Arxiu d'etiquetes: gestió mediambient

Investigadors preveuen temperatures més altes del normal en 2018-2022

El pronòstic obtingut per al període 2018-2022 apunta que l’escalfament a causa de la variabilitat natural reforçarà temporalment la tendència del escalfament global.

Desenvolupen un nou mètode per predir la temperatura mitjana de l’aire superficial global i la temperatura de la superfície del mar, basada en operadors de transferència, que permet, segons disseny, previsions probabilístiques. La precisió de predicció equival a les previsions operatives i la seva fiabilitat és alta. Per al 2018-2022, el pronòstic probabilístic indica un període més càlid del normal, respecte a la tendència. Ens podem preparar.

https://www.nature.com/articles/s41467-018-05442-8

https://www.20minutos.es/noticia/3417807/0/temperatura-global-entre-2018-2022-alta-habitual/

La temperatura global en el periodo 2018-2022 será más elevada de lo habitual, con una mayor probabilidad de alcanzar niveles extremos, según un estudio publicado este martes por la revista Nature Communications. Este aumento, de acuerdo con los investigadores, “podría atribuirse a factores externos —como las emisiones de gases de efecto invernadero— o a la variabilidad natural del sistema climático —fluctuaciones que se producen en plazos cortos, que comprenden desde meses hasta 30 años—, la cual es más difícil de predecir”. Continua la lectura de Investigadors preveuen temperatures més altes del normal en 2018-2022

10 cèntims per la teva ampolla de plàstic: Torna el sistema de retorn per reciclar envasos?

Cada setmana torno envasos retornables de vidre, no de plàstic, però és semblant. No és tan estrany. Ja fa trenta anys. Aquest titular no té res de nou per a qui ho hem fet habitualment.Aquest mètode de reciclatge, usat a Alemanya, Noruega o Països Baixos “arriba a nivells de recuperació d’entre el 80 i 90%”, segons els grups ecologistes. Espanya està a la cua: tan sols Balears i Navarra tenen una normativa que estudia la seva implantació

https://www.eldiario.es/sociedad/centimos-botella-plastico-funciona-depositos_0_793721455.html

Al comprar tu refresco, pagas 10 céntimos de más y, cuando retornas el envase, la tienda te devuelve el dinero. No has generado ningún residuo y el establecimiento podrá reutilizar tu recipiente. Este método de reciclaje, conocido como sistema de retorno, es una realidad en países como Alemania, Noruega, Finlandia, Países Bajos, Suecia o Israel. España, sin embargo, está a la cola: tan solo Baleares y Navarra tienen una normativa que estudia su implantación.

 Rosa García, directora de la Fundación Catalana para la Prevención de Residuos y Consumo Responsable, Rezero, explica que cada comercio puede escoger entre dos sistemas: el manual, típico de tiendas pequeñas, o a través de una máquina, propio de grandes superficies. Defiende esta forma de reciclaje porque “permite recuperar los envases y lavarlos después”, evitando que “el consumidor los abandone en playas, montañas o entornos urbanos”. Además, recuerda que contribuye a la economía circular limpia y a la lucha contra el cambio climático.

“La mayoría de los envases de bebidas acaban en el mar“, comenta García. Con el sistema de retorno, es posible “llegar a niveles de recuperación de entre el 80 y 90%”. Rezero hizo una prueba piloto en Cadaqués y consiguió llegar a niveles del 90%. “Hace unos años nos decían que el método está pensado para los nórdicos, que en España no se podía instalar”, critica la bióloga. Continua la lectura de 10 cèntims per la teva ampolla de plàstic: Torna el sistema de retorn per reciclar envasos?

El canvi climàtic no s’atura: més calor i més pluges

El 2018 s’encamina a un nou rècord de temperatures, mentre els governs dilaten accions per combatre l’efecte hivernacle. Sempre són fenòmens més extrems. Si fa calor, més calor, si neva més neu, si plou, diluvia. És el canvi climàtic. Els episodis extrems registrats al juny i juliol són compatibles amb la tendència general a llarg termini del canvi climàtic a causa de les creixents concentracions de gasos d’efecte hivernacle.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=245245&titular=el-cambio-clim%E1tico-no-se-detiene:-m%E1s-calor-y-m%E1s-lluvias- Continua la lectura de El canvi climàtic no s’atura: més calor i més pluges

“Incidències contínues” a Vandellòs II: què fer amb l’energia nuclear a Catalunya?

“Als territoris on hi ha una central nuclear hi ha un monocultiu”, hi va tot lligat?. El mes de juliol la central nuclear de Vandellós II va patir dues avaries que van obligar a paralitzar la seva activitat. Partits polítics i organitzacions ecologistes reclamen el seu tancament immediat i denuncien pressions del lobby nuclear. Ho tenim aquí a prop.

https://www.publico.es/public/incidencies-continues-vandellos-ii-fer-amb-l-energia-nuclear-catalunya.html

El passat 23 de juliol la central nuclear de Vandellòs II va cessar la seva activitat per una avaria que va obligar a activar el protocol de seguretat. La central havia reiniciat el seu funcionament només tres dies abans, després de cinc mesos d’estar aturada al descobrir-se, al març, una fuita d’aigua en el sistema de refrigeracióque va obligar a realitzar tasques de reparació i manteniment. Setmanes abans, els mitjans van anunciar que la Fiscalia Provincial de Tarragona investigaria la presència de substàncies radioactives en un dels pous situats sota la central nuclear d’Ascó II.

“Incidències hi ha cada dos per tres”, denuncia a Públic Alba Benedicto, d’Ecologistes en Acció. “Al juliol, per exemple, va haver-hi una a Ascó II”, relata, i afegeix que “les incidències i aturades són continues, les que surten a la premsa i les que no surten, normalment n’Informen uns dies després”. L’activista recorda com després d’una visita del Col·legi Maristes de Girona a la central a l’abril del 2008 es va descobrir una fuita i 800 persones van haver de sotmetre’s a proves.Molts anys abans, el 19 d’octubre del 1989, va haver-hi un incendi al reactor nuclear de Vandellòs I que va portar al seu posterior tancament.  Continua la lectura de “Incidències contínues” a Vandellòs II: què fer amb l’energia nuclear a Catalunya?

El lindà es cronifica en el Gállego: segueixen els positius tres anys després de l’abocament de Bailín

No apareix en els telenotícies, però no per això deixa de fer mal. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre detecta la presència de residus a Hostal de Ipiés i en la presa de la sèquia de Urdán. La desídia dels governs deixa al Pirineu 120.000 tones de residus tòxics.

Infotaula de fàrmacLindà
Lindane (chair) molecule spacefill.png
Gamma-hexachlorocyclohexane.svg
Malaltia objecte pediculosi i sarna
Dades clíniques
Codi ATC P03AB02
Dades químiques i físiques
Fórmula C₆H₆Cl₆
Massa molecular 287,8601 uma
Densitat 1,85 g/cm3
Punt de fusió 235 °F
Punt d’ebullició 614 °F
Solubilitat en aigua 0,001 g/100 g dissolvent
Identificadors
Número CAS 58-89-9
PubChem (SID) 727
DrugBank 00431
ChemSpider 10481896
UNII 59NEE7PCAB
KEGG D00360
ChEBI 32888
ChEMBL CHEMBL15891
AEPQ 100.000.365
Modifica dades a Wikidata

El lindà és l’isòmer γ de l’1,2,3,4,5,6-hexaclorociclohexà.[1] És un compost organoclorat que s’utilitza com a insecticida en diversos àmbits com l’agricultura, la veterinària i la farmàcia.

L’Organització Mundial de la Salut l’ha classificat com a moderadament perillós i el seu comerç internacional està restringit i regulat pel Conveni de Rotterdam. El 2009, la seva producció i ús agrícola va ser prohibit pel Conveni d’Estocolm[2] sobre contaminants orgànics persistents, a excepció del seu ús farmacèutic en el control de la pediculosi i la sarna[3] com a tractament de reserva. Continua la lectura de El lindà es cronifica en el Gállego: segueixen els positius tres anys després de l’abocament de Bailín

Històrica condemna a Monsanto

El glifosat és un herbicida que ha generat una gran controvèrsia a tot el món per presumptes efectes perjudicials tant en la salut de les persones com a la terra ruixada amb productes que el contenen. El jurat assegura que l’empresa “va actuar amb malícia” en no informar del risc per a la salut; la signatura apel·larà i insisteix que el glifosat és segur.

Mentrestant el desembre de l’any passat, la Unió Europea va renovar la llicència, l’herbicida més usat en la Unió, per cinc anys més, fins a desembre de 2022. Alguna cosa no funciona!

https://elpais.com/internacional/2017/11/27/actualidad/1511794192_322345.html

https://www.pagina12.com.ar/134665-historica-condena-a-monsanto

La Justicia californiana encontró a la empresa agroquímica responsable de ocultar datos sobre la peligrosidad del glifosato. La obliga a indemnizar a un jardinero de 46 años con cáncer terminal por haberse expuesto a los herbicidas durante años.

Continua la lectura de Històrica condemna a Monsanto

Probablement no tenim ni idea de quanta aigua es necessita per produir electricitat

Probablement  esteu a pocs metres d’un interruptor elèctric. Quan l’engegueu, alguna central elèctrica a moltes milles de distància comença a produir els electrons que necessita el dispositiu.

Malgrat el creixement de solucions d’energies renovables, la majoria d’aquests electrons continuen generats per combustible fòssil o combustible radioactiu. El problema és que la generació d’electricitat tèrmica -una categoria que inclou carbó, gas natural i energia nuclear- no només requereix combustible, sinó també aigua, molt aigua.

Als EUA i Europa , més de la meitat de l’aigua extreta de la natura s’utilitza per a la generació d’energia. L’onada de calor d’aquest any ha obligat a tancar algunes d’aquestes centrals elèctriques.

Tal com Quartz explicava anteriorment :

Les centrals tèrmiques utilitzen vapor d’alta temperatura per convertir turbines, que converteixen l’energia tèrmica en electricitat. En el procés, la temperatura del vapor disminueix, de manera que ja no es pot utilitzar de manera eficient per moure la turbina de nou. Per augmentar la temperatura, el vapor primer s’ha de condensar a l’aigua, ja que els líquids absorbeixen la calor millor que els gasos. La condensació s’obté mitjançant l’ús d’aigua de refrigeració extreta de rius, llacs o mars, que després es baixa a una temperatura segura per a la vida silvestre en aquestes aigües.

La quantitat d’aigua necessària per produir electricitat varia segons el tipus de combustible, el mètode de generació d’energia i el mètode de refredament utilitzat. Una revisió de 2012 va analitzar estudis passats per trobar una estimació, i els seus resultats van mostrar un rang enorme: entre 0 galons (per a fonts com el solar i el vent) a 60.000 galons per cada megawatt hora (MWh) d’electricitat produïda (per a fonts com nuclear i carbó).

 Si seleccionem la torre de refrigeració, aquest  condensa el vapor d’aigua amb aigua més neta extreta de l’ambient. Aquestes són les xifres mitjanes de la quantitat d’aigua consumida per diferents tipus de centrals tèrmiques per generar electricitat:

Cal assenyalar que algunes de les fonts d’energia del quadre anterior no són com les altres. Les concentracions d’energia solar i geotèrmica contribueixen amb menys d’un 1% de l’electricitat del món, mentre que el carbó, el gas natural i el nuclear aporten més del 75%.

Per assegurar-se, l’aigua utilitzada per a la refrigeració es retorna al medi. Una petita part d’aquesta podria contaminar-se amb productes químics, però sobretot el dany prové de l’efecte de l’aigua calenta sobre la vida silvestre. Si l’aigua està massa calenta, pot matar plantes i peixos.

 Les fonts no tèrmiques d’electricitat, com l’energia hidroelèctrica, el vent i la solar, no consumeixen aigua per al refredament. Però l’energia hidroelèctrica funciona mitjançant l’ús de l’aigua per convertir turbines i generar electricitat, i per tant, no hauria d’estranyar que utilitzi massa aigua, també: 4.500 galons per MWh (xifra mitjana).

L’ús esmentat fins ara no inclou l’aigua necessària per extreure combustibles o construir la central elèctrica, la qual cosa pot augmentar substancialment a la petjada d’aigua. Fins i tot després d’incloure l’ús total de l’aigua en el procés de generació d’energia des de la construcció fins a l’explotació d’una central elèctrica, en general és cert que l’ús de l’energia solar i l’energia eòlica no només redueixen els gasos d’efecte hivernacle sinó també l’ús d’aigua.

https://qz.com/1351279/the-hidden-water-footprint-of-fossil-fuel-and-nuclear-power-plants/ Continua la lectura de Probablement no tenim ni idea de quanta aigua es necessita per produir electricitat

Defensem els que defensen la terra

Article  de “The New York Times”.  Només destacar un paràgraf :

“Som nosaltres qui podem solidaritzar-nos amb els defensors i defensores i fer servir les nostres veus per crear consciència sobre la seva lluita. Els canvis en la política i en els negocis solen iniciar així: els ciutadans i els consumidors influeixen en les grans transformacions “

https://www.nytimes.com/es/2018/07/31/opinion-ruben-albarran-medioambiente/?rref=collection%2Fsectioncollection%2Fnyt-es

CIUDAD DE MÉXICO — Isidro Baldenegro López sabía que su vida estaba en peligro. Después de que en 1986 asesinaron a su padre, el activista Julio Baldenegro, Isidro tomó su lugar como defensor de los bosques de la sierra Tarahumara. Organizó protestas pacíficas contra la tala ilegal de madera, presionó al gobierno para que prohibiera temporalmente la tala en la región y molestó a traficantes de drogas y a líderes de la industria maderera. Cuando, en 2005,  obtuvo el Premio Ambiental Goldman, 99 por ciento de los antiguos bosques tarahumaras habían sido deforestados. Las amenazas contra él y su familia eran cotidianas y el 15 de enero de 2017 fue asesinado.

La vida de los activistas que luchan por la conservación de las selvas, reservas y comunidades indígenas, está en riesgo permanente. Y cada vez más. El informe más reciente de Global Witness señala que en 2017 hubo un aumento de la violencia contra defensores de la tierra y el medioambiente en México, el cuarto país con más muertes de activistas. Al menos quince líderes medioambientales fueron asesinados el año pasado, muchos más de los tres registrados en 2016. Son todavía más las personas que han sido agredidas físicamente, arrestadas o encarceladas o han recibido amenazas de violaciones o secuestros. Continua la lectura de Defensem els que defensen la terra

L’incendi de Llutxent es descontrola: es dirigeix a Gandia i calcina 20 habitatges

L’evolució de les flames és “molt convulsiva” i d’un “impacte terrible” en arribar a un barranc a les rodalies de Gandia.  Un canvi sobtat en la direcció del vent en les últimes hores ha calcinat 20 habitatges i diversos vehicles a la zona de la Marxuquera, al terme municipal de Gandia, tal com ha confirmat la Generalitat Valenciana. Les flames superen els 20 metres d’altura en alguns punts i ja són sis els municipis afectats.

El Govern ha enviat quatre avions amfibis i tres helicòpters, així com una Brigada de Reforç contra Incendis Forestals. Ja han cremat més de 2.900 hectàrees i el vent no ajuda al seu control.

Cal una nova cultura del foc. L’equip d’agents mediambientals que treballa en la investigació de les causes de l’incendi ha constatat gràficament que l’origen del foc va ser la caiguda d’un llamp sobre un arbre a la matinada de dilluns. Les condicions climàtiques ens superen.

Això és el que queda del Refugi-Aula d’educació i investigació ambiental, ubicat al Paratge Natural , (entre els termes de Llutxent i Pinet) destruït pel foc.

Ver imagen en Twitter

Ver imagen en Twitter

https://www.elconfidencial.com/espana/comunidad-valenciana/2018-08-08/incendio-llutxent-gandia-desalojados_1602312/

Las tareas de extinción del incendio que afecta a Llutxent (Valencia)han comenzado a las 7:00 horas después de una noche muy complicada. Fuera de control, el fuego se dirige a Gandía y ha arrasado ya 2.900 hectáreas, lo que ha obligado a evacuar a casi 3.000 personas. Un cambio repentino en la dirección del viento en las últimas horas ha calcinado 20 viviendas y varios vehículos en la zona de la Marchuquera, en el término municipal de Gandía, tal y como ha confirmado la Generalitat Valenciana. Las llamas superan los 20 metros de altura en algunos puntos y ya son seis los municipios afectados.

En las labores de extinción trabajan 27 medios aéreos y 700 agentes forestales y bomberos, que con ayuda de miembros de la Unidad Militar de Emergencias, tienen como objetivo inmediato controlar el incendio. Además, el Gobierno ha enviado cuatro aviones anfibios y tres helicópteros, así como una Brigada de Refuerzo contra Incendios Forestales. En concreto se han desplazado a la zona dos aviones anfibios Canadair de 5.500 litros de descarga de las bases de Los Llanos (Albacete) y de Zaragoza, así como dos anfibios de 3.100 litros de Manises (Valencia). El presidente de Ejecutivo, Pedro Sánchez, se ha puesto en contacto con el presidente de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, para trasladarle “todo” su apoyo” y solidaridad.

Ver imagen en TwitterVer imagen en TwitterVer imagen en Twitter

Declaración de zona emergencia

Continua la lectura de L’incendi de Llutxent es descontrola: es dirigeix a Gandia i calcina 20 habitatges

Califòrnia pateix l’incendi més gran de la seva història

Mai s’està preparat per un gran incendi forestal.Els incendis forestals són provocats per una diversitat de factors, entre els que juga un paper cada vegada més important el canvi climàtic.Les condicions climàtiques superaran els esforços per prevenir els incendis. 

L’incendi de Mendocino, a Califòrnia, es converteix en el més gran de la història de l’estat. L’incendi forestal declarat al comtat californià de Mendocino, a 145 quilòmetres al nord de San Francisco, s’ha convertit en el més gran de la història de l’estat nord-americà.

Les flames han calcinat ja 114.800 hectàrees i continuen creixent, segons el Departament de Silvicultura i Protecció contra Incendis de Califòrnia. L’incendi ha superat al ‘Thomas’, que va cremar 114.078 hectàrees als comtats de Santa Bàrbara i Ventura l’any 2017, mentre s’espera que les condicions climàtiques òptimes persisteixin.

  El nombre de morts al nord de Califòrnia pels incendis forestals ha augmentat a set, segons han comunicat les autoritats aquest diumenge, al mateix temps que han advertit que dos dels incendis més difícils de controlar a la zona han augmentat més d’un 25 per cent durant la nit.

https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/1155728/califrnia-pateix-lincendi-mes-gran-seva-histria

L’incendi forestal declarat al comtat californià de Mendocino, a 145 quilòmetres al nord de San Francisco, s’ha convertit en el més gran de la història de l’estat nord-americà. Continua la lectura de Califòrnia pateix l’incendi més gran de la seva història