Arxiu d'etiquetes: física

Experiments a 2n ESO. Setmana de la Ciència

Aquest any la Setmana de la Ciència està dedicada a la figura del prestigiós físic nord-americà Richard Feynman, amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement. El primer ingredient per saber és  la curiositat, preguntar-se per la naturalesa de la matèria, del visible i l’invisible. Això no els hi falta als nostres alumnes!

A 2n ESO fem experiments de Física. Aquesta setmana gaudim de la Ciència!

 

La 23a Setmana de la ciència ret homenatge al físic Richard Feynman

Feynman s’esforçava un cop i un altre en transmetre aquella visió del coneixement pur, això era degut  al fet que per a ell era natural el que per a la immensa majoria dels humans no ho és. “Crec que puc dir amb seguretat que ningú entén la mecànica quàntica “. És una de les cites més repetides de Richard Feynman (11 de maig de 1918 – 15 de febrer de 1988), i és sens dubte una frase insòlita en llavis d’un físic. Però les paraules tenen sentit quan s’entén com funcionaven els fins engranatges mentals de qui va ser, a més d’una de les més prestigioses figures de la física teòrica de tots els temps, un dels científics més populars del segle XX.

Feynman va portar el seu peculiar geni, entre solemne i bromista, fins a la seva batalla final contra el càncer: “morir és avorrit”, van ser les seves últimes paraules

També se suma a la Setmana de la Ciència d’en guany  la celebració del 150 naixement del científic i lingüista Pompeu Fabra

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20181109/452809787452/setmana-ciencia-catalunya-feynman.html

Decía el físico Richard Feynman, uno de los científicos más influyentes de todos los tiempos, que hay algunos preguntan ‘¿cómo puedes vivir sin saber?’, a lo que él respondía que “no entiendo qué quieren decir. Siempre vivo sin saber. Eso es fácil. Cómo conseguir saber es lo que quiero averiguar”. Quizás, el primer ingrediente para saber es preguntarse por la naturaleza de las cosas, de la materia, de lo visible y lo invisible, como él hacía. Para ello, se necesita el ingrediente básico, la curiosidad. Continua la lectura de La 23a Setmana de la ciència ret homenatge al físic Richard Feynman

Espanya no ha aplicat les lliçons de Fukushima al regulador nuclear

Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades en la mateixa pedra. La nostra capacitat d’aprendre a vegades està bloquejada. El fet que l’expedient de Palomares es tracti com a secret d’Estat no és positiu per a l’ús de l’energia nuclear. Aquí ara mateix no hi ha un problema de seguretat nacional: hi ha una zona contaminada amb uns valors radiològics i un material que cal eliminar, que cal portar-se a algun lloc.

Les lliçons de Fukushima s’han aplicat a les instal·lacions nuclears, però no al regulador, que segueix tenint uns paràmetres similars als que tenia abans o fins i tot han empitjorat per aquest autoritarisme.

https://www.eldiario.es/economia/Espana-aplicado-lecciones-Fukushima-regulador_0_830817975.html

Nieves Sánchez Guitián (Las Palmas de Gran Canaria, 1965) quiere ser consejera del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) para “abrir las ventanas” y traer “transparencia” a la cúpula del organismo, del que es funcionaria desde 1991. Esta geóloga, hija de marino mercante, se postula en un momento clave, con la prórroga de las nucleares en el alero y sin una decisión sobre el almacén temporal centralizado (ATC) de residuos radiactivos de alta actividad, mientras el pleno del regulador debería ver sustituidos en los próximos meses a tres de sus cinco miembros, incluyendo al presidente, Fernando Marti. Continua la lectura de Espanya no ha aplicat les lliçons de Fukushima al regulador nuclear

La música de les estrelles.Em vaig fer física perquè és molt més fàcil . Premi Nacional de Recerca en la categoria Talent Jove

“Em vaig fer física perquè és molt més fàcil “, explica Nanda Rea, astrofísica que demà recollirà el Premi Nacional de Recerca en la categoria Talent Jove en un acte al Teatre Nacional de Catalunya.

L’astrofísica Nanda Rea s’aplica en la ciència el rigor i la creativitat que va aprendre en els seus estudis de flauta i cant. La música i la ciència, assegura, són activitats germanes. En les dues hi ha unes normes que has de conèixer bé, per exemple, normes de tonalitat, d’harmonia, però has de interpretar-les a la teva manera.

S’ha especialitzat en els púlsars, que són estrelles de neutrons que giren sobre si mateixes a tota velocitat, fins a mil vegades per segon. Rea ha estat premiada pels seus descobriments sobre estrelles de neutrons.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20181014/452336702118/nanda-rea-astrofisica-institut-ciencies-espai-premi-nacional-recerca-2017-talent-jove.html?utm_campaign=botones_sociales&utm_source=twitter&utm_medium=social

A mí me fascinaba más la música que el cosmos. Estudié flauta travesera y canto, desde la música de la época barroca hasta el jazz. Mucho Bach, también canto polifónico, y mucho Cole Porter. Me encantaba. Pero es una carrera muy difícil. Me hice física porque es mucho más fácil”, explica Nanda Rea, astrofísica del Institut de Ciències de l’Espai, que mañana recogerá el premio Nacional de Recerca en la categoría Talento Joven en un acto en el Teatre Nacional de Catalunya. Continua la lectura de La música de les estrelles.Em vaig fer física perquè és molt més fàcil . Premi Nacional de Recerca en la categoria Talent Jove

Espanya reconeix per primera vegada les seves zones afectades per contaminació radioactiva

Són sis àrees que haurien de formar part d’un inventari que mai es va fer, i que ara han estat reconegudes pel Consell de Seguretat Nuclear en una nota informativa a la premsa. No estan declarades oficialment. Alguns d’aquests isòtops romandran emetent radiacions milers i desenes de milers d’anys

A Palomares (40 hectàrees amb presència de plutoni i americi), vuit rases del Jarama, les Marismas de Mendaña, a l’estuari de riu Tinto, (un terreny de 1.600 metres quadrats conegut com CRI-9 amb presència de cesi); la bassa de fosfoyesos d’Huelva (1.200 hectàrees amb presència de ràdio); el paratge del Fondó, a Cartagena (amb uns dipòsits de llots de fosfats en 108 hectàrees amb presència d’urani); i l’embassament del riu Ebre a la localitat de Flix, on hi havia uns llots de fosfats amb presència d’urani que ja han estat retirats.

https://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-espana-reconoce-primera-vez-zonas-contaminacion-radiactiva.html

El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) ha admitido, a través de un comunicado de prensa, la existencia de seis zonas en España donde los suelos presentan radiactividad derivada de la actividad humana en el pasado. La mayoría son conocidas, como la pedanía de Palomares o el área de río Tinto en Huelva, pero pese a la relevancia de los casos jamás han sido declarados oficialmente como terrenos contaminados. Continua la lectura de Espanya reconeix per primera vegada les seves zones afectades per contaminació radioactiva

El Nobel de Física premia una dona per primera vegada des de 1963

No m’agrada el titular d’aquesta notícia tal com està formulada, però reconec que aquest titular crida molt més que si l’article diu simplement a qui li han donat el Nobel. Aquest any, el Noble de Física ha estat donat a la canadenca Donna Strickland, que comparteix el guardó amb el nord-americà Arthur Ashkin i el francès Gérard Mourou per “invencions revolucionàries en el camp de la física dels làsers”. Tant de bo que arribi un dia que aquest titular de la Vanguardia no sigui necessari, i ja no cridi l’atenció.

Les eines inventades pels premiats d’aquest any han estat fonamentals per al desenvolupament de la fotònica, l’àrea de la física que es basa en controlar els fotons de manera comparable a com l’electrònica es basa en controlar els electrons. Les aplicacions de la fotònica inclouen des de la computació quàntica fins a noves tecnologies de diagnòstic mèdic, passant pel desenvolupament de nous materials o de cèl·lules més eficients per panells d’energia solar.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20181002/452142171067/nobel-fisica-2018.html

Las herramientas de la fotónica, que permiten manipular la luz con precisión exquisita y han abierto la vía a nuevas aplicaciones industriales y médicas, han sido reconocidas con el premio Nobel de Física de 2018. La Academia de Ciencias Sueca ha concedido el galardón al estadounidense Arthur Ashkin, el francés Gérard Mourou y la canadiense Donna Strickland, que se convierte en la primera mujer en ganar el Nobel de Física desde 1963.

Los premiados reciben el galardón por “invenciones revolucionarias en el campo de la física de los láseres”, según el veredicto de la Academia de Ciencias Sueca anunciado hoy. Continua la lectura de El Nobel de Física premia una dona per primera vegada des de 1963

El desglaç de Groenlàndia està desplaçant l’eix de rotació de la Terra

La Terra és com una gegantina pilota de beisbol que trencada a 1.700 quilòmetres per hora i li dóna la volta al sol a uns 107.000 quilòmetres per hora. I no ho fa de manera perfecta. És com si a aquesta pilota li peguessis una petita pedra, la qual cosa faria que la pilota comenci a tentinejar sobre el seu eix i giri amb un moviment. A aquesta desviació se l’anomena “moviment polar”.  Una manera fàcil d’entendre el rebot polar és pensar en com s’enfonsa un matalàs quan algú se senti sobre ell. El canvi climàtic afecta el moviment polar. Això va ser el que va passar durant l’última Era de gel, quan pesades glaceres van deprimir la superfície del planeta. Quan aquestes glaceres es fonen o es mouen, la Terra lentament torna a la seva posició original.

https://www.lavanguardia.com/natural/20180926/452045068451/el-deshielo-de-groenlandia-esta-desplazando-el-eje-de-rotacion-de-la-tierra.html

Un globo terráqueo de sobremesa está diseñado para ser una esferageométrica perfecta y gira de forma igualmente perfecta sobre un eje o linea imaginaria que une el polo norte y el polo sur. En realidad, entrando en el detalle, nuestro planeta es una esfera menos geométricamente perfecta y, además, su rotación oscila levemente de forma periódica por causas que se vienen estudiando desde hace décadas. Continua la lectura de El desglaç de Groenlàndia està desplaçant l’eix de rotació de la Terra

La carta en què Galileu es va autocensurar per fugir de les acusacions d’heretgia

El 31 d’octubre de 1992, Joan Pau II va demanar (359 anys, 4 mesos i 9 dies després de la sentència de la Inquisició)  perdó per la condemna injusta de Galileu Galilei i va rehabilitar al filòsof i matemàtic de Pisa. Es va presentar el llibre: Copèrnic, Galileu i la Església: fi de la controvèrsia (1820), en el qual s’estableix que afirmar que la Terra gira al voltant del Sol no és blasfèmia. Bravo!! Galileu va arribar a abjurar de les seves idees i malgrat això va ser condemnat.

Ara ha estat trobada la carta en què Galileu va matisar algunes de les seves afirmacions sobre el dogma teològic. La comparació amb edicions posteriors demostra com l’italià va haver de suavitzar el seu discurs. Sempre les coses cauen pel seu propi pes. El temps posa cada cosa al seu lloc. Avui en dia sabem que els astres estan disposats a l’entramat espai-temps. No podem negar la veritat de la ciència. Cada vegada es va redescobrint a sí mateixa, si no no seria ciència.

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20180926/carta-galileo-acusacion-herejia-7053439 Continua la lectura de La carta en què Galileu es va autocensurar per fugir de les acusacions d’heretgia

Una galàxia nana va fregar la Via Làctia fa més de 300 milions d’anys i encara es nota la turbulència (vídeo)

Fa entre 300 i 900 milions d’anys la nostra estimada galàxia, batejada pels antics grecs com a Via Làctia, va patir una sacsejada. Però no, no es va tractar d’un xoc violent sinó d’un impacte gravitacional que encara a dia d’avui es pot veure reflectit en les dades obtingudes pel satèl·lit Gaia de l’Agència Espacial Europea (ESA). Aquesta nova troballa, publicada aquest dimecres a la revista ‘Nature’, arriba de la mà un equip internacional d’investigadors de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB, UB-IEEC) i de la Universitat de Groningen (Països Baixos). Es tracta d’un dels primers grans descobriments de la missió Gaia,

https://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20180919/451917647981/via-lactea-galaxia-sagitario-rozo-gaia.html Continua la lectura de Una galàxia nana va fregar la Via Làctia fa més de 300 milions d’anys i encara es nota la turbulència (vídeo)

Un asteroide dues vegades més gran que un avió passarà molt a prop de la Terra, aquest dimecres

Un enorme asteroide, anomenat 2016 NF23 per la NASA i amb un diàmetre estimat que podria fluctuar entre 230 i 500 peus (de 70 a 152 metres), passarà prop de la Terra el 29 d’agost a una velocitat de 9,04 quilòmetres per segon , informa el Laboratori de Propulsió a Reacció de la NASA.

L’agència estima que l’objecte espacial es desplaçarà a 4,8 milions de quilòmetres de la Terra, el que equival a tres vegades la distància entre la Terra i la Lluna. Segons Fox News, la mida d’aquest asteroide pot ser comparable, segons les seves dimensions definitives, amb el d’un Boeing 747 o amb la Gran Piràmide de Gizeh.

En la classificació de la NASA, l’asteroide es considera com a “potencialment perillós” a causa de la distància en què es trobarà amb respecte a la Terra. Tot objecte espacial que passi a una distància menor de 7,5 milions de quilòmetres i que tingui un diàmetre superior a 140 metres està a la llista dels perillosos.

https://actualidad.rt.com/actualidad/286265-nasa-asteroide-potencialmente-peligroso-tierra

https://www.elperiodico.cat/ca/ciencia/20180826/asteroide-passa-a-prop-terra-7004064?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=elPeriodico-ed07h Continua la lectura de Un asteroide dues vegades més gran que un avió passarà molt a prop de la Terra, aquest dimecres