Arxiu d'etiquetes: terra

El Papa Francisco als líders mundials: “Escolteu el crit de la terra”

El Papa Francisco , que té una forta convicció en la ciència del canvi climàtic , va convidar els líders mundials el dimecres a “escoltar el crit de la terra i el crit dels pobres, que més pateixen per l’ecologia desequilibrada”. Els drets humans fonamentals com l’accés a l’aigua, l’aire net i els aliments suficients han d’estar disponibles per a tothom sense distinció ni discriminació.

https://www.ecowatch.com/pope-francis-climate-change-2479496671.html

Pope Francis, who has a strong belief in the science of climate change, called upon world leaders on Wednesday to “listen to the cry of the Earth and the cry of the poor, who suffer most because of the unbalanced ecology.” Continua la lectura de El Papa Francisco als líders mundials: “Escolteu el crit de la terra”

L’asteroide Florence fregarà la Terra aquest divendres

El meteorit, d’entre quatre i nou quilòmetres de diàmetre, passarà a set milions de quilòmetres de distància de la Terra divendres que ve 1 de setembre, encara que científics van confirmar que no hi ha cap risc. A causa de la seva grandària, se li considera com perillós ja que el seu impacte seria similar a cinc milions de bombes atòmiques.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20170830/43910500795/asteroide-florence-tierra-viernes.html

El asteroide Florence, que pasará cerca de la Tierra el 1 de septiembre sin peligro de impacto y que tiene de cuatro a nueve kilómetros de diámetro, representa una oportunidad valiosa para que especialistas lo observen y analicen, consideraron este miércoles expertos de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM). Continua la lectura de L’asteroide Florence fregarà la Terra aquest divendres

Ja ens hem menjat la Terra

Com quan el cos humà deixa de rebre alimentació i comença a consumir els seus propis músculs, així estem destruint la capacitat de regeneració del planeta. Ens estem dinant el teixit planetari. La causa d’aquesta autofàgia és la ideologia del creixement econòmic. No obstant això, res pot tendir raonablement l’infinit dins d’una biosfera que és finita.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=229838&titular=ya-nos-comimos-la-tierra- Continua la lectura de Ja ens hem menjat la Terra

“Hem de sortir de la Terra”

Jules Verne explicava viatges fantàstics que després s’han fet realitat. Per què no poden ser certes aquestes declaracions de Stephen Hawking, algun dia, i no meres conjectures?

El que si és cert, malauradament, són les declaracions que també va realitzar en l’entrevista a la qual fa referència l’article:

“El món s’està tornant massa petit per a nosaltres; els recursos físics s’estan explotant a un ritme alarmant “

http://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20170621/423538965046/stephen-hawking-tierra-espacio-supervivencia-especie-humana.html

“Estamos al principio de una nueva era espacial”, declaró ayer el cosmólogo británico Stephen Hawking. Continua la lectura de “Hem de sortir de la Terra”

Dia de la Terra 2017: en pro de l’alfabetització ambiental i climàtica

El 22 d’abril és el Dia de la Terra. Persones de tot el món s’involucraran en diversos programes com ara recollida de residus, tallers de reciclatge o esdeveniments de conscienciació de la cura del Medi Ambient. És el dia en què es festeja la terra i s’aprecia la natura.

En 2017, la campanya es denomina «Alfabetització mediambiental i climàtica». L’educació constitueix els fonaments del progrés. Necessitem que la ciutadania mundial conegui els conceptes sobre el canvi climàtic i sigui conscient de l’amenaça sense precedents per al planeta. El coneixement ens ajudarà a tots i ens portarà a prendre mesures per defensar el medi ambient .(http://www.un.org/es/events/motherearthday/)

Cada any, el 22 d’abril es celebra a tot el món que el 1970 es va iniciar un moviment ambientalista on 20 milions de nord-americans es van manifestar sortint al carrer per lluitar per un medi ambient saludable.  Però, quina és la història darrere del Dia de la Terra?Aquest article ho explica  …

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/135182/Dia-de-la-Tierra-2017-en-pro-de-la-alfabetizacion-ambiental-climatica

El catalizador

En 1962, Rachel Carson escribió Silent Spring “Primavera Silenciosa”. Fue un libro de ciencias ambientales, que se centró en los peligrosos efectos del uso indiscriminado de plaguicidas. El tema de la contaminación y la salud pública se popularizó y Silent Spring vendió más de medio millón de copias en todo el mundo. Esto preparó el escenario para la fuerte reacción del público, cuando en 1969 se produjo un estallido en un pozo de petróleo en Santa Bárbara, California, que se convirtió en el mayor desastre ecológico en aguas estadounidenses, hasta ese momento.

Gaylord Nelson, un senador de Wisconsin, profundamente afectado por las consecuencias del derrame, decidió impulsar la protección del Medio Ambiente y llevarla a la agenda política aprovechando el apoyo multitudinario de los estudiantes universitarios. Creó la idea de una “enseñanza nacional sobre el Medio Ambiente”. Pete McCloskey y Denis Hayes un profesor de Harvard, se unieron al esfuerzo y ayudaron a coordinar un equipo básico de 85 personas, que se dedicó a promover el evento en los Estados Unidos. Fue elegida la fecha 22 de abril, porque cayó entre las vacaciones de primavera y los exámenes finales. Continua la lectura de Dia de la Terra 2017: en pro de l’alfabetització ambiental i climàtica

Trobades les evidències de vida més antigues sobre la Terra

Un equip internacional de geòlegs, paleontòlegs i nanotecnòlegs han trobat unes estructures tubulars i filamentoses que, segons interpreten, representen bacteris fòssils. I les han trobat en unes roques canadencs (el cinturó Nuvvuagittuq) que provenen de fumaroles hidrotermals del fons oceànic de fa 3770-4280 milions d’anys. La Terra té 4.500 milions d’anys, de manera que aquests microfòssils representen les evidències de vida més antigues de les que hi ha constància fins ara.
Matthew Dodd, l’University College de Londres, i els seus col·legues de Leeds (Regne Unit), Ottawa (Canadà), Crawley (Austràlia) i els serveis d’inspecció geològica de Noruega i Estats Units presenten la seva investigació en l’article principal de Nature. Unes paraules seves destaquen: “Els nostres descobriments demostren que la vida es va desenvolupar a la Terra en un temps en que tant la Terra com Mart tenien aigua líquida a la superfície, el que planteja una qüestió emocionant sobre la vida extraterrestre” Continua la lectura de Trobades les evidències de vida més antigues sobre la Terra

Com hauriem d’actuar davant d’una alerta per tempesta solar?

Ja varem comentar en altre post (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/10/14/obama-ordena-els-preparatius-per-una-gran-tempesta-solar/), que molts països s’estan preparant davant d’una possible tempesta solar. No sabem quan succeirà però és un risc real i potencialment perillós per a la nostra civilització tecnificada. De la mateixa manera que davant d’un sisme hi ha un seguit de coses que cal fer i que sovint son assajades en aquells països amb risc potencial de patir-los (vegis USA, Japó i Xile entre d’altres), també hi ha una sèrie d’accions que es poden dur a terme davant duna tempesta solar. Podem llegir-ne deu de bàsiques en un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/sostenibilidad/habria-actuar-alerta-publica-tormenta-solar-extrema-30-minutos/20161015111057132729.html?src=tpu).

Com és evident, de decidir prendre mesures en les nostres contrades contra aquest tipus de risc, aquestes també haurien de ser incorporades en l’educació de la nostra població. Continua la lectura de Com hauriem d’actuar davant d’una alerta per tempesta solar?

Obama ordena els preparatius per una gran tempesta solar

Una tempesta solar consisteix en l’arribada massiva de vent solar (format bàsicament per protons i electrons) procedent d’una ejecció de massa coronal solar (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Tormenta_geomagnética). En episodis intensos, com el de la tempesta solar de 1859 (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Tormenta_solar_de_1859), aquesta arribada pot provocar grans aurores boreals i – en el cas de l’actual civilització – la pèrdua de la senyal dels satèl·lits i l’aturada de centrals nuclears i elèctriques amb el conseqüent col·lapse corresponent durant alguns mesos. De fet si avui en dia es produís un fenomen com el de 1859, podem dir que: “Si la *tormenta de Carrington no tuvo consecuencias brutales fue debido a que nuestra civilización tecnológica todavía estaba en sus inicios: si se diese hoy los satélites artificiales dejarían de funcionar, las comunicaciones de radio se interrumpirían y los apagones eléctricos tendrían proporciones continentales y los servicios quedarían interrumpidos durante semanas.”

A l’any 1989, concretament el 13 de Març, Canadà va patir els efectes d’una tempesta solar intensa (veure https://es-es.facebook.com/notes/grupo-amateur-de-meteorologia-espacial/se-cumplen-22-años-del-gran-apagon-electrico-de-quebec-a-causa-de-una-gran-torme/136889633046017/) . Durant més de 24 h, Quebec es va quedar a les fosques ja que la tempesta va fondre centenars de generadors elèctrics i va cremar les línies d’alta tensió. La situació es va pal·liar una mica amb generadors de gasoil però els efectes varen durar mesos. Arran d’això el govern Canadenc va decidir implementar mesures per evitar una situació semblant.

Ara podem llegir en una notícia publicada al diari “Público” (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/mundo/obama-ordena-estados-unidos-prepare-gran-tormenta-solar/20161013195002132678.html), que als Estats Units el president Obama ha decidit ordenar a les centrals nuclears que adoptin mesures per si passa una situació semblant. Una acció preventiva davant d’una situació que no es pot predir. Mesura que arriba després de que el govern alemany ordenés als seus ciutadans tenir dues setmanes de reserves d’aigua i menjar…..

Però i aquí que fem….doncs el de sempre: RES de RES. La cultura de la prevenció en el nostre país és gairebé nul·la per no dir inexistent si no passa un succés sagnant. En aquest cas, i depenent del número de víctimes i ressò mediàtic, és possible que s’implementin mesures de prevenció. Continua la lectura de Obama ordena els preparatius per una gran tempesta solar

La Terra perd oxigen i la comunitat científica no sap per què

Després d’analitzar mostres de gel de l’Antàrtida i Groenlàndia, un grup de científics ha descobert l’evidència que el nivell de l’oxigen en el nostre planeta s’ha reduït.  En un recent estudi publicat a la revista ‘Science’ els científics suggereixen dues raons possibles que poden causar la reducció de l’oxigen. L’erosió, al seu torn, incrementa la quantitat de carboni orgànic i de pirita a l’atmosfera, els quals entren a reaccionar amb l’oxigen i el desplacen de l’aire. Una altra possible causa és el refredament de l’oceà, que augmenta la solubilitat de l’element vital en l’aigua i genera l’activitat dels microbis que, en consumir l’oxigen, deixen una quantitat menor del mateix en l’atmosfera. Continua la lectura de La Terra perd oxigen i la comunitat científica no sap per què

El carboni de la terra va arribar per un xoc planetari

La terra, quan es va formar fa 4500 milions d’anys, no era igual que la que avui.Estava formada per un nucli incandescent fos envoltat per un espès núvol de gasos ipols. Amb la calor del sol, aquests gasos van acabar per desprendre a l’espaiinterestel·lar.

A poc a poc, el planeta va ser refredant i així es va formar una superfície sòlida que donaria lloc als continents i el fons del mar. Els gasos que desprenia s’acumulaven sobre la superfície i va donar lloc a una atmosfera amb molt de vapor d’aigua, diòxid de carboni, nitrogen i altres gasos. Quan van passar milions d’anys i ja s’havia refredat l’escorça, el vapor d’aigua d’aquesta atmosfera va passar a estat líquid i així es van formar els oceans i els mars. Però l’activitat volcànica no havia acabat. Es seguien desprenent gasos que emanaven els volcans.

Però hi ha una pregunta que els experts encara no sabien com respondre. Com va sorgir la vida basada en el carboni, atès que la major part d’aquest element s’hauria d’haver evaporat en els primers dies del planeta o quedat tancat en el nucli de la Terra? O més senzillament: d’on va venir el carboni?

Científics de la Universitat Rice suggereixen que gairebé tot el carboni fonamental per a la vida de la Terra podria haver vingut d’una col·lisió entre la Terra i un planeta embrionari similar a Mercuri, fa al voltant de 4.400 milions d’anys Continua la lectura de El carboni de la terra va arribar per un xoc planetari