Arxiu d'etiquetes: microbiologia

Mor un home de 74 anys per la febre Crimea-Congo després d’una picada de Garrapata

Espanya va ser el primer país europeu que va registrar un cas. La febre de Crimea-Congo està causada per un virus, el mecanisme de transmissió principal és la picada de la paparra del gènere ‘Hyalomma’. També pot contagiar-se a partir d’un cas per contacte amb sang o fluids del malalt, de manera assimilable a la transmissió d’altres malalties més comunes com l’hepatitis B.

La febre hemorràgica de Crimea-Congo és una de les malalties transmeses per paparres amb major extensió a nivell mundial tot i que és endèmica a Àfrica, els Balcans, Orient Mitjà i a Àsia. D’aquesta manera, es pensa que va arribar a Espanya des d’Àfrica a través d’aus migratòries.

A Espanya, s’ha confirmat la presència de virus de la febre hemorràgica de Crimea-Congo a paparres capturades sobre animals silvestres a les comunitats autònomes d’Extremadura, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Madrid, segons l’informe de 2017 del Ministeri de Sanitat sobre la situació de la malaltia al nostre país.

El període d’incubació de la febre Crimea – Congo va dels tres als tretze dies. Després, els símptomes arriben de forma sobtada i la persona malalta presenta normalment febre elevada, cefalea, malestar general, dolors articulars i musculars, suors, símptomes gastrointestinals i / o respiratoris, hipotensió, bradicàrdia relativa, taquipnea, conjuntivitis, faringitis i enrogiment o erupció cutània. A més, pot existir una afectació hepàtica, renal o pulmonar. La mortalitat oscil·la entre un 5 i un 40%.

https://www.publico.es/sociedad/suceso-muere-hombre-74-anos-fiebre-crimea-congo-picadura-garrapata.html

Un hombre de 74 años ha muerto en Ávila por la fiebre Crimea-Congo tras participar en julio en una actividad cinegética en la localidad pacense de Helechosa de los Montes, donde sufrió la picadura de una garrapata, han informado este jueves fuentes de la Consejería de Sanidad de Castilla y León.

El Centro Nacional de Microbiología del Instituto de Salud Carlos III confirmó la infección por el virus Crimea-Congo del afectado, quien falleció ayer de madrugada en el Complejo Asistencial de Ávila.

El proceso infeccioso que sufrió el paciente le ocasionó fiebre elevada y un cuadro clínico que condujo al fallecimiento, han precisado dichas fuentes en un comunicado, según el cual, los Servicios de Epidemiología de la Junta de Castilla y León, en colaboración con el Complejo Asistencial de Ávila, están trabajando para identificar a los posibles contactos del fallecido e indicarles el seguimiento que se debe realizar.

Por su parte, las autoridades sanitarias extremeñas ya han tomado medidas para informar a la población y a sus profesionales sanitarios, con el fin de evitar posibles infecciones.

En el caso de que haya habido contacto estrecho, se debe vigilar periódicamente la temperatura corporal del afectado y comunicar al epidemiólogo de referencia cualquier cambio en su estado de salud, recuerda el comunicado, en el que se asegura que los servicios de epidemiología de ambas comunidades autónomas están en contacto permanente.

La fiebre de Crimea-Congo está causada por un virus, cuyo mecanismo de transmisión principal es la picadura de la garrapata del género ‘Hyalomma’, aunque también puede contagiarse a partir de un caso por contacto con sangre o fluidos del enfermo, de forma asimilable a la transmisión de otras enfermedades más comunes como la hepatitis B.

En 2016, se confirmaron los dos primeros casos de esta enfermedad en España, un hombre de 62 años que falleció tras el 25 de agosto tras sufrir la picadura de una garrapata que le transmitió la enfermedad en un paseo por el campo en un pueblo de Ávila, y la enfermera que le atendió durante su ingreso hospitalario, al entrar en contacto con sus fluidos.

Para prevenir las picaduras por garrapatas, las autoridades sanitarias, que en las últimas semanas han realizado una campaña informativa, han recordado la importancia de usar ropa y calzado adecuados durante las salidas al campo.

También han recomendado transitar por los caminos ya trazados y utilizar repelentes tanto para las personas como para los animales de compañía, además de retirar lo antes posible y de forma adecuada las garrapatas que se puedan haber fijado, preferentemente por parte de profesionales sanitarios.

http://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2018/08/10/5b6d5fa7468aeb22138b45d5.html

https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20180809/muere-hombre-fiebre-crimea-congo-picadura-garrapata-6982413

Els nadons menors d’1 any que viatgin a la UE han de vacunar de xarampió per una epidèmia

“Ara mateix a Europa tenim una epidèmia de xarampió terrible”, que afecta països que solen ser destinació de vacances triat per moltes famílies espanyoles. França, Itàlia, Regne Unit o Alemanya demanen que els nadons estiguin immunitzats d’una malaltia la vacuna es subministra a Espanya als 12 mesos.

El xarampió és una malaltia infecciosa exantemàtica com la rubèola o la varicel·la, bastant freqüent, especialment en nens, causada per un virus, específicament de la família Paramyxoviridae del gènere Morbillivirus. Es caracteritza per típiques taques a la pell de color vermell (exantema) així com la febre i un estat general afeblit. En alguns casos de complicacions, el xarampió causa inflamació en els pulmons i el cervell que amenacen la vida del pacient.

https://www.lavanguardia.com/vida/20180723/451047713680/bebes-menores-ano-vacuna-sarampion-ue-epidemia.html

Los bebés menores de un año que viajen a países de la Unión Europeacomo FranciaAlemaniaItaliaReino UnidoGrecia o Rumaníadeberán vacunarse antes contra el sarampión debido a la “espectacular” epidemia que están padeciendo estas zonas y a que los niños de esa edad aún no han recibido la inmunización.

La vacuna del sarampión está incluida en la triple vírica -junto a paperas y rubeola- que se administra a los bebés por primera vez al cumplir los 12 meses, por lo que antes de esta edad los niños no están inmunizados contra esta contagiosa enfermedad, cuyas complicaciones pueden ser graves e incluso mortales.

Signos evidentes de sarampión

Signos evidentes de sarampión (RomoloTavani / Getty Images/iStockphoto)

En España los niños se vacunan de sarampión a los 12 meses

Continua la lectura de Els nadons menors d’1 any que viatgin a la UE han de vacunar de xarampió per una epidèmia

Nous motius per oposar-se als transgènics

Quan la majoria de nosaltres pensem en l’ADN, pensem en la doble hèlix, una nova investigació ens recorda que hi ha estructures d’ADN totalment diferents i que podrien ser molt importants per a les nostres cèl·lules. El fascinant descobriment d’estructures de l’ADN que no es coneixien i les seves possibles funcions confirmen que els organismes vius i les seves interaccions en l’evolució són d’una enorme i meravellosa complexitat que estem lluny de comprendre bé. Per això, que unes quantes empreses transnacionals i els científics que els serveixen manipulin organismes vius és un experiment pervers amb la natura, la salut i el medi ambient.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=242446&titular=nuevos-motivos-para-oponerse-a-los-transg%E9nicos- Continua la lectura de Nous motius per oposar-se als transgènics

La xilel·la continua propagant-se sense control

La Xilel·la, amb el seu binomi Xylella fastidiosa és un bacteri fitopatogen que causa malalties en diverses plantes, entre elles l’olivera, el taronger, la vinya, el llorer, l’ametller, el cirerer o el presseguer.  La Xilel·la, el bacteri que obstrueix els vasos conductors de la saba i causa la mort de plantes i arbres, s’escampa per la península Ibèrica com una taca invisible que sembla que ningú pugui aturar. A la Mediterrània és un nouvingut, se’l va descobrir el 2013 a la regió italiana de la Pulla. Ja han detectat el bacteri a Madrid i Almeria, mentre s’escampa a les Balears i el País Valencià.

https://www.ara.cat/societat/xilella-continua-propagant-se-control_0_2005599512.html

La xilel·la, el bacteri que obstrueix els vasos conductors de la saba i causa la mort de plantes i arbres, s’escampa per la península Ibèrica com una taca invisible que sembla que ningú pugui aturar. Si fa poc més de quinze dies el patogen es va detectar en un camp d’oliveres de la localitat madrilenya de Villarejo de Salvanés, la setmana passada l’alarma saltava al municipi almerienc d’El Ejido, on van detectar el microorganisme en un hivernacle. Aquests dos nous focus s’afegeixen als centenars que s’han trobat a les illes Balears i al País Valencià, on, com a la resta del sud de la Mediterrània, el bacteri amenaça de provocar la crisi agrícola més important de les últimes dècades. La seva capacitat per afectar fins a 300 espècies diferents converteix aquest patogen en una plaga especialment letal. No en va, l’han batejada com la pesta negra de l’agricultura.

El territori on el bacteri ha mostrat més la seva voracitat ha sigut l’arxipèlag balear, on, des que va aparèixer al municipi de Portocristo el 10 de novembre del 2016, no ha parat d’infectar més i més plantes. A hores d’ara ja s’han detectat 627 positius en cultius tan diversos com l’ametller, la vinya, l’olivera, el cirerer, el pruner o les plantes ornamentals.

On encara és difícil calibrar l’expansió del patogen és al País Valencià, perquè, tot i que des del 29 de juny del 2017 s’hi han confirmat 176 casos, de moment el bacteri només ha afectat el cultiu d’ametllers. A més, tots els positius detectats s’han concentrat al nord de la província d’Alacant. A diferència de les Balears i el País Valencià, Catalunya encara no ha patit l’embat de la xilel·la, i les 3.404 analítiques dutes a terme des del 2015 han donat sempre resultats negatius. Continua la lectura de La xilel·la continua propagant-se sense control

Dia de l’ADN. L’error de Pauling que va precipitar l’article sobre la doble hèlix de l’ADN

Un 25 d’abril de 1953 es va publicar l’estructura en doble hèlix de l’ADN. La seva troballa va arribar de forma precipitada després d’un error del químic Linus Pauling.

El dia 25 d’abril se celebra a tot el món el Dia de l’ADN, per part dels científics James Watson (EUA, 1928) i Francis Crick (Anglaterra, 1916-2004), del seu treballs sobre l’estructura de la doble hèlix d’ADN en 1953, un dels deu descobriments científics més importants del segle XX.

La cursa frenètica que va iniciar Pauling va acabar el 25 d’abril de 1953, un dia com avui de fa 65 anys. Aquesta és la seva història.

https://hipertextual.com/2018/04/adn-doble-helice-linus-pauling

El anuncio de Peter Pauling cayó como un jarro de agua fría en el Cavendish Laboratory de Cambridge en diciembre de 1952. Si al abrir la boca hubiesen brotado rayos de su garganta es difícil que el pasmo de las personas que lo escuchaban fuera mayor. Tras un intenso estudio, su padre, el prestigioso químico Linus Pauling, al fin había logrado uno de los grandes retos de la ciencia del siglo XX: desentrañar la estructura del ADN. Peter había recibido una carta en la que su progenitor le adelantaba el hallazgo sin dar más detalles ni concretar su modelo. Excitado por la noticia, sin embargo, no pudo callarse la gesta de su padre y la noticia corrió como la pólvora.

Linus Pauling propuso, poco antes del hallazgo de la estructura del ADN, un modelo de triple hélice erróneo Continua la lectura de Dia de l’ADN. L’error de Pauling que va precipitar l’article sobre la doble hèlix de l’ADN

No només s’emmalalteix el planeta

La nostra salut està en joc, però no importa, la pressió social sobre els polítics pel canvi climàtic és nul·la perquè es percep com un problema llunyà. Però medi ambient i salut solen formar un binomi i els seus efectes arribaran a l’ésser humà.

Passem d’un extrem a un altre, onades de fred i calor, esdeveniments extrems, sequera, caiguda de la producció alimentària o augment del pol·len són algunes de les conseqüències del canvi climàtic sobre la salut.

https://www.eldiario.es/sociedad/solo-enferma-planeta_0_756974763.html

No creemos equivocarnos si consideramos que, en nuestros días, la mayoría de los ciudadanos de este país acepta como una realidad el cambio climático, incluso afirman que es un fenómeno ambiental causado por los humanos y muchos de ellos ven este problema como un tema en el que debemos implicarnos. Una parte importante también reciclan sus residuos y observan con simpatía el ahorro de combustibles y la sustitución de modelos energéticos que impliquen la disminución de la emisión de gases de efecto invernadero. Pero no hay que ser demasiado optimistas, sobre todo si consideramos dos datos sencillos. Uno individual hasta cierto punto: la adquisición de coches eléctricos e incluso de los modelos híbridos avanza muy lentamente, demasiado. El segundo, también de carácter individual, tiene implicaciones sociales: la escasa exigencia a nuestros representantes políticos, locales, autonómicos o estatales, para que elaboren planes y acciones contra este problema, situación que se plasma en el lugar que ocupan estas medidas en los programas electorales, incluso en la poca concreción de estas cuando existen. Continua la lectura de No només s’emmalalteix el planeta

Brasil s’enfronta a un nou brot de febre groga per la falta de previsió del Govern

La febre groga o vòmit negre és una malaltia infecciosa zoonòtica viral aguda causada pel virus de la febre groga transmesa per mosquits dels gèneres Aedes i Haemagogus. És endèmica en àrees subtropicals i tropicals de Sud-amèrica i Àfrica. La seva presentació clínica és variada, fluctuant des d’una malaltia febril lleu i autolimitada (el més freqüent) fins a una malaltia hemorràgica i hepàtica greu (amb un 50% de letalitat). La paraula groc del nom es refereix als signes d’icterícia que afecta els pacients malalts severament.Hi ha una vacuna efectiva però no es coneix cura pel que quan persones no vacunades la contrauen només se’ls pot proporcionar tractament simptomàtic.

El Govern ha anunciat que vol vacunar a tots els que no estan protegits del virus per a finals de 2019, fet que suposa 77 milions de vacunes. Entre juliol de 2017 i març de 2018 s’han donat 1.098 casos i 340 morts

https://www.eldiario.es/theguardian/Brasil-fiebre-amarilla-preparacion_0_755224786.html

Mientras lucha por controlar el segundo brote mortal de fiebre amarilla por segundo año consecutivo, el Gobierno de Brasil ha anunciado que vacunará a todos los que no estén ya protegidos. En este país de inmensas dimensiones, eso significa poner la vacuna a 77 millones de personas para finales de 2019. Continua la lectura de Brasil s’enfronta a un nou brot de febre groga per la falta de previsió del Govern

Gairebé un milió de virus desconeguts amenacen l’espècie humana

L’enemic és a casa. A la natura hi ha centenars de milers de patògens en la naturalesa que podrien infectar les persones, els desconeixem. El projecte Viroma Global pretén identificar a tot ells. Cada any o cada dos anys es produeix un nou brot d’una malaltia, ja sigui Zika, Ebola, SARS, que acaba amb la vida de molta gent i produeix pèrdues de milers de milions de dòlars.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20180224/441022617813/virus-amenazan-humanos-proyecto-viroma.html

Gripe, herpes, neumonía, ébola, zika, y así hasta completar los 263 virusque se conocen con capacidad para infectar a los humanos y que cada cierto tiempo causan brotes o epidemias en distintas regiones del planeta. Y sin embargo, no son ni la punta del iceberg. Un grupo de científicos, liderados por Peter Daskak de EcoHealth Alliance , publica esta semana en Science un artículo en el que cuantifican que hay al menos 1,68 millones de virus por descubrir en la naturaleza, de los cuales entre 631000 y 827000 son potencialmente peligrosos para el ser humano y podrían dar lugar a nuevas pandemias. Continua la lectura de Gairebé un milió de virus desconeguts amenacen l’espècie humana

Si veus una cigarreta electrònica marxa volant

Qualsevol tabac és letal per a la salut, però aquest afegeix un perill més gran segons els últims estudis realitzats. Mal assumpte, el vapor dels cigarrets electrònics ajuda als bacteris que causen pneumònia a adherir-se a les cèl·lules que recobreixen les vies respiratòries. L’investigador principal, Jonathan Grigg, professor de Medicina Ambiental i Respiratòria Pediàtrica a la Universitat Queen Mary de Londres, al Regne Unit, destaca que el treball indica que el “vapeo”, especialment a llarg termini, podria elevar el risc d’infecció pulmonar bacteriana.

http://www.ecoticias.com/vida-saludable/180714/Si-ves-un-cigarrillo-electronico-sal-corriendo?utm_source=MailingList&utm_medium=email&utm_campaign=Si+ves+un+cigarrillo+electr%C3%B3nico+sal+corriendo

El vapor de los cigarrillos electrónicos parece ayudar a las bacterias que causan neumonía a adherirse a las células que recubren las vías respiratorias, según una investigación publicada en ‘European Respiratory Journal’. El estudio, que incluyó experimentos con células, ratones y humanos, mostró que el vapor del cigarrillo electrónico tuvo un efecto similar a los efectos del humo del cigarrillo tradicional o de la contaminación por combustibles fósiles, que se sabe que aumentan la susceptibilidad a la infección pulmonar por bacterias neumocócicas. Continua la lectura de Si veus una cigarreta electrònica marxa volant

Dorothy Hodgkin, l’heroïna desconeguda de la penicil·lina Adela Muñoz Páez

Després de finalitzar la Primera Guerra Mundial, un capità del cos mèdic anomenat Alexander Fleming va tornar al seu lloc de metge al St. Mary ‘s Medical School de la Universitat de Londres. Fleming estava interessat en la recerca de substàncies antibacterianes que no danyessin els teixits animals.

A finals de juliol de 1928, abans de marxar de vacances, Fleming va deixar unes 50 plaques inoculades perquè creixés un bacteri patogen, l’estafilococ. Al seu retorn, el 3 de setembre, al desordenat laboratori va trobar una d’aquestes plaques contaminada amb una floridura. En lloc de llençar a les escombraries aquest experiment fallit, la curiositat de Fleming el va impulsar a analitzar-lo. Va observar que, al voltant del fong, les colònies d’estafilococs més properes a ell eren mortes, mentre que les més llunyanes s’havien reproduït normalment. Immediatament es va adonar que el fong, anomenat Penicillium notatum, havia alliberat alguna substància bactericida, que Fleming va batejar com penicil·lina.

El que sap poca gent és que Fleming va abandonar l’estudi de la penicil·lina perquè no tenia la perícia química per obtenir-la pura.

Va ser Dorothy qui va publicar l’estructura de la penicil·lina el 1949, desprès de molts entrebancs, el que va permetre posar en marxa els primers processos de la síntesi de laboratori de la substància que des de llavors ha salvat milions de vides. El 1966 va rebre el premi Nobel de Química en reconeixement per aquest treball.

http://www.elperiodico.com/es/opinion/20180202/dorothy-hodgkin-la-heroina-desconocida-de-la-penicilina-6596823 Continua la lectura de Dorothy Hodgkin, l’heroïna desconeguda de la penicil·lina Adela Muñoz Páez