Arxiu d'etiquetes: residus

Un cuc “menjaplàstics”

Una investigadora del CSIC de Cantabria acaba de fer públic el seu descobriment sobre un cuc que pot menjar (i degradar) el polietilè (un dels plàstics més resistents que hi ha a la degradació). Aquesta informació la podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/plastico-gusano-comeplastico-eliminar-planeta.html).

En concret es tracta de la larva de l’arna de la cera (Galleria mellonella) que pel general es troba en els ruscs de les abelles.

Els investigadors suposen que pot menjar el plàstic, de manera similar a com ho fa l’arna india de la farina (Plodia interpunctella), gràcies a un enzim. Ara busquen trobar-lo per poder produir-lo – mitjançant biotecnologia – a escala industrial i utilitzar-lo en la degradació de plàstics.

Amb tot, i com molt bé diu la investigadora: El fet de poder tenir un enzim que degradi els plàstics de polietilè no ha de suposar que comencem a llençar sense cap control residus de polietilè al nostre entorn….. Continua la lectura de Un cuc “menjaplàstics”

La justícia acorrala la mina d’urani a Salamanca

Ja fa un cert temps que vaig posar un post sobre Retortillo (veurehttp://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/03/05/garona-i-retortillo/#more-11058), la localitat de Salamanca on una empresa minera – la empresa australiana Berkeley – vol tirar endavant un projecte de  mineria a cel obert per extreure Urani.

Ara, en un article aparegut al diari “Público” (http://www.publico.es/sociedad/uranio-justicia-acorrala-proyecto-explotar.html), podem llegir com la justícia sembla que per fi ha decidit actuar davant de les accions contra el medi ambient empreses per la minera.

Sota la promesa de donar feina a més de 400 persones, en una zona on viuen del turisme rural i de la ramaderia – que pràcticament desapareixerien si la mina al final s’obre – la empresa Berkeley ja ha començat ha talar sense cap mena de permís alzines centenàries. I és que com ben bé diuen…..seran 10 anys d’explotació per deixar milers d’anys de contaminació. Continua la lectura de La justícia acorrala la mina d’urani a Salamanca

Dia de la Terra 2017: en pro de l’alfabetització ambiental i climàtica

El 22 d’abril és el Dia de la Terra. Persones de tot el món s’involucraran en diversos programes com ara recollida de residus, tallers de reciclatge o esdeveniments de conscienciació de la cura del Medi Ambient. És el dia en què es festeja la terra i s’aprecia la natura.

En 2017, la campanya es denomina «Alfabetització mediambiental i climàtica». L’educació constitueix els fonaments del progrés. Necessitem que la ciutadania mundial conegui els conceptes sobre el canvi climàtic i sigui conscient de l’amenaça sense precedents per al planeta. El coneixement ens ajudarà a tots i ens portarà a prendre mesures per defensar el medi ambient .(http://www.un.org/es/events/motherearthday/)

Cada any, el 22 d’abril es celebra a tot el món que el 1970 es va iniciar un moviment ambientalista on 20 milions de nord-americans es van manifestar sortint al carrer per lluitar per un medi ambient saludable.  Però, quina és la història darrere del Dia de la Terra?Aquest article ho explica  …

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/135182/Dia-de-la-Tierra-2017-en-pro-de-la-alfabetizacion-ambiental-climatica

El catalizador

En 1962, Rachel Carson escribió Silent Spring “Primavera Silenciosa”. Fue un libro de ciencias ambientales, que se centró en los peligrosos efectos del uso indiscriminado de plaguicidas. El tema de la contaminación y la salud pública se popularizó y Silent Spring vendió más de medio millón de copias en todo el mundo. Esto preparó el escenario para la fuerte reacción del público, cuando en 1969 se produjo un estallido en un pozo de petróleo en Santa Bárbara, California, que se convirtió en el mayor desastre ecológico en aguas estadounidenses, hasta ese momento.

Gaylord Nelson, un senador de Wisconsin, profundamente afectado por las consecuencias del derrame, decidió impulsar la protección del Medio Ambiente y llevarla a la agenda política aprovechando el apoyo multitudinario de los estudiantes universitarios. Creó la idea de una “enseñanza nacional sobre el Medio Ambiente”. Pete McCloskey y Denis Hayes un profesor de Harvard, se unieron al esfuerzo y ayudaron a coordinar un equipo básico de 85 personas, que se dedicó a promover el evento en los Estados Unidos. Fue elegida la fecha 22 de abril, porque cayó entre las vacaciones de primavera y los exámenes finales. Continua la lectura de Dia de la Terra 2017: en pro de l’alfabetització ambiental i climàtica

Els clorofluorocarbonis i la seva aportació al canvi climàtic

Els clorofluorocarbonis o clorofluorocarburs (també anomenats CFC) són compostos orgànics derivats dels hidrocarburs saturats obtinguts principalment mitjançant la substitució d’àtoms d’hidrogen per àtoms de fluor i/o clor.

Durant dècades, l’ús dels clorofluorocarbonis va ser molt eficaç i ideal per molts propòsits. No són tòxics, ni corrosius, ni inflamables i a poc reactius. A conseqüència d’aquestes propietats tan idònies, han estat els compostos químics per excel·lència en sistemes de refrigeració, d’aire condicionat, com a dissolvents i precursors en aerosols i extintors. Finalment, una de les grans propietats del clorofluorocarbonis és la seva excel·lència com a aïllant tèrmic.

La societat ha estat condicionada a veure el CFC com un gas només associat a la disminució de la capa d’ozó, i ignora que, en realitat, s’enfronta a un perill doble

L’efecte hivernacle és el procés pel qual l’atmosfera d’un planeta fa que s’escalfi, permetent l’entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l’emissió de calor des del planeta per l’absorció de la radiació per certs gasos de l’atmosfera. Com a resultat es reté la calor i no s’allibera en l’espai. L’augment de la temperatura és causada per l’acumulació en l’atmosfera de gasos tal com el diòxid de carboni, metà, òxid de nitrogen.

Tot i no representar una transformació química, cal esmentar que els CFC també tenen la propietat d’absorbir la radiació infraroja, o la calor de la superfície de la terra. Per tant, com el diòxid de carboni (CO2), els CFC també contribueixen a l’augment de l’efecte hivernacle i, en conseqüència, de l’escalfament global.

De fet, els CFC són els gasos més responsables de l’escalfament global, ja que una molècula de CFC és equivalent a 10.000 molècules de CO2 i per tant representen el 20% de l’efecte hivernacle. Encara que el seu ús ha disminuït des dels anys 70, la seva concentració està augmentant, ja que no existeix cap mecanisme natural que absorbeixi aquests compostos de l’atmosfera. Continua la lectura de Els clorofluorocarbonis i la seva aportació al canvi climàtic

No tingueu por a l’TTIP, el perill és a casa i és la indústria porcina

Aquest article centre la seva denuncia amb quatre qüestions que ens afecten a tots:

-Impacte ambiental dels purins sobre tot en la contaminació de l’aigua per nitrats.
-Impacte en la salut de les persones: la quantitat d’antibiòtics que prenen aquests animals l’ingerim després indirectament nosaltres i és desenvolupen en resistències als antibiòtics.
-El benestar animal: la situació en què és troben  els porcs.
-El model econòmic i el seu impacte en el desenvolupament de les societats rurals d’aquí i als països empobrits. Per una banda, el model d’integració de les granges, en que cada vegada hi ha menys granges, més grans i en mans de grans empreses. Els petits productors d’aquí queden apartats i han d’abandonar el negoci. Per altra banda, l’impacte als països empobrits, dels quals importem una gran quantitat de soja per alimentar als nostres porcs, fent servir enllà terres que podrien servir per produir per alimentar persones del mateix país.

http://www.publico.es/espana/teman-ttip-peligro-casa-industria.html Continua la lectura de No tingueu por a l’TTIP, el perill és a casa i és la indústria porcina

El NO2 és especialment tòxic pels nens

Els nens en particular pateixen per culpa de la contaminació de l’aire. La manipulació dels sensors d’escapament pels cotxes dièsel, també conegut com Dieselgate, ha donat lloc a un augment en la contaminació per òxid de nitrogen, NO2. Una nova investigació mostra que les escoles també estan sent afectades.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el risc per  la salut és més gran, segons augmenta la concentració de contaminants. Per cada exposició addicional a llarg termini de 10 micrograms de NO2 a l’aire, la incidència de mort infantil augmenta en un 5,5% i agreuja infeccions del tracte respiratori en els nens, en un 15%

http://www.ecoticias.com/co2/134599/El-NO2-es-especialmente-toxico-para-los-ninos Continua la lectura de El NO2 és especialment tòxic pels nens

Consum i patiment

Ja hem comentat en altres posts que el que mengem, el que posem a taula, determina i molt el tipus d’agricultura. Si els consumidors aposten per aliments produïts a gran distància, fora de l’estació que toca i no els importa com han estat tractats, fan una aposta per una agricultura no ecològica.

De la mateixa manera quan decidim comprar un producte sense mirar com ha estat produït, també poden passar situacions com la descrita en l’article que avui penjo. Article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/trabaja-productos-quimicos-Bangladesh-morira_0_625038013.html) i que ens descriu la situació en la qual treballen molts nens a Bangladesh. Treball que fan en fàbriques de cuir i que els suposa morir abans dels 50 anys. Fàbriques que utilitzen quantitat de substàncies contaminants que alliberen al medi ambient sense cap tipus de problema ni ètic ni econòmic. Substàncies que maten als seus empleats i als habitants que es troben al voltant.

Poder es hora de saber el poder que tenim els consumidors. La nostra tria si influeix en com es produeix. Quan triem una samarreta el  més barata possible, molts cops triem una samarreta produïda en condicions laborals i ambientals deplorables. Quan triem un aliment el més barat possible sense importar-nos res mes també triem un model agrícola i de relació amb el medi ambient concret. Per tant, si podem convé mirar els productes amb altres ulls tot i que siguin més cars. Continua la lectura de Consum i patiment

Les aus a Espanya estan amenaçades per les aigües residuals

Segons recorda SEO / BirLife, amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, a més del perjudici per a les arques públiques, l’impacte negatiu d’aquest problema afecta també la salut humana i al medi ambient.

Entre les situacions més greus, l’ONG subratlla la “gravetat del problema” en aquells aiguamolls que podrien entrar en un punt de “no retorn” com són L’Albufera de València, el Delta de l’Ebre i Doñana i exigeix als responsables polítics accions concretes i urgents per a aquests tres espais que evitin una situació irreversible.

http://www.ecoticias.com/naturaleza/134072/Las-aves-en-Espana-estan-amenazadas-por-las-aguas-residuales Continua la lectura de Les aus a Espanya estan amenaçades per les aigües residuals

La ciutat sense aigua residual. Reflexions sobre un futur possible

Les espècies que sobreviuen són les que s’adapten millor a les condicions de l’ecosistema, és la selecció natural, i com a tal, nosaltres ens hem de saber adaptar. Segons el banc mundial, l’escassetat d’aigua provocada pel canvi climàtic reduiria en un 6% el PIB en alguns països el 2050. El Banc Mundial també adverteix que la menor disponibilitat d’aigua dolça i la competència que generen altres usos podrien portar a que la disponibilitat de l’aigua a les ciutats es redueixi en gairebé dos terços respecte a 2015. Veure (http://www.expansion.com/economia/2016/05/08/572f30fbe2704e4c318b4629.html)

Davant d’aquestes previsions, veure com minimitzar els usos de l’aigua, amb un plantejament “micro” i de reducció en origen, analitzant el flux de l’aigua en el domicili i les tecnologies disponibles, és un tema central d’estudi necessari per a tothom.

http://www.iagua.es/blogs/antonio-garcia-pastrana/ciudad-agua-residual-reflexiones-futuro-posible-0

Haciendo un símil con el título de la película “La ciudad sin ley”, por eso de dar un impacto al título del artículo, la idea que realmente he querido plasmar es el de una ciudad en la que no sea necesario depurar aguas, tal y como lo conocemos en estos momentos.

Según la RAE el “agua residual” es aquella que arrastra suciedad y detritus, y “residuo” es aquel material que queda como inservible después de haber realizado un trabajo u operación

Continua la lectura de La ciutat sense aigua residual. Reflexions sobre un futur possible

El TJUE condemna Espanya per no controlar els abocadors il·legals

Gestió de residus es diu a tot el procés que permet l’aprofitament del contingut dels residus sòlids o líquids que rebutgem en la vida diària. Un abocador clandestí és un lloc en el qual, sense consideracions mediambientals, és triat per algun grup humà per a dipositar les seves deixalles sòlides. Són greu font de contaminació, malalties i altres problemes. Generalment són establerts en depressions naturals o embornals.

En la sentència d’aquest dimecres, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) amb seu a Luxemburg ha determinat que Espanya incompleix les seves obligacions per assegurar que els residus són tractats com estableixen les regles comunitàries per permetre abocadors clandestins.

Aquest tema ens hauria de fer vergonya a tots, no només als governants; doncs la falta de civisme pel que fa a la cura i neteja dels llocs públics és molt alt. L’estat dels serveis de tots els locals públics ens indica  el nivell d’educació d’una població. Continua la lectura de El TJUE condemna Espanya per no controlar els abocadors il·legals