Arxiu d'etiquetes: hidrosfera

Les fortes pluges tallen a Andalusia quatre línies de Renfe i quinze carreteres

Passem de la sequera a la inundació. Són les conseqüències a la península ibèrica del canvi climàtic.  Vinaròs va patir aquest divendres el major episodi de quantitat d’aigua caiguda en la història d’Espanya, amb gairebé 400 l / m2 i d’ells, 159 l / m2 en una hora.

El municipi de Castelló va viure entre les 18.00 i les 19.00 hores de divendres unes pluges que, segons l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), és el valor més alt mai mesurat des que es prenen registres a Espanya. veure https://www.publico.es/sociedad/m-ambiente/gota-fria-vinaros-supera-record-historico-espana-lluvia-acumulada-hora.html

https://www.publico.es/sociedad/m-ambiente/gota-fria-fuertes-lluvias-cortan-andalucia-cuatro-lineas-renfe-quince-carreteras.html

Las fuertes lluvias que desde anoche afectan a la comarca de Antequera (Málaga) y a la Sierra Sur de Sevilla han obligado a cerrar totalmente al tráfico por inundación una quincena de carreteras, además de dificultar la circulación en las localidades malagueñas de Ronda y Antequera.

Además, Renfe ha suprimido desde primera hora de la mañana de este domingo el servicio en cuatro líneas de Media Distancia en Andalucía al encontrarse interrumpida la circulación ferroviaria en distintos puntos del recorrido por fuertes lluvias.

“Hasta el momento, resulta inviable la alternativa del desplazamiento por carretera debido a las inundaciones de las mismas”, ha lamentado la empresa ferroviaria en una nota, en la que ha especificado que las líneas interrumpidas son Sevilla-Granada, Sevilla-Málaga, Málaga-Ronda y Granada-Algeciras (Cádiz).

En cuanto a los servicios de Larga Distancia, se han visto afectados los Altaria Algeciras-Madrid y las conexiones Madrid-Granada. En ambos casos, Renfe prevé ofrecer un plan alternativo de transporte por carretera en los tramos en los que sea posible, y continuar hasta Madrid en servicios por vía de Alta Velocidad.

Los cortes en las carreteras de Andalucía

Según la Dirección General de Tráfico (DGT), en la provincia de Málaga están cortadas al tráfico la A-7278 a altura de Teba entre el kilómetro 0 y el 10, la MA-6404 a la altura de Campillos en sus nueve primeros kilómetros y la A-384 en esta misma localidad desde el kilómetro 121 hasta el 122.

También están cortadas la A-3578 en Carratraca, del kilómetro 25 al 26, la MA-5401 en Casarabonela entre el 18 y el 19, y a la altura de Sierra de Yeguas las carreteras A-7279 del kilómetro 0 al 15 y la A-365 del kilómetro 5 al 10.

En la provincia de Sevilla, está cortado por inundación el carril derecho de la autovía A-92 en el kilómetro 119,5 en La Roda sentido Málaga, mientras que la A-406 está totalmente cerrada entre el kilómetro 45 y el 57 a la altura de Saucejo. Permanece también cortada por inundación la SE-9205 a la altura de El Rubio, desde el kilómetro 0 hasta el 12, así como la A-388 en la misma localidad desde el kilómetro 4 hasta el 22.

Tampoco se puede circular por la carretera A-407 a la altura de Osuna, entre el kilómetro 2 y el 20, en ninguno de los dos sentidos, ni en la SE-8202, en el mismo municipio, entre el kilómetro 0 y el 17,4.

Las lluvias han afectado asimismo a la provincia de Cádiz, donde está cortada en ambos sentidos la carretera CA-9104 en Zahara, y a la de Almería, donde está cerrada la AL-7107 desde el kilómetro 2,5 en Garrucha hasta el kilómetro 5 en Villaricos.

La pesca d’un petit crustaci posa en risc la creació de la major reserva marina del món a l’Antàrtida

La Comissió de l’Antàrtic decideix si blindar ambientalment 1,8 milions de km2 de la mar de Weddell. Difícil equilibri però necessari per a la nostra pròpia supervivència . Les reticències arriben dels estats com Noruega o els Estats Units amb interessos en la pesca de krill, un crustaci el mercat s’expandeix per a la creació de complements a força d’omega 3. Espanya votarà a favor de la proposta, però la declaració precisa el consens dels 29 països. Una objecció impedeix l’acord

https://www.eldiario.es/sociedad/santuario-antartico_0_826617557.html

La explotación de un pequeño crustáceo de apenas seis centímetros, pero creciente interés comercial tiene en vilo la creación de la mayor reserva marina del mundo. La Comisión del Antártico debe decidir en unos días si declara 1,8 millones de km2 de océano alrededor de la Antártida como reserva marina. La propuesta, que parte de Alemania, supondría convertir el mar de Weddell en un santuario oceánico frente a la pesca industrial, la minería en profundidad o el tráfico marítimo. España apoyará la declaración de reserva marina durante la conferencia que se celebra en Australia del 22 de octubre al 2 de noviembre.  Continua la lectura de La pesca d’un petit crustaci posa en risc la creació de la major reserva marina del món a l’Antàrtida

El que cal saber sobre el canvi climàtic i com combatre’l

Article de  New York Times de Justin Gillis que resumeix la situació actual i dona una versió general mundial. Milers de persones ja estan morint a causa de les ones de calor que han agreujat l’escalfament global. El canvi climàtic sembla tan imparable … què puc fer jo?

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=247919&titular=lo-que-debes-saber-sobre-el-cambio-clim%E1tico-y-c%F3mo-combatirlo- Continua la lectura de El que cal saber sobre el canvi climàtic i com combatre’l

El gel de l’Antàrtida cau al segon mínim històric en 40 anys

Any rere any es baten rècords, rècords que no són bons per a la nostra manera de vida, i romanem impassibles, com la granota tancada a la qual li van pujant la temperatura fins que es socarra i no se n’adona. L’única diferència és que nosaltres sí que ens adonem però no volem veure-ho.

https://www.elperiodico.com/es/medio-ambiente/20181018/hielo-antartida-minimo-historico-7095529

La extensión del hielo marino en la Antártida durante el mes pasado fue la segunda más baja desde que el registro histórico por satélite comenzara en 1979, con una media de 17,88 millones de kilómetros cuadrados, lo que supone 0,61 millones de kilómetros cuadrados menos que el promedio entre 1981 y el 2010.

Así lo asegura la agencia estadounidense NOAA (Administración Nacional Oceánica y Atmosférica) en su último resumen climatológico mensual de hielo y nieve en la Tierra, a partir de datos del Centro Nacional de Datos de Hielo y Nieve (NSIDC, por sus siglas en inglés). Continua la lectura de El gel de l’Antàrtida cau al segon mínim històric en 40 anys

Així es va viure el pas de Leslie per Portugal: “L’edifici es movia, va ser un malson”

Ara Leslie entra a Zamora amb vents de 96 km / h després de deixar 27 ferits i centenars de milers de persones sense llum a Portugal.

Veure  http://www.elmundo.es/espana/2018/10/14/5bc2e4a1e5fdea5f738b45f6.html

L’huracà Leslie ha deixat 27 ferits i més de mig centenar de persones desallotjades de cases seriosament danyades en el seu pas per Portugal. Centenars de milers de persones estan sense llum i EDP, l’empresa energètica a càrrec de la distribució elèctrica al país veí, reconeix que els danys al sistema són tan greus que no pot pronosticar quan tindran el servei estable

Veïns i turistes de la localitat lusitana de Figueira da Foz relaten els incidents ocasionades per la tempesta: 27 ferits lleus, més de 60 persones desallotjades, aparadors i finestres trencades, arbres caiguts i cotxes danyats.

https://www.publico.es/actualidad/tormenta-leslie-vivio-paso-leslie-portugal-edificio-movia-pesadilla.html

http://www.elmundo.es/internacional/2018/10/14/5bc30478e5fdea711b8b45cf.html

Figueira da Foz, uno de los más populares destinos turísticos de la costa portuguesa, fue castigado con dureza por la tormenta Leslie, que dejó en la ciudad vientos de hasta 176 kilómetros por hora y sumió a los vecinos en “una pesadilla“.

Hacia la medianoche, cuando el viento arreció, “cortaron la luz, cerramos todo, las ventanas se movían, el edificio se movía, hasta que nos dimos cuenta de que una de las ventanas de un cuarto se estaba despegando”, relató a Efe una turista española que pasa unos días de vacaciones en un apart-hotel de Figueira. Continua la lectura de Així es va viure el pas de Leslie per Portugal: “L’edifici es movia, va ser un malson”

Les construccions en les lleres: un dany ambiental i un risc per a les persones

Des de l’any 1962, que jo recordi, de tant en tant ens penedim de construir on ho hem fet perquè correspon a la llera d’una riera o un torrent antic, però no escarmentem i tornem amb la especulació immobiliària que enriqueix a uns pocs i mata altres.

És un mal endèmic de la Mediterrània. Cal no oblidar que a mitjà termini no podem preveure on plourà, ni quan ni quant, però el que si sabem és per on va a córrer l’aigua.

https://blogs.publico.es/ecologismo-de-emergencia/2018/10/13/las-construcciones-en-los-cauces-un-dano-ambiental-y-un-riesgo-para-las-personas/

 Coordinador del Área de Aguas de Ecologistas en Acción

Imagen de Europa Press

A mediados de los años 90, empezamos a denunciar la construcción de viviendas y otro tipo de edificaciones en los cauces y zonas de influencia directa de los mismos pues, aparte de dañar gravemente a los ecosistemas fluviales, supone un riesgo para la vida de las personas que las habitan. Continua la lectura de Les construccions en les lleres: un dany ambiental i un risc per a les persones

L’huracà Leslie podria tocar terra a Andalusia i Canàries en les pròximes hores

Cada vegada és un pas més en l’increment de temperatures marines . Mai abans havíem de pensar si el que tocarà a Lisboa serà un huracà de grau 1 o una tempesta tropical. Serà la primera vegada que un huracà arribi a Europa en tota la història coneguda. Si les previsions són certes tocaria terra com a huracà de grau 1, per primera vegada. A  Catalunya arribaria com a llevantada amb molta pluja.  S’esperen ratxes superiors a 80 km / h; i pluges intenses, de 75 a 100 l / m2 en 24 hores, a l’oest peninsular al llarg d’aquest diumenge.

L’huracà ‘Leslie’ procedent de l’Atlàntic impactarà a Espanya en les pròximes hores. El Centre Nacional d’Huracans, responsable de la predicció dels ciclons tropicals a l’Atlàntic Nord, va indicar en un primer moment que ‘Leslie’ s’allunyava de Canàries en direcció al golf de Cadis, per després actualitzar la trajectòria del nucli tempestuós una mica més al nord. Allà es preveu que es converteixi en borrasca extratropical afectant al sud-oest de la Península Ibèrica i Extremadura, principalment. En l’últim informe de l’Agència Estatal de Meteorologia s’informa que ‘Leslie’ podria arribar a la Península Ibèrica la mitjanit de dissabte a diumenge, entrant per l’oest peninsular, sense precisar més. En l’últim mapa de previsió l’entrada es produiria per Lisboa.

https://www.elconfidencial.com/espana/2018-10-13/el-huracan-leslie-podria-tocar-tierra-en-espana-en-las-proximas-horas_1629858/

TIEMPO DE LECTURA2 min

El huracán Leslie podría alcanzar la península Ibérica la media noche del sábado al domingo, según ha informado la Agencia Estatal de Meteorología (AEMET), que prevé que entre por el oeste peninsular. En concreto, el Centro Nacional de Huracanes de Miami ha informado que podría alcanzar el golfo de Cádiz y extenderse a la zona marítima de San Vicente, con precipitaciones que alcanzarían Extremadura, Andalucía y el área del Estrecho.

Este organismo, que es el máximo responsable del seguimiento de ciclones tropicales en el Atlántico norte, precisa que desde esta madrugada Leslie está afectado a la zona marítima de Madeira. La AEMET advierte de la posibilidad de vientos muy fuertes, con rachas superiores a 80 km/h; y lluvias intensas, de 75 a 100 l/m2 en 24 horas, en el oeste peninsular a lo largo de este domingo.

AEMET

@AEMET_Esp

La última predicción del @NHC_Atlantic se decanta por el acercamiento del ciclón tropical a la península Ibérica."</p

El canvi climàtic fa a Espanya encara més vulnerable a les inundacions

La riuada de Sant Llorenç deixa 12 morts i un desaparegut a data d’avui . Són uns 2.000 morts per crescudes des del s.XX, més que terratrèmols, onades de calor o temporals marítims

Els científics han avisat de l’increment del risc d’inundacions que comporta el canvi climàtic per la “esperada concentració de les pluges”.

A més ha augmentat la vulnerabilitat per l’ocupació urbanística de zones de risc davant una precipitació que causi inundacions sobtades. L’augment de la superfície impermeabilitzada per desenvolupaments urbanístics fa que el vessament sigui més gran.

https://www.eldiario.es/sociedad/inundaciones-desastre-natural-victimas-Espana_0_823468497.html

Las inundaciones, como la vivida en Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca), son el desastre natural que más muertes causan en España. Más que los terremotos, las olas de calor, los temporales marítimos o los vendavales. En el Llevant mallorquí han perdido la vida 10 personas. Un total de 329  fallecieron por crecidas de agua entre 1995 y 2015, un cuarto de todas la muertes por fenómenos catastróficos, según los datos del Ministerio del Interior. Desde que comenzó el siglo XX, unas 2.000 víctimas mortales. Y más de 100.000 evacuados. Continua la lectura de El canvi climàtic fa a Espanya encara més vulnerable a les inundacions

El col·lapse del volcà Etna podria desencadenar tsunamis mortals

La força de la gravetat està arrossegant a l’Etna cap al mar, el que planteja la possibilitat que el flanc del volcà actiu pugui patir algun dia un col·lapse catastròfic. Això sí, no hi ha indicis que tal col·lapse sigui imminent, però una nova investigació ha descobert que el flanc sud-est del volcà italià s’està movent tant per sobre del sòl com per sota del mar. Aquests moviments evidencien que el risc de col·lapse és més gran del que es creia anteriorment, expliquen els científics del Centre Helmholtz de GEOMAR Helmholtz a Kiel (Alemanya) a la revista Science Advances.

Així, en el futur, el perill d’aquest volcà no seria el foc, sinó l’aigua, ja que la Muntanya Etna, situat a l’illa italiana de Sicília, s’està lliscant lenta i inevitablement cap al Mar Mediterrani, un moviment creixent que els científics s’han observat durant dècades.

L’Etna és el volcà més inquiet d’Europa. Aquesta muntanya ha experimentat períodes actius des de 6.000 a.C. i actualment es troba en un cicle d’erupció actiu des del setembre del 2013, segons el Programa de Vulcanisme Global de la Institució Smithsoniana.

Els investigadors que utilitzen dades de satèl·lits  i mesuraments de GPS també han observat que el flanc sud-est de la Muntanya Etna s’ha desplaçat cap al mar durant almenys 30 anys. Al març, científics de l’Open University (Regne Unit) van exposar que el pendent es va moure una mitjana de 14 mil·límetres cada any només entre 2001 i 2012.

https://www.muyinteresante.es/naturaleza/articulo/el-colapso-del-volcan-etna-podria-desencadenar-tsunamis-mortales-721539245078

El Etna amenaza con derrumbarse

https://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20181010/452289348712/volcan-etna-colapso-gravedad.html Continua la lectura de El col·lapse del volcà Etna podria desencadenar tsunamis mortals

Rius atapeïts de fòsfor

El dilema és el següent: els éssers humans necessiten menjar, però necessiten aigua neta, però el cultiu d’aliments requereix fòsfor que contamina l’aigua quan surt de la conca i contamina els ecosistemes aquàtics adjacents

L’eutrofització és el procés de contaminació més important de les aigües en llacs, basses, rius, embassaments, etc. Aquest procés està provocat per l’excés de nutrients a l’aigua, principalment nitrogen i fòsfor, procedents majoritàriament de l’activitat de l’home.

L’excés de nutrients fa que les plantes i altres organismes creixin en abundància. Durant el seu creixement i putrefacció, consumeixen gran quantitat de l’oxigen dissolt i aporten matèria orgànica (fang) en abundància.

L’eutrofització afecta la qualitat de les aigües ja que en augmentar la podridura i esgotar l’oxigen, les aigües adquireixen una olor nauseabunda. L’olor d’aquestes aigües pot ocasionar pèrdues econòmiques (turisme, àrees que perden valor …), problemes respiratoris i el seu consum pot ocasionar problemes sanitaris a les persones de la zona.

També pot afectar la producció piscícola d’una zona, ja sigui aquesta extracció o mitjançant el cultiu. L’aqüicultura pot produir una major aportació de nutrients a les aigües circumdants de manera que han de ser supervisades i gestionades amb delicadesa.

Per primera vegada s’ha quantificat la quantitat màxima de nutrients, específicament el fòsfor, que poden acumular-se en una conca abans de col·lapsar i contaminar els ecosistemes riu avall. La quantitat de llindar mitjana és de 2,1 tones per quilòmetre quadrat de terra, estimen els investigadors la Université de Montréal en el seu estudi publicat aquest dilluns a ‘Nature Geoscience’. “Més enllà d’això, l’entrada de fòsfor a les conques hidrogràfiques provoca una acceleració significativa de la pèrdua (de fòsfor) en el vessament”.

https://www.iagua.es/noticias/sewervac-iberica/eutrofizacion-causas-consecuencias-y-soluciones

https://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/188393/Rios-atiborrados-de-fosforo

Por primera vez se ha cuantificado la cantidad máxima de nutrientes, específicamente el fósforo, que pueden acumularse en una cuenca antes de colapsar y contaminar los ecosistemas río abajo. La cantidad de umbral promedio es de 2,1 toneladas por kilómetro cuadrado de tierra, estiman los investigadores la Université de Montréal en su estudio publicado este lunes en ‘Nature Geoscience’. “Más allá de esto, la entrada de fósforo a las cuencas hidrográficas provoca una aceleración significativa de la pérdida (de fósforo) en la escorrentía”, añade. Continua la lectura de Rius atapeïts de fòsfor