Category Archives: Folklore

La invasió dels Pares Noels

nensfentcagareltio.png

Text 1. Noo!! Ja torna a ser aquí! La invasió del ninots de Papa Noel

Ja ha tornat. Farà uns tres o quatre anys que es va posar de moda penjar els balcons aquests ninots horteres del Papa Noel, aquest nadal ja tornen a ser aqui.

Si no suportes l’aglomeració dels centres comercials per aquestes dates, doncs no hi vas i ja estar, però els maleïts ninots de Papa Noel ens els hem de tragar cada dos per tres quan sortim el carrer, com es pot posar de moda una cosa tan hortera? saben els pares els traumes que poden tenir els seus fills en veure un paiu amb aspecte de borratxo penjat del balcó de la seva llar?

Per això desde aqui donarem suport a qualsevol acció per acabar amb aquesta lacra que embruta les nostres façanes i es crida a la participació en tots els actes per eliminar aquests ninots horteres de les nostres viles i ciutats. Desde el simple despenjament, la decapitació, la crema, etc. Proposo també que cada persona que tingui càmera digital fagi fotos de les accions contra aquests ninots i les pengi el fotolog com a acte de protesta.

Perquè un altre nadal és possible:

Sense aglomeracions els centres comercials.
Amb l’escudella de l’àvia i els dinars familiars (sense tirar-se els plats pel cap)
Amb els turrons i les neules i el caga tio.
I sense Papes Noel penjant dels balcons.

Font: Comlescabres’s Fotolog

Text 2:

Ens trobem amb un fenomen que cada any pels vols de nadal arriba a les nostres ciutats, sers d’altres planetes envaeixen les cases, sobretot el balcons, però també els trobem a les tendes del tot a un €, altrament dites dels “xinos”, pel dia tenen una aparença i de nit és transformen amb un estel de llums,com vulguen avisar a l’univers de la seva localització. En un principi no se li va donar cap importància, fins a l’actualitat que ja agafa una forta embranzida i de grans dimensions a nivell de plaga. Hi ha una associació per tornar el nans de jardí al bosc i ara proposem una altra entitat sense ànims de lucre que torni a aquest sers al seu món. La col.lecció comença amb la primera foto, que creiem és el líder de tots ells, anem fent un repàs a les altres fotos, uns repeteixen com cada any, altres s’estrenen, aquest és el cas dels que tenen forma de reis, en fi aneu molt de compte no entrin a les vostres llars, estareu perduts per sempre mes.

Font: Té la mà, Maria

paresnoelsalsbalcons.jpg

Text 3: Llarga vida al caganer

Un any més com ja és habitual per aquestes dates només cal sortir al carrer per percebre com les tradicions nadalenques catalanes cada vegada es veuen en més minoria davant els costums, els símbols i les festes que ens envaixen des de més enllà de les nostres fronteres. Sortosament però, no tot està perdut. I com no podia ser d´una altra manera ha estat a l´Alt Empordà on ha sorgit un moviment popular que vol lluitar per defensar les figures i les tradicions nadalenques pròpies del nostre país. Tocats per la tramuntana. Sortosament.

l´espurna que ha activat aquesta «resistència pacífica» és la proliferació dels Pares Noëls que enguany envaeixen els balcons de qualsevol carrer, ciutat, poble o masia empordanesa. Només cal aixecar la vista i es pot comprovar com el grassonet personatge nadalenc ja és un més del nostre paisatge urbà.

És en aquest punt on aquest grup d´empordanesos han començat la seva lluita. Concretament a Figueres i a Castelló d´Empúries hi ha balcons on ja no hi penja un Pare Noël. Aquest ha estat substituït per la figura més tradicional, emblemàtica i estimada del pessebre català. El caganer.

Tot i que només es tracta d´una petita acció reivindicativa, si més no de moment a l´espera de si arrela a la resta de la comarca i, perquè no, a la resta de Catalunya, cal valorar si aquesta acció no compta amb més solidesa del que pot semblar en una primera anàlisi que només es quedi en l´aparença i l´anècdota.
D´ençà uns anys el Pare Noël i d´altres símbols que no són propis del nostre país han iniciat una invasió pacífica de les nostres llars que ningú pot negar que fins ara està gaudint d´una gran acceptació. A poc a poc, encara que en molts casos no en siguem ni conscients, hem anat arraconant al cagatió, el pessebre i els seus protagonistes com el caganer.

Els Reis Mags, a hores d´ara, ja són pràcticament només el fi de festa. Són la propina d´unes diades quan no fa gaire eren els protagonistes principals. Ningú els feia ombra.
Durant aquestes festes és quan es troba a faltar els éssers estimats. És quan es recorda més que mai aquelles persones que ja no seuen al nostre costat quan estem celebrant els excessius àpats nadalencs. Aturant-nos només un instant, entre cullerada d´escudella i forquillada de canaló, podríem fer una ràpida mirada al passat per recordar els Nadals on tots aquests familiars i amics ja despareguts encara seien a taula amb nosaltres. Veuen la imatge. Sí. Comparant-la amb l´actual no només hi manquen aquestes persones. En aquesta fotografia del passat estem envoltats d´altres éssers i símbols nadalencs que també estimem però que ens estem deixant exterminar.

Si no aturem aquesta pacífica invasió anglosaxona de les tradicions nadalenques ja no només desapareixeran els caganers i els Reis Mags. Fa esgarrifar pensar en un àpat de Nadal sense escudella, carn d´olla o canalons. En aquesta mediocre pel·lícula de ciència-ficció es veu a tots els catalans celebrant el Nadal en un fast food. Perdó, no és de ciència-ficció. És de terror. Visca el caganer

Font: Dídac Moreno, Diari de Girona, 20 desembre 2006

Text 4:

El Tió de Nadal (també anomenat simplement Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca) és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya. Originàriament consistia en un tronc encès -és a dir, un tió- de la llar de foc, i el regal era l’escalfor que proporcionava. Avui dia, és un tronc que sovint es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient que sovint es corona amb una barretina roja.

Se’l fa cagar repetidament a base d’engegar-li cops de bastó alhora que se li canta una cançó tradicional, al·lusiva d’aquesta circumstància.

Del fet de fer cagar el tió hi ha qui li ha posat el nom de Caga Tió, ja que diverses cançons com l’esmentada comencen amb aquests mots, però no és una denominació amb tradició.

Pel dia de la Puríssima (això és, el 8 de desembre), es comença a donar menjar cada dia al Tió, i se’l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit. Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte palla): garrofes, carabassa, etc. i verdura de poc valor: els nens de pagès no tenen, doncs, cap dificultat a l’hora d’aconseguir menjar per al Tió.

La nit de Nadal (o en algunes cases el mateix dia de Nadal), es posava el Tió al foc una estona abans de fer-lo cagar, ja que per cagar havia d’estar encès. Però avui dia, com que en la majoria de les cases no n’hi ha, ja no se’l posa a la llar de foc.

Tradicionalment, el Tió mai no caga objectes grossos (aquests ja els porten els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, etc. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga un arengada ben salada, un all, una ceba, o es pixa a terra. També hi ha llocs en què el Tió és comunal i tots els xics el poble acuden a agarrotar-lo per rebre el mateix regal.

La tradició del Tió pot estar emparentada amb la de l’arbre de Nadal, ja que el Tió no és altra cosa que la soca d’un arbre que la nit de Nadal obsequia amb regals els més petits de la casa.

Font: Viquipèdia

parenoelicocacola.jpg

Text 5: el Pare Noel i la Coca Cola

Ja en el segle XX, l’empresa Coca-cola va encarregar al pintor Habdon Sundblom que remodelés la figura de Santa Claus/Papà Noel para fer-lo més humà i creïble. Aquesta versió data de 1931. En aquest punt, no obstant això cal aclarir que és solament una llegenda urbana la creença que el color vermell i blanc de Santa Claus tingui el seu origen com a tal, encara que sí la seva popularització, en els spots que la marca Coca-cola va començar a fer a partir de 1931. Això ja que hi ha moltes il·lustracions i descripcions gairebé fidedignes anteriors al spot com la de Thomas Nast (1869) o St. Nicholas Magazine(1926), entre unes altres; això sense considerar a més les antigues representacions religioses del bisbe San Nicolás de Mira o San Nicolás de Bari, en les quals és comuna el color vermell i blanc de la vestimenta religiosa. Per això, si bé és cert que des de mitjans de 1800 fins a principis de 1900 no va haver una assignació concreta al color de Santa Claus, sent el verd un dels més usats; sí es considera que la seva campanya massiva sí va ser una de les principals raons de per quina Santa Claus va acabar vestit de color vermell i blanc, encara que no hagin estat els primers en usar-los. Referent al seu origen, com la llegenda es va originar en l’Hemisferi Nord, a principis del segle XX es va espargir la idea que viuria en el Pol Nord; no obstant això igualment cal recordar que existeixen altres llocs propers postulats com la seva llar, els quals són: Lapònia sueca, Lapònia finlandesa i Groenlàndia; ja que el Pol Nord està enmig de l’Oceà Àrtic.

Font: Wikipedia i traductor

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.