Arxiu d'etiquetes: genètica

Un article a ‘Science’ alerta que EUA podria estar provant armes biològiques usant insectes infectats amb virus

Quatre equips de científics dels EUA investiga amb virus modificats genèticament perquè puguin modificar l’ADN dels cultius. Per propagar el virus, usarien diverses espècies d’insectes també modificats. L’objectiu declarat del programa, finançat pels militars, és protegir les collites d’una sobtada sequera, gelades … o un atac exterior. No obstant això, altres investigadors alerten ara que els insectes amb els virus mutants podrien convertir-se en una arma biològica incontrolada. Sabem les conseqüències de posar en marxa experiments com aquests ?

https://www.eldiario.es/sociedad/armas_biologicas-DARPA-ciencia-transgenicos_0_821368564.html Continua la lectura de Un article a ‘Science’ alerta que EUA podria estar provant armes biològiques usant insectes infectats amb virus

La creació de noves proteïnes mitjançant principis de l’evolució guanya el Nobel de química

Frances Arnold, George Smith i Gregory Winter han estat els premiats per l’Acadèmia de Ciències Sueca.

Frances Hamilton Arnold és una científica i Enginyera americana internacionalment reconeguda per liderar Mètodes d’evolució dirigida per a crear sistemes biològics útils, incloent enzims, circuits reguladors genètics i organismes.

El mètode de Frances Arnold ha permès desenvolupar nous fàrmacs i combustibles sense requerir dels catalitzadors convencionals, que solen tenir un cost elevat i sovint són tòxics i perjudicials per al medi ambient.

El mètode d’Arnold fa canvis a l’atzar en el gen d’un enzim d’interès. Després, l’introdueix en bacteris perquè fabriquin l’enzim i selecciona les que produeixen la versió més eficient. A continuació, torna a mutar a l’atzar aquest nou gen i repeteix el procés fins a trobar un enzim final amb noves funcions o molt més eficient que l’original.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20181003/452156220322/nobel-quimica-2018.html

La aplicación de los principios de la evolución biológica al laboratorio para crear nuevas proteínas ha sido reconocida con el premio Nobel de Química de 2018. La Academia de Ciencias Sueca ha concedido el galardón a los estadounidenses Frances Arnold y George Smith y al británico Gregory Winter.

Frances Arnold, investigadora del Instituto de Tecnología de California (Caltech, en Estados Unidos), ha recibido la mitad del premio “por la evolución de enzimas dirigida”. George Smith, de la Universidad de Missouri en Columbia (Estados Unidos), y Gregory Winter, del Laboratorio de Biología Molecular del Consejo de Investigación Médica del Reino Unido en Cambridge, han sido premiados con la otra mitad del galardón por una técnica que utiliza virus bacteriófagos, que infectan bacterias, para producir anticuerpos y otras proteínas. Continua la lectura de La creació de noves proteïnes mitjançant principis de l’evolució guanya el Nobel de química

Com pot tornar a la vida l’extint rinoceront blanc?

Steve Ngulu, veterinari que va estar a càrrec de l’animal fins a la seva mort, qualifica la seva partida com “un testimoni del fracàs humà”. Ens hem carregat l’espècie pel tràfic il·legal de la seva banya . No tothom està d’acord amb la idea que tenir la capacitat de reviure al rinoceront blanc del nord vulgui dir que s’ha de fer. Els que tenen una postura crítica es pregunten si l’enrenou que fa a la resurrecció d’una criatura funcionalment extinta acapara l’atenció i els recursos que podrien destinar-se a altres animals amb més possibilitats de supervivència.

https://www.nytimes.com/es/2018/06/06/rinocerontes-adn-extincion/?action=click&rref=collection%2Fsectioncollection%2Fnyt-es&contentCollection=inicio&region=rank&module=package&version=masinformacion&contentPlacement=4&pgtype=Homepage

Cuando el último rinoceronte blanco macho del norte falleció en marzo, la gente lamentó el paso del apreciado mamífero hacia la extinción.

Al no existir integrantes de la subespecie en estado silvestre y con solo dos hembras en cautiverio, parecía que  se desvanecía la última oportunidad para el rinoceronte blanco.

No obstante, varias agrupaciones científicas están trabajando que no sea así.

Un grupo dirigido por investigadores del Instituto para la Investigación de la Conservación del Zoológico de San Diego espera revivir al rinoceronte blanco del norte mediante la utilización de células almacenadas. En un estudio publicado el 24 de mayo en Genome Research, se secuenció el ADN de estas células y la conclusión es que cuentan con una prometedora diversidad genética para restablecer una población viable de rinocerontes blancos del norte.

Con los avances pertinentes en reproducción asistida o clonación, podría haber una segunda oportunidad para esta “especie única de rinocerontes”, comentó Oliver Ryder, director de Genética de la Conservación en el Zoológico de San Diego. Continua la lectura de Com pot tornar a la vida l’extint rinoceront blanc?

Nous motius per oposar-se als transgènics

Quan la majoria de nosaltres pensem en l’ADN, pensem en la doble hèlix, una nova investigació ens recorda que hi ha estructures d’ADN totalment diferents i que podrien ser molt importants per a les nostres cèl·lules. El fascinant descobriment d’estructures de l’ADN que no es coneixien i les seves possibles funcions confirmen que els organismes vius i les seves interaccions en l’evolució són d’una enorme i meravellosa complexitat que estem lluny de comprendre bé. Per això, que unes quantes empreses transnacionals i els científics que els serveixen manipulin organismes vius és un experiment pervers amb la natura, la salut i el medi ambient.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=242446&titular=nuevos-motivos-para-oponerse-a-los-transg%E9nicos- Continua la lectura de Nous motius per oposar-se als transgènics

La píndola electrònica que explora el nostre aparell digestiu

“El xip prodigiós” és una pel·lícula nord-americana de 1987 dirigida per Joe Dante. Tuck Pendelton, tinent de la marina nord-americana s’ofereix voluntàriament a un experiment científic. Miniaturitzat, i al comando d’un submarí microscòpic que serà injectat en l’organisme d’un conill. Però espies industrials irrompen al laboratori per robar el xip que permet la miniaturització. Durant el viatge d’un dels científics, Tuck és propulsat en el cos d’un empleat d’un supermercat depressiu i complex.

Va ser Oscar a la pel·lícula amb millors efectes visuals. Ara aquells efectes són ja realitats, segons ens explica el següent article.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20180525/443809478971/pildora-aparato-digestivo-diagnostico-mit.html

Científicos del Instituto de Tecnología de Massachusetts (MIT) han creado una cápsula que se ingiere y transmite información sobre elestado de salud a medida que recorre el aparato digestivo.

El dispositivo, como un submarino en miniatura que explora el interior del cuerpo humano, transmite sus registros de manera inalámbrica a un teléfono móvil. Según sus inventores, podría sustituir en el futuro a algunas de las exploraciones médicas que se hacen actualmente con endoscopia. De este modo, se evitarían los costes y las molestias asociados a las endoscopias –que consisten en explorar el interior del cuerpo introduciendo un tubo equipado con una cámara o una lente–, y se podría monitorizar el tracto digestivo en toda su extensión. Continua la lectura de La píndola electrònica que explora el nostre aparell digestiu

Els científics flairen el genoma sencer de la rosa

“És el temps que has perdut en la teva rosa el que fa a la teva rosa tan important.”Deia “El petit príncep”, poc podria sospitar Antoine de Saint-Exupéry que podria existir el sentit estricte i purament científic d’aquestes paraules. Un equip d’investigadors ha seqüenciat per primer cop el genoma de la rosa.En aquest estudi, s’ha fet la seqüenciació completa de la Rosa chinensis.

http://www.ccma.cat/324/els-cientifics-flairen-el-genoma-sencer-de-la-rosa/noticia/2852309/

Hauria estat una notícia ideal per Sant Jordi, però ha arribat una setmana més tard. Un equip d’investigadors ha seqüenciat per primer cop el genoma de la rosa. Això obre la porta a conèixer i controlar millor una flor de gran importància cultural i econòmica.

L’ampli equip ha estat dirigit per Mohammed Bendahmane, del Laboratori de Reproducció i Desenvolupament des Plantes de la Universitat de Lió (França). Està format bàsicament per investigadors francesos. Però també inclou alguns científics xinesos, un dels països on el cultiu d’aquesta flor està present des de l’antiguitat. Els resultats s’han publicat online a la revista “Nature Genetics”. Continua la lectura de Els científics flairen el genoma sencer de la rosa

De pastilles a prótesis: la indústria sanitària tremola amb la impressora 3D

L’ any passat l’alumne del centre de 2n de batxillerat Clara Bellonch Boter va fer un treball de recerca basat amb el tema  que aborda l’article que presenta avui el diari Economia digital. El treball va ser presentat abans de Nadal. El títol del seu treball és :

” Les pròtesis de genoll en impressió 3D, un futur incert”

Amb el seu  treball la Clara va fer una pròtesi de genoll en impressió 3D.  La Clara creu que, amb la quantitat d’avenços tecnològics, actualment és possible que qualsevol persona creï una pròtesi sense necessitat de disposar de molts diners. Això és possible gràcies a les impressores 3D que trobem en el mercat. També va estudiar  les opinions que tenen diferents metges sobre el paper de les impressores 3D en el món de la medicina, i, especialment, en l’àmbit de la salut.

El tema que va tractar la Clara està sent antecedent de l’article d’avui. Què passa si en lloc de plàstics o metalls s’utilitzen cèl·lules mare com a material principal?

https://www.economiadigital.es/tecnologia-y-tendencias/de-pastillas-a-protesis-la-industria-sanitaria-tiembla-con-la-impresora-3d_547817_102.html Continua la lectura de De pastilles a prótesis: la indústria sanitària tremola amb la impressora 3D

La monstruosa veritat sobre les carabasses

Resulta que les carabasses, que apareixen a tot arreu, són famoses en Halloween amb un propòsit millor del que sabíem.Això significa que la carbassa es va originar com un “monstre”, encara que no mític, que combinava elements de dues formes diferents. En lloc del procés habitual, mitjançant el qual cada pare contribueix amb un dels seus dos cromosomes per mantenir el manual normal d’instrucció genètica “diploide” en la descendència, els pares ancestrals de la carbassa es van unir totalment a un nou tipus de vegetal. Durant dècades, el procés evolutiu va netejar aquest embolic, deixant de costat els gens extra fins que el format diploide evolucionat preferit va aparèixer i es manté en les carabasses modernes.

 Les carbasses tenen 20 parells de cromosomes ara, molt més que altres  com la síndria (11 parells) i els cogombres (7 parells).

En paraules no científiques, això significa que la carabassa d’avui encara és un “monstre” que combina les seves dues formes ancestrals de llarga durada en una sola criatura. Això sens dubte podria explicar per què la carbassa, que és “freqüentment de gran grandària i aspecte feroç”, fa que aquest símbol sigui el més espantós d’aquests dies. Continua la lectura de La monstruosa veritat sobre les carabasses

Creat el primer atles de la regulació dels gens en el cos humà

El genoma és tot el material genètic contingut en els cromosomes d’un organisme en particular.

El genoma humà és el codi genètic dels éssers humans Homo sapiens. En termes generals és el grup del conjunt de gens humans. En aquest material genètic està continguda tota la informació per a la construcció i el funcionament del cos humà. El codi genètic es troba en cadascuna de les nostres cèl·lules. El genoma humà està dividit en 23 parells de cromosomes, que al seu torn contenen els gens. Tota aquesta informació està codificada per l’ADN (àcid desoxiribonucleic) que s’organitza en una estructura de doble hèlix formada per quatre bases que s’uneixen sempre en parells d’adenina amb timina i citosina amb guanina.

El genoma de l’ésser humà conté 3000 milions de nucleòtids.

Els nucleòtids són les unitats estructurals bàsiques dels àcids nucleics, és a dir que els àcids nucleics estan formats per l’encadenament de nucleòtids. També es poden trobar lliures a totes les cèl·lules.
Estan compostos per molècules d’àcid fosfòric, un glúcid de cinc carbonis, és a dir, una pentosa, i bases nitrogenades. La pentosa pot ser una ribosa o el seu derivat, la 2-desoxiribosa. La ribosa apareix en els nucleòtids que constitueixen les molècules d’ARN,i la desoxiribosa forma part de les d’ADN.

Totes les cèl·lules del cos comparteixen el mateix llibre d’instruccions, el genoma, però en cada teixit s’expressen gens diferents. És similar al que succeeix quan es construeix un edifici. L’inventari de materials especifica tot el que es necessita en conjunt Continua la lectura de Creat el primer atles de la regulació dels gens en el cos humà

Resultats prometedors: un equip internacional aconsegueix eliminar una malaltia genètica en embrions humans

Finalment la revista Nature confirma el que serà, sens dubte, un dels avenços científics de l’any i aporta tots els detalls de la recerca: un equip internacional de científics ha aconseguit modificar genèticament embrions humans amb èxit. Ha eliminat d’un embrió humà una mutació del gen que pot provocar la mort sobtada.

Han utilitzat la tècnica CRISPR per editar el gen MYBPC3. Quan aquest gen té una de les seves dues còpies mutades causa cardiomiopatia hipertròfica, una patologia que pot produir una mort súbita i fallida cardíaca.

CRISPR funciona com si fos unes tisores, capaços de tallar la cadena d’ADN prop de la posició en què es troba la mutació; Una vegada aplicada, la cel·la compta amb diversos mecanismes de reparació d’aquest tall.

Fent servir aquesta tècnica  és possible reduir la càrrega d’aquesta malaltia congènita a les famílies i a la llarga en la població mundial.

http://www.ccma.cat/324/aconsegueixen-per-primer-cop-eliminar-una-malaltia-genetica-en-embrions-humans/noticia/2802869/

Aconsegueixen, per primera vegada, eliminar una malaltia genètica en embrions humans

Un equip de científics internacional aconsegueix corregir en embrions la mutació d’un gen que pot provocar la mort sobtada de persones aparentment sanes
Redacció  

23

Continua la lectura de Resultats prometedors: un equip internacional aconsegueix eliminar una malaltia genètica en embrions humans