Sequera a Catalunya

sau.jpg

MEDI AMBIENT

Més previsió i seguir en el camí de l’estalvi

En l’actual panorama de sequera no hi ha solucions fàcils a la vista, coincideixen els experts en medi ambient consultats per l’AVUI, tenint en compte, apunten alguns, la “controvèrsia política” que envolta el tema i el fet que falta informació per poder fer una anàlisi acurada de totes les alternatives. Hi ha coincidència a destacar que cal actuar amb més previsió, que el transvasament del Segre no és una bona opció (tot i que alguns el veuen inevitable en la situació extrema actual, mentre que d’altres són més partidaris de la interconnexió). Defensen que a mitjà i llarg termini caldrà continuar apostant pel camí iniciat en la millora de l’estalvi i la reutilització del

Ramon Folch

Doctor en biologia i socioecòleg

“L’aigua no s’improvisa”, afirma Ramon Folch, un dels especialistes en medi ambient de més prestigi de Catalunya. L’actual sequera deixa en evidència que s’havien d’haver fet previsions més acurades i tenir en consideració els escenaris més pessimistes, que son els que s’estan produint. “Ara, a corre-cuita, no se m’acut que es pugui fer gran cosa més del que ja s’està intentant posar en marxa: molt estalvi, màxima reutilització, aigua dels aqüífers, vaixells…”, indica Folch abans de reconèixer que la camisa no li arriba al cos perquè “si les coses van molt mal dades potser no hi arribarem a temps”. Respecte al transvasament temporal del Segre, Folch indica que “donades les circumstàncies extremes i sempre que sigui una actuació puntual, potser s’haurà d’acceptar que no hi ha més remei que assumir-lo”. En tot cas, “la sequera d’aquesta temporada ens ha de servir de lliçó per fer els deures”. Per a aquest expert, els deures a mig fer són, entre moltes altres actuacions, l’aprofitament d’aigua de pluja i “el rescat de les aigües depurades”, que podrien sumar una aportació de 200 hectòmetres cúbics d’aigua a Catalunya.

Rafael Mujeriego

Catedràtic d’enginyeria ambiental de la UPC. President del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua de Catalunya

La controvèrsia política dificulta l’estudi de la realitat actual i l’adopció de les millors solucions tècniques al problema de la sequera, argumenta Rafael Mujeriego. Tot i que la Generalitat no ha facilitat totes les dades necessàries per fer una anàlisi tècnica acurada, el president del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua (òrgan assessor del departament de Medi Ambient) coincideix amb el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports quan afirma que el transvasament del Segre “no sembla la millor alternativa”. Per contra, caldria estudiar més a fons, i sense prejudicis, l’alternativa de connexió de les xarxes de subministrament de Tarragona i l’àrea de Barcelona, indica Mujeriego. A mitjà i llarg termini, “cal fer un discurs diferent perquè tot indica que les pluges seran més esporàdiques i les sequeres més recurrents”. Per tant, cal millorar l’eficiència en sectors com l’agrícola i preparar els centres d’intercanvi de drets de l’aigua. El Roine continua sense ser una alternativa viable des del punt de vista ecològic i econòmic.

Lucila Candela

Professora d’enginyeria del terreny de la UPC. Membre del Consell Nacional de l’Aigua del ministeri de Medi Ambient

En l’actual panorama de la sequera no hi ha solucions fàcils a la vista, i menys encara si no s’han posat sobre la taula les informacions necessàries per fer una anàlisi acurada, explica Lucila Candela, una de les persones que van poder expressar els dubtes tècnics sobre el Pla Hidrològic que va elaborar el govern del PP. De moment, en aquest sentit, no es pot saber realment si el projecte de transvasament del Segre és factible o no, ni quin seria el cost real de l’obra, ni la disponibilitat real d’aigua… Per endavant, però, Lucila Candela reconeix que un dels problemes és que no es pot parlar de transvasaments, i no per qüestions tècniques, sinó per tàctiques polítiques i per la càrrega social d’aquesta paraula. Per no tornar a caure en els mateixos errors, l’experta de la UPC demana que es facin “bons balanços i bones prospectives, anàlisis més acurades sobre la realitat actual i les expectatives de pluviometria, que realment no són gens positives”. A partir de les dades, caldrà planificar el futur amb més marge de seguretat, incrementar la capacitat dels recursos, millorar l’eficiència i només en ultimíssim extrem pensar de nou en els transvasaments.

Narcís Prat

Catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona i assessor del conseller de Medi Ambient i Habitatge

Narcís Prat ha sigut un dels primers especialistes que han deixat clara la seva opinió sobre el projecte elaborat pel departament de Medi Ambient per fer front a la sequera. “Transvasar el Segre des del Cadí és la pitjor opció”, va explicar Prat en una entrevista a l’AVUI que han recollit desenes d’entitats com a punt de referència sobre aquesta polèmica proposta. Aquest catedràtic d’ecologia de la UB és, a més, un dels pocs experts que han conegut de primera mà les dades analitzades pel departament de Medi Ambient per intentar solucionar un problema que té revolucionat mig Catalunya. A banda de la visió general que li aporta ser un dels principals promotors de la denominada nova cultura de l’aigua, Narcís Prat aporta a aquesta polèmica una visió clara de la protecció de la vida dels rius. És evident que cal garantir el subministrament d’aigua als ciutadans, afirma Prat, però això s’hauria d’aconseguir sense haver de destruir els ecosistemes de forma irreversible. El futur s’ha de dibuixar continuant en el camí de l’eficiència, l’estalvi, la recuperació de recursos que anys enrere es consideraven inservibles i noves alternatives com les dessalinitzadores. Els grans transvasaments d’aigua no seran mai una bona alternativa, indica Prat. En concret, la proposta del Roine podria convertir-se en un malbaratament de recursos econòmics i en una font que promogués, de nou, la cultura del consumisme d’aigua.

Josep Carles Balasch

Professor d’hidrologia de superfície de la UdL

La solució per a una emergència com l’actual és molt difícil, perquè s’ha perdut massa temps i no hi ha una sola opció, afirma Balasch. A parer seu, el transvasament del Segre és una barbaritat perquè els cabals que porta a la Cerdanya són exigus i a l’octubre estaran entre 2 i 3 metres cúbics per segon com a màxim. “Treure aigua a la capçalera demostra poc interès per conservar el que tenim”: aquesta solució “faria malbé el sistema de ribera, d’una riquesa excepcional, al marge del perill per a la recuperació de la llúdriga i la fauna piscícola”, explica. Aquest professor d’hidrologia de superfície va destacar la dificultat del projecte de Medi Ambient, perquè “caldria un bombeig de més de 250 metres de desnivell fins a la boca del túnel del Cadí”. Segons aquest professor, el minitransvasament de l’Ebre permetria més aigua i el principal avantatge és que no té cap impacte ambiental “perquè treure un 0,6% de l’Ebre és insignificant”. Això sí, caldrien més quilòmetres de canonades. A mitjà i llarg termini, sosté que el minitransvasament segueix sent una bona opció i també el del Roine, però en aquest darrer, com que és internacional, la Generalitat hi té poc a dir. “S’han fet les coses amb tan poca cura que ara tot són urgències -declara-; ja fa quatre estius que hi ha alertes i els rius estan en un estat penós”. Balasch aposta per un canvi de model perquè l’actual es basa en grans consums i els abastaments s’esgoten. “Si ara es parla de l’Ebre i el Segre, què vindrà després?”.

Jordi Blay

Professor de geografia de la URV

Les restriccions són una amenaça “que hauria de fer reflexionar a tothom, ciutadans i govern”, explica Jordi Blay. El professor de la URV recorda que als anys 80, a Reus, quan no hi havia minitransvasament, es va restringir el consum fins a 20 hores al dia, i avui és un dels municipis del Camp que més estalvia. Blay atribueix l’estat d’emergència actual no a la sequera, “perquè anteriorment trobem registres pluviomètrics semblants”, sinó a una falta de previsió del govern anterior i al creixement “desorbitat i innecessari”, que porta més despesa d’aigua. Aquest creixement, critica Blay, s’ha dut a terme sense incentivar mesures d’estalvi i reutilització de l’aigua, com la instal·lació de sistemes de recollida de la pluja (les cisternes de la cultura mediterrània). En aquest sentit, malgrat no estar-hi d’acord, augura que si es continua amb aquesta dinàmica “els transvasaments seran l’única solució”. Blay els veu justificats si són puntuals, “però tot i així s’està creant un precedent” que entra en contradicció amb la nova cultura de l’aigua.

Sergi Sabater

Catedràtic d’ecologia i membre de l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la UdG

Tant a nivell immediat com a mig termini, segons Sabater, el que s’ha de fer és encetar un debat científic i tècnic seriós per planificar cap on van els sectors socials, econòmics i naturals del país i, posteriorment, prendre decisions polítiques. Sabater creu que el debat s’hauria de lligar amb la planificació del territori i que caldria plantejar qüestions com si es pot conrear de tot a Catalunya o si s’hi pot mantenir el nombre d’indústries i piscines que hi ha. Com a ecòleg, admet que parlar de transvasaments el posa una mica “neguitós” per les conseqüències sobre l’ecosistema, però tampoc veu amb bons ulls la construcció de dessalinitzadores. Tot i així, com a ciutadà i tenint en compte la situació, entén aquestes decisions.

Font: L’Avui, 8 abril 2008

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.