Arxiu d'etiquetes: genètica

De pastilles a prótesis: la indústria sanitària tremola amb la impressora 3D

L’ any passat l’alumne del centre de 2n de batxillerat Clara Bellonch Boter va fer un treball de recerca basat amb el tema  que aborda l’article que presenta avui el diari Economia digital. El treball va ser presentat abans de Nadal. El títol del seu treball és :

” Les pròtesis de genoll en impressió 3D, un futur incert”

Amb el seu  treball la Clara va fer una pròtesi de genoll en impressió 3D.  La Clara creu que, amb la quantitat d’avenços tecnològics, actualment és possible que qualsevol persona creï una pròtesi sense necessitat de disposar de molts diners. Això és possible gràcies a les impressores 3D que trobem en el mercat. També va estudiar  les opinions que tenen diferents metges sobre el paper de les impressores 3D en el món de la medicina, i, especialment, en l’àmbit de la salut.

El tema que va tractar la Clara està sent antecedent de l’article d’avui. Què passa si en lloc de plàstics o metalls s’utilitzen cèl·lules mare com a material principal?

https://www.economiadigital.es/tecnologia-y-tendencias/de-pastillas-a-protesis-la-industria-sanitaria-tiembla-con-la-impresora-3d_547817_102.html Continua la lectura de De pastilles a prótesis: la indústria sanitària tremola amb la impressora 3D

La monstruosa veritat sobre les carabasses

Resulta que les carabasses, que apareixen a tot arreu, són famoses en Halloween amb un propòsit millor del que sabíem.Això significa que la carbassa es va originar com un “monstre”, encara que no mític, que combinava elements de dues formes diferents. En lloc del procés habitual, mitjançant el qual cada pare contribueix amb un dels seus dos cromosomes per mantenir el manual normal d’instrucció genètica “diploide” en la descendència, els pares ancestrals de la carbassa es van unir totalment a un nou tipus de vegetal. Durant dècades, el procés evolutiu va netejar aquest embolic, deixant de costat els gens extra fins que el format diploide evolucionat preferit va aparèixer i es manté en les carabasses modernes.

 Les carbasses tenen 20 parells de cromosomes ara, molt més que altres  com la síndria (11 parells) i els cogombres (7 parells).

En paraules no científiques, això significa que la carabassa d’avui encara és un “monstre” que combina les seves dues formes ancestrals de llarga durada en una sola criatura. Això sens dubte podria explicar per què la carbassa, que és “freqüentment de gran grandària i aspecte feroç”, fa que aquest símbol sigui el més espantós d’aquests dies. Continua la lectura de La monstruosa veritat sobre les carabasses

Creat el primer atles de la regulació dels gens en el cos humà

El genoma és tot el material genètic contingut en els cromosomes d’un organisme en particular.

El genoma humà és el codi genètic dels éssers humans Homo sapiens. En termes generals és el grup del conjunt de gens humans. En aquest material genètic està continguda tota la informació per a la construcció i el funcionament del cos humà. El codi genètic es troba en cadascuna de les nostres cèl·lules. El genoma humà està dividit en 23 parells de cromosomes, que al seu torn contenen els gens. Tota aquesta informació està codificada per l’ADN (àcid desoxiribonucleic) que s’organitza en una estructura de doble hèlix formada per quatre bases que s’uneixen sempre en parells d’adenina amb timina i citosina amb guanina.

El genoma de l’ésser humà conté 3000 milions de nucleòtids.

Els nucleòtids són les unitats estructurals bàsiques dels àcids nucleics, és a dir que els àcids nucleics estan formats per l’encadenament de nucleòtids. També es poden trobar lliures a totes les cèl·lules.
Estan compostos per molècules d’àcid fosfòric, un glúcid de cinc carbonis, és a dir, una pentosa, i bases nitrogenades. La pentosa pot ser una ribosa o el seu derivat, la 2-desoxiribosa. La ribosa apareix en els nucleòtids que constitueixen les molècules d’ARN,i la desoxiribosa forma part de les d’ADN.

Totes les cèl·lules del cos comparteixen el mateix llibre d’instruccions, el genoma, però en cada teixit s’expressen gens diferents. És similar al que succeeix quan es construeix un edifici. L’inventari de materials especifica tot el que es necessita en conjunt Continua la lectura de Creat el primer atles de la regulació dels gens en el cos humà

Resultats prometedors: un equip internacional aconsegueix eliminar una malaltia genètica en embrions humans

Finalment la revista Nature confirma el que serà, sens dubte, un dels avenços científics de l’any i aporta tots els detalls de la recerca: un equip internacional de científics ha aconseguit modificar genèticament embrions humans amb èxit. Ha eliminat d’un embrió humà una mutació del gen que pot provocar la mort sobtada.

Han utilitzat la tècnica CRISPR per editar el gen MYBPC3. Quan aquest gen té una de les seves dues còpies mutades causa cardiomiopatia hipertròfica, una patologia que pot produir una mort súbita i fallida cardíaca.

CRISPR funciona com si fos unes tisores, capaços de tallar la cadena d’ADN prop de la posició en què es troba la mutació; Una vegada aplicada, la cel·la compta amb diversos mecanismes de reparació d’aquest tall.

Fent servir aquesta tècnica  és possible reduir la càrrega d’aquesta malaltia congènita a les famílies i a la llarga en la població mundial.

http://www.ccma.cat/324/aconsegueixen-per-primer-cop-eliminar-una-malaltia-genetica-en-embrions-humans/noticia/2802869/

Aconsegueixen, per primera vegada, eliminar una malaltia genètica en embrions humans

Un equip de científics internacional aconsegueix corregir en embrions la mutació d’un gen que pot provocar la mort sobtada de persones aparentment sanes
Redacció  

23

Continua la lectura de Resultats prometedors: un equip internacional aconsegueix eliminar una malaltia genètica en embrions humans

Genètica al garatge

Alemanya prohibeix la importació d’un kit per fabricar bacteris transgènics a casa.No són jocs inofensius … potser els bacteris patògens es podrien barrejar amb les innòcues i adquirir resistència als antibiòtics. Els usuaris podrien infectar-se. O podrien tirar les restes de l’experiment per l’aigüera…

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia/genetica-garaje-kit-crispr-6124697

Fabricar organismos transgénicos (OGM) en el garaje de casa ya es una realidad. El 24 de marzo, Alemania prohibió la importación de un kit que permite modificar el ADN de una bacteria (‘Escherichia coli’) para hacerla resistente a un antibiótico, la estreptomicina. En el resto del mundo, la caja se puede adquirir en internet por 150 dólares. Continua la lectura de Genètica al garatge

Demostren que les patates poden créixer a Mart

Les primeres proves del projecte ‘Patates a Mart’ mostren la viabilitat de la patata en condicions d’extrema aridesa i salinitat. L’expert del CIP ( Centro Internacional de la Papa)  Walter Amoros, diu que un avantatge de la patata és la seva gran capacitat genètica per a l’adaptació a ambients extrems.

Segons l’article  “…El proyecto “Patatas en Marte” fue concebido por CIP para entender cómo las patatas podrían crecer en las condiciones de Marte y también ver cómo sobreviven en condiciones extremas similares a las partes del mundo que ya sufren el cambio climático y los choques climáticos ya están experimentando…”.

La FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) afirma que 795 milions de persones passen fam al món. És una dada esgarrifosa. Sobretot tenint en compte que al món vivim en total 7 mil milions de persones i la nostra capacitat productiva seria capaç d’alimentar gairebé al doble, a 12 mil milions.

Potser el projecte hauria d’invertir l’ordre de prioritat d’objectius… Continua la lectura de Demostren que les patates poden créixer a Mart

23 anys i pot canviar el món amb codi

Avui vull penjar un post que pretén desmitificar la dita de que la programació és cosa d’homes (de la mateixa manera que es poden desmitificar la majoria de prejudicis sobre que les matemàtiques són cosa d’homes, o que en les mines no han d’entrar les noies, o que no hi ha grans científiques…..etc).

En un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/mujeres-cambiaran-mundo-codigo-tan.html), podem llegir com Brittany Wenger – una investigadora dels estats units – va començar a interessar-se per la programació des de ben jove. De fet ja des de jove va començar a fer programes per resoldre problemes tals com la detecció de diversos tipus de càncer o de la grip. I aquesta detecció, mitjançant un software que imita l’acció de les xarxes neuronals, es fa a partir de petites mostres de sang obtingudes de forma no excessivament cruenta.

Ara anima a que altres noies es dediquin a programar. Que deixin de tenir en compte les típiques frases sobre el que poden fer o no fer les noies i que ho provin per elles mateixes. Interessant, no? Continua la lectura de 23 anys i pot canviar el món amb codi

Així es van tornar carnívores les plantes

Les plantes carnívores d’Àsia, Austràlia i Amèrica comparteixen un tret comú malgrat la distància que les separa: la maquinària genètica per digerir insectes. Un estudi internacional de científics amb participació espanyola, que ha analitzat tres espècies -una en cada continent-, revela que les plantes utilitzen les mateixes rutes evolutives que les porten a ‘assaborir’ la carn de les seves preses.

Un nou estudi, publicat a Nature Ecology & Evolution, ha aprofundit en l’origen d’aquests vegetals i ha identificat els canvis genètics que han permès l’adaptació a la dieta carnívora en algunes plantes. Per a això, l’equip, liderat pel National Institute for Basic Biology del Japó i amb participació de la Universitat de Barcelona (UB), va examinar tres espècies: l’australiana Cephalotus follicularis, l’asiàtica Nepenthes alata i l’americana Sarracenia purpurea.

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Asi-se-volvieron-carnivoras-las-plantas Continua la lectura de Així es van tornar carnívores les plantes

El Regne Unit autoritza la fecundació de nadons amb ADN de “tres progenitors”

Es tracta d’una decisió d’importància històrica. Es permetrà que les clíniques d’aquest país sol·licitin els permisos necessaris per aplicar la controvertida tècnica de fecundació. Amb ella s’espera prevenir naixements amb malalties genètiques incurables.

El primer nadó britànic amb tres pares genètics podria néixer a finals del 2017, després que l’Autoritat d’Embriologia i Fertilització Humana donés avui llum verda a la llicència d’aquesta controvertida tècnica de reproducció assistida. El Regne Unit ja es va convertir l’any passat en el primer país on el Parlament aprova el mètode que utilitza l’ADN de tres persones perquè els progenitors amb malalties mitocondrials puguin concebre fills sans. La decisió de l’organisme regulador era l’últim pas per a la seva aplicació.

El sistema de sanitat pública del Regne Unit, NHS, ha accedit a sufragar el tractament de les primeres dones els casos s’adaptin als criteris exigits per la HFEA, sempre que permetin un exhaustiu seguiment del desenvolupament dels seus fills després del naixement.

Sempre hi ha dues cares de la mateixa notícia … Continua la lectura de El Regne Unit autoritza la fecundació de nadons amb ADN de “tres progenitors”

Descobreixen que el cervell funciona com un disc dur: esborra records per emmagatzemar nous

“Inside Out”, “Del revés”, representa els complexos mecanismes interns de les emocions humanes. Explica tot l’univers dins de la ment : com es forma la personalitat, què passa quan dormim, com es depuren els coneixements.
En la pel·lícula Inside Out , els records es van emmagatzemant en petites boles que van associades amb una emoció. D’aquesta manera la petita Riley anava guardant en la seva memòria vivències en diferents colors , segons estiguessin relacionades amb l’alegria, la tristesa , la ira o la por que va sentir en aquells instants. A la vida real , el gran arxiu de records es troba en una regió del cervell coneguda com hipocamp. Allà s’emmagatzema la memòria a curt termini, que s’ha de consolidar activant determinats circuits neuronals perquè els records es guarden per sempre. Científics de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla i del Laboratori Europeu de Biologia Molecular han descobert que el nostre cervell funciona com una espècie de ” disc dur” la ment ha d’esborrar certs records per emmagatzemar noves vivències en la memòria. Continua la lectura de Descobreixen que el cervell funciona com un disc dur: esborra records per emmagatzemar nous