Arxiu d'etiquetes: residus

Monsanto va seguir venent químics prohibits encara que sabia que eren perjudicials per a la salut

En aquests dies en què el mal ús de pesticides està a l’ordre del dia. Només cal veure el cas de la contaminació dels ous. El www.diario.es  fa referència als documents que certifiquen els casos de contaminació de l’empresa Monsanto.

L’empresa refuta l’anàlisi legal d’uns documents que suggereixen que va fer cas omís al risc que representaven per a la salut i el medi ambient, tot i que els efectes letals dels contaminants estaven comprovats.

http://www.eldiario.es/theguardian/Monsanto-vendiendo-quimicos-prohibidos-perjudiciales_0_674383104.html

Monsanto continuó produciendo y vendiendo productos químicos tóxicos conocidos como PCB durante ocho años, después de tener conocimiento de que representaban un peligro para la salud pública y el medio ambiente, según el análisis legal de unos documentos subidos a Internet como parte de un enorme archivo.

El nuevo archivo contiene más de 20.000 memorandos internos, notas de reuniones, cartas y otros documentos, muchos de ellos nunca antes publicados.

La mayoría de los documentos fueron obtenidos a través de un descubrimiento legal, accediendo a los archivos digitalizados por el Proyecto Papeles Venenosos, lanzado por el Proyecto de Recursos de Biociencia y el Centro para los Medios de Comunicación y la Democracia. Chiron Return añadió algunos documentos al archivo. Continua la lectura de Monsanto va seguir venent químics prohibits encara que sabia que eren perjudicials per a la salut

La trista història de la primera protesta ambiental a Espanya

L’historiador Ximo Guillem de la Universitat de València va publicar a la revista Medical History de la Universitat de Cambridge, un article basat en la seva investigació sobre la primera Protesta Ambiental de la qual es té constància a Espanya, quan en 1888, els miners van exigir la fi de la torrefacció de pirita a l’aire lliure, a les mines de coure de Riu Negre.

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/139705/La-triste-historia-de-la-primera-protesta-ambiental-en-Espana

Los hechos

En la mañana del 4 de febrero de 1888, miles de campesinos y mineros, junto con sus familias, salieron a las calles de Riotinto, en la provincia de Huelva, para exigir mejores salarios y condiciones, incluyendo un llamado a poner fin, a la práctica de asar la pirita al aire libre, que producía mortales humos de azufre. Quince años antes, el gobierno de España había vendido la tierra alrededor de Riotinto a un consorcio de bancos británicos y alemanes. Los mineros, incluidos niños de 10 años, extraían unas 900 toneladas diarias de pirita de fuentes subterráneas y luego la quemaban en grandes fuegos, para extraer cobre. Dicho proceso generaba nubes de gases sulfurosos, que envenenaban a los residentes y al ganado y destruían los cultivos.

 La que probablemente fue la primera protesta ambientalista registrada en la historia se sofocó enviando tropas a Riotinto. Según testimonios recabados por Guillem, la caballería del Regimiento Pavía abrió fuego contra los manifestantes, para luego “pasarlos por la bayoneta”. En el enfrentamiento murieron decenas de hombres, mujeres y niños y muchos de los aspectos fundamentales de la protesta fueron deliberadamente ignorados, tergiversados o encubiertos, por los periódicos de la época. Pero días más tarde, un decreto real prohibió la quema al aire libre de pirita.

El estudio “En 1890, la Real Academia de Medicina llegó a la conclusión de que no había evidencia de un impacto negativo del humo [del proceso de tostado] en la salud”, dice Guillem, por lo que, en diciembre de ese año, el gobierno revocó el real decreto, permitiendo a los propietarios de Riotinto, la Compañía Rio Tinto, asar la pirita al aire libre. Guillem cree que la familia Rothschild, que compró Rio Tinto en 1888, pero que ya estaban establecidos en Almadén desde 1835 produciendo mercurio, desempeñó un papel clave persuadiendo a las autoridades españolas, para que permitiera que la compañía continuara poniendo en peligro las vidas de los mineros y de los vecinos de la zona.   Continua la lectura de La trista història de la primera protesta ambiental a Espanya

El camí impossible cap a la transició renovable, per A. Turiel

Destaquem:

“… por un lado, es necesario reducir nuestras emisiones de CO2 a un ritmo muy rápido para evitar desestabilizar aún más el clima de nuestro planeta; pero, por el otro, aún cuando quisiéramos alargar la época de los combustibles fósiles todo lo posible, el progresivo y termodinámicamente inevitable descenso de la producción de energía fósil minará la viabilidad de nuestro sistema económico, condenándonos a una crisis que no acabará nunca…”

“…el mix energético 100% renovable es incompatible con la economía de mercado…

Quina és la solució?

https://crashoil.blogspot.com.es/2017/08/la-camino-imposible-hacia-la-transicion.html?t=1&cn=ZmxleGlibGVfcmVjcw%3D%3D&refsrc=email&iid=e0086c00c36c4acab6bfe06861725774&uid=2992528991&nid=244+281088008 Continua la lectura de El camí impossible cap a la transició renovable, per A. Turiel

Les “Noies del Radi”

Quan parlem de radi sempre ho associem a la seva descobridora Marie Curie, però aquest article ens mostra històries paral·leles derivades de la nostra ignorància científica, i les conseqüències que va tenir l’ús del radi com a material quotidià, abans de saber de les seves propietats radioactives. Mai hem de fiar-nos de les aparences.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=230064&titular=las-%93chicas-del-radio%94- Continua la lectura de Les “Noies del Radi”

L’impactant vídeo que mostra la porqueria que porta el riu Tajo

Una claveguera diuen …La situació del Tajo al seu pas per Toledo i Talavera de la Reina és insostenible. Cabal escàs, aigües estancades i pujada de les temperatures s’han unit per mostrar la pitjor cara d’un riu pràcticament mort.

Continua la lectura de L’impactant vídeo que mostra la porqueria que porta el riu Tajo

De la tragèdia a l’oportunitat: Àfrica intenta superar el desafiament del plom

El plom és una substància tòxica que es va acumulant afectant diversos sistemes de l’organisme, amb efectes especialment nocius en els nens de curta edat.El plom es distribueix per l’organisme fins a arribar al cervell, el fetge, els ronyons i els ossos i es diposita en dents i ossos, on es va acumulant amb el pas del temps.
El plom present en els ossos és alliberat cap a la sang durant l’embaràs i es converteix en una font d’exposició per al fetus.
No existeix un nivell d’exposició al plom que pugui considerar-se segur. La intoxicació per plom es pot prevenir totalment .  El seu ús generalitzat ha donat lloc a molts llocs del món a una important contaminació del medi ambient, un nivell considerable d’exposició humana i greus problemes de salut pública.

Les bateries de plom i àcid (o de plom-àcid) són àmpliament utilitzades a l’Àfrica per alimentar des d’automòbils fins a equips de telecomunicacions o sistemes elèctrics per servei. Però quan aquests útils artefactes arriben al final de la seva vida, els esforços per reciclar els seus nuclis de plom causen una contaminació generalitzada. Continua la lectura de De la tragèdia a l’oportunitat: Àfrica intenta superar el desafiament del plom

Banderes Negres per les pitjors platges d’Espanya

Ecologistes en Acció va publicar recentment el llistat de les platges d’Espanya que es troben en pitjor estat i en la que Andalusia és la que surt més malparada i adverteix que aquests paràmetres també s’haurien de prendre en compte a l’hora d’escollir on anar de vacances.

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/139583/Banderas-Negras-para-las-peores-playas-de-Espana

Pozuelo,

Andalucía Situada en la provincia de Granada, la playa de Pozuelo se caracteriza desde hace varios años, por la abundante acumulación de basura y porque, a falta de una depuradora que trate las aguas servidas vecinales, sus aguas tiene altos contenidos de bacterias fecales.

Bahía de Portman, Murcia Continua la lectura de Banderes Negres per les pitjors platges d’Espanya

Garoña emmagatzema més de 2.500 elements combustibles d’alta radioactivitat

L’impacte ambiental de l’energia nuclear és un resultat del cicle del combustible nuclear, l’operació de les centrals nuclears i els efectes dels accidents nuclears.

L’accident de Three Mile Island de 1979 i el desastre de Txernòbil de 1986, juntament amb els alts costos de construcció, van acabar amb el ràpid creixement de la capacitat instal·lada de generació d’energia elèctrica de les centrals nuclears. Al març de 2011 un terratrèmol i tsunami van causar danys que van provocar explosions i una fusió de nucli parcial a la central nuclear de Fukushima I.

A més, es produeixen al voltant de 20 a 30 tones de deixalles radioactives per any per cada reactor nuclear. El conjunt mundial de reactors nuclears crea aproximadament 10.000 tones mètriques de combustible nuclear gastat d’alt nivell cada any.

I per acabar, que passa quan es decideix eliminar la central nuclear? és el seu últim gran problema. El propi CSN, Consell, Superior Nuclear, defineix el desmantellament nuclear com un procés “complex i dilatat en el temps”, amb un cert distanciament entre una i altra etapa. El CSN identifica tres etapes diferents en els desmantellaments de les centrals nuclears. Continua la lectura de Garoña emmagatzema més de 2.500 elements combustibles d’alta radioactivitat

El Govern tanca definitivament la central nuclear de Garoña

La planta més antiga del parc atòmic espanyol no tornarà a produir energia.La central de  Garoña havia arribat als 40 anys previstos inicialment, la industria  nuclear volia  perllongar fins a 20 anys més. Si la indústria nuclear hagués aconsegueix que la vida de Garoña fos ampliada en 20 anys més, hauria aconseguit una bretxa per tal que les altres centrals també puguin seguir el mateix camí. I un cop assolida aquesta fita, si per qualsevol motiu es vol tancar una de les centrals – per exemple per raons de seguretat – l’estat hauria d’indemnitzar a la companyia propietària.

Aquesta és la situació de moltes centrals europees al límit de la seva vida prevista inicialment.

http://www.lavanguardia.com/natural/20170801/43264221102/central-nuclear-garrona-cierra.html?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_content=natural&utm_campaign=lv

La central nuclear de Santa María de Garoña, en Burgos, cierra definitivamente. Así lo ha confirmado esta mañana el ministro de Energía, Álvaro Nadal, en una rueda de prensa. El Gobierno ha decidido no autorizar la reapertura de la planta más antigua del parque atómico español y no volverá a conectarse a la red.

La central nuclear lleva parada desde diciembre de 2012 de forma segura. Según Nadal, Garoña necesita inversiones muy significativas para volver a ser operativa y es un coste demasiado elevado dado su escaso aporte al sistema eléctrico. La mejor solución que han encontrado con esta antigua central es cerrarla.

El Consejo de Seguridad Nuclear dio el visto bueno a reabrirla si se seguían una serie de condiciones

La decisión se ha hecho pública a falta de una semana de que se cumpliese el plazo para que el Ejecutivo tomara una decisión firme. Todos los grupos políticos de la oposición se mostraron contrarios a reabrir Garoña y hubo discrepancias también sobre las solicitudes de Iberdrola y Endesa.

El cierre definitivo llega seis meses después de que el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) emitiera un informe favorable a la renovación de la autorización de explotación sin una fecha determinada. Dicho documento establecía un conjunto de 10 condiciones, 15 instrucciones técnicas complementarias y un programa de pruebas de arranque antes de volver a cargar combustible. Continua la lectura de El Govern tanca definitivament la central nuclear de Garoña

Creuers, luxe i contaminació a Barcelona

Per què cal  beneficiar unes navilieres que amplien beneficis cada any, quan està demostrat que aquest tipus de turisme té uns costos mediambientals enormes ?

http://www.publico.es/public/contaminacio-creuers-creix-contaminacio-per-l-arribada-creuers-barcelona.html Continua la lectura de Creuers, luxe i contaminació a Barcelona