Arxiu d'etiquetes: física

Troben galàxia llunyana 1000 vegades més lluminosa que la Via Làctia

Segons la teoria de la Relativitat General d’Einstein, quan un raig de llum passa prop d’un objecte molt massiu, la gravetat d’aquest objecte atreu els fotons i els desvia de la seva trajectòria inicial. Aquest fenomen, anomenat lent gravitacional, és el mateix que produeixen les lents sobre els raigs de llum i actua com una lupa, augmentant la mida de l’objecte.

Utilitzant aquest efecte, un equip científic de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC), dirigit per l’investigador Anastasio Díaz-Sánchez, de la Universitat Politècnica de Cartagena (UPCT), ha descobert una galàxia molt llunyana, a uns 10 mil milions d’anys llum i aproximadament 1.000 vegades més lluminosa que la Via Làctia

http://www.hispantv.com/noticias/ciencia-tecnologia/347156/descubren-galaxia-luminosa-via-lactea Continua la lectura de Troben galàxia llunyana 1000 vegades més lluminosa que la Via Làctia

Per què les noies no volen ser enginyeres?

A la classe de batxillerat de física sempre tenim majoria nois. Quin sentit té si les noies obtenen millors resultats a l’ESO en aquesta assignatura i altres afins?

Recordem que STEAM es refereix a les sigles Science, Technology, Matemàtiques, Engineering.

Segons l’article següent els estudiants d’educació superior perceben que es fomenta una imatge poc social dels àmbits STEM tecnològics, tant a nivell de les aplicacions socials que tenen les enginyeries com del treball en equip que comporta aquest tipus de professions. Alguna cosa hauríem de fer al respecte, això no és així. Continua la lectura de Per què les noies no volen ser enginyeres?

El CERN observa una nova partícula al Gran Accelerador d’Hadrons

La nova partícula subatòmica té una massa quatre vegades superior al barió més comú, el protó, ha anunciat avui el CERN en una conferència a Venècia, segons un comunicat difós a Ginebra.

La matèria que ens envolta està formada per barions, partícules subatòmiques composta per tres objectes amb càrrega elèctrica fraccionada anomenats quarks. Aquest són els tipus de quarks:

Resultat d'imatges de quarks

Els investigadors han especulat durant anys sobre les combinacions potencials de barions que poden existir en l’Univers. Els quarks són els constituents fonamentals dels protons i els neutrons. Els barions són una família de partícules subatòmiques formades per tres quarks. Els més representatius, per a formar el nucli de l’àtom, són el neutró i el protó

Resultat d'imatges de quarks

Els barions observats fins a la data tan sols contenien, com a màxim, un quark pesat. La nova partícula és un barió amb dos quarks “charm”, que posseeix una càrrega elèctrica fraccionària amb una massa una mica més elevada que un protó, i un quark “up”, que és més lleuger.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/cern-observa-una-nueva-particula-gran-acelerador-hadrones-6151969 Continua la lectura de El CERN observa una nova partícula al Gran Accelerador d’Hadrons

Xina aconsegueix la primera comunicació quàntica entre l’espai i la Terra

Xina ha aconseguit entrellaçar fotons a una distància de 1.200 quilòmetres, quan el rècord anterior estava en els 100 quilòmetres. Això és molt útil per crear xarxes de comunicacions impossibles de desxifrar. Els investigadors han aconseguit aconseguir l’entrellaçament de fotons, una propietat de la mecànica quàntica a la qual Einstein va batejar irònicament com «fantasmagòrica reacció a distància», entre dues estacions terrestres separades per una distància de 1.200 quilòmetres, per satèl·lit. Després d’aquesta fita, potser aconseguir el teletransport d’informació entre aquestes estacions és tan sols un pas senzill.

http://www.lavanguardia.com/vida/20170616/423424930875/china-comunicacion-cuantica-espacio-entrelazamiento.html Continua la lectura de Xina aconsegueix la primera comunicació quàntica entre l’espai i la Terra

Les ones gravitacionals confirmen l’existència d’un nou tipus de forats negres

Les ones gravitacionals representen una nova forma d’observar el cosmos. Les ones van arribar als dos detectors de LIGO, situats als EUA, el passat 4 de gener.La tercera detecció confirma l’existència dels forats negres d’una massa equivalent a vint vegades la del sol. Einstein anava un pas sempre més endavant…

ondas gravitacionales

http://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20170601/423126721164/ondas-gravitacionales-agujeros-negros-ligo.html

Las ondas gravitacionales han vuelto, y de nuevo dan la razón a Einstein. El experimento LIGO ha detectado por tercera vez las ondas generadas por la fusión de dos agujeros negros. En esta ocasión, la señal viene de una colisión que tuvo lugar a 3.000 millones de años luz de la Tierra –el doble de lejos que las dos captadas hasta el momento– y aporta nuevos indicios sobre el proceso de formación de los sistemas binarios de agujeros negros.

Las ondas llegaron a los dos detectores de LIGO, situados en EE.UU., el pasado 4 de enero. El consorcio internacional, en el que participan más de mil científicos, reactivó el experimento en noviembre tras casi un año de parón el que se implementaron mejoras en los detectores.

La tercera detección confirma la existencia de los agujeros negros de una masa equivalente a veinte veces la del sol. Se trata de cuerpos mayores que los que se habían detectado hasta ahora con rayos X, y desconocidos antes de la existencia de LIGO. Los dos agujeros negros cuya colisión se sintió en la Tierra en enero tenían 31 y 19 masas solares, respectivamente, y se fusionaron en un solo astro de 49 masas solares, según publica hoy el equipo de científicos en Phyisical Review Letters.

ondas gravitacionales

ondas gravitacionales (Raúl Camañas)
La nueva información, además, “nos permite comprender nuevas características sobre los agujeros negros que no conocíamos hasta ahora”, ha anunciado en teleconferencia de prensa David Shoemaker, investigador del Massachusetts Institute of Technology (MIT) y portavoz de la Colaboración Científica LIGO Continua la lectura de Les ones gravitacionals confirmen l’existència d’un nou tipus de forats negres

La NASA anuncia la seva primera missió al Sol per al 2018

La NASA ha anunciat aquest dimecres que el 2018 farà la seva primera missió al Sol. Més concretament, l’agència aeroespacial llençarà una sonda que s’acostarà, com cap altre nau al llarg de la història, a la superfície solar per estudiar totes les característiques físiques de l’atmosfera de l’astre.

El Solar Probe Plus volarà directament fins a la corona del Sol, la creuarà per primer cop i s’acostarà a uns 6 milions de quilòmetres de la superfície solar, la distància més “curta”fins el moment. La sonda haurà de suportar temperatures i radiacions inèdites per una nau: es calcula que a aquesta distància es superen els 1.400 graus centígrads.

http://www.ccma.cat/324/la-nasa-anuncia-la-seva-primera-missio-al-sol-per-al-2018/noticia/2791733/ Continua la lectura de La NASA anuncia la seva primera missió al Sol per al 2018

La nau Juno de la NASA descobreix “fenòmens inexplicables” a Júpiter

La Ciència ens ensenya que res és per sempre, de tot es pot dubtar i les previsions que fa l’home amb els seus coneixements sempre poden ser errònies. Juno ha trobat una infinitat de petits ciclons arremolinant a les regions polars, no previsibles; un camp magnètic descomunal, deu vegades més potent que el de la Terra; i un camp gravitatori que tampoc s’ajusta amb precisió a les prediccions.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20170526/422933072660/jupiter-mision-juno-nasa.html

Algo extraño pasa en Júpiter.

Los primeros resultados de la misión Juno, presentados ayer en rueda de prensa por la NASA y hoy en dos artículos científicos en la revista Science, desafían la visión que los astrónomos tenían del planeta. Continua la lectura de La nau Juno de la NASA descobreix “fenòmens inexplicables” a Júpiter

Les matemàtiques que permeten escoltar l’Univers van néixer d’una casualitat

Aquesta setmana s’ha celebrat  el lliurament del ‘Nobel’ de les matemàtiques a Yves Meyer pel seu treball sobre la teoria de les ondetes.

Sense les ondetes, els físics no s’haurien assabentat de l’existència de les ones gravitacionals. Un dia, un company físic va lliurar a Meyer un article sobre ondetes que va pensar que podria interessar-li. Meyer, emocionat en llegir-lo, va agafar el primer tren cap a Marsella per conèixer als seus autors. Les ondetes són una forma de codificar senyals de manera que després es puguin descodificar i tornar a reconstruir. Tot es pot descompondre i emmagatzemar d’un altra manera perquè es possible partir-ho en trossets més petits. Com quan som capaços de tallar la carn perquè el nostre cos sigui capaç de digerir-la desprès pel nostre organisme en forma de uns principis immediats determinats . Totes les parts  es construeixen en base a uns punts de partida, per complexes que siguin. Meyer va aplicar la teoria de de les ondetes al moviment harmònic simple.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20170525/422904471669/premio-abel-matematicas-universo-ondiculas-yves-meyer.html

En septiembre de 2015 la Tierra se estremeció. La colisión de dos agujeros negros a 1.300 millones de años luz generó las ondas gravitacionales que captaron los detectores del experimento LIGO en Estados Unidos. Fue una vibración apenas perceptible; para reconocerla fue necesario un algoritmo que, de hecho, no estuvo listo hasta ese mismo año. Y en la base de dicho algoritmo se encuentran unas herramientas matemáticas llamadas ondículas. Sin las ondículas, los físicos habrían permanecido sordos al eco del encuentro final de los dos cuerpos celestes. Continua la lectura de Les matemàtiques que permeten escoltar l’Univers van néixer d’una casualitat

Com sap un imant que té un altre imant a prop?

És una pregunta genial per explicar els fenòmens magnètics i despertar la curiositat del lector. Tot depèn de com es miri, de manera macroscòpica o microscòpica

La interacció electromagnètica és la interacció que ocorre entre les partícules amb càrrega elèctrica.

En el món macroscòpic, sol separar-se en dos tipus d’interaccions:
Interacció electrostàtica: Actua sobre cossos carregats en repòs.
Interacció magnètica: Actua només sobre càrregues en moviment.
La interacció elèctrica es posa de manifest en totes les situacions on hi hagi càrrega, mentre que la interacció magnètica només s’expressa quan aquestes càrregues estan en moviment relatiu respecte a l’observador. L’electromagnetisme clàssic es descriu amb tan sols quatre equacions que són conegudes com les lleis de Maxwell.

A nivell quàntic,(partícules elementals) la física ens ensenya que la força electromagnètica es pot descriure mitjançant l’intercanvi de fotons -minúscula partícules elementals sense massa- entre els imants. Els fotons viatgen a la velocitat de la llum i per tant els canvis en un imant triguen un temps a notar-se en un altre imant

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20170515/422552315095/preguntas-big-vang-como-sabe-iman-cerca-otro.html

Vivimos en un universo fascinante, poblado en todas las escalas –desde ínfimas partículas elementales hasta gigantescos cúmulos de galaxias–. Lejos de estar en reposo, nuestro universo bulle en constante movimiento debido a las interacciones entre todos sus componentes: planetas que danzan alrededor de estrellas, moléculas que se modifican en reacciones químicas que pueden dar lugar a la vida… Tras siglos de esfuerzos científicos, hoy sabemos que esta dinámica cósmica es consecuencia únicamente de cuatro fuerzas elementales. Dos de ellas actúan sólo en las minúsculas distancias del núcleo atómico. Las otras dos, las que dan forma a las cosas a nuestra escala, son el electromagnetismo y la gravedad.

Dos imanes saben que están cerca uno de otro porque existe una fuerza electromagnética entre ellos –análoga a la gravedad que nos mantiene en la Tierra–. Esta interacción electromagnética es la base de tecnologías esenciales, como las memorias de los ordenadores o las turbinas para generar energía. La física nos enseña que la fuerza electromagnética se puede describir mediante el intercambio de fotones –minúsculas partículas elementales sin masa– entre los imanes. Los fotones viajan a la velocidad de la luz y por tanto los cambios en un imán tardan un tiempo en notarse en otro imán. Pero esta descripción en forma de fotones no debe alejarnos de la respuesta fundamental a la pregunta. Los imanes –y también los electrones y protones que están en la base de la bioquímica y, por tanto, de nosotros mismos– sienten esta fuerza sencillamente porque las leyes del electromagnetismo son así. Los científicos no nos inventamos las leyes que rigen el universo; simplemente las descubrimos y comprendemos y, si es posible, las aplicamos para hacer nuestra vida mejor. Una tarea apasionante.

http://enciclopedia.us.es/index.php/Interacci%C3%B3n_electromagn%C3%A9tica

http://laufisica.blogspot.com.es/2010/04/interaccion-electromagnetica.html

Pregunta planteada por
LLUÍS PADRÓS