Arxiu d'etiquetes: geologia

Cop del Suprem al Castor: sentencia que els consumidors no n’han de pagar el manteniment

El govern espanyol haurà de tornar als consumidors de gas els 18 milions d’euros que es van carregar a la factura pel manteniment del magatzem submarí de gas Castor durant els anys 2014 i 2015.

La patronal Cecot guanya el recurs i evita que es traslladi a l’usuari el pagament de fins a 4.500 M€. Entre el 2014 i el 2018 s’han pagat 200 milions per mantenir el Castor, però la xifra pujava fins a 4.500 milions durant un període de 30 anys. Xifra que hem pagat nosaltres.

Aquesta decisió del Suprem suposa un nou revés per a la gestió que el govern central ha fet del magatzem de gas, ubicat al mar a la frontera entre el País Valencià i Catalunya. A banda de pagar-ne el manteniment, l’Estat també va indemnitzar l’empresa propietària del magatzem, Escal, amb 1.350 milions d’euros, però l’any passat el Tribunal Constitucional va tombar aquesta decisió.

Es complirà la llei automàticament? Ho pagarem d’una altra manera nosaltres?

https://www.ara.cat/economia/Suprem-obligacio-consumidors-manteniment-Castor_0_2125587570.html

Nou cop judicial al Castor. Aquest magatzem de gas, propietat de l’empresa Escal (controlada en dues terceres parts per la constructora ACS, l’empresa de Florentino Pérez), va haver de tancar el 2014 pels moviments sísmics que provocava. Des d’aleshores, l’Estat s’encarrega del manteniment del Castor, amb un cost milionari que es repercuteix en els rebuts de gas tant dels ciutadans com de les empreses espanyoles.

Entre el 2014 i el 2018 s’han pagat 200 milions per mantenir el Castor, però la xifra pujava fins a 4.500 milions durant un període de 30 anys

Continua la lectura de Cop del Suprem al Castor: sentencia que els consumidors no n’han de pagar el manteniment

Les coves submergides de Mallorca guarden secrets sobre què passarà amb el canvi climàtic

Amb una nova via, més precisa per mesurar els canvis del passat, els científics estan revaluant les prediccions de com els nivells del mar poden créixer en relació a l’increment de temperatura, que s’està donant en l’actualitat.

Els resultats suggereixen que, si es sobrepassa en 1,5 a 2 º C la temperatura preindustrial, el nivell de la mar respondrà amb una pujada que anirà entre dos i sis metres, per sobre del nivell actual de la mar.

El treball ha comptat amb el finançament de l’Agencia Espanyola d’Investigació-FEDER, EU i de la National Science Foundation, segons indica la UIB.

https://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/1248423/cuevas-sumergidas-mallorca-guardan-secretos-sobre-pasara-cambio-climatico? Continua la lectura de Les coves submergides de Mallorca guarden secrets sobre què passarà amb el canvi climàtic

Vidalina Morales i Manuela Morales: “L’únic verd de la mineria verd són els dòlars que es porten”

El Salvador va vetar l’any passat les activitats d’exploració, extracció, explotació i processament, ja sigui a cel obert o subterrani, de la mineria metàl·lica. Fa 500 anys la gent lliurava les seves vides per defensar els seus territoris i avui, amb una situació més tecnològica o més sofisticada, passa el mateix.

https://www.publico.es/sociedad/vidalina-morales-manuela-morales-unico-verde-mineria-verde-son-dolares-llevan.html

El Salvador se convirtió el año pasado en el primer país del mundo en prohibir la minería metálica. Una ley aprobada por amplia mayoría vetó las actividades de exploración, extracción, explotación y procesamiento, ya sea a cielo abierto o subterráneo. Pero para llegar a este estadio, el movimiento de oposición a la minería planteado desde las comunidades del país centroamericano y encabezado por mujeres, ha tenido que hacer frente a amenazas, intimidaciones y asesinatos de los líderes ambientales por parte de la empresa extractiva canadiense Pacific Rim.

Vidalina Morales y Manuela Morales pertenecen a la Asociación de Desarrollo Económico y Social de Santa Marta (ADES) y son parte integrante de la resistencia a la minería en el departamento de Cabañas. Hablamos con ellas de su lucha, del derecho al agua y a la tierra y de los derechos humanos.

Han sido 12 de años de oposición a un megaproyecto minero que ponía en peligro vuestros bienes. ¿Cuáles son los perjuicios que causa la minería en un país como El Salvador?

Continua la lectura de Vidalina Morales i Manuela Morales: “L’únic verd de la mineria verd són els dòlars que es porten”

La febre dels minerals més cobejats torna als Pirineus

Un projecte de prospecció per extreure tungstè provoca reaccions contràries al Pallars. La consideren una amenaça per al patrimoni natural que alteraria l’economia comarcal, tot i tenir en compte possibles beneficis o llocs de treball. D’altra banda, el geòleg assessor de la plataforma, Josep Maria Mata Perelló, professor de l’Escola de Mineria de Catalunya, creu que l’estudi ambiental en què es basa l’empresa que explotaria el recurs presenta greus errors, com no tenir en compte la possible fracturació de les roques.

https://www.lavanguardia.com/local/lleida/20181022/452477130807/proyecto-minerales-pirineos-pallars.html

Los Pirineos han sido desde tiempo inmemorial una zona de gran actividad minera, pero la extracción de minerales se había ido abandonando por falta de rentabilidad, razones medioambientales y de salud y por ser considerada incompatible en un territorio sujeto a normativas de conservación del patrimonio natural.

Toda esta situación puede cambiar radicalmente si, finalmente, se autoriza un gran proyecto de explotación a la búsqueda de tungsteno, también conocido como wolframio y que se utiliza en la elaboración de bombilla, en el municipio de Alt Àneu, en el Pallars Sobirà (Proyecto Aurenere) y que abarca también el otro lado de la frontera (Proyecto Couflens). En Alt Àneu, el plan está impulsado por la empresa Neometal Spania. Territori i Sostenibilitat, a la vista de los informes medioambientales, autorizará o no, una investigación más avanzada.

 El proyecto pretende realizar perforaciones, en un área de montaña de 27 km2

La comarca ha reaccionado en contra de esta nueva fiebre del oro. La consideran una amenaza para el patrimonio natural que alteraría la economía comarcal, aun teniendo en cuenta posibles beneficios o puestos de trabajo. Impulsados por las administraciones locales, los habitantes de Isil y Alòs d’Isil han constituido la plataforma Salvem Salau, el puerto en el que se pretenden realizar las perforaciones, con una extensión de 27 km2. Según Sofía Isús, presidenta de la Entidad Municipal Descentralizada de Isil, “no entendemos que se puedan permitir unas prácticas mineras tan agresivas en una zona tan ecológicamente sensible que es hábitat de numerosas especies protegidas, entre ellas el oso pardo”. Continua la lectura de La febre dels minerals més cobejats torna als Pirineus

El col·lapse del volcà Etna podria desencadenar tsunamis mortals

La força de la gravetat està arrossegant a l’Etna cap al mar, el que planteja la possibilitat que el flanc del volcà actiu pugui patir algun dia un col·lapse catastròfic. Això sí, no hi ha indicis que tal col·lapse sigui imminent, però una nova investigació ha descobert que el flanc sud-est del volcà italià s’està movent tant per sobre del sòl com per sota del mar. Aquests moviments evidencien que el risc de col·lapse és més gran del que es creia anteriorment, expliquen els científics del Centre Helmholtz de GEOMAR Helmholtz a Kiel (Alemanya) a la revista Science Advances.

Així, en el futur, el perill d’aquest volcà no seria el foc, sinó l’aigua, ja que la Muntanya Etna, situat a l’illa italiana de Sicília, s’està lliscant lenta i inevitablement cap al Mar Mediterrani, un moviment creixent que els científics s’han observat durant dècades.

L’Etna és el volcà més inquiet d’Europa. Aquesta muntanya ha experimentat períodes actius des de 6.000 a.C. i actualment es troba en un cicle d’erupció actiu des del setembre del 2013, segons el Programa de Vulcanisme Global de la Institució Smithsoniana.

Els investigadors que utilitzen dades de satèl·lits  i mesuraments de GPS també han observat que el flanc sud-est de la Muntanya Etna s’ha desplaçat cap al mar durant almenys 30 anys. Al març, científics de l’Open University (Regne Unit) van exposar que el pendent es va moure una mitjana de 14 mil·límetres cada any només entre 2001 i 2012.

https://www.muyinteresante.es/naturaleza/articulo/el-colapso-del-volcan-etna-podria-desencadenar-tsunamis-mortales-721539245078

El Etna amenaza con derrumbarse

https://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20181010/452289348712/volcan-etna-colapso-gravedad.html Continua la lectura de El col·lapse del volcà Etna podria desencadenar tsunamis mortals

Permafrost: el sòl que balla i sua gasos d’efecte hivernacle

Qualsevol tros de terra congelada més de dos anys és permafrost. Aquí, al campus, a Alaska, a Sibèria  la plana tibetana surem sobre milions de quilòmetres quadrats de terra congelada. L’escalfament global converteix aquest gel que agafa la terra en aigua. Aquesta terra que es descongela gradualment ocupa el 24% de la superfície de l’hemisferi nord, el casquet Àrtic. Forma part de la criosfera que regula en cascada gran part de la dinàmica dels canvis de la temperatura del planeta i s’escalfa al doble de velocitat que la resta del globus. Tot és mou.

https://www.eldiario.es/internacional/permafrost-tierra-descongela-acelera-calentamiento_0_820318994.html

Circular en coche por Fairbanks, Alaska, es desplazarse sobre una alfombra arrugada. Subirse a un carrusel. Sentir vértigo al volar sobre el desnivel que irrumpe en la recta. Agarrarse al volante para mantener el equilibro y no perder el control del vehículo. Continua la lectura de Permafrost: el sòl que balla i sua gasos d’efecte hivernacle

Octubre càlid a Alaska

Amb quantes notícies respecte a l’escalfament global podem lluitar cada mes? Però de nou,  la realitat viatja més ràpida que els algoritmes que la dimensionen.  Els fets avancen tan ràpid com les dades que els corroboren. El mes d’octubre, que comença en pocs dies, serà el més temperat i humit dels registrats fins al moment a Alaska.

https://www.eldiario.es/internacional/temperatura-cambio_climatico-calentamiento_global-Artico-Alaska-Hielo-Octubre_0_818569370.html? Continua la lectura de Octubre càlid a Alaska

Així serà la Terra d’aquí a 250 milions d’anys (vídeo de simulació)

Christopher R. Scotese és geòleg a la Universitat de Texas a Arlington. Va rebre el seu doctorat a la Universitat de Chicago el 1985. És el creador del Projecte Paleomap, que té com a objectiu mapar la Terra durant els últims mil milions d’anys, i se li atribueix la predicció de Pangea Ultima, una possible futura configuració de supercontinents. Els continents es mouen a una velocitat equivalent a la del creixement de les nostres ungles.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20180905/451623825528/tierra-futuro-250-millones-de-anos-pangea-proxima-continentes.html Continua la lectura de Així serà la Terra d’aquí a 250 milions d’anys (vídeo de simulació)

Una llacuna desapareix a Mèxic en menys d’un dia

Sembla màgia, però no ho és. Després d’escoltar un gran estrèpit, els vilatans van poder apreciar com la seva paratge natural desapareixia completament en poques hores, el que pot frenar el projecte de revitalització turística de la zona.

Una possible explicació és el succés anomenat Xuch. Xuch és un fenomen que ocorre quan les capes subterrànies de terra que es troben sota el pes de l’aigua d’una llacuna són flexibles, de manera que en ocasions cedeixen davant el pes i es trenquen, de manera que es fa un lloc i l’aigua es filtra a rius subterranis.

https://www.publico.es/sociedad/laguna-mexico-laguna-desaparece-mexico-dia.html

Todo el agua de la laguna Om, también conocida como Chakanbakán, al sur de México, ha desaparecido en menos de un día. El paisaje se ha visto trastornado por este suceso: antes, un espacio natural entre la reserva de la biosfera de Calakmul y el Santuario del Jaguar; ahora, un socavón lleno de barro y peces muertos.

Según los lugareños, fue el domingo pasado cuando escucharon un estruendo de gran intensidad que desembocó, en muy poco tiempo, en la sequía. Las consecuencias se pueden apreciar a simple vista; una gran masa de lodo y centenares de peces muertos han sido el resultado de la catástrofe.

 Al día siguiente, Francisco Reyes ya tenía conocimiento de que lo único que quedaba era un riachuelo y un socavón, y este gobernador de la zona dio el aviso para que acudieran al lugar representantes del Gobierno para intentar encontrar las causas de lo sucedido.

Una posible explicación es la que aportó José Luis Blanco Pajón, delegado de la Comisión Nacional del Agua en la vecina ciudad de Quintana Roo. Según el experto, el hecho puede responder a un fenómeno denominado ‘xuch’. Además, en un encuentro con los medios, dijo que se podría repetir el mismo escenario en los alrededores. Continua la lectura de Una llacuna desapareix a Mèxic en menys d’un dia

Esllavissades provocades per l’activitat humana en ascens

Més de 50.000 persones van morir per esllavissades de terra al llarg del món entre 2004 i 2016, segons un nou estudi realitzat per investigadors de la Universitat del Regne Unit de Sheffield. L’equip, que va compilar dades sobre més de 4800 esllavissades fatals durant el període de 13 anys, també va revelar per primera vegada que els esllavissaments resultants de l’activitat humana han augmentat amb el temps. La investigació es a la revista European Geosciences Union per la revista Natural Hazards and Earth System Sciences.

L’equip va trobar que més de 700 esllavissades fatals que es van produir entre 2004 i 2016 tenien una empremta digital humana. Els treballs de construcció, la mineria legal i il·legal, així com el tall irregular dels turons (tallant terreny en un pendent) van causar la major part dels esllavissaments de terra induïts per humans.

Els investigadors van identificar un total de 4800 esllavissades, excloses les provocades per terratrèmols, que es van produir al voltant del món entre 2004 i 2016 i van causar un total de prop de 56.000 morts. L’esdeveniment més tràgic identificat pels investigadors va ser l’esllavissada de Kedarnath el juny de 2013 a l’Índia, que va provocar més de 5000 morts. Va ser degut a condicions meteorològiques extremes que van causar inundacions i fluxos de fang massius, que van afectar a milers de pelegrins religiosos atrapats en una zona de muntanya

https://www.egu.eu/news/424/landslides-triggered-by-human-activity-on-the-rise/

More than 50,000 people were killed by landslides around the world between 2004 and 2016, according to a new study by researchers at UK’s Sheffield University. The team, who compiled data on over 4800 fatal landslides during the 13-year period, also revealed for the first time that landslides resulting from human activity have increased over time. The research is published today in the European Geosciences Union journal Natural Hazards and Earth System Sciences. Continua la lectura de Esllavissades provocades per l’activitat humana en ascens