Arxiu d'etiquetes: hort ecològic

Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.

Un interessant article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/potencialidades-prepotencia-agricultura-urbana_6_631746860.html), on els autors reflexionen sobre el paper dels horts urbans. Més ben dit valoren quin ha estat i ha de ser el paper dels horts urbans. Si bé són un recurs important no poden ser el substitut del agro, no poden pretendre ser un món a banda que auto-abasteixi les ciutats separat del medi ambient que les envolta (“Las ciudades no son autónomas sino que forman parte de un todo mayor, por lo que no pueden ignorar las múltiples funciones que los sistemas agrícolas desarrollan más allá de la provisión de alimentos, y que no pueden ser sustituidas por artefactos tecnológicos sin simplificarlas y empobrecerlas radicalmente.”).

En aquest aspecte destaquen el tecno-optimisme – com no- de les propostes teòriques de les granges verticals……grans edificis de tipus gratacels que segons ells serien capaços d’auto-abastir les ciutats…. Aquests models – agrupats sota el terme agritectura – estarien conformats per edificis intel·ligents i sistemes hipertecnològics. Llàstima que l’energia disponible per part de la humanitat vagi decreixent en els propers anys (com veurem en un post que penjaré demà…), i que sovint és un fet que molts dels tecno-optimistes ignoren. Sense aquest surplus energètic aquestes solucions miraculoses es tornen inviables. Continua la lectura de Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.

La vida és impossible sense el sòl

Som el que mengem. Ho hem dit moltes vegades i no tant sols nosaltres. Actualment es gairebé un meme. Però per poder mejar primer cal produir aliments.

Els nostres recursos alimentaris passen en primer lloc per la generació de vegetals (hortalisses, cereals….etc). Amb aquests vegetals s’alimenten els consumidors primaris (herbívors com la vaca, l’ovella…) i d’aquests els consumidors secundaris i terciaris (carnívors de 1r i 2n ordre). De les deixalles i restes de tots aquests s’alimenten els descomponedors i els detritívors (que viuen en el sòl).

Però els vegetals no tenen aparell digestiu propi, sinó que obtenen les substàncies a partir de les quals construeixen – mitjançant la fotosíntesi – els seus “aliments” del sòl. I ho fan amb l’ajut de microorganismes (bacteris, fongs, protozous) que viuen en simbiosi amb ells. En concret en la zona propera a les arrels (l’anomenada rizosfera).

Per tant tenir cura del sòl es tenir cura dels nostres aliments i de la nostra salut. Aquesta no és, però, la preocupació de l’agricultura convencional. L’agricultura de la revolució verda feta a base de combustibles fòssils i responsable majoritàriament de la degradació del sòls a nivell mundial.

A l’altre banda tenim l’agricultura ecològica que es preocupa molt del sòl ja que parteix del principi que un sòl en bon estat dona lloc a plantes en bon estat. Un sòl en condicions òptimes contribueix a plantes amb un bon “sistema immunitari” i per tant plantes resistents a malures i condicions d’estrès.

Tot això és el que conforma el títol de l’article d’avui publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/suelos-vida-imposible_6_624047590.html).

Poder algun dia ens “horroritzarem” quan veiem una retro o altre màquina netejant la superfície d’un terreny – formada per un sòl de bona qualitat – per tal de construir una casa o altre edificació. Potser entendrem qua cal destinar a construcció les terres més dolentes i no les més bones. Poder. Continua la lectura de La vida és impossible sense el sòl

L’alimentació insana: una epidèmia global

Som el que mengem és una frase, meme ja, que resumeix una de les grans veritats del nostre temps. Ja hem comentat altres vegades que l’acte de menjar no és un simple acte. El que posem a taula defineix la nostra salut i el món que volem. Si optem per productes produïts de qualsevol manera i portats de qualsevol lloc, estem optant per un determinat model alimentari. Model que té conseqüències en la nostra salut i en el medi ambient.

Ara, en un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.publico.es/public/l-alimentacio-insana-vinculada-cinc.html), podem llegir un resum de la darrera campanya de VSF sobre els aliments (Enverina’m. L’alimentació que ens emmalalteix).

De l’article cal destacar la relació estreta entre determinades malalties, morts  i l’alimentació, i entre l’alimentació i el status econòmic de les persones. Molta part de la gent que menja insà ho fa perquè no es pot pagar altre tipus d’aliments. Així malalties com la diabetis, problemes cardiovasculars, càncers d’estòmac i còlon, així com obesitat i sobrepés, van estretament relacionades amb una alimentació rica en sucre, greixos insalubres i sodi (presents sobretot en els aliments processats). Donat que molta gent – cada vegada més – tant sols té recursos per adquirir aquests productes processats (més barats que els frescos), cada vegada hi ha més gent malalta i que moren. Malalties que es calcula que costen uns 33000 milions d’euros anuals a l’estat Espanyol. Malalties que minvarien si es tractés la problemàtica amb un enfocament global, començant per les causes de la pobresa (entre d’altres factors).

Però ja se sap que vivim immersos en un model econòmic que prima els guanys per damunt de la salut, que fomenta la injusta distribució dels recursos, on tant sols prima el créixer-créixer, on els rics són cada vegada més rics i els pobres cada cop més pobres, i on el medi ambient i el planeta en global cada cop es troba més deteriorat. Fins quan? Continua la lectura de L’alimentació insana: una epidèmia global

Closques d’ou, pela o bosses de te: les escombraries valen diners

Espanya és l’únic país de la UE que no compta amb un sistema nacional de recollida de deixalles biodegradables.
Cada any la xifra de residus s’incrementa i és cada vegada més difícil la seva gestió. Per això la UE ha aprovat un seguit de mesures que obliga els Estats membres a reforçar les polítiques per a la prevenció de residus orgànics. Catalunya, amb un programa amb més de 300 municipis adscrits, i Hernani, al País Basc, amb un pla de recollida porta a porta i una reducció del 40% en la taxa de residus per als compostadors, són dos dels escassos exemples de plans desenvolupats per afavorir aquest procés.

El compost domèstic suposa una mesura d’estalvi de residus que es tradueix en menys emissions i millora de la gestió de l’agricultura ecològica. Autogestionem els nostres propis residus sent més conscients de les escombraries que generem. Continua la lectura de Closques d’ou, pela o bosses de te: les escombraries valen diners

Bayer-Monsanto, un binomi més que perillós.

Com ja sabeu, l’empresa alemanya Bayer ha comprat la multinacional Monsanto. La trajectòria de Monsanto, plena de barbaritats ambientals, és per tothom coneguda. Si la trajectòria de Monsanto és fosca, la de Bayer no ho és menys. En un article aparegut al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=217029), on es qüestiona si Monsanto pot millorar a Bayer, podem llegir el seu historial. Historial que va des de la seva integració dins de IG Farben – un càrtel gegantí format en 1925 i que es va convertir en el lider mundial de la indústria farmacéutica, dels tints i dels productes químics (veure https://es.wikipedia.org/wiki/IG_Farben) – on també estaven BASF i Hoechst entre d’altres. Aquestes empreses van col·laborar amb el règim nazi i molts dels seus dirigents també van formar part de l’entramat nazi. El curiós és que cap d’ells va pagar per aquesta col·laboració (tret de penes simbòliques).

Per tant el nou gegant Bayer-Monsanto neix ja amb una herència pútrida que no garanteix més que un seguiment de les males praxis habituals.

Males praxis que també han estat denunciades aquests dies per més de 100 cuiners de França en un manifest on exposen la seva preocupació per aquest gran monopoli (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=217016) . Monopoli que pretén fer-se amo de tota la cadena alimentària, des de la terra on creixen les llavors fins al plat del consumidor. Tot això, evidentment, en detriment de la sobirania alimentària i del medi ambient. Continua la lectura de Bayer-Monsanto, un binomi més que perillós.

Els nens de famílies pobres pateixen el doble d’obesitat que els de les riques a Catalunya

El títol sembla un contrasentit. Els anys de crisi econòmica han modificat els hàbits alimentaris de les classes mitjana i baixa de Catalunya , que, per múltiples motius , s’han fixat com a criteri prioritari  que el menjar sigui barat, saciant i  molt fàcil, de preparar.

Espanya és el tercer país europeu -després de Grècia i Itàlia amb nivells més elevats d’obesitat en totes les edats , destacant la infantil. Necessitem més de 40 nutrients diferents i cap aliment per si sol pot proporcionar tots. El pes adequat depèn de molts factors com ara el sexe , l’alçada, l’edat i la genètica. No hi ha aliments ” bons ” o ” dolents”.
Una alimentació saludable consisteix a ingerir una varietat d’aliments que et brindin els nutrients que necessites per mantenir-te sa, sentir-te bé i tenir energia. Aquests nutrients inclouen les proteïnes , els carbohidrats , els greixos , l’aigua, les vitamines i els minerals

Patir obesitat en els primers anys de la vida incrementa de forma important el risc de patir alteracions coronàries, cardíaques , metabòliques , articulars i algunes formes de càncer en arribar a l’edat adulta , a més d’hipertensió, artrosi, gota i trastorns psíquics , afegeix la especialista .

Les dades d’aquesta realitat de Catalunya poden llegir-se en aquest article de “El Periódico”. Continua la lectura de Els nens de famílies pobres pateixen el doble d’obesitat que els de les riques a Catalunya

Sobirania salvatge

Excel·lent article sobre el que mengem publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/biodiversidad-cultura_alimentaria_6_543555647.html).

Som el que mengem i el que l’autora de l’article posa al final ens hauria de fer canviar d’hàbits i d’actituds envers el que mengem. Així l’autora, amb molt d’encert, escriu:

” No debería hacerse negocio con una comida que no alimenta, o que destruye el territorio, o que nos hace perder el inmenso legado de biodiversidad y conocimiento adquirido a lo largo de la historia por nuestros antepasados. Debemos empezar a recuperar nuestra soberanía salvaje, es decir nuestra capacidad de alimentarnos con nutrientes de una tierra fértil, sin ningún aditivo, con una agricultura que sirva para producir alimento pero también para enriquecer la tierra, purificar el agua y restaurar la calidad del aire.”

Des del nostre centre fa anys ja que hem apostat per una  producció agroecològica – emmarcada evidentment dins del territori – per tal de solucionar els problemes derivats de l’actual model agroalimentari i social. Esperem que els futurs “pagesos i pageses” que surtin del nostre cicle agrari vagin estenent “el missatge” com una taca d’oli……. Continua la lectura de Sobirania salvatge

L’hort del Giola: de l’agricultura ecològica als cicles agraris

VI JORNADES DELS HORTS ECOLÒGICS

L’ hort ecològic de l’Institut Giola a les VI JORNADES DELS HORTS ECOLÒGICS el divendres 8 de juliol a Sabadell.

Participació amb gran èxit i afluència de públic del professor responsable de l’hort de l’institut el professor Ferran Claudin.


 

Dia Mundial de la Conservació del Sòl

El dia de la conservació del sòl es celebra mundialment des de 1963, la data recorda la mort en 1960, el 7 de juliol d’Hugh Hammond Bennett , científic nord-americà que va crear el moviment de conservació dels sòls en Estats Units. ” La terra productiva és la nostra base, perquè cada cosa que nosaltres fem comença i es manté amb la sostinguda productivitat de les nostres terres agrícoles ” , va expressar Bennett , considerat el “pare de la conservació del sòl “

” La productivitat del sòl ha d’ocupar un lloc cada vegada més prominent en el pensament dels pobles i dels seus conductors. Com a font d’aliments per a tota la humanitat ha de ser objecte de la consideració intel·ligent i permanent que mereix una riquesa tan indispensable ” . ” La ciència ha de dedicar inevitablement una proporció creixent dels seus esforços als problemes de manteniment i millorament del sòl productiu ” , assenyalava el científic Bennet que va advertir a mitjans del segle passat sobre algunes de les catàstrofes que ja es pateixen en molts països, a falta de consciència real sobre la importància d’aquest tema. Continua la lectura de Dia Mundial de la Conservació del Sòl