Arxiu d'etiquetes: hidrosfera

El raig, el cicló, el tornado i la pedregada més mortals des de 1873

El problema del canvi climàtic no és merament un problema meteorològic, constitueix un problema central del desenvolupament, tant dels països industrials com en vies de desenvolupament. En aquesta situació els fenomens severs del clima són més freqüents.

És la primera vegada que l’Arxiu de Fenòmens Meteorològics i Climàtics Extrems de l’OMM ha inclòs aquests ‘rècords mundials’, que s’afegeixen als de temperatures màximes i mínimes, precipitació a escala mundial, la pedra més pesat, el període de sequera més prolongat, la ràfega de vent més fort, el llampec més durador i la major altura significativa d’onada.

http://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/ciencia/2017/05/18/591d8f70e2704e2e5a8b45af.html Continua la lectura de El raig, el cicló, el tornado i la pedregada més mortals des de 1873

El Tajo entra en coma: ja no hi ha aigua per transvasar

L’aparició de peixos morts i grans taques de color verd dispara les alarmes. Els embassaments de capçalera han perdut més de 14 hectòmetres cúbics en només una setmana, situant-se en el 15% de la seva capacitat total i per sota del llindar mínim premés per transvasar

Els recursos que tenim són els que són i no hi ha més. Com va dir Darwin l’espècie que sobreviu és la que s’adapta als canvis, ¿serem capaços nosaltres de adaptar-nos als recursos del nostre planeta sense malgastar-los?

http://www.periodicoclm.es/articulo/agricultura/rio-tajo-entra-coma-no-agua-trasvasar-peces-muertos-manchas-verdes-toledo/20170508202221006840.html

TOLEDO.- Situación de alerta en los pantanos de la cabecera del Tajo. El agua embalsada en Entrepeñas y Buendía ha bajado 14,19 hectómetros cúbicos respecto a la semana pasada, situándose en 378,497 hectómetros cúbicos, por debajo así del umbral mínimo no trasvasable de 400 hectómetros cúbicos.  Continua la lectura de El Tajo entra en coma: ja no hi ha aigua per transvasar

Efectes sobre la salut i el medi ambient dels abocadors

La gestió dels residus que generem és un gran problema, pel seu risc i perillositat, però no som moltes vegades conscient.
L’emmagatzematge de residus químics pot desembocar en efectes explosius com és el cas de les explosions produïdes avui en un nau d’Arganda del Rey.(Veure http://www.ccma.cat/324/15-ferits-per-diverses-explosions-en-una-nau-amb-residus-quimics-a-arganda-del-rey/noticia/2786840/ )

Per altra banda l’existència d’abocadors, emmagatzematges de tot tipus de residus permanents al llarg i ample del planeta, planteja una sèrie de problemes, que afecten els residents que viuen al seu voltant, disminuint de forma dràstica la seva qualitat de vida, però també danyen al Medi Ambient circumdant, a la flora i a la fauna, segons indicacions de l’ONU

http://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/135568/Efectos-sobre-la-salud-y-el-Medio-Ambiente-de-los-Vertederos

Microbios, bacterias, parásitos La fermentación de los residuos domésticos orgánicos crea condiciones favorables para la supervivencia y el crecimiento de patógenos microbianos, que propagan enfermedades infecciosas, especialmente del tipo gastrointestinal, dermatológico y/o afecciones del sistema respiratorio y cardíaco. En las cercanías de estos vertederos es posible la presencia de enfermedades como el cólera, la disentería, la parasitosis, la fiebre tifoidea y las infecciones de la piel. Además, en estos sitios proliferan las moscas, cucarachas, mosquitos, ratas y palomas, que también son portadores y transmisores de varias afecciones (leptospirosis, dengue, filariasis, etc.).

Continua la lectura de Efectes sobre la salut i el medi ambient dels abocadors

Un iceberg de la mida de l’illa de Mallorca, a punt de separar-se de l’Antàrtida

 - rtvcyl.es

Fa tres anys es va formar una esquerda a la plataforma de gel Larsen C que ha acabat de trencar-aquest mes, el que donarà lloc a la formació d’un iceberg de 3.000 quilòmetres quadrats.

Mentre que un iceberg gran que es trenca d’un prestatge de gel com Larsen és un procés rutinari que no augmenta el nivell de la mar, aquesta esquerda es vigila de prop perquè podria ser un pas en la desintegració completa de la plataforma de gel interior. Les barreres de gel ajuden a mantenir les glaceres terrestres al seu lloc, i és la pèrdua d’aquest gel terrestre el que augmenta el nivell.

http://www.rtvcyl.es/noticia/D8F53F58-AB77-4FC5-46090EAB10FE6C39/20170417/iceberg/tama%C3%B1o/isla/mallorca/punto/separarse/antartida

  • En 2014 una grieta comenzó a extenderse a través de la plataforma de hielo Larsen C, una enorme plancha de hielo flotante en la Península Antártica. Ahora sólo esta a 16 kilómetros del mar abierto

Continua la lectura de Un iceberg de la mida de l’illa de Mallorca, a punt de separar-se de l’Antàrtida

El cicle polític de l’aigua

De la mateixa manera que hi ha un cicle hidrològic de l’aigua, composat per un subcicle extern i un subcicle intern (veure Fig 1), també – i per desgràcia – hi ha un cicle polític de l’aigua. Aquest el podem definir com un cicle en el qual de les tres fases principals del subcicle extern – evaporació, condensació i precipitació – tant sols es compleix la primera: l’aigua s’evapora i desapareix per a benefici d’uns pocs.

Resultat d'imatges de ciclo hidrologico interno del agua

Fig. 1. Cicle hidrològic de l’aigua format pel subcicle extern i l’intern. Tradicionalment, i de forma errònia, tant sols ens expliquen el subcicle extern (error present en gairebé tots els llibres de text i de divulgació de la geologia).

Tot i semblar – que ho és – un article (publicat al diari “Público” (veure http://ctxt.es/es/20170412/Politica/12150/agua-privatizacion-Agbar-catalunya.htm))) de caire polític, avui el penjo per la seva gran incidència en el medi ambient.

En destaco dos paràgrafs (per ser breu en la introducció):

“Como la sanidad, el agua es un recurso que forma parte del núcleo duro del pilar social del Estado. En la escuela se estudia que el ciclo del agua se compone de tres fases: evaporación, condensación y precipitación. Estas fases tienen su contrapartida en el ciclo político, donde sin embargo sólo se ha importado la primera (en su uso figurado) para explicar la desaparición milagrosa del dinero, un hecho, digamos de paso, que supone una violación flagrante del primer principio de la termodinámica. Vamos a esbozar a partir de una anécdota las fases del ciclo político del agua.”

“El agua es un bien escaso que dentro de muy poco tiempo no podrá sostenerse. Eso de los usos generales, gratuitos, a los que todos, más nuestros abuelos que nosotros, estábamos acostumbrados, no será posible. Por eso debemos trabajar todos juntos en una única dirección, poner en común obligaciones, necesidades y esos problemas que tiene el poder judicial para aplicar la normativa. No es sencillo. Hacer llegar esas dificultades al sector económico o al sector que se ocupa de la gestión de las aguas tiene su importancia y su valor”. (Atlántica, julio 2016)

Com sempre val a dir que si ho violem canviar …”haurem de canviar de sistema econòmic”. Continua la lectura de El cicle polític de l’aigua

El brexit geològic que va separar el Regne Unit d’Europa

Ara que s’ha posat de moda el terme Brexit, val a dir que el Regne Unit ja es va separar “geologicament parlant” d’Europa molt abans del moment actual. En un article publicat a revista Nature Communications (veure http://www.nature.com/articles/ncomms15101), i del que se’n ha fet ressò SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/El-brexit-geologico-que-separo-Reino-Unido-de-Europa), podem llegir com va succeir aquest “Brexit 1.0”.

El Regne Unit que estava “unit” a Europa durant la darrera glaciació, va separar-se per efecte de grans inundacions que es van produir en la fusió de les masses de glaç. Inundacions que van originar “el canal de la mancha” i “l’estret de Dover”, separant el Regne Unit de França.

CIENCIAS NATURALES: Ciencias de la Vida Continua la lectura de El brexit geològic que va separar el Regne Unit d’Europa

Risc geosfèric: inundacions i allaus causen centenars de morts i ferits a Colòmbia.

Entenem per risc geològic la probabilitat de que un determinat fenomen geològic (terratrèmol, volcà, allau, inundació…) succeeixi en un determinat indret i temps i provoqui danys i pèrdues a la humanitat.

Matemàticament podem definir el risc com: RISC = PERILLOSITAT x VULNERABILITAT x EXPOSICIÓ (Fig. 1.).

Resultat d'imatges de riesgo geologico

Fig.1. Concepte de Risc.

Com que reduir la perillositat, la vulnerabilitat o l’exposició a 0 és impossible, el risc mai pot ser 0. És a dir, cal acceptar sempre que qualsevol activitat humana comportarà un cert risc. El que és tracta és de minimitzar aquest fins a un límit assumible. Límit que dependrà de les pèrdues, tant en vides com econòmiques, que calculem que aquest pot arribar a comportar. Com és evident sempre es tracta d’evitar les pèrdues humanes i reduir al màxim les pèrdues econòmiques.

Els riscos geològics poden classificar-se en (Fig. 2):

Resultat d'imatges de clasificacion riesgos geologicos

Fig. 2. Classificació dels Riscos geològics.

En el cas de la notícia publicada al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/mas-centenar-muertos-avalancha-mocoa.html), podem llegir com els morts, ferits i pèrdues econòmiques han estat lligades en principi a riscos geològics naturals (externs). En aquest cas per allaus i avingudes fluvials.

La pregunta com sempre és o hauria de ser, podria haver-se evitat?. En aquest cas, com en molts altres, la resposta és si. La població estava edificada dins de la zona d’influència dels tres cursos fluvials de la zona. El resultat després de fortes pluges que han comportat una crescuda intensa del cabdal dels rius ha estat que aquests ocupessin el seu llit d’inundació. Llit que havia estat envaït `per les edificacions humanes que, com és evident, han estat afectades per la ocupació de les aigües i materials arrossegats del seu espai habitual en períodes de crescuda. Per tant, al final estem parlant d’un risc natural que l’acció humana ha acabat amplificant per la seva mala gestió del territori. El resultat, morts que podrien haver-se evitat amb una correcta planificació del territori. Planificació que comença per l’elaboració de mapes de risc on es poden visualitzar les zones de risc per tal de poder fer l’ordenació de forma correcta (Fig. 3) Continua la lectura de Risc geosfèric: inundacions i allaus causen centenars de morts i ferits a Colòmbia.

Un petit pas

Una notícia apareguda al diari “Público” (veure http://www.publico.es/internacional/cadena-supermercados-francesa-dejara-vender.html), ens informa molt breument d’una gran decisió: una cadena de supermercats francesa – Biocoop – deixara de vendre aigua en ampolles de plàstic. Recomana beure aigua de l’aixeta per tal de preservar el medi ambient davant la contaminació que suposa la seva fabricació i comercialització. Continua la lectura de Un petit pas

Les guerres per l’aigua

En una notícia publicada al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/desertica-frontera-presa-Afganistan-Iran_0_625388327.html) podem llegir com la construcció d’una presa en la província de Nimruz (en la frontera amb Iran; veure fig.1. )

Imatge relacionada

Fig. 1. Mapa polític de Afnagistàn amb la zona de Nimruz i la seva capital provincial Zaranj.

El govern afganès planeja construir una presa per poder tenir aigua amb la que estimular l’agricultura i altres formes de sustentació en una zona que tradicionalment es dedica al contraban de drogues i persones.

El problema rau, com en altres casos, en que Iran també necessita l’aigua i per tant esclata el conflicte per un recurs escadusser en la zona en qüestió.

No és la primera ni la darrera vegada de la lluita per l’aigua, un cas més de la lluita per la possessió de recursos. Possessió que es troba darrera d’una gran part de les guerres del món (veure fig.2.)

Fig. 2. Mapa mundial del conflictes per els recursos (extret de http://conflictosporrecursos.es/mapApp/) Continua la lectura de Les guerres per l’aigua

L’aigua és un dret del que es veuen privades 663 milions de persones

En un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/actualidad/dia-mundial-agua-agua-derecho.html), llegim com en el dia mundial de l’aigua (perquè avui és el dia mundial de l’aigua) encara resten 663 milions de persones o més que no tenen accès a aquest preuat recurs.

Sense aigua no hi ha vida. Cada dia moren milers de persones, entre elles infants, per no tenir accès a aigua potable. Mentre, als països rics hi ha moltes persones que malbaraten el preuat recurs sense pensar en la seva importància. Sense pensar en tot el que s’ha de fer per garantir la seva potabilitat.

Tenint en compte que el canvi climàtic ja comporta i comportarà canvis importants en el règim hídric de moltes zones del planeta, potser fora bo començar a valorar aquest recurs en tot el que val. Reduir el seu consum, optimitzar-lo i utilitzar-lo de manera ben estudiada son opcions que cada vegada seran més importants. Continua la lectura de L’aigua és un dret del que es veuen privades 663 milions de persones