Arxiu d'etiquetes: petroli

Tasques d’un abocament arriben a una platja de l’entorn de Doñana

És una notícia inadvertida aquests dies, i no obstant això té múltiples conseqüències. La contaminació per hidrocarburs es produeix pel seu alliberament accidental o intencionada en l’ambient, provocant efectes adversos sobre l’home o sobre el medi.

La contaminació involucra totes les operacions relacionades amb l’explotació i transport d’hidrocarburs, que condueixen inevitablement al deteriorament gradual de l’ambient. Afecta en forma directa al sòl, aigua, aire, i la fauna i la flora.

Efectes sobre el sòl: les zones ocupades comprometen una gran superfície del terreny que resulta degradada. Els vessaments de petroli i les deixalles produeixen una alteració del substrat original en què s’implanten les espècies vegetals deixant sòls infertilitzables durant anys.

Efectes sobre l’aigua: en les aigües superficials l’abocament de petroli o altres deixalles produeix disminució del contingut d’oxigen, de sòlids i de substàncies orgàniques i inorgàniques. En el cas de les aigües subterrànies, el major deteriorament es manifesta en un augment de la salinitat, per contaminació de les napes amb l’aigua de producció de petroli d’alt contingut salí.

Efectes sobre la flora i la fauna: la fixació de les pastures depèn de la presència d’arbustos i matolls, que són els més afectats per la contaminació amb hidrocarburs. Al seu torn aquests matolls proveeixen refugi i aliment a la fauna adaptada a aquest ambient. Dins de la fauna, les aus són les més afectades, per contacte directe amb els cossos d’aigua o vegetació contaminada, o per enverinament per ingestió. L’efecte sobre les aus pot ser letal.

Si la zona d’explotació és costanera, com és aquest cas, el vessament d’hidrocarburs produeix danys irreversibles sobre la fauna marina.

https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20180404/manchas-de-un-vertido-de-cepsa-llegan-a-una-playa-del-entorno-de-donana-6735327 Continua la lectura de Tasques d’un abocament arriben a una platja de l’entorn de Doñana

Sense diners no hi ha petroli. Pot el moviment per la desinversió fòssil funcionar com a detonant per a la lluita climàtica?

La gent ja no es refia, tal com comenta l’article del bloc http://www.eldiario.es/ultima-llamada. El moviment per la desinversió fòssil és el que més ràpid creixement ha experimentat de tots els moviments de desinversió de la història, afectant ja a grans asseguradores i bancs

El moviment per la desinversió tracta de convèncer als inversors  que treguin els seus diners de fons de combustibles fòssils,  i inverteixin els seus diners en  energies renovables o altres activitats que no siguin perjudicials per al clima http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Puede-movimiento-desinversion-funcionar-detonante_6_728687145.html

A Donald Trump se le ha formado un motín en el barco. Desde que llegó a la Casa Blanca, su escalada fosilista ha sido imparable, y ha estado abanderada por tan polémicas decisiones como la reactivación de la construcción de mega-oleoductos, la congelación de las escasas regulaciones federales al fracking, la apertura de Parques Nacionales y Reservas Tribales a la exploración de hidrocarburos, el reflotamiento (al menos dialéctico) del sector del carbón…, Incluso la postverdad climática está siendo introducida en la Agencia de Protección Ambiental (EPA) al cuestionar el papel del CO2 en el calentamiento global. Pero diversas ciudades y algunos estados le han salido contestones, como puso de manifiesto el movimiento “We are still in”(“Seguimos dentro”, en relación al Acuerdo de París), en la reciente cumbre de cambio climático de Bonn, en diciembre pasado. Continua la lectura de Sense diners no hi ha petroli. Pot el moviment per la desinversió fòssil funcionar com a detonant per a la lluita climàtica?

Gela, el paradís sicilià del petroli, causa un infern de nens amb defectes congènits

La Llei de causa i efecte diu que no hi ha efecte sense causa, de la mateixa manera que no hi ha estímul sense resposta. “Tothom a Gela té un familiar, un amic i, sovint, un fill que està patint una malaltia greu”, denuncia un advocat
Espina bífida, fissures al paladar i anomalies a la uretra són les malalties que més es reprodueixen a la petita població siciliana
Al centre de les crítiques està una refineria propietat de la petroliera Eni, acusada d’ocultar abocaments tòxics al mar

http://www.eldiario.es/theguardian/sicilianos-refineria-Eni-congenitos-Gela_0_713929346.html

En la ciudad siciliana de Gela, todo el mundo conoce a alguien afectado por la crisis sanitaria que carcome la ciudad desde hace décadas. Las tasas de mortalidad son más altas que en cualquier otro lugar de la isla, y la ciudad tiene una tasa inusualmente alta de defectos congénitos, entre los que se incluye la mayor tasa del mundo de un raro trastorno en la uretra.

“Todos los días se produce una tragedia en esta ciudad”, comenta Luigi Fontanella, un abogado italiano que empezó a recopilar testimonios en torno a la salud de los 70.000 residentes de la ciudad de Gela en 2007. “Todo el mundo en Gela tiene un familiar, un amigo y, a menudo, un hijo que está sufriendo una enfermedad grave”. Continua la lectura de Gela, el paradís sicilià del petroli, causa un infern de nens amb defectes congènits

L’ocàs del Petroli: Edició de 2017

Interessant article d’Antonio Turiel. On abans s’apostava per la inversió en nova producció ara s’ha de fiar tot a fracking. Quan es vegi que el fracking és també una aposta perdedora, a l’AIE no li quedaran més possibles escapatòries i haurà d’acceptar que la producció d’hidrocarburs líquids ha de decréixer durant les pròximes dècades. Com ens adaptarem?

https://crashoil.blogspot.com.es/2017/12/el-ocaso-del-petroleo-edicion-de-2017.html

Queridos lectores,

Como cada año desde 2012, tras salir cada edición del informe anual de la Agencia Internacional de la Energía (AIE), el World Energy Outlook(WEO), hago un análisis pormenorizado sobre qué significa la previsión de producción de petróleo del escenario central del WEO en términos de volumen de hidrocarburos líquidos, energía bruta y energía neta, tanto con hipótesis muy conservadoras como utilizando otras más drásticas pero probablemente más realistas. Un ejercicio que encuentro bastante revelador, aunque el objetivo del mismo ha ido variando ligeramente con el paso de los años. Continua la lectura de L’ocàs del Petroli: Edició de 2017

Apunts sobre el cotxe elèctric

Al llarg d’una sèrie d’articles, Beamspot (pseudònim d’un seguidor del blog d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/)), ha anat desgranant tot el que hi ha al voltant del cotxe elèctric. He esperat pacientment a que poses un article com el d’avui (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/06/apuntes-de-coches-electricos-petroleo.html) on fes una anàlisi de quin és el futur dels cotxes elèctrics. Bé de fet no fa l’anàlisi sinó que prepara el terreny pel següent article on si que ho farà. En aquest cas un interessant resum de tot el que envolta la implantació i futur del cotxe elèctric. Continua la lectura de Apunts sobre el cotxe elèctric

Espanya davant del col·lapse

Continuació del seu anterior post (http://crashoil.blogspot.com.es/2017/06/cataluna-ante-el-colapso.html), Antonio Turiel desgrana poc a poc el que pot passar a la península Ibèrica en funció de l’evolució dels recursos (tant energètics com no energètics). L’anàlisi no tant sols afecta a Catalunya i Espanya sinó que també parla d’Europa i els USA. Continua la lectura de Espanya davant del col·lapse

Emigrar a Mart per culpa del canvi climàtic?

No és la primera vegada que sentim, ja com si fos un meme, que si les coses es posen malament a la Terra anirem a altres planetes. El planeta que més sona és Mart.

Però és això possible tècnica i econòmicament? Doncs segons una entrevista feta a Gavin Schmidt (director del Goddard Space flight Institute de la NASA), sembla que no. Podem llegir-ho en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/andalucia/Emigrar-Marte-cambio-climatico-fantasia_0_642886754.html). De fet el que diu, basat en dades econòmiques i tècniques, no es molt diferent del que es podia llegir en un post en el bloc d’Antonio Turiel traducció d’un article d’Ugo Bardi (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2011/10/la-barrera-de-hubbert-revisitando-la.html). També podríem citar el conte de Isaac Asimov “La última pregunta” (veure http://www.fis.puc.cl/~jalfaro/fiz1111/charla/laultimapregunta.pdf)per entendre perquè una civilització no pot anar extenense contínuament per l’Univers. Conte que va ser escrit en els anys 50 del segle passat…..

I si això és així, perquè de tant en tant retorna la idea d’anar a Mart per terraformar-lo i colonitzar-lo? Doncs suposo que per la tendència a pensar que podem solventar-ho tot amb la tecnologia (tecno-optimisme) i que per tant no ens hem de preocupar ni canviar res perquè ens en sortirem de qualsevol problema. Problema que en el cas de l’article que avui penjo és ni més ni menys que el canvi climàtic (el mateix que nega el president dels USA i el d’Espanya). Canvi climàtic que estem provocant nosaltres mateixos i que ja està aquí per a quedar-se. Canvi climàtic que cada cop té efectes més greus. Canvi climàtic que de no fer res anirà cada cop a més. Canvi climàtic que s’ajunta amb una crisi de recursos i una crisi econòmico-ambiental(veure https://www.crisisenergetica.org/article.php?story=20081125182316950) Continua la lectura de Emigrar a Mart per culpa del canvi climàtic?

La tassa de retorn energètic i la eficiència: que ens diuen i que no

És el títol del darrer article de Jota Ele (antic membre de crisis energética i ara també de la web d’Antonio Turiel) publicat en el blog d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/05/tasa-de-retorno-energetico-y-eficiencia.html). En ell ens explica els conceptes, ja comentats aquí de la TRE i la eficiència, i la importància que tenen en el món de la energia. Energia que recordem que és la que mou el món, fins i tot l’econòmic.

En l’article ens comenta com s’està potenciat la despesa de petroli i els seus derivats en energia final (per exemple en el transport), limitant el seu ús en transformacions  per a la qual s’utilitzen el gas, el carbó i la electricitat. També ens  comenta que:

a. “El gas natural y la electricidad son las energías más adaptadas a todos los sectores de la energía final exceptuando el transporte, que está altamente especializado en los derivados del petróleo. Vemos también que el carbón está prácticamente especializado en generación eléctrica”.

b. “Mientras el carbón y sobre todo el gas natural se comporten como fuentes de energía ilimitadas el sistema tratará de adaptarse a ello sin tener en cuenta conceptos como TRE, eficiencia, pérdidas o contaminación”.

c. “Da igual que algunas tecnologías como la solar tengan una TRE baja; con el excedente energético que nos proporciona el gas y el carbón todo es viable. Una vez pasado el cenit del gas el mundo tendrá que enfrentarse cada vez más a un escenario progresivo de menos energía y por lo tanto de los nuevos proyectos energéticos se desecharán las energías menos rentables, posiblemente las que tengan menos TRE como la fotovoltaica”.

e. “El caso de la energía nuclear es aún peor; hoy el mundo almacena multitud de residuos nucleares de miles de años de duración a costa del grandísimo excedente de energía que todavía se dispone gracias a los combustibles fósiles. En el futuro y con la energía total en declive se tendrá que seguir desviando energía para seguir custodiando estos desechos. Y con el agravante de que probablemente sin el aporte de la energía nuclear, ya que se habrá llegado al cenit del uranio, y además se procurará no generar más residuos. Esto significa que nuestros descendientes cargarán con un problema que nosotros hemos ignorado por no querer tener en cuenta conceptos como el de la TRE”.

L’autor afegeix més polémica amb la seva previsió de que quan s’arribi al cènit del gas probablement també s’arribarà al cènit de de l’energia mundial i TOTS els sectors d’energia final quedaran afectats. Arribats aquí pronostica el final de la societat de consum…..Sens dubte un article polèmic i interessant. Un article per repensar la nostra economia, l’actual BAU basat en el créixer-créixer.

jueves, 4 de mayo de 2017

Continua la lectura de La tassa de retorn energètic i la eficiència: que ens diuen i que no

El govern veta una llei que prohibeix el fracking

El govern d’Espanya ha decidit que no aprova una llei contra el fracking perquè suposaria una despesa de 100 milions d’euros. Despesa que seria provocada pels pagaments de les compensacions a les diverses empreses que tenen declarats els drets per a fer investigacions en la recerca de hidrocarburs en diferents zones.

De fet la proposta del grup ecologista Equo no volia prohibir les exploracions sinó la extracció dels hidrocarburs mitjançant la tècnica – altament contaminant – del fracking (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=226077).

En quant a la quantia de 100 milions d’euros, i a atenent als contactes vigents la oposició calcula que la despesa total a pagar a les empreses seria de 1 milió d’euros. Com és evident no és una qüestió de compensacions sinó de interessos creats….i d’això el PP en sap molt (veure els casos de la comunitat Valenciana, Murcia, comunitat de Madrid….etc)

Continua la lectura de El govern veta una llei que prohibeix el fracking

El nostre futur depen de les emissions negatives?

Sense que la majoria de la gent ho sàpiga, alguns tecno-optimistes han decidit lligar el nostre futur a les emissions negatives. Ho podem llegir en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/futuro-depende-emisiones-negativas-saberlo_6_620198001.html).

En què consisteix això de les emissions negatives? Doncs en una sèrie de solucions tecnològiques – ni provades, ni contrastades – que s’espera que aturaran les nostres emissions de gasos d’efecte hivernacle (bàsicament CO2) que seguirem emetent a l’atmosfera. Recordem que els acords de la cimera de París plantegen arribar a un balanç entre el que s’emet i el que s’absorbeix. No es plantegen reduir les emissions i canviar de sistema econòmic…..Això no. Renunciar al creixement, i per tant al BAU, mai de mai.

El resultat és que com hem de seguir amb el nostre creixement fins al infinit i més enllà, cal implementar estratègies que ajudin a disminuir la quantitat de gasos emesos. I és aquí on trobem les propostes tals com incrementar la reforestació massiva (sense tenir en compte en cap moment l’acció del canvi climàtic que pot fer inviable aquesta reforestació…..vegeu el article sobre la processionària del pi (http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/04/16/el-canvi-climatic-i-la-processionaria-del-pi/)), o l’utilització de captadors bioquímics per augmentar la captació oceànica, la captura del CO2 de l’aire mitjançant ventiladors i filtres, l’emmagatzemament en grans dipòsits subterrànies del CO2 produït en centrals de biomassa i tèrmiques de carbó….etc. El problema de totes aquestes solucions proposades és que en TEORIA haurien de funcionar però encara no s’ha dut a la PRÀCTICA. Per tant seguir com si res passes i fiar-ho tot a la seva prestesa acció com a mínim sembla agosarat per no dir de bojos. I és el que els nostres “estimats” polítics pretenen fer…. Tot amb tal de no canviar un model econòmic que enriqueix a uns pocs i condemna a milions a la pobresa i a un futur gairebé inexistent. Continua la lectura de El nostre futur depen de les emissions negatives?