Arxiu d'etiquetes: residus

10 cèntims per la teva ampolla de plàstic: Torna el sistema de retorn per reciclar envasos?

Cada setmana torno envasos retornables de vidre, no de plàstic, però és semblant. No és tan estrany. Ja fa trenta anys. Aquest titular no té res de nou per a qui ho hem fet habitualment.Aquest mètode de reciclatge, usat a Alemanya, Noruega o Països Baixos “arriba a nivells de recuperació d’entre el 80 i 90%”, segons els grups ecologistes. Espanya està a la cua: tan sols Balears i Navarra tenen una normativa que estudia la seva implantació

https://www.eldiario.es/sociedad/centimos-botella-plastico-funciona-depositos_0_793721455.html

Al comprar tu refresco, pagas 10 céntimos de más y, cuando retornas el envase, la tienda te devuelve el dinero. No has generado ningún residuo y el establecimiento podrá reutilizar tu recipiente. Este método de reciclaje, conocido como sistema de retorno, es una realidad en países como Alemania, Noruega, Finlandia, Países Bajos, Suecia o Israel. España, sin embargo, está a la cola: tan solo Baleares y Navarra tienen una normativa que estudia su implantación.

 Rosa García, directora de la Fundación Catalana para la Prevención de Residuos y Consumo Responsable, Rezero, explica que cada comercio puede escoger entre dos sistemas: el manual, típico de tiendas pequeñas, o a través de una máquina, propio de grandes superficies. Defiende esta forma de reciclaje porque “permite recuperar los envases y lavarlos después”, evitando que “el consumidor los abandone en playas, montañas o entornos urbanos”. Además, recuerda que contribuye a la economía circular limpia y a la lucha contra el cambio climático.

“La mayoría de los envases de bebidas acaban en el mar“, comenta García. Con el sistema de retorno, es posible “llegar a niveles de recuperación de entre el 80 y 90%”. Rezero hizo una prueba piloto en Cadaqués y consiguió llegar a niveles del 90%. “Hace unos años nos decían que el método está pensado para los nórdicos, que en España no se podía instalar”, critica la bióloga. Continua la lectura de 10 cèntims per la teva ampolla de plàstic: Torna el sistema de retorn per reciclar envasos?

El lindà es cronifica en el Gállego: segueixen els positius tres anys després de l’abocament de Bailín

No apareix en els telenotícies, però no per això deixa de fer mal. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre detecta la presència de residus a Hostal de Ipiés i en la presa de la sèquia de Urdán. La desídia dels governs deixa al Pirineu 120.000 tones de residus tòxics.

Infotaula de fàrmacLindà
Lindane (chair) molecule spacefill.png
Gamma-hexachlorocyclohexane.svg
Malaltia objecte pediculosi i sarna
Dades clíniques
Codi ATC P03AB02
Dades químiques i físiques
Fórmula C₆H₆Cl₆
Massa molecular 287,8601 uma
Densitat 1,85 g/cm3
Punt de fusió 235 °F
Punt d’ebullició 614 °F
Solubilitat en aigua 0,001 g/100 g dissolvent
Identificadors
Número CAS 58-89-9
PubChem (SID) 727
DrugBank 00431
ChemSpider 10481896
UNII 59NEE7PCAB
KEGG D00360
ChEBI 32888
ChEMBL CHEMBL15891
AEPQ 100.000.365
Modifica dades a Wikidata

El lindà és l’isòmer γ de l’1,2,3,4,5,6-hexaclorociclohexà.[1] És un compost organoclorat que s’utilitza com a insecticida en diversos àmbits com l’agricultura, la veterinària i la farmàcia.

L’Organització Mundial de la Salut l’ha classificat com a moderadament perillós i el seu comerç internacional està restringit i regulat pel Conveni de Rotterdam. El 2009, la seva producció i ús agrícola va ser prohibit pel Conveni d’Estocolm[2] sobre contaminants orgànics persistents, a excepció del seu ús farmacèutic en el control de la pediculosi i la sarna[3] com a tractament de reserva. Continua la lectura de El lindà es cronifica en el Gállego: segueixen els positius tres anys després de l’abocament de Bailín

Setge europeu a la tinta dels tatuatges

La UE votarà restringir les substàncies sospitoses de causar càncer. S’han detectat 4.000 substàncies potencialment nocives a la tinta dels tatuatges. Article de lectura obligatòria abans de fer-se un tatuatge.

https://www.ara.cat/societat/Setge-europeu-tinta-Dels-tatuatges_0_2068593159.html

Suar tinta. Això és el que haurà de fer el sector del tatuatge per adaptar-se als canvis que venen. La Unió Europea vol restringir l’ús de 4.000 substàncies potencialment nocives per a la salut que han estat trobades a les tintes de tatuar. Alguns d’aquests químics podrien provocar càncer o afectar els òrgans reproductors, però encara no s’ha provat la relació entre tenir tatuatges i l’aparició del càncer. Per aquest motiu, tatuadors i dermatòlegs fan una crida a no fer saltar cap alarma i valoren en positiu la voluntat de regular el sector. Continua la lectura de Setge europeu a la tinta dels tatuatges

Històrica condemna a Monsanto

El glifosat és un herbicida que ha generat una gran controvèrsia a tot el món per presumptes efectes perjudicials tant en la salut de les persones com a la terra ruixada amb productes que el contenen. El jurat assegura que l’empresa “va actuar amb malícia” en no informar del risc per a la salut; la signatura apel·larà i insisteix que el glifosat és segur.

Mentrestant el desembre de l’any passat, la Unió Europea va renovar la llicència, l’herbicida més usat en la Unió, per cinc anys més, fins a desembre de 2022. Alguna cosa no funciona!

https://elpais.com/internacional/2017/11/27/actualidad/1511794192_322345.html

https://www.pagina12.com.ar/134665-historica-condena-a-monsanto

La Justicia californiana encontró a la empresa agroquímica responsable de ocultar datos sobre la peligrosidad del glifosato. La obliga a indemnizar a un jardinero de 46 años con cáncer terminal por haberse expuesto a los herbicidas durante años.

Continua la lectura de Històrica condemna a Monsanto

Defensem els que defensen la terra

Article  de “The New York Times”.  Només destacar un paràgraf :

“Som nosaltres qui podem solidaritzar-nos amb els defensors i defensores i fer servir les nostres veus per crear consciència sobre la seva lluita. Els canvis en la política i en els negocis solen iniciar així: els ciutadans i els consumidors influeixen en les grans transformacions “

https://www.nytimes.com/es/2018/07/31/opinion-ruben-albarran-medioambiente/?rref=collection%2Fsectioncollection%2Fnyt-es

CIUDAD DE MÉXICO — Isidro Baldenegro López sabía que su vida estaba en peligro. Después de que en 1986 asesinaron a su padre, el activista Julio Baldenegro, Isidro tomó su lugar como defensor de los bosques de la sierra Tarahumara. Organizó protestas pacíficas contra la tala ilegal de madera, presionó al gobierno para que prohibiera temporalmente la tala en la región y molestó a traficantes de drogas y a líderes de la industria maderera. Cuando, en 2005,  obtuvo el Premio Ambiental Goldman, 99 por ciento de los antiguos bosques tarahumaras habían sido deforestados. Las amenazas contra él y su familia eran cotidianas y el 15 de enero de 2017 fue asesinado.

La vida de los activistas que luchan por la conservación de las selvas, reservas y comunidades indígenas, está en riesgo permanente. Y cada vez más. El informe más reciente de Global Witness señala que en 2017 hubo un aumento de la violencia contra defensores de la tierra y el medioambiente en México, el cuarto país con más muertes de activistas. Al menos quince líderes medioambientales fueron asesinados el año pasado, muchos más de los tres registrados en 2016. Son todavía más las personas que han sido agredidas físicamente, arrestadas o encarceladas o han recibido amenazas de violaciones o secuestros. Continua la lectura de Defensem els que defensen la terra

L’incendi de Llutxent es descontrola: es dirigeix a Gandia i calcina 20 habitatges

L’evolució de les flames és “molt convulsiva” i d’un “impacte terrible” en arribar a un barranc a les rodalies de Gandia.  Un canvi sobtat en la direcció del vent en les últimes hores ha calcinat 20 habitatges i diversos vehicles a la zona de la Marxuquera, al terme municipal de Gandia, tal com ha confirmat la Generalitat Valenciana. Les flames superen els 20 metres d’altura en alguns punts i ja són sis els municipis afectats.

El Govern ha enviat quatre avions amfibis i tres helicòpters, així com una Brigada de Reforç contra Incendis Forestals. Ja han cremat més de 2.900 hectàrees i el vent no ajuda al seu control.

Cal una nova cultura del foc. L’equip d’agents mediambientals que treballa en la investigació de les causes de l’incendi ha constatat gràficament que l’origen del foc va ser la caiguda d’un llamp sobre un arbre a la matinada de dilluns. Les condicions climàtiques ens superen.

Això és el que queda del Refugi-Aula d’educació i investigació ambiental, ubicat al Paratge Natural , (entre els termes de Llutxent i Pinet) destruït pel foc.

Ver imagen en Twitter

Ver imagen en Twitter

https://www.elconfidencial.com/espana/comunidad-valenciana/2018-08-08/incendio-llutxent-gandia-desalojados_1602312/

Las tareas de extinción del incendio que afecta a Llutxent (Valencia)han comenzado a las 7:00 horas después de una noche muy complicada. Fuera de control, el fuego se dirige a Gandía y ha arrasado ya 2.900 hectáreas, lo que ha obligado a evacuar a casi 3.000 personas. Un cambio repentino en la dirección del viento en las últimas horas ha calcinado 20 viviendas y varios vehículos en la zona de la Marchuquera, en el término municipal de Gandía, tal y como ha confirmado la Generalitat Valenciana. Las llamas superan los 20 metros de altura en algunos puntos y ya son seis los municipios afectados.

En las labores de extinción trabajan 27 medios aéreos y 700 agentes forestales y bomberos, que con ayuda de miembros de la Unidad Militar de Emergencias, tienen como objetivo inmediato controlar el incendio. Además, el Gobierno ha enviado cuatro aviones anfibios y tres helicópteros, así como una Brigada de Refuerzo contra Incendios Forestales. En concreto se han desplazado a la zona dos aviones anfibios Canadair de 5.500 litros de descarga de las bases de Los Llanos (Albacete) y de Zaragoza, así como dos anfibios de 3.100 litros de Manises (Valencia). El presidente de Ejecutivo, Pedro Sánchez, se ha puesto en contacto con el presidente de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, para trasladarle “todo” su apoyo” y solidaridad.

Ver imagen en TwitterVer imagen en TwitterVer imagen en Twitter

Declaración de zona emergencia

Continua la lectura de L’incendi de Llutxent es descontrola: es dirigeix a Gandia i calcina 20 habitatges

Califòrnia pateix l’incendi més gran de la seva història

Mai s’està preparat per un gran incendi forestal.Els incendis forestals són provocats per una diversitat de factors, entre els que juga un paper cada vegada més important el canvi climàtic.Les condicions climàtiques superaran els esforços per prevenir els incendis. 

L’incendi de Mendocino, a Califòrnia, es converteix en el més gran de la història de l’estat. L’incendi forestal declarat al comtat californià de Mendocino, a 145 quilòmetres al nord de San Francisco, s’ha convertit en el més gran de la història de l’estat nord-americà.

Les flames han calcinat ja 114.800 hectàrees i continuen creixent, segons el Departament de Silvicultura i Protecció contra Incendis de Califòrnia. L’incendi ha superat al ‘Thomas’, que va cremar 114.078 hectàrees als comtats de Santa Bàrbara i Ventura l’any 2017, mentre s’espera que les condicions climàtiques òptimes persisteixin.

  El nombre de morts al nord de Califòrnia pels incendis forestals ha augmentat a set, segons han comunicat les autoritats aquest diumenge, al mateix temps que han advertit que dos dels incendis més difícils de controlar a la zona han augmentat més d’un 25 per cent durant la nit.

https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/1155728/califrnia-pateix-lincendi-mes-gran-seva-histria

L’incendi forestal declarat al comtat californià de Mendocino, a 145 quilòmetres al nord de San Francisco, s’ha convertit en el més gran de la història de l’estat nord-americà. Continua la lectura de Califòrnia pateix l’incendi més gran de la seva història

L’Àsia no vol (ni pot) ser l’abocador del planeta

Molt bon article de lectura obligatòria.

https://www.ara.cat/dossier/Asia-vol-pot-abocador-planeta_0_2064393565.html?utm_campaign=_news30clics&utm_source=ara&utm_medium=emai

“Llencen el plàstic dins d’un forat a terra que sembla una piscina. Quan està ple fins a dalt sovint el cremen, sobretot si creuen que algú sospita, per esborrar proves”. L’activista tailandès Somnuck Jongmeewasin explica a l’ARA per telèfon el que ha vist a la província de Chonburi, al sud-est de Bangkok, on els “abocadors il·legals” de residus plàstics s’han multiplicat des del gener. Aquell mes, la Xina va tancar les portes a les importacions de residus plàstics d’arreu del món “i els vaixells van girar cap a Tailàndia” i altres països del Sud-est Asiàtic, tal com ha constatat aquest professor de gestió mediambiental de la Universitat Internacional de Silpakorn. El negoci del reciclatge al seu país està en mans d’empreses de la Xina, Hong Kong i Singapur, però “en els últims mesos gairebé tot el que arriba són plàstics no aptes per reciclar i els inversors senzillament lloguen o compren terrenys i contracten algú perquè els traslladin allà i els aboquin”, relata. Les batudes policials contra abocadors il·legals es van disparar fins que, al juny, el govern tailandès va emetre una ordre per aturar les importacions de residus plàstics al país. I no és un cas únic. Sobrepassat per l’acumulació de contenidors de plàstics als seus ports, el Vietnam també va anunciar al maig que prohibiria les importacions de deixalles plàstiques del 25 de juny al 25 d’octubre. Prohibicions similars s’han anunciat a Indonèsia, Malàisia i fins i tot Polònia, on diversos incendis contaminants en abocadors il·legals de plàstics al mes de maig van forçar el govern a prendre mesures.

Ofegats pel plàstic que ningú vol, provinent principalment d’Occident, les prohibicions compartien el mateix argument: “No volem ser l’abocador del planeta”. Qui feia aquest paper fins ara, la Xina, havia llançat la mateixa crida ara fa un any, quan va anunciar que vetaria aquestes importacions el gener del 2018. El gegant asiàtic assumia fins ara la meitat de les exportacions de residus plàstics del món (el 2016 en va importar 7,3 milions de tones de 43 països, entre ells Espanya, d’un total de 14,1 milions de tones exportades globalment). Però l’impacte mediambiental d’aquesta indústria, que cada cop rebia més deixalles contaminades i impossibles de reciclar, va portar el govern xinès a dir prou. Continua la lectura de L’Àsia no vol (ni pot) ser l’abocador del planeta

Les escombraries a les illes del Mediterrani es tripliquen durant l’estiu.

La regió mediterrània és la principal destinació turística del món i les seves illes reben un gran volum de població durant els mesos d’estiu.

Les economies locals depenen en gran mesura del turisme com a font d’ingressos i com a generador d’ocupació. No obstant això, aquesta onada turística anual massiva, concentrada en un curt període de temps, suposa una gran càrrega per a les infraestructures, especialment per a aquelles relacionades amb la gestió dels residus.

D’altra banda l’explotació turística ocasiona altres problemes. Balears protegeix la posidònia una de les seves riqueses : destruir el ‘pulmó de la Mediterrània’ tindrà multes de fins a 2 milions d’euros. Estarà prohibit fer pesca d’arrossegament sobre posidònia, així com extreure àrids o fondejar vaixells de manera incontrolada. L’arxipèlag és la zona de l’Estat amb més prades: fins a 650 km quadrats d’aquesta joia mediambiental. Durant 100.000 anys ha viscut a la Mediterrània, creant una hectàrea seva cinc vegades més d’oxigen que una de selva amazònica

Veure també: https://www.eldiario.es/sociedad/Baleares-praderas-posidonia-destruir-Mediterraneo_0_797220702.html

https://www.concienciaeco.com/2018/07/29/la-basura-en-las-islas-del-mediterraneo-se-triplica-durante-el-verano/ Continua la lectura de Les escombraries a les illes del Mediterrani es tripliquen durant l’estiu.

Com frenar l’impacte de ‘4.500 milions de mòbils rebutjats a l’any!

L’obsolescència programada és una mal de la nostra època. El valor de les matèries primeres dels telèfons mòbils rebutjats va ser de 9.400 milions d’euros. No ens podem permetre malbaratar tants recursos.  Aquest article aconsella diferents mesures que cal tenir en compte.

Cómo frenar el impacto de ¡4.500 millones de móviles desechados al año!

La reparación, la reutilización y el correcto reciclado son algunas de las claves para paliar el impacto ambiental que originan la continua adquisición y desecho de miles de millones de terminales digitales móviles al año. España, a pesar de ser uno de losprincipales consumidores mundiales, lidera tasas de reutilización y avanza año a año en el reciclado.

Los números de la pequeña tecnología digital marean. Según el último Observatorio mundial de los residuos electrónicos, elaborado por la Unión Internacional de Telecomunicaciones (UIT) de la ONU, en 2016 se generaron 435.000 toneladas de residuos procedentes de unos 4.500 millones de teléfonos móviles desechados. Algo más de este observatorio: el ciclo de vida medio de estos terminales en Estados Unidos, China y las principales economías de la Unión Europea no suele superar un tiempo comprendido entre 18 meses y 2 años. Según datos de 2014, los españoles, a la cabeza mundial en móviles inteligentes por habitante, desechamos ese año 20 millones. Continua la lectura de Com frenar l’impacte de ‘4.500 milions de mòbils rebutjats a l’any!