminacions).

    • Ex: pulcher pulchra pulchrum –> pulcherrimus -a -um (amb r doble!)
  • Els adjectius formats amb el sufix -(i)lis fan el superlatiu amb el sufix -limus -a -um (amb les mateixes terminacions dels adjectius de tres terminacions).

    • Ex: facilis -e –> facillimus -a -um (amb l doble!)
alguns comparatius i superlatius irregulars
positiu
comparatiu
superlatiu
bonus -a -um melior melius optimus -a -um
magnus -a -um maior maius maximus -a -um
malus -a -um peior peius pessimus -a -um
paruus -a -um minor minus minimus -a -um

El superlatiu absolut

Quan el superlatiu no porta complement es tradueix amb el superlatiu català, amb l’adverbi ‘molt’ + l’adjectiu o amb l’article + l’adverbi ‘més’ + l’adjectiu:

‘Lèsbia és bellíssima‘.
Lesbia pulcherrima est. ‘Lèsbia és molt bella‘.
‘Lèsbia és la més bella‘.

El superlatiu relatiu

Quan el superlatiu porta un complement es tradueix amb la construcció formada per l’article + l’adverbi ‘més’ + l’adjectiu. El complement de superlatiu es forma de diverses maneres:

  • Amb genitiu sol:
    Lesbia pulcherrima omnium mulierum est. ‘Lèsbia és la més bella de totes les dones’.
  • Amb la preposició ex + ablatiu:
    Lesbia pulcherrima ex omnibus mulieribus est. ‘Lèsbia és la més bella de totes les dones’.
  • Amb la preposició inter + acusatiu:
    Lesbia pulcherrima inter omnis mulieres est. ‘Lèsbia és la més bella entre totes les dones’.

Continua la lectura de Adjectius: grau comparatiu i superlatiu

BARCINO

El passat dimarts, 21 de març, vam anar a Barcelona amb els alumnes de Llatí de 4ESO i 2BAT de l’Ins Olivar Gran de Figueres.

La visita va consistir a veure què i com era la ciutat romana de Barcino, el nom complet de la qual era: COLONIA IULIA AUGUSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO.

 

Aquí teniu un vídeo sobre la reconstrucció en 3D de Barcino:

Continua la lectura de BARCINO

I LUDI ROMANI

El dia 9 de desembre, des del Departament de Cultura Clàssica i el Departament de Castellà vam fer els I Ludi Romani de l’Ins Olivar Gran de Figueres.

Els alumnes de Llatí de 4ESO van realitzar unes proves relacionades amb el món clàssic romà: jocs de l’Antiga Roma, activitats sobre déus, ubicar monuments romans en un mapa, endevinalles, vestimenta, pentinats, sobre l’exèrcit…

A totes aquestes activitats, van venir a jugar-hi els alumnes de 2ESO, conduïts des del Departament de Castellà per la professora: Núria Tello.

Aquí teniu un vídeo amb algunes de les fotos de la jornada:

https://drive.google.com/file/d/0B5H0Ioa6PI7pTEVhdEpmNVVfTU0/view?usp=sharing

Aquí en teniu algunes opinions:

  • “Los juegos romanos fueron espectaculares, divertidos y a la vez competitivos.”
  • “Yo aprendí más de esta manera que si hubiera estudiado del libro.”
  • “Me gustó mucho experimentar nuevas actividades relacionadas con un tema distinto. Es una forma divertida y educativa de aprender diferentes fiestas y culturas.”
  • “Se han esforzado mucho los de 4º, se lo han currado y todo estaba bien hecho y decorado.”
  • “Pasaba el tiempo volando y, a la vez que aprendías cosas romanas, te relacionabas con gente nueva y haces nuevas amistades.”
  • “Me parece buena idea que los alumnos de cuarto de la ESO sean los organizadores en vez de los profesores, ya que así podemos relacionarnos con otra gente.”
  • “Los disfraces y la decoración, en general, estaban muy bien, se notaba que había mucho trabajo detrás.”
  • “Todos los juegos los puntúo con un 10.”

Moltes gràcies a tothom que hi va col·laborar.

Montse Giménez, professora de Llatí de l’Institut Olivar Gran de Figueres.

 

LES SIRENES

Les sirenes (en grec antic Σειρηνα) són éssers mitològics de l’antiguitat que viuen al mar. Les sirenes de la mitologia grecoromana són meitat dona i meitat au rapinyaire, aquestes atreien els navegants amb el seu cant.

Qui eren?

Són filles del déu riu Aqueloo, no s’acaba d’aclarir qui era la seva mare, si era la musa Melpómene, Terpsícore o Calíope.  El número varia segons les versions; en un principi eren dos, Agláope i Telxiope, més tard van ser afegides Teles, Redne, Molpe, Pisínoe, Parténope, Leucosia i Ligia. Vivien a les costes sicilianes.

 

512px-odysseus_sirens_bm_e440_n2

Continua la lectura de LES SIRENES

EMPÚRIES – Sortida 2BAT

Som els alumnes de Llatí de 2n de Batxillerat i el divendres 14 d’octubre de 2016 vam anar a les Ruïnes d’Empúries a fer l’Itinerari Literari “La paraula al vent” del Camp d’Aprenentatge del Museu Arqueològic de Catalunya.

A l’arribada, vam veure un petit documental sobre les ruïnes d’Empúries, des dels inicis de l’arribada dels foceus i fins al desplegament estratègic de l’exèrcit romà per fer front a Anníbal en la Segona Guerra Púnica.

Ens vam centrar en la visita a la ciutat romana i al museu, ja que nosaltres som alumnes de Llatí.

Vam observar la muralla, i cada cop que paràvem en un lloc determinat, llegíem un text ja preparat a classe sobre el lloc on érem. Aquí teniu les referències als fragments que vam llegir:

  • Titus Livi, Història de Roma, XXXIV, 9, 1-10
  • Petroni, Satiricó, 49
  • Sèneca, Cartes a Lucili, LVI, 1-2
  • Ciceró, Catilinàries, I, 1
  • Marcial, Llibre d’espectacles, 27 i 5

Vam visitar les domus romanes, les termes, l’amfiteatre… I en el museu, davant el mosaic d’Ifigènia vam llegir l’últim text: Eurípides, Ifigènia a Àulide, versos 1216-1232.

Per últim, una visita obligatòria a l’estàtua d’Esculapi, on la guia ens va explicar qui era i què representava.

Aquesta visita ens ha ajudat a fer més palpable tot allò que estem aprenent sobre la vida, els costums i la història dels nostres avantpassats, els romans.

Alumnes de Llatí de 2BAT

Ins Olivar Gran – Figueres

La paraula en el vent: Itineraris històricoliteraris a Empúries

HI TORNEM! AMB LA 1ª DECLINACIÓ

AVE ALUMNI!

Ben tornats al Bloc de Clàssics Olivar! Des de l’Institut Olivar Gran de Figueres us donem la benvinguda al nou curs escolar!

I començarem amb la 1ª Declinació llatina.

Us deixo enllaços d’exercicis i teoria per a poder practiar!

captura3

 

La declinació llatina (viquipèdia)

Teoria 1ª declinació XTEC (aquí)

Viccionari: 1ª Declinació en llatí (aquí)

Exercicis per a fer en línia:

Exercicis de la UB (aquí)

Més exercicis (cliqueu aquí)