Arxiu d'etiquetes: éssers vius

Els fetus reaccionen davant les cares en el úter

Se sap que els nadons reaccionen abans davant d’una cara que d’una forma. El que no se sabia, i ara ho han pogut comprovar amb ajut d’un sofisticat dispositiu d’ultrasons en 4D, és que els fetus (en aquest cas de 34 setmanes) dins de l’úter també reaccionen davant de les cares. Un altre efecte observat, tal i com podem llegir en l’article publicat a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/Fetos-en-desarrollo-reaccionan-al-ver-formas-de-caras-dentro-del-utero), és que la llum exterior pot travessar els teixits i arribar a l’úter. L’úter està dons il·luminat. Per tant, els especialistes desaconsellen a les embarassades la utilització de llums intenses. Continua la lectura de Els fetus reaccionen davant les cares en el úter

Alerta per un gran brot d’hepatitis A

La hepatitis A és una malaltia vírica que provoca la inflamació del fetge. Es coneixen uns 5 tipus de virus causants d’hepatitis: EL A, el B, el C, el D i l’E. D’aquests 5, el A i el E pel general es contagien per la ingestió d’aigua o aliments contaminats i els altres 3 (B,C i D) per el contacte amb humors corporals contaminats.

En el cas de la hepatitis A, que és el que comentem avui en aquest bloc arran d’un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/orgullo-lgtb-espana-responde-tarde.html), s’ha d’especificar que és troba en la femta de les persones infectades. D’aquesta manera es pot contraure la malaltia si:

a. es mengen o beuen aliments o aigües contaminades per la matèria fecal procedent de persones amb la infecció.

b. s’entra en contacte amb femta o sang d’una persona infectada

c. es deixen virus en objectes degut a un mal rentat de les mans desprès d’haver anat al wc. i alguna altra persona utilitza o toca aquests objectes.

d. participa en pràctiques sexuals que impliquen contacte oral i/o anal.

Doncs bé, segons els que podem llegir en l’article de Público a Europa i sobretot a Madrid hi ha un increment del virus de la hepatitis A. En el cas de Madrid la prevalència d’aquesta malaltia és una de les més altes del continent europeu i és considera el major brot en nombre de casos des que es té registre.

Què s’hauria de fer davant d’aquests fets? Com sempre prevenir. I què cal fer per prevenir? El primer informar de què és, com es pot agafar, com es pot guarir i com es pot minvar el contagi. I com és evident la informació hauria d’arribar a TOTA la població per tal de que actués amb prudència respecte a determinades pràctiques sexuals i que adoptés tota una sèrie de normes pràctiques d’higiene (com és el rentar-se bé les mans, amb aigua i sabó, desprès d’anar al wc). Em sembla important lo de TOTA, perquè si bé – de moment – està sobretot concentrada en el col·lectiu homosexual (al menys pel que sembla llegir-se en la notícia publicada al diari), tant les pràctiques sexuals de risc com la higiene no són exclusives d’aquest col·lectiu.

A més d’aquestes normes, també caldria vacunar a la població de més risc. Perquè existeix una vacuna altament eficaç i segura contra el VHA. Altre cosa, com podem llegir en l’article, és que la vacuna estigui en les quantitats necessàries (bé perquè no n’hi hagi al mercat, bé per una mala planificació de les autoritats sanitàries…).

Com és evident, el fet que existeixi una vacuna i que la malaltia no sigui – en la majoria de casos – mortal no ens ha de fer oblidar les mesures profilàctiques de prevenció. No s’ha de baixar mai la guàrdia davant de les malalties infeccioses. Hi ha una sèrie de mesures d’higiene, sobretot el rentat de les mans, que no cal oblidar (ni tampoc magnificar fins al punt de l’obsessió). Continua la lectura de Alerta per un gran brot d’hepatitis A

Reverdiment antàrtic

En un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=226909), podem llegir com a l’antàrtida està creixent cada vegada més (i per tant ocupant més extensió) la molsa. Molsa que dona un color verd a una extensió cada cop més gran d’aquest continent.

Aquest “reverdiment” es produeix per la fusió del glaç i la elevació de les temperatures, o sigui per el canvi climàtic. Tot i això suposo que alguns argumentaran que la molsa creix perquè ha mutat i s’ha adaptat a créixer en condicions més fredes……

La Antártida se está volviendo verde a causa del cambio climático

Continua la lectura de Reverdiment antàrtic

Trump i el clorpirifós

El clorpirifós és un potent pesticida organofosforat que provoca la inhibició de l’acetilcolinesterasa. Aquesta inhibició provoca el col·lapse del sistema nerviós de l’insecte. Però aquest pesticida, comercialitzat per Dow Chemical sota els noms de Dursband i Lors ban, té efectes neurològics en les persones. A més és molt tòxic pels peixos i les abelles.

Per aquests motius s’havia començat a tramitar la seva prohibició durant el govern d’Obama. Ara, com podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/Trump-prohibicion-pesticida-agricultores-California_0_644636578.html), el govern de Trump ha decidit aturar aquesta prohibició. Aquesta aturada està d’acord amb la seva línia de preocupació pel medi ambient….. o sigui, cap ni una. Tant sols li preocupa la salvaguarda dels interessos econòmics de les grans multinacionals i dels rics. La salut o el medi ambient, no importen. Continua la lectura de Trump i el clorpirifós

Científics investiguen el canvi climàtic en ecosistemes molt petits

En ciència és freqüent la utilització de models. Aquests, que poden ser analògics o digitals, son simplificacions de la realitat i serveixen per estudiar-ne els trets principals dels diferents paràmetres. Com és evident els resultat obtinguts no són una veritat absoluta però si són una aproximació a la realitat. De fet, quan més complex és l’ecosistema més difícil es fer-ne un bon model. Dins d’aquest camp, el de la modelització, els ordinadors han sigut un gran avenç que ha permès obtenir grans resultats.

En un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=226851), podem llegir com un grup de científics australians han començat a estudiar els efectes del canvi climàtic en els ecosistemes. El mètode emprat és mesurar els efectes en ecosistemes en miniatura. Els resultats per ecosistemes marins han estat un xic preocupants: el increment de la temperatura i l’acidificació de l’aigua provocaven importants canvis en la xarxa tròfica. Continua la lectura de Científics investiguen el canvi climàtic en ecosistemes molt petits

Les comunicacions secretes entre les plantes

A la pel·lícula d’Avatar tots els organismes es trobaven connectats entre si. De fet hi havia escenes on podíem veure com els protagonistes es podien comunicar mitjançant les arrels dels arbres (del gran arbre mare…) amb tots els organismes.

Ara un grup d’investigadors de diferents països i universitats han aconseguit demostrar que fongs, bacteris  i plantes s’uneixen per donar lloc a extensions quilomètriques d’arrels que connecten a les espècies vegetals entre si (veure http://www.agenciasinc.es/Reportajes/Las-comunicaciones-secretas-de-las-plantas). Aquesta xarxa d’interconnexions es coneix amb el nom de xarxa de Hartig (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Red_de_Hartig).

Ja hem comentat en altres posts que les plantes tenen sensibilitat i que poden detectar els estats d’ànim de les persones i que tenen intel·ligència (veure http://www.abc.es/ciencia/20150320/abci-plantas-inteligencia-macuso-201503181813.html).

Ara aquest estudi permet posar de manifest la importància de tenir cura del sòl, el lloc on es troba aquesta xarxa i que constitueix l’aparell digestiu de les plantes. Sols sans afavoriran ecosistemes vegetals sans. Accions com la tala massiva d’arbres, la contaminació dels sòls per fertilitzants químics i insecticides de síntesi, o la contaminació per acumulació de metalls pesants o derivats de l’explotació de petroli, comporten pèrdua de connexions i per tant una degeneració de l’ecosistema. Una pèrdua de transmissió d’informació i de senyals.

Aquest nou estudi ens fa pensar en la necessitat de tenir cura dels nostres sòls i de la preservació en les millors condicions dels boscos. Pels que som hortalans de la necessitat, ja constatada amb la praxis diària, de tenir cura del sòl i de tots els microorganismes que en ell habiten. Poder, amb el temps, la gent entendrà que TOTS formem part de Gaia i que TOTS estem comunicats. Que el que fem a Gaia ens ho fem també a nosaltres. Continua la lectura de Les comunicacions secretes entre les plantes

20 coses que pots trobar en els productes carnics i que no són carn

Sense entrar en la descripció de com s’elabora l’extens assortit de productes càrnics, un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/comer/lista-aditivos-embutidos-carne-fiambres_0_643936209.html) ens explica 20 coses que podem trobar en els productes càrnics. La qualitat del que comprem dependrà de les proporcions entre els elements que conformin el producte. Com és evident quanta menys carn trobem en la proporció, pitjor qualitat. D’altre banda la manera en que la carn ha estat produïda també influeix. Quants menys conservants i colorants també millor. Quant menys processada hagi estat millor.

Recordem, a més, que podem substituir una gran part de les proteïnes animals per proteïnes vegetals. Continua la lectura de 20 coses que pots trobar en els productes carnics i que no són carn

La cloïssa asiàtica, una nova espècie invasora a l’embassament de l’ebre

A l’embassament de l’Ebre, prop de Reinosa (Cantàbria), s’ha descobert la presència de la cloïssa asiàtica (Corbicula fluminea). Aquesta és una espècie originària d’Asia que s’ha anat escampant per diversos rius europeus com el Danubi, el Rhin, l’Elba, el Miño, el Barrow, el Nore i també l’Ebre.

La presència a l’embassament de l’Ebre la podem llegir en un article aparegut al ” Diario de Cantabria”  (veure http://www.eldiariocantabria.es/articulo/cantabria/asi-almeja-asiatica-nueva-especie-invasora-embalse-ebro/20170509134923029595.html).

De fet al riu Ebre ja havia estat detectada la seva presència per primer cop a l’embassament de Mequinensa (en l’any 2002). A partir d’aquest punt s’ha anat expandint per tota la conca. I no tant sols es troba al riu Ebre sinó que a la Península es troba en gairebé tots els grans rius.

La cloïssa asiàtica pot arribar a viure uns 7 anys, assolir una mida superior als 3 cm, modifica l’ecosistema (per competència amb les espècies autòctones), no tolera la contaminació i pot modificar la composició química de l’aigua. No se sap com ha pogut arribar i no es coneix cap tractament per eliminar-la. De manera semblant al musclo zebra, que és un altre espècie invasora del riu Ebre, aquesta cloïssa pot provocar danys econòmics importants en les estructures hidràuliques (per obstrucció de canonades i altres circuits). Una característica especial d’aquesta cloïssa és que les seves larves no necessiten cap peix que faci d’hoste per la seva supervivència; poden viure i prosperar directament al riu. Continua la lectura de La cloïssa asiàtica, una nova espècie invasora a l’embassament de l’ebre

Els nou grans equívocs sobre l’alimentació vegetariana

L’alimentació vegetariana és una opció dins de l’alimentació humana. A diferència de la nutrició – que és un procés continu, no educable i involuntari – l’alimentació és un procés discontinu, educable i voluntari. Per tant nosaltres podem decidir el que volem menjar (no sempre, sobretot si un és pobre o viu en un país amb pocs recursos….) i quan.

Ja hem dit molts cops que som el que mengem i que el que posem a la taula incideix, i molt, en el medi ambient. Una dieta on no hi hagi tanta carn pot, per exemple, incidir favorablement en el medi ambient ja que per produir la carn es necessiten molts recursos  (hídrics, energètics, sòl…etc; veure figura 1)

Imatge relacionada

Fig. 1. Aigua, farratge, sòl i combustibles fòssils necessaris per produir una hamburguesa.

Si ho comparem amb el necessari per produir la mateixa quantitat de vegetal (Fig. 2), podem veure que surt bastant a compte reduir la nostra ingesta en carn

Resultat d'imatges de agua y energia para producir carne

Fig. 2. Aigua, energia i superfície de sòl necessàries per a produir la mateixa quantitat de soia o de carn.

Per tant, si poguéssim incorporar una major quantitat de nutrients procedents dels vegetals i disminuir el contingut dels de procedència animal, reduiríem i molt la nostra petjada ecològica. Al mateix temps la nostra salut també ho agrairia.

Ara bé, molta gent es reticent a fer-ho per una sèrie de prejudicis sobre les dietes que incorporen molts vegetals en detriment dels productes derivats de la carn. Hi ha tot una sèrie de conceptes erronis que estan ben tractats en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/comer/falsos-mitos-veganos-vegetarianos_0_639386727.html), i que poden ajudar a decidir a moltes persones a incorporar més vegetals en la seva dieta en detriment de la carn. No cal arribar a ser vegans estrictes per gaudir de les avantatges de treure proteïnes i greixos procedents de la carn i substituir-los per procedents dels vegetals. Com sempre, però, cal que la dieta que decidim fer sigui equilibrada.

  Continua la lectura de Els nou grans equívocs sobre l’alimentació vegetariana

Descobreixen quatre noves cèl·lules en la sang humana

Gairebé tots els lectors d’aquestes pàgines, per no dir tots, s’hauran fet una anàlisi de sang al llarg de la seva vida. Donat que la sang és un fluid que es troba en contacte amb totes les nostres cèl·lules, aquest porta informació de molts dels processos que passen en el nostre cos.

La sang té moltes funcions (portar l’oxigen a les diferents cèl·lules del nostre cos, recollir el CO2 i les deixalles resultants de l’activitat cel·lular, regular la T i el Ph del cos, és el medi on tenen lloc una gran quantitat de reaccions químiques….etc), i entre elles podem citar la de defensar el nostre cos.

La defensa del cos es realitza en primer lloc a través de les anomenades barreres externes: la pell i les mucoses. Barreres que són el primer filtre davant dels agents infecciosos. Si aquests aconsegueixen passar aquestes primeres barreres, llavors tenim les anomenades barreres internes constituïdes per cèl·lules específiques de la sang (conegudes com cèl·lules del sistema immunològic, veure Fig. 1)

Imatge relacionada

Fig. 1. Cèl·lules del sistema immunològic humà.

És dins d’aquestes cèl·lules que – segons podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/descubren-cuatro-nuevas-celulas-sangre.html) – s’han descobert quatre nous tipus de cèl·lules. Dos subtipus de cèl·lules dendrítiques i dos de monòcits. El descobriment l’han fet basant-se en els gens que expressa cada cèl·lula i és un primer pas en saber quin paper juga cadascuna d’elles dins del nostre sistema immunitari. Ara s’obre el camp a l’estudi genètic cèl·lula per cèl·lula del sistema immunitari per tal de saber la seva funció i obtenir avenços en el camp mèdic. Continua la lectura de Descobreixen quatre noves cèl·lules en la sang humana