Arxiu d'etiquetes: Mediterrània

El mar espanyol s’ha reescalfat més de tres graus per sobre del que és normal amb l’onada de calor

El canvi climàtic, que provoca l’escalfament anormal de l’aigua, empobreix els mars espanyols amb “mortaldats massives” d’espècies. L’oceà absorbeix la majoria de la calor que rebota la capa de gasos d’efecte hivernacle, base del cicle de l’escalfament global de la Terra

L’onada de calor marxa deixant rècords de calor als observatoris terrestres de Catalunya, i també valors mai vistos en els registres de la temperatura de l’aigua del mar. Els rècords s’han mesurat en els tres trams del litoral.

El primer que destacarem, per antiguitat de la sèrie de dades, és el de l’Estartit, amb dades de l’observador Josep Pascual. El dilluns 6 d’agost es van registrar 26,3 ºC. La dada supera l’anterior rècord, de l’any 2012 i se situa com a la més alta des que hi ha dades (1973).

A la boia de Barcelona, també el dilluns es va arribar a una temperatura de 28,8 ºC, rècord absolut des de l’any 2004. Ha superat per mig grau el rècord de 2012.

En el cas de la boia de Tarragona, la temperatura més alta ha fregat els 30 ºC i ha assolit un màxim de 29,6 ºC, el dia 4 d’agost, un rècord absolut també des de l’any 2004.

També cal destacar que la barrera dels 30 ºC sí s’ha superat al mar Balear, en concret a la boia de Dragonera, al nord de Mallorca. El registre màxim en aquesta boia ha sigut els 31,3 ºC del 31 de juliol. És rècord des que hi ha registres, a l’any 2006.

Aquest mapa representa la temperatura de l’aigua del mar del dia 6.

http://www.ccma.cat/el-temps/records-de-temperatura-del-mar-a-la-costa-catalana/noticia/2870258/

https://www.eldiario.es/sociedad/espanol-recalentado-grados-encima-normal_0_802119980.html

El mar Mediterráneo se ha puesto a 30º durante el pico de calor que sobrevino al arrancar este agosto. El Cantábrico llegó a los 25º. Ambos registros están entre tres y cuatro grados por encima del promedio habitual para esta época del año, según los registros de la Agencia Estatal de Meteorología (Aemet). Un mar anómalamente cálido es uno de los riesgos asociados al calentamiento global y conlleva un empobrecimiento del medio marino con mortandades masivas de especies. Continua la lectura de El mar espanyol s’ha reescalfat més de tres graus per sobre del que és normal amb l’onada de calor

Posa l’ull a la posidònia

Sembla una alga, però no ho és. La posidònia és una planta del fons marí, una de les tres més típiques del mar Mediterrani, que molts banyistes assidus de platges verges, especialment de les illes Balears, coneixen bé. Aquesta espècie, també coneguda com a alga dels vidriers -perquè es feien servir les fulles mortes per embalar objectes delicats-, és fonamental per l’ecosistema del nostre litoral, on és la planta marina més comuna.

La posidònia té importància ecològica no només per al mar, on moltes espècies de peixos i invertebrats l’aprofiten per pondre-hi ous o refugiar-s’hi. També fa una funció clau per a les mateixes platges, ja que fixa la sorra del fons marí. Quan hi ha un temporal, com que la sorra està agafada per la xarxa de les arrels -que les algues no tenen, recorda-, no marxa i les aigües es mantenen més cristal·lines. És per això que a Eivissa i Formentera tenen aigües tan clares, perquè la posidònia evita que s’aixequi el sediment.

https://www.gobmenorca.com/posa-lull-a-la-posidonia?utm_source=dlvr.it&utm_medium=twitter Continua la lectura de Posa l’ull a la posidònia

Les escombraries a les illes del Mediterrani es tripliquen durant l’estiu.

La regió mediterrània és la principal destinació turística del món i les seves illes reben un gran volum de població durant els mesos d’estiu.

Les economies locals depenen en gran mesura del turisme com a font d’ingressos i com a generador d’ocupació. No obstant això, aquesta onada turística anual massiva, concentrada en un curt període de temps, suposa una gran càrrega per a les infraestructures, especialment per a aquelles relacionades amb la gestió dels residus.

D’altra banda l’explotació turística ocasiona altres problemes. Balears protegeix la posidònia una de les seves riqueses : destruir el ‘pulmó de la Mediterrània’ tindrà multes de fins a 2 milions d’euros. Estarà prohibit fer pesca d’arrossegament sobre posidònia, així com extreure àrids o fondejar vaixells de manera incontrolada. L’arxipèlag és la zona de l’Estat amb més prades: fins a 650 km quadrats d’aquesta joia mediambiental. Durant 100.000 anys ha viscut a la Mediterrània, creant una hectàrea seva cinc vegades més d’oxigen que una de selva amazònica

Veure també: https://www.eldiario.es/sociedad/Baleares-praderas-posidonia-destruir-Mediterraneo_0_797220702.html

https://www.concienciaeco.com/2018/07/29/la-basura-en-las-islas-del-mediterraneo-se-triplica-durante-el-verano/ Continua la lectura de Les escombraries a les illes del Mediterrani es tripliquen durant l’estiu.

El corredor de cetacis de la Mediterrània es converteix en àrea protegida

És important.La declaració com a àrea protegida porta incorporat un règim de protecció que prohibeix fer servir sistemes actius destinats a la investigació geològica subterrània, i també la de qualsevol tipus d’activitat extractiva d’hidrocarbur. Aquests dies sentim parlar de molts cetacis que es veuen a les platges, ara poden estar més tranquils.

https://www.eldiario.es/sociedad/corredor-cetaceos-Mediterraneo-convierte-protegida_0_787421424.html Continua la lectura de El corredor de cetacis de la Mediterrània es converteix en àrea protegida

Un projecte científic aixeca sospites de nous interessos petroliers a Balears

Investigació científica: que es busca jaciments salins o petroli? La tecnologia que pretén usar -la mateixa que utilitza la indústria petroliera en els seus sondejos- i que consisteix a llançar canons d’aire comprimit que fan vibrar l’aigua emetent un senyal acústic de gran impacte per a la fauna marina.

http://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-proyecto-cientifico-levanta-sospechas-nuevos-intereses-petroleros-balares.html

Sus promotores aseguran que se trata de una investigación puramente científica, pero las organizaciones ecologistas y el Govern balear sospechan que detrás del proyecto de prospecciones Medsalt-2 —entre las islas de Ibiza y Mallorca y al sureste de Ibiza y Formentera— se esconden en realidad los mismos intereses petroleros que desde hace tiempo acechan a las islas. Continua la lectura de Un projecte científic aixeca sospites de nous interessos petroliers a Balears

Milers de meduses omplen les platges de Barcelona i Tarragona (vídeo)

El paisatge d’aquests dies a la costa catalana és més habitual a les aigües tropicals i és comú trobar-ne en grups importants a la costa oest dels Estats Units. L’increment de la temperatura i de l’acidificació de l’aigua són factors que poden haver contribuït a la plaga. La comunitat científica creu que la sobrepesca justificaria l’abundància d’aquests animals, ja que, desapareixen els depredadors .Són de la mateixa espècie gairebé innòcua que fa dues setmanes omplia les platges de la Costa Brava. Com explica l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC), està composta per un disc ovalat blau que arriba als vuit centímetres de diàmetre i una vela triangular perpendicular al disc. Experts del CSIC temen un estiu massificat de meduses

https://www.ara.cat/societat/milers-meduses-omplen-platges-barcelona_0_2005599598.html

Milers de meduses de l’espècie ‘Velella velella’ omplen la sorra les platges de la costa central i la Costa Daurada, incloent-hi les de Barcelona i Tarragona, tal com ja va passar fa dues setmanes a la Costa Brava. Des de l’Ajuntament de Barcelona asseguren que no són tòxiques ni urticants, que el mar mateix s’encarregarà d’endur-se-les i que no faran cap actuació per treure-les ni tallaran els accessos a les platges. L’Ajuntament de Tarragona, en canvi, té la intenció de retirar-les els propers dies, segons informa l’ACN.

Aquests animals, de fet, no són meduses, són colònies d’hidrozous que s’ajunten en col·lectius que semblen meduses de color blau intens i que es mouen en grup. El biòleg Eduard Marquès assegura que aquesta espècie és habitual de la costa oest dels Estats Units però que es pot trobar en aigües interiors de la costa catalana, segons l’ACN. Tot i això, tant ell com els veïns dels pobles afectats afirmen que no n’havien vist mai tantes com les últimes setmanes.

El paisatge d’aquests dies a la costa catalana és més habitual a les aigües tropicals i és comú trobar-ne en grups importants a la costa oest dels Estats Units. Marquès creu que tot plegat es podria deure a una combinació de factors. Els darrers dies a la zona ha predominat el vent de component sud, i sobretot el garbí. Una situació que, combinada amb una “eclosió” significativa d’aquesta espècie mar endins pot haver provocat que els corrents les hagin conduït fins a la costa. Aquests organismes tenen una mena de vela i neden en superfície. 

Un altre factor que podria haver-hi influït és l’increment de la temperatura i de l’acidificació de l’aigua. Marquès detalla que l’any 2015 es va registrar un fenomen semblant al delta de l’Ebre. Tot i el que afirma l’Ajuntament de Barcelona, encara que no es tracta d’una espècie perillosa, sí que pot desprendre substància urticant, però no pot travessar la pell. Convé que els tentacles, que són petits, no toquin les mucoses ni els ulls.

https://www.elperiodico.com/es/medio-ambiente/20180430/medusa-velero-velella-velella-6793742

La medusa velero o ‘Velella velella’, también conocida como barquita de San Pedro o vela púrpura, no es propiamente una medusa, sino una colonia flotante de unos pequeños organismos llamados hidrozoos. Como explica el Instituto de Ciencias del Mar de Barcelona (ICM-CSIC), está compuesta por un disco ovalado azul que alcanza los ocho centímetros de diámetro y una vela triangular perpendicular al disco.

Es una especie frecuente en el Mediterráneo, especialmente hacia finales de invierno y durante la primavera, momento en que forma grandes enjambres que pueden alcanzar la costa gracias al empuje del viento. Los especialistas la consideran poco urticante e inofensiva para los humanos, pero en cualquier caso recomiendan no tocarlas ni pisarlas.

Son numerosas las playas del litoral catalán que han recibido millones de ejemplares de esta especie de medusa (Martí Paola)

Aplicación para móvil y página web para el seguimiento

Desde el Instituto de Ciencias del Mar pueden presumir de desarrollar uno de los proyectos científicos más importantes del Mediterráneo, un exhaustivo programa que trata la problemática de las proliferaciones de medusas en las playas y los efectos en la salud humana. Por ello, junto a la Obra Social de la Caixa, han impulsado una interesante herramienta que facilitará el baño a miles de personas durante el próximo verano. Se trata de una página web (medjelly.com) y de una aplicación para dispositivos móviles (iMedJelly) con información a tiempo real donde se advertirá de la presencia de medusas en nuestro litoral, su abundancia y si es recomendable el baño en su presencia. Además de advertencias, la ficha técnica de las principales medusas mediterráneas y ciertos consejos ante la picada de una de ellas.

Un Txernòbil al mar Mediterrani

Una antiga planta petroquímica alemanya ha quedat abandonada a Líbia i vessa mercuri al mar. El mercuri i els seus derivats són extremadament tòxics, tant per als humans com per als ecosistemes i la vida salvatge. És capaç de concentrar-se a les cadenes tròfiques i també resulta especialment perillós per a les dones embarassades i en edat fèrtil, que poden acumular-lo en el seu organisme i transmetre’l al nadó durant l’embaràs o la lactància.No hi ha estadístiques mèdiques de cap tipus, però l’únic estudi que es va realitzar indica que més de la meitat dels operaris de la planta d’electròlisi presentaven un índex elevat de mercuri a la sang

https://www.ara.cat/internacional/Txernobil-Al-mar-Mediterrani_0_1921607952.html

Era l’any 1977 quan van seleccionar l’Ibrahim per treballar en una planta petroquímica. La construirien tres anys més tard, i aquell libi que tot just havia fet 22 anys va rebre formació a Itàlia i Alemanya. “Com podia rebutjar aquella oferta?”, diu l’Ibrahim, que ara llueix una poblada barba grisa. Quaranta anys més tard, admet que va ser la pitjor decisió de la seva vida. Continua la lectura de Un Txernòbil al mar Mediterrani

Clima: bojos pel turisme amb el caos a les portes

A un costat de la Mediterrània platges farcides de turistes, a l’altre gent que lluita per sobreviure fugint de situacions bèl·liques, i tots amenaçats per l’escalfament global que empitjora totes les situacions.

http://www.albasud.org/blog/ca/958/clima-locos-por-el-turismo-con-el-caos-a-las-puertas

Clima: bojos pel turisme amb el caos a les portes

JOAN BUADES | ALBA SUD

Sincerament, a la Mediterrània hi ha un no-tema colossal en un no-lloc crucial de la geopolítica mundial que farà empal·lidir l’actual crisi de refugiats i les guerres periòdiques al Llevant. Corre pressa: arremolinem-nos-hi.


Crèdit Fotografia: Calafellvalo, sota llicència creative commons.

I

La Mediterrània és una de les zones zero de l’apocalipsi climàtic que es congria durant el segle 21.Si no actuem assenyadament, els científics de l’International Panel on Climate Change(IPCC) de l’ONU preveuen que a finals de segle les temperatures mitjanes del Planeta podrien incrementar-se de +3,4ºC respecte a les darreries del segle XX. A la Mediterrània, el pic podria assolir els +5,4 º C. Això significaria que l’escalfament de la Conca seria superior al dels darrers 10.000 anys. Les pujades no seran uniformes: a la segona meitat de la centúria i a la Mediterrània oriental, patirem més. Les pluges minvaran tornant-se més intenses i destructives. Lluny de tot catastrofisme tronat,  sabem que la sequera que va començar el 1998 al Llevant i que encara dura és la pitjor patida en els passats 900 anys a causa de l’explosió de les emissions de carboni durant l’era industrial [1]. El nivell del mar pujarà força més que els 25 centímetres anunciats per l’IPCC, potser un metre, perquè aquest oblida l’impacte de la fosa de l’Àrtic així com de l’Antàrtida. La dada és interessant perquè un de cada tres habitants de la Conca viu al litoral. Egipte, l’estat més poblat de la Mediterrània, té ara mateix un 40% de la seva gent vivint vora mar. A la vegada, el desert creixerà. De fet, el Sàhara tendirà a expandir-se cap a les zones mitjanes i nòrdiques de la nostra mar. La Mediterrània temperada que hem conegut s’està acabant a ritme vertiginós.

II

El Mare Nostrum segueix sent la gran piscina del món per a un turisme que no cessa de créixer al marge de tot seny ambiental. De fet, només les guerres i el terrorisme alenteixen l’aposta cega de tots els governs riberencs pel turisme massiu. El 2015 tres de cada 10 turistes internacionals, uns 350 milions, van elegir la Mediterrània per fer-hi vacances. Segons l’Organització Mundial del Turisme, seran 500 milions el 2030 que s’allotjaran, sobretot, als Països CatalansFrançaEspanyaItàliaCroàcia i a Grècia.

Aquesta història d’èxit, tanmateix, amenaça de col·lapsar en les pròximes dècades per falta d’atenció a dos factors que es retroalimenten: la progressiva saharització de les principals zones balneàries i la dilapidació del poc cabal d’aigua potable disponible per part de la insostenible massa de turistes. Ja notem com estan desapareixent les quatre estacions que hem conegut en favor d’un estiu inacabable i un hivern suau i breu. El Banc Mundial dona per fet que Berlín o Londres tindran un clima mediterrani mentre que Barcelona o Roma patiran la calor de l’Ouezzane i la Nicòsia d’avui [2].  L’augment del nivell del mar submergirà una part de les platges i obligarà a desplaçar força gent a ciutats com Beirut o Barcelona. Paral·lelament, la demanda turística dispara el consum d’aigua tant per a ús residencial com de serveis (des de golfs a marines i parcs aquàtics). Cada turista gasta almenys el doble d’aigua que un natiu en un context on un terç de la població de la Conca (sempre a la riba sud i del Llevant) pateix estrès hídric. Si el nivell de demanda d’aquest bé comú essencial ja és impossible de satisfer en regions riques com les Balears o la costa sud de Turquia, quin futur turístic poden esperar estats com Xipre, el Marroc, Egipte o Tunísia? El caos climàtic galopant i el col·lapse de les reserves d’aigua estan posant calendari a la fi del turisme litoral a la Mediterrània.

III

Aquest desgavell ambiental inèdit té un factor de risc acrescut en societats amb ràpid creixement demogràfic i amb baixa cohesió i benestar comunitaris.Les crisis se suporten molt pitjor en contextos d’extrema precarietat. A la Mediterrània vivien 250 milions d’habitants el 1950 i serem 600 milions el 2025. Hi ha tres estats amb una desigualtat social explosiva que tenen molts números per viure situacions de violència extrema quan les condicions de vida es tornin insuportables: TunísiaTurquia i el Marroc. Entre tots tres reuneixen prop d’una quarta part de la població de la Conca. Si no aprenem res del que està passant sota la superfície de l’«actualitat», el futur de totes tres societats pot emmirallar-se en la catàstrofe siriana. Ara sabem que la guerra va tenir molt a veure amb el desplaçament d’un milió de camperols cap a les ciutats en condicions infrahumanes a causa de la terrible sequera que assola el país des del 1998 així com per la desafortunada insistència del règim d’Al-Assad a apostar per la producció d’un cotó que xucla les poques reserves d’aigua disponibles [3].

Harald Welzer, potser el psicòleg social més punyent d’avui, ens recorda que no són les condicions objectives d’una situació les que decideixen com ens comportem sinó com nosaltres les percebem i interpretem. L’eclipsi del “tema” canvi climàtic en els grans mitjans i en l’agenda de força moviments socials i la falta de subjecte polític autònom de l’espai “Mediterrània” requereixen, per això, una revisió radical abans que es faci massa tard i topem, de ple, amb l’impensable.

Notes:
Article publicat originalment a la revista “Mar Crítica” (Barcelona 2016), editada per la Cooperativa Crític. Podeu adquirir-la fent clic aquí.

[1] Cook, B. I., K. J. Anchukaitis, R. Touchan, D. M. Meko, and E. R. Cook (2016), Spatiotemporal drought variability in the Mediterranean over the last 900 years, J. Geophys. Res. Atmos., 121, 2060–2074.
[2] Buades, Joan (2012). La Mediterrània al microones del carboni. Barcelona: Alba Sud Editorial.
[3] Wendle, John (2015). The Ominous Story of Syria’s Climate Refugees. Scientific American.

 

Continua la lectura de Clima: bojos pel turisme amb el caos a les portes

El canvi climàtic que escalfa l’aigua del mar causa mortaldats massives d’espècies en el litoral espanyol

El canvi climàtic ens afecta a tots.No es pot evitar, confinar o delimitar amb fronteres i per conseqüència a tot el litoral espanyol.

En aquest brou de cultiu dels investigadors alerten sobre els ecosistemes espanyols que més pateixen i que afronten més perill. Perquè el problema de base és que l’alteració de l’aigua marina destrueix biòtops La base de la cadena tròfica, en qualsevol mitjà, són les plantes. Al mar passa el mateix. Però les praderies submarines no s’adapten a una aigua més càlida. “L’augment de la temperatura de l’aigua ha disparat les taxes de mortalitat de Posidònia oceànica en algunes zones insulars de la Mediterrània”on creixen després les espècies. Sense hàbitat no hi ha vida.

Tot i que la biodiversitat en si mateixa constitueix una riquesa, la pèrdua de varietats té una derivada final en sectors econòmics que ens afecta directament

http://www.eldiario.es/sociedad/climatico-recalienta-mortandades-masivas-espanol_0_635536667.html

El cambio climático eleva la temperatura del agua de los océanos. Una idea más o menos asentada, pero, en ocasiones, asociada a latitudes polares. Cosas del Ártico o el Antártico. Sin embargo, el mar más caliente está multiplicando los episodios de mortandades masivas de especies en las costas españolas. El mar de España es hoy más pobre debido al calentamiento global, según ha quedado detallado en un informe publicado por la Oficina Española de Cambio Climático. Continua la lectura de El canvi climàtic que escalfa l’aigua del mar causa mortaldats massives d’espècies en el litoral espanyol

El nivel del mar podría arrasar la costa española a causa del calentamiento global

El professor Canals, que lidera el Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB, ha assenyalat que aquest és un dels punts clau de la investigació marina: ens quedarem sense costa. Catalunya és un punt sensible al canvi climàtic.

La setmana passada s’ha presentat a Barcelona el Tercer Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, que revela que la temperatura mitjana en aquesta comunitat ha augmentat prop de dos graus des de 1900 i 1,55 graus des de 1950, coincidint aquest últim període amb un increment exponencial de la demografia a tot el món, un factor que Canals ha qualificat com “la mare de tots els problemes”.

La Mediterrània occidental és la regió marina que té a les zones profundes més quantitat de diòxid de carboni d’origen antropogènic acumulat del món.

http://www.publico.es/ciencias/cientificos-temen-estabilidad-costera-espana.html Continua la lectura de El nivel del mar podría arrasar la costa española a causa del calentamiento global