Estrena del film a la Filmoteca i al bloc

Ja podeu veure Al final del dia al bloc. Esperem que us agradi el nostre film!




A continuació trobareu el text de presentació del nostre curtmetratge que vàrem fer a la Filmoteca de Catalunya el dia de l’estrena.

Bon dia a tothom. Estem molt contents d’estar aquí perquè no ens havia passat mai.
La idea i les emocions de la pel·lícula van sorgir d’una sessió en què tothom explicava quina situació havia viscut en què se li presentava el món. Com una nevada a l’escola, un dia que vas sol pel carrer, etc. I ens va cridar l’atenció la de deixar-se o perdre les claus i és la que vam treballar.
A partir d’aquí vam crear un personatge, el Sid, que després de molt temps de ser un nen desordenat i desorganitzat comença a millorar i les coses li van molt bé.
A més vam fer un treball molt important de localitzacions buscant portes de cases i carrers i barris ja que la localització ens podia inspirar per fer la història. Va ser difícil triar la porta perquè per nosaltres havia de ser un personatge més. Pel replà, quan vam veure el de casa del Nahui ho vam tenir molt clar.
Ja amb la idea, el personatge i la localització vam fer la història i vam intentar expressar que el nostre personatge passa per diferents estats emocionals: alegria i satisfacció, frustració, impotència, solitud i un alleugeriment molt gran al final.
Ens han ajudat molt diferents fragments com: “Mala sang” (tràveling) “Un condemnat a mort s’ha escapat” (plans curts i el so) o “El petit fugitiu” pel pas del temps, el personatge entre la gent o els plans de digressió. També “Xiao Wu” pels elements interposats i “Els 400 cops”.
Li hem donat especial importància al so i ha estat difícil en el muntatge, hem tingut diferents dificultats. També ha estat dur el rodatge perquè han estat moltes hores però també molt emocionant perquè tothom ens mirava i perquè un dia vam acabar a les 12 de la nit.
Ens ha agradat molt aquesta experiència perquè ara veiem el cinema d’una altra manera, amb un altre punt de vista (ens fixem més en el so o el color per exemple). I hem aprés que al cinema hi ha emocions, que s’ha de cooperar perquè és un treball en equip i que cal molta paciència. La pel·lícula la veiem molt nostra.
Ah! També hem aconseguit que els pares es quedin parats quan fem comentaris veient una pel·lícula.
Volem donar les gràcies a la Raquel per la seva ajuda ja que hem après molt d’ella i també de la Sandra, el Quirze i el Jordi, els nostres mestres del taller.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *