Arxiu d'etiquetes: química

Monsanto va seguir venent químics prohibits encara que sabia que eren perjudicials per a la salut

En aquests dies en què el mal ús de pesticides està a l’ordre del dia. Només cal veure el cas de la contaminació dels ous. El www.diario.es  fa referència als documents que certifiquen els casos de contaminació de l’empresa Monsanto.

L’empresa refuta l’anàlisi legal d’uns documents que suggereixen que va fer cas omís al risc que representaven per a la salut i el medi ambient, tot i que els efectes letals dels contaminants estaven comprovats.

http://www.eldiario.es/theguardian/Monsanto-vendiendo-quimicos-prohibidos-perjudiciales_0_674383104.html

Monsanto continuó produciendo y vendiendo productos químicos tóxicos conocidos como PCB durante ocho años, después de tener conocimiento de que representaban un peligro para la salud pública y el medio ambiente, según el análisis legal de unos documentos subidos a Internet como parte de un enorme archivo.

El nuevo archivo contiene más de 20.000 memorandos internos, notas de reuniones, cartas y otros documentos, muchos de ellos nunca antes publicados.

La mayoría de los documentos fueron obtenidos a través de un descubrimiento legal, accediendo a los archivos digitalizados por el Proyecto Papeles Venenosos, lanzado por el Proyecto de Recursos de Biociencia y el Centro para los Medios de Comunicación y la Democracia. Chiron Return añadió algunos documentos al archivo. Continua la lectura de Monsanto va seguir venent químics prohibits encara que sabia que eren perjudicials per a la salut

Les “Noies del Radi”

Quan parlem de radi sempre ho associem a la seva descobridora Marie Curie, però aquest article ens mostra històries paral·leles derivades de la nostra ignorància científica, i les conseqüències que va tenir l’ús del radi com a material quotidià, abans de saber de les seves propietats radioactives. Mai hem de fiar-nos de les aparences.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=230064&titular=las-%93chicas-del-radio%94- Continua la lectura de Les “Noies del Radi”

Per què les noies no volen ser enginyeres?

A la classe de batxillerat de física sempre tenim majoria nois. Quin sentit té si les noies obtenen millors resultats a l’ESO en aquesta assignatura i altres afins?

Recordem que STEAM es refereix a les sigles Science, Technology, Matemàtiques, Engineering.

Segons l’article següent els estudiants d’educació superior perceben que es fomenta una imatge poc social dels àmbits STEM tecnològics, tant a nivell de les aplicacions socials que tenen les enginyeries com del treball en equip que comporta aquest tipus de professions. Alguna cosa hauríem de fer al respecte, això no és així. Continua la lectura de Per què les noies no volen ser enginyeres?

Què és la normativa europea REACH de productes químics?

El REACH és el nou sistema de gestió de les substàncies químiques dins de la Unió Europea amb l’objectiu de garantir un elevat nivell de protecció de la salut humana i el medi ambient.

REACH és l’acrònim en anglès de Registre, Avaluació i Autorització de Substàncies i Mescles Químiques

El registre de productes químics en el marc de REACH, fa que les empreses adquireixin una millor comprensió dels productes químics que estan manejant, els seus perills i riscos, utilitzant substàncies cada vegada més innòcues per a la salut i el medi ambient.

https://echa.europa.eu/es/reach-2018

http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/137382/Que-es-la-normativa-europea-REACH-de-productos-quimicos

Registro, Evaluación, Autorización y Restricción para sustancias y mezclas. Sus metas son optimizar la información a lo largo de la cadena de suministro, desarrollar las medidas más adecuadas para de gestión de riesgos de muy alta preocupación (SVHC) y fomentar la responsabilidad de la industria, para que garantice la seguridad de los productos químicos que incorporará al mercado. Gracias a la fuerte presión de la sociedad civil, de los Estados miembros de la UE y de los sectores más responsables de la industria química se ha demostrado que REACH es útil y eficiente desde el punto de vista económico y beneficioso para el Medio Ambiente, la salud en general y la protección de los trabajadores.

Continua la lectura de Què és la normativa europea REACH de productes químics?

Trump i el clorpirifós

El clorpirifós és un potent pesticida organofosforat que provoca la inhibició de l’acetilcolinesterasa. Aquesta inhibició provoca el col·lapse del sistema nerviós de l’insecte. Però aquest pesticida, comercialitzat per Dow Chemical sota els noms de Dursband i Lors ban, té efectes neurològics en les persones. A més és molt tòxic pels peixos i les abelles.

Per aquests motius s’havia començat a tramitar la seva prohibició durant el govern d’Obama. Ara, com podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/Trump-prohibicion-pesticida-agricultores-California_0_644636578.html), el govern de Trump ha decidit aturar aquesta prohibició. Aquesta aturada està d’acord amb la seva línia de preocupació pel medi ambient….. o sigui, cap ni una. Tant sols li preocupa la salvaguarda dels interessos econòmics de les grans multinacionals i dels rics. La salut o el medi ambient, no importen. Continua la lectura de Trump i el clorpirifós

En record tragèdia de Txernòbil …

En 2016 es va instaurar al dia 26 d’abril com la data indicada per l’ONU, per recordar a les víctimes del desastre nuclear de Txernòbil, els danys al medi ambient ocasionats i com a forma de sensibilitzar al món, perquè no tornin a repetir-se aquest tipus d’accidents.

En aquests dies d’insinuacions armamentístiques nuclears, potser valgui la pena recordar-ho …

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/135346/Ecoticias-tambien-recuerda-la-tragedia-de-Chernobil

El accidente y sus consecuencias En 1986 una explosión accidental en la central nuclear de Chernóbil (hoy en territorio ucraniano) propagó una nube radioactiva que se extendió por los la antigua Unión Soviética afectando a los actuales países de Bielorrusia, Ucrania y la Federación de Rusia. Casi 8.4 millones de personas quedaron expuestas a esta radiación.

El paraje circundante se convirtió en una zona desolada, el daño en el Medio Ambiente fue incalculable, dado que perecieron miles de especies y otras tantas fue contaminadas. Las aguas y los suelos experimentaron un nivel de polución nuclear excesivo y se determinó una zona de exclusión, a la cual solo accederían los técnicos que realizarían controles periódicos de radiación.   En realidad, el gobierno soviético reconoció la necesidad de ayuda internacional sólo en 1990. Ese mismo año la Asamblea General de la ONU adoptó la Resolución 45/190, llamando a la cooperación internacional para abordar y mitigar las consecuencias del infortunado accidente de la planta nuclear de Chernóbil. Continua la lectura de En record tragèdia de Txernòbil …

Científics nord-americans desenvolupen els cristalls del temps, una nova forma de matèria

Sona com a ciència ficció, però els cristalls del temps són una cosa molt real.

Un cristall és una estructura espacial en la qual es repeteixen els àtoms de forma fixa en l’espai. Cristalls són els diamants, els robins o les maragdes, per exemple. La seva bellesa deriva de l’estructura periòdica dels seus àtoms, carboni en el diamant; alumini, ferro, crom i oxigen en el robí, i beril·li, alumini, silici, crom, vanadi i oxigen en la maragda.

Com l’estructura és periòdica en l’espai, la llum que cau sobre ells es difracta en colors preciosos, al combinar-se en freqüències discretes i ordenades, en comptes de ser llum blanca en la qual la combinació de freqüències és contínua (o gairebé) i, en tot cas, aleatòria.

Doncs bé, si els cristalls espacials exigeixen repeticions periòdiques en l’espai de les posicions dels àtoms d’un cos, ¿no hauria repeticions periòdiques en el temps de les posicions dels àtoms d’un cos?

Si bé els cristalls espacials són estructures estables que es mantenen com a tals en equilibri, els cristalls temporals no poden mantenir-se en les seves posicions periòdiques sense una injecció constant d’energia, ja que són estructures lluny de l’equilibri.

Els àtoms en un cristall de temps mai s’estableixen en el que es coneix com a equilibri tèrmic, un estat en el qual tots tenen la mateixa quantitat de calor. És un dels primers exemples d’una nova classe àmplia de matèria, anomenada fase de no equilibri, que s’ha predit però fins ara no s’havia pogut aconseguir.Poden certs sòlids cristal·litzar en el temps, preferint diferents estats a diferents intervals de temps? Continua la lectura de Científics nord-americans desenvolupen els cristalls del temps, una nova forma de matèria

Dones que van canviar la ciència

No estan totes les que son, però si que son importants. Com sempre ignorades, quan no silenciades i desaparegudes dels llibres de text. Aquí tenim un conjunt de científiques la contribució de les quals ha marcat una pàgina d’or en la ciència i que apareixen en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/mujeres-cambiaron-ciencia-suenen.html). Continua la lectura de Dones que van canviar la ciència

Com aconseguir que els fàrmacs siguin més barats

Una de les circumstàncies per les quals els fàrmacs poden ser cars o molt cars, segons diuen els implicats, rau en el procés d’investigació i desenvolupament del nou fàrmac. Altres tenen a veure amb manipulacions lligades al la posició dominant de moltes farmacèutiques i la connivència amb els estats.

Sigui com sigui, el preu dels fàrmacs pot abaixar-se si la etapa d’investigació i desenvolupament abarateix costos. I això és el que podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://blogs.publico.es/eureka/2016/12/04/la-espanola-que-puede-conseguir-que-los-farmacos-sean-mucho-mas-baratos/). Es tracta d’un projecte, liderat per una investigadora de la Universitat de Girona, en el que l’etapa d’investigació i desenvolupament es fa mitjançant ordinadors. La tècnica, que es diu simulació de dinàmica molecular (de fet inclosa dins de la química computacional), permet dissenyar fàrmacs a la carta. Per exemple poden crear enzims mitjançant la unió dels seus aminoàcids (recordem que els enzims són proteïnes amb estructura pel general terciària, que regulen reaccions químiques). Les dades obtingudes s’envien a un supercomputadora que acaba de fer totes les diferents reaccions. Amb tot el procés s’abarateixen els costos degut al menor consum d’energia, de substàncies i de producció de residus.

Investigacions com la descrita son una de les raons per la qual cal potenciar la investigació en ciència. Però ja se sap que l’actual govern, ara ja no en funcions, no està “por la labor”. Al menys fins el present…. Continua la lectura de Com aconseguir que els fàrmacs siguin més barats