Arxiu d'etiquetes: química

Quants milers de productes químics es fabriquen sense passar proves de seguretat?

La Comissió Lancet afirma que més de la meitat de les 5.000 noves substàncies que es fabriquen a gran escala “no han estat objecte d’exàmens de seguretat o toxicitat”

La seguretat química és el conjunt d’activitats destinades a garantir, a curt o a llarg termini, la protecció de la salud de les persones i del medi ambient de l’exposició als productes químics en qualsevol de les fases dels seus cicles de vida: des de la fabricació, emmagatzematge, transport, comercialització i us, fins a la seva eliminació.

Contínuament es posen al mercat, a disposició de la població nous productes químics i una elevada quantitat de productes ja existents, en especial formulats o barreges comercials, dels quals es desconeix en gran part el seu risc potencial.

El coneixement de la perillositat dels productes químics i dels efectes negatius potencials que poden produir, és fonamental per a poder avaluar els riscs i prendre mesures destinades a reduir-los.

http://www.lavanguardia.com/natural/20171020/432198705753/informe-lancet-contaminacion-productos-quimicos-peligrosos.html

La contaminación del aire, el agua y el suelo provoca cada año 9 millones de muertes prematuras en el conjunto del planeta, según recuerda el informe de la Comisión Lancet sobre Contaminación y Salud publicado en un monográfico la revista médica The Lancet publicado este mes de octubre. Ver más información y datos referidos a España en La Vanguardia, Big Vang. Continua la lectura de Quants milers de productes químics es fabriquen sense passar proves de seguretat?

Les tres pioneres que van trencar el ‘sostre de vidre’ de les Ciències

Fa cent anys, el 8 de març de 1910, la Gaseta de Madrid va publicar una Reial Ordre del Ministeri d’Instrucció Pública, que dirigia llavors el Comte de Romanones, permetent per primera vegada la matriculació d’alumnes en tots els establiments docents. Aquesta ordre derogava altra Reial ordre, de l’11 de juny de 1888, que admetia l’entrada de dones a la universitat com a estudiants privats, però requeria l’autorització del Consell de Ministres per a la seva inscripció com a alumnes oficials. Aquest important fita en l’avanç cap a la igualtat, va ser possible per la tenacitat i decisió d’algunes dones que van decidir rebel·lar-se contra regulacions injustes que impedien el seu accés al coneixement i el seu ple desenvolupament com a éssers humans. Fins llavors era il·legal.

El 1924 sota el mandat de Primo de Rivera, es va autoritzar una “vot femení amb restriccions”, en què només podia votar en eleccions municipals aquelles dones majors de 23 anys que estiguessin “emancipades”. Quedaven excloses al dret al vot les dones “casades” i les “prostitutes”. Fins llavors el vot femení era il·legal.

La història sempre ens ensenya que tots els sostres es poden trencar i el sentit comú supera sempre a una legalitat canviant  . Aquest article homenatja les primeres químiques Vicenta Arnal, Ángela García de la Porta i Maria Antònia Zorraquino, les primeres dones en aconseguir el grau de doctor en Ciències a Espanya, el 1929 i 1930.

http://www.publico.es/ciencias/tres-pioneras-rompieron-techo-cristal-ciencias.html

“Mi madre estaría sorprendida con tanto homenaje. Siempre dijo que había hecho lo que tenía que hacer, y nunca pensó que hubiera hecho nada excepcional”, explica María Pilar Alfaro. Lo que hizo su madre, Ángela García de la Puerta, junto con Jenara Vicenta Arnal y María Antonia Zorraquino, fue romper en 1929 y 1930 uno de los ‘techos de cristal’ de la universidad al convertirse en las primeras doctoras en Ciencias de la universidad española.

García de la Puerta, natural de Soria y segunda en obtener el doctorado tras su amiga Arnal, había quebrado otro ‘techo de cristal’ académico un año antes, cuando fue la primera mujer en ocupar una plaza de catedrática de Física y Química en un instituto, y superaría otro en los años 30 como directora del Miguel Servet, también en Zaragoza.

La Facultad de Ciencias de la universidad de Zaragoza, en la que las tres iniciaron sus estudios de Química en los años 20, rindió este jueves un homenaje a las tres pioneras, que alcanzaron el doctorado cuando no hacía ni tres lustros que el Ministerio de Instrucción Pública había allanado, en marzo de 1910, el camino de la presencia femenina en los campus. De hecho, la primera mujer que se matriculó en esa materia en la capital aragonesa lo había hecho en 1915, recordó el decano, Luis Oriol. Continua la lectura de Les tres pioneres que van trencar el ‘sostre de vidre’ de les Ciències

Una estrella a la Terra

En física nuclear, fusió nuclear és el procés pel qual diversos nuclis atòmics de càrrega similar s’uneixen i formen un nucli més pesat. Simultàniament s’allibera o absorbeix una quantitat enorme d’energia, que permet a la matèria entrar en un estat plasmàtic . Quan un nucleó (protó o neutró) s’afegeix a un nucli, la força nuclear atrau altres nucleons, però -a causa del curt abast d’aquesta força- principalment als seus veïns immediats.

La fusió en el centre de les estrella s’aconsegueix quan la densitat i temperatura són prou altes. Hi ha diversos cicles de fusió que tenen lloc en diferents fases de la vida d’una estrella. Aquests diferents cicles formen els diferents elements que coneixem. El primer cicle de fusió és la fusió del Hidrogen cap Heli. Aquesta és la fase en què es troba el nostre Sol.

La meta és ni més ni menys que reproduir l’energia de les estrelles. És una utopia? Pot ser l’energia de fusió l’alternativa a les fonts renovables per a finals de segle? Però és molt important tenir en compte que la fussió nuclear no és la solució als nostres problemes de recursos energètics. La solució passa per un decreixement imprescindible.

Com diu l’article:

Però una cosa és clara. “Fiar a la fusió nuclear la solució al problema del canvi climàtic seria un gran error polític i tecnològic”, opina en canvi Carlos Bravo, consultor de Salvia. “La fusió nuclear, en l’hipotètic cas que alguna vegada es fes realitat la seva viabilitat comercial, arribaria massa tard, quan el problema del canvi climàtic s’hagués agreujat tant que ja no seria possible una marxa enrere”, sosté Bravo. Continua la lectura de Una estrella a la Terra

Innovador mètode per detectar mercuri en la cadena alimentària

El mercuri és un metall molt tòxic, afecta principalment les funcions cerebrals (neurotòxic) i renals (nefrotòxic) i se sospita que és un disruptor endocrí i pot induir certs càncers . Es va observar per exemple, casos de leucèmia en la intoxicació per mercuri massiva de Minamata del Japó.  Als any seixanta  es va produir una de les pitjors tragèdies humanes causades per aquest metall pesat, en consumir els seus integrants peixos amb alts nivells de mercuri. La història de les víctimes de Minamata és també la lluita per no deixar que un silenci oficial, amenaces, intimidacions i pressions de tota mena aconsegueixin amagar la veritat.

Veure http://www.rebelion.org/noticia.php?id=231046&titular=la-entrada-en-vigor-de-la-convenci%F3n-de-minamata-sobre-mercurio-(2013)-

Una nova tècnica automatitzada ha reduït el temps necessari per a determinar la bio-accessibilitat de les diferents formes de mercuri tòxic en el Medi Ambient, un metall que resulta altament tòxic per a molts organismes i s’acumula en la cadena alimentària

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/140475/Innovador-metodo-para-detectar-mercurio-en-la-cadena-alimentaria

“Una nueva técnica automatizada ha reducido el tiempo necesario para determinar la bio-accesibilidad de las diferentes formas de mercurio tóxico en el Medio Ambiente, un metal que resulta altamente tóxico para muchos organismos y se acumula en la cadena alimentaria.” Continua la lectura de Innovador mètode per detectar mercuri en la cadena alimentària

La malaltia, un negoci per a la indústria farmacèutica

El mercat farmacèutic supera els guanys per vendes d’armes o les telecomunicacions. Per cada dòlar invertit en fabricar un medicament s’obtenen mil de guany. Però, d’altra banda més de 2.000 milions de persones al món es veuen privades del seu dret a la salut. Només una dada, 25 empreses controlen prop del 50% del mercat mundial. Continua la lectura de La malaltia, un negoci per a la indústria farmacèutica

Monsanto va seguir venent químics prohibits encara que sabia que eren perjudicials per a la salut

En aquests dies en què el mal ús de pesticides està a l’ordre del dia. Només cal veure el cas de la contaminació dels ous. El www.diario.es  fa referència als documents que certifiquen els casos de contaminació de l’empresa Monsanto.

L’empresa refuta l’anàlisi legal d’uns documents que suggereixen que va fer cas omís al risc que representaven per a la salut i el medi ambient, tot i que els efectes letals dels contaminants estaven comprovats.

http://www.eldiario.es/theguardian/Monsanto-vendiendo-quimicos-prohibidos-perjudiciales_0_674383104.html

Monsanto continuó produciendo y vendiendo productos químicos tóxicos conocidos como PCB durante ocho años, después de tener conocimiento de que representaban un peligro para la salud pública y el medio ambiente, según el análisis legal de unos documentos subidos a Internet como parte de un enorme archivo.

El nuevo archivo contiene más de 20.000 memorandos internos, notas de reuniones, cartas y otros documentos, muchos de ellos nunca antes publicados.

La mayoría de los documentos fueron obtenidos a través de un descubrimiento legal, accediendo a los archivos digitalizados por el Proyecto Papeles Venenosos, lanzado por el Proyecto de Recursos de Biociencia y el Centro para los Medios de Comunicación y la Democracia. Chiron Return añadió algunos documentos al archivo. Continua la lectura de Monsanto va seguir venent químics prohibits encara que sabia que eren perjudicials per a la salut

Les “Noies del Radi”

Quan parlem de radi sempre ho associem a la seva descobridora Marie Curie, però aquest article ens mostra històries paral·leles derivades de la nostra ignorància científica, i les conseqüències que va tenir l’ús del radi com a material quotidià, abans de saber de les seves propietats radioactives. Mai hem de fiar-nos de les aparences.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=230064&titular=las-%93chicas-del-radio%94- Continua la lectura de Les “Noies del Radi”

Per què les noies no volen ser enginyeres?

A la classe de batxillerat de física sempre tenim majoria nois. Quin sentit té si les noies obtenen millors resultats a l’ESO en aquesta assignatura i altres afins?

Recordem que STEAM es refereix a les sigles Science, Technology, Matemàtiques, Engineering.

Segons l’article següent els estudiants d’educació superior perceben que es fomenta una imatge poc social dels àmbits STEM tecnològics, tant a nivell de les aplicacions socials que tenen les enginyeries com del treball en equip que comporta aquest tipus de professions. Alguna cosa hauríem de fer al respecte, això no és així. Continua la lectura de Per què les noies no volen ser enginyeres?

Què és la normativa europea REACH de productes químics?

El REACH és el nou sistema de gestió de les substàncies químiques dins de la Unió Europea amb l’objectiu de garantir un elevat nivell de protecció de la salut humana i el medi ambient.

REACH és l’acrònim en anglès de Registre, Avaluació i Autorització de Substàncies i Mescles Químiques

El registre de productes químics en el marc de REACH, fa que les empreses adquireixin una millor comprensió dels productes químics que estan manejant, els seus perills i riscos, utilitzant substàncies cada vegada més innòcues per a la salut i el medi ambient.

https://echa.europa.eu/es/reach-2018

http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/137382/Que-es-la-normativa-europea-REACH-de-productos-quimicos

Registro, Evaluación, Autorización y Restricción para sustancias y mezclas. Sus metas son optimizar la información a lo largo de la cadena de suministro, desarrollar las medidas más adecuadas para de gestión de riesgos de muy alta preocupación (SVHC) y fomentar la responsabilidad de la industria, para que garantice la seguridad de los productos químicos que incorporará al mercado. Gracias a la fuerte presión de la sociedad civil, de los Estados miembros de la UE y de los sectores más responsables de la industria química se ha demostrado que REACH es útil y eficiente desde el punto de vista económico y beneficioso para el Medio Ambiente, la salud en general y la protección de los trabajadores.

Continua la lectura de Què és la normativa europea REACH de productes químics?

Trump i el clorpirifós

El clorpirifós és un potent pesticida organofosforat que provoca la inhibició de l’acetilcolinesterasa. Aquesta inhibició provoca el col·lapse del sistema nerviós de l’insecte. Però aquest pesticida, comercialitzat per Dow Chemical sota els noms de Dursband i Lors ban, té efectes neurològics en les persones. A més és molt tòxic pels peixos i les abelles.

Per aquests motius s’havia començat a tramitar la seva prohibició durant el govern d’Obama. Ara, com podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/Trump-prohibicion-pesticida-agricultores-California_0_644636578.html), el govern de Trump ha decidit aturar aquesta prohibició. Aquesta aturada està d’acord amb la seva línia de preocupació pel medi ambient….. o sigui, cap ni una. Tant sols li preocupa la salvaguarda dels interessos econòmics de les grans multinacionals i dels rics. La salut o el medi ambient, no importen. Continua la lectura de Trump i el clorpirifós