Arxiu d'etiquetes: éssers vius

La vida és impossible sense el sòl

Som el que mengem. Ho hem dit moltes vegades i no tant sols nosaltres. Actualment es gairebé un meme. Però per poder mejar primer cal produir aliments.

Els nostres recursos alimentaris passen en primer lloc per la generació de vegetals (hortalisses, cereals….etc). Amb aquests vegetals s’alimenten els consumidors primaris (herbívors com la vaca, l’ovella…) i d’aquests els consumidors secundaris i terciaris (carnívors de 1r i 2n ordre). De les deixalles i restes de tots aquests s’alimenten els descomponedors i els detritívors (que viuen en el sòl).

Però els vegetals no tenen aparell digestiu propi, sinó que obtenen les substàncies a partir de les quals construeixen – mitjançant la fotosíntesi – els seus “aliments” del sòl. I ho fan amb l’ajut de microorganismes (bacteris, fongs, protozous) que viuen en simbiosi amb ells. En concret en la zona propera a les arrels (l’anomenada rizosfera).

Per tant tenir cura del sòl es tenir cura dels nostres aliments i de la nostra salut. Aquesta no és, però, la preocupació de l’agricultura convencional. L’agricultura de la revolució verda feta a base de combustibles fòssils i responsable majoritàriament de la degradació del sòls a nivell mundial.

A l’altre banda tenim l’agricultura ecològica que es preocupa molt del sòl ja que parteix del principi que un sòl en bon estat dona lloc a plantes en bon estat. Un sòl en condicions òptimes contribueix a plantes amb un bon “sistema immunitari” i per tant plantes resistents a malures i condicions d’estrès.

Tot això és el que conforma el títol de l’article d’avui publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/suelos-vida-imposible_6_624047590.html).

Poder algun dia ens “horroritzarem” quan veiem una retro o altre màquina netejant la superfície d’un terreny – formada per un sòl de bona qualitat – per tal de construir una casa o altre edificació. Potser entendrem qua cal destinar a construcció les terres més dolentes i no les més bones. Poder.

Última llamada

Sin los suelos la vida es imposible

Los objetivos específicos son: reconocer el suelo como un patrimonio común que necesita protección por parte de la UE, ya que aporta beneficios fundamentales que afectan al bienestar humano y la resiliencia medioambiental.

Congresistas de EE.UU. ven en el área agrícola una posibilidad de intercambio con Cuba
EFE

La crisis ambiental generalizada que vivimos se viene explicando fundamentalmente como una consecuencia del cambio climático. Otras crisis ambientales algo menos publicitadas son la pérdida generalizada de biodiversidad y la escasez de agua potable de boca y para otros usos, fundamentalmente agrarios. Sin embargo, apenas se menciona la degradación de los suelos que sufren amplias zonas del planeta (según la FAO[1], el 25% de los suelos agrarios del mundo están degradados de manera severa).

El suelo suele ser considerado como la capa superficial de la corteza terrestre donde se fijan y crecen las plantas… en el mejor de los casos. Generalmente lo tratamos como si fuese un sustrato inerte, una especie de esponja donde plantar los cultivos que nos alimentan, cuando no lo ocupamos y sellamos con infraestructuras de todo tipo, lo inundamos, o lo contaminamos usándolo como vertedero.

Obviamente, el suelo es mucho más que el espacio físico donde los humanos desarrollamos nuestras actividades, el suelo es un sistema vivo. Una definición más técnica nos explica que el suelo es el resultado de la desintegración física o desgaste de las rocas subyacentes, y de su alteración química, en combinación con multitud de procesos asociados a las plantas, los animales y los microorganismos que lo colonizan. Existen multitud de tipos de suelo en el mundo en función de estos procesos, que vienen determinados en gran medida por el clima.

Los suelos constituyen pues unos componentes esenciales, complejos, vivos, cambiantes y dinámicos de los ecosistemas, incluidos los sistemas agrarios. Sin embargo, la dinámica de los suelos es lenta, muy lenta, sobre todo comparado con la escala temporal humana: un centímetro de suelo superficial tarda en formarse de cientos a miles de años.

La salud de los ecosistemas, de las plantas, los animales e incluso las personas, está vinculada a la salud de las plantas, los animales, los ecosistemas y el suelo.

Podría decirse que por el suelo empieza todo. Sin él la vida es imposible. Nuestros cuerpos están constituidos por nutrientes que proceden de los suelos.

El tipo de suelo y su estado de salud son determinantes de su fertilidad, es decir, su capacidad de producir nutrientes para el crecimiento de las plantas, que constituyen la base de nuestra alimentación (el 95% de nuestros alimentos proviene directa o indirectamente del suelo). El estado de salud del suelo depende en gran medida de la materia orgánica que contiene. La materia orgánica, formada en su mayor parte por residuos de plantas y animales en diverso estado de descomposición por efecto de organismos invertebrados y microrganismos, es por tanto esencial en la agricultura; no solo proporciona nutrientes, sino que retiene el agua y el aire, necesarios para el mantenimiento de las raíces y la vida del suelo.

El suelo, en particular su materia orgánica, tiene además otras funciones. Por su capacidad de almacenar agua, actúa como reservorio para las épocas de sequía, haciendo los cultivos más resistentes a la misma. También protege frente a inundaciones, ya que una mayor proporción de materia orgánica en el suelo supone mayor capacidad de retención de agua. Del mismo modo, es esencial en la lucha contra la erosión, pues reduce la cantidad de sedimentos que son arrastrados hacia los ríos. Los suelos son, por tanto, claves en la lucha contra la desertificación que sufre gran parte de la península ibérica y toda la cuenca mediterránea.

Otra función del suelo, quizás menos conocida por el público, es su capacidad de retener carbono. El suelo es un reservorio de carbono mucho mayor que el conjunto de los bosques del planeta. De manera que el manejo de los suelos se revela como pieza clave en la lucha contra el cambio climático. El Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático (IPCC por sus siglas en inglés) ha estimado que el 89% de todas las emisiones de gases de efecto invernadero procedentes de la agricultura puede mitigarse mediante el incremento de materia orgánica en el suelo.

La agricultura, causa y solución

Sin embargo, el manejo de los suelos por la agricultura industrial actual no solo no contribuye a incrementar la materia orgánica, sino que es la principal causa de su paulatina desaparición, y con ella de la degradación del suelo. El Joint Research Centre de la Comisión Europea ha estimado que 52 millones de hectáreas (el 16% del total de tierra arable en Europa) están afectadas por algún tipo de degradación. Este porcentaje es mucho más elevado en la cuenca Mediterránea, con el centro y sur peninsular a la cabeza, donde la tasa anual de pérdida de suelo puede sobrepasar las 15 toneladas por hectárea.

La mecanización creciente y el uso de maquinaria pesada, las sucesivas labores de cultivo con volteo de la tierra, la permanencia de suelo desnudo durante tiempos prolongados, el uso frecuentemente excesivo de fertilizantes de síntesis y pesticidas, el monocultivo en grandes extensiones, el riego en zonas susceptibles de salinización o el sobrepastoreo son algunas de las prácticas agrarias responsables de la degradación de los suelos.

Para enfrentar el problema necesitamos analizar la agricultura y el sistema agroalimentario con enfoques holísticos e integradores. La agroecología es una disciplina científica que pretende aplicar la teoría ecológica al diseño y manejo de los agro-ecosistemas para que éstos sean más sostenibles desde una perspectiva ambiental, social y económica. Se basa en una serie de principios que se pueden resumir en cinco:

  • Aumentar el reciclado de biomasa y optimizar la disponibilidad y el flujo balanceado de nutrientes.
  • Asegurar condiciones del suelo favorables para el crecimiento de las plantas, particularmente a través del manejo de la materia orgánica y aumentando la actividad biótica del suelo.
  • Minimizar las pérdidas mediante el manejo del microclima, cosecha de agua y el manejo de suelo a través del aumento de la cobertura.
  • Diversificar específica y genéticamente el agro-ecosistema en el tiempo y el espacio.
  • Aumentar las interacciones biológicas y las sinergias entre los componentes de la biodiversidad, promoviendo procesos y servicios ecológicos claves.

La agricultura ecológica, la agricultura de conservación, la agricultura regenerativa, los sistemas agroforestales, los sistemas agrícolas-ganaderos integrados, la prácticas ganaderas sostenibles (pastoreo extensivo, trashumancia, etc.), constituyen sistemas de manejo que siguen diversos principios agroecológicos, contribuyendo a la generación de materia orgánica, la lucha contra el cambio climático y, en definitiva, a la salud y protección de los suelos que sustentan los ecosistemas y nuestras vidas.

People4soil, una iniciativa ciudadana para proteger los suelos

Esta iniciativa popular europea, promovida por más de 400 asociaciones, pretende que la Comisión Europea proponga un texto legislativo para conservar los suelos. Los objetivos específicos son: reconocer el suelo como un patrimonio común que necesita protección por parte de la UE, ya que aporta beneficios fundamentales que afectan al bienestar humano y la resiliencia medioambiental; desarrollar un marco jurídicamente vinculante que incluya las principales amenazas que ponen en peligro el suelo: la erosión, el sellado, la pérdida de elementos orgánicos, la pérdida de biodiversidad y la contaminación; integrar los objetivos de desarrollo sostenible de las Naciones Unidas relacionados con el suelo en las políticas de la UE; cuantificar correctamente y reducir las emisiones de gases de efecto invernadero procedentes de los sectores de la agricultura y la silvicultura.

Puedes obtener más información y firmar la iniciativa en www.people4soil.eu/es

[1] FAO (2011). The state of the world’s land and water resources for food and agriculture.

[2] Smith et al. (2007). Agriculture. In Climate Change 2007: Mitigation. Contribution of Working Group III to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change

[3] European Commission (2005). Soil atlas of Europe.

Fertilitzants químics i la salut del sòl.

Com si fos un mantra la indústria agroquímica ha anat repetint una vegada darrera altre que el nitrogen sintètic era bo pel medi ambient i que ajudava a construir el C del sòl.

El sòl, l’aparell digestiu de les plantes. El sòl, un ecosistema complex que cal preservar i mimar per tal que les plantes creixin en bon estat. El sòl, que es veu agredit pels fertilitzants nitrogenats tal i com podem llegir en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=224166). Segons els darrers estudis l’aplicació de nitrogen sintètic degrada el sòl. Com s’esmenta en l’article: “Con la aplicación de fertilizantes, comienza la destrucción de la biodiversidad del suelo al disminuir el papel de las bacterias fijadoras de nitrógeno y se amplifica el papel de todo lo que se alimenta de nitrógeno. Estos alimentadores luego aceleran la descomposición de la materia orgánica y sustancias húmicas. Como la materia orgánica disminuye, la estructura física del suelo cambia. Con menos espacio poroso y menos capacidad ser esponjosos, los suelos son menos eficientes para el almacenamiento de agua y aire. Se necesitan más riego, con menos oxígeno disponible el crecimiento de la microbiología del suelo disminuye, y el intrincado ecosistema de los intercambios biológicos se rompe”.

A més cal recordar que el metabolisme dels cultius s’altera mitjançant l’ús dels fertilitzants químics ja que aquests fan que hi hagi un increment en la quantitat d’aminoàcids i sucres que circulen en la planta. Aquesta major quantitat fa que els insectes patògens incrementin la seva fertilitat, la producció d’ous i la seva longevitat. El resultat son plantes més fàcilment atacades pels insectes i altres plagues. Tot això és el que demostren – un darrere altre – els estudis realitzats sobre el paper dels fertilitzants sintètics aplicats als cultius fets per l’agricultura moderna. En la part final de l’article es resumeix en 9 punts el paper actual de l’agricultura convencional:

“1.- empobrece suelos
2.- contamina cuerpos de agua
3.- rompe ciclos de nutrientes
4.- genera alta dependencia de insumos externos
5.- estimula la sobrepoblacion de las ciudades
6.- produce alimentos pobres en nutrientes, baratos, si, pero que no nutren.
7.- esa desnutricion genera problemas serios en la salud humana
8.- esa mala salud humana genera dependencias de farmacos tambien caros
9.- se lleva nuestra calidad de vida entre las patas”

Poder caldria fer un pensament i passar a una agricultura més respectuosa amb el medi ambient i amb la vida en general. Una agricultura on es valorés el paper que té el sòl, on les plantes i animals fossin quelcom més que mercaderies, on el paper dels pagesos i pageses fossin reconeguts i valorats, on es busqui més la qualitat que la quantitat, on es respectin els temps de producció, més local i propera, una agricultura respectuosa amb la vida i on la relació productor-consumidor fos més propera. La tenim a l’abast amb l’agroecologia, tant sols cal potenciar-la. Continua la lectura de Fertilitzants químics i la salut del sòl.

Orenetes i canvi climàtic

30 dies! Aquest és el temps en que les orenetes han avançat la seva arribada a les nostres terres com a conseqüència del canvi climàtic. Si, si, el canvi que alguns neguen (veure https://www.youtube.com/watch?v=AJapIwwr5iw , https://www.youtube.com/watch?v=TvNt1dMCDGY , https://www.youtube.com/watch?v=fe1vSxDRcOc), però que els fets van constatant ( de fet alguns com el naturalista Araujo ho defineixen molt bé amb l’exemple de la roba d’hivern o dels arbres fruiters…. veure https://www.youtube.com/watch?v=9Ssz0XjS65w). I és que la fenologia (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Fenologia) no s’equivica. Com sempre la realitat és tossuda.

En el article que penjo avui, extret del diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=223662), podem llegir que les orenetes han avançat la seva migració 30 dies. També que els ametllers del sud de la península ja estan tots florits i que determinats insectes també han avançat la seva aparició.

Mentre alguns neguen la realitat, la natura segueix el seu camí. El canvi climàtic està ja aquí. Negar-lo no serveix per res més que agreujar els seus efectes. Poder fora bo començar a preparar-nos per als seus efectes adoptant estratègies de prevenció. Prevenció que passa per identificar el problema o problemes i tractar de buscar solucions. La més important: Un canvi absolut i radical de model econòmic i social sense el qual res serà possible.

Continua la lectura de Orenetes i canvi climàtic

França i els escorxadors

De nou torna a sortir el maltractament animal en els escorxadors de França. De nou llegim en un article publicat al diari “Público” (veure  http://www.publico.es/internacional/internacional-francia-levanta-velo-maltrato.html) com la matança industrial, pública o privada, sacrifica els animals sense cap mirament. L’animal, sigui el que sigui, ha de ser sacrificat el més ràpid possible per tal de poder assolir les quotes diàries. Això implica que en molts casos els animals pateixin innecessàriament per no estar degudament atordits abans de ser degollats, o que rebin més descàrregues elèctriques de les necessàries, o que siguin escorxats encara vius…. A més, els operaris que han de sacrificar els animals també pateixen – degut a la gran quantitat de feina que han de fer en poc temps – cosa que fa que el tracte vers als animals no sigui l’adient.

Com a mesura per a tractar de millorar aquesta situació: Posar càmeres als escorxadors. Però aquestes càmeres, que serien controlades per veterinaris i personal autoritzat, ja hi són en molts llocs i no serveixen per millorar el tracte. Segons molts dels implicats el millor seria que els veterinaris estiguessin presents en les sales d’execució i que també es preocupessin del benestar animal i no tant sols de la qualitat sanitària. I altres accions que podrien encara millorar més el benestar animal seria limitar el ritme industrial i acabar amb el tabú que envolta als escorxadors.

Com ja vaig dir en un altre article (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/01/18/la-sang-de-cavall-i-els-porcs/) : Cal recordar que tant sols menjant una mica menys de carn i substituint la proteïna animal per la vegetal (faves, pèsols, cigrons, llenties, quinoa….) podríem – si ho fes molta gent – reduir les emissions de CO2 mundials i amb això apaivagar – entre altres coses – el canvi climàtic. De pas, millorar les condicions dels nostre bestiar. Si s’ha de matar – si és necessari – un animal, almenys que sigui de forma digne i sense patiment. Continua la lectura de França i els escorxadors

L’alimentació insana: una epidèmia global

Som el que mengem és una frase, meme ja, que resumeix una de les grans veritats del nostre temps. Ja hem comentat altres vegades que l’acte de menjar no és un simple acte. El que posem a taula defineix la nostra salut i el món que volem. Si optem per productes produïts de qualsevol manera i portats de qualsevol lloc, estem optant per un determinat model alimentari. Model que té conseqüències en la nostra salut i en el medi ambient.

Ara, en un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.publico.es/public/l-alimentacio-insana-vinculada-cinc.html), podem llegir un resum de la darrera campanya de VSF sobre els aliments (Enverina’m. L’alimentació que ens emmalalteix).

De l’article cal destacar la relació estreta entre determinades malalties, morts  i l’alimentació, i entre l’alimentació i el status econòmic de les persones. Molta part de la gent que menja insà ho fa perquè no es pot pagar altre tipus d’aliments. Així malalties com la diabetis, problemes cardiovasculars, càncers d’estòmac i còlon, així com obesitat i sobrepés, van estretament relacionades amb una alimentació rica en sucre, greixos insalubres i sodi (presents sobretot en els aliments processats). Donat que molta gent – cada vegada més – tant sols té recursos per adquirir aquests productes processats (més barats que els frescos), cada vegada hi ha més gent malalta i que moren. Malalties que es calcula que costen uns 33000 milions d’euros anuals a l’estat Espanyol. Malalties que minvarien si es tractés la problemàtica amb un enfocament global, començant per les causes de la pobresa (entre d’altres factors).

Però ja se sap que vivim immersos en un model econòmic que prima els guanys per damunt de la salut, que fomenta la injusta distribució dels recursos, on tant sols prima el créixer-créixer, on els rics són cada vegada més rics i els pobres cada cop més pobres, i on el medi ambient i el planeta en global cada cop es troba més deteriorat. Fins quan? Continua la lectura de L’alimentació insana: una epidèmia global

23 anys i pot canviar el món amb codi

Avui vull penjar un post que pretén desmitificar la dita de que la programació és cosa d’homes (de la mateixa manera que es poden desmitificar la majoria de prejudicis sobre que les matemàtiques són cosa d’homes, o que en les mines no han d’entrar les noies, o que no hi ha grans científiques…..etc).

En un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/mujeres-cambiaran-mundo-codigo-tan.html), podem llegir com Brittany Wenger – una investigadora dels estats units – va començar a interessar-se per la programació des de ben jove. De fet ja des de jove va començar a fer programes per resoldre problemes tals com la detecció de diversos tipus de càncer o de la grip. I aquesta detecció, mitjançant un software que imita l’acció de les xarxes neuronals, es fa a partir de petites mostres de sang obtingudes de forma no excessivament cruenta.

Ara anima a que altres noies es dediquin a programar. Que deixin de tenir en compte les típiques frases sobre el que poden fer o no fer les noies i que ho provin per elles mateixes. Interessant, no? Continua la lectura de 23 anys i pot canviar el món amb codi

Una mort anunciada

Avui és el dia dels aiguamolls (veure http://www.ramsar.org/es/actividad/d%C3%ADa-mundial-de-los-humedales), com ens ho recorden en un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/echo-perder-donana-joya-medioambiental.html). Un dia especial en el que cal recordar com una joia mediambiental, Doñana, corre risc d’entrar en una situació de no retorn i finalment morir. Ja hem comentat en altres ocasions la seva situació (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/03/12/donana-es-mor/, http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/03/29/aquest-any-la-primavera-a-donana-sera-silenciosa/), però sembla que a les empreses agrícoles de la zona, als constructors, a les empreses gasístiques i al govern del PP, no els importa res. Doñana s’està morint i ningú sembla fer res. Fins i tot pensen tornar a reobrir les mines d’Aznalcollar. Per tant sembla que si fan: Acabar de donar-li l’empenta final. Al menys això és el que podem deduir de l’article publicat a Público i que avui penjo.

Ja se que l’esperança és el darrer que hem de perdre, però…… Continua la lectura de Una mort anunciada

La sang de cavall i els porcs

En un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/comer/sangre-caballo-granjas-cerdos-blood-farms-argentina-uruguay_0_602640138.html) podem llegir per a què és fa servir – entre altres coses – la sang de cavalls. Concretament sang d’eugues prenyades. Amb aquesta sang rica en gonadotropina coriònica equinea (PMSG), s’extreu aquesta hormona i s’injecta a truges per tal d’augmentar el seu període de fertilitat. La situació no seria greu si tant sols fos això. Però ja sabem com són algunes persones i organitzacions. En molts casos, tal i com es pot llegir en la notícia, es provoca l’avortament de l’euga per tal de tornar a prenyar-la i seguir així obtenint hormona. El resultat és que ha d’estar contínuament prenyada i sotmesa a extraccions de sang. Al final o és queda estèril i es portada a l’escorxador o bé mor per anèmia o emmalalteix per les extraccions i també es sacrificada. Tot aquest patiment per tal de produir més i més carn de porc…. a Europa.

I recordem que tant sols menjant una mica menys de carn i substituint la proteïna animal per la vegetal (faves, pèsols, cigrons, llenties, quinoa….) podríem – si ho fes molta gent – reduir les emissions de CO2 mundials i amb això apaivagar – entre altres coses – el canvi climàtic. De pas, millorar les condicions dels nostre bestiar. Si s’ha de matar – si és necessari – un animal, almenys que sigui de forma digne i sense patiment. Continua la lectura de La sang de cavall i els porcs

El primer mapa d’àrees naturals sense accès per camins o carreteres

Sovint quan anem a un indret preciós, gairebé immaculat i poc alterat per l’acció humana, no ens parem a pensar com hi hem arribat. Molts cops, si hi ha una carretera, aprofitem aquesta fins al final per tal de poder arribar al nostre objectiu. D’aquesta manera la humanitat ha tingut accés a llocs impensables sense cap mena de transport.

Però això també té un costat negatiu. Com podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.salyroca.es/articulo/lyfestyle/crean-primer-mapa-mundial-areas-naturales-acceso-caminos-carreteras/20170104182025002731.html): ” Entre otros problemas para la naturaleza, las carreteras interrumpen el flujo genético entre poblaciones de animales, facilitan la diseminación de enfermedades, e incrementan la erosión del suelo y contaminación de ríos y pantanos. Por otra parte, el acceso de la población humana a zonas remotas aumenta el riesgo de tala ilegal, caza furtiva y deforestación. Y, lo más importante, las carreteras provocan la creación de más carreteras, y con ello la lenta conversión de espacios naturales: lo que el estudio denomina “desarrollo contagioso” “.

Com sempre no tot es blanc o negre sinó que és un gris amb matisos. Fora bo, com sempre, repensar el que estem fent i valorar fins a quin punt és necessari fer una via d’accés a un determinat indret. De vegades val més que aquest segueixi tal i com està allunyant-lo del “valor econòmic” i pensant més en el seu “valor mediambiental”. I com sempre cal repensar l’actual “model econòmic” basat en el créixer-créixer que és el que ha menat cap a aquest tipus d’accions sobre el nostre entorn. Continua la lectura de El primer mapa d’àrees naturals sense accès per camins o carreteres

Herbicides, plaguicides i resistència als antibiòtics

En un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=220906) podem llegir que els herbicides i els plaguicides provoquen resistèncai als antibiòtics. L’estudi, realitzat per la universitat de Canterbury (Nova Zelanda), demostra que els microbis (bacteris, fongs) es tornen més resistents als antibiòtics. Hi ho fan per una mera qüestió de selecció natural. Els que sobreviuen a l’acció dels herbicides i pesticides son més forts, la qual cosa també els fa progressivament més resistents als antibiòtics. El problema rau en que qualsevol persona o animal que toqui un camp (o jardí) on s’han abocat pesticides i plaguicides també els incorpora i per tant generarà microbis més resistents. És una llarga cadena on l’acció antròpica amplifica els riscos.

Donat que la ramaderia industrial ja crea resistències per l’ús massiu d’antibiòtics en la cria i engreix del bestiar, aquest fet es suma al dels herbicides i pesticides. Tot plegat una mala notícia que no fa preveure un futur gaire saludable…… Continua la lectura de Herbicides, plaguicides i resistència als antibiòtics