Arxiu d'etiquetes: mar

Posa l’ull a la posidònia

Sembla una alga, però no ho és. La posidònia és una planta del fons marí, una de les tres més típiques del mar Mediterrani, que molts banyistes assidus de platges verges, especialment de les illes Balears, coneixen bé. Aquesta espècie, també coneguda com a alga dels vidriers -perquè es feien servir les fulles mortes per embalar objectes delicats-, és fonamental per l’ecosistema del nostre litoral, on és la planta marina més comuna.

La posidònia té importància ecològica no només per al mar, on moltes espècies de peixos i invertebrats l’aprofiten per pondre-hi ous o refugiar-s’hi. També fa una funció clau per a les mateixes platges, ja que fixa la sorra del fons marí. Quan hi ha un temporal, com que la sorra està agafada per la xarxa de les arrels -que les algues no tenen, recorda-, no marxa i les aigües es mantenen més cristal·lines. És per això que a Eivissa i Formentera tenen aigües tan clares, perquè la posidònia evita que s’aixequi el sediment.

https://www.gobmenorca.com/posa-lull-a-la-posidonia?utm_source=dlvr.it&utm_medium=twitter Continua la lectura de Posa l’ull a la posidònia

Científics relacionen canvi climàtic i escalfament oceànic

Aquests dies estem en alerta extrema de calor, però el canvi climàtic no és només una mesura de la temperatura. L’escalfament global no es tracta només d’esdeveniments climàtics extrems o estius més calorosos, sinó que té el potencial d’alterar l’estructura de l’oceà amb conseqüències desconegudes per a la pesca. Posem en joc els recursos del nostre planeta.

http://www.prensa-latina.cu/index.php?o=rn&id=199833&SEO=cientificos-relacionan-cambio-climatico-y-calentamiento-oceanico Continua la lectura de Científics relacionen canvi climàtic i escalfament oceànic

L’explotació del mar profund dispara les alarmes ecològiques

Es preveu que el 2050 la meitat dels hidrocarburs mundials es treguin sota dels mil metres. No només s’extreu petroli perforant el fons del mar, sinó que s’obté gas capturant els cúmuls de metà congelat per les altes pressions i baixes temperatures dels abismes. Què ens quedarà desprès?

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20180527/explotacion-mar-oceano-profundo-mineria-pesca-hidrocarburos-alarmas-ecologicas-6840591

En la zona Clarion-Clippertone, en medio del Pacífico, se llevan a cabo desde hace años los primeros ensayos de minería del mar profundo. El fondo oceánico está sembrado de nódulos metálicos ricos de substancias escasas en superficie, por ejemplo, el indio necesario para las pantallas táctiles de los móviles.

“La minería submarina se hace con unos buldócer grandes como un edificio, que aran el fondo del mar y dejan un desierto: el área afectada de la zona Clarion-Clipperton sigue siendo un desierto a fecha de hoy”, afirma Roberto Danovaro, investigador de la Estación Zoológica Anton Dohrn de Nápoles, que visitó Barcelona la semana pasada en un encuentro del proyecto Merces, un intento de los científicos de hacer luz en un asunto oscuro: qué hay en el mar profundo –un espacio del cual se sabe muy poco– y cómo le está afectando la explotación.

En septiembre, la asamblea de Naciones Unidas empezará una revisión de la Convención sobre la Ley del Mar, para modificarla o incluso redactar un nuevo tratado, adecuado a proteger los abismos ante las nuevas formas de extracción de sus recursos Continua la lectura de L’explotació del mar profund dispara les alarmes ecològiques

Per què un 15 % de lentitud a la circulació de l’oceà Atlàntic Nord és seriosament una mala notícia

“Sabem que en algun lloc hi ha un punt d’inflexió on és probable que aquest sistema actual es descompongui. Encara no sabem fins a quin punt es troba aquest punt d’inflexió. … Això és un territori desconegut “- Stefan Rahmstorf.

El procés és el següent. L’augment de la fosa de Groenlàndia a causa de l’escalfament humà de l’atmosfera a través de l’oceà profund està refrescant la superfície oceànica de l’Atlàntic Nord llunyà. Al sud, les temperatures oceàniques més altes augmenten el contingut de sal superficial a través de majors taxes d’evaporació. L’aigua dolça evita que l’aigua oceànica s’enfonsi al nord. Com a resultat, la velocitat a la qual les aigües es mouen des de l’equador cap al pol es va alentint. Des de mitjans del segle XX, aquesta circulació oceànica crítica s’ha reduït en un 15% .

La formació d’aigües profundes a l’Atlàntic Nord està impulsada per l’enfonsament de l’aigua freda i salada. En els últims anys, aquesta formació, que impulsa la circulació oceànica més gran i els patrons meteorològics atmosfèrics, s’ha vist afeblint a causa de l’augment dels fluxos d’aigua dolça procedents d’un fonent de Groenlàndia

Aquest corrent té quatre  efectes. El moviment de les aigües equatorials càlides cap al nord tendeix a mantenir Europa càlida durant l’hivern i moderar les temperatures europees durant l’estiu. Un corrent ràpid de la costa oriental dels Estats Units treu aigua lluny de la riba mantenint els nivells del mar més baixos. La tercera part és que l’aigua tèbia a l’Atlàntic Nord, durant l’hivern, tendeix a mantenir relativament pla el flux de reacció regional. I la quarta és que una circulació més ràpida manté l’oceà més altament oxigenat que li permeti suportar més vida.

Una desacceleració de la circulació oceànica a l’Atlàntic Nord significa, doncs, que Europa tendirà a refredar-se durant l’hivern fins i tot quan s’escalfa durant l’estiu. L’alçada del nivell del mar s’accelerarà més ràpidament per a la costa oriental dels Estats Units en relació amb la resta del món a causa de la desacceleració del corrent del Golf, combinada amb els efectes de les glaceres terrestres i l’expansió de l’oceà tèrmic. El corrent d’atracció de l’Atlàntic Nord tendirà a ser més pesat. Aquestes zones d’aigües tendiran a generar un clima molt més intens  de tardor i hivern. Finalment, una desacceleració de la circulació de l’oceà tendirà a augmentar el nombre de zones de baix contingut d’oxigen.

Una reducció del 15% en la circulació oceànica encara no és un esdeveniment catastròfic. Tanmateix, és suficient per produir senyals meteorològics i meteorològics estranys.  Continua la lectura de Per què un 15 % de lentitud a la circulació de l’oceà Atlàntic Nord és seriosament una mala notícia

L’Assemblea General de l’ONU adopta una resolució per negociar un acord que protegirà la meitat del planeta

Encara que es digui Terra, si ho veiem des de l’espai, el nostre planeta sembla més aviat d’aigua.  En analitzar la superfície del planeta, senzillament es pot estimar que un 71% està cobert d’aigua, i el restant el 29% és massa continental. Ara bé, la superfície no equival a la massa, per tant no podem afirmar que la Terra sigui un 71% d’aigua i la resta de terra. Hem de ser una mica més específics. De la quantitat total, el 96,5% és aigua salada i es distribueix entre els oceans, mentre que el restant 3,5% és aigua dolça que es troba a nivell superficial en forma de rius i rierols, a nivell subterrani en forma de aqüífers naturals, i en forma de gel en els pols i cims de muntanyes. Ara l’ONU protegirà sobretot l’alta mar

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=235790&titular=la-asamblea-general-de-la-onu-adopta-una-resoluci%F3n-para-negociar-un-acuerdo-que-proteger%E1-

La Asamblea General de las Naciones Unidas acaba de adoptar hoy, 24 de diciembre, una resolución para proteger la mitad del planeta por la que se acuerda abrir negociaciones formales con vistas a adoptar una nueva convención sobre el océano.

Las negociaciones comenzarán en septiembre de 2018 con la intención de adoptar un nuevo Acuerdo Internacional para proteger la diversidad biológica en zonas que se encuentran fuera de la jurisdicción nacional, lo que comúnmente se conoce como la alta mar.

La alta mar representa dos terceras partes del océano y casi la mitad del planeta. Desempeña un papel fundamental en el funcionamiento de todo el océano, la atmósfera, el clima y las zonas terrestres, pero en la actualidad la vida que alberga y su capacidad de llevar a cabo todas estas funciones ecosistémicas no están protegidas por la legislación.

La idea de empezar a proteger la alta mar fue ganando ímpetu como resultado de la Conferencia Río+20, y lo que se consideraba imposible hace tan sólo cinco años está siendo ahora objeto de acuerdo por parte de la comunidad internacional.

Se espera que las negociaciones se prolonguen hasta la primera mitad de 2020.

Peggy Kalas, de la Alianza para el Alta Mar (High Seas Alliance), que ha encabezado la iniciativa en favor del tratado, afirmó: “somos cada vez más conscientes de la importancia que reviste la alta mar para la vida en la Tierra y eso se refleja en la decisión de protegerla. Las negociaciones serán duras, pero hay muchos países defensores de la alta mar que han trabajado duro para llevarnos hasta este punto y que continuarán presionando para conseguir un acuerdo sólido y significativo”.

La Resolución, coordinada por los Gobiernos de México y Nueva Zelanda, ha sido adoptada hoy ante la Asamblea General con al menos 140 copatrocinadores gubernamentales, mandando así un fuerte mensaje de apoyo a la Asamblea General de las Naciones Unidas.

Si desea recibir más información, póngase en contacto con Peggy Kalas at the UN on +1 (631) 721-8557

https://www.vix.com/es/btg/curiosidades/7616/que-porcentaje-del-planeta-tierra-es-agua

L’ONU acaba de donar un gran pas endavant per a la protecció del mar

Amb el consens necessari per prendre mesures, el següent pas és desenvolupar aquest nou Tractat que protegeixi la vida marina a les aigües internacionals, aigües que cobreixen dos terços dels mars i oceans del nostre planeta. Un acord important que cal aconseguir

http://www.ecoticias.com/naturaleza/139925/La-ONU-acaba-de-dar-un-gran-paso-adelante-para-la-proteccion-del-mar

Acabo de volver de una reunión en Naciones Unidas en Nueva York y traigo noticias emocionantes. La ONU acaba de dar un paso adelante hacia un nuevo Tratado que proteja la vida marina en alta mar. Esta “alta mar” son las aguas internacionales que no pertenecen a ninguna nación, sino que es responsabilidad de todos los países su conservación. Esto puede ser difícil de entender pero para quienes hemos estado en las negociaciones y seguimos este tema de cerca, las implicaciones son enormes. Un paso importante para la protección de la mitad de la superficie de nuestro planeta. Con el consenso necesario para tomar medidas, el siguiente paso es desarrollar este nuevo Tratado que proteja la vida marina en las aguas internacionales, aguas que cubren dos tercios de los mares y océanos de nuestro planeta. Un acuerdo importante que es necesario lograr. “La verdad es que el mar tiene una relación especial con todos nosotros. Nos mantiene vivos. Pero esta relacion está hoy amenzada como nunca antes”, declaró el Secretario General de la ONU, Guterres, a principios de junio, al presentar la Conferencia de la ONU sobre los Océanos. Continua la lectura de L’ONU acaba de donar un gran pas endavant per a la protecció del mar

L’augment del nivell del mar es va disparar a partir dels anys 90

Des de 1993,  3 cm cada 10 anys…, no és el creixement de cap ésser viu, és l’increment que experimenta el nivell del mar a causa del desgel per l’escalfament global.

L’increment del nivell del mar al conjunt del planeta s’ha accelerat en els últims 25 anys més del que fins ara es pensava, segons mostra un estudi internacional coordinat per la Universitat de Siegen, a Alemanya.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/medio-ambiente/aumento-nivel-del-mar-disparo-decada-6054324

El incremento del nivel del mar en el conjunto del planeta se ha acelerado en los últimos 25 años más de lo que hasta ahora se pensaba, según muestra un estudio internacional coordinado por la Universidad de Siegen, en Alemania. El trabajo, que ha analizado datos de mareógrafos y satélites y los ha combinado con un análisis de los movimientos verticales del terreno, concluye que el ritmo actual es prácticamente el triple que en la media del periodo 1900-1993. Continua la lectura de L’augment del nivell del mar es va disparar a partir dels anys 90

El nivell del mar pujarà 1,30 metres a final de segle

Això és el que diu un estudi internacional publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences ( PNAS ) , en el qual participa la Universitat Complutense de Madrid. El model té en compte diferents factors com a responsables de l’augment del nivell de la mar: la capa de gel antàrtica, la de Groenlàndia, les glaceres de muntanya i l’expansió tèrmica de l’ oceà a mesura que aquest s’escalfa.

Font: http://www.ecoticias.com/naturaleza/112370/nivel-mar-subira-metros-final-siglo Continua la lectura de El nivell del mar pujarà 1,30 metres a final de segle