Espai de difusió i aprenentatge dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) com a metodologia per a l’anàlisi, la interpretació i la transferència de la Informació Geogràfica (IG) en l’àmbit de l’educació secundària i batxillerat
Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció (SIGTE)
Jocs didàctics per aprendre geografia (de Catalunya, de França, d’Europa, d’Àsia…). Proposa diferents nivells de dificultat i es pot treballar en 4 llengües
Relació de materials per a la creació de recursos didàctics en geografia, adreçats al professorat de secundària i batxillerat. També conté materials per a l’alumnat.
Amb la creació recent del Dipòsit Digital de la UB, dins de l’apartat dedicat a la docència (OMADO) i la col·laboració de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya del Departament d’Educació es posen a l’abast del professorat de secundària i batxillerat una relació de materials per a la creació de recursos didàctics en geografia propis.
Els temes que es tracten constitueixen una part del programa de l’assignatura optativa d’especialitat de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, anomenada Recursos didàctics en geografia i que fou pensada per als estudiants que volen dedicar-se a l’ensenyament. Cada tema està construït i elaborat per a explicar, als estudiants de la Facultat, la diversitat de formes i sistemes que té el professorat per transmetre uns continguts, per a desenvolupar unes habilitats i per a buscar la col·laboració i les aportacions dels estudiants en la construcció del coneixement.
Per tal de facilitar l’accés als materials al professorat de secundària i batxillerat, s’ha preparat per a cada tema una versió específica que explica els objectius essencials i l’ús adequat de cadascun dels temes.
Els materials estan formats per textos, llistats, organigrames teòrics i reals, dibuixos informatius i dibuixos/treball, i són recursos polifuncionals (en diferents formats electrònics) en relació a l’edat i capacitat dels estudiants i a l’etapa del procés d’aprenentatge.
Josep Pons Granja
Professor Titular Emèrit del Departament d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de Barcelona
La tornada a escola ha estat, en part, marcada pel debat sobre la nova assignatura curricular, dita educació sobre ciutadania i drets humans, implantada enguany a Catalunya (l’any vinent s’implantarà al País Valencià i a les Illes).
La implantació d’aquesta assignatura és una de les novetats de la llei orgànica d’educació (LOE), aprovada el maig del 2006 per iniciativa del govern socialista espanyol.
A Catalunya, on la cursen, durant una hora la setmana, els alumnes de tercer d’ESO, no ha mogut polèmiques político-socials dignes d’esment.
En canvi, sí que ha fet rebombori i ha desfermat controvèrsia a Espanya, on ha estat debel·lada pel Partit Popular (PP) i, sobretot, pels sectors més conservadors de la jerarquia catòlica, que hi veuen una eina d’adoctrinament polític i d’imposició del laïcisme, fins al punt que han fet crides a boicotar-la i fer-hi objecció de consciència. D’aquesta actitud bel·ligerant, se n’ha desmarcat la Federació Espanyola de Religiosos de l’Ensenyament (FERE), que farà l’assignatura, si bé adaptada a l’ideari catòlic.
L’encara en construcció torre Burj Dubai ja és l’edifici més alt del món
Rascant el cel La pugna per ser més a prop del cel no s’atura, i en les últimes hores la torre Burj Dubai ha batut el rècord de ser l’edifici més alt del món. Encara està en construcció, però ja supera de 8 metres la torre Taipei 101, de 508 metres. L’alçada final exacta és un secret, però el més probable és que faci 808 metres.
L’edifici més alt del món ha deixat de ser la torre de Taipei 101, a Taiwan. A partir d’ara si volem admirar el gratacel més imponent del planeta haurem d’anar a la Unió dels Emirats Àrabs. La torre Burj Dubai, encara en construcció, ha arribat als 512 metres d’alçada -amb 141 plantes- i supera de vuit metres el rècord del Taipei 101, que, amb 508 metres, feia tres anys que ocupava la primera posició d’aquest rànquing. La torre de Dubai es va començar a construir el 2004 i es preveu acabar-la l’any que ve. La seva alçada exacta és un secret, però el més probable és que acabi fent 808 metres.
L’arquitecte nord-americà Adrian Smith va dissenyar la torre Burj Dubai pensant en situar-la a Austràlia, anomenar-la Grollo Tower i amb una alçada de 560 metres, suficient per ser l’edifici més alt del món. D’aquell projecte inicial, però, no en queda ni el disseny, que havia de ser en forma de prisma amb una punta il·luminada.
La idea va anar evolucionant i acostant-se cada cop més al cel. Un cop decidit que el seu emplaçament seria Dubai, ja se sabia que superaria els 700 metres. En aquest moment també es va decidir que l’edifici prendria la forma d’una flor que es cultiva als Emirats Àrabs Units i a la Índia, la Hymenocallis, i que estaria basat en els arcs àrab. La proposta deixava entreveure un edifici de 808 metres i 189 pisos, que es creu que serà l’alçada final tot i que s’ha especulat que pogués arribar als 1.011 metres amb 216 plantes.
El Burj Dubai serà la seu d’un gran complex comercial i residencial que té un pressupost de 8.000 milions de dòlars, dels quals uns 800 milions correspondrien a la construcció del gratacel.
El regnat de Burj Dubai com a gratacel més alt del planeta, però, podria ser curt si es concreta la construcció d’una torre solar a Buronga, a Austràlia, que podria tenir una altura estimada de prop d’un quilòmetre. També l’estructura Al Burj, a la mateixa ciutat de Dubai, ha estat aprovat i podria tenir 1.200 metres. També dos edificis més que ja han estat aprovats, la torre Mubarak al-Kabeer, amb 1.001 metres d’altura, a Kuwait, i un altre gratacel de 1.022 metros a Manama, Bahrein, poden plantar cara a Burj Dubai.
Lonely Planet
La tornada a escola ha estat, en part, marcada pel debat sobre la nova assignatura curricular, dita 
Comentaris recents