Sortida de 4t i 5è a La Barcelona Romana

Després de molt esperar, per fi va arribar el dia de visitar les restes de Barcino, ciutat romana del S. I aC.

Lletres de bronze al Pla de la Catedral

Lletres de bronze al Pla de la Catedral

Aspectes generals:

Cap a l’any 10 a C a Roma manava l’emperador August que fundà la colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, la nostra Barcelona actual.

Recreació de Barcino

Recreació de Barcino

A la ciutat hi vivien unes 2.000 persones.

La ciutat va nèixer al voltant del Mont Tàber. El Mont Tàber és una muntanya però molt petita, és un turó i l’altura és de 16,9 m sobre el nivell del mar.

Barcino tenia una factoria de garum. Als romans els hi agradava aquesta salsa que era una mescla de peix, vi, vinagre, pebre, oli i aigua i que només els rics podien pagar.

També feien vi en una enorme bodega que tenien a prop del temple. era un dels vins més apreciats de tota la Mediterrànea.

Per fer compres gaudien de tota mena de tabernae, que és com ells deien les botigues.

Tenien una bugaderia que ells anomenaven fullonica i una tintoreria, dita tinctoria.

Els romans anaven sovint a les termes, unes instal·lacions luxoses on hi havia aigues termals. Allí es rentaven, feien esport o parlaven amb els amics. Hi havia diferents sales de banys: el trepidarium era una piscina d’aigua tèbia i el frigidarium d’aigua freda.

Croquis dunes termes amb totes les dependències

Croquis d'unes termes amb totes les dependències

Es vestien amb túniques fetes de llana a l’hivern i de cotó a l’estiu. Les persones importants a més es cobrien amb togues. No rentaven la roba a casa si no que la portaven a la bugaderia, fullonica”.

L’ingredient principal per rentar la roba era l’orina, que es barrejava amb cendra, cal i aigua. després l’assecaven i la tornaven a rentar amb aigua i flors aromàtiques.

Romans amb túniques i togues

Romans amb túniques i togues

A la tintoreria, “tinctoria“, es tenyia la roba. Una cosa que feia famosa la ciutat de Barcino era el color blau egipci que els tintorers aconseguien amb un pigmen molt escàs. Era tan bonic que tenyien roba per a la gent rica d’altres ciutats.

Per fer totes aquestes activitats necessitaven molta aigua, que portaven de lluny amb aqüeductes.

Un aqüeducte és un conjunt d’arcs que els romans construïen per transportar aigua a les ciutats. Trigaven a construir-lo uns 15 anys!

Barcino tenia 2 aqüeductes: li arribaven un del riu Besos i l’altre de Collserola. Després l’aigua la posaven en un gran dipòsit. des d’allà la dirigien a bugaderies, fonts públiques, termes…  L’aigua bruta anava per les clavegueres.

Restes de l’aqüeducte

La ciutat de Barcino estava envoltada d’una muralla octogonal amb 76 torres. Algunes eren quadrades i les del portal i les cantonades eren rodones, per vigilar millor. La muralla era de pedra i media 9 m d’alçada.

La muralla

Barcino tenia els seus carrers rectes i ben paral·lels que es creuaven fent una graella.

El principal carrer era el Decumanus que travessava la ciutat. El segon carrer era el Cardo que es creuava amb el decumanus. on coincidien estava situat elForum.

El Forum era una gran plaça on es trobaven els edificis públics més importants. Allí es podien comprar i vendre tota mena d’articles; la gent hi anava també per xerrar amb els amics, celebrar festes, parlar de política, de religió…

Barcino tenia quatre entrades, cada una tenia una porta gran que servia pels carruatges i els exercicits i dos petites que servien per les persones.

En aquestes fotos veiem l’entrada del Decumanus flanquejada per les seves torres semicilíndriques.

Entrada Decumanus Maximus

El temple dedicat a l’Emperador August estava situat a la part més alta de la ciutat i era l’edifici principal del Forum.

Només es conserven quatre columnes de la cantonada posterior dreta.

Restes del Temple

La necròpoli és un cementiri situat a fora de la ciutat romana i a prop de les vies (camins). Dins el cementiri havia un camí per on passsaven les persones per enterrar els morts.

Les tombes, “cupae“, eran al terra i la tapa que les cobria era arrodonida i a vegades eren quadrades.

Pel forat de la tapa deixaven joies i menjar als seus difunts.

També els hi deixaven flors perque creien que els portava bona sort i els feien la vida més feliç.

Les “cupae” de les fotos corresponen a gent pobre, els rics tenien unes tombes més luxoses.

Necrópolis

Los voladores de Papantla

 Entrevista a un volador.

El volador ens explica el significat de la dança, què simbolitza la roba que porten, com aprenen a ballar...

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Les tres parts de la dança

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

La dança en el Tajín

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.