Arxiu d'etiquetes: física nuclear

El Consell de Seguretat Nuclear paralitza la tramitació dels permisos per obrir una mina d’urani a Salamanca

L’urani és una substància radioactiva que passa en forma natural. Forma part de les roques, terra, aire i l’aigua i es troba en la naturalesa en forma de minerals, però mai com a metall. L’urani és un element radioactiu que ocorre naturalment. L’urani natural és una mescla de tres isòtops: 234U, 235U i 238U. L’isòtop més comú és 238U; constitueix prop del 99% de l’urani natural en massa. L’urani enriquit és una altra barreja d’isòtops que té més 234U i 235U que l’urani natural. L’urani enriquit és més radioactiu que l’urani natural.

L’urani afecta principalment els ronyons. En éssers humans i animals que van inhalar o ingerir compostos d’urani van observar dany dels ronyons. Els treballadors que van inhalar hexafluorur d’urani van patir irritació respiratòria i acumulació de líquid en els pulmons. La inhalació de compostos d’urani insoluble també pot produir dany de les vies respiratòries.

https://www.publico.es/sociedad/csn-paraliza-mina-uranio-retortillo-salamanca.html

El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) ha pedido información adicional a los promotores de la mina de uranio de Retortillo (Salamanca) y, a la espera de la misma, la minera no puede iniciar ninguna actividad que altere de forma significativa el fondo radiológico del emplazamiento.

Así lo han indicado fuentes del Ministerio para la Transición Ecológica (Miteco), después de que el diario El País haya publicado hoy que el CSN ha paralizado la tramitación de los permisos para la construcción de la mina de uranio, promovida por la australiana Berkeley Minera por los problemas existentes con los desechos radiactivos.

El informe sobre el asunto, publicado en la web del CSN y fechado en julio, recuerda que el Gobierno pidió a este organismo que justificara la necesidad de disponer de un almacenamiento definitivo de residuos radiactivos en una mina, tal y como había pedido la empresa Berkeley Minera España.

El CSN ha observado que se trata de una modificación “sustancial” que requiere una revisión y pide que la empresa lo justifique adecuadamente y que contraste los beneficios con los daños esperados.

Esa modificación tendrá “unos resultados diferentes y no deseables” al crear un almacenamiento definitivo de residuos radiactivos con obligaciones de vigilancia perpetuas que estaría a 9 kilómetros de otro proyecto -la propia mina- que se encuentra en proceso de licenciamiento.

Esto “representa una carga adicional para las generaciones futuras”, según el Consejo de Seguridad Nuclear, que ha señalado que el coste se atribuye a las instituciones “y no se prevé hacer ninguna aportación al Fondo para la financiación de las actividades del Plan General de Residuos Radiactivos”.

La ministra para la Transición Ecológica, Teresa Ribera, se refirió al proyecto minero de Salamanca en su comparecencia del 6 de septiembre en el Congreso sobre el almacén de residuos radiactivos de alta actividad (ATC) de Villar de Cañas(Cuenca).

En su intervención, señaló que la cuestión del emplazamiento de la mina y del centro de enriquecimiento de uranio en Salamanca, es una cuestión que “está abierta”.

“Hasta la fecha lo que hemos visto es que ha habido una lectura del ordenamiento jurídico vigente que tendía a subrayar las competencias de Castilla y León, cosa que a nosotros nos parece dudoso, en la medida en que hay cuestiones de seguridad nuclear e impacto transfronterizo que han sido subrayadas por nuestros vecinos de Portugal”, indicó.

Por ello indicó que en materia de evaluación de impacto ambiental tanto desde Minas como desde Biodiversidad y Calidad Ambiental, debe y “está siendo retomada con la mayor celeridad posible.

La solicitud de información adicional del CSN se cursó en julio pasado, según fuentes del MITECO, que ha explicado que el organismo señaló que “dada la complejidad del proyecto”, necesita más información sobre la explotación.

Continua la lectura de El Consell de Seguretat Nuclear paralitza la tramitació dels permisos per obrir una mina d’urani a Salamanca

El dolor sobreviu a gairebé 73 anys de la bomba atòmica a Hiroshima

A l’agost de 1945 els japonesos van viure la tragèdia de dues bombes nuclears que van caure sobre els ports d’Hiroshima i Nagasaki. Més de cent mil persones van morir instantàniament en dos atacs nord-americans.

En el marc de la Segona Guerra Mundial, el president dels Estats Units, Harry S. Truman, va autoritzar un primer bombardeig sobre Hiroshima. La justificació: Japó s’havia negat a acceptar la rendició que els aliats li havien imposat per mitjà de la Declaració de Postdam, a finals de juliol de 1945.

De manera que el 6 d’agost, un avió bombarder Boeing B-29, batejat Enola Gay, va deixar caure la bomba “Little Boy”. L’artefacte va fer esclatar una càrrega de 15 mil tones de TNT, que va devastar un rang de 13 quilòmetres quadrats.

Com a mínim 70 mil persones van morir aquest mateix dia. No obstant això, per al final de 1945, la xifra de morts va augmentar a més de 100 mil per causa de l’exposició a la radiació que van patir els supervivents.

El desenvolupament de la bomba atòmica històricament se li atribueix a Albert Einstein, però hi ha una sèrie de coneixements de física i química acumulats durant dècades, en què van participar noms tan importants com els d’Antoine Henri Becquerel, qui va descobrir la radioactivitat de l’urani; a Marie Curie, que va aconseguir aïllar l’element radioactiu del radi, i a Einstein; que va descriure les propietats físiques que després es van emprar per a la creació de la bomba.

Una bomba atòmica funciona iniciant una reacció nuclear, és a dir, al nucli d’un àtom que allibera tanta energia que provoca una reacció en cadena. Els nuclis pesants es trenquen en nuclis més lleugers quan són colpejats per un neutró això genera més neutrons que bombardegen altres nuclis.

Per fabricar una bomba atòmica es fan servir dos tipus de materials: urani o plutoni que són recoberts de TNT. Quan aquesta explota, els neutrons l’urani, per exemple, surten de l’àtom i separen altres àtoms, això genera energia. Llàstima que en sentit contrari a la humanitat.

https://m.france24.com/es/20180806-historia-bomba-atomica-hiroshima-nagasaki

http://prensa-latina.cu/index.php?o=rn&id=166066&SEO=el-dolor-sobrevive-a-casi-73-anos-de-la-bomba-atomica-en-hiroshima-fotos

Por Nara María Romero*

Hiroshima, Japón (PL) Hiroko Kishira tenía seis años cuando el 6 de agosto de 1945 Hiroshima fue blanco del primer ataque en el mundo con bomba atómica y narra lo vivido con el mismo dolor de aquel día.

Continua la lectura de El dolor sobreviu a gairebé 73 anys de la bomba atòmica a Hiroshima

El polèmic abocador de residus radioactius de la Segona Guerra Mundial

El material nuclear utilitzat per desenvolupar la bomba atòmica va ser enterrat a Missouri, als Estats Units.

Els residus radioactius són un tipus especial de contaminants molt perillosos, Aquests residus emeten unes radiacions que, si arriben als éssers vius, poden causar malalties greus. Alguns residus tarden centenars de milers d’anys a perdre la perillositat. Encara no s’ha resolt totalment què es pot fer amb aquest tipus de residus. El que és més fàcil és no generar-los.

https://www.ara.cat/internacional/abocador-radioactius-Segona-Guerra-Mundial_0_1990001016.html

Saint Louis, una de les ciutats més poblades de l’estat nord-americà de Missouri, viu, encara, les conseqüències de la Segona Guerra Mundial. Les restes radioactives que es van utilitzar per elaborar les bombes que es van llançar a Hiroshima i Nagasaki es van abocar de forma il·legal en uns terrenys situats a l’entorn de l’aeroport de Saint Louis-Lambert. Els residus es van col·locar en milers de bidons en aquests terrenys a l’aire lliure i a tocar del rierol Cold Water. Aquest abocament il·legal de residus radioactius va ser amagat per les autoritats nord-americanes durant més de 40 anys. Uns fets que, més de 70 anys després, estan afectant el medi ambient i la salut pública de milers de ciutadans de l’entorn de l’abocador. Els veïns afectats han sol·licitat al governador de Missouri, Eric Greitens, que declari l’estat d’emergència.

Els fets es remunten a mitjans del segle passat, quan l’empresa farmacèutia Mallinckrodt, amb seu a la ciutat de Saint Louis, va desenvolupar el primer material nuclear per al projecte Manhattan, el projecte d’investigació dut a terme pels Estats Units amb el suport del Regne Unit i el Canadà per construir la primera bomba atòmica. Continua la lectura de El polèmic abocador de residus radioactius de la Segona Guerra Mundial

Les víctimes de la ‘grandeur’ atòmica

El 77% de la producció d’electricitat de França és d’origen atòmic. Un estudi constata malalties congènites en els néts dels que van treballar en les proves nuclears a la Polinèsia francesa. L’energia d’origen nuclear pot ocasionar un mal que arriba per quedar-se sempre, entre nosaltres.

http://www.lavanguardia.com/internacional/20180124/44245141089/pruebas-nucleares-polinesia-francesa-enfermedades-congenitas-bomba-atomica.html

A Mahine, hoy adolescente, le detectaron una enfermedad congénita cuando tenía dos años. Hoy sufre todavía un retraso mental grave, problemas psicomotores, de expresión oral y anomalías en sus rasgos faciales. Según el doctor Christian Sueur, autor de un estudio sobre los efectos de las pruebas nucleares en los niños de la Polinesia francesa que fue revelado por el rotativo Le Parisien, Mahine arrastra las consecuencias del trabajo que realizó su abuelo, en los años setenta del siglo pasado, en el Centro de Experimentación del Pacífico (CEP), donde se realizaban los ensayos atómicos. Continua la lectura de Les víctimes de la ‘grandeur’ atòmica

Una estrella a la Terra

En física nuclear, fusió nuclear és el procés pel qual diversos nuclis atòmics de càrrega similar s’uneixen i formen un nucli més pesat. Simultàniament s’allibera o absorbeix una quantitat enorme d’energia, que permet a la matèria entrar en un estat plasmàtic . Quan un nucleó (protó o neutró) s’afegeix a un nucli, la força nuclear atrau altres nucleons, però -a causa del curt abast d’aquesta força- principalment als seus veïns immediats.

La fusió en el centre de les estrella s’aconsegueix quan la densitat i temperatura són prou altes. Hi ha diversos cicles de fusió que tenen lloc en diferents fases de la vida d’una estrella. Aquests diferents cicles formen els diferents elements que coneixem. El primer cicle de fusió és la fusió del Hidrogen cap Heli. Aquesta és la fase en què es troba el nostre Sol.

La meta és ni més ni menys que reproduir l’energia de les estrelles. És una utopia? Pot ser l’energia de fusió l’alternativa a les fonts renovables per a finals de segle? Però és molt important tenir en compte que la fussió nuclear no és la solució als nostres problemes de recursos energètics. La solució passa per un decreixement imprescindible.

Com diu l’article:

Però una cosa és clara. “Fiar a la fusió nuclear la solució al problema del canvi climàtic seria un gran error polític i tecnològic”, opina en canvi Carlos Bravo, consultor de Salvia. “La fusió nuclear, en l’hipotètic cas que alguna vegada es fes realitat la seva viabilitat comercial, arribaria massa tard, quan el problema del canvi climàtic s’hagués agreujat tant que ja no seria possible una marxa enrere”, sosté Bravo. Continua la lectura de Una estrella a la Terra

L’Atlàntida dels microbis

Una suposada ciutat submarina descoberta a Grècia resulta ser obra de bacteris. Les grans estructures simètriques havien alertat al servei arqueològic grec. Molta gent donava per fet que es tractava d’una ciutat antiga submarina creada per l’home.  Anàlisi amb raigs X i mesures d’isòtops sobre mostres del material han trobat el seu origen. Aquestes contenen dolomita, un fort desequilibri entre diversos isòtops del carboni i certs valors d’isòtops de l’estronci. A partir d’aquestes evidències, els científics han reconstruït la pel·lícula de l’Atlàntida microbiana. L’edat s’estableix usant l’estronci, tres o quatre milions d’anys, La presència de metà es dedueix de la fracció d’isòtops de carboni. Aquestes condicions solen atreure bacteris que s’alimenten de metà. “Els bacteris fan servir els sulfats de l’aigua de la mar per treure el carboni de la molècula de metà i així fer-lo servir com a menjar”, explica Andrews. Però quan es redueix la concentració de sulfats en el sediment, llavors precipita la dolomita, el material de les misterioses roques submarines. Continua la lectura de L’Atlàntida dels microbis

Visitem el no-res d’una ciutat sense vida (Vídeo)

Atrapats en el temps: 14 fotografies i un vídeo mostren com ha quedat Txernòbil després de l’accident de la central nuclear. Desprès de llegir l’anterior article sobre el llegat radioactiu de Txernòbil i veure aquestes imatges, no cal dir res més…

Foto: Adam Jarosz

Foto: Adam Jarosz Continua la lectura de Visitem el no-res d’una ciutat sense vida (Vídeo)

Un nou dron permet detectar mines terrestres i bombes terroristes

El vehicle té la capacitat d’identificar explosius terroristes i també mines terrestres que es troben actives en zones de guerra. Gràcies a aquesta creació, la detecció de bombes serà molt més efectiva que amb altres instruments utilitzats en l’actualitat. Fins i tot, aquest nou dron facilitarà la trobada de persones entre runes al moment de produir-se un terratrèmol.

El dron funciona a través d’un procés de fusió interna la qual envia un raig de neutrons a la zona on a aquest se li indiqui. Els nuclis atòmics, igual que els àtoms poden trobar-se  llavors en estats excitats, és a dir que tenen una energia superior a la del seu estat fonamental. Així quan un nucli emet una radiació γ (gamma), el que passa es que perd un fotó d’energia. El vehicle té integrat diversos sensors de raigs gamma els quals s’encarreguen de buscar materials específics que poguessin ser explosius o armes nuclears, tot des de l’aire.

https://www.fayerwayer.com/2016/04/dron-permite-detectar-minas-terrestres-y-bombas-terroristas/?utm_source=dlvr.it&utm_medium=twitter

Un gran avance para la seguridad y tecnología mundial se ha revelado gracias a la creación de un dron por parte de unos estudiantes en la Universidad de Wisconsin, el cual permitirá salvar muchas vidas en el mundo. Todo esto es posible debido a que el vehículo tiene la capacidad de identificar explosivos terroristas y también minas terrestres que se encuentran activas en zonas de guerra.

Según informa Journaltimes, esta creación es un gran acierto para la tecnología de detección de bombas, ya que según algunas pruebas que se han realizado al vehículo no tripulado, este puede detectar desde drogas hasta armas nucleares.

En palabras de Jerry Kulcinski, Profesor de energía nuclear “Ellos hicieron algo único que jamás había sido realizado antes” afirmó.

El dron funciona a través de un proceso de fusión interna la cual envía un rayo de neutrones a la zona donde a este se le indique. El vehículo tiene integrado diversos sensores de rayos gama los cuales se encargan de buscar materiales específicos que pudieran ser explosivos o armas nucleares, todo desde el aire.

drone 2

Además, la tecnología utilizada por esta creación es muy similar a la que se usa en los aeropuertos internacionales, para detectar objetos sospechosos en los equipajes y en las zonas de embarque

Gracias a esta creación, la detección de bombas será mucho más efectiva que con otros instrumentos utilizados en la actualidad. Incluso, este nuevo drone facilitará el encuentro de personas entre escombros al momento de ocurrir un terremoto.

Científicos de otras áreas estiman que bastará alrededor de un año encontrar una empresa que esté interesada en el nuevo producto y por esto quiera financiarlo, ya que por ahora es solo un proyecto que necesita mayor ingreso de recursos para ser masificado. Continua la lectura de Un nou dron permet detectar mines terrestres i bombes terroristes