Arxiu d'etiquetes: recursos

Adéu a l’impost al sol

La via lliure a l’autoconsum permetrà generar, emmagatzemar i consumir energia neta i barata sense pagar recàrrecs encara que la que sobre es bolqui a la xarxa. Els partidaris de l’autoconsum ho consideren una manera ideal d’involucrar els ciutadans en la transició energètica. Menys diòxid de carboni a l’atmosfera.

https://www.eldiario.es/alternativaseconomicas/Adios-impuesto-sol_6_789931036.html

La ciudadanía, las comunidades de vecinos, cooperativas, empresas e instituciones que quieran producir su propia energía para consumirla, almacenarla o vender la que les sobre vertiéndola a la red de distribución cuentan con el apoyo de la Unión Europea. Su derecho a hacerlo ha quedado blindado, lo que supone un primer paso en la revolución hacia una economía basada en energías renovables como la solar y la eólica. Y hay una importante novedad que afecta directamente a España: al ejercer este derecho, no podrá haber recargos de por medio, al menos hasta el año 2026, con independencia de la potencia que se tenga instalada. Un acuerdo entre las tres instituciones pilares de la UE —el Parlamento de la UE, que ha desempeñado un papel clave en favor de las energías renovables, la Comisión y el Consejo— colocaba a mediados de junio en el punto de mira el llamado impuesto al sol vigente en España para las instalaciones de más de 10 kW de potencia y que satisfacía a las eléctricas.  Continua la lectura de Adéu a l’impost al sol

Molt més que coneixements: en defensa de les virtuts en el centre de l’educació per a la sostenibilitat

No necessitem més educació, sinó una educació d’un altre tipus.Capacitar als i les alumnes a examinar críticament les seves pròpies percepcions del món i a desenvolupar habilitats més alineades amb problemes que no tenen solucions simples ni directes. O sigui, una educació que ajudi als i les estudiants a reflexionar sobre els seus valors i els seus propòsits en relació amb ells mateixos i amb els altres éssers;  a participar en la transformació social per al bé comú. L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides inclou com a part del seu objectiu sobre l’educació assegurar que tots els alumnes adquireixin els coneixements teòrics i pràctics necessaris per a promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l’educació per al desenvolupament sostenible i els estils de vida sostenibles.

https://www.eldiario.es/zonacritica/conocimientos-defensa-virtudes-educacion-sostenibilidad_6_793430663.html Continua la lectura de Molt més que coneixements: en defensa de les virtuts en el centre de l’educació per a la sostenibilitat

El Ministeri, la Transició Ecològica i el Dèficit de la Natura

Les mesures que s’han de prendre es resumeixen a l’article. Una ambiciosa llei de transició energètica i canvi climàtic orientada a la descarbonització de l’economia, la preservació dels ecosistemes naturals que sustenten la vida, la promoció de l’agroecologia com a referència per reorganitzar els sistemes alimentaris, la regeneració urbana i la reconversió en clau de sostenibilitat del sector de l’edificació, desenvolupar una relocalització industrial amb perspectiva ecològica, repensar el model de transport … i moltes altres que per descomptat evidencien que no és una tasca senzilla.

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/ministerio-Transicion-Ecologica-retos_6_788181193.html

En 1963 Betty Friedan escribía la mística de la feminidad como una forma de abordar un malestar que las mujeres de su época habían denominado “el problema que no tiene nombre”. Una suerte de crisis de identidad inducida por el patriarcado a las mujeres relegadas al trabajo doméstico; que lastraba su autonomía vital, aplazando proyectos personales y vaciando de sentido la propia experiencia. Este libro fue una de las obras más influyentes en el despliegue de la “segunda ola” del feminismo durante la segunda mitad de los años sesenta. Enunciar y dar nombre a los conflictos y generar relatos compartidos sobre la opresión suele ser el primer paso que desencadena un movimiento. Continua la lectura de El Ministeri, la Transició Ecològica i el Dèficit de la Natura

No ens podem permetre una transició lenta

La Transició Energètica és la transició a una economia sostenible per mitjà de l’energia renovable, l’eficiència energètica, i el desenvolupament sostenible. L’objectiu final és l’abolició del carbó, l’energia nuclear i altres recursos no renovables, de manera que el mix aplicat estigui únicament compost d’energies renovables. La transició energètica és inevitable.

https://www.lainformacion.com/opinion/fernando-ferrando/no-podemos-permitirnos-una-transicion-lenta/6352133 Continua la lectura de No ens podem permetre una transició lenta

Un terç de tot el que es pesca al món acaba a les escombraries abans d’arribar al plat

L’últim informe de la FAO sobre l’estat mundial de la pesca alerta de la quantitat de peix que es malgasta després de la seva captura, en un context en què a més el 33% de les espècies de peixos comercials estan sobreexplotades. O sigui que pesquem per a res? En aquest planeta no ens podem permetre desaprofitar recursos.

A sobra, el mar Mediterrani és el més sobreexplotat del planeta, amb un 62,2% les seves poblacions de peixos en situació de sobrepesca. La Comissió Europea, però, xifra la sobrepesca a la Mediterrània al 93%.

http://www.publico.es/internacional/medio-ambiente-tercio-pesca-mundo-acaba-basura-llegar-plato.html

El mundo no sólo está capturando pescado muy por encima de lo que nuestros mares se pueden permitir, sino que además, un porcentaje elevadísimo de toda esa sobrepesca no sirve absolutamente para nada. Un 27% de todo el pescado que se captura en el mundo termina perdiéndose o desperdiciándose en el trayecto que va desde el desembarco hasta el plato del consumidor, fruto de la suciedad, los malos sistemas de refrigeración o la falta de instalaciones adecuadas. La cifra aumenta hasta el 35% si se tienen en cuenta los descartes que se hacen antes de llegar a puerto, según alerta el último informe sobre El Estado Mundial de la Pesca y la Acuicultura que acaba de publicar la ONU. Es decir, que más de un tercio de los peces que se pescan en el mundo acaban en la basura.

“En todo el mundo, las pérdidas de pescado posteriores a la captura son motivo de gran preocupación y se producen en la mayoría de las cadenas de distribución de pescado”, señala la Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura (FAO), que advierte de que, especialmente las economías menos desarrolladas, todavía “carecen de infraestructuras y servicios adecuados para asegurar la calidad del pescado”. Continua la lectura de Un terç de tot el que es pesca al món acaba a les escombraries abans d’arribar al plat

Reserves naturals fluvials, l’exigu bastió dels rius espanyols

L’aigua cobreix el 75 per cent del globus terrestre i representa el 70 per cent del pes del cos humà. La quantitat d’aigua que hi ha a la terra arriba als 1.385 milions de quilòmetres cúbics.

Però molts es deixen enganyar per la tonalitat blava que domina els mapes del món, ja que ignoren que el 97.5 per cent del líquid és salada i que l’aigua dolça, només representa el 2.5 per cent restant.

Però això no és tot. Gran part d’aquesta aigua dolça és inutilitzable ja que el 20 per cent d’ella es troba congelada als casquets de l’Antàrtida i a Groenlàndia i la quasi totalitat de la restant existeix en forma d’humitat en els sòls o en capes freàtiques massa profundes per ser explotades. En total tot just l’un per cent de l’aigua dolça, o sigui el 0.007 per cent de tot l’aigua de la terra és de fàcil accés. Aquest últim percentatge inclou els rius, que contribueixen a l’economia mundial amb 3.231 trilions de dòlars cada any.

Ecologistes en Acció presenta una sèrie de propostes per a la millora de les reserves naturals fluvials, 3.000 quilòmetres de rius de l’Estat espanyol protegits mitjançant una xarxa creada el 2015 i qualificada com “insuficient” per l’organització ambientalista.

https://www.elsaltodiario.com/rios/reservas-naturales-fluviales-ultimo-bastion-rios-espanoles Continua la lectura de Reserves naturals fluvials, l’exigu bastió dels rius espanyols

Les bases científiques de l’energia eòlica

En aquest article s’expliquen els processos mitjançant els quals un generador eòlic transforma l’energia cinètica del vent en energia de rotació i a través de la llei de Faraday, en energia elèctrica. Així mateix, es detallen les limitacions d’aquest procés de transformació,  fonamental per a la vida que comencem a viure. Pocs articles expliquen fets com aquests.

http://blogs.publico.es/ignacio-martil/2018/07/06/las-bases-cientificas-de-la-energia-eolica/

Ignacio Mártil
Catedrático de Electrónica de la Universidad Complutense de Madrid y miembro de la Real Sociedad Española de Física

1. Proceso de conversión de la energía eólica en energía eléctrica

El proceso de conversión de la energía cinética del viento en energía eléctrica debe sufrir tres procesos de transformación: aerodinámica, mecánica y eléctrica. En cada paso, una parte de la energía se pierde y como consecuencia, la energía eléctrica que puede desarrollar un aerogenerador es menor que la energía del viento que incide sobre él. Esto no es específico de la energía eólica, ya que todos los procedimientos de obtención de energía presentan pérdidas.

1.1 Eficiencia aerodinámica

Mediante un cálculo de física elemental, se puede demostrar que una determinada masa de aire, con una densidad “r”, moviéndose a una velocidad “v”, transfiere en un tiempo “t” una cantidad de energía mecánica a las aspas de un rotor que barren un área “A”, viene dada por la siguiente expresión [1]: Continua la lectura de Les bases científiques de l’energia eòlica

Espanya és el país de la UE que més incompleix la legislació ambiental

La normativa ja és mínima , deixa molt a desitjar, però a Espanya no complim ni això. La quantitat d’expedients d’infracció oberts per incompliment denota la manca de voluntat política per arreglar les coses. Simplement no es fa cas.

http://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-espana-pais-ue-incumple-legislacion-ambiental.html

España es el país de la Unión Europea que más incumple en materia comunitaria. Nuestro país se sitúa a la cabeza de expedientes abiertos por infracciones en relación al medio ambiente (30 en total) y triplica la media europea. Le siguen Grecia con 27 y Polonia e Italia con 18.  Continua la lectura de Espanya és el país de la UE que més incompleix la legislació ambiental

Els grans executius del petroli necessitaven un bany de realitat i el Papa se l’ha donat

És com que esperes que el Papa es dediqui a parlar de coses espirituals, a la manera en què esperes que els xefs es dediquin a parlar d’espècies . Raó per la qual va resultar tan interessant sentir aquesta setmana al Papa Francisco analitzar el debat sobre el clima en termes molt pràctics i molt sagaços, fent gala de més perspicàcia matemàtica que la mitjania dels nostres líders mundials i bastant més astúcia estratègica que el periodista mig. De fet, amb unes poques frases hàbils, va posar al descobert la hipocresia que domina bona part del debat sobre el clima.

“El que resulta veritablement preocupant és continuar la recerca de noves reserves de combustibles fòssils, quan l’acord de París urgia clarament a mantenir en el subsol la majoria dels combustibles fòssils”

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=243751&titular=los-grandes-ejecutivos-del-petr%F3leo-necesitaban-un-ba%F1o-de-realidad-y-el-papa-se-lo- Continua la lectura de Els grans executius del petroli necessitaven un bany de realitat i el Papa se l’ha donat

Contractacions en origen i el monocultiu global de la maduixa

Protegir a aquestes dones exigeix assegurar la seva igualtat de drets amb la resta de treballadors i treballadores, que és justament el que el programa de contractació en origen impedeix, articulant desigualtats de gènere, classe, origen i precarització jurídica, així com qüestionar el model productiu de la maduixa.

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/Contrataciones-origen-monocultivo-global-fresa_6_786781317.html

Las insostenibiilidades del actual sistema agroalimentario son múltiples y generalmente las relacionamos con su impacto medioambiental, sus efectos nocivos sobre la salud o la destrucción de las producciones y modos de vida campesinos. No obstante, las violencias que se ejercen sobre la mano de obra que trabaja en condiciones de gran precariedad en los campos de la agricultura global forman parte estructural de este sistema aunque queden, a menudo, invisibilizadas.  Continua la lectura de Contractacions en origen i el monocultiu global de la maduixa