Arxiu d'etiquetes: mercuri

Innovador mètode per detectar mercuri en la cadena alimentària

El mercuri és un metall molt tòxic, afecta principalment les funcions cerebrals (neurotòxic) i renals (nefrotòxic) i se sospita que és un disruptor endocrí i pot induir certs càncers . Es va observar per exemple, casos de leucèmia en la intoxicació per mercuri massiva de Minamata del Japó.  Als any seixanta  es va produir una de les pitjors tragèdies humanes causades per aquest metall pesat, en consumir els seus integrants peixos amb alts nivells de mercuri. La història de les víctimes de Minamata és també la lluita per no deixar que un silenci oficial, amenaces, intimidacions i pressions de tota mena aconsegueixin amagar la veritat.

Veure http://www.rebelion.org/noticia.php?id=231046&titular=la-entrada-en-vigor-de-la-convenci%F3n-de-minamata-sobre-mercurio-(2013)-

Una nova tècnica automatitzada ha reduït el temps necessari per a determinar la bio-accessibilitat de les diferents formes de mercuri tòxic en el Medi Ambient, un metall que resulta altament tòxic per a molts organismes i s’acumula en la cadena alimentària

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/140475/Innovador-metodo-para-detectar-mercurio-en-la-cadena-alimentaria

“Una nueva técnica automatizada ha reducido el tiempo necesario para determinar la bio-accesibilidad de las diferentes formas de mercurio tóxico en el Medio Ambiente, un metal que resulta altamente tóxico para muchos organismos y se acumula en la cadena alimentaria.” Continua la lectura de Innovador mètode per detectar mercuri en la cadena alimentària

Els set peixos més perillosos per a la salut

Incloure peix en una dieta equilibrada (que també contingui abundants cereals, llegums i vegetals) és sempre una bona idea. El peix, consumit amb moderació, és un aliment molt saludable per diferents raons. Però no totes les classes de peix són beneficioses, ja que la contaminació que pateixen els mars i oceans també passa factura al nostre organisme a causa de les grans quantitats de mercuri i altres elements indesitjables presents en algunes espècies.

Tot i que el consum moderat de peix i variat en espècies pot aportar-nos molts avantatges , el consum excessiu també ens pot comportar alguns problemes per diferents motius: excés de proteïnes, residus tòxics y metalls pesats.

Aquest article fa referència als menys saludables

http://www.elcomercio.es/sociedad/201512/02/siete-pescados-peligrosos-para-20151202191315.html?platform=hootsuite Continua la lectura de Els set peixos més perillosos per a la salut

Karen Wetterhahn enverinada per unes gotes de dimetilmercuri

Aquesta història real explica que quan es tracta de manipular productes químics de risc, totes les mesures de seguretat són poques. Els metalls pesants són un grup d’elements químics altament tòxics i no biodegradables, fet que fa que la seva bioacumulació en organismes vius o sediments provoqui greus impactes.Per un petit accident el dimetilmercuri va mostrar una toxicitat molt més gran de la que es pensava. Després de descobrir aquest enverinament per mercuri, es va revelar que els protocols que s’havien utilitzat per tractar aquesta substància no eren els adequats ; es van provar diversos guants de seguretat i es va veure que el dimetilmercuri travessava la majoria d’ells en segons , molt més ràpid del que s’esperava. Avui en dia la comunitat química ha reemplaçat el dimetilmercuri com a patró per a les mesures de RMN pel Tetrametilsilà.
Aquest article pretén retre un petit homenatge a Karen Wetterhahn (1948-1997) professora i reconeguda investigadora química del Dartmouth College ( EUA ) especialitzada en els efectes dels metalls pesants sobre la salut. Continua la lectura de Karen Wetterhahn enverinada per unes gotes de dimetilmercuri

Què és la bioacumulació de tòxics?

La bioacumulació és un procés de dipòsit gradual i durant un determinat temps, d’una substància química en l’organisme d’un ésser viu, ja sigui perquè el producte és absorbit més ràpidament del que pot ser utilitzat o perquè no pot ser metabolitzat.

La Bioacumulació no ha de ser una preocupació si el compost acumulat no és nociu, però alguns com el mercuri es poden acumular en els teixits i aquest sí que és un element molt perjudicial per a la salut. El consum de peix és de lluny la font més important d’exposició al mercuri en els éssers humans i animals, encara que les plantes i el bestiar també contenen mercuri a causa de la bioacumulació de mercuri del sòl, l’aigua i l’atmosfera, i a causa de la ingesta d’altres organismes que el contenen. Els símptomes d’enverinament per mercuri solen incloure discapacitat sensorial (visió, audició, parla), sensació alterada i la manca de coordinació. El tipus i el grau de símptomes que presenten depenen de la toxina individuals, la dosi, i el mètode i durada de l’exposició.

Els contaminants químics que són bioacumulables provenen de moltes fonts i un exemple d’això són els components dels pesticides, molts dels quals són retinguts pels organismes.

Recordem que un dels herbicides d’ampli espectre als quals ja s’ha fet referència en aquest bloc és el glifosat. Actualment, i a nivell mundial, és la substància activa de més de 750 productes diferents que s’utilitzen en l’agricultura, silvicultura, jardineria i per aplicació domèstica. El març del 2015 l’Agència per a la Investigació sobre el Càncer (IARC, per les sigles en anglès), dependent de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ha classificat el glifosat com “probablement cancerigen per als éssers humans”

Prevenir la bioacumulació hauria de ser una de les prioritats de governs, organitzacions i empreses. Continua la lectura de Què és la bioacumulació de tòxics?