Arxiu d'etiquetes: zoologia

Les aus a Espanya estan amenaçades per les aigües residuals

Segons recorda SEO / BirLife, amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, a més del perjudici per a les arques públiques, l’impacte negatiu d’aquest problema afecta també la salut humana i al medi ambient.

Entre les situacions més greus, l’ONG subratlla la “gravetat del problema” en aquells aiguamolls que podrien entrar en un punt de “no retorn” com són L’Albufera de València, el Delta de l’Ebre i Doñana i exigeix als responsables polítics accions concretes i urgents per a aquests tres espais que evitin una situació irreversible.

http://www.ecoticias.com/naturaleza/134072/Las-aves-en-Espana-estan-amenazadas-por-las-aguas-residuales

El 33 por ciento de las áreas importantes para las Aves en España están amenazadas por las aguas residuales, un asunto por el que la Comisión Europea ha llevado a España al Tribunal Superior de Justicia de la UE en dos ocasiones por no asegurar la depuración adecuada de estas, de modo que la sanción asciende a 46,5 millones de euros y cada día se paga 171.217 euros al día por incumplir la normativa europea, hasta que se adopten medidas. Según recuerda SEO/BirLife, con motivo del Día Mundial del Agua, además del perjuicio para las arcas públicas, el impacto negativo de este problema afecta también a la salud humana y al medio ambiente. La ONG advierte también de que las poblaciones de aves del 33 por ciento de las Áreas Importantes para la conservación de las Aves de España (IBA en sus siglas en inglés) están amenazadas, de forma alta o muy alta, por las aguas residuales. Además, denuncia que en algunos de los humedales de mayor valor ambiental del país se producen vertidos ocasionales, aguas residuales domésticas y urbanas, efluentes industriales, agrícolas y ganaderos, lo que les afecta de forma “preocupante”. Así, pone de ejemplo humedales que están en esta situación a la ría de Eo, las marismas de Santoña, la albufera de Valencia, El Hondo-Carrizales de Elche, el Mar Menor, las marismas del Guadalquivir, las Tablas de Daimiel o los embalses del Vicario, Gasset y Navas de Malagón, entre otros. El responsable de aguas de la organización ambiental, Roberto González, ha advertido de que la situación que describen los datos de SEO/BirdLife “es imprudente y preocupante para el bienestar de los ciudadanos y la conservación de la biodiversidad”. “Reclamamos a las administraciones la completa erradicación de los vertidos de aguas residuales sin depurar, especialmente en aglomeraciones urbanas pequeñas y medianas, y solicitamos el incremento de las exigencias respecto a las concentraciones de contaminantes de las aguas depuradas que se vierten ecosistemas acuáticos que puedan verse amenazados”, añade. Entre las situaciones más graves, la ONG subraya la “gravedad del problema” en aquellos humedales que podrían entrar en un punto de “no retorno” como sono La Albufera de Valencia, el Delta del Ebro y Doñana y exige a los responsables políticos acciones concretas y urgentes para estos tres espacios que eviten una situación irreversible. Respecto a la escasa reutilización de las aguas depuradas en España, que solo llega al 10 por ciento, considera que España no se puede permitir desaprovechar todo el potencian de los cerca de 5.000 hectómetros cúbicos de agua que se depuran al año en las aproximadamente 3.000 plantas depuradoras. En concreto, propone que estas aguas se reutilicen en usos industriales, riego de espacios verdes urbanos, limpieza de zonas urbanas o el uso agrícola. “Este último es de especial importancia porque implicaría reducir la presión que ejerce esta actividad sobre los ecosistemas acuáticos: el regadío supone más del 70% del agua que se gasta en España”, indica González que añade que aprovechar estas aguas en agricultura podría tener un impacto positivo en la agricultura y en las áreas importantes para las aves que dependen del agua y que están bajo sobreexplotación o falta de caudales ecológicos. ep

Fuente: Naturaleza

La CE i els neonicotinoides

Alarmats per la massiva mort d’abelles, els tècnics de la comissió europea han decidit elaborar un document per tal de prohibir els insecticides amb neonicotinoides. Tot i que les empreses que els fabriquen – les velles conegudes ja en aquestes pàgines com Sygenta i Bayer – han al·legat que no hi relació causa-efecte, el cert és que les proves indiquen que aquests insecticides son una de les causes (entre d’altres) que afecten a les poblacions d’abelles.

Com podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario”  (veure http://www.eldiario.es/sociedad/Union-Europea-prohibir-insecticidas-agricolas_0_625737593.html), altres causes de la mort de les abelles son els virus, espècies exòtiques de vespes i escarabats, a més de destrucció del seu hàbitat.

Recordem que la majoria de plantes de les que ens alimentem son pol·linitzades per les abelles. Sense abelles no hi ha, per tant, alimentació ( tot i els intents de monsanto i els seus robots polinitzadors….. http://ecoosfera.com/2013/04/abejas-robot-polinizaran-los-campos-de-cultivo-de-monsanto/) Continua la lectura de La CE i els neonicotinoides

Aquestes criatures de les profunditats marines rarament vistos semblen d’un altre món

La natura no deixa mai de sorprendre’ns. Un vaixell de la NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration ) recorre àrees de les profunditats del Pacífic; la vida que estan trobant és enlluernadora, més enllà de la imaginació. De febrer a abril de 2017, la NOAA Ship Okeanos Explorer està explorant les zones d’aigües profundes desconegudes  a Samoa i les Illes Cook. Són 13,581 milles quadrades de les àrees protegides d’esculls de coral prop de la costa i les aigües oceàniques obertes en alta mar a tot l’arxipèlag de Samoa. L’objectiu de la seva missió és la de proporcionar una base d’informació bàsica per ajudar, comprendre i gestionar els seus recursos. També serveix com una oportunitat per posar en relleu la singularitat i importància d’aquests símbols nacionals de conservació dels oceans.

Algunes de las formes de vida que es poden trobar són:

Estrella de mar Brisingid

Okeanos

Sifonòfor dent de lleó

Zoantídeos groc

Continua la lectura de Aquestes criatures de les profunditats marines rarament vistos semblen d’un altre món

França i els escorxadors

De nou torna a sortir el maltractament animal en els escorxadors de França. De nou llegim en un article publicat al diari “Público” (veure  http://www.publico.es/internacional/internacional-francia-levanta-velo-maltrato.html) com la matança industrial, pública o privada, sacrifica els animals sense cap mirament. L’animal, sigui el que sigui, ha de ser sacrificat el més ràpid possible per tal de poder assolir les quotes diàries. Això implica que en molts casos els animals pateixin innecessàriament per no estar degudament atordits abans de ser degollats, o que rebin més descàrregues elèctriques de les necessàries, o que siguin escorxats encara vius…. A més, els operaris que han de sacrificar els animals també pateixen – degut a la gran quantitat de feina que han de fer en poc temps – cosa que fa que el tracte vers als animals no sigui l’adient.

Com a mesura per a tractar de millorar aquesta situació: Posar càmeres als escorxadors. Però aquestes càmeres, que serien controlades per veterinaris i personal autoritzat, ja hi són en molts llocs i no serveixen per millorar el tracte. Segons molts dels implicats el millor seria que els veterinaris estiguessin presents en les sales d’execució i que també es preocupessin del benestar animal i no tant sols de la qualitat sanitària. I altres accions que podrien encara millorar més el benestar animal seria limitar el ritme industrial i acabar amb el tabú que envolta als escorxadors.

Com ja vaig dir en un altre article (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/01/18/la-sang-de-cavall-i-els-porcs/) : Cal recordar que tant sols menjant una mica menys de carn i substituint la proteïna animal per la vegetal (faves, pèsols, cigrons, llenties, quinoa….) podríem – si ho fes molta gent – reduir les emissions de CO2 mundials i amb això apaivagar – entre altres coses – el canvi climàtic. De pas, millorar les condicions dels nostre bestiar. Si s’ha de matar – si és necessari – un animal, almenys que sigui de forma digne i sense patiment. Continua la lectura de França i els escorxadors

Els furtius han matat més de la meitat dels elefants de selva en 10 anys

Un cadena tròfica és el procés de transferència d’energia alimentària a través d’una sèrie d’organismes, en què cada un s’alimenta del precedent i és aliment del següent. En altres paraules, les cadenes alimentàries indiquen quins éssers vius s’alimenten d’altres que habiten el mateix ecosistema.Però una altre realitat és que els humans maten per plaer, no necessàriament persones, sinó animals.Per exemple, en les curses de brau, és impossible no creure que els toreros no maten per plaer ,i que les persones que van a la sorra no senten plaer també en veure agonitzant, vençut, humiliat, sagnant i finalment mort. I pensar, també,que alguns consideren la caça un esport …

Per altra banda, la caça furtiva, vulnera les fronteres i arriba a tots els racons de l’Àfrica. Els elefants, una espècie que es mata indiscriminadament, són enginyers dels ecosistemes que tenen un paper important en la dispersió de llavors i el cicle de nutrients.Potser l’única manera de salvar els elefants és reduir la demanda d’ivori, és això possible, o serà únicament real quan ja no hi hagi elefants?

http://www.lavanguardia.com/natural/20170222/42203502964/cazadores-futivos-matan-mitad-elefantes-selva-africanos.html Continua la lectura de Els furtius han matat més de la meitat dels elefants de selva en 10 anys

Plagues invasores que han recalat a la península Ibèrica

En un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/importadas-kilometros-destruccion-acelerada-publico_0_613489350.html), podem llegir com tres espècies (el cargol poma, el morrut i l’arna de la patata) han vingut per quedar-se a la península ibèrica. Totes tres han arribat com a conseqüència de l’activitat antròpica, i totes provoquen grans despeses econòmiques (que paguem entre tots). L’arna va arribar pel moviment d’oliveres (senceres) d’un lloc del món a un altre. El cargol poma va arribar com a mascota d’aquaris (i ara és una epidèmia important pel arrossars del Delta de l’Ebre). El morrut ho va fer com a conseqüència de la desforestació de les selves d’Indonèsia (per plantar Palma) la qual cosa va eliminar els seus predadors i es va estendre per tot el món.

Al final l’acció humana, com en la majoria d’ocasions, darrera dels riscos que patim. Riscos induïts que podríem evitar si abans de apostar per un model de créixer-créixer ho féssim per un en el qual el medi ambient no fos una mercaderia més. Continua la lectura de Plagues invasores que han recalat a la península Ibèrica

Els macacos aprenen a reconèixer-se al mirall

Som com som, i som conscients que cada persona és única e irrepetible, però mai sabem si això és bo o dolent. En l’últim estudi realitzat per l’Institut de Neurociència de l’Acadèmia Xinesa de les Ciències han arribat a la conclusió que l’espècie de macacos Rhesus és també conscient d’això com els dofins i els ximpanzés, tal com mostra aquest vídeo.

Aquesta notícia m’ha recordat el treball de recerca que vaig tenir el privilegi de seguir amb una alumna, tot i que és una varietat d’espècie diferent, que va fer un estudi de l’etologia dels macacos Sylvanus. El seu objectiu va ser relacionar e identificar les seves conductes més habituals per determinar el millor recinte possible. Aquesta espècie està en perill d’extinció a causa del tràfic il·legal i de la desforestació dels boscos de Marroc, el seu hàbitat natural. Va fer el seu seguiment durant 40 dies. Al final parlava d’ells referint-se als “seus macacos” potser també ells van acabar parlant d’ella.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20170214/4217798941/monos-aprenden-reconocerse-espejo.html Continua la lectura de Els macacos aprenen a reconèixer-se al mirall

Espanya s’uneix a la normativa europea de protecció animal … 30 anys tard

Més val tard que mai, potser anem aprenent, però amb una diferència de trenta anys. Actualment no existeix una regulació d’àmbit estatal, sinó que depèn de cada comunitat autònoma, les quals, per això, si que tenen capacitat de legislació.

Entre altres qüestions, el conveni estableix normes per a la tinença, reproducció, adquisició, ensinistrament i cria dels animals de companyia. Així mateix, planteja restriccions per a l’ús d’aquests animals a la publicitat, els espectacles i els concursos.

http://www.publico.es/sociedad/maltrato-animal-espana-adopta-normativa.html Continua la lectura de Espanya s’uneix a la normativa europea de protecció animal … 30 anys tard

Les aus migratòries ‘planifiquen’ els seus viatges en funció dels recursos alimentaris

Aristòtil deia que la naturalesa no fa res incomplet ni res en va, i cada vegada,  l’home, que avança en les seves investigacions,  s’adona de la veritat d’aquesta afirmació.

L’article, publicat en Sciences Advances, revela que la producció mitjana anual dels ecosistemes és consumida principalment per la biodiversitat resident, mentre que les espècies migrants solen aparèixer quan hi ha pics de productivitat pel que contribueixen a la regulació dels cicles d’energia.

“Hem comprovat que les espècies creuen tots dos continents buscant les zones on l’oferta de recursos és més gran. El que hem d’investigar ara és com detecten on hi ha més aliments i com ajusten la seva patró de migració “, explica Miguel B. Araújo, autor del treball i investigador del MNCN. “

http://www.ecoticias.com/naturaleza/131638/Las-aves-migratorias-adaptan-planifican-viajes-funcion-recursos-alimenticios Continua la lectura de Les aus migratòries ‘planifiquen’ els seus viatges en funció dels recursos alimentaris

Descobreix la nova teoria sobre els ‘anells de fades’ de Namíbia

Els cercles o anells de fades de Namíbia són unes formacions sense vegetació d’entre 2 i 35 metres d’ample que es repeteixen en estructures hexagonals als llarg de centenars de quilòmetres quadrats de superfície semidesèrtica per causes fins ara poc conegudes. L’ètnia Himba, a la regió àrida de Kunene, venera aquest tipus d’estructures des de fa milers d’anys.

Aquesta setmana, la revista Nature publica un article liderat per investigadors de la Universitat de Princeton (Estats Units) en el qual es planteja un model teòric que explica per què apareixen i es mantenen els cercles de fades. L’ explicació científica és que aquests cercles es produeixen pels efectes conjunts i equilibrats entre els tèrmits que fan nius a la sorra i s’alimenten de les plantes més properes als seus caus; i per altra banda, les mateixes plantes, que creixen com si es ajudessin unes a les altres davant de les agressions dels tèrmits

http://www.lavanguardia.com/natural/20170119/413494292388/anillos-hadas-namibia-teoria-cientifica.html Continua la lectura de Descobreix la nova teoria sobre els ‘anells de fades’ de Namíbia