CUIDEM ELS ULLS

Quan vam arribar a l’òptica estàvem molt nerviosos. Vam muntar el trípode, la càmera i l’equip de so. Després vam entrar-hi i li vam dir a l’home que erem de l’Escola Espronceda i que veníem a gravar el minut lumière. Els homes eren molt amables. L’Ericka amb la Dayana eren les encarregades de l’equip de so i el Joao era el que feia les fotografies. Mentre gravàvem el Joao sense voler va parlar fluix.

Nosaltres creiem que no ens ha sortit tot ho bé que ens esperàvem perquè hauríem d’haver triat un altre pla. Fent aquesta pràctica em après a acceptar les nostres pròpies errades.

I, sobretot, volíem donar les gràcies als nois per deixar-nos gravar a la seva òptica. Van ser molt simpàtics.

 Sharon i Jessica

L’HOME EN REVISIÓ

El dijous 11 de novembre hem anat a gravar al centre mèdic Sant Fèlix de Sabadell, amb la nostra professora Mar, l’Àlex el mestre de cinema i uns quants companys més de classe. A l’arribar, l’encarregada de recursos humans ens ha rebut i ens a explicat on rodaríem el nostre minut. Tots hem muntat l’equip de gravació. Abans de començar a gravar, una infermera ens ha ensenyat tots els passos que es realitzen per fer una radiografia. Una vegada vist això, hem decidit on col·locar la càmera, li hem donat instruccions a la infermera i a l’Àlex, que era el  nostre pacient i ja hem gravat el minut.

El nostre minut no ens a sortit tot ho bé què ens podia haver sortit, ja que ens vam oblidar de tancar la porta de la sala i es veu una mica de llum.

Volem donar lar gràcies a la senyora de recursos humans i al director per deixar-nos gravar.

 Dayana i David

EL MECÀNIC ESPIA

Al sortir de classe vam caminar fins al mecànic. Quan ja estàvem allà al costat, la Mar ens va dir que ens concentréssim. Al arribar al taller , vaig demanar permís per començar la gravació. Tot va ser molt fàcil, perquè ens van ajudar tots i sobretot l’Àlex. Alhora de fer l’enquadrament, la meva companya i jo ens vam posar d’acord. L’ Alícia va pitjar el botó de play i va gravar un minut. Tot va quedar molt bé.

En acabar, tots vam esmorzar. Jo vaig menjar-me un plàtan i els meus companys un entrepà. Després, tots vam anar a gravar a l’aeroport de Badia. Allà jo feia les fotografies i vaig fer moltes fotos als avions d’exposició que hi havia i també als que despagaven.

Quan ja ho teníem tot gravat vam marxar a gravar l’últim Minut Lumière, que era el dels nostres companys Faicel i Soufian. Allà ens esperava gravar a un conill que es diu Patufet. Tot va sortir molt bé, excepte que en acabar els rodatges estàvem tots molt i molt cansat.

 Alicia i Sebas

EL RECICLATGE

 El divendres 12 de novembre vam començar a gravar el nostre Minut Lumière.

 Abans de començar a gravar vam ensenyar a l’Àlex els possibles enquadrament que havíem pensat. Mentre nosaltres miràvem com quedava, la resta anava muntant l’equip de so. Al final, vam decidir-nos per posar la càmera enfront la porta ja que quedava bé. Una vegada col·locada, vam ajustar el zoom, el diafragma, el balanç de blancs i vam connectar l’equip de so a la càmera. El nostre Minut Lumière, tracta de la recollida de paper que es fa a l’escola per després reciclar-ho. En ell  surt el nostre company de classe, Eduardo. Durant la gravació, tots estàvem callats perquè l’Àlex ens va dir que el micròfon era molt sensible i s’escolta molt. Quan vam acabar, vam desmuntar-ho tot i el vam guardar.

 Yamil i Victòria

DESPEGUEM A L’AEROPORT

Quan vam sortir de l’escola vam anar al mecànic. A l’arribar, el meu company Sebas va acostar-se als homes els va preguntar si ja podien organitzar el pla de com canviaven les rodes del cotxe. La resta, vam començar a muntar l’equip mentre l’Alicia i el Sebas trobaven el seu pla. Una vegada acabat de gravar, vam desmuntar l’equip i li vam donar les gràcies al mecànic.

 Abans d’anar a l’aeroport, vam parar per esmorzar i ens vam fer unes fotos. Per arribar a l’aeroport vam trigar uns 20 minuts. Quan estàvem allà, a l’Aissatou i mi ens va costar molt triar el pla què volíem gravar, ja que la nostra idea era gravar un avió que despegués. Una vegada gravat, vam recollir-ho tot i vam marxar.

 Aïssatou i Jean Piere