Arxiu d'etiquetes: residus

La ciutat sense aigua residual. Reflexions sobre un futur possible

Les espècies que sobreviuen són les que s’adapten millor a les condicions de l’ecosistema, és la selecció natural, i com a tal, nosaltres ens hem de saber adaptar. Segons el banc mundial, l’escassetat d’aigua provocada pel canvi climàtic reduiria en un 6% el PIB en alguns països el 2050. El Banc Mundial també adverteix que la menor disponibilitat d’aigua dolça i la competència que generen altres usos podrien portar a que la disponibilitat de l’aigua a les ciutats es redueixi en gairebé dos terços respecte a 2015. Veure (http://www.expansion.com/economia/2016/05/08/572f30fbe2704e4c318b4629.html)

Davant d’aquestes previsions, veure com minimitzar els usos de l’aigua, amb un plantejament “micro” i de reducció en origen, analitzant el flux de l’aigua en el domicili i les tecnologies disponibles, és un tema central d’estudi necessari per a tothom.

http://www.iagua.es/blogs/antonio-garcia-pastrana/ciudad-agua-residual-reflexiones-futuro-posible-0

Haciendo un símil con el título de la película “La ciudad sin ley”, por eso de dar un impacto al título del artículo, la idea que realmente he querido plasmar es el de una ciudad en la que no sea necesario depurar aguas, tal y como lo conocemos en estos momentos.

Según la RAE el “agua residual” es aquella que arrastra suciedad y detritus, y “residuo” es aquel material que queda como inservible después de haber realizado un trabajo u operación

Continua la lectura de La ciutat sense aigua residual. Reflexions sobre un futur possible

El TJUE condemna Espanya per no controlar els abocadors il·legals

Gestió de residus es diu a tot el procés que permet l’aprofitament del contingut dels residus sòlids o líquids que rebutgem en la vida diària. Un abocador clandestí és un lloc en el qual, sense consideracions mediambientals, és triat per algun grup humà per a dipositar les seves deixalles sòlides. Són greu font de contaminació, malalties i altres problemes. Generalment són establerts en depressions naturals o embornals.

En la sentència d’aquest dimecres, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) amb seu a Luxemburg ha determinat que Espanya incompleix les seves obligacions per assegurar que els residus són tractats com estableixen les regles comunitàries per permetre abocadors clandestins.

Aquest tema ens hauria de fer vergonya a tots, no només als governants; doncs la falta de civisme pel que fa a la cura i neteja dels llocs públics és molt alt. L’estat dels serveis de tots els locals públics ens indica  el nivell d’educació d’una població. Continua la lectura de El TJUE condemna Espanya per no controlar els abocadors il·legals

5 de març, dia mundial de l’eficiència energètica

El Dia Mundial de l’Eficiència Energètica es celebra cada any el 5 de març. És una data propícia per reflexionar sobre l’ús racional que li donem a l’energia, i actuar en conseqüència.

L’eficiència energètica es planteja com una de les polítiques de fre pel canvi climàtic i la consecució de societats sostenibles, juntament amb el desenvolupament d’energies renovables i una política de transport menys agressiva amb el medi.

Però, la conservació del medi ambient,  no és possible sense reduir la producció econòmica que és la responsable de la reducció dels recursos naturals i la destrucció del medi que genera, ja que, actualment estem per sobre de la capacitat de regeneració natural del planeta. Es a dir, aquesta eficiència ha d’anar acompanyada d’un decreixement econòmic imprescindible

http://www.concienciaeco.com/2017/03/04/5-marzo-dia-mundial-la-eficiencia-energetica-2017/

¿POR QUÉ ES NECESARIA LA EFICIENCIA ENERGÉTICA?

La eficiencia energética puede ayudar a proteger nuestro planeta. Al ahorrar energía en cada proceso o acción, estamos emitiendo menos CO2 a la atmósfera. Con ello estamos favoreciendo a reducir los efectos adversos del cambio climático.

Cada día consumimos grandes cantidades de energía. Si seguimos consumiendo tanta energía como ahora, la demanda mundial del energía para el 2030 llegará a ser insostenible.

Según la Global Footprint Network (GFN), actualmente se calcula que necesitamos el equivalente a 1,6 planetas para alcanzar lo recursos que utilizamos cada año, y para 2030 vamos a necesitar el equivalente a dos Tierras, lo que podría conducir a un daño significativo en la supervivencia de la raza humana.

¿CÓMO PODEMOS SATISFACER LA NUEVA DEMANDA ENERGÉTICA?

La eficiencia energética es a menudo el medio menos costoso de satisfacer la nueva demanda de energía. No sólo reduce el consumo general de energía, sino que alienta el desarrollo y crea puestos de trabajo. Continua la lectura de 5 de març, dia mundial de l’eficiència energètica

Garoña i Retortillo

En un excel·lent article (veure http://www.eis.uva.es/energiasostenible/?p=3367&utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=central-nuclear-de-garona-y-mineria-de-uranio-en-retortillo-dos-caras-de-la-misma-moneda) , Iñigo Capellán (del grup de Dinàmica de Sistemes de la Universitat de Valladolid) ens explica que és el que uneix la central nuclear de Garoña i la prevista mineria d’Urani a la localitat de Retortillo.

Sabem que el lobby nuclear nacional i internacional pressionarà per tal que Garoña continui amb la seva activitat (sobretot perquè si ho aconsegueixen significaran grans guanys per les empreses propietàries (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/01/09/garona-punta-de-llanca-de-lenergia-nuclear/)) i perquè autoritzin el projecte miner de Urani més gran de Europa a Retortillo (província de Salamanca).

També sabem que la energia nuclear té una TRE baixa, que la mineria del urani és altament contaminant, que el urani com a recurs es troba prop del seu particular pic, que depenem de l’urani que s’extreu a altres països, que els residus nuclears són una hipoteca enverinada per a les futures generacions, que pel general les empreses propietàries de les centrals nuclears socialitzen les pèrdues i privatitzen els guanys (recordem aquí el cas de Fukushima i General Electric), i sobretot que a Espanya sobren centrals elèctriques ja que hi ha un parc elèctric sobredimensionat. Amb tot això, perquè es segueix apostant per la energia nuclear (si fins i tot l’agència internacional preveu un creixement insignificant de l’energia nuclear a nivell mundial d’aquí al 2030)? La resposta és obvia: Per a que guanyin uns pocs i paguem uns molts. Continua la lectura de Garoña i Retortillo

El vídeo ocult durant 26 anys que demostra que Shell coneixia els perills del canvi climàtic

Fa 30 anys ja tothom ho sabia…..Shell va alertar el 1991 dels riscos reals i palpables del canvi climàtic però no va actuar d’acord a les seves pròpies advertències. La companyia va gravar un vídeo divulgatiu , Climate of Concern, destacant els principals perills de l’escalfament global. Aquest vídeo ha estat redescobert i tret a la llum per The Correspondent, en un article de Jelmer Mommers en aquest portal periodístic holandès.

http://www.lavanguardia.com/natural/20170301/42416518337/shell-video-cambio-climatico.html Continua la lectura de El vídeo ocult durant 26 anys que demostra que Shell coneixia els perills del canvi climàtic

El Lindà deixa de ser indestructible

Ja hem comentat en altres posts (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/11/30/cas-lindano-la-historia-interminable/), la contaminació existent en la península Ibèrica per el Lindà. Aquesta substància utilitzada com a insecticida generava durant la seva producció el HCH (hexaclorociclohexà) que constitueix un dels principals problemes ambientals a Europa. Fins ara era resistent a qualsevol procés per degradar-lo per la qual cosa es pensava que era indestructible. Donat que les fàbriques de Lindà requerien aigua per a la seva fabricació, la majoria estaven situades al costat de rius i d’aqüífers. Resultat: aigües superficials i subterrànies contaminades durant anys i anys i uns costos de tractament molt elevats que havien i han de pagar les administracions públiques ( o sigui tots nosaltres…per una acció d’una empresa privada!).

Ara, un experiment dut a terme al Pirineu d’Osca – en un aqüífer de Sabiñànigo ( una de les localitats més contaminades; recordem que a Espanya n’hi ha 8 i 26 a Europa) – ha provat un nou mètode amb un cert exit. El mètode emprat, anomenat ISCO, aconsegueix oxidar el compost fins donar CO2, aigua i altres elements de degradació de baixa potència. Amb aquesta tècnica, de moment reeixida, esperen poder acabar amb la gran contaminació produïda per el HCH. Ara cal “tant sols” passar de la petita a la gran escala…..tant sols! Continua la lectura de El Lindà deixa de ser indestructible

Incineradores i càncer

Segons el que podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/salud/aumenta-riesgo-muerte-cancer-localidades-proximas-incineradoras/20170221173242136968.html), un estudi recent dut a terme per Casmadrid.org ha conseguit determinar que les substàncies alliberades per les incineradores incrementen la probabilitat de càncer tant en homes (un 8%) com en dones (3%) que es trobin en zones properes a la incineradora (< de 5Km). En el cas concret de l’article, els habitants de l’eixample de Vallecas demanen el tancament de la incineradora de Valdemingómez (que estroba a menys de 5Km de la població).

Aquest estudi, de la mateixa manera que un altre dut a terme per la universitat Carles III al 2013 (http://www.casmadrid.org/comunicados/ESTUDIO_MORTALIDAD_CANCER_INCINERADORAS.pdf), recolza la tesi de la Unió Europea que porta temps aconsellant el desús de la incineració dels residus. Incineració que si bé en el nostre país no té gaire força en països com Alemania, Bèlgica i Dinamarca – entre d’altres – és el sistema d’eliminació de residus més habitual.

Però no tant sols les incineradores produeixen residus cancerígens. La indústria en general i la química en particular produeixen milers de substàncies contaminants. Substàncies que afecten a la població que es troba en zones properes.

Com molt bé diuen el millor residu és el que no es produeix. Haurem cada vegada més de treballar per tal de reduir al màxim la producció de residus si no volem tenir espais inhabitables. Continua la lectura de Incineradores i càncer

No només la dosi fa el verí: el descobriment que podria canviar la legislació sobre pesticides

“La dosi fa el verí”. Aquest principi assumeix que una vegada que un producte químic s’esborra de l’organisme (recuperació toxicocinètics), ja no té cap efecte. No obstant això, passa per alt l’altre procés de restabliment de l’homeòstasi, la recuperació toxicodinámica, que pot ser ràpida o lenta depenent de la química. Per tant, quan els organismes estan exposats a dues substàncies tòxiques en la seqüència, la toxicitat pot diferir si el seu ordre s’inverteix. Si es posa  a prova aquesta hipòtesi amb el crustaci d’aigua dolça Gammarus pulex i quatre substàncies tòxiques que actuen sobre diferents objectius (diazinó, propiconazol, 4,6-dinitro- o -cresol, clorur de 4-nitrobencil).Es troba clarament diferent toxicitat quan l’ordre d’exposició dels dos agents tòxics es va revertir, mentre es manté la mateixa dosi.

La seqüència d’exposició i la toxicitat acumulada no es consideren a dia d’avui en l’avaluació de riscos ambientals, així que les implicacions d’aquest estudi són molt àmplies.

L’exposició a múltiples tòxics, en seqüències amb alta variabilitat, afecta en el dia a dia als éssers humans i als altres organismes, així que és vital que parem atenció als possibles efectes nocius per a la salut que es derivin. ” Continua la lectura de No només la dosi fa el verí: el descobriment que podria canviar la legislació sobre pesticides

L’alta radiació obliga a substituir un robot per un altre al reactor 2 de Fukushima

No s’acaba mai, un llast que no té solució en temps d’una vida humana. Les imatges que prengui ara el robot serviran per avaluar l’estat del reactor.Encara hi ha gent que defensa que l’energia nuclear és barata, eficient, sense riscos i no contamina …

Continua la lectura de L’alta radiació obliga a substituir un robot per un altre al reactor 2 de Fukushima

Ultimàtum de la Unió Europea a Barcelona i a Madrid per la contaminació per NO2

El diòxid de nitrogen o òxid de nitrogen (IV) (NO2), és un compost químic format pels elements nitrogen i oxigen. El diòxid de nitrogen és de color marró-groguenc.
El NO2 present en l’aire de les ciutats prové en la seva major part de l’oxidació del NO, la font principal són les emissions provocades pels automòbils. D’altra banda, el NO2 intervé en diverses reaccions químiques que tenen lloc a l’atmosfera, donant lloc tant a la producció d’ozó troposfèric com de partícules en suspensió secundàries menors de 2,5 micres (PM2,5), les més nocives per a la salut. De manera que a l’hora de considerar els efectes del NO2 sobre la salut s’han de tenir en compte no només els efectes directes que provoca, sinó també la seva condició de marcador de la contaminació deguda al trànsit i la seva condició de precursor d’altres contaminants.

Els òxids de nitrogen són en general molt reactius i al inhalar afecten el tracte respiratori. El NO2 afecta els trams més profunds dels pulmons, inhibint algunes funcions dels mateixos, com la resposta immunològica, produint una minva de la resistència a les infeccions. Els nens i asmàtics són els més afectats per exposició a concentracions agudes de NO2. Així mateix, l’exposició crònica a baixes concentracions de NO2 s’ha associat amb un increment en les malalties respiratòries cròniques, l’envelliment prematur del pulmó i amb la disminució de la seva capacitat funcional.

El Diòxid de nitrogen (NO2) és un dels causants de la famosa pluja àcida, ja que en reaccionar amb el vapor d’aigua produiria àcid nítric. Els efectes sobre l’agricultura, la ramaderia, els boscos, els sòls i les aigües són devastadors.

La Comissió Europea dona només dos mesos per aplicar mesures correctores a Barcelona i a Madrid abans de recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

http://www.ccma.cat/el-temps/ultimatum-de-la-unio-europea-a-barcelona-i-a-madrid-per-la-contaminacio-per-no2/noticia/2773449/

Continua la lectura de Ultimàtum de la Unió Europea a Barcelona i a Madrid per la contaminació per NO2