Arxiu d'etiquetes: terratrèmol

Aquesta és la raó per la qual la Torre de Pisa no cau malgrat els terratrèmols

Tot va començar l’any de 1172 amb una herència de seixanta coves d’or. Al morir, la vídua Berta de Bernardo va deixar aquesta quantitat per comprar els materials que servien per a la construcció d’un campanar en un terreny darrere de la Catedral de Pisa, a Itàlia. Els treballs van iniciar el 9 d’agost de 1173, però cinc anys més tard i amb només dues plantes construïdes, els enginyers mitjans detecten un greu error de càlcul: els fonaments tenien molt poca profunditat i, a causa de la inestabilitat del terreny argilós, la estructura s’inclinava. Va haver de detenir l’obra 100 anys. Per 1272 es van afegir quatre pisos més, el setè en 1319 i finalment, després de dos segles, es va col·locar la càmera de les campanes en 1372, aconseguint una altura de 56,4 metres. El pes de 14 mil 500 tones va fer que l’edifici es pogués inclinar fins a 5,5 graus, i malgrat els nombrosos intents per corregir aquesta falla,  l’ estructura va romandre dempeus durant més de 600 anys, tot i els  forts terratrèmols que han ocorregut a la península italiana.

La resposta ha arribat aquest any, gràcies a l’anàlisi de George Mylonakis, especialista en enginyeria de terratrèmols de la Universitat de Bristol, Anglaterra, juntament amb un equip de 16 enginyers civils. Tot es deu segons els seus càlculs a un fenomen físic estructural conegut en enginyeria com a efecte d’interacció dinàmica sòl-estructura. Després d’estudiar la informació sísmica i estructural disponible, el grup de recerca va concloure que la supervivència de la Torre es pot atribuir a un fenomen conegut com a interacció dinàmica de sòl-estructura (DSSI). Quan es produeix un tremolor, l’edifici i el sòl vibren al mateix temps, interactuant entre si per mitjà dels ciments. Sota condiciones normals, els fonaments són els encarregats de suportar el pes mort del edifici, i transmetre aquesta càrrega al sòl. Durant un terratrèmol, els fonaments transmeten el moviment del sòl a l’edifici, i al seu torn les vibracions de l’edifici es transmeten al sòl. Per tant, el grau d’influència de l’IDSE dependrà de la rigidesa del sòl, de les característiques de l’edifici i del tipus de ciment que té.

Tot sembla indicar que la Torre de Pisa ha sobreviscut gràcies a que els efectes de la DSSI han trobat un punt d’equilibri extrem entre la rigidesa, pes i altura de l’edifici amb els fonaments i el sòl del terreny, provocant que les vibracions de l’edifici no reboten amb el moviment del sòl amb la mateixa intensitat durant un terratrèmol.  La Torre no ressegueixi amb el moviment del terratrèmol. Aquesta ha estat la clau de la seva supervivència Després de molts treballs al llarg dels anys, sembla que la Torre de Pisa va deixar de inclinar-se des de fa una dècada, la seva tendència estimada actual és de 3,9 graus, i es calcula que es podran mantenir altres dos segles més.

Els resultats de l’estudi s’han presentat a tallers internacionals i seran anunciats oficialment a la 16a Conferència Europea d’Enginyeria del Terratrèmol que tindrà lloc a Tessalònica, Grècia el proper mes [del 18 al 21 de juny de 2018]. Continua la lectura de Aquesta és la raó per la qual la Torre de Pisa no cau malgrat els terratrèmols

Guanyarem Castor. No hem de pagar-ho!

Per sobre de tot, Castor és un exemple elevat a l’enèsima potència dels privilegis de les elits extractives enfront de la població. La sentència del TC obre la porta a exigir el no pagament dels més de 3.200 milions d’euros de deute il·legítim que se’ns han assignat per Reial Decret Llei. No pagar Castor és guanyar un pols a les elits extractives. Aquest article mostra el que podem fer:

http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Vamos-ganar-Castor-debemos-pagarlo_6_722387759.html

Por mucho que quieran enterrarlo, el Castor se ha convertido en un obstinadozombie que reaparece constantemente en los medios de comunicación para plantarnos ante nuestras caras un ejemplo paradigmático de proyecto-estafa. El pasado 22 de diciembre se conocía la sentencia el Tribunal Constitucional (TC) que estimaba parcialmente el recurso presentado por el Gobierno de Catalunya, el Parlament y el grupo del PSC en el Congreso y anulaba la indemnización de 1350,7 millones de euros que se pagó a las empresas promotoras del almacén de gas Castor, entre ellas ACS de Florentino Pérez.

El enrevesado lenguaje técnico-jurídico nos hace dudar de lo más esencial: ¿es esto una buena noticia?, ¿dejaremos de pagar Castor?, ¿se depurarán, por fin, responsabilidades por el fallido proyecto Castor?, ¿se establecerán mecanismos de control para que no tengamos más ‘castores’?

Continua la lectura de Guanyarem Castor. No hem de pagar-ho!

El Govern va articular i va pagar en un any la indemnització per Castor que la Justícia ha trigat tres a anul·lar.

No hi va haver cap interès per esperar-se a que els tribunals fallessin sobre els recursos. El TC havia acceptar al febrer de 2015 els tres recursos d’inconstitucionalitat contra la norma amb què es va tancar de forma temporal el magatzem subterrani de gas Castor, causa dels terratrèmols.

El Govern es va afanyar a articular una fórmula legal i en buscar diners per rescabalar a l’empresa concessionària Escal UGS (amb majoria accionària de l’ACS de Florentino Pérez), pagar-la en la nostra factura de la llum.

http://www.eldiario.es/cv/Gobierno-indemnizacion-Castor-Justicia-desmontarla_0_721627919.html

Los casos de corrupción que se ha expandido como una mancha por toda la geografía española han demostrado que los tiempos políticos y de la justicia son diferentes. Es evidente que jueces y fiscales andan totalmente desbordados y faltos de recursos y que los procesos jurídicos se alargan más de los deseado. Ha pasado, una vez más, en la indemnización que el Estado pagó a la empresa que construyó el almacén de gas submarino Castor.

El Gobierno se apresuró en articular una fórmula legal y en buscar dinero para resarcir a la empresa concesionaria  Escal UGS (con mayoría accionaria de la ACS de Florentino Pérez), mientras que el Tribunal Constitucional (TC) ha tardado más de tres años en desmontarla. Continua la lectura de El Govern va articular i va pagar en un any la indemnització per Castor que la Justícia ha trigat tres a anul·lar.

Per què alguns edificis es van esfondrar i altres no en el terratrèmol de Mèxic? (vídeo)

Gran part del centre de la ciutat es troba sobre el sediment d’antics llacs, fent que el sòl sigui menys ferma. Els materials més suaus amplifiquen el moviment del sòl.

“Els edificis necessiten ser inspeccionats, els dissenys han de ser degudament supervisats. A vegades, als països en vies de desenvolupament, tractem de estalviar fent retallades”, va dir l’enginyer…

http://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-41342143

Es un fenómeno que se repite en cada sismo: existen zonas de Ciudad de México donde el mismo movimiento se siente de forma distinta, incluso de una calle a otra muy cercana. Continua la lectura de Per què alguns edificis es van esfondrar i altres no en el terratrèmol de Mèxic? (vídeo)

L’huracà i el segon terratrèmol més forts del segle assoten junts Amèrica

Els tres huracans que colpegen actualment el Carib (Irma, Katia i José) han deixat conseqüències devastadores en les zones per on han passat, igual que el terratrèmol de magnitud de 8.2 a Mèxic. Recordem el Harvey fa pocs dies…

Els huracans amb proporcions devastadores són alimentats per un mar cada vegada més calent, amb major volum d’aigua i amb conseqüències tràgiques. Els huracans funcionen amb aire càlid i humit, és per això que els oceans són els que provoquen la seva formació a través de les seves aigües temperades. La confluència dels vents i la humitat de la mar produeixen fortes pressions que ocasionen els vents huracanats. No és casualitat que l’època d’huracans es produeixen a finals d’estiu, per l’augment de les temperatures dels mars. L’escalfament global origina un canvi en el clima, produint més calor en aquesta zona, el que pot provocar l’augment considerable de les forces dels huracans.

Els terratrèmols es produeixen pel moviment de les plaques tectòniques, que són el moviment dels dos grans blocs que es forma la terra. Quan dues d’aquestes estructures xoquen produeixen una gran quantitat d’energia, i al desprendre-s’origina un terratrèmol.

L’opinió dels científics tampoc és molt ferma pel que fa a si els canvis geològics ocasionen terratrèmols. Alguns experts són partidaris que el causant és l’escalfament global, sent aquest el que origina aquests desastres a través de la pressió per l’augment de la massa al planeta, ja que es fonen les glaceres augmentant el nivell del mar.

Una catàstrofe succeeix a una altra .En aquests moments l’huracà Katia amenaça un Mèxic devastat pel terratrèmol.  L’huracà Katia, de categoria 1, s’afebleix ràpidament en avançar sobre terra en l’oriental estat mexicà de Veracruz, on ja ha començat a causar estralls amb vents que han arribat a assolir els 150 quilòmetres per hora, segons han informat aquest dissabte les autoritats . Els habitants del país s’enfronten aquest dissabte el cicló, degradat a tempesta tropical, després refer de l’ensurt pel terratrèmol de 8,2 graus que aquest divendres ha causat la mort d’almenys 61 persones i 250 ferits. El tremolor es va notar amb força a Chiapas, Oaxaca i Tabasco, llocs que també esperen l’arribada de l’huracà. A les deu hores posteriors hi va haver un total de 266 rèpliques, la més potent de magnitud 6,1. En total, 13 de les rèpliques han tingut una magnitud igual o major a 5 en l’escala Richter. veure http://www.lavanguardia.com/internacional/20170909/431149403810/huracan-katia-terremoto-mexico.html

Continua la lectura de L’huracà i el segon terratrèmol més forts del segle assoten junts Amèrica

Què són les estranyes llums al cel durant el terratrèmol de Mèxic? (vídeo)

Els lliscaments en les esquerdes de les plaques tectòniques produeixen una càrrega elèctrica. Els llums que han il·luminat el cel de Ciutat de Mèxic durant el tremolor de 8,2 graus són un fenomen natural que es produeix per la càrrega electromagnètica que generen les roques al col·lapsar-durant un terratrèmol.

Els terratrèmols es produeixen a causa del moviment i del frec de les plaques tectòniques. A vegades fins i tot xoquen de front. Friedmann Freund, científic de la NASA, va fer un descobriment al respecte el 2001. “Si el nivell d’estrès (entre les roques) és alt, apareixen càrregues electròniques que transformen momentàniament la roca aïllant en un semiconductor”, va argumentar l’expert. Aquests fenòmens van des senyals elèctrics i magnètiques anòmales, fins llums de terratrèmols que il·luminen els cims de les muntanyes i generen un estrany comportament en els animals.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20170908/431124503113/luces-terremoto-mexico.html

La tierra ha vuelto a temblar. Este viernes un intenso terremoto de magnitud 8,2 ha sacudido México, cuyos habitantes se han visto sorprendidos además por unos destellos de luz que han iluminado el cielo a medida que el suelo se rompía bajo sus pies. Varios testigos grabaron las extrañas luces en vídeo y lo difundieron en Twitter. Los usuarios se preguntan ahora cuál es el origen de este curioso fenómeno. Continua la lectura de Què són les estranyes llums al cel durant el terratrèmol de Mèxic? (vídeo)

Imatges èpiques de drones capten gegants esquerdes deixades pel terratrèmol a Nova Zelanda (vídeo)

Després de la sèrie de terratrèmols que va afectar Nova Zelanda aquestes últimes dues setmanes, els científics han enviat a la zona un dron per examinar els danys que va deixar al llarg de les ruptures de la línia de les falles de Kekerengu i Papatea. En algunes parts del país la terra es va moure 9 metres horitzontalment i 1,83 metres en vertical

https://actualidad.rt.com/actualidad/224238-imagenes-drones-grietas-terremoto-nueva-zelanda

Tras la serie de terremotos que azotó Nueva Zelanda estas últimas dos semanas, los científicos han enviado a la zona un dron para examinar los daños que dejó a lo largo de las rupturas de la línea de las fallas de Kekerengu y Papatea.

Las imágenes proporcionadas por los dispositivos de la compañía de investigación geocientífica GNS Science muestran la magnitud de los daños causados, y, según los investigadores, abre un período de reflexión a la luz de los últimos terremotos que sacudieron al país este martes, cuando un terremoto de magnitud de 5,6 afectó la isla Norte. La isla Sur también experimentó un sismo de 5,3 unas horas más tarde, que pudo haber sido una réplica de los temblores de la semana anterior.

De acuerdo con GNS Science, en algunas partes de la falla de Kekerengu, la tierra se movió 9 metros horizontalmente y 1,83 metros en vertical. Las imágenes de la falla de Papatea, por su parte, muestran rocas que fueron empujadas hacia arriba desde el fondo marino por el terremoto. Un levantamiento de tierra en la costa ha causado una pequeña laguna, formada entre el levantamiento rocoso y la playa. En algunos lugares, ocurrió un desplazamiento de 6 metros del fondo marino.

Entre otros daños ya registrados, figuran numerosas roturas de carreteras y vías férreas, edificios destruidos, causados por el terremoto de 7,8 que sacudió la isla Sur el 13 de noviembre a unos 93 kilómetros de la ciudad de Christchurch, dejando un saldo de dos muertos y provocando un tsunami de dos metros. Horas después un temblor menos fuerte, de magnitud 6,2, sacudió la misma isla a 39 kilómetros de la ciudad Kaikoura.

Registrat un terratrèmol de 3,9 graus davant la costa de Palamós

L’institut Geològic de Catalunya ha emès un avís per un terratrèmol registrat a 50 quilòmetres de la Costa Brava, just davant de Palamós (Baix Empordà), produït a les 13:13h d’aquesta tarda.La seva magnitud ha estat de 3,9º a l’escala de Richter i s’ha percebut en alguns municipis del Baix Empordà i l’Alt Empordà, no ha causat danys, d’acord amb les primeres informacions de Protecció Civil, que ha rebut sis trucades al telèfon d’emergències 112 des de Regencós (1), Forallac (1), Vall-llobrega (3) i Palafrugell (1).

D’altra banda, Des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya CECAT de Protecció Civil de la Generalitat s’han fet trucades als municipi. No s’han registrat desperfectes ni ferits.

Font:http://www.aragirona.cat/noticia/2014/03/19/registrat-un-terratremol-de-3-9-graus-davant-la-costa-de-palamos

 

Segon petit terratrèmol entre Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor en una setmana

El sisme de 2,6 graus a l’escala de Richter s’ha pogut percebre entre la població amb tres trucades d’avís als serveis d’emergències

Un petit terratrèmol de 2,6 graus en l’escala de Richter s’ha pogut notar a Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor, al Vallès Oriental. Cap a tres quarts de nou (8.42 hores) del  matí alguns veïns han percebut el sisme i els serveis d’emergències han rebut tres trucades d’avís.

És el segon cop aquesta setmana que la terra tremola en aquest punt del Vallès Oriental, després que dilluns ja es va notar un sisme d’igual magnitud a la zona. Veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2015/07/27/petit-terratremol-a-sant-pere-i-sant-antoni-de-vilamajor-magnitud-26/

El sisme s’ha originat a una profunditat d’onze quilòmetres, un hipocentre relativament superficial, que explica que s’hagi pogut sentir.

Font:http://www.ccma.cat/324/segon-petit-terratremol-entre-sant-pere-i-sant-antoni-de-vilamajor-en-una-setmana/noticia/2678804/