Arxiu d'etiquetes: geologia

La justícia acorrala la mina d’urani a Salamanca

Ja fa un cert temps que vaig posar un post sobre Retortillo (veurehttp://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/03/05/garona-i-retortillo/#more-11058), la localitat de Salamanca on una empresa minera – la empresa australiana Berkeley – vol tirar endavant un projecte de  mineria a cel obert per extreure Urani.

Ara, en un article aparegut al diari “Público” (http://www.publico.es/sociedad/uranio-justicia-acorrala-proyecto-explotar.html), podem llegir com la justícia sembla que per fi ha decidit actuar davant de les accions contra el medi ambient empreses per la minera.

Sota la promesa de donar feina a més de 400 persones, en una zona on viuen del turisme rural i de la ramaderia – que pràcticament desapareixerien si la mina al final s’obre – la empresa Berkeley ja ha començat ha talar sense cap mena de permís alzines centenàries. I és que com ben bé diuen…..seran 10 anys d’explotació per deixar milers d’anys de contaminació. Continua la lectura de La justícia acorrala la mina d’urani a Salamanca

El brexit geològic que va separar el Regne Unit d’Europa

Ara que s’ha posat de moda el terme Brexit, val a dir que el Regne Unit ja es va separar “geologicament parlant” d’Europa molt abans del moment actual. En un article publicat a revista Nature Communications (veure http://www.nature.com/articles/ncomms15101), i del que se’n ha fet ressò SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/El-brexit-geologico-que-separo-Reino-Unido-de-Europa), podem llegir com va succeir aquest “Brexit 1.0”.

El Regne Unit que estava “unit” a Europa durant la darrera glaciació, va separar-se per efecte de grans inundacions que es van produir en la fusió de les masses de glaç. Inundacions que van originar “el canal de la mancha” i “l’estret de Dover”, separant el Regne Unit de França.

CIENCIAS NATURALES: Ciencias de la Vida Continua la lectura de El brexit geològic que va separar el Regne Unit d’Europa

Així va perdre Mart la seva atmosfera

En un article publicat a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/Asi-perdio-Marte-su-atmosfera), podem llegir com el planeta vermell – Mart – va perdre la seva atmosfera. Les dades que ha obtingut la nau MAVEN (Mars Atmosphere and Volatile EvolutioN) de la NASA, permeten concloure que l’atmosfera de mart ha perdut gasos a través d’un procés conegut com “polvorització catòdica”. Aquest consisteix en la vaporització d’àtoms pel bombardeig dels ions (protons i electrons) procedents del vent solar. D’aquesta manera l’atmosfera inicial de Mart, semblant a la de la Terra pel que fa al gruix però amb molt més CO2, ha anat perdent gasos al llarg dels anys fins arribar al moment actual.

Continua la lectura de Així va perdre Mart la seva atmosfera

Risc geosfèric: inundacions i allaus causen centenars de morts i ferits a Colòmbia.

Entenem per risc geològic la probabilitat de que un determinat fenomen geològic (terratrèmol, volcà, allau, inundació…) succeeixi en un determinat indret i temps i provoqui danys i pèrdues a la humanitat.

Matemàticament podem definir el risc com: RISC = PERILLOSITAT x VULNERABILITAT x EXPOSICIÓ (Fig. 1.).

Resultat d'imatges de riesgo geologico

Fig.1. Concepte de Risc.

Com que reduir la perillositat, la vulnerabilitat o l’exposició a 0 és impossible, el risc mai pot ser 0. És a dir, cal acceptar sempre que qualsevol activitat humana comportarà un cert risc. El que és tracta és de minimitzar aquest fins a un límit assumible. Límit que dependrà de les pèrdues, tant en vides com econòmiques, que calculem que aquest pot arribar a comportar. Com és evident sempre es tracta d’evitar les pèrdues humanes i reduir al màxim les pèrdues econòmiques.

Els riscos geològics poden classificar-se en (Fig. 2):

Resultat d'imatges de clasificacion riesgos geologicos

Fig. 2. Classificació dels Riscos geològics.

En el cas de la notícia publicada al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/mas-centenar-muertos-avalancha-mocoa.html), podem llegir com els morts, ferits i pèrdues econòmiques han estat lligades en principi a riscos geològics naturals (externs). En aquest cas per allaus i avingudes fluvials.

La pregunta com sempre és o hauria de ser, podria haver-se evitat?. En aquest cas, com en molts altres, la resposta és si. La població estava edificada dins de la zona d’influència dels tres cursos fluvials de la zona. El resultat després de fortes pluges que han comportat una crescuda intensa del cabdal dels rius ha estat que aquests ocupessin el seu llit d’inundació. Llit que havia estat envaït `per les edificacions humanes que, com és evident, han estat afectades per la ocupació de les aigües i materials arrossegats del seu espai habitual en períodes de crescuda. Per tant, al final estem parlant d’un risc natural que l’acció humana ha acabat amplificant per la seva mala gestió del territori. El resultat, morts que podrien haver-se evitat amb una correcta planificació del territori. Planificació que comença per l’elaboració de mapes de risc on es poden visualitzar les zones de risc per tal de poder fer l’ordenació de forma correcta (Fig. 3) Continua la lectura de Risc geosfèric: inundacions i allaus causen centenars de morts i ferits a Colòmbia.

El primer mapa tridimensional de l’interior de la Terra.

L’interior de la Terra, un enorme espai del que no tenim dades directes. Les millors són les subministrades per les ones sísmiques.

Ara, en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/cientificos-preparan-primer-mapa-tridimensional.html), podem llegir com un equip de científics de la universitat de Princeton (USA) estan creant una imatge molt detallada de l’interior de la Terra mitjançant la tècnica de la tomografia sísmica i l’ajut d’un dels superordinadors més potents del món (veure https://www.princeton.edu/main/news/archive/S42/59/33Q27/index.xml?section=featured). Aquest estudi ens permetrà millorar el coneixement – entre d’altres fenomens –  de com funciona la tectònica de plaques (que recordem és l’actual paradigma en geologia). Continua la lectura de El primer mapa tridimensional de l’interior de la Terra.

Tot el que cal saber sobre el pic del petroli

Avui penjo un més que interessant post d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/03/prontuario.html). El nom de l’article és “Prontuario”. Com que un “Prontuario” significa una publicació o anotació personal en la qual es recullen els punts més importants sobre un assumpte per tal de facilitar la seva consulta, m’ha semblat millor posar “Tot el que cal saber sobre el pic del petroli”, que de fet és el que és. Com sempre el mestre Turiel resumeix de manera fàcil i amb profusió de dades el que cal saber sobre aquest tema d’importància cabdal per a tota la humanitat. I com sempre, també, proposa solucions als problemes plantejats. Continua la lectura de Tot el que cal saber sobre el pic del petroli

Trobat Zelanda, un enorme continent submergit al Pacífic

No entenc massa de geologia, però evidentment el que ara anomenem continent ha estat allà sempre i no és ell, el que ha canviat. Simplement el que ha canviat és el criteri de com classifiquem o el criteri que adoptem al anomenar una cosa o una altra, es a dir, si allò que volem definir entra dintre de la definició o no, però l’objecte no canvia.

Com va dir amb una  sàvia i profunda reflexió  l’escriptor i pensador espanyol Ramón de Campoamor : “En aquest món traïdor, res és veritat ni mentida, tot és segons el color del vidre amb què es mira”

http://elpais.com/elpais/2017/02/17/ciencia/1487350981_663822.html Continua la lectura de Trobat Zelanda, un enorme continent submergit al Pacífic

Nous avenços a l’entorn de l’Antropocé

Ara ja fa un cert temps vaig fer un post sobre l’Antropocé (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2015/01/25/sobre-lantropoce/), terme que es va proposar per designar la nova època geològica dins del període quaternari on les activitats humanes estarien sobrepassant els límits de seguretat de diversos paràmetres ambientals claus pel funcionament de l’ecosfera (veurehttps://ca.wikipedia.org/wiki/Antropocè) .

En un article aparegut al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/amanecer-nueva-epoca-bienvenidos-Antropoceno_6_607249283.html), podem llegir com el grup de treball sobre l’antropocè (GTA) – ubicat dins de la comissió internacional d’estratigrafía – ha decidit situar l’inici de l’Antropocè en la primera detonació nuclear (feta al desert d’Alamogordo – New Mexic –  el 16 de Juliol de 1945). Aquesta dada va significar que per primera vegada i a tot el món al mateix temps (el que anomenem un registre sincrònic) quedessin enregistrades en els sediments les traces de l’activitat humana; en aquest cas els isòtops radioactius alliberats en la dita explosió nuclear. Per tant, qualsevol ésser amb suficient tecnologia com per fer una anàlisi químico-estratigràfic seria capaç de reconèixer la contaminació produïda per l’home en tot el món (el que anomenem un nivell guia).

Sembla a més, que el terme Antropocè s’esta popularitzant i expandint segons els seus defensors per: “su capacidad para albergar geológicamente y de forma satisfactoria la situación de excepción ecológico-social en la que nuestro planeta se halla en los inciertos albores del siglo XXI.” Continua la lectura de Nous avenços a l’entorn de l’Antropocé