El Bloc de les Ciències Socials a l’ESO i al Batxillerat

Dubai 2009
Venècia a Dubai
Dubai, amb textos en castellà
Dubai, textos en anglès
Dubai, textos en portuguès
Dubai, textos en portuguès

Més materials: Burj Al Arab Hotel: Dubai, Emirats Àrabs Units

Text 1

L’encara en construcció torre Burj Dubai ja és l’edifici més alt del món

Rascant el cel La pugna per ser més a prop del cel no s’atura, i en les últimes hores la torre Burj Dubai ha batut el rècord de ser l’edifici més alt del món. Encara està en construcció, però ja supera de 8 metres la torre Taipei 101, de 508 metres. L’alçada final exacta és un secret, però el més probable és que faci 808 metres.

L’edifici més alt del món ha deixat de ser la torre de Taipei 101, a Taiwan. A partir d’ara si volem admirar el gratacel més imponent del planeta haurem d’anar a la Unió dels Emirats Àrabs. La torre Burj Dubai, encara en construcció, ha arribat als 512 metres d’alçada -amb 141 plantes- i supera de vuit metres el rècord del Taipei 101, que, amb 508 metres, feia tres anys que ocupava la primera posició d’aquest rànquing. La torre de Dubai es va començar a construir el 2004 i es preveu acabar-la l’any que ve. La seva alçada exacta és un secret, però el més probable és que acabi fent 808 metres.

L’arquitecte nord-americà Adrian Smith va dissenyar la torre Burj Dubai pensant en situar-la a Austràlia, anomenar-la Grollo Tower i amb una alçada de 560 metres, suficient per ser l’edifici més alt del món. D’aquell projecte inicial, però, no en queda ni el disseny, que havia de ser en forma de prisma amb una punta il·luminada.

La idea va anar evolucionant i acostant-se cada cop més al cel. Un cop decidit que el seu emplaçament seria Dubai, ja se sabia que superaria els 700 metres. En aquest moment també es va decidir que l’edifici prendria la forma d’una flor que es cultiva als Emirats Àrabs Units i a la Índia, la Hymenocallis, i que estaria basat en els arcs àrab. La proposta deixava entreveure un edifici de 808 metres i 189 pisos, que es creu que serà l’alçada final tot i que s’ha especulat que pogués arribar als 1.011 metres amb 216 plantes.

El Burj Dubai serà la seu d’un gran complex comercial i residencial que té un pressupost de 8.000 milions de dòlars, dels quals uns 800 milions correspondrien a la construcció del gratacel.

El regnat de Burj Dubai com a gratacel més alt del planeta, però, podria ser curt si es concreta la construcció d’una torre solar a Buronga, a Austràlia, que podria tenir una altura estimada de prop d’un quilòmetre. També l’estructura Al Burj, a la mateixa ciutat de Dubai, ha estat aprovat i podria tenir 1.200 metres. També dos edificis més que ja han estat aprovats, la torre Mubarak al-Kabeer, amb 1.001 metres d’altura, a Kuwait, i un altre gratacel de 1.022 metros a Manama, Bahrein, poden plantar cara a Burj Dubai.

Font: Telenotícies, 21-07-2007

Text 1:

Spencer Tunick fotografia una multitud nua per protestar contra el canvi climàtic

Centenars de persones despullades han format una “escultura vivent” a la glacera Aletsch de Suïssa per cridar l’atenció sobre el canvi climàtic. Aquesta imatge ha estat fotografiada pel novaiorquès Spencer Tunick, famós per les seves imatges de multituds despullades en llocs públics a tot el món.

Tunick s’ha proposat posar èmfasi en els efectes de l’escalfament global a les glaceres suïsses. La iniciativa ha comptat amb la participació de l’organització ecologista Greenpeace que ha advertit que les glaceres suïsses hauran desaparegut el 2008 si l’escalfament global segueix al mateix ritme. La sessió fotogràfica s’ha fet tenint cura per a no causar cap impacte sobre l’ambient. Durant la sessió les temperatures han rondat els 10 graus.

Font: La Malla.net, 18/08/2007

Text 2:

El fotògraf Spencer Tunick bat el seu propi rècord i aplega 20.000 persones nues a Mèxic

Un mar de 20.000 nus El fotògraf nord-americà Spencer Tunick torna a superar el seu propi rècord i reuneix 20.000 persones nues a Mèxic, per formar part de les seves peculiars fotografies. La plaça del Zócalo, la tercera més gran del món, ha estat l’escenari escollit per a la creació de diferents figures amb milers de cossos nus. El 2003, Barcelona ja va aconseguir un rècord quan va reunir 7.000 persones.

El fotògraf nord-americà Spencer Tunick ha tornat a trencar un nou rècord. Ho ha fet a Mèxic, on ahir, prop de 20.000 persones es van despullar per participar en una sessió fotogràfica del polèmic artista. La plaça del Zócalo, la tercera més gran del món, ha estat l’escenari escollit per a la creació de diferents figures amb milers de cossos nus. L’any 2003 Barcelona ja va aconseguir un rècord en congregar 7.000 persones. Però ahir, fugint de la polèmica, Tunick va voler deixar clar que la seva obra no es basa en números, sinó en l’art i les formes. Els precedents:

• El Kûltur Büro Barcelona acull una mostra del fotògraf nord-americà Spencer Tunick
• El Raval exposa les fotografies de nus col·lectius que Spencer Tunick va fer a Barcelona
• Tunick presenta el “making off” de la fotografia feta amb 7.000 persones nues a Barcelona
• Més de 7.000 persones es despullen a Barcelona per posar per al fotògraf Spencer Tunick

Font: Telenotícies, 07-05-2007

Enllaç: WCS

. Viquipèdia

. Petroli i política 

Text:

L’oleoducte Txad – Camerun

Al llarg de 1.050 quilòmetres, des de Doba, al Txad, fins al port camerunès de Kribi, a l’oceà Atlàntic, l’oleoducte Txad – Camerun transporta des de fa tres anys 225.000 barrils de petroli diaris. Es tracta d’una obra faraònica, fruit de l’acord entre els estats del Txad i el Camerun, un consorci de grans petrolieres (Exxon, Chevron i Petronas) i el Banc Mundial, amb preocupants impactes ambientals i socials, com posen de manifest organitzacions de tots dos països africans.

El projecte Oleoducte Txad – Camerun comprèn l’oleoducte pròpiament dit i l’explotació dels camps petrolífers de Doba. Si comptem que el Txad, el cinquè país més pobre del món, va trobar petroli en aquesta zona l’any 1969, petroli que no pot ni refinar (no té capacitat tècnica) ni treure al mercat, immers en una guerra civil interminable, recaptarà durant els 30 anys d’explotació de l’oleoducte entre 2 i 5 bilions de dòlars. Si comptem que l’economia del Camerun (125a per IDH) se’n va anar en orris quan els preus del cacau i del cafè es van enfonsar en els mercats internacionals a principi dels 80, i que els seus índexs de desenvolupament humà van en regressió; si compte que el Camerun, dèiem, rebrà en el mateix període uns 500 milions de dòlars, no és estrany que llencin les campanes al vol, especialment els seus mandataris, que en treuen molt profit.

Les inversions necessàries per a un pla tan “benèfic” procedeixen d’un consorci format per Exxon (40%), Chevron (25%), totes dues nord-americanes, i la malàisia Petronas (35%), i dels governs del Txad i del Camerun. La ruïnosa situació dels dos països van fer necessari l’aval del Banc Mundial, que va aportar els 130 milions de dòlars necessaris, només el 3% del total, però de gran valor simbòlic, ja que la seva capacitat de pressionar els governs el converteix en garant polític que les condicions d’explotació seran beneficioses per a les grans companyies. El cost total del projecte és de 3,5 bilions de dòlars, i la seva execució va ser gestionada per dos consorcis creats a l’efecte: Cameroon Oil Transportation Company (COTCO) i la Tchad Oil Transportation Company (TOTCO).

Massa bonic per ser veritat. El mateix Banc Mundial va classificar l’oleoducte com un projecte de classe A, categoria que, en aquest cas, no qualifica excel·lència, sinó risc; per exemple, aquesta qualificació requereix un Pla de Gestió Ambiental i un Estudi d’Impacte Ambiental. El traçat de l’oleoducte discorre per zones de gran valor ambiental i cultural, especialment al Camerun, on travessa territoris d’espessa jungla d’enorme biodiversitat, habitada pels bagyeli (pigmeus). L’oleoducte destrueix llocs sagrats per a ells.

Organitzacions ecologistes i de drets humans van reclamar modificacions en el projecte inicial, i van aconseguir algunes modificacions que evitaven el pas per zones molt sensibles. No obstant això, la seva petició d’una moratòria de dos anys no va ser atesa.

Com tants altres països del Sud, el Txad i el Camerun són països rics (en recursos) les poblacions dels quals viuen en la pobresa. La postura de moltes organitzacions no és tant la d’oposició frontal al projecte com a les condicions en què es du a terme. Els obstacles, no obstant això, són grans. D’una banda, els interessos de les grans companyies petrolieres; de l’altra, uns governs que tenen el més que dubtós honor d’encapçalar la llista de països més corruptes del món, segons Transparency International. Al desembre de l’any 2000, el govern del Txad va comprar armes que alimenten la guerra civil per valor de 4 milions de dòlars, procedents dels ingressos del petroli.

Els beneficis per al conjunt de la població, no obstant això, són més que dubtosos. A Doba, dos anys després de la posada en marxa del projecte, l’escola que suposadament havia regalat Exxon tenia un enorme forat sota la pissarra i el centre de salut no tenia les condicions elementals d’higiene i d’equipació

Amb el començament de les obres van començar els problemes. Van néixer les màfies locals que fan d’ETT i que es queden amb la meitat del sou del treballador. Hi va haver un augment preocupant de la prostitució en un país durament atacat per la sida.

El somni de la inversió més gran en la història de l’Àfrica subsahariana, el cost total de la qual ha estat de 3.700 milions de dòlars, i els beneficis de la qual, només al Txad, es van estimar en 3.800 milions de dòlars durant els 10 primers anys, s’ha convertit, per a la part més pobre de la població, en un malson. L’André Deoutol, a qui van comprar les terres de les quals vivia tota la família per un bou petit, es queixa: “Som més pobres que abans, els preus han pujat, les famílies s’han desestructurat”.

També al Txad una part de la societat civil es mobilitza, amb suport d’organitzacions del Nord. Intermón-Oxfam du a terme des de fa anys el projecte Programa de bon govern a partir de la gestió dels ingressos petroliers i de l’Estratègia Nacional de Reducció de la Pobresa, que pretén crear un sistema de seguiment de la transparència de l’Estat en la gestió dels ingressos públics derivats del petroli i millorar les capacitats estratègiques, tècniques i organitzatives de la societat civil.

Font: Intermón Oxfam

Text:

16/08/2004 19.07

Petroli

Un atac a un oleoducte iraquià espanta el mercat del cru i el Brent arriba a 44 dòlars

Les informacions que parlen d’un atac contra un oleoducte del sud de l’Iraq han trencat la calma que vivia el mercat del petroli, i això ha fet que el barril de Brent hagi superat per primera vegada els 44 dòlars. Ha tocat els 44,11 dòlars. Ara, però, el cru de referència a Europa ha baixat de nou i cotitza a 43,83 dòlars, només un 0,1% per sota del tancament de divendres en el mercat de Londres. La por de nous atemptats contra conduccions petrolieres del sud de l’Iraq va provocar aquest cap de setmana el tancament provisional del principal oleoducte.

En un primer moment, la victòria d’Hugo Chávez ha portat una mica de serenor als mercats energètics, que estaven molt pendents del referèndum perquè Veneçuela és el cinquè exportador mundial de cru. D’entrada, la promesa de Chávez de garantir l’estabilitat del mercat petrolier ha fet que el barril de Brent obrís a la baixa, però les acusacions de frau electoral i la inestabilitat a l’Iraq han fet que el cru tornés a pujar.

L’atemptat a l’Iraq ha afectat un petit pou petrolier, però el mercat està nerviós i n’hi hagut prou perquè el cru reprengués la tendència alcista. Una tendència que s’havia aturat amb el compromís del president veneçolà, Hugo Chávez, de garantir l’estabilitat al mercat petrolier.

Així, a primera hora de la tarda el barril de referència a Europa ha tornat a marcar un nou rècord i ha superat per primera vegada els 44 dòlars. Ara cotitza una mica per sota, a 43,9, una xifra lleugerament superior del tancament de divendres al mercat de Londres.

Pel que fa als mercats borsaris, Londres ha guanyat un 1,1%, París un 0,9% i Frankfurt un 1,4%. El mercat espanyol ha estat inactiu perquè s’ha traslladat a aquest dilluns la festa de la mare de déu d’agost. Pel que fa a l’euro ha fixat un canvi oficial de 1,23-37 dòlars.

Font: Telenotícies

· Enllaços: Web Socials · Viquipèdia · Internet a l’aula · GREC · Buxaweb

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

· Font de les animacions: BBC

Neoclassicisme, Romanticisme, Goya …

Urbanisme i arquitectura a finals del XIX. Escola de Chicago. Modernisme

Slide 1: Tema 10.- El camí de la modernitat 1.- La pintura impressionista: Sorolla ? 2.- El neoimpressionisme: ? Van Gogh ? ? Gauguin ? Cezanne Francesc Breva Franch 1

Slide 2: EL CAMÍ DE LA MODERNITAT LA PINTURA IMPRESSIONISTA Francesc Breva Franch 2

Slide 3: ÉDOUARD MANET Francesc Breva Franch 3

Slide 4: Francesc Breva Franch 4 Le déjeuner sur l’herbe

Slide 5: Olimpia Francesc Breva Franch 5

Slide 6: Retrat d’Emile Zola Francesc Breva Franch 6

Slide 7: El balcó Francesc Breva Franch 7

Slide 8: A la platja Francesc Breva Franch 8

Slide 9: Monet pintant al seu estudi flotant Francesc Breva Franch 9

Slide 10: Francesc Breva Franch 10 El bar del Folies Bergère

Slide 11: CLAUDE MONET Francesc Breva Franch 11

Slide 12: Francesc Breva Franch 12 La platja a Trouville

Slide 13: Impression soleil levant Francesc Breva Franch 13

Slide 14: Regates a Argenteuil Francesc Breva Franch 14

Slide 15: Les roselles Francesc Breva Franch 15

Slide 16: Pont a Argenteuil Francesc Breva Franch 16

Slide 17: Francesc Breva Franch 17 Interior de l’estació de Saint Lazare

Slide 18: La passejada Francesc Breva Franch 18

Slide 19: Catedral de Rouen Primer sol Amb temps gris A ple sol Francesc Breva Franch 19

Slide 20: El Tamesi a Westminster. Londres Francesc Breva Franch 20

Slide 21: Les cases del parlament. El sol a través de la boira Francesc Breva Franch 21

Slide 22: Les cases del Parlament. Londres. Francesc Breva Franch 22

Slide 23: Nenúfars. Els núvols Francesc Breva Franch 23

Slide 24: Nenúfars Francesc Breva Franch 24

Slide 25: Nenúfars. Reflex verd Francesc Breva Franch 25

Slide 26: Francesc Breva Franch 26 El jardí de l’artista a Giverny

Slide 27: EDGAR DEGAS Francesc Breva Franch 27

Slide 28: Francesc Breva Franch 28 La desfilada dels cavalls davant la tribuna. 1866

Slide 29: La classe de dança. 1873 Francesc Breva Franch 29

Slide 30: Francesc Breva Franch 30 Assaig del ballet. 1874

Slide 31: L’absenta. 1875 Francesc Breva Franch 31

Slide 32: Ballarina al’escenari. 1878 Francesc Breva Franch 32

Slide 33: Ballarina de catorce anys en tu-tú.1879 Francesc Breva Franch 33

Slide 34: Les planxadores. 1884 Francesc Breva Franch 34

Slide 35: Francesc Breva Franch 35 Carrera de cavalls. 1885

Slide 36: Tres ballarines en tu-tú violeta. 1895 Francesc Breva Franch 36

Slide 37: Dona pentinant-se. 1895 Francesc Breva Franch 37

Slide 38: AUGUSTE RENOIR Francesc Breva Franch 38

Slide 39: La llotja. 1874 Francesc Breva Franch 39

Slide 40: Retrat de Monet. 1875 Francesc Breva Franch 40

Slide 41: La primera sortida. 1875 Francesc Breva Franch 41

Slide 42: Francesc Breva Franch 42 Le Moulin della Galette. 1876

Slide 43: Francesc Breva Franch 43 Alfonsine Fournais. 1879

Slide 44: Francesc Breva Franch 44 Dinar dels barquers. 1879

Slide 45: Dinar dels barquers. 1881 Breva Franch Francesc 45

Slide 46: El gronxador. 1876 Francesc Breva Franch 46

Slide 47: La passejada.1906 Francesc Breva Franch 47

Slide 48: Banyistes. 1918 Francesc Breva Franch 48

Slide 49: Banyistes.1919 Francesc Breva Franch 49

Slide 50: CAMILLE PISARRO Francesc Breva Franch 50

Slide 51: El Pont Neuf un matí Francesc Breva Franch d’hivern. 51

Slide 52: Els terrats rojos. 1877 Francesc Breva Franch 52

Slide 53: El mercat de Dieppe un Francescassolellat. 1901 matí Breva Franch 53

Slide 54: Francesc Breva Franch 54 Boulevard de Montmartre

Slide 55: ALFRED SISLEY Francesc Breva Franch 55

Slide 56: Francesc Breva Franch 56 Pont de Villeneuve-la-Garenne. 1872

Slide 57: Francesc Breva Franch 57 Inundació. 1873

Slide 58: Neu a Louveciennes. 1874 Francesc Breva Franch 58

Slide 59: Matí boirós. 1874 Francesc Breva Franch 59

Slide 60: Francesc Breva Franch 60 Inundació a Port Marly. 1876

Slide 61: Moret-sur-Loing. 1891 Francesc Breva Franch 61

Slide 62: GEORGES SEURAT Francesc Breva Franch 62

Slide 63: Vesprada de diumenge a Francesc Breva Franch 63 l’illa de la Grande Jatte. 1884

Slide 64: BERTHE MORISOT Francesc Breva Franch 64

Slide 65: Marina. 1869 Francesc Breva Franch 65

Slide 66: El bany. 1885 Francesc Breva Franch 66