Arxiu d'etiquetes: microbiologia

L’OMS alerta que l’ebola de la RDC es pot estendre a Uganda i Rwanda

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat que el brot d’ebola continuarà per diversos mesos i pot estendre cap a Uganda i Rwanda. Entre el 80 i 90 per cent de les persones eren monitoritzades, però al voltant de 40 per cent o més eviten el seguiment i això augmenta la possible propagació de la malaltia.

https://www.telesurtv.net/news/congo-muertes-ebola-oms-alerta-propagacion-enfermos-20181011-0034.html

https://www.telesurtv.net/news/congo-muertes-ebola-oms-alerta-propagacion-enfermos-20181011-0034.html

El brote de ébola que ha afectado a 216 personas y causado 139 muertes desde el 1 de agosto en la República Democrática del Congo(RDC) amenaza con extenderse a Uganda y Ruanda, advirtió ayer Robert Steffen, presidente del Comité de Emergencia de la Organización Mundial de la Salud (OMS) sobre el brote actual.

El comité de emergencia se reunió ayer a instancias del director general de la OMS, Tedros Adhanom, para valorar si debía declararse una Emergencia de Salud Pública de Alcance Internacional (PHEIC, por sus iniciales en inglés), el nivel más alto de alerta previsto por la organización sanitaria. Dicha alerta sólo se ha declarado cuatro veces antes: para la pandemia de gripe A, el rebrote de la polio, la epidemia de ébola del oeste de África y la emergencia del zika en América. Continua la lectura de L’OMS alerta que l’ebola de la RDC es pot estendre a Uganda i Rwanda

Descobreix el bacteri per produir combustible solar

Un batceri molt especial. Científics han descobert que el bacteri Moorella thermoacetica brinda una manera més eficient de produir combustibles solars mitjançant fotosíntesi artificial, gràcies al seu apetit per l’or.

Moorella termoacetica
Classificació científica
Regne: Bacteris
Phylum: Firmicutes
Classe: Clostridia
Ordre: Thermoanaerobacterals
Família: Thermoanaerobacteriaceae
Gènere: Moorella
Espècies
Moorella thermoacetica
Collins, Lawson, Willems, Còrdova, Fernández-Garayzabal, García Cai, Hippe & Farrow, 1994

La termoacetica Moorella , anteriorment coneguda com Clostridium thermoaceticum, és un bacteri pertanyent als Firmicutes[1]

Els investigadors del Laboratori Nacional de Lawrence Berkeley , incloent Peidong Yang , van poder induir M. thermoaceticaa la fotosíntesi, malgrat no ser fotosintètica. També va sintetitzar nanopartícules de semiconductors, utilitzant així la llum per produir productes químics diferents dels produïts en la fotosíntesi.

https://en.wikipedia.org/wiki/Moorella_thermoacetica

https://www.ecoticias.com/energias-renovables/188511/Descubre-bacteria-producir-combustible-solar

Científicos han descubierto que la bacteria Moorella thermoacetica brinda una manera más eficiente de producir combustibles solares mediante fotosíntesis artificial, gracias a su apetito por el oro.

M. thermoacetica se convirtió en la primera bacteria no fotosensible que producía fotosíntesis artificial en un estudio dirigido por Peidong Yang, profesor de la Facultad de Química de la Universidad de California en Berkeley. Al unir nanopartículas absorbentes de luz hechas de sulfuro de cadmio (CdS) a la membrana bacteriana exterior, los investigadores convirtieron a M. thermoacetica en una pequeña máquina de fotosíntesis, convirtiendo la luz solar y el dióxido de carbono en productos químicos útiles. Continua la lectura de Descobreix el bacteri per produir combustible solar

Un article a ‘Science’ alerta que EUA podria estar provant armes biològiques usant insectes infectats amb virus

Quatre equips de científics dels EUA investiga amb virus modificats genèticament perquè puguin modificar l’ADN dels cultius. Per propagar el virus, usarien diverses espècies d’insectes també modificats. L’objectiu declarat del programa, finançat pels militars, és protegir les collites d’una sobtada sequera, gelades … o un atac exterior. No obstant això, altres investigadors alerten ara que els insectes amb els virus mutants podrien convertir-se en una arma biològica incontrolada. Sabem les conseqüències de posar en marxa experiments com aquests ?

https://www.eldiario.es/sociedad/armas_biologicas-DARPA-ciencia-transgenicos_0_821368564.html Continua la lectura de Un article a ‘Science’ alerta que EUA podria estar provant armes biològiques usant insectes infectats amb virus

La immunoteràpia del cáncer guanya el Nobel de Medicina

L’americà James P. Allison, des del MD Anderson Center a Texas, i el japonès Tasuku Honjo, de la Universitat de Kyoto, han compartit el premi pels seus estudis en paral·lel sobre proteïnes que debiliten el sistema immunològic, i la possibilitat de bloquejar-les per permetre que el sistema es llança més ràpid i eficientment sobre els tumors.

En el cas d’Allison el seu descobriment clau es va donar el 1995 quan, juntament amb el seu equip tècnic, es va detectar la proteïna CTLA-4, que actua com un “fre” per al sistema immunològic.

Llavors, el metge va comprendre el potencial de bloquejar aquesta proteïna per permetre que les cèl·lules immunològiques actuïn lliurement sobre les cèl·lules tumorals.

Això va portar al desenvolupament de l’èxit antibiòtic monoclonal Iplimubab, ja admès a Estats Units com a medicament en la lluita contra el càncer amb el nom comercial Yervoy.

Per la seva part Honjo va treballar a la par de la Universitat de Kyoto i va descobrir en 1992 un mecanisme de disminució de l’acció del sistema immunològic a través de la proteïna PD-1.

https://www.infobae.com/america/mundo/2018/10/01/premio-nobel-de-medicina-que-es-y-como-funciona-la-revolucionaria-inmunoterapia-contra-el-cancer/

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20181001/452114506861/nobel-medicina-2018.html

La inmunoterapia del cáncer que ha revolucionado el tratamiento y mejorado el pronóstico de múltiples tumores en los últimos cinco años ha sido reconocida con el premio Nobel de Medicina de 2018. El galardón ha recaído en el estadounidense James Allison, del hospital M.D. Anderson de Texas, y el japonés Tasuku Honjo, de la Universidad de Kioto.

Las investigaciones de Allison Honju, ambos inmunólogos, han abierto la vía a dirigir células inmunitarias del cuerpo humano contra las células tumorales. Esta estrategia ha cambiado el pronóstico de cánceres para los que no había tratamiento posible como el melanoma metastásico y, en menor medida, de cánceres renales y de pulmón, entre otros. Continua la lectura de La immunoteràpia del cáncer guanya el Nobel de Medicina

El sarampió a Europa ja doble els números de 2017: és hora de reconèixer que no som capaços de contenir l’epidèmia

El sarampió és una malaltia infecciosa exantemàtica com la rubèola o la varicel·la, bastant freqüent, especialment en nens, causada per un virus, específicament de la família paramyxoviridae del gènere Morbillivirus. Es caracteritza per típiques taques a la pell de color vermell (exantema) així com la febre i un estat general debilitat. En alguns casos de complicacions, el sarampió causa inflamació en els pulmons i el cervell que amenacen la vida del pacient.

França, Geòrgia, Grècia, Itàlia, Rússia, Sèrbia i Ucraïna són els set països on s’han superat els 1.000 casos de sarampió. Només en aquest últim es donen la meitat dels registres de tota Europa, més de 23.000, cosa que dóna una imatge del problema que està sofrint, encara que el major nombre de morts s’han produït a Sèrbia. En el que va d’any han mort 37 persones per sarampió  a Europa

https://www.xataka.com/medicina-y-salud/sarampion-vuelve-batir-records-europa-hora-reconocer-que-no-tenemos-instrumentos-para-contener-epidemia

https://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2018-08-21/sarampion-europa-enfermedad-vacunas-rubeola_1606390/

I  es que los datos hablan por sí solos: en la primera mitad del año, Europa ha sufrido 41.000 casos de sarampión. En 2017, a lo largo de todo el año, se registraron 24.000 y eso que fue el número más alto de la última década. El sarampión está desatado y Europa no parece ser capaz de controlarlo. Continua la lectura de El sarampió a Europa ja doble els números de 2017: és hora de reconèixer que no som capaços de contenir l’epidèmia

Mor un home de 74 anys per la febre Crimea-Congo després d’una picada de Garrapata

Espanya va ser el primer país europeu que va registrar un cas. La febre de Crimea-Congo està causada per un virus, el mecanisme de transmissió principal és la picada de la paparra del gènere ‘Hyalomma’. També pot contagiar-se a partir d’un cas per contacte amb sang o fluids del malalt, de manera assimilable a la transmissió d’altres malalties més comunes com l’hepatitis B.

La febre hemorràgica de Crimea-Congo és una de les malalties transmeses per paparres amb major extensió a nivell mundial tot i que és endèmica a Àfrica, els Balcans, Orient Mitjà i a Àsia. D’aquesta manera, es pensa que va arribar a Espanya des d’Àfrica a través d’aus migratòries.

A Espanya, s’ha confirmat la presència de virus de la febre hemorràgica de Crimea-Congo a paparres capturades sobre animals silvestres a les comunitats autònomes d’Extremadura, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Madrid, segons l’informe de 2017 del Ministeri de Sanitat sobre la situació de la malaltia al nostre país.

El període d’incubació de la febre Crimea – Congo va dels tres als tretze dies. Després, els símptomes arriben de forma sobtada i la persona malalta presenta normalment febre elevada, cefalea, malestar general, dolors articulars i musculars, suors, símptomes gastrointestinals i / o respiratoris, hipotensió, bradicàrdia relativa, taquipnea, conjuntivitis, faringitis i enrogiment o erupció cutània. A més, pot existir una afectació hepàtica, renal o pulmonar. La mortalitat oscil·la entre un 5 i un 40%.

https://www.publico.es/sociedad/suceso-muere-hombre-74-anos-fiebre-crimea-congo-picadura-garrapata.html

Un hombre de 74 años ha muerto en Ávila por la fiebre Crimea-Congo tras participar en julio en una actividad cinegética en la localidad pacense de Helechosa de los Montes, donde sufrió la picadura de una garrapata, han informado este jueves fuentes de la Consejería de Sanidad de Castilla y León.

El Centro Nacional de Microbiología del Instituto de Salud Carlos III confirmó la infección por el virus Crimea-Congo del afectado, quien falleció ayer de madrugada en el Complejo Asistencial de Ávila.

El proceso infeccioso que sufrió el paciente le ocasionó fiebre elevada y un cuadro clínico que condujo al fallecimiento, han precisado dichas fuentes en un comunicado, según el cual, los Servicios de Epidemiología de la Junta de Castilla y León, en colaboración con el Complejo Asistencial de Ávila, están trabajando para identificar a los posibles contactos del fallecido e indicarles el seguimiento que se debe realizar.

Por su parte, las autoridades sanitarias extremeñas ya han tomado medidas para informar a la población y a sus profesionales sanitarios, con el fin de evitar posibles infecciones.

En el caso de que haya habido contacto estrecho, se debe vigilar periódicamente la temperatura corporal del afectado y comunicar al epidemiólogo de referencia cualquier cambio en su estado de salud, recuerda el comunicado, en el que se asegura que los servicios de epidemiología de ambas comunidades autónomas están en contacto permanente.

La fiebre de Crimea-Congo está causada por un virus, cuyo mecanismo de transmisión principal es la picadura de la garrapata del género ‘Hyalomma’, aunque también puede contagiarse a partir de un caso por contacto con sangre o fluidos del enfermo, de forma asimilable a la transmisión de otras enfermedades más comunes como la hepatitis B.

En 2016, se confirmaron los dos primeros casos de esta enfermedad en España, un hombre de 62 años que falleció tras el 25 de agosto tras sufrir la picadura de una garrapata que le transmitió la enfermedad en un paseo por el campo en un pueblo de Ávila, y la enfermera que le atendió durante su ingreso hospitalario, al entrar en contacto con sus fluidos.

Para prevenir las picaduras por garrapatas, las autoridades sanitarias, que en las últimas semanas han realizado una campaña informativa, han recordado la importancia de usar ropa y calzado adecuados durante las salidas al campo.

También han recomendado transitar por los caminos ya trazados y utilizar repelentes tanto para las personas como para los animales de compañía, además de retirar lo antes posible y de forma adecuada las garrapatas que se puedan haber fijado, preferentemente por parte de profesionales sanitarios.

http://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2018/08/10/5b6d5fa7468aeb22138b45d5.html

https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20180809/muere-hombre-fiebre-crimea-congo-picadura-garrapata-6982413

Els nadons menors d’1 any que viatgin a la UE han de vacunar de xarampió per una epidèmia

“Ara mateix a Europa tenim una epidèmia de xarampió terrible”, que afecta països que solen ser destinació de vacances triat per moltes famílies espanyoles. França, Itàlia, Regne Unit o Alemanya demanen que els nadons estiguin immunitzats d’una malaltia la vacuna es subministra a Espanya als 12 mesos.

El xarampió és una malaltia infecciosa exantemàtica com la rubèola o la varicel·la, bastant freqüent, especialment en nens, causada per un virus, específicament de la família Paramyxoviridae del gènere Morbillivirus. Es caracteritza per típiques taques a la pell de color vermell (exantema) així com la febre i un estat general afeblit. En alguns casos de complicacions, el xarampió causa inflamació en els pulmons i el cervell que amenacen la vida del pacient.

https://www.lavanguardia.com/vida/20180723/451047713680/bebes-menores-ano-vacuna-sarampion-ue-epidemia.html

Los bebés menores de un año que viajen a países de la Unión Europeacomo FranciaAlemaniaItaliaReino UnidoGrecia o Rumaníadeberán vacunarse antes contra el sarampión debido a la “espectacular” epidemia que están padeciendo estas zonas y a que los niños de esa edad aún no han recibido la inmunización.

La vacuna del sarampión está incluida en la triple vírica -junto a paperas y rubeola- que se administra a los bebés por primera vez al cumplir los 12 meses, por lo que antes de esta edad los niños no están inmunizados contra esta contagiosa enfermedad, cuyas complicaciones pueden ser graves e incluso mortales.

Signos evidentes de sarampión

Signos evidentes de sarampión (RomoloTavani / Getty Images/iStockphoto)

En España los niños se vacunan de sarampión a los 12 meses

Continua la lectura de Els nadons menors d’1 any que viatgin a la UE han de vacunar de xarampió per una epidèmia

Nous motius per oposar-se als transgènics

Quan la majoria de nosaltres pensem en l’ADN, pensem en la doble hèlix, una nova investigació ens recorda que hi ha estructures d’ADN totalment diferents i que podrien ser molt importants per a les nostres cèl·lules. El fascinant descobriment d’estructures de l’ADN que no es coneixien i les seves possibles funcions confirmen que els organismes vius i les seves interaccions en l’evolució són d’una enorme i meravellosa complexitat que estem lluny de comprendre bé. Per això, que unes quantes empreses transnacionals i els científics que els serveixen manipulin organismes vius és un experiment pervers amb la natura, la salut i el medi ambient.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=242446&titular=nuevos-motivos-para-oponerse-a-los-transg%E9nicos- Continua la lectura de Nous motius per oposar-se als transgènics

La xilel·la continua propagant-se sense control

La Xilel·la, amb el seu binomi Xylella fastidiosa és un bacteri fitopatogen que causa malalties en diverses plantes, entre elles l’olivera, el taronger, la vinya, el llorer, l’ametller, el cirerer o el presseguer.  La Xilel·la, el bacteri que obstrueix els vasos conductors de la saba i causa la mort de plantes i arbres, s’escampa per la península Ibèrica com una taca invisible que sembla que ningú pugui aturar. A la Mediterrània és un nouvingut, se’l va descobrir el 2013 a la regió italiana de la Pulla. Ja han detectat el bacteri a Madrid i Almeria, mentre s’escampa a les Balears i el País Valencià.

https://www.ara.cat/societat/xilella-continua-propagant-se-control_0_2005599512.html

La xilel·la, el bacteri que obstrueix els vasos conductors de la saba i causa la mort de plantes i arbres, s’escampa per la península Ibèrica com una taca invisible que sembla que ningú pugui aturar. Si fa poc més de quinze dies el patogen es va detectar en un camp d’oliveres de la localitat madrilenya de Villarejo de Salvanés, la setmana passada l’alarma saltava al municipi almerienc d’El Ejido, on van detectar el microorganisme en un hivernacle. Aquests dos nous focus s’afegeixen als centenars que s’han trobat a les illes Balears i al País Valencià, on, com a la resta del sud de la Mediterrània, el bacteri amenaça de provocar la crisi agrícola més important de les últimes dècades. La seva capacitat per afectar fins a 300 espècies diferents converteix aquest patogen en una plaga especialment letal. No en va, l’han batejada com la pesta negra de l’agricultura.

El territori on el bacteri ha mostrat més la seva voracitat ha sigut l’arxipèlag balear, on, des que va aparèixer al municipi de Portocristo el 10 de novembre del 2016, no ha parat d’infectar més i més plantes. A hores d’ara ja s’han detectat 627 positius en cultius tan diversos com l’ametller, la vinya, l’olivera, el cirerer, el pruner o les plantes ornamentals.

On encara és difícil calibrar l’expansió del patogen és al País Valencià, perquè, tot i que des del 29 de juny del 2017 s’hi han confirmat 176 casos, de moment el bacteri només ha afectat el cultiu d’ametllers. A més, tots els positius detectats s’han concentrat al nord de la província d’Alacant. A diferència de les Balears i el País Valencià, Catalunya encara no ha patit l’embat de la xilel·la, i les 3.404 analítiques dutes a terme des del 2015 han donat sempre resultats negatius. Continua la lectura de La xilel·la continua propagant-se sense control

Dia de l’ADN. L’error de Pauling que va precipitar l’article sobre la doble hèlix de l’ADN

Un 25 d’abril de 1953 es va publicar l’estructura en doble hèlix de l’ADN. La seva troballa va arribar de forma precipitada després d’un error del químic Linus Pauling.

El dia 25 d’abril se celebra a tot el món el Dia de l’ADN, per part dels científics James Watson (EUA, 1928) i Francis Crick (Anglaterra, 1916-2004), del seu treballs sobre l’estructura de la doble hèlix d’ADN en 1953, un dels deu descobriments científics més importants del segle XX.

La cursa frenètica que va iniciar Pauling va acabar el 25 d’abril de 1953, un dia com avui de fa 65 anys. Aquesta és la seva història.

https://hipertextual.com/2018/04/adn-doble-helice-linus-pauling

El anuncio de Peter Pauling cayó como un jarro de agua fría en el Cavendish Laboratory de Cambridge en diciembre de 1952. Si al abrir la boca hubiesen brotado rayos de su garganta es difícil que el pasmo de las personas que lo escuchaban fuera mayor. Tras un intenso estudio, su padre, el prestigioso químico Linus Pauling, al fin había logrado uno de los grandes retos de la ciencia del siglo XX: desentrañar la estructura del ADN. Peter había recibido una carta en la que su progenitor le adelantaba el hallazgo sin dar más detalles ni concretar su modelo. Excitado por la noticia, sin embargo, no pudo callarse la gesta de su padre y la noticia corrió como la pólvora.

Linus Pauling propuso, poco antes del hallazgo de la estructura del ADN, un modelo de triple hélice erróneo Continua la lectura de Dia de l’ADN. L’error de Pauling que va precipitar l’article sobre la doble hèlix de l’ADN