El Cinema i el cómic.

El cómic té molts elements relacionats amb el cinema, per aquesta raó us proposo aquestes dues pàgines per fer-vos els vostres propis cómics amb l’ajut de la informàtica.

Espero que us agradin:

http://www.genmagic.net/generadordefichas/fichasdelengua/fcontes2.html

En aquest us heu de registrar:

http://www.toondoo.com/Home.do

També podeu fer l’activitat del JCLIC:

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.net/projects/comic/jclic/comic.jclic.zip&lang=ca&title=El+llenguatge+del+còmic

Anem a fer cinema

Fer cinema

Es tracta de conèixer el procés d’elaboració d’una pel·lícula i dels conceptes bàsics del llenguatge fílmic mitjançant la realització d’un curt i el seu enregistrament (en vídeo).

1. De la idea al guió.

1.1. A partir de la visualització d’un curtmetratge de ficció.

– Quina és la “idea o tema” del film?

– En poques línies, fes-ne la “sinopsi” (explica de què va la pel·lícula).

– Resumir-ne l’argument en una pàgina: l’acció; l’època i el lloc on transcorre; presentar els personatges, les seves actituds, les relacions entre ells…  

1.2. El film a elaborar.

– Divisió de la classe en grups de treball, cadascun dels quals aporta tres possibles idees o temes.

– Es fa una posada en comú i se’n tria una.

– Es transforma en “sinopsi”: en unes poques línies, han d’explicar de què anirà la història.

– A partir d’aquesta es desenvolupa l’argument: cal que en l’extensió d’un full redactin l’acció, i presentin els personatges i els llocs on passaran els fets.

2. L’estructura narrativa.

2.1. Treball previ.

2.1.1. A partir de la visualització del curtmetratge de ficció.

– Veure les seqüències que té el film.

– Triar-ne una i veure les escenes en què ha estat dividida. Explicar-les.

– Fer una sèrie de dibuixos que il·lustrin les escenes citades.

– Emplenar els quadres: Determinar l’arrencada de l’acció: quin és el conflicte que es presenta, els personatges que intervenen, els seus problemes i allò que va a constituir el nucli d’atenció de tot el desenvolupament argumental.

– El desenvolupament de l’acció.

– El “clímax”: el moment culminant de la narració.

– El desenllaç: conseqüència lògica de tot l’anterior, conseqüències humanes de l’acció.

2.2. El film a elaborar.

– Determinar l’arrencada de l’acció: quin és el conflicte que es presenta, els personatges que intervenen, els seus problemes i allò que va a constituir el nucli d’atenció de tot el desenvolupament argumental.

– El desenvolupament de l’acció.

– El “clímax”: el moment culminant de la narració.

– El desenllaç: conseqüència lògica de tot l’anterior, conseqüències humanes de l’acció.

3. El guió literari.

3.1. Treball previ.

3.1.1. A partir de la visualització d’un curtmetratge de ficció.

– Triar una seqüència i analitzar els diàlegs del seu guió.

– Anàlisi dels “personatges”: Qui són?, què en sabem de la seva vida? Descripció física (aspecte…) i psicològica (reaccions davant dels fets, motius del seu comportament…) Caracterització dels personatges. Són personatges-arquetips d’algun gènere?  

3.2. El film a elaborar.

– Elaborar un guió literari, on es detalli l’acció, les característiques dels personatges, els diàlegs, els escenaris… La narració, doncs, detallada dels fets que han d’ocórrer, dividida en seqüències. Els diàlegs han d’anar precedits pel nom del personatge.

4. El llenguatge fílmic.

4.1. Treball previ.

4.1.1. A partir de l’observació de fotos (de qualsevol origen) on apareguin persones.

– Classificar les imatges segons el diversos tipus de plans, angles de càmera…

4.1.2. A partir del propi guió elaborat.

– Dibuixar un còmic -o realitzar una fotonovel·la- emprant expressament tots els tipus de plans, angles etc.

4.1.3. Amb l’ajut d’una càmera de vídeo.

– Enquadrar un dels companys-es i practicar-hi els diferents tipus d’escala, angles i, fins i tot, moviments de càmera.

4.1.4. A partir de la visualització d’un curtmetratge de ficció.

– Triar una escena i analitzar el tipus de planificació, angles i moviments de càmera…  

– Quins tipus d’espais ambientals apareixen. Són reals o irreals?

5. El guió tècnic.

– A partir del guió literari realitzat, elaborar el guió tècnic. Dividir un full en diverses columnes on s’indiqui la descripció de l’acció i de la imatge (tipus de pla, angle, moviments…); els diàlegs i la banda sonora; efectes visuals.

No estaria de menys en una primera columna fer un dibuix esbossat de cada pla.

6. Vestuari, decorats, atretzo…

6.1. Treball previ.

6.1.1. A partir de la visualització del curtmetratge de ficció.

– Fixar-s’hi amb el vestuari, els decorats, el maquillatge, l’atretzo…

6.2. El film a elaborar.

6.2.1. Una vegada preparada tota la part de guió:

– Buscar el tipus de vestuari adient.

– Dissenyar i fer els decorats, ni que sigui amb materials habituals (cartolina, paper d’embalar, tela…), pintats. Buscar un atretzo que sigui fàcil d’obtenir.

– Cal maquillatge?

7. L’equip artístic i tècnic. El material.

7.1.Treball previ.

7.1.1. A partir de la visualització del curtmetratge de ficció.

– Fixar-s’hi en els tipus de tècnics que apareixen als crèdits finals.

7.2. El film a elaborar.

7.2.1. L’equip.

– Formar l’equip artístic a partir d’aquells alumnes que es sentin més motivats per assumir la interpretació. A més d’aprendre’s els diàlegs -que han de ser breus-, poden fer exercicis d’expressió corporal.

– Formar l’equip tècnic a partir de les afinitats de cadascú. Triar el director, el càmera, el tècnic de so, etc. Aquestes funcions també podrien ser rotatives.

7.2.2. El material.

– Es treballarà  en suport vídeo, per raons d’actualització tecnològica.

– Es prepara la càmera, el trespeus, les bateries carregades, la cinta de vídeo, el micro auxiliar, els auriculars, els llums… Es verifica el material.

8. La càmera.

8.1.Treball previ.

8.1.1. A partir de la visualització del curtmetratge de ficció.

– Fixar-s’hi en el tipus d’il·luminació.

8.2. Taller de vídeo.

8.2.1. Coneixement de la videocàmera.

– Pràctiques de funcionament de la càmera (botons…) Tècniques d’enregistrament (com s’enquadra, s’enfoca, es fan zooms, es fan panoràmiques, etc.)

9. El rodatge.

9.1. El film.

– Ja tenim els decorats preparats i els exteriors localitzats, els equips formats i entrenats, i el material verificat. Seguint les pautes del guió tècnic, ha arribat l’hora de la filmació!

10. La projecció.

10.1. Visionar el film elaborat i comentar-lo.

Els trucs.
De càmera:

# Càmera detinguda: Es tracta de la substitució, per la qual un motiu present en

l’enquadrament desapareix de sobte o, a l’inrevés, apareix; també, quan un motiu

és canviat per un altre. S’obté aturant la filmació i es fan els canvis pertinents.

Una variant són les aparicions i desaparicions graduals en lloc del canvi sobtat; com actualment es treballa en vídeo, aquest efecte s’haurà de fer en la majoria dels casos amb l’ajut d’un generador d’efectes digitals especials, per mitjà de la funció “mix”; o per edició per ordinador.

# Escombrat: En el moment de la filmació, es fa una panoràmica rapidíssima.

– De decorat:

# Transparències: Darrera dels actors i dels objectes presents s’hi projecten sobre una superfície transparent escenes que s’han fotografiat o filmat en un altre lloc anteriorment. Poden ser diapositives, transparències, cinema en s/8mm., imatges elaborades per ordinador, vídeo. Òbviament, cada suport demanarà el seu aparell: projector de diapositives, retroprojector, projector de cinema, projector d’imatges d’ordinador i vídeo…

# Maquetes: S’utilitzen petites reproduccions per a representar grans escenaris.

Gràcies a la perspectiva s’aconsegueix l’ajust de la maqueta amb l’escenari real on es mouen els actors. Si col·loquem, per exemple, una maqueta -sencera o parcial- d’un edifici i, molt al fons, els personatges, semblarà que formen part d’un mateix conjunt. En el cas de la videocàmera domèstica, el zoom ha d’estar en posició gran angular per a que restin enfocats el màxim d’elements.