Category Archives: Història Moderna

En guàrdia

161997_141577236485_7134337_n

En guàrdia, amb Enric Calpena. Un programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l’aventura i l’acció. Cliqueu aquí per a accedir als fitxers d’audio:

catalunya-radio

Temes tractats:

148 – Els terratremols
149 – Les relíquies
150 – Joan II i el princep de Viana
151 – La primera revolució industrial
152 – Jaume Balmes
153 – L’aigua i els romans
154 – Les històries personals de la batalla de l’Ebre
155 – El modernisme
156 – Giacommo Casanova a Catalunya
157 – Els jueus a Catalunya
158 – Lluís Companys
159 – La homosexualitat fins al segle XVI
160 – La batalla del riu Safis
161 – Debat sobre el Compromís de Casp
162 – Pau Casals
163 – Roma
164 – Cisma d’occident
165 – Atenes contra Esparta
166 – Les constitucions espanyoles
167 – La Bíblia
168 – Els convits
169 – Música i festa: dos fets inseparables
170 – Jaume I i les creuades
171 – L’olimpíada popular del 36
172 – Les vagues de tramvies de Barcelona
173 – El general Francesc Savalls
174 – Execucions públiques a Catalunya
175 – Jaume I i la conquesta de Mallorca
176 – El poder a l’antiga Roma
177 – La boxa a Catalunya
178 – L’organització militar de Catalunya durant el segle XVII
179 – La construcció de la catedral de Girona
180 – Hug Roger III, el senyor de les muntanyes
181 – El paper de la C.N.T.
182 – Giuseppe Verdi
183 – Els catalans a la conquesta d’Amèrica
184 – Ramon Llull
185 – La justícia de Franco
186 – Pere Joan Barceló “Carrasclet”
187 – Arnau Mir de Tost
188 – El romànic
189 – Els perses
190 – Els inicis de la televisió a Catalunya
191 – L’antic Egipte
192 – Els Setges de Girona
193 – La conquesta del regne de Múrcia
194 – Catalans als camp nazis
195 – Setge de Barcelona de 1652
196 – L’escola abans i després del 39
197 – Salvà i Campillo
198 – Ermessenda de Carcassona
199 – El Cas Rull amb Antoni Dalmau
200 – L’inici de la guerra del Francès
201 – Economia a l’edat mitjana
202 – La colonització de la Catalunya Nova
203 – Les mines neolitiques de Gavà
204 – El militars espanyols. Del 20N al 23F
205 – Els trobadors
206 – Els inicis del futbol a Catalunya
207 – Saladí
208 – Bruixes
209 – La Guerra Civil anglesa. Cronwell
210 – El trienni liberal
211 – La Falange
212 – Els Mitjavila, mercaders del segle XIV
213 – Els angelets de la terra
214 – La fi del Regne de Granada
215 – Eduard Toda
216 – Les Navas de Tolosa
217 – Garbo, l’espia català que va enganyar Hitler
218 – La pesta i la medicina
219 – Les músiques de la guerra de Successió
220 – Arnau de Vilanova
221 – Balnearis al segle XIX
222 – L’omnibus de la mort
223 – Segona Guerra Mèdica
224 – El Monestir de Pedralbes
225 – Prim i els voluntaris catalans
226 – La carrera espacial
227 – L’exposició internacional del 29
228 – Màrius contra Sul·la
229 – La cuina del Barroc
230 – El Dr. Ferran i la vacuna del còlera
231 – Amadeu de Savoia
232 – El naixement de CCOO
233 – La música al cinema històric
234 – La figura de Serrallonga
235 – El naixement de l’Eixample
236 – La història de la Prehistòria
237 – La família Strauss
238 – Els grans banquers del segle XVI
239 – Història del musical
240 – El Petòman catal?
241 – La batalla de Talamanca
242 – La batalla de Qadesh
243 – La guerra franco-prussiana
244 – Pau Claris i la Revolució de 1640
245 – Trafalgar
246 – El naixement del catalanisme polític
247 – Banys a l’Edat Mitjana
248 – La veritable història de Jesús de Natzaret
249 – El reporterisme català republic?
250 – Els fenicis a Catalunya
251 – La batalla de l’Atlàntic
252 – Les relacions entre Catalunya i Aragó
253 – El cant gregori?
254 – La guerra a la prehistòria
255 – La vida de Rossini
256 – La Marina Mercant a la Primera Guerra Mundial
257 – Nyerros i cadells
258 – Els orígens del Blues i el Jazz
259 – Els viatges de Zheng He
260 – L’èxode republic?
261 – Justes i tornejos medievals
262 – Miquelets i guerres del S. XVII
263 – La Barcelona burgesa
264 – Els jeroglífics egipcis
265 – Els orígens de la ràdio a Catalunya
266 – Les dones de Jaume I
267 – Els setze jutges
268 – El comte Rossi a Mallorca
269 – Catalunya, departament francès
270 – El matrimoni i el dret rom?
271 – Catalunya i Hongria
272 – Els Cors de Clavé
273 – La conquesta de Mèxic
274 – El cas Di Stéfano
275 – La caiguda de Constantinoble
276 – La cartografia catalana
277 – Macià, de militar a independentista
278 – La rumba catalana
279 – La guerra d’independència dels EUA
280 – Tarradellas durant la Guerra Civil
281 – Enric Prat de la Riba
282 – Descendents d’Alexandre el Gran
283 – De la Ribera a la Barceloneta
284 – La revolució Meiji
285 – La batalla d’Adrianòpolis
286 – Els últims maquis
287 – Les cançons d’El Molino
288 – Nicolau Eimeric, inquisidor catal?
289 – Domènec Terradellas
290 – La bogeria a la Catalunya del s. XIX
291 – Eurovisió
292 – Guillem Raimon d’Iborra, Baró de Cervelló
293 – La sardana
294 – Els catalans a la guerra de Cuba
295 – La contrareforma a Catalunya
296 – Darwin i el viatge del Beagle
297 – Ramon Mercader i Trotski
298 – El terç de Nostra Senyora de Montserrat
299 – Exploradors catalans
300 – L’espionatge industrial al segle XVIII
301 – L’anàbasi de Xenofont
302 – Els herois de la guerra de Successió
303 – Vida de Mahoma
304 – Els catòlics de la República
305 – Vida de Ciceró
306 – La copla
307 – Franco contra Flash Gordon
308 – La música dels totalitarismes
309 – El virrei Amat
310 – El rastre dels almogàvers
311 – De la vela al vapor
312 – La guerra dels dos Peres
313 – Els viatges de Marco Polo
314 – La guerra d’Ifni
315 – Molière
316 – Andreu Nin i el POUM
317 – Els víkings
318 – La “gauche divine”
319 – Els orígens de la Màfia
320 – La música dels westerns
321 – El Jaciment de l’Esquerda
322 – La revolució de l’astronomia
323 – Robespierre i el terror
324 – La religió romana
325 – L’ascens del nazisme
326 – Els gascons a Catalunya
327 – Catalunya a l’any 1000
328 – Alexandre el Gran
329 – Les grans dives de l’òpera
330 – Assassinat de Companys
331 – El crim del carrer Legalitat
332 – La tomba de Tutankhamon
333 – Mozart
334 – Els xuetes
335 – La invasió de les sueques
336 – Ramon Muntaner
337 – Metges catalans del segle XX
338 – Els Beatles i Catalunya
339 – L’Orfeó Català i el Palau de la Música
340 – L’oci a l’antiga Roma
341 – Mossèn Cinto Verdaguer
Buffalo Bill a Catalunya
En guàrdia: Els Crooners
En guàrdia: Els etruscos
En guàrdia: Nadal
Especial – Debat sobre la Guerra dels segadors
Especial – Debat sobre la Llei de contractes de conreu

De Barcino a BCN




Etapa contemporània


capítol 36 La dictadura de Primo de Rivera
capítol 37 L’Exposició Internacional del 1929


capítol 38 Barcelona durant la República, en pau
capítol 39 Escenari de la Guerra Civil espanyola
capítol 40 Barcelona sota les bombes
capítol 41 Sota el franquisme
capítol 42 La Barcelona del desenvolupisme


capítol 43 En transició
capítol 44 La Barcelona democràtica
capítol 45 La ciutat del segle XXI


Marie Antoinette, la pel·lícula

Mireu també l’article dedicat a Maria Antonieta com a personatge històric

poster1cs2.jpg

Maria Antonieta

Per Isa Martínez – 20/12/2006

MARIA ANTONIETA (Marie Antoinette)

Gènere: Drama

País: Estats Units

Any: 2006

Director: Sofia Coppola

Guió: Sofia Coppola i Antonia Fraser

Repartiment: Kirsten Dunst (Maria Antonieta), Jason Schwartzman (Rei Lluís XVI), Asia Argento (Madame Du Barry), Danny Huston (Joseph), Steve Coogan (Compte Mercy D’Argenteau), Judy Davis (Comptessa de Noailles)

Fotografia: Lance Acord

Música: Jean-Benoît Dunckel, Nicolas Godin i Steven Severin

Durada: 123 minuts

. . . . . . . . . .

La jove i ingènua Maria Antonieta és promesa amb només 14 anys al rei de França, Lluís XVI. Això la obliga a incorporar-se a la opulenta cort plena d’escàndols i conspiracions. Sola, sense guia i desorientada en un món tan perillós, es rebelarà contra l’atmosfera de Versalles mentre ella mateixa es converteix en la reina més incompresa de França.

La fatídica vida de la jove Maria Antonieta és tota una llegenda històrica. Allunyada de la seva familia i amics a Viena i enviada al decadent i sofisticat ambient de Versalles, fou un simple paó en un matrimoni concertat per solidificar l’armonia entre dues nacions.

Però ella no estava preparada per convertir-se en el tipus de regent que el poble esperava i va haver de buscar la manera d’encaixar en un món complex, ple de traicions, interessos, pèrfids detractors, falsos aduladors i constants xafarderies. En la tasca tampoc la va ajudar gaire el seu marit, un jove indiferent i un desastre com a amant que va desfermar els rumors sobre perquè la parella no tenia descendència. Abrumada pels excessos de l’aristocràcia francesa i després de tenir una aventura amb un seductor compte suec, les indiscrecinons de Maria Antonieta aviat van estar en boca de tothom. Encara que finalment trobés el seu lloc com a esposa, mare i reina, la seva vida va acabar tràgicament en ser executada durant la sanguinària Revolució Francesa.La guardonada directora i guionista Sofia Coppola s’atreveix ara a abordar la vida d’aquesta figura històrica tant debatuda durant anys, en la seva tercera pel.lícula després de Las vírgenes suicidas i Lost In Translation. Per fer-ho, s’ha basat en la novela d’Antonia Fraser, que presenta a la jove reina no com una villana ni com un ídol, sino com una adolescent solitaria i confosa.

Quasi tant polèmica com la figura de la protagonista ha estat l’elecció de Sofia Coppola d’explicar la història a través d’un controvertit estil visual i acompanyada amb música moderna, que durant la presentació del film al Festival de Cannes van generar una encesa divisió d’opinions.

La interpretació de Kirsten Dunst, l’ambientació, l’escenari (la pel.lícula es va rodar a Versalles) i el vestuari dissenyat per Milena Canonero apareixen a la llista de qualitats del film. Alguns hi afegeixen la música, que a d’altres els ha posat els pèls de punta. I es que a les andances d’aquesta jove reina per la cort del segle XVIII, l’acompanyen els ritmes de The Strokes, The Cure o Gang of Four. Una decisió que Coppola ha defensat: ‘volia barrejar música del segle XVIII i moderna per subratllar la qualitat emocional i donar certa modernitat a la història‘.

Tal com explica la directora, es tracta de reimaginar la història a través de la lent de la cultura popular actual: Tot el què hem fet es basa en la investigació sobre l’època però vist des del punt de vista del món contemporani. Jo tenia por de fer una pel.lícula d’època seca i històrica, amb uns enquadraments freds i distants. Per mi era més important explicar les coses a la meva manera, però fent que el públic senti el què debia ser estar a Versalles en aquella època.

L’elecció de la protagonista era un altre dels aspectes que Coppola tenia clar des del principi. Ja havien treballat juntes a Las vírgenes suicidas i la directora va escriure tot el guió de Maria Antonieta pensant en Kirsten Dunst. L’actriu fins i tot troba paralelismes entre el personatge i la seva pròpia vida: Realment puc entendre-la, perquè jo vaig començar a actuar quan tenia 11 anys, constantment rodejada d’adults. I quan hi ha molta gent que et presta tanta atenció i que volen tant de tu, et pots sentir molt sola i constantment et preguntes si t’estan utilitzant o com et veuen els altres.

Font: La finestra digital

Text 2

Una reina del segle XVIII a ritme de rock divideix opinions

Per Isa Martínez – 24/05/2006

mariaantonieta020612.jpg

Kirsten Dunst tona a treballar amb Sofia Coppola anys després de ‘Las vírgenes suicidas’. Avui ha acompanyat a la realitzadora i a l’actor David Schwartzman a la presentació d’una peculiar ‘Marie Antoinette’

Acostuma a passar que quan algú s’atreveix a transgredir el rigor històric per oferir una visió particular de fets passats, es generi una apassionada divisió d’opinions. Xiulets i aplaudiments han rebut avui a Sofia Coppola i ‘Maria Antonieta’.

La recreació de la vida cortesana de la reina francesa Maria Antonieta, realitzada per Sofia Coppola, s’esperava amb candeletes a Cannes.

De res ha servit que la directora declarés que no pretenia fer una pel.lícula fidel a la història ni aprofundir en temes polítics. Una gran part de la crítica, sobretot francesa, ha esmolat els ganivets i criticat ferotgement els anacronismes i la poca profunditat històrica d’aquesta ‘Maria Antonieta’.

Aspectes de guió a banda, sí que ha rebut un bon reconeixement la interpretació de Kirsten Dunst. De fet, la història es centra amb especial atenció en la soledat d’aquesta adolescent que va ser enviada a França per casar-se amb Lluís XVI per interessos polítics. Allí es trobarà en el punt de mira de les intrigues cortesanes i optarà per dur una vida despreocupada de tot el què no siguin vestits, joies i pastissos.

L’ambientació, l’escenari (la pel.lícula es va rodar a Versalles) i el vestuari dissenyat per Milena Canonero apareixen a la llista de qualitats del film. Alguns hi afegeixen la música, que a d’altres els ha posat els pèls de punta. I es que a les andances d’aquesta jove reina per la cort del segle XVIII, l’acompanyen els ritmes de The Strokes, The Cure o Gang of Four. Una decisió que Coppola ha defensat: ‘volia barrejar música del segle XVIII i moderna per subratllar la qualitat emocional i donar certa modernitat a la història‘.

Font: La finestra digital

Els exilis

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/histories_cat/001_69371.rm" width="352" height="288"/]

* Títol Els exilis
* Programa Històries de Catalunya
* Idioma Català
* Producció TVC, 2005
* Durada 32min.
* Àmbit Ciències socials
* Àrea Història, Història del món contemporani, Ciències socials, Geografia
* Nivell ESO, BT

“Històries de Catalunya” presenta, en aquest capítol, diferents motius que al llarg de la història han obligat moltes persones a marxar desterrades, exiliades o deportades.

Els moriscos
A finals del segle XVI, l’única religió permesa a Espanya era la fe catòlica. Feia un segle que els cristians havien conquerit Granada, que era l’últim regne islàmic que quedava a la Península. Es va obligar els musulmans a triar entre la conversió al cristianisme o l’expulsió. La majoria es van convertir i a aquests musulmans conversos, i a tots els seus descendents, se’ls va anomenar “moriscos”.

L’exili austriacista
Després de la guerra de Successió, molts dels perdedors, com en totes les guerres, s’han d’exiliar per salvar la vida. Aquesta és la història de l’exili dels catalans austriacistes.

Conservadors, liberals i republicans
Per raons polítiques, Abdó Terradas, polític republicà de mitjan segle XIX, és obligat a exiliar-se i és desterrat diverses vegades.

logo.gif