Després d’uns quants dies després de retrobar-nos, ja estem al últim dia de classe! Segur que aquest comentari ja no el llegireu, però hem fa molta il·lusió fer-lo, ja que el vostre curtmetratge hem va agradar molt. Com ens vareu explicar una part del grup volíeu fer una historia sanguinària, i l’altre part de la classe volíeu fer una historia d’amor, la part sanguinària era difícil de fer. Crec que al final vareu aconseguir integrar-les totes dues en la pel·lícula final, felicitats!
La història comença molt bé, amb la primera trobada, i ens adonem que la noia que truca al Juan esta penjada d’ell, és el que volíeu aconseguir?
Va quedar molt bé el fet de que la càmera no seguis el Juan i la noia, si no que es quedés amb l’altre noia, i així eviteu molts més plans d’atracament en el bar, és a dir eviteu la filmació de la violència, que segur que hagués estat molt difícil d’interpretar.
El final està molt ben aconseguit amb la trucada als Mossos, la llàstima i la gràcia alhora és que et quedes amb el “moc” de saber el que pot passar a continuació, aquest podria ser un bon començament d’una altra pel·lícula.
Bé companys i companyes ho deixo aquí.
Bon estiu.

Jan Gustems

Trobem que totes dues presentacions de personatge són molt bones, ja que totes dues tenen quelcom d’especial. La primera s’entén perfectament sense necessitat de diàleg i a més té els plans justos, ni més ni menys! el trobem boníssim!
En el segon també trobem molt poc diàleg, cosa que creiem que està molt bé ja que cap de nosaltres és actor professional i si no és necessari millor no parlar, a més a més l’interpretació de l’actor es molt bona i dóna molta gràcia a la presentació. Voldríem destacar el primer pla de la primera presentació i el últim pla de la segona ja que ens han semblat excel.lents!!

Moltes felicitats des del Costa i Llobera, Hèctor, Elisa i Pere.

Adéu

en primer lloc, volíem felicitar-vos per la pel•lícula. La narració era força complexa, ja que teníeu dos arguments forts que es desenvolupaven a la vegada: la història del robatori i la història amorosa. Era difícil creuar-les i ho vau saber explicar molt bé. Per això també ens va semblar molt bo el títol que vau escollir: “Amor robado”, perquè només amb dues paraules engloba tota la història i al mateix temps no n’avança el desenvolupament.

Les localitzacions també estaven molt ben triades i el treball d’actors és molt intens. És molt interessant també la tria de mantenir-vos amb la noia que espera mentre els altres dos fan l’atracament (primer amb el pla general i després el pla tancant). Aporta tensió i ens apropa al punt de vista d’aquest personatge, que fins ara quasi no havíem compartit.
Després del robatori, és meravellós el canvi d’escala que feu: de cop trobem dos plans molt molt generals (oberts) dels protagonistes corrents. Aquest canvi d’escala produeix una veritable emoció cinematogràfica! La intensitat dels plans es reforça pel so del segon (amb el pont inclinat): aquests cops regulars són el so directe del pla o els vau gravar especialment? Tenen una potència expressiva molt gran.

En definitiva, ens ha semblat una pel•lícula molt potent i amb tries cinematogràfiques molt interessants. Felicitats!

Joan Torrent (Director del Ceip Els Xiprers)