Arxiu d'etiquetes: hidrosfera

Canvi climàtic: butlleta a l’apagada de la vida a la Terra

Per primera vegada un vaixell travessa l’Àrtic a l’hivern sense un trencaglaç, ja que l’escalfament global fa que es desfacin els fulls de gel. L’encreuament de la regió polar es fa cada vegada més fàcil a causa de l’escalfament de les temperatures globals i la disminució del gel marí. El petrolier, que conté gas natural liquat, és el primer vaixell comercial que fa aquest encreuament únic durant els mesos d’hivern. El viatge és un moment significatiu en la història del canvi climàtic a l’Àrtic . Veure:

http://www.independent.co.uk/environment/arctic-sea-route-first-ship-no-icebreaker-winter-icebergs-ice-shelf-teekay-russia-a8208596.html

El canvi climàtic -contrari al que puguin dir per aquí els incrèduls o els que descreuen perquè els mouen interessos polítics i econòmics – existeix, i encara pitjor, afecta el planeta i amenaça la vida nostra vida. El canvi climàtic és una crisi moral que s’ha d’atendre de manera urgent.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=237958&titular=cambio-clim%E1tico:-boleto-al-apag%F3n-de-la-vida-en-la-tierra-

Difícil debe de ser para los escépticos creer que el vuelo migratorio de una mariposa en Occidente pueda generar –o al menos estar conectado con– un deslave en África o un tsunami en el Pacífico.

Lo que en teoría literaria aflora como eje de la narración rizomática, parece trasladarse también a la realidad más vívida del siglo XXI, en un mundo híperconectado por alguna ley de energía universal cuyo actor antagónico es el ser humano.

El cambio climático –contrario a lo que puedan decir por ahí los incrédulos o quienes descreen porque los mueven intereses políticos y económicos como sustrato– existe y aun peor, afecta al planeta y amenaza la vida en él.

Sin embargo, políticos como Donald Trump insisten en negar esa realidad que ha empezado a incidir sobremanera en el continente americano y, especialmente, en el propio país que preside el exmagnate del show.

Para citar ejemplos, no sobran dedos de las manos: en menos de un mes tres huracanes (Harvey, Irma y María) golpearon al gigante norteamericano. Quedó registrada como una de las peores temporadas ciclónicas del océano Atlántico que dejó más de 200 muertos, pérdidas billonarias y desplazamiento de miles de familias de sus hogares.

Ya se sabe, Estados Unidos es un país «riquísimo», pero mantiene una estela neocolonial que deja a oscuras a todo un continente, en particular la isla de Puerto Rico, que aún en los primeros días de este año estaba afectado en el 50 % de su servicio eléctrico, residuo de los huracanes Irma y María ¡Y todavía los ridiculiza el señor Trump tirándoles papel sanitario en las narices!

Como información de contexto, sépase que el pasado 28 de septiembre del 2017, en el diario El Cronista, la redactora Mónica Vallejos exponía que las pérdidas económicas asociadas a las catástrofes naturales intensificadas por la actividad humana en Estados Unidos podrían ascender a 360 000 millones de dólares por año en la próxima década, informó la ONG Fundación Ecológica Universal. La cifra representa más de la mitad del crecimiento de EE. UU. en 12 meses.

«A los daños producidos por tormentas extremas, huracanes, inundaciones, sequías e incendios, se suman los enormes costos sanitarios de la quema de combustibles fósiles. Los eventos meteorológicos son el resultado de factores naturales.

Sin embargo, el cambio climático inducido por la actividad humana ha alterado sustancial y de manera mensurable su intensidad y frecuencia», afirmó Robert Watson, exdirector del Panel Intergubernamental sobre Cambio Climático.

Incluso el Fondo Monetario Internacional se pronunció así: «los países pobres serán incapaces de enfrentar por sí solos los efectos económicos del calentamiento global sin un «esfuerzo global» de las economías desarrolladas». Calculó una pérdida estimada del 10 % de su producto per cápita hasta el 2100. Además, habría menor producción agrícola, una ralentización de las inversiones y daños a la salud.

Dado que las economías avanzadas y emergentes son las que han contribuido en gran medida al calentamiento global y se prevé que continúe, ayudar a los países de bajos ingresos a encarar sus consecuencias es un imperativo humanitario y una sensata política económica global.

Recientemente se disparó la alarma de tsunami en el Caribe cuando «tembló la tierra». Quiso decir quizá, bajo las plantas de los hombres y todo lo construido sobre ella, que estaba viva.

Fue como si hablara para ofrecer señales sobre un funesto futuro que no debería suceder: el apagón de la vida en la Tierra, la de la mayúscula, el hogar grande.

Para el organismo internacional que acuna a las naciones del orbe, la ONU, se trata de una prioridad. Titulares de medios internacionales expusieron el pasado año que «paz, desarme y cambio climático centran el discurso de Guterres en la ONU».

Allí insistió en el peligro representado por el cambio climático y en los millones de personas amenazadas por el fenómeno: «vemos el aumento de las temperaturas, la elevación del nivel del mar y la realidad de que los desastres naturales se han cuadriplicado desde 1970», dijo.

El Papa Francisco es otro de los actores internacionales que introdujo en su discurso el cambio climático. En su encíclica Laudato Si, (Alabado sea), un tratado de 180 páginas sobre medio ambiente, imputó a los poderosos y ricos por convertir la Tierra en un «montón de porquería».

Particularizó en el cuidado de la casa común porque «el cambio climático es una crisis moral que debe atenderse de manera urgente, y que hay un consenso científico sólido de que el calentamiento global es un fenómeno intangible».

Mucho tiempo antes, el líder histórico de la Revolución Cubana, Fidel Castro Ruz, considerado como una de las personalidades más influyentes del siglo XX, se adelantaba –no sin razón– a hablar del cuidado a la naturaleza en escenarios internacionales.

Entre sus contundentes frases está: «desaparezca el hambre y no el hombre». Quienes no lo suscriben tienen que ser ciegos. Y sordos.

darcy@granma.cu

Fuente: http://www.granma.cu/mundo/2018-01-21/cambio-climatico-boleto-al-apagon-de-la-vida-en-la-tierra-21-01-2018-22-01-35

Línies de costa en perill: la velocitat de pujada del nivell mundial al mar s’està accelerant

Un nou estudi de la NASA publicat ahir confirma les advertències duradores sobre l’augment dels oceans de l’IPCC i altres cossos de control del canvi climàtic. El que es va trobar, mirant cap enrere durant els últims 25 anys, no és només que els mars s’estaven pujant, sinó que es van incrementant a un ritme anual cada vegada més gran.

Si fem un cop d’ull al present, veiem que els oceans augmenten a un ritme de 3,3 mm per any . Si aquesta taxa es mantingués ferma, es traduiria a un augment de 33 centímetres per segle. O uns 1,1 peus. Es tracta d’un augment mitjà global, és clar. En llocs més vulnerables com Tidewater, VA o New Orleans o Miami, podria traduir-se a 2-3 peus a causa de condicions locals com la subsidència o el canvi de l’oceà actual.

Això és prou dolent. Però no és tota la història.

L”estudi de la NASA mostra que les taxes d’augment del nivell del mar estan accelerant a causa de la fusió de grans glaceres a Groenlàndia i l’Antàrtida. El factor clau d’aquesta massa fosa és humà, crema de combustibles fòssils i l’acumulació relacionada de diòxid de carboni que atrapen la calor a l’atmosfera. Els nivells d’aquest de diòxid de carboni aquest any arribaran a prop de 412 ppm l’abril-maig , un nivell no vist en 10-15 milions d’anys . Font de vídeo: NASA .) Continua la lectura de Línies de costa en perill: la velocitat de pujada del nivell mundial al mar s’està accelerant

Situació “catastròfica” per a l’aigua de Doñana

Tot i que portem cinc anys de denúncies pel greu assumpte del robatori d’aigua, les administracions donen passos molt lents amb accions massa tèbies. Aquesta situació il·legal unida a les baixes precipitacions i la sequera provoca un dany terrible a les llacunes.

http://www.publico.es/sociedad/robo-agua-situacion-catastrofica-agua-donana.html Continua la lectura de Situació “catastròfica” per a l’aigua de Doñana

El 80% de la contaminació plàstica marina procedeix de fonts terrestres

Són diminuts, però el problema que provoquen assoleix unes proporcions colossals a nivell global. Els microplàstics són un autèntic oceà de pol·lució, que sobretot contamina els mars. Una amenaça silenciosa que representa un greu problema per a la vida marina, a més de “plastificar” els nostres aliments i constituir un dels grans punts crítics de la contaminació del planeta.

Els microplàstics són absorbits pel plàncton i els peixos petits, així apareixen en blocs de gel a l’Àrtic, a qualsevol alçada a l’oceà i en pràcticament qualsevol platja del món.

http://www.salyroca.es/articulo/sal/80-contaminacion-plastica-marina-procede-fuentes-terrestres/20180207111059004276.html

La contaminación de nuestros mares es un problema creciente y en esta infografía deEunomia podéis apreciar de dónde vienen exactamente los plásticos, dónde acaban y el grado de importancia para empezar a concienciarse sobre nuestro impacto medioambiental marino.

80-contaminacion-plastica-marina-procede-fuentes-terrestres

El gráfico muestra que hasta el 80% de los plásticos de desecho proviene de fuentes terrestres. El otro 20% provendría de plásticos que se tiran ya en el mar, como material de pesca. Se considera que las emisiones de microplásticos varían de 0.5 a 1.4 millones de toneladas al año. Los neumáticos de los vehículos serían su máximo responsable, llegando a la impactante suma de 270 toneladas al año. Continua la lectura de El 80% de la contaminació plàstica marina procedeix de fonts terrestres

Yesa: el pantà de mai acabar quadruplica el seu cost

Quant costa la nostra seguretat? Un eventual trencament provocaria una catàstrofe susceptible de submergir mitja ciutat de Saragossa sota una làmina de més de tres metres d’aigua, segons les simulacions realitzades per un grup d’experts en geologia, similars, d’altra banda, a algunes estimacions que maneja la pròpia Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).

Les obres per recréixer l’embassament de Yesa i convertir-lo en el més gran del Pirineu, adjudicades per 113 milions el 2001, superen els 440 a afegir a una contracta de 6,4 per estabilitzar un vessant que ha de suportar la presa, la qual cosa augmenta els dubtes sobre seva seguretat.

http://www.publico.es/sociedad/yesa-pantano-acabar-cuadruplica-coste.html

Yesa se está convirtiendo en el pantano de nunca acabar: ni terminan las obras para recrecer la presa ni finaliza el simultáneo aumento de su coste. Una nueva contrata de 6,4 millones de euros eleva la factura de las obras a 440 millones, prácticamente el cuádruple de los 113 por los que en 2003 fueron adjudicados los trabajos para convertir el viejo embalse, en servicio desde 1959 y con capacidad para almacenar 447 hectómetros cúbicos de agua, en el mayor del Pirineo con espacio para 1,08 billones de litros tras añadir 22 metros los 76 de su presa. Continua la lectura de Yesa: el pantà de mai acabar quadruplica el seu cost

Les conseqüències de la gestió de l’aigua davant de la sequera a Espanya.

Els embassaments de bona part d’Espanya no havien estat tan buits des de la dura sequera de 1995. Aquests dos últims dies ha plogut i nevat en relatives cotes baixes, mal temps diem, però això no ha de fer-nos oblidar la necessitat que estem d’aigua i el beneficiós que ha estat aquesta borrasca. Passem d’un extrem a un altre.

No és possible que la situació de sequera de 2017 ens hagi agafat per sorpresa, ja que són un fenomen recurrent a les nostres contrades. El canvi climàtic tan reconegut per tots és el que es troba darrere de la reducció tan intensa de les pluges. La gestió de l’aigua, però, segueix sent pèssima.

Per (*) Alberto Fernández Lop (F.Alternativas)

http://www.efeverde.com/blog/creadoresdeopinion/las-consecuencias-la-gestion-del-agua-frente-la-sequia-espana-alberto-fernandez-lop-f-alternativas/

Esta conocida disminución paulatina de aportaciones no ha supuesto que se hayan tomado medidas para prevenir los posibles efectos de una posible situación de escasez de precipitaciones como la que ocurrió el año pasado. Esta no ha hecho otra cosa que confirmar la tendencia a la baja, en amplias zonas de la Península Ibérica. Como consecuencia, en el año recién terminado los embalses de buena parte de España no habían estado tan vacíos desde la dura sequía de 1995. Continua la lectura de Les conseqüències de la gestió de l’aigua davant de la sequera a Espanya.

Com va afectar la Petita Edat de Gel a Espanya?

Des de finals del segle XIV fins al XIX, entre 1300 i 1850 es van desenvolupar intenses i recurrents onades de fred. A partir de 1850 es produeix augment esglaonat gradual de la temperatura d’aproximadament 1 ° C. En l’estudi es detallen episodis d’inundacions extremes, episodis de baixes temperatures que sovint anaven acompanyades de nevades que desencadenaven allaus catastròfics. La situació del clima espanyol en l’actualitat és una altra història.

http://www.cazatormentas.com/afecto-la-pequena-edad-del-hielo-espana/

¿Cómo afectó la Pequeña Edad de Hielo a España? Un estudio de investigación ha analizado los efectos del periodo frío reciente más importante de nuestra historia, el cual se desarrolló desde finales del siglo XIV hasta el XIX, entre 1300 y 1850. Continua la lectura de Com va afectar la Petita Edat de Gel a Espanya?

Més de la meitat dels aiguamolls espanyols d’importància internacional presenten un estat pobre o molt pobre

Els aiguamolls estan entre les primeres víctimes naturals del canvi climàtic. Espanya és el tercer país del món amb més espais reconeguts per la Convenció Ramsar: 74 àrees, però 38 pateixen un deteriorament notable, segons l’avaluació de SEO / Birdlife.

La gestió de l’aigua, la contaminació i l’urbanisme són les majors pressions sobre aquests hàbitats.El canvi climàtic i els seus períodes de sequera en zones seques influeixen en l’empobriment dels aiguamolls mediterranis

http://www.eldiario.es/sociedad/humedales-espanoles-importancia-internacional-pobre_0_734576933.html

España es el tercer país del mundo con más zonas húmedas de importancia ambiental reconocidas internacionalmente. Solo México y Reino Unido tienen más humedales incorporados a la Convención Internacional Ramsar. Sin embargo, de las 74 áreas españolas, 38 presentan un estado pobre o muy pobre según la revisión de los hábitats llevada a cabo por SEO/Birdlife. Continua la lectura de Més de la meitat dels aiguamolls espanyols d’importància internacional presenten un estat pobre o molt pobre

El 2017, els oceans van ser, amb diferència, els més calorosos registrats

Entre els científics que treballen sobre el canvi climàtic, potser la informació més esperada cada any és quant s’ha escalfat la Terra. Aquesta informació només pot provenir dels oceans, ja que gairebé tota la calor s’emmagatzema allà. Si volem comprendre l’escalfament global, primer hem d’entendre l’escalfament de l’oceà.

El calor específic és la quantitat de calor que es necessita per unitat de massa per elevar la temperatura un grau Celsius. El calor específic de l’aigua és 1 caloria / gram. L’aigua és una de les substàncies amb major calor específic i per això és que l’aigua juga un paper molt important perquè regula la temperatura. L’elevat calor específic de l’aigua es deu al enllaç d’hidrogen. És a dir que per augmentar l’energia mitjana de les seves molècules, s’han de trencar molts ponts intermoleculars. Les grans quantitats de calor que l’aigua pot absorbir es fa servir per trencar els ponts d’hidrogen intermoleculars i no per augmentar o disminuir la temperatura dràsticament.  Aquesta propietat és fonamental per als éssers vius ja que gràcies a això, l’aigua redueix els canvis dràstics de temperatura per ser un bon regulador tèrmic.

Aquesta important informació sobre l’oceà va ser llançada dijous per un equip d’investigadors de classe mundial procedent de la Xina. Els investigadors (Lijing Cheng i Jiang Zhu) van trobar que els 201 m d’altitud (més de 6000 peus) d’aigües oceàniques van ser molt més càlids el 2017 que l’any més càlid anterior. Es mesura l’energia tèrmica a Joules. Resulta que 2017 va ser un any rècord, 1.51 × 1022 Joules més calent que qualsevol altre any. Per comparar, la generació elèctrica anual a la Xina és 600 vegades més petita que l’augment de calor a l’oceà.

Els autors proporcionen una llarga història de calor oceànic, que es remunta a finals dels anys cinquanta. Aleshores hi havia prou sensors de temperatura de l’oceà per obtenir una avaluació precisa de la calor dels oceans. Els resultats es mostren a l’article següent. El gràfic mostra la calor de l’oceà com una “anomalia”, que significa un canvi des de la seva línia de base de 1981-2010. Les columnes en blau són més fredes que el període 1981-2010, mentre que les columnes en vermell són més càlides que en aquest període. La millor manera d’interpretar aquest gràfic és notar l’augment constant de la calor de l’oceà durant aquest llarg període de temps.

https://amp.theguardian.com/environment/climate-consensus-97-per-cent/2018/jan/26/in-2017-the-oceans-were-by-far-the-hottest-ever-recorded?__twitter_impression=true

Among scientists who work on climate change, perhaps the most anticipated information each year is how much the Earth has warmed. That information can only come from the oceans, because almost all heat is stored there. If you want to understand global warming, you need to first understand ocean warming. Continua la lectura de El 2017, els oceans van ser, amb diferència, els més calorosos registrats

3 raons que expliquen perquè 2017 va ser l’any més càlid sense l’efecte de “el Niño”

“El Niño” és el fenomen natural centrat en l’Oceà Pacífic tropical que provoca un augment de les temperatures a tot el món. L’agència espacial ha fet una anàlisi estadística diferent al d’altres institucions meteorològiques en què per primera vegada corregeix els efectes que aquest fenomen té en la mitjana global. D’aquesta manera 2017 es converteix en l’any més càlid des que es tenen dades.

http://www.bbc.com/mundo/noticias-42747562

Que la temperatura de nuestro planeta sigue aumentando es un hecho comprobado. Pero que lo hace incluso sin la influencia de El Niño es una novedad para los científicos.

Las cifras difundidas este jueves por la NASA, la agencia espacial de EE.UU., certifican que en 2017 la temperatura media global subió en 0,9 grados centígrados. Continua la lectura de 3 raons que expliquen perquè 2017 va ser l’any més càlid sense l’efecte de “el Niño”