Visionat de fragments

Fragment: Primavera tardana

Director: Yazuhiro Ozu,  1949

vlcsnap-2011-03-29-13h18m37s64

Conversa després del visionat del fragment

 

– Quan entrava a la casa i es treu la jaqueta, l’ombra queda molt bé.

– Ell fa uns enquadraments que sembla una pintura, emmarca els espais

– La càmera està baixa, sempre filma amb la càmera baixa

– Sembla súper alt, però és per això que sembla més alt

– És un contrallum molt potent, la llum està posada perquè es vegi el fons il·luminat, ens transmet que es troba sol, sí la seva solitud..

– Com pela la poma…, ho fa molt a poc a poc

– Està trist, perquè es troba sol, ja no té ningú per compartir la seva casa

– Aquesta pel·lícula és de l’any 49, i podria ser actual

– En aquesta pel·lícula, l’actor és el mateix que pela la poma o és un altre?

– En aquesta pel·lícula és l’actor, ho sabem per l’estil de treball del director, sempre treballa amb els mateixos actors.

– L’any pasta els de 6è, van fer el dibuix amb un altre nen que no era l’actor, però dibuixava millor

– Ens fixem en les pomes en aquest primer pla, les pomes una fruita insignificant es converteix en un objecte molt important,

– Ens fixem en el detall de com la talla, perquè es un pla molt tancat

– Hi ha poca molt profunditat en aquests plans, per això ens fixem molt en l’acció de pelar la poma.

– Perquè posa el mar?

– Sempre posa plans oberts, en contrasts amb els tancats

– El mar et recorda coses, del temps que ha passat amb la filla, el mar és obert, és un espai que et deixa pensar

– Jo a vegades quan estic deprimit sempre vaig al mar

– També es pot pensar en el mar, com una mort…

– En el nostre film també podria sortir el mar, perquè vam dir que al protagonista li agradava el mar.

Deixa una resposta