Arxiu d'etiquetes: hort ecològic

“Ho tenim a ou”: dels escàndols alimentaris a l’agroecologia

Excel·lent article del bloc  http://www.eldiario.es/ultima-llamada que reflecteix l’origen real de la problemàtica: la manca de sobirania alimentària.

El cas dels ous contaminats amb fipronil, un insecticida tòxic prohibit a la cadena alimentària europea, és l’últim episodi d’una interminable història condemnada a repetir-mentre no canviï la lògica que sosté el model de producció, distribució i consum

http://www.eldiario.es/ultima-llamada/agroecologia-escandalos_alimentarios-alimentacion_6_675492452.html

La gran industria alimentaria produce recurrentemente sonados escándalos, que han terminado por generar una tenue sombra de desconfianza en el funcionamiento del sistema agroalimentario. El caso de los huevos contaminados con fipronil, un insecticida tóxico prohibido en la cadena alimentaria europea, son el último episodio de una interminable historia condenada a repetirse mientras no cambie la lógica que sostiene el modelo de producción, distribución y consumo.

Para extraer lecciones de este caso, podemos anticipar algunas de las enseñanzas que se sacarán de esta reunión: hay que reforzar los sistemas de alerta temprana, intensificar los controles y la colaboración entre países, fortalecer la trazabilidad de los productos y tranquilizar a la población pues la seguridad alimentaria no se ha visto comprometida. Y probablemente todas ellas sean correctas, pues son las respuestas esperables a las preguntas que previsiblemente van a realizarse. Sin embargo, cabe la posibilidad de hacernos otras preguntas que cuestionen la industrialización de la alimentación vivida durante las últimas décadas.

1 ¿Cómo se las apañauna serie de granjas de Bélgica y Holanda para en el plazo de unas semanas dispersar su producción por 17 países europeos y Hong-Kong?

La alimentación no ha escapado a la globalización de los mercados, hemos normalizado el hecho de que la cesta de la compra esté repleta de productos que han recorrido miles de kilómetros, en el caso español una media de más de 3.000 kilometros. Esto no sería de extrañar en el caso de productos que no podemos producir en proximidad, y que siempre han viajado, como es el caso del café, el té, o el chocolate; pero sí resulta cuestionable cuando estamos exportando e importando los mismos productos con una lógica que se aleja de asegurar el consumo de alimentos lo más frescos posibles, de apoyar a las economías rurales y mantener la diversidad e identidad de productos locales. Esta idea está ilustrada en a historia de dos camiones que chocaron de frente en una autopista francesa en 2014, relatada por el campesino y filósofo Pierre Rabhi:  El camión que viajaba de Almería a Holanda transportaba tomates y el que viajaba de Holanda a Barcelona transportaba…tomates

Estos circuitos globales agroalimentarios han provocado la desvertebración de la economías campesinas locales y la concentración empresarial, y son responsables de más de la mitad de las emisiones de gases de efecto invernadero que provocan el cambio climático. El sistema agroalimentario contemporáneo es altamente ineficiente, requiere mucha más energía para producir y distribuir alimentos que la que proporcionan los mismos alimentos ( en el caso de EE UU el balance es de siete a uno), lo que solo resulta viable en base al consumo masivo de combustibles fósiles.

2 ¿Debemos confiar en la regulación existente de la gran industria química y alimentaria?

El fipronil es un insecticida prohibido en la Unión Europea para su uso en animales de producción de alimentos que, en este caso, ha sido utilizado para tratar la presencia de un ácaro en granjas de gallinas ponedoras. Una ilegalidad que será perseguida judicialmente pero que no despeja la duda de los efectos sobre la salud humana y del planeta del uso masivo de pesticidas que sí se consideran legales.

Mediante la publicidad, los lobbies o la subvención científica, la gran industria química minimiza sus impactos y recela de cualquier regulación que tienda a aplicar el principio de precaución, por el cual no debería aprobarse el uso de productos que no hubieran demostrado completamente su inocuidad. La sociedad civil debe probar su toxicidad y no la industria su inocuidad, el pirómano es nombrado responsable de la torre de vigilancia antiincendios Así que no sorprende que estos días supiéramos que Monsanto siguió vendiendo conscientemente productos tóxicos y contaminantes hasta que fueron prohibidos, como el PCB, un caso con muchas similitudes a las de otros famosos productos de esta empresa como el DDT y al glifosato. Ante lo que responden: en la época en que Monsanto fabricaba PCB, era un producto legal y aprobado que tenía muchos usos. Monsanto no es responsable por la contaminación que causaron los que usaron y desecharon PCB en el medio ambiente.

Unas instituciones resignadas ante las grandes corporaciones asumen que vamos a vivir en entornos tóxicos y que el veneno es la dosis, sin cuestionar la presencia de pesticidas en nuestros alimentos. De esta forma las autoridades basan la protección de la salud frente a los riesgos que ocasionan los plaguicidas, en asegurarse de que las cantidades de residuos que contienen los alimentos se encuentren por debajo de un límite máximo establecido. Además sabemos que España es el Estado de la UE que más productos químicos utiliza en términos absolutos.

La relatora especial sobre el derecho a la alimentación y el relator especial sobre productos tóxicos de la ONU enviaban en marzo al Consejo de Derechos Humanosun duro informe que carga contra la industria de los pesticidas, denunciando sus efectos sobre la población y el medio ambiente. Donde también señalan la fuerte presión que las multinacionales ejercen sobre los gobiernos y la comunidad científica, retrasando y bloqueando la implementación de regulaciones más estrictas. Aunque esto no ha generado excesiva alarma social, ni un alto eco mediático.

Y todo esto obviando la contaminación permanente de suelos y acuíferos que prolongarán en el tiempo esta situación,comprometiendo la seguridad alimentaria al reducir la superficie de suelos sanos, como plantea la propia FAO. Los beneficios empresariales parecen estar por encima de otras consideraciones sanitarias o ambientales.

3 ¿La industria agroalimentaria es la solución al problema creado por la industria agroalimentaria?

Manejamos una noción de seguridad alimentaria reducida a controles y supervisión de las reglas actuales, que resulta miope por no incorporar otras dimensiones como son: la sostenibilidad ambiental de la que depende la producción de alimentos a medio plazo, el control de las semillas que se encuentra en manos de cuatro empresas ( recientemente un agricultor de Castilla y León ha sido condenado a un año de carcel por reutilizar sus semillas), la dependencia de alimentos que recorren grandes distancias, la imperativa adaptación a los efectos del cambio climático, la tutela de la gran distribución alimentaria que acapara los beneficios como mensualmente muestra en el IPOD ( el diferencial entre lo que cobran productores y lo que pagamos consumidores sufre incrementos de hasta el 900%)…

Donde algunos ven una fortaleza nosotros percibimos una enorme fragilidad, al no cuestionar un modelo que tiende de forma entusiasta hacia la desnaturalización, industrialización y tecnologización de la forma en la que nos alimentamos. Asistimos a una nueva versión del relato de la agricultura sin agricultores donde los problemas se reducen a una cuestión meramente técnica que la ciencia y los expertos irán solucionando. Un clima de tecnoentusiasmo donde parece menos fantasioso diseñar un menú sintético que modificar la dieta, los hábitos de consumo o cambiar hacia manejos agronómicos y ganaderos inspirados en la agroecología.

Laboratorios y centros de investigación con presupuestos millonarios se encuentran investigando las potencialidades de la biotecnología y la alimentación sintética. Recientemente se hacían públicos los resultados de las primeras investigaciones para   elaborar carne artificial a partir de células madre, alegremente sus promotores sostienen que podría ser una solución para alimentar a la humanidad a la vez que evitaría el sufrimiento animal. También asistimos a la progresiva autorización de plantas transgénicas para el consumo animal y humano: científicos chinos han creado vacas lecheras transgénicas que producen leche humanificada (similar a la leche materna), los inventores de la oveja Dolly han creado un cerdo resistente a la fiebre porcina, en EE UU se acaba de aprobar la comercialización para consumo humano de un salmón modificado genéticamente para crecer en la mitad de tiempo.

Ante las dudas que este proceso puede provocar en la opinión pública y despreciando el más elaborado sistema de ensayo y error, millones de años de evolución de la naturaleza, un profesor de Biotecnología de la Universidad Politécnica de Valencia afirmaba que « no hay ningún motivo para el alarmismo. Para la aprobación del salmón transgénico, éste ha estado sometido a un control más exigente y largo que cualquier variedad de planta y animal no transgénico».

Responder a estas preguntas desde la agroecología nos llevaría a afirmar que necesitamos alimentos de proximidad que reduzcan la distancia afectiva y geográfica; necesitamos transitar de la idea de seguridad alimentaria individual y basada en la salud a corto plazo, hacia la soberanía alimentaria y una noción multidimensional de seguridad; necesitamos arraigar en las comunidades locales otros sistemas alimentarios basados en la justicia y la sostenibilidad a lo largo de toda la cadena productiva. Combatir la contaminación requiere no confundir el síntoma con la enfermedad, pues no podemos enfrentar aquello que envenena suelos, alimentos y acuíferos, sin enfrentar lo que envenena nuestros imaginarios (valores, expectativas, hábitos, representaciones simbólicas…). Cambiar la situación implica cambiarnos.

Les mil raons per consumir productes ecològics

Però, què són exactament els aliments ecològics? Aquells aliments cent per cent naturals que s’obtenen sense utilitzar químics en totes les etapes: des del creixement (de vegetals i animals) i la producció, fins a la distribució. Aquests processos orgànics són absolutament respectuosos amb la natura i amb les persones, i, en conseqüència, aporten una gran quantitat de beneficis.

Per salut, beneficis, respectuosos amb el medi ambient, cuiden la ramaderia, no són transgènics….

http://www.ecoticias.com/agricultura-ecologica/137840/Las-mil-razones-para-consumir-productos-ecologicos Continua la lectura de Les mil raons per consumir productes ecològics

Aliments Ecològics (ECO), Orgànics i Biològics (BIO), quines diferències hi ha entre ells?

Com a consumidors tenim poder, un poder que exercim cada vegada que prenen una decisió de compra. És molt petit, i repartit en cada un nosaltres, certament, però poder. Per exercir aquest poder hem de conèixer exactament que comprem, i per tant, hem de saber interpretar les etiquetes que acompanyen al producte

Les etiquetes dels aliments no sempre estan clarament definides i l’única alternativa vàlida perquè el consumidor pugui saber què és exactament el que està comprant, més enllà de les definicions, són les certificacions amb les que compte el producte del seu interès.

http://www.ecoticias.com/especial-alimentos-ecologicos-2017/136852/Alimentos-ecologicos-organicos-y-bio-que-diferencias-hay-entre-ellos Continua la lectura de Aliments Ecològics (ECO), Orgànics i Biològics (BIO), quines diferències hi ha entre ells?

Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.

Un interessant article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/potencialidades-prepotencia-agricultura-urbana_6_631746860.html), on els autors reflexionen sobre el paper dels horts urbans. Més ben dit valoren quin ha estat i ha de ser el paper dels horts urbans. Si bé són un recurs important no poden ser el substitut del agro, no poden pretendre ser un món a banda que auto-abasteixi les ciutats separat del medi ambient que les envolta (“Las ciudades no son autónomas sino que forman parte de un todo mayor, por lo que no pueden ignorar las múltiples funciones que los sistemas agrícolas desarrollan más allá de la provisión de alimentos, y que no pueden ser sustituidas por artefactos tecnológicos sin simplificarlas y empobrecerlas radicalmente.”).

En aquest aspecte destaquen el tecno-optimisme – com no- de les propostes teòriques de les granges verticals……grans edificis de tipus gratacels que segons ells serien capaços d’auto-abastir les ciutats…. Aquests models – agrupats sota el terme agritectura – estarien conformats per edificis intel·ligents i sistemes hipertecnològics. Llàstima que l’energia disponible per part de la humanitat vagi decreixent en els propers anys (com veurem en un post que penjaré demà…), i que sovint és un fet que molts dels tecno-optimistes ignoren. Sense aquest surplus energètic aquestes solucions miraculoses es tornen inviables. Continua la lectura de Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.

La vida és impossible sense el sòl

Som el que mengem. Ho hem dit moltes vegades i no tant sols nosaltres. Actualment es gairebé un meme. Però per poder mejar primer cal produir aliments.

Els nostres recursos alimentaris passen en primer lloc per la generació de vegetals (hortalisses, cereals….etc). Amb aquests vegetals s’alimenten els consumidors primaris (herbívors com la vaca, l’ovella…) i d’aquests els consumidors secundaris i terciaris (carnívors de 1r i 2n ordre). De les deixalles i restes de tots aquests s’alimenten els descomponedors i els detritívors (que viuen en el sòl).

Però els vegetals no tenen aparell digestiu propi, sinó que obtenen les substàncies a partir de les quals construeixen – mitjançant la fotosíntesi – els seus “aliments” del sòl. I ho fan amb l’ajut de microorganismes (bacteris, fongs, protozous) que viuen en simbiosi amb ells. En concret en la zona propera a les arrels (l’anomenada rizosfera).

Per tant tenir cura del sòl es tenir cura dels nostres aliments i de la nostra salut. Aquesta no és, però, la preocupació de l’agricultura convencional. L’agricultura de la revolució verda feta a base de combustibles fòssils i responsable majoritàriament de la degradació del sòls a nivell mundial.

A l’altre banda tenim l’agricultura ecològica que es preocupa molt del sòl ja que parteix del principi que un sòl en bon estat dona lloc a plantes en bon estat. Un sòl en condicions òptimes contribueix a plantes amb un bon “sistema immunitari” i per tant plantes resistents a malures i condicions d’estrès.

Tot això és el que conforma el títol de l’article d’avui publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/suelos-vida-imposible_6_624047590.html).

Poder algun dia ens “horroritzarem” quan veiem una retro o altre màquina netejant la superfície d’un terreny – formada per un sòl de bona qualitat – per tal de construir una casa o altre edificació. Potser entendrem qua cal destinar a construcció les terres més dolentes i no les més bones. Poder. Continua la lectura de La vida és impossible sense el sòl

L’alimentació insana: una epidèmia global

Som el que mengem és una frase, meme ja, que resumeix una de les grans veritats del nostre temps. Ja hem comentat altres vegades que l’acte de menjar no és un simple acte. El que posem a taula defineix la nostra salut i el món que volem. Si optem per productes produïts de qualsevol manera i portats de qualsevol lloc, estem optant per un determinat model alimentari. Model que té conseqüències en la nostra salut i en el medi ambient.

Ara, en un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.publico.es/public/l-alimentacio-insana-vinculada-cinc.html), podem llegir un resum de la darrera campanya de VSF sobre els aliments (Enverina’m. L’alimentació que ens emmalalteix).

De l’article cal destacar la relació estreta entre determinades malalties, morts  i l’alimentació, i entre l’alimentació i el status econòmic de les persones. Molta part de la gent que menja insà ho fa perquè no es pot pagar altre tipus d’aliments. Així malalties com la diabetis, problemes cardiovasculars, càncers d’estòmac i còlon, així com obesitat i sobrepés, van estretament relacionades amb una alimentació rica en sucre, greixos insalubres i sodi (presents sobretot en els aliments processats). Donat que molta gent – cada vegada més – tant sols té recursos per adquirir aquests productes processats (més barats que els frescos), cada vegada hi ha més gent malalta i que moren. Malalties que es calcula que costen uns 33000 milions d’euros anuals a l’estat Espanyol. Malalties que minvarien si es tractés la problemàtica amb un enfocament global, començant per les causes de la pobresa (entre d’altres factors).

Però ja se sap que vivim immersos en un model econòmic que prima els guanys per damunt de la salut, que fomenta la injusta distribució dels recursos, on tant sols prima el créixer-créixer, on els rics són cada vegada més rics i els pobres cada cop més pobres, i on el medi ambient i el planeta en global cada cop es troba més deteriorat. Fins quan? Continua la lectura de L’alimentació insana: una epidèmia global

Closques d’ou, pela o bosses de te: les escombraries valen diners

Espanya és l’únic país de la UE que no compta amb un sistema nacional de recollida de deixalles biodegradables.
Cada any la xifra de residus s’incrementa i és cada vegada més difícil la seva gestió. Per això la UE ha aprovat un seguit de mesures que obliga els Estats membres a reforçar les polítiques per a la prevenció de residus orgànics. Catalunya, amb un programa amb més de 300 municipis adscrits, i Hernani, al País Basc, amb un pla de recollida porta a porta i una reducció del 40% en la taxa de residus per als compostadors, són dos dels escassos exemples de plans desenvolupats per afavorir aquest procés.

El compost domèstic suposa una mesura d’estalvi de residus que es tradueix en menys emissions i millora de la gestió de l’agricultura ecològica. Autogestionem els nostres propis residus sent més conscients de les escombraries que generem. Continua la lectura de Closques d’ou, pela o bosses de te: les escombraries valen diners

Bayer-Monsanto, un binomi més que perillós.

Com ja sabeu, l’empresa alemanya Bayer ha comprat la multinacional Monsanto. La trajectòria de Monsanto, plena de barbaritats ambientals, és per tothom coneguda. Si la trajectòria de Monsanto és fosca, la de Bayer no ho és menys. En un article aparegut al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=217029), on es qüestiona si Monsanto pot millorar a Bayer, podem llegir el seu historial. Historial que va des de la seva integració dins de IG Farben – un càrtel gegantí format en 1925 i que es va convertir en el lider mundial de la indústria farmacéutica, dels tints i dels productes químics (veure https://es.wikipedia.org/wiki/IG_Farben) – on també estaven BASF i Hoechst entre d’altres. Aquestes empreses van col·laborar amb el règim nazi i molts dels seus dirigents també van formar part de l’entramat nazi. El curiós és que cap d’ells va pagar per aquesta col·laboració (tret de penes simbòliques).

Per tant el nou gegant Bayer-Monsanto neix ja amb una herència pútrida que no garanteix més que un seguiment de les males praxis habituals.

Males praxis que també han estat denunciades aquests dies per més de 100 cuiners de França en un manifest on exposen la seva preocupació per aquest gran monopoli (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=217016) . Monopoli que pretén fer-se amo de tota la cadena alimentària, des de la terra on creixen les llavors fins al plat del consumidor. Tot això, evidentment, en detriment de la sobirania alimentària i del medi ambient. Continua la lectura de Bayer-Monsanto, un binomi més que perillós.

Els nens de famílies pobres pateixen el doble d’obesitat que els de les riques a Catalunya

El títol sembla un contrasentit. Els anys de crisi econòmica han modificat els hàbits alimentaris de les classes mitjana i baixa de Catalunya , que, per múltiples motius , s’han fixat com a criteri prioritari  que el menjar sigui barat, saciant i  molt fàcil, de preparar.

Espanya és el tercer país europeu -després de Grècia i Itàlia amb nivells més elevats d’obesitat en totes les edats , destacant la infantil. Necessitem més de 40 nutrients diferents i cap aliment per si sol pot proporcionar tots. El pes adequat depèn de molts factors com ara el sexe , l’alçada, l’edat i la genètica. No hi ha aliments ” bons ” o ” dolents”.
Una alimentació saludable consisteix a ingerir una varietat d’aliments que et brindin els nutrients que necessites per mantenir-te sa, sentir-te bé i tenir energia. Aquests nutrients inclouen les proteïnes , els carbohidrats , els greixos , l’aigua, les vitamines i els minerals

Patir obesitat en els primers anys de la vida incrementa de forma important el risc de patir alteracions coronàries, cardíaques , metabòliques , articulars i algunes formes de càncer en arribar a l’edat adulta , a més d’hipertensió, artrosi, gota i trastorns psíquics , afegeix la especialista .

Les dades d’aquesta realitat de Catalunya poden llegir-se en aquest article de “El Periódico”. Continua la lectura de Els nens de famílies pobres pateixen el doble d’obesitat que els de les riques a Catalunya

Sobirania salvatge

Excel·lent article sobre el que mengem publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/biodiversidad-cultura_alimentaria_6_543555647.html).

Som el que mengem i el que l’autora de l’article posa al final ens hauria de fer canviar d’hàbits i d’actituds envers el que mengem. Així l’autora, amb molt d’encert, escriu:

” No debería hacerse negocio con una comida que no alimenta, o que destruye el territorio, o que nos hace perder el inmenso legado de biodiversidad y conocimiento adquirido a lo largo de la historia por nuestros antepasados. Debemos empezar a recuperar nuestra soberanía salvaje, es decir nuestra capacidad de alimentarnos con nutrientes de una tierra fértil, sin ningún aditivo, con una agricultura que sirva para producir alimento pero también para enriquecer la tierra, purificar el agua y restaurar la calidad del aire.”

Des del nostre centre fa anys ja que hem apostat per una  producció agroecològica – emmarcada evidentment dins del territori – per tal de solucionar els problemes derivats de l’actual model agroalimentari i social. Esperem que els futurs “pagesos i pageses” que surtin del nostre cicle agrari vagin estenent “el missatge” com una taca d’oli……. Continua la lectura de Sobirania salvatge