Arxiu d'etiquetes: química

Científics nord-americans desenvolupen els cristalls del temps, una nova forma de matèria

Sona com a ciència ficció, però els cristalls del temps són una cosa molt real.

Un cristall és una estructura espacial en la qual es repeteixen els àtoms de forma fixa en l’espai. Cristalls són els diamants, els robins o les maragdes, per exemple. La seva bellesa deriva de l’estructura periòdica dels seus àtoms, carboni en el diamant; alumini, ferro, crom i oxigen en el robí, i beril·li, alumini, silici, crom, vanadi i oxigen en la maragda.

Com l’estructura és periòdica en l’espai, la llum que cau sobre ells es difracta en colors preciosos, al combinar-se en freqüències discretes i ordenades, en comptes de ser llum blanca en la qual la combinació de freqüències és contínua (o gairebé) i, en tot cas, aleatòria.

Doncs bé, si els cristalls espacials exigeixen repeticions periòdiques en l’espai de les posicions dels àtoms d’un cos, ¿no hauria repeticions periòdiques en el temps de les posicions dels àtoms d’un cos?

Si bé els cristalls espacials són estructures estables que es mantenen com a tals en equilibri, els cristalls temporals no poden mantenir-se en les seves posicions periòdiques sense una injecció constant d’energia, ja que són estructures lluny de l’equilibri.

Els àtoms en un cristall de temps mai s’estableixen en el que es coneix com a equilibri tèrmic, un estat en el qual tots tenen la mateixa quantitat de calor. És un dels primers exemples d’una nova classe àmplia de matèria, anomenada fase de no equilibri, que s’ha predit però fins ara no s’havia pogut aconseguir.Poden certs sòlids cristal·litzar en el temps, preferint diferents estats a diferents intervals de temps? Continua la lectura de Científics nord-americans desenvolupen els cristalls del temps, una nova forma de matèria

Dones que van canviar la ciència

No estan totes les que son, però si que son importants. Com sempre ignorades, quan no silenciades i desaparegudes dels llibres de text. Aquí tenim un conjunt de científiques la contribució de les quals ha marcat una pàgina d’or en la ciència i que apareixen en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/mujeres-cambiaron-ciencia-suenen.html). Continua la lectura de Dones que van canviar la ciència

Com aconseguir que els fàrmacs siguin més barats

Una de les circumstàncies per les quals els fàrmacs poden ser cars o molt cars, segons diuen els implicats, rau en el procés d’investigació i desenvolupament del nou fàrmac. Altres tenen a veure amb manipulacions lligades al la posició dominant de moltes farmacèutiques i la connivència amb els estats.

Sigui com sigui, el preu dels fàrmacs pot abaixar-se si la etapa d’investigació i desenvolupament abarateix costos. I això és el que podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://blogs.publico.es/eureka/2016/12/04/la-espanola-que-puede-conseguir-que-los-farmacos-sean-mucho-mas-baratos/). Es tracta d’un projecte, liderat per una investigadora de la Universitat de Girona, en el que l’etapa d’investigació i desenvolupament es fa mitjançant ordinadors. La tècnica, que es diu simulació de dinàmica molecular (de fet inclosa dins de la química computacional), permet dissenyar fàrmacs a la carta. Per exemple poden crear enzims mitjançant la unió dels seus aminoàcids (recordem que els enzims són proteïnes amb estructura pel general terciària, que regulen reaccions químiques). Les dades obtingudes s’envien a un supercomputadora que acaba de fer totes les diferents reaccions. Amb tot el procés s’abarateixen els costos degut al menor consum d’energia, de substàncies i de producció de residus.

Investigacions com la descrita son una de les raons per la qual cal potenciar la investigació en ciència. Però ja se sap que l’actual govern, ara ja no en funcions, no està “por la labor”. Al menys fins el present…. Continua la lectura de Com aconseguir que els fàrmacs siguin més barats

Saps quins són els quatre nous elements de la Taula Periòdica?

Seguint la tradició, els elements acabats de descobrir poden portar el nom d’un concepte mitològic, un objecte astronòmic, un mineral o substància similar, un lloc o zona geogràfica, la propietat de l’element, o el nom d’un científic.

Es tracta del Nihonio i el símbol Nh, per l’element 113; el Moscovio amb símbol Mc, per l’element 115; el Tenesio i el símbol Ts, per l’element 117, i el Oganesón i el símbol Og per l’element 118. Se situen en la setena fila de la taula.

La IUPAC només ha fet oficials els noms en anglès. Les últimes incorporacions, que es van afegir al gener, se situen en la setena fila

Tres denominacions es refereixen a ciutats i la quarta fa honor a un físic nuclear rus Continua la lectura de Saps quins són els quatre nous elements de la Taula Periòdica?

Les màquines més petites del món guanyen el Nobel de química

Viatge al·lucinant és una novel·la de ciència ficció escrita per Isaac Asimov en 1966. Està basada en el guió de la pel·lícula homònima estrenada el mateix any. En plena Guerra Freda un científic soviètic, especialista en la miniaturització d’objectes, deserta als Estats Units. En la fugida és ajudat per un agent de la CIA, que no pot evitar un intent d’assassinat en contra seva, quedant el trànsfuga en estat de coma. Es resol aplicar per primera vegada la tecnologia nord-americana de miniaturització per salvar-li la vida. Quatre homes: l’agent de la CIA, el pilot, dos científics i una dona, assistent de cirurgia, tripulant un submarí anomenat Proteus, són reduïts a la mida d’un bacteri i inoculats en el sistema circulatori del científic, amb la missió de viatjar fins el seu cervell, trobar i destruir la trombosi que pot provocar-li la mort. Tenen només una hora per realitzar l’operació, ja que l’estat de miniaturització es revertirà a la fi d’aquest termini, arriscant ser detectats i atacats pel sistema immunològic del pacient. Després de realitzar una travessia plena de perills, descobreixen que hi ha un traïdor entre ells que saboteja la missió. Aconsegueixen eliminar-lo i complir amb la seva missió, i faltant només minuts per al termini final, busquen arribar fins a l’ull per on aconsegueixen sortir i tornar al seu estat normal ..

Just 50 anys desprès, el guió fantàstic d’una pel·lícula i un llibre es fa realitat, en la seva essència, en el reconeixement mitjançant el premi Nobel de química.  Les anomenades “màquines moleculars” són molècules amb moviments controlables que poden realitzar una tasca quan se’ls afegeix energia i que poden tenir múltiples aplicacions en la indústria, la medicina i els serveis elèctrics.

“Pensa en microrobots, en nanomàquines que en el futur un metge podrà injectar en el cos humà perquè busqui cèl·lules de càncer”, va explicar per via telefònica l’holandès Bernard Feringa, qui no va ocultar la seva emoció i la seva sorpresa per haver estat premiat. Per a l’Institut Karolinska d’Estocolm, que atorga els premis. En termes de desenvolupament el motor molecular està en la mateixa etapa que el motor elèctric en la dècada de 1830. Continua la lectura de Les màquines més petites del món guanyen el Nobel de química

Abans de la revolució industrial hi havia més núvols dels que es creia

Abans de la revolució industrial, el cel del nostre planeta estava més ennuvolat del que fins ara es creia. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un estudi derivat a l’experiment Cloud, que s’ha dut a terme al CERN, el Laboratori Europeu de Física de Partícules.L’estudi, publicat recentment en dos articles a Nature, mostra que els vapors orgànics produïts pels arbres generen a l’atmosfera una alta quantitat de partícules en suspensió, anomenades aerosols, encara que no hi hagi àcid sulfúric, un compost químic que fins ara es creia imprescindible per iniciar la formació d’aquests aerosols.

Els rajos còsmics estimulen la producció dels arbres i incrementen l’emissió de partícules d’origen biològic entre un factor 10 i un factor 100. D’aquesta manera, tot fa indicar que els rajos còsmics van jugar un paper més important a l’atmosfera preindustrial que en l’actual, que està altament contaminada.

(article que ens ha fet arribar Josep Poch) Continua la lectura de Abans de la revolució industrial hi havia més núvols dels que es creia