Arxiu d'etiquetes: zoologia

Sis casos de Chikungunya, 22 de Dengue i 11 de Zika, detectats a Catalunya aquest 2017

Salut Pública assegura que tots els casos són importats i que no es pot abaixar la guàrdia.

http://www.vilaweb.cat/noticies/catalunya-detecta-6-casos-de-chikungunya-22-de-dengue-i-11-de-zika-des-de-principis-dany/

Des del mes de gener, a Catalunya, s’han diagnosticat 7 casos de Chikungunya, 22 de Dengue i 11 de Zika. Són les darreres dades que ha recollit l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Excepte el Dengue, són xifres que vaticinen una davallada dels diagnòstics de Chikungunya i el Zika. Precisament d’aquest virus, que va registrar un gran brot l’any passat arreu del món i a Catalunya va afectar a 150 persones, s’ha vist disminuir considerablement la seva prevalença, un fet que, en declaracions a l’ACN, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha reconegut que és habitual després d’un brot important, ja que es dona una ‘’cobertura immunològica’’ de població que no se’n veurà afectada fins anys després. Continua la lectura de Sis casos de Chikungunya, 22 de Dengue i 11 de Zika, detectats a Catalunya aquest 2017

L’enigma de les granotes negres de Txernòbil

“No sabem per què són negres”. De les 120 granotes orientals de Sant Antoni (Hyla orientalis) que ha recollit, 25 són negres o grisos. “Aquest any estan per tot arreu. Creiem que pot ser una mutació que les protegeix de la radiació gamma “. “Mai havia vist una cosa així”, assegura a L’Independent l’ecòleg Germán Orizaola.

https://www.elindependiente.com/futuro/2017/05/14/el-enigma-las-ranas-negras-chernobil/

Croan oscuras como el tizón, ocultas entre la vegetación de una charca a un escaso kilómetro del epicentro del desastre nuclear. Son distintas al resto de sus congéneres, que lucen una piel verde vibrante. Habitan uno de los lugares más siniestros del planeta: la zona de exclusión de Chernóbil.

“Nunca había visto algo así”, asegura a El Independiente el ecólogo Germán Orizaola. El dosímetro pitaba. Hundido en las aguas hasta el esternón con las luces del sarcófago que recubre el reactor número 4 parpadeando a lo lejos, el científico descubrió el año pasado un puñado de estos extraños anfibios. Acaba de regresar al mismo lugar. Continua la lectura de L’enigma de les granotes negres de Txernòbil

Un país de porcs

El problema no és el porc si no el model industrial intensiu que tenim, i és un problema gran a Catalunya:

-Cada vegada hi ha menys granges, més grans i en mans de grans empreses. Es tracta d’un model d’integració vertical que dóna a unes poques empreses un control absolut sobre el sector. Els petits productors d’aquí queden apartats i han d’abandonar el negoci per la competència.

-La contaminació de l’aigua dels nostres aqüífers, per nitrats, que han causat sobre el medi ambient els purins procedents del porcí. Aquesta s’ha vist agreujada en els últims tres anys pel tancament de les plantes de tractament de purins.

-La situació de maltracte animal en què és troben  els porcs en granges, atapeïts de pinso i antibiòtics

-La quantitat d’antibiòtics que prenen aquests animals l’ingerim després indirectament nosaltres i desenvolupem resistències als antibiòtics que incorporem en el nostre organisme.

-Per altra banda, l’impacte als països empobrits, dels quals importem una gran quantitat de soja pel pinso per alimentar als nostres porcs. Fent servir enllà terres que podrien servir per produir per alimentar persones del mateix país,  contribuint al seu empobriment.

http://www.elperiodico.com/es/opinion/20170720/un-pais-de-cerdos-6180374#comments

Vivimos en un país de cerdos, y lo digo en sentido literal. En España se sacrifican cada año 46 millones de estos animales, uno por habitante, la cifra más alta de toda Europa. Una carne que se destina en su mayoría a la exportación. Los cerdos crecen y malviven aquí, amontonados en muy poco espacio, sobre suelos enrejados y rodeados de purines, nunca podrán ver la luz del día. Después los matan, y se van. ¿Que dejan tras sí? Mucha mierda. Continua la lectura de Un país de porcs

Un bacteri que extermina a ximpanzés encén les alarmes

El 14 d’octubre de 2016, Estats Units va catalogar el bacteri Bacillus cereus biovar anthracis com una amenaça per a la seguretat i la salut pública.

El Bacillus cereus biovar anthracis ha provocat la mort de ximpanzés, goril·les i elefants al Camerun i a República Centreafricana. No obstant això, la letalitat de la soca és moltíssim més alta en el paratge de la Costa d’Ivori, segons detallen els investigadors a la revista Nature

https://elpais.com/elpais/2017/08/03/ciencia/1501750634_911188.html?id_externo_rsoc=TW_CM

Una nueva cepa bacteriana, culpable de una enfermedad letal similar al carbunco o ántrax, está arrasando a los chimpancés y a otras especies del Parque Nacional de Taï, una selva virgen de Costa de Marfil catalogada como Patrimonio Mundial de la Humanidad por la UNESCO. El patógeno, identificado en 2004, es responsable de casi el 40% de las muertes animales estudiadas en esta zona protegida en las últimas tres décadas. En el caso de los chimpancés, el porcentaje supera el 56%, según un nuevo estudio encabezado por el investigador alemán Fabian Leendertz, curtido en pestes como el ébola. Continua la lectura de Un bacteri que extermina a ximpanzés encén les alarmes

Aquestes són les set noves espècies que estan en situació crítica

Aquestes espècies han estat declarades aquest dilluns “en situació crítica” després de la reunió de la Conferència Sectorial de Medi Ambient (CSMA ) presidida per la ministra Isabel García Tejerina.

Potser si que la sisena extinció massiva ja està en marxa …

El Xarxet marbrenc “Cerceta pardilla” (Marmaronetta angustirostris)

Estepes  “Jara de cartagena ” (Cistus heterophyllus)

 

Trenca “Alcaudon chico” ( Lanius minor )

 

Nàiade auriculada “Nàiade auriculada” (Margaritifera auricularia)

Visó europeu “Visón europeo “(Mustela lutreola )

Nacra comú “Nacra común” (Pinna nobilis )

Gall fer “Urogallo cantàbrico“(Tetrao urogallus cantabricus)

http://www.elperiodico.com/es/medio-ambiente/20170726/las-siete-nuevas-especies-que-se-encuentran-en-situacion-critica-6191016

Tres aves, dos moluscos, un mamífero y un arbusto son las nuevas especies catalogadas “en situación crítica” en España: un peligroso club que abarca casi 200 muestras de flora y fauna cuyo futuro está seriamente amenazado.

Animales como el oso pardo, el lince ibérico, la foca monje o la cigüeña negra son los primeros que vienen a la mente al pensar en especies en riesgo de desaparición pero lo cierto es que, de las 192 incluidas en el Catálogo Español de Especies Amenazadas, la mayor parte (127) son vegetales

El resto son aves (21), invertebrados (18), peces (10), reptiles (7), mamíferos (7) y anfibios (2), a los que hay que sumar otras 134 especies en situación de “vulnerable” y 615 más “en régimen de protección especial”. Continua la lectura de Aquestes són les set noves espècies que estan en situació crítica

Què cal fer si et pica una medusa?

Les meduses s’alimenten principalment de plàncton, crustacis, ous de peixos, altres meduses i peixos petits, pel que són considerats animals carnívors. Una part de les poblacions de meduses que han crescut notablement en els últims anys, són espècies invasives que vénen des d’altres hàbitats com les zones centrals i orientals de la Mediterrània. Quan les meduses ocupen algun territori, és poc probable que els peixos es restableixin allà, ja que les meduses poden alimentar-se dels seus ous i larves. L’augment del nombre de meduses, és senyal que l’ecosistema no està funcionant bé, hi ha un excés de nutrients.

Les meduses posseeixen un mecanisme de defensa natural, cada vegada que se senten en perill o entren en contacte amb alguna cosa els seus tentacles alliberen toxines. És per això que molta gent li té por a les meduses, i tenen fama d’atacar viciosament a les persones a l’aigua.

No obstant això, la majoria de la gent no entén que és una reacció natural, i la medusa no és un depredador dels éssers humans, de fet, ni tan sols té cervell. Estan, naturalment, dissenyats per alliberar toxines a través dels seus tentacles en entrar en contacte amb alguna cosa o algú. Aquesta toxina pot causar dolor, inflamació i emmalaltir a un ésser humà que resulti ser al lloc equivocat en el moment equivocat.

L’Associació Espanyola de Pediatria aconsella aplicar localment una solució amb alcohol al 60% o amoníac diluït en aigua abans d’extirpar els fragments d’espícules que puguin haver-se adherit a la pell. Els pacients també poden prendre analgèsics per via oral o tòpica per rebaixar el dolor i, en funció de la gravetat, es poden prescriure antihistamínics i corticoides. Per tal de rebaixar la inflamació i el dolor, és també possible utilitzar una bossa de gel -sense aplicar el gel directament i sense fregar la pell-, que de ben segur ens alleujarà una mica la regió afectada. Continua la lectura de Què cal fer si et pica una medusa?

Una abella com mai l’havies vist (vídeo)

 Recordem que les abelles compleixen un paper fonamental en la cadena alimentària i en el desenvolupament d’ecosistemes amb més biodiversitat. El professor Javier Alba-Tercedor mostra l’interior d’aquests insectes amb unes imatges precioses obtingudes per escàner.

https://elpais.com/elpais/2017/07/27/videos/1501149077_648960.html Continua la lectura de Una abella com mai l’havies vist (vídeo)

El gos és el millor amic de l’ésser humà des del Neolític.

Fa 15 anys, a la meva veïna no li agradaven els gossos, ni volia sentir parlar d’ells. Avui en té dos, un d’ells un cadell al que li fa les mil i una carantoines. Jo tinc també dos, aviat adoptaré també un altre cadell.

Per què aquesta predisposició de l’ésser humà i dels cans a ser amics? Va ser sempre aquesta relació així ? És un fet que els científics analitzen repetidament. Hi ha diverses teories al respecte.

L’última, aquesta setmana la revista Nature Communications destaca el treball d’un equip internacional d’investigadors que mostra evidències de continuïtat en el genoma dels gossos europeus des dels primers moments del Neolític.

Els beneficis de tenir un gos són molts, però n’hi ha un que és fonamental, ens fa més feliços. 

. Veure http://www.eltiempo.com/cultura/gente/beneficios-de-tener-perros-como-mascotas-34209

http://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20170719/424228483202/perro-genoma-neolitico.html

Las investigaciones acerca de la evolución de los perros y el momento en que se convirtieron en ‘los mejores amigos del hombre’ son tan diversos como sus teorías. Una de las últimas, publicada el pasado año en Science,apuntaba a un reemplazo de la población de canes europeos durante el Neolítico, a causa de la migración de individuos procedentes de Asia, que dio fruto a las razas actuales. Continua la lectura de El gos és el millor amic de l’ésser humà des del Neolític.

Arques de l’Apocalipsi

A tot el món, els científics estan construint reserves de tot, curses per preservar un ordre natural que està desapareixent ràpidament. Un creixent consens entre els científics sosté que ara vivim al Antropocè, una època definida per impacte de la humanitat sobre els ecosistemes planetaris. Nosaltres som responsables de l’actual mortaldat de les espècies, no un asteroide o una erupció volcànica. Els canvis van molt més enllà de la desaparició dels animals: hem alterat la composició de l’atmosfera, vam canviar la química dels oceans. En qüestió de dècades hem aconseguit distorsionar una realitat física biològica, química i que era relativament constant des de fa mil·lennis. I ara, de cara a aquestes transformacions insondables, estem tractant desesperadament d’aferrar i preservar el que queda: llavors a la illa  Spitsbergen en Noruega, arca d’amfibis a diversos llocs, restauració de coral a Florida, preservació de recursos genètics a Colorado, animals exòtics a Washington, parc zoològic congelat a Sant Diego, o laboratori nacional de gel a Colorado. Continua la lectura de Arques de l’Apocalipsi

La Terra es dirigeix ​​cap a una sisena extinció massiva d’animals

La superpoblació humana i el consum excessiu ens estan destruint. Ens hem d’allunyar de la ficció que el creixement perpetu pot ocórrer en un planeta finit.

“La pèrdua massiva de poblacions i espècies reflecteix la nostra falta d’empatia amb totes les espècies silvestres que han estat els nostres companys des dels nostres orígens”.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/medio-ambiente/tierra-dirige-hacia-una-sexta-extincion-masiva-animales-6160474

La llamada sexta gran extinción o extinción masiva del Holoceno, ocasionada por las actividades humanas, avanza a un ritmo descomunal y podría ser peor de lo que se pensaba, con un efecto comparable a los grandes cataclismos que han afectado a la Tierra a lo largo de los tiempos. Según muestra un estudio internacionalque ha analizado el estado y la evolución de 27.600 especies de vertebrados, la mitad de los conocidos, el 30% se encuentran en clara regresión.

El análisis, realizado por investigadores de la Universidad Nacional Autónoma de México (UAM) y de la Universidad Stanforden Estados Unidos, se ha publicado en la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ (PNAS). Entre las causas de retroceso biológico destacan, según los autores, la pérdida y fragmentación de hábitats, la caza, el comercio ilícito, la sobreexplotación del territorio, la aparición de especies invasoras, la contaminación y el cambio climático.

El ritmo de desaparición de especies es comparable al de los peores cataclismos sufridos por la Tierra a lo largo de su historia

Dos especies de vertebrados se extinguen de media cada año, pero estas situaciones pasan casi inadvertidas tal vez porque no suponen una amenaza clara y presente para los ecosistemas de los que dependen los seres humanos, subraya la Universidad de Stanford en una nota informativa. Entre las especies extinguidas en tiempos recientes se cuentan, entre otras muchas, el tilacino o tigre marsupial de Tasmania, el dodo, varias especies de moas neozelandeses, el caballo tarpán, una especie de cebra conocida como quagga, el otario de Japón y el alca gigante.

El estudio ofrece la primera evaluación global de estas tendencias de declive extremo de poblaciones de animales y sus posibles efectos en cascada, y va más allá de las extinciones de especies para proporcionar una imagen sobre la disminución de poblaciones y rangos de animales.

LA CRISIS DE LOS MAMÍFEROS

Entre las 27.600 especies de vertebrados analizadas, es particularmente dramática la situación de los mamíferos. De las 177 especies que datos conocidos del último siglo, los investigadores concluyen que más del 40% no disponen ni un 20% de su hábitats originales.

Las regiones tropicales aglutinan el mayor número de especies decrecientes. Los mamíferos del sur y el sudeste de Asia, donde todas las especies grandes de mamíferos analizados han perdido más del 80% de sus rangos geográficos, están especialmente afectados.

El estudio sostiene que el 50% del número de animales que alguna vez compartieron la Tierra ya no existen.

“La pérdida masiva de poblaciones y especies refleja nuestra falta de empatía con todas las especies silvestres que han sido nuestros compañeros desde nuestros orígenes”, apunta el autor principal del estudio, Gerardo Ceballos, de la UAM, quien añade: “Es un preludio de la desaparición de muchas más especies y del declive de los sistemas naturales que hacen posible la civilización”.

Rodolfo Dirzo, profesor en Stanford, indica que se trata de “una aniquilación biológica que ocurre a nivel mundial, aunque las especies a las que pertenecen estas poblaciones todavía puedan estar presentes en algún lugar de la Tierra”.

EFECTO EN CASCADA

La pérdida de poblaciones y de diversidad biológica es importante porque, además de ser lo que los científicos llaman un preludio a la extinción de especies, afectan a aspectos cruciales como la polinización de las abejas, el control de las plagas y la purificación de los humedales. Además, se pierden intrincadas redes ecológicas que implican a animales, plantas y microorganismos, lo que conduce a ecosistemas menos resistentes y grupos de información genética que pueden resultar vitales para la supervivencia de las especies en un entorno mundial que cambia rápidamente.

“Tristemente, nuestros descendientes también tendrán que prescindir de los placeres estéticos y las fuentes de imaginación proporcionados por nuestros únicos homólogos vivos conocidos en el universo”, subraya Paul Ehrlich, de Stanford.

Los investigadores abogan por frenar los impulsores básicos de la extinción de especies (la superpoblación humana y el consumo excesivo) e instan a la sociedad a alejarse de “la ficción de que el crecimiento perpetuo puede ocurrir en un planeta finito”.