Arxiu d'etiquetes: geologia

Així serà la Terra d’aquí a 250 milions d’anys (vídeo de simulació)

Christopher R. Scotese és geòleg a la Universitat de Texas a Arlington. Va rebre el seu doctorat a la Universitat de Chicago el 1985. És el creador del Projecte Paleomap, que té com a objectiu mapar la Terra durant els últims mil milions d’anys, i se li atribueix la predicció de Pangea Ultima, una possible futura configuració de supercontinents. Els continents es mouen a una velocitat equivalent a la del creixement de les nostres ungles.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20180905/451623825528/tierra-futuro-250-millones-de-anos-pangea-proxima-continentes.html Continua la lectura de Així serà la Terra d’aquí a 250 milions d’anys (vídeo de simulació)

Una llacuna desapareix a Mèxic en menys d’un dia

Sembla màgia, però no ho és. Després d’escoltar un gran estrèpit, els vilatans van poder apreciar com la seva paratge natural desapareixia completament en poques hores, el que pot frenar el projecte de revitalització turística de la zona.

Una possible explicació és el succés anomenat Xuch. Xuch és un fenomen que ocorre quan les capes subterrànies de terra que es troben sota el pes de l’aigua d’una llacuna són flexibles, de manera que en ocasions cedeixen davant el pes i es trenquen, de manera que es fa un lloc i l’aigua es filtra a rius subterranis.

https://www.publico.es/sociedad/laguna-mexico-laguna-desaparece-mexico-dia.html

Todo el agua de la laguna Om, también conocida como Chakanbakán, al sur de México, ha desaparecido en menos de un día. El paisaje se ha visto trastornado por este suceso: antes, un espacio natural entre la reserva de la biosfera de Calakmul y el Santuario del Jaguar; ahora, un socavón lleno de barro y peces muertos.

Según los lugareños, fue el domingo pasado cuando escucharon un estruendo de gran intensidad que desembocó, en muy poco tiempo, en la sequía. Las consecuencias se pueden apreciar a simple vista; una gran masa de lodo y centenares de peces muertos han sido el resultado de la catástrofe.

 Al día siguiente, Francisco Reyes ya tenía conocimiento de que lo único que quedaba era un riachuelo y un socavón, y este gobernador de la zona dio el aviso para que acudieran al lugar representantes del Gobierno para intentar encontrar las causas de lo sucedido.

Una posible explicación es la que aportó José Luis Blanco Pajón, delegado de la Comisión Nacional del Agua en la vecina ciudad de Quintana Roo. Según el experto, el hecho puede responder a un fenómeno denominado ‘xuch’. Además, en un encuentro con los medios, dijo que se podría repetir el mismo escenario en los alrededores. Continua la lectura de Una llacuna desapareix a Mèxic en menys d’un dia

Esllavissades provocades per l’activitat humana en ascens

Més de 50.000 persones van morir per esllavissades de terra al llarg del món entre 2004 i 2016, segons un nou estudi realitzat per investigadors de la Universitat del Regne Unit de Sheffield. L’equip, que va compilar dades sobre més de 4800 esllavissades fatals durant el període de 13 anys, també va revelar per primera vegada que els esllavissaments resultants de l’activitat humana han augmentat amb el temps. La investigació es a la revista European Geosciences Union per la revista Natural Hazards and Earth System Sciences.

L’equip va trobar que més de 700 esllavissades fatals que es van produir entre 2004 i 2016 tenien una empremta digital humana. Els treballs de construcció, la mineria legal i il·legal, així com el tall irregular dels turons (tallant terreny en un pendent) van causar la major part dels esllavissaments de terra induïts per humans.

Els investigadors van identificar un total de 4800 esllavissades, excloses les provocades per terratrèmols, que es van produir al voltant del món entre 2004 i 2016 i van causar un total de prop de 56.000 morts. L’esdeveniment més tràgic identificat pels investigadors va ser l’esllavissada de Kedarnath el juny de 2013 a l’Índia, que va provocar més de 5000 morts. Va ser degut a condicions meteorològiques extremes que van causar inundacions i fluxos de fang massius, que van afectar a milers de pelegrins religiosos atrapats en una zona de muntanya

https://www.egu.eu/news/424/landslides-triggered-by-human-activity-on-the-rise/

More than 50,000 people were killed by landslides around the world between 2004 and 2016, according to a new study by researchers at UK’s Sheffield University. The team, who compiled data on over 4800 fatal landslides during the 13-year period, also revealed for the first time that landslides resulting from human activity have increased over time. The research is published today in the European Geosciences Union journal Natural Hazards and Earth System Sciences. Continua la lectura de Esllavissades provocades per l’activitat humana en ascens

Descobreix on era la teva ciutat fa 400 milions d’anys

“La teoria de la deriva dels continents” va ser llançada en l’any 1915 pel geofísic alemany Wegener (encara que ja va emetre a aquesta hipòtesi en l’any 1620, Francois Bacon, en 1668 el francès pare Placet i en 1858 Antonio Sniber) qui confessa haver-se sorprès en descobrir la concordança de les costes atlàntiques del continent americà i africà. Tal teoria es basa en una idea molt simple: els continents avui en dia ocupen llocs diferents del qual van ocupar en el passat, i s’han desplaçat per la superfície del planeta empenyent entre si certa quantitat de materials en forma de plecs que han originat les serralades .

Fa milions d’anys, el nostre planeta estava format per un únic supercontinent, anomenat pel científic alemany Alfred Wegener amb el nom de Pangea. Ara podem saber a on estava la nostra ciutat quan la Terra estava formada pel Pangea. Entra a : ‘Ancient Earth’ i escriu la teva ciutat.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20180619/45237743703/descubre-donde-estaba-situada-tu-ciudad-hace-400-millones-anos-pangea-herramienta.html Continua la lectura de Descobreix on era la teva ciutat fa 400 milions d’anys

Guatemala: almenys 25 morts després d’una erupció del Volcà de Foc (vídeo)

El Volcà de Foc té una altura de 3763 metres sobre el nivell del mar.Pràcticament es troba descobert de vegetació més amunt dels 1300 metres. El volcà de Foc té la forma d’un con que s’allarga considerablement cap al sud, formant el peu de muntanya cap a la costa sud. Sota ell es constitueix un altiplà.

El volcà de Foc és un dels més impressionants . Les seves erupcions són violentes, i probablement és el volcà més actiu. Es tracta de l’explosió més forta que s’hagi registrat en els últims anys. En total són 1,7 milions les persones afectades.  El volcà va registrar des de les 11:00 hores (18:00 GMT) diverses explosions que van generar una columna de cendres de 10.000 metres d’altura que es va escampar a quilòmetres de distància. Una segona fase d’activitat explosiva es va donar passades les 16:00 hores

http://www.lavanguardia.com/internacional/20180604/444062491526/guatemala-volcan-fuego-erupcion.html

Al menos 25 personan han muerto y una veintena resultaron heridas por la violenta erupción que registra este domingo el volcán de Fuego en Guatemala, informó Protección Civil. “El balance a las 21:00 de este domingo (03:00 GMT del lunes) es de 25 muertos”, entre los que se encuentran varios niños, según señaló el portavoz de la Coordinadora Nacional para la Reducción de Desastres (Conred), David de León.

El funcionario indicó que los fallecidos son de dos localidades cercanas al volcán, El Rodeo y Las Lajas. No precisó cómo murieron, aunque algunos medios locales informaron de que quedaron atrapados por una avalancha que descendió del coloso, de 3.763 metros de altura. Continua la lectura de Guatemala: almenys 25 morts després d’una erupció del Volcà de Foc (vídeo)

L’escalada de preus dels minerals impulsa un repunt de la mineria a Espanya

El medi ambient alerta de la nova onada del negoci miner espanyol: la destrucció física per crear l’explotació i la generació de residus tant en extreure el mineral buscat com a processar-per obtenir el material econòmicament aprofitable. Els promotors normalment minimitzen els danys ecològics que s’atribueixen als seus projectes encara que tres projectes a Càceres, Àvila i Castella-la Manxa han acabat per revelar-ecològicament inviables.

Els materials més buscats són:

El coure. Molt conegut per les xarxes elèctriques, també s’aplica a la indústries de la maquinària i el transport. Les bateries dels cotxes elèctrics utilitzen en aquest moment fins a tres vegades més coure que les convencionals.

Wolframi. Aquest element té característiques úniques: té el punt de fusió més alt (necessita 3.422 graus centígrads de calor per fondre) a més de gran densitat i duresa. Es utilitzat en tecnologia punta: per a l’electrònica o per a eines de tall. Al costat del acer forma aliatges molt especialitzades. La seva duresa ho ha fet molt útil en la indústria armamentista.

Liti. S’ha convertit en matèria essencial per a les bateries elèctriques. El seu potencial electroquímic -la densitat d’energia- i el seu baix efecte memòria l’han col·locat a la cúspide d’aquest indústria. L’efecte memòria és el procés pel qual les bateries es desgasten a recarregar sense haver-se consumit completament.

Cobalt. Utilitzat per superaliatges en els motors i turbines d’avió. A més, aquest mineral potència molt les propietats del liti. El 45% del cobalt es dedica per obtenir bateries d’ió-liti. Clau per al funcionament de multitud d’aparells tecnològics.

Quan de temps podrem mantenir aquest ritme?

Continua la lectura de L’escalada de preus dels minerals impulsa un repunt de la mineria a Espanya

La lava del volcà hawaià Kilauea s’aproxima a una planta tèrmica que conté substàncies inflamables i tòxiques

La lava del volcà hawaià Kilauea, en erupció des de fa tres setmanes, continua aproximant-se a una planta tèrmica de l’illa que conté substàncies inflamables i podria provocar una emissió incontrolable de gasos tòxics. Mentre continua el que els geòlegs consideren ja el pitjor esdeveniment vulcanològic de l’últim segle, el sector turístic, l’activitat econòmica més important de Hawaii, s’enfronta a l’impacte negatiu de l’erupció amb caigudes del 50% en les reserves hoteleres, segons dades de les autoritats, i anul·lacions en les escales de creuers.

La planta geotèrmica de Puna Venture subministra un 25 per cent de l’energia de l’illa i es troba tancada des del 3 de maig, quan va entrar en erupció el volcà en el que els geòlegs han considerat el pitjor esdeveniment vulcanològic de l’últim segle.

Kīlauea és un volcà actualment actiu situat a l’arxipièlag de Hawaii, i el més actiu dels cinc volcans que formen l’illa d’Hawaii.

Diagrama que mostra la migració de l’escorça terrestre sobre el punt calent de Hawaii

Situat al llarg de la riba sud de la illa, el volcà té entre 300.000 i 600.000 anys d’antiguitat i va sorgir sobre el nivell del mar fa uns 100.000 anys. És el segon volcà més jove produït pel punt calent de Hawaii i el centre eruptiu actual de la cadena submarina Hawaii-Emperador. Com que manca de prominència topogràfica i a que les seves activitats coincideixen històricament amb les del volcà Mauna Loa, el Kīlauea és considerat un satèl·lit del seu veí molt més gran.

Estructuralment, el Kīlauea posseeix una gran i recentment formada caldera al seu cim i dues zones de riftactives, una que s’estén 125 km cap a l’est (rift est), i l’altra 35 km cap al sud-oest (rift sud-oest), com una fallaactiva de profunditat desconeguda que es mou verticalment a una velocitat mitjana de 2 a 20 mm per any.

El Kīlauea ha estat en erupció gairebé de forma contínua des de 1983 amb importants danys a propietats, inclosa la destrucció de la ciutat de Kalapana en 1990. El 3 de maig de 2018, es van obrir noves fissures de lava volcànica a la zona baixa de Puna, a la part baixa del cim. El nou episodi volcànic va ser acompanyat d’un fort terratrèmol de magnitud 6,9 i gairebé 2.000 residents van ser evacuats de Leilani Estates i de la zona adjacent dels jardins de Lanipuna. El 9 de maig de 2018, l’erupció havia destruït 27 cases a la subdivisió de Leilani Estates. El 17 de maig de 2018 a les 4.17 h, el volcà va esclatar violentament i va llençar cendra fins a 9.150 m d’altura.[1]

http://www.publico.es/internacional/desastres-naturales-lava-volcan-hawaiano-kilauea-aproxima-planta-termica-contiene-sustancias-inflamables-toxicas.html

La lava del volcán hawaiano Kilauea, que entró en erupción hace tres semanas, continúa aproximándose a una planta térmica de la isla que contiene sustancias inflamables y podría provocar una emisión incontrolable de gases tóxicos. La planta geotérmica de Puna Venture (PGV, por sus siglas en inglés) suministra un 25 por ciento de la energía de la isla de Hawái y se encuentra cerrada desde el 3 de mayo, cuando entró en erupción el volcán en lo que los geólogos han considerado el peor evento vulcanológico del último siglo. Unos 227.000 litros de pentano inflamable han sido retirados de la zona. Continua la lectura de La lava del volcà hawaià Kilauea s’aproxima a una planta tèrmica que conté substàncies inflamables i tòxiques

Aquesta és la raó per la qual la Torre de Pisa no cau malgrat els terratrèmols

Tot va començar l’any de 1172 amb una herència de seixanta coves d’or. Al morir, la vídua Berta de Bernardo va deixar aquesta quantitat per comprar els materials que servien per a la construcció d’un campanar en un terreny darrere de la Catedral de Pisa, a Itàlia. Els treballs van iniciar el 9 d’agost de 1173, però cinc anys més tard i amb només dues plantes construïdes, els enginyers mitjans detecten un greu error de càlcul: els fonaments tenien molt poca profunditat i, a causa de la inestabilitat del terreny argilós, la estructura s’inclinava. Va haver de detenir l’obra 100 anys. Per 1272 es van afegir quatre pisos més, el setè en 1319 i finalment, després de dos segles, es va col·locar la càmera de les campanes en 1372, aconseguint una altura de 56,4 metres. El pes de 14 mil 500 tones va fer que l’edifici es pogués inclinar fins a 5,5 graus, i malgrat els nombrosos intents per corregir aquesta falla,  l’ estructura va romandre dempeus durant més de 600 anys, tot i els  forts terratrèmols que han ocorregut a la península italiana.

La resposta ha arribat aquest any, gràcies a l’anàlisi de George Mylonakis, especialista en enginyeria de terratrèmols de la Universitat de Bristol, Anglaterra, juntament amb un equip de 16 enginyers civils. Tot es deu segons els seus càlculs a un fenomen físic estructural conegut en enginyeria com a efecte d’interacció dinàmica sòl-estructura. Després d’estudiar la informació sísmica i estructural disponible, el grup de recerca va concloure que la supervivència de la Torre es pot atribuir a un fenomen conegut com a interacció dinàmica de sòl-estructura (DSSI). Quan es produeix un tremolor, l’edifici i el sòl vibren al mateix temps, interactuant entre si per mitjà dels ciments. Sota condiciones normals, els fonaments són els encarregats de suportar el pes mort del edifici, i transmetre aquesta càrrega al sòl. Durant un terratrèmol, els fonaments transmeten el moviment del sòl a l’edifici, i al seu torn les vibracions de l’edifici es transmeten al sòl. Per tant, el grau d’influència de l’IDSE dependrà de la rigidesa del sòl, de les característiques de l’edifici i del tipus de ciment que té.

Tot sembla indicar que la Torre de Pisa ha sobreviscut gràcies a que els efectes de la DSSI han trobat un punt d’equilibri extrem entre la rigidesa, pes i altura de l’edifici amb els fonaments i el sòl del terreny, provocant que les vibracions de l’edifici no reboten amb el moviment del sòl amb la mateixa intensitat durant un terratrèmol.  La Torre no ressegueixi amb el moviment del terratrèmol. Aquesta ha estat la clau de la seva supervivència Després de molts treballs al llarg dels anys, sembla que la Torre de Pisa va deixar de inclinar-se des de fa una dècada, la seva tendència estimada actual és de 3,9 graus, i es calcula que es podran mantenir altres dos segles més.

Els resultats de l’estudi s’han presentat a tallers internacionals i seran anunciats oficialment a la 16a Conferència Europea d’Enginyeria del Terratrèmol que tindrà lloc a Tessalònica, Grècia el proper mes [del 18 al 21 de juny de 2018]. Continua la lectura de Aquesta és la raó per la qual la Torre de Pisa no cau malgrat els terratrèmols

Descobert un fòssil que canvia la història sobre com la humanitat va sortir d’Àfrica

Els ‘Homo sapiens’ van sortir d’Àfrica en múltiples ocasions i es van endinsar a l’interior del que avui és la desèrtica Aràbia, en una època en què estava coberta per rius i llacs.

Es tracta del fòssil més antic d’Homo sapiens trobat fora d’Àfrica i de la zona del Llevant, el litoral mediterrani del Pròxim Orient, i el seu descobriment, publicat avui a la revista Nature Ecology & Evolution, canvia el relat sobre com la nostra espècie va sortir de Àfrica i es va estendre per Europa i Àsia.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20180409/442379628217/fosil-arabia-mas-antiguo-fuera-africa-homo-sapiens.html?utm_source=webpush&utm_medium=notification&utm_campaign=ultima_hora,vida_y_ciencia&utm_content=un_fosil_cambia_la_historia_sobre_como_la_humanidad_salio_de_africa&utm_term=20180409

Bajo una mirada inexperta podría no parecer más que una piedra de unos tres centímetros de largo. Pero en realidad es una falange del dedo corazón de un humano que vivió hace entre 86.000 y 95.000 años. Lo ha encontrado un equipo internacional de paleontólogos liderado por elInstituto Max Planck de Ciencias de la Historia de la Humanidad en Jena (Alemania) en Al Wusta, un yacimiento arqueológico en el desierto de Al-Nefud, en el corazón de Arabia. Continua la lectura de Descobert un fòssil que canvia la història sobre com la humanitat va sortir d’Àfrica

L’enorme esquerda que està separant la Banya d’Àfrica de la resta del continent

L’esquerda que s’ha obert a Kènia arriba als 15 metres de profunditat i als 20 d’amplada, i fa diversos quilòmetres de llarg. Ha destrossat diverses cases, ha partit una carretera en dos i ha obligat a evacuar un poble sencer.

Una esquerda gegant s’ha obert a Kènia, a l’Àfrica, després de fortes tempestes. Això ha creat especulacions sobre el futur del continent. Aquest gran accident geològic ha passat a la vall del Rift, una àrea de gran intensitat geològica a la banya d’Àfrica.

Eulàlia Masana, geòloga de la Universitat de Barcelona, explica què s’ha descobert arran d’aquesta gran esquerda que s’ha format:

“La placa africana, que es considerava que era una única placa, resulta que té diverses subplaques i que es trenca per trossos. I un dels llocs on s’està trencant de manera activa actualment és el Rift africà, que és la zona on s’ha observat aquesta esquerda.”

http://www.bbc.com/mundo/noticias-43618192

En Mai Mahiu, un pequeño pueblo rural en el suroeste de Kenia, ubicado a 50 kilómetros de Nairobi, llevaban semanas de lluvias intensas, inundaciones y temblores.

Pero el 18 de marzo algo distinto sucedió: la tierra comenzó a abrirse. Continua la lectura de L’enorme esquerda que està separant la Banya d’Àfrica de la resta del continent