Arxiu d'etiquetes: zoologia

Els fetus reaccionen davant les cares en el úter

Se sap que els nadons reaccionen abans davant d’una cara que d’una forma. El que no se sabia, i ara ho han pogut comprovar amb ajut d’un sofisticat dispositiu d’ultrasons en 4D, és que els fetus (en aquest cas de 34 setmanes) dins de l’úter també reaccionen davant de les cares. Un altre efecte observat, tal i com podem llegir en l’article publicat a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/Fetos-en-desarrollo-reaccionan-al-ver-formas-de-caras-dentro-del-utero), és que la llum exterior pot travessar els teixits i arribar a l’úter. L’úter està dons il·luminat. Per tant, els especialistes desaconsellen a les embarassades la utilització de llums intenses. Continua la lectura de Els fetus reaccionen davant les cares en el úter

Els fòssils més antics d’homo sapiens estan al Marroc

Fins ara la paleontologia pensava – en funció de les proves – que els humans moderns van evolucionar en el est d’Àfrica ara fa uns 200000 anys. La troballa de restes d’homo sapiens de 300000 anys d’antiguetat al Marroc (al jaciment de Jabel Irhoud), canvia aquesta assumpció.

Podem llegir a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/Los-fosiles-mas-antiguos-de-nuestra-especie-estan-en-Marruecos), com els científics que han trobat les restes – 100000 anys més antigues que les trobades fins ara – han publicat els seus resultats a la revista Nature (veure https://www.nature.com/nature/journal/v546/n7657/full/nature22335.html). La història de la humanitat, de nou, es torna a reescriure.

CIENCIAS NATURALES: Ciencias de la Vida Continua la lectura de Els fòssils més antics d’homo sapiens estan al Marroc

Científics investiguen el canvi climàtic en ecosistemes molt petits

En ciència és freqüent la utilització de models. Aquests, que poden ser analògics o digitals, son simplificacions de la realitat i serveixen per estudiar-ne els trets principals dels diferents paràmetres. Com és evident els resultat obtinguts no són una veritat absoluta però si són una aproximació a la realitat. De fet, quan més complex és l’ecosistema més difícil es fer-ne un bon model. Dins d’aquest camp, el de la modelització, els ordinadors han sigut un gran avenç que ha permès obtenir grans resultats.

En un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=226851), podem llegir com un grup de científics australians han començat a estudiar els efectes del canvi climàtic en els ecosistemes. El mètode emprat és mesurar els efectes en ecosistemes en miniatura. Els resultats per ecosistemes marins han estat un xic preocupants: el increment de la temperatura i l’acidificació de l’aigua provocaven importants canvis en la xarxa tròfica. Continua la lectura de Científics investiguen el canvi climàtic en ecosistemes molt petits

Científics i ciutadans s’uneixen per lluitar contra el mosquit a tot el planeta

La setmana vinent està previst que la temperatura arribi a superar els 30 graus en moltes zones de Catalunya, després de les fortes pluges d’avui, podem tenir ja les primeres condicions apropiades per a la proliferació de mosquits, entre ells el mosquit tigre.

El canvi climàtic ha contribuït a expandir l’hàbitat dels mosquits: afavoreix la proliferació del zika, chikungunya, malària o dengue, i altres virus transmesos per mosquits.

Amb l’objectiu justament de frenar aquesta expansió s’ha posat en marxa una iniciativa global, sota l’ombra de les Nacions Unides i impulsada pel projecte Mosquit Alert. L’article explica en què consisteix exactament.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20170511/422498968454/global-mosquito-alert-ciencia-ciudadana-luchar-contra-mosquito-transmisor-enfermedades.html

Cada año se producen en todo el planeta 500 millones de casos de enfermedades transmitidas por mosquitos, desde la malaria y el dengue, al zika o la chikungunya. Y alrededor de 2,7 millones de personas mueren, sobre todo en África y en América Latina. Esas cifras podrían aumentar debido al calentamiento global y al aumento de temperaturas, que está propiciando que estos insectos se expandan por nuevas zonas del planeta. Continua la lectura de Científics i ciutadans s’uneixen per lluitar contra el mosquit a tot el planeta

La cloïssa asiàtica, una nova espècie invasora a l’embassament de l’ebre

A l’embassament de l’Ebre, prop de Reinosa (Cantàbria), s’ha descobert la presència de la cloïssa asiàtica (Corbicula fluminea). Aquesta és una espècie originària d’Asia que s’ha anat escampant per diversos rius europeus com el Danubi, el Rhin, l’Elba, el Miño, el Barrow, el Nore i també l’Ebre.

La presència a l’embassament de l’Ebre la podem llegir en un article aparegut al ” Diario de Cantabria”  (veure http://www.eldiariocantabria.es/articulo/cantabria/asi-almeja-asiatica-nueva-especie-invasora-embalse-ebro/20170509134923029595.html).

De fet al riu Ebre ja havia estat detectada la seva presència per primer cop a l’embassament de Mequinensa (en l’any 2002). A partir d’aquest punt s’ha anat expandint per tota la conca. I no tant sols es troba al riu Ebre sinó que a la Península es troba en gairebé tots els grans rius.

La cloïssa asiàtica pot arribar a viure uns 7 anys, assolir una mida superior als 3 cm, modifica l’ecosistema (per competència amb les espècies autòctones), no tolera la contaminació i pot modificar la composició química de l’aigua. No se sap com ha pogut arribar i no es coneix cap tractament per eliminar-la. De manera semblant al musclo zebra, que és un altre espècie invasora del riu Ebre, aquesta cloïssa pot provocar danys econòmics importants en les estructures hidràuliques (per obstrucció de canonades i altres circuits). Una característica especial d’aquesta cloïssa és que les seves larves no necessiten cap peix que faci d’hoste per la seva supervivència; poden viure i prosperar directament al riu. Continua la lectura de La cloïssa asiàtica, una nova espècie invasora a l’embassament de l’ebre

Demostrat: el tiametoxam si afecta a les abelles

Per primer cop s’ha pogut demostrar, sense cap mena de dubte, la relació causa-efecte entre un insecticida del grup dels neonicotinoides – el thiamethoxam – i danys en la salut de les abelles de la mel. El que fins ara se sospitava, ara queda demostrat gràcies a la tasca d’un equip de científics de la Universitat de Califòrnia. Degut a l’acció d’aquest insecticida les abelles perden la capacitat d’orientació i deixen d’alimentar-se amb normalitat, la qual copsa provoca la seva mort en uns quants dies. Tot això ho podem llegir en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=226029)

Poder ara, i tant sols dic poder, es possible que la indústria química que fabrica insecticides d’aquest tipus (vegis Sygenta, Bayern i Monsanto…) aturin la seva producció. Però ja en el any 2012 varen aparèixer diversos articles en Nature i Science parlant de l’acció dels neonicotenoides sobre les abelles (http://www.nature.com/nature/journal/v491/n7422/full/nature11585.html, http://science.sciencemag.org/content/336/6079/348 i http://science.sciencemag.org/content/336/6079/351)  i res va canviar……

Demostrado: las abejas dejan de volar por culpa de este insecticida

Continua la lectura de Demostrat: el tiametoxam si afecta a les abelles

Un cuc “menjaplàstics”

Una investigadora del CSIC de Cantabria acaba de fer públic el seu descobriment sobre un cuc que pot menjar (i degradar) el polietilè (un dels plàstics més resistents que hi ha a la degradació). Aquesta informació la podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/plastico-gusano-comeplastico-eliminar-planeta.html).

En concret es tracta de la larva de l’arna de la cera (Galleria mellonella) que pel general es troba en els ruscs de les abelles.

Els investigadors suposen que pot menjar el plàstic, de manera similar a com ho fa l’arna india de la farina (Plodia interpunctella), gràcies a un enzim. Ara busquen trobar-lo per poder produir-lo – mitjançant biotecnologia – a escala industrial i utilitzar-lo en la degradació de plàstics.

Amb tot, i com molt bé diu la investigadora: El fet de poder tenir un enzim que degradi els plàstics de polietilè no ha de suposar que comencem a llençar sense cap control residus de polietilè al nostre entorn….. Continua la lectura de Un cuc “menjaplàstics”

Sanitat detecta paparres amb febre hemorràgica en 4 comunitats autònomes

Les paparres són una superfamília d’àcars. En concret hi ha dues famílies reconegudes ( i una tercera en discussió): Ixodidae i Argasidae. La segona tant sols afecta a les aus i es coneixen com paparres toves. La primera afecta a molts mamífers, entre ells l’home, i es coneix com paparres dures. Totes les famílies són ectoparàsits hematòfags (és a dir que s’alimenten de la sang dels seus hostes). Són els àcars de major mida i poden transmetre diverses malalties al xuclar la sang de l’hoste, entre elles: el tifus, la malaltia de Lyme, Tularemia, Rickettsiosis, Febre botonosa mediterrània, Febre de les MontanyesRocalloses, Louping-ill, Encefalitis, Meningoencefalitis, Hepatozoonosi canina, malaltia de Kyasanur, Febre del Colorado, Babesiosis, Febre bovina, Febre hemorrágica de Crimea-Congo i Febre reincident.

En el cas de l’article d’avui, publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/salud-sanidad-detecta-garrapatas-fiebre.html), ens parlen de paparres de l’espècie Hyalomma Lusitanicum. És tracta de paparres que parasiten sobretot a cérvols i altres animals dels boscos. Pel general no es troben en el ramat domèstic i la possibilitat que ens afectin no és especialment gran. Amb tot, i a diferència de les paparres comuns que afecten als gossos o a les ovelles, aquesta espècie no està quieta esperant a que passi un animal al qual parasitar sinó que el busquen activament.  Un cop parasitat,  poden transmetre la febre hemorràgica Crimea-Congo a l’animal en qüestió (veure http://www.publico.es/sociedad/detectan-posibles-casos-fiebre-hemorragica.html i https://ca.wikipedia.org/wiki/Virus_de_la_febre_hemorr%C3%A0gica_de_Crimea-Congo9). De moment ja han mort dues persones (un pacient i la infermera que el va cuidar).

Les paparres en qüestió han estat trobades en quatre comunitats autònomes: Castella-Lleó, Castella- La Mancha, Madrid i Extremadura.

Si anem al camp per aquestes zones, cal tenir una sèrie de precaucions com portar roba de colors clars (per poder veure si ens pugen), portar botes i mitjons i no asseure’s en zones amb molta vegetació, intentar caminar per la part central dels camins i utilitzar repelents.

Per últim comentar que sembla, com no, que darrera de la presència d’aquesta malaltia en el nostre País – un país Europeu – sembla estar lligada al canvi climàtic. Si bé fins ara tant sols hi havia hagut casos a Bulgària i Grècia dins d’Europa, l’increment de les temperatures (tardors més càlides, hiverns menys rigorosos) – recordem l’article sobre la processionària del pi – fa que les paparres siguin més actives i agressives (veure http://www.elconfidencial.com/sociedad/2016-09-02/garrapata-que-es-enfermedad-fiebre-hemorragica_1254169/) Continua la lectura de Sanitat detecta paparres amb febre hemorràgica en 4 comunitats autònomes

Per què agonitza el pardal?

Aquesta és una d’aquelles senyals que és important tenir en compte.El pardal porta milers d’anys convivint amb nosaltres, però ara desapareix sense que ens adonem. El canvi climàtic, les espècies invasores i els edificis moderns que els impedeixen armar els seus nius són algunes de les possibles causes d’aquesta extinció silenciosa.

Segurament es tracta d’una acció conjunta de factors molt nocius, un còctel mortífer compost de plaguicides, electromagnetisme, emissions de CO2 i una tendència per part de la nostra espècie a generar entorns cada vegada menys saludables. Continua la lectura de Per què agonitza el pardal?

Les aus a Espanya estan amenaçades per les aigües residuals

Segons recorda SEO / BirLife, amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, a més del perjudici per a les arques públiques, l’impacte negatiu d’aquest problema afecta també la salut humana i al medi ambient.

Entre les situacions més greus, l’ONG subratlla la “gravetat del problema” en aquells aiguamolls que podrien entrar en un punt de “no retorn” com són L’Albufera de València, el Delta de l’Ebre i Doñana i exigeix als responsables polítics accions concretes i urgents per a aquests tres espais que evitin una situació irreversible.

http://www.ecoticias.com/naturaleza/134072/Las-aves-en-Espana-estan-amenazadas-por-las-aguas-residuales Continua la lectura de Les aus a Espanya estan amenaçades per les aigües residuals