Arxiu d'etiquetes: física

Creen per primera vegada matèria amb massa negativa

La Segona Llei de Newton estableix el següent: L’acceleració d’un objecte és directament proporcional a la força neta que actua sobre ell i inversament proporcional a la seva massa.

Això és cert en mecànica clàssica però ara s’ha demostrat que seguint els principis de la mecànica quàntica passen altres coses…

En física, el condensat de Bose-Einstein és l’estat de la matèria que es dóna en certs materials a temperatures properes al zero absolut

En aquest estat, les partícules es desplacen a una velocitat increïblement lenta i segueixen els principis de la mecànica quàntica, més que de la física clàssica, ja que comencen a comportar-se com ones, en comptes de partícules, i ocupen una posició en l’espai que no pot ser determinada amb precisió.

Físics nord-americans han creat per primera vegada matèria amb massa negativa. Ho han aconseguit refredant àtoms de rubidi a temperatura propera al zero absolut dins d’un recinte de 100 micròmetres de diàmetre. Els àtoms es comporten com si tinguessin massa negativa: avancen en la direcció oposada a l’impuls que reben, com si xoquessin amb un mur invisible.

http://www.tendencias21.net/Crean-por-primera-vez-materia-con-masa-negativa_a43878.html Continua la lectura de Creen per primera vegada matèria amb massa negativa

Nivell 5

Entre les lectures de Setmana Santa, aquest article crida l’atenció. La robòtica va envaint les nostres vides a tots els nivells. Potser d’aquí a uns anys distingim el número de la classe de robot que ens afecta. Aquesta és una proposta per classificar els robots en nivells segons el seu grau de dependència dels humans. L’editor de Science Robotics, Guang-Zhong Yang, i un equip d’enginyers, cirurgians, científics de la computació, gestors tecnològics i experts en ciència ficció han proposat classificar els robots mèdics, presents i futurs, en sis nivells, del zero al cinc .

La robòtica és la branca de l’enginyeria mecatrònica, de l’enginyeria elèctrica, de l’enginyeria electrònica, de l’enginyeria biomèdica i de les ciències de la computació que s’ocupa del disseny, construcció, operació, disposició estructural, manufactura i aplicació dels robots
La robòtica combina diverses disciplines com són: la mecànica, l’electrònica, la informàtica, la intel·ligència artificial, l’enginyeria de control i la física. Altres àrees importants en robòtica són l’àlgebra, els autòmats programables, l’animació electrònica i les màquines d’estats .

http://elpais.com/elpais/2017/04/12/opinion/1492009945_127668.html Continua la lectura de Nivell 5

Detectat un forat negre errant, expulsat del centre d’una galàxia per ones gravitacionals

Els astrònoms creuen que en xocar dos galàxies, cadascuna amb un forat negre en el seu centre, aquests últims es van fusionar i per un desequilibri entre les seves masses i velocitats de rotació, van anar produint ones gravitacionals sobretot en una direcció i sentit, fins que el desequilibri va produir que el forat negre sortís disparat en sentit contrari.

En realitat, el que s’observa ara és el que va passar fa 8.000 milions d’anys, la distància en anys llum a la qual està la galàxia 3C186, probable resultant de la fusió.

http://www.publico.es/ciencias/detectado-agujero-negro-errante-expulsado.html

Continua la lectura de Detectat un forat negre errant, expulsat del centre d’una galàxia per ones gravitacionals

La Unió Europea proposa un gran simulacre conjunt d’emergència per tempesta solar

Seguint el exemple d’Obama, la Unió Europea reclama noves mesures preventives i protocols específics sobre aquest risc.

«Un esdeveniment d’aquesta magnitud podria aclaparar la capacitat de resposta d’una sola nació», adverteix el text, que reconeix l’absència de directrius conjuntes en cas que es produeixi un fenomen semblant. Per aquest motiu, proposa la realització d’un gran simulacre d’emergència per preparar al continent, segons informa l’Associació Espanyola de Protecció Civil per al Clima Espacial (AEPCCE).

L’informe assenyala que els plans d’emergència davant les tempestes solars han de considerar «tot el rang d’infraestructures afectables», el que la AEPCCE comprèn com una referència a les instal·lacions nuclears europees.

http://www.nuevatribuna.es/articulo/europa1/union-europea-propone-gran-simulacro-conjunto-emergencia-tormenta-solar/20170326193500138068.html Continua la lectura de La Unió Europea proposa un gran simulacre conjunt d’emergència per tempesta solar

Investigadors de BCN burlen una llei bàsica de la física

El físic alemany Werner Karl Heisenberg va desenvolupar el 1927 el principi d’incertesa davant la dificultat d’expressar en llenguatge matemàtic la relació entre la posició de l’electró i la seva velocitat. Es a dir, en el moment que volem conèixer la posició d’un electró ja estem alterant la seva velocitat al connectar amb ell, de manera que mesurar les dues coses exactament és impossible.

 El principi de Heisenberg és cert, però els investigadors de l’ Institut de Ciències Fotòniques han aconseguit millorar la precisió mesurant d’una manera diferent. La ciència avança i aconsegueix coses que semblaven impossibles.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia/investigadores-bcn-burlan-una-ley-basica-fisica-5918421 Continua la lectura de Investigadors de BCN burlen una llei bàsica de la física

Premi Abel 2017 per al matemàtic que va ajudar a desxifrar les ones gravitacionals

El govern noruec va crear el Premi Abel el 2002, en el bicentenari del naixement del matemàtic noruec, Niels Henrik Abel, mort a la incúria. L’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres proclama cada any a mereixedor del premi Abel, després d’una selecció feta per un comitè de cinc matemàtics de diversos països. Sophus Lie va ser el primer a proposar la creació del Premi Abel quan el 1897 es va assabentar que Alfred Nobel no tenia intenció de crear un premi de matemàtiques, però no es va crear el premi fins al 2002.

Aquest any ha estat atorgat a Yves Meyer. El seu treball ha estat clau en la teoria de les ondetes, que està darrere de la compressió i emmagatzematge de dades o el processat d’imatges de telescopis com el Hubble.

Les ondetes són funcions matemàtiques que divideixen un senyal en diferents components freqüencials, i després estudien cada component amb una resolució que depèn de la seva escala. Es a dir, en termes molt simples, descomponem les ones en parts més petites perquè puguem treballar amb elles.

http://www.elconfidencial.com/tecnologia/ciencia/2017-03-21/premio-abel-matematicas-yves-meyer-analisis-armonico_1351954/ Continua la lectura de Premi Abel 2017 per al matemàtic que va ajudar a desxifrar les ones gravitacionals

Dones que van canviar la ciència

No estan totes les que son, però si que son importants. Com sempre ignorades, quan no silenciades i desaparegudes dels llibres de text. Aquí tenim un conjunt de científiques la contribució de les quals ha marcat una pàgina d’or en la ciència i que apareixen en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/mujeres-cambiaron-ciencia-suenen.html). Continua la lectura de Dones que van canviar la ciència

Una imatge del telescopi espacial Hubble per celebrar el 30 aniversari del descobriment de la supernova 1987A

Una supernova (del llatí nova, «nova») és una explosió estel·lar que pot manifestar-se de forma molt notable, fins i tot a simple vista, en llocs de l’esfera celeste on abans no s’havia detectat res en particular.Les supernoves produeixen espurnes de llum intensíssims que poden durar des de diverses setmanes a diversos mesos. Es caracteritzen per un ràpid augment de la intensitat lluminosa fins a aconseguir una magnitud absoluta més gran que la resta de la galàxia. Posteriorment la seva brillantor decreix de forma més o menys suau fins a desaparèixer completament.

En aquesta simulació es pot veure com ha evolucionat la supernova des de l’ explosió inicial observada fa tres dècades a l’anell lluminós que es veu avui: primer, l’anell de material expulsat, després, l’explosió estel·lar que envia una ona de xoc cap a l’exterior. Quan aquesta ona colpeja l’anell, el material s’escalfa intensament i brilla, mentre que material de menor densitat surt capa l’exterior.

http://www.ccma.cat/el-temps/el-telescopi-espacial-hubble-celebra-el-30-aniversari-del-descobriment-de-la-supernova-1987a/noticia/2775093/#

Una imatge del telescopi espacial Hubble per celebrar el 30 aniversari del descobriment de la supernova 1987A

Continua la lectura de Una imatge del telescopi espacial Hubble per celebrar el 30 aniversari del descobriment de la supernova 1987A

La importància del descobriment de la NASA amb els set exoplanetes (vídeo)

La troballa de la NASA dels 7 exoplanetes suposa un rècord pel nombre de planetes i pel nombre de candidats a possibles terres al voltant d’una sola estrella. El que sempre hem dit, massa…, massa  espai buit …..

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20170223/42243439811/nasa-descubrimiento-exoplanetas.html

A 39 años luz de la tierra se encuentra la estrella Trappist-1, conocida en la NASA por el nombre de ca­tálogo 2MASS J23062928-0502285. Es decir, un astro completamente irrelevante hasta hace muy poco. El pasado mayo, el equipo liderado por Michaël Gillon (Universidad de Lieja, Bélgica) ya anunció que había descubierto dos exoplanetas (quizás tres) orbitándola. Con un 9% de la masa del Sol, Trappist-1 es una enana roja fría. Si fuera un poco más pequeña, ya no sería una estrella sino una enana marrón, que son astros fríos que no pueden fusionar hidrógeno como nuestro sol. Continua la lectura de La importància del descobriment de la NASA amb els set exoplanetes (vídeo)