Arxiu d'etiquetes: nuclear

Villar de Cañas i l’informe de Enresa

Segons un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/clm/deficiencias-ambiental-Enresa-basurero-nuclear_0_623287982.html), Enresa a fet un informe d’impacte ambiental “penós” per la instal·lació del magatzem temporal centralitzat (ATC en espanyol) a Villar de Cañas. L’informe que es prescriptiu en aquests casos, ha d’incloure tot un seguit de punts amb els quals s’elabora una matriu d’impactes on queden reflectits – i puntuats – tots els possibles problemes que pot provocar la construcció del magatzem.

Però segons podem llegir en el article, Enresa no ha tingut en compte ni els efectes sobre espècies protegides, ni els efectes radiològics de l’activitat sobre la zona (de fet Enresa  la contempla com una activitat industrial…), ni parla sobre la situació legal del sòl en que s’ha de construir l’ATC. El que si reconeix Enresa són els efectes contaminants sobre les aigües subterrànies i els aqüífers de la zona així com problemes de carstificacions que podrien provocar col·lapse i deformació de les estructures nuclears. Davant d’aquestes greus mancances la junta de Castella la Manxa ha hagut de retornar l’informe.

En resum un informe estil “Simpsons” per variar. Com de la sèrie esmentada és la decisió de construir el magatzem en una zona que prèviament comptava amb l’informe negatiu de la majoria de tècnics. Una decisió més política que tècnica i que pot tenir greus conseqüències tant ambientals com econòmiques. Continua la lectura de Villar de Cañas i l’informe de Enresa

Davant el 6é aniversari de Fukushima: Abandonem l’energia nuclear

Ja hem comentat en altres posts l’accident més greu de la història de l’energia nuclear: l’accident de Fukushima. Ara en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Aniversario-Fukushima-abandonbemos-energia-nuclear_6_620897919.html), podem llegir com l’accident de Fukushima – que encara queda lluny de ser solucionat i per tant contaminarà durant anys i anys – ja porta emès l’equivalent a un 40%  del que va emetre l’accident de Chernòbil i el més greu: Fukushima ha provocat un alt grau de contaminació marina (en l’oceà pacífic…) que no té precedents.

Però l’article no tant sols parla de Fukushima sinó també de Garoña, Villar de Cañas, dels residus radioactius, d’Almaraz i el conflicte amb Portugal, de la intenció de fer la mina a cel obert més gran d’Europa a Salamanca i de com el govern del PP recolza l’ampliació del funcionament de les envellides centrals nuclears espanyoles. El mateix govern que ha estat l’autor de “l’impost al sol”.

Ja ho hem dit en més d’una ocasió: l’energia nuclear no és una energia neta. És altament contaminant pel que fa a la mineria del urani, en el seu processament, en la construcció de les centrals i en els residus que genera. L’urani, a més, és un recurs escadusser que arribarà al seu zenit dins de poc. D’altre banda el problema dels residus generats segueix (i seguirà) sense resoldre’s i la TRE d’aquest recurs energètic és més aviat baixa. Si a més tenim en compte que econòmicament les centrals tant sols rentables si hi ha recolzament de patrimoni públic……la pregunta és obvia: perquè segueixen insistint en aquest tipus d’energia? Doncs perquè son un negoci per molt pocs, un negoci per aquelles elits que controlen les companyies elèctriques i que en el nostre país constitueixen una oligarquía extractiva.

Per tant, com bé diu l’autor de l’article, caldria abandonar ja aquest tipus d’energia. Continua la lectura de Davant el 6é aniversari de Fukushima: Abandonem l’energia nuclear

Fukushima: 6 anys i seguim igual o pitjor.

Al llarg de molts posts ja hem anat explicant que la situació de Fukushima (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Accident_nuclear_de_Fukushima_I) no està ni de bon tros sota control ni solucionada. La contaminació – sobretot produïda per fuites d’aigua contaminada a l’oceà – s’extèn ja per tot l’oceà pacífic i, a la llarga, per tot el món. Els operaris no es poden acostar a les zones on el material dels reactors està fos. No hi tampoc manera de que els robots puguin resistir les altes temperatures i la contaminació en aquestes zones. La empresa responsable de l’administració de la central, TEPCO, és una filial de General Elèctric. Aquesta és una empresa amb grans interessos econòmics en diferents parts del món i amb un gran poder. Poder, que es manifesta amb un control de determinats medis de comunicació i lobbies de pressió en els parlaments de determinats estats, fet que fa que la informació “real” sobre el que està passant surti amb comptagotes (per no dir que senzillament no hi hagi informació). Com sempre que hi ha un accident d’aquest estil (més greu ja que el de Chernòbil) les despeses corren a càrrec de l’estat on es troba ubicada la central en qüestió. És a dir dels habitants d’aquest estat. Habitants que no han gaudit dels guanys econòmics que han tingut al llarg dels anys els propietaris de la central però si que han de pagar els danys derivats de la seva gestió (privatització dels guanys i socialització de les despeses). Un negoci rodó per les empreses privades, vaja.

Ara en un article aparegut al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/Mueren-robots-esperanza-limpieza-Fukushima_0_620488846.html), podem llegir com els robots que intenten utilitzar-se en la “neteja” dels reactors no resisteixen les condicions que en hi ha en ells i com la companyia no sap si podrà eliminar l’aigua contaminada ( que mentre continua sortint cap a l’oceà).

Paral·lelament la gent desplaçada encara no ha pogut tornar ni s’espera que ho pugui fer durant molts anys (si és que alguna vegada ho poden fer….). Per si fos més surrealista encara, recordem que Tokio serà la seu dels jocs olímpics dels 2020 gràcies a les mentides dels seus dirigents polítics que van dir que la central es trobava totalment controlada.

Però no passa res, podem seguir amb la il·lusió – evidentment no compartida per l’autor d’aquest article – de que la energia nuclear és la solució als nostres problemes energètics i ambientals. Deixem al nostres fills i nets la gestió d’una d’energia altament contaminant i ruïnosa des del punt de vista econòmic. Seguim amb el BAU i el cop de peu endavant. Tanquem els ulls davant dels problemes i deixem que el model “Springfield” (dels Simpsons) avanci pel món. Continua la lectura de Fukushima: 6 anys i seguim igual o pitjor.

Garoña i Retortillo

En un excel·lent article (veure http://www.eis.uva.es/energiasostenible/?p=3367&utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=central-nuclear-de-garona-y-mineria-de-uranio-en-retortillo-dos-caras-de-la-misma-moneda) , Iñigo Capellán (del grup de Dinàmica de Sistemes de la Universitat de Valladolid) ens explica que és el que uneix la central nuclear de Garoña i la prevista mineria d’Urani a la localitat de Retortillo.

Sabem que el lobby nuclear nacional i internacional pressionarà per tal que Garoña continui amb la seva activitat (sobretot perquè si ho aconsegueixen significaran grans guanys per les empreses propietàries (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/01/09/garona-punta-de-llanca-de-lenergia-nuclear/)) i perquè autoritzin el projecte miner de Urani més gran de Europa a Retortillo (província de Salamanca).

També sabem que la energia nuclear té una TRE baixa, que la mineria del urani és altament contaminant, que el urani com a recurs es troba prop del seu particular pic, que depenem de l’urani que s’extreu a altres països, que els residus nuclears són una hipoteca enverinada per a les futures generacions, que pel general les empreses propietàries de les centrals nuclears socialitzen les pèrdues i privatitzen els guanys (recordem aquí el cas de Fukushima i General Electric), i sobretot que a Espanya sobren centrals elèctriques ja que hi ha un parc elèctric sobredimensionat. Amb tot això, perquè es segueix apostant per la energia nuclear (si fins i tot l’agència internacional preveu un creixement insignificant de l’energia nuclear a nivell mundial d’aquí al 2030)? La resposta és obvia: Per a que guanyin uns pocs i paguem uns molts. Continua la lectura de Garoña i Retortillo

Les sirenes del col·lapse

Les sirenes del col·lapse és el títol del darrer post d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/03/las-sirenas-del-colapso.html). Desprès de la seva anàlisi del model ETP i demostrar que es tracta d’un model tècnicament deplorable que “arriba” a unes conclusions correctes (tot i que definides a priori), ara ens parla del perquè el missatge que s’està transmetent per part “de la comunitat d’experts en energia” no és sòlid i creible. Al llarg de l’excel·lent article analitza alguns dels “diferents grups de gent” que cal ubicar dins d’aquesta suposada comunitat d’experts i quines són les seves idees i supòsits.

Article important, doncs, per tal de poder distingir el gra de la palla i tractar de remar en la mateixa direcció (aprofitant esforços i sinergies).

miércoles, 1 de marzo de 2017

Continua la lectura de Les sirenes del col·lapse

Fukushima i el oceà pacífic

El desastre provocat a la central de Fukushima l’any 2011 (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Accidente_nuclear_de_Fukushima_I), ha provocat que les restes que queden alliberin cada dia 300 tones de material radioactiu al oceà pacífic. Això ja ha provocat la contaminació per radiació de tot aquest oceà, de manera que els valors mesurats siguin de 5 a 10 vegades més alts que quan el govern dels USA va deixar caure diverses bombes nuclears durant la segona guerra mundial

Tal i com podem llegir en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=223263), el més curiós és que pràcticament no hi ha notícies sobre l’estat del complex format per les tres centrals. Complex que era propietat de TEPCO que és una filial de General Electric. Companyia dels USA amb interessos en diverses parts del món i amb un gran poder que té un gran control sobre medis de comunicació i polítics.

Fins ara i probablement en bastant anys la situació seguirà com fins ara, ja que no hi ha manera d’apropar-se al lloc afectat perquè les temperatures són tant altes que no homes ni robots ho poden fer. El resultat és el “Pitjor accident nuclear de tots els temps”. Però com ja hem dit el silenci – trencat de tant en tant – és el més comú per part de polítics, premsa, funcionaris i científics.

Com sempre, la indústria nuclear ha aconseguit “la socialització de les pèrdues (que pagarem entre tots) i la privatització dels guanys (els que es van endur durant anys i anys sabent que l’estat dels reactors no era el millor)”. Continua la lectura de Fukushima i el oceà pacífic

“Haciendo amigos”

Fent amics podria ser el títol de l’article publicat al diari “Público” (veure http://ctxt.es/es/20170208/Politica/11016/Portugal-España-queja-almacen-Almaraz-energia-nuclear.htm) sobre el conflicte España-Portugal per l’ATI (magatzem temporal individualitzat) de la central d’Almaraz. Ja vaig posar un altre post sobre el tema (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/01/07/almaraz-i-portugal/), on explicava el perquè Portugal amenaçava a Espanya de interposar una denúncia per l’ATI.

Però el govern d’Espanya ha decidit passar de les seves obligacions – en aquest cas realitzar els estudis d’impacte ambiental necessaris per la ubicació de l’ATI – i, en una postura xulesca (pròpia com no de la marca Espanya), demanar a Portugal que realitzi ell mateix els estudis necessaris per la ubicació del ATI. En una postura similar a la de Trump amb els mexicans el Sr. Rajoy ha decidit fer el mateix amb els portuguesos. I així li va. Ha aconseguit unir a tots els parlamentaris portuguesos en contra de la dita acció per primer cop en molts anys, i ja te mèrit. El problema és que Portugal ha posat una denúncia davant la comissió Europea i això no tant sols comportara o pot comportar una sanció econòmica sinó previsiblement un conflicte diplomàtic que implica temps de resolució. I precisament el que no sobra en el cas de la gestió dels residus produïts per les centrals espanyoles és temps. Existeix una gran quantitat que cal emmagatzemar.

En resum: Una sàvia decisió que pot comportar – penso que serà així – una llarga llista de problemes associats. Problemes que es podrien haver evitat tant sols dialogant i entenent que existeixen una sèrie d’obligacions inherents a qualsevol projecte que un decideix fer. Obligacions que li són pròpies i que no pot pretendre que faci l’altre (que en aquest cas és el que pateix l’acció). Però aquest govern, manat des de l’ombra per els poders fàctics (entre ells les elèctriques propietàries de les centrals nuclears), ha pres la pitjor decisió. Continua la lectura de “Haciendo amigos”

Enresa i els residus nuclears de cofrentes

Els residus nuclears són, encara ara (després de més de 50 anys), un dels punts febles de l’energia nuclear. Donat que el magatzem temporal centralitzat de Villar de Cañas (Cuenca) està de moment aturat, i que la  la situació va per llarg (ja hem comentat en altres ocasions la poca idoneïtat del emplaçament), Enresa (que és l’empresa encarregada de la gestió dels residus nuclears a Espanya) ha decidit treure a concurs un contracte pel subministrament de contenidors per tal de poder emmagatzemar els residus. La quantitat total pressupostada és de uns 34,3 milions d’euros.

El problema és que, tal com podem llegir en un article publicat a “Kaosenlared” (veure http://kaosenlared.net/enresa-presupuesta-343-millones-para-guardar-la-basura-nuclear-de-la-central-de-cofrentes/), els residus desborden la majoria de les centrals nuclears espanyoles. Traduït en altres paraules, probablement començarem a veure més projectes similars d’ATI’s (magatzems temporals individualitzats) en moltes d’aquestes centrals. I cal recordar que en el cas de Almaraz el projecte d’ATI ha suposat un conflicte amb el veí Portugal. Continua la lectura de Enresa i els residus nuclears de cofrentes

Preparant el cop nuclear

El títol correspon a un article publicat al diari “Público” (veure http://blogs.publico.es/malas-hierbas/2016/12/22/preparando-el-golpe-nuclear/). Ha estat elaborat per Juantxo López de Uralde (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Juan_López_de_Uralde), conegut activista de l’ecologisme i coportaveu de Equo. En aquest article ens parla de totes les maniobres que l’indústria nuclear està fent a Espanya per tal d’aconseguir millorar els seus guanys a costa de l’erari públic. La més important, per el moment, d’aquestes maniobres es aconseguir perllongar la vida útil de les centrals nuclears espanyoles. Centrals que en el cas de Garoña han arribat als 40 anys previstos inicialment i que gràcies a les maniobres fetes en la foscor podran perllongar-se fins a 20 anys més. Si la indúsytria nuclear aconsegueix que la vida de Garoña sigui ampliada en 20 anys més, haurà aconseguit una bretxa per tal que les altres centrals també puguin seguir el mateix camí. I un cop assolida aquesta fita, si per qualsevol motiu es vol tancar una de les centrals – per exemple per raons de seguretat – l’estat haurà d’indemnitzar a la companyia propietària. Tot un negoci que paguem els ciutadans de a peu.

Però la indústria nuclear no tant sols actua i es mou per Garoña, sinó també per Almaraz, per aconseguir minvar el paper del Consell de Seguretat Nuclear en les revisions de les centrals i per el magatzems temporals de residus nuclears. Tot això, i com els partits polítics es posicionen davant d’aquests fets, ho podem llegir en un article aparegut al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=222603).

Com ja hem dit altres vegades, el lobby nuclear té molta força a Catalunya i a Espanya. Aquesta força garanteix el màxim secretisme per a les seves operacions i que al final acabi pagant l’estat (català o espanyol) les seves pèrdues. Els guanys evidentment son per les companyies…..Estem davant altre cop de la socialització de les pèrdues i la privatització dels guanys. Continua la lectura de Preparant el cop nuclear

El problema elèctric a Espanya

Aquests dies tothom comenta i parla sobre el preu de la electricitat. Molts analistes surten per la tele i opinen sobre les causes d’aquest increment, entre elles la trampa de la factura elèctrica on existeix una part fixa incrementada gràcies al govern del PP (per la qual cosa encara que consumeixis poc la factura puja lo seu) i l’altre la del preu que es fixa de forma marginalista (és a dir el que paguem en cada moment per la energia generada és el cost de la més cara produïda…). Aquestes dues causes existeixen, però hi ha una sèrie de causes no visibles – ignorades o manipulades – que també expliquen el perquè d’aquest increment en el cost de la electricitat.

Aquestes causes invisibles o degudament manipulades, queden exposades en el darrer post d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/01/descendiendo-desde-el-cenit-el-problema.html). Poder, com molt bé diu l’autor al final del post, fora bo entendre que “es indispensable hacer un análisis tranquilo y sosegado, pero sobre todo objetivo.” Cal recordar que el món que ve, el món post zenit funciona de manera diferent a com funcionava abans. Cal ser conscient d’això per tal de prendre decisions sobre que fer cara al futur. Continua la lectura de El problema elèctric a Espanya