Arxiu d'etiquetes: éssers vius

L’Àrtic s’ha convertit en territori hostil per a les aus

El canvi climàtic ha augmentat el nombre de depredadors en zones de cria.La Terra és un planeta fràgil amb ecosistemes complexos, per tant, els canvis en les interaccions depredador-presa poden dur a efectes en cascada a través de la cadena alimentària amb conseqüències perjudicials per a molts organismes a milers de quilòmetres de distància. L’ Àrtic, amb taxes de depredació de nius tan elevades, ja no és un port segur per a la reproducció d’aus.

https://www.lavanguardia.com/natural/cambio-climatico/20181109/452807608562/aumento-depredadores-artico-aves-anidan-riesgo-extincion.html

Las costas de las regiones del sur al Ártico son un popular destino de anidación de aves. Estas migran a la zona como un refugio seguro para poner huevos y criar a sus crías lejos de depredadores como los zorros. Pero este paraíso de anidación está desapareciendo por culpa del cambio climático. Continua la lectura de L’Àrtic s’ha convertit en territori hostil per a les aus

La pitjor espècie invasora som nosaltres

Si no ens comprometem com a societat i de forma individual amb aquest “Pacte Global per a la Naturalesa”, correrem la mateixa sort que la resta. Perquè l’ésser humà no pot escapar a la seva condició d’espècie.

Entre els diferents processos de deteriorament mediambiental que pateix el nostre planeta hi ha un, el de la pèrdua de biodiversitat, que avança a un ritme esgarrifós

Ens hem distanciat tant de la naturalesa que res del que li passi sembla afectar-nos, encara que es tracti de les espècies més espectaculars i famoses del planeta.

https://www.eldiario.es/zonacritica/peor-especie-invasora_6_831576867.html

Entre los diferentes procesos de deterioro medioambiental que sufre nuestro planeta hay uno, el de la pérdida de biodiversidad, que avanza a un ritmo escalofriante.

El número de los otros, del resto de seres vivos con los que compartimos existencia, está cayendo en picado a todos los niveles. Una extinción masiva que no obedece a ningún proceso natural, sino a la actividad de una de las especies invasoras más agresivas que se conocen: nosotros.

Si el ser humano no figura en el catálogo de las especies invasoras más peligrosas del planeta es simplemente porque la lista la hacemos nosotros. Basta con atender a los datos que nos ofrece la organización conservacionista WWF en su Informe Planeta Vivo 2018 para comprobar hasta qué punto eso es así.       Continua la lectura de La pitjor espècie invasora som nosaltres

La balena, primer animal observable en detall des de l’espai

Un grup de balenes fotografiades des de l’espai es poden veure a la fotografia. Publicat  aquesta setmana a la revista Marine Mammal Science,  és un gran pas cap al desenvolupament d’un mètode pràctic  per estudiar balenes en llocs  inaccessibles, que ajudarà als científics a supervisar els canvis de la població i entendre el seu comportament.

https://www.publico.es/ciencias/ballena-primer-animal-observable-detalle-espacio.html

Detalladas imágenes de satélite de alta resolución proporcionadas por DigitalGlobe de Maxar Technologies han servido para detectar, contar y describir cuatro especies diferentes de ballenas. Continua la lectura de La balena, primer animal observable en detall des de l’espai

Tortugues de plàstic?

El fet és simple, pels residus plàstics de la platja de Ghana, s’han trobat més tortugues mortes que vives. Magnífic article.

https://blogs.publico.es/ecologismo-de-emergencia/2018/10/26/tortugas-de-plastico/

Tres especies de tortugas marinas de las ocho que habitan los océanos del mundo desovan en Ghana: la tortuga verde, la tortuga golfina y la tortuga laúd. Sin embargo, Ghana no es su lugar de “residencia habitual”: estos reptiles habitan mayoritariamente en las costas del Pacífico y del Atlántico en la parte sur de Estados Unidos, Centro América y Sudamérica, de forma que nadan tremendas distancias para continuar la vida donde ellas la empezaron.

Son especies migratorias: alcanzados alrededor de 20 años de vida, emprenden la travesía para desovar entre los meses de septiembre y marzo. Enfrentan todo tipo de peligros en su viaje: pueden ser capturadas en redes de grandes pesqueros, encuentran montones de plásticos y otros residuos en el agua que confunden con alimento, y cuando arriban a la playa, cazadores furtivos de tortugas las esperan para capturarlas de manera artesanal.

Por si no fuera suficiente, las playas de Ghana ya no son el lugar que eran cuando estas tortugas nacieron, pues a día de hoy están prácticamente cubiertas de plástico, sobre  todo en la parte Este del país. Con todos esos elementos, y considerando que la supervivencia de las tortugas es de 1 entre 1000, su supervivencia está en entredicho.

Playa de Pram Pram, Ghana. Foto de Edu Domínguez.

Ghana está ubicada en la parte más cóncava del Golfo de Guinea junto a sus vecinos del África del Oeste. De la zona, aspira a ser el país más desarrollado para situarse justo después de Sudáfrica a nivel continental. Tal objetivo le ha llevado a emprender un nivel de desarrollo que genera una cantidad de residuos que es imposible de absorber. De entre los más abundantes: el plástico. Continua la lectura de Tortugues de plàstic?

La pesca d’un petit crustaci posa en risc la creació de la major reserva marina del món a l’Antàrtida

La Comissió de l’Antàrtic decideix si blindar ambientalment 1,8 milions de km2 de la mar de Weddell. Difícil equilibri però necessari per a la nostra pròpia supervivència . Les reticències arriben dels estats com Noruega o els Estats Units amb interessos en la pesca de krill, un crustaci el mercat s’expandeix per a la creació de complements a força d’omega 3. Espanya votarà a favor de la proposta, però la declaració precisa el consens dels 29 països. Una objecció impedeix l’acord

https://www.eldiario.es/sociedad/santuario-antartico_0_826617557.html

La explotación de un pequeño crustáceo de apenas seis centímetros, pero creciente interés comercial tiene en vilo la creación de la mayor reserva marina del mundo. La Comisión del Antártico debe decidir en unos días si declara 1,8 millones de km2 de océano alrededor de la Antártida como reserva marina. La propuesta, que parte de Alemania, supondría convertir el mar de Weddell en un santuario oceánico frente a la pesca industrial, la minería en profundidad o el tráfico marítimo. España apoyará la declaración de reserva marina durante la conferencia que se celebra en Australia del 22 de octubre al 2 de noviembre.  Continua la lectura de La pesca d’un petit crustaci posa en risc la creació de la major reserva marina del món a l’Antàrtida

La tornada d’óssos, llops, linxs i golafres s’enfronta al repte de conviure amb humans

Fins al passat 31 d’agost, els tècnics havien comptabilitzat i atribuït a l’ós Goiat un total de 27 atacs a bestiar (12 a Catalunya i 15 a França); amb un resultat de mort en 22 ovelles, una cabra i nou cavalls / eugues, a més de danys en vuit ruscs d’abelles. El seu assentament en zones en les que feia dècades que no habitaven és clau per a l’equilibri dels ecosistemes i la biodiversitat, però ha revifat els conflictes que en el seu dia els van portar a l’abisme.

Veure https://www.lavanguardia.com/natural/20180914/451794974406/oso-pirineo-generalitat-polemica-pastores.html

Per altra banda els óssos de Yellowstone tornen a ser una espècie protegida.  Un jutge nord-americà ha dictat sentència a favor d’aquests exemplars, cancel·lant de manera indefinida una polèmica cacera esportiva que s’havia de celebrar a Idaho i Wyoming. Veure https://www.eldiario.es/theguardian/osos-Yellowstone-vuelven-especie-protegidas_0_818568859.html

Som una espècie animal que ha de conviure amb altres espècies animals.

https://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-vuelta-grandes-carnivoros-enfrenta-reto-convivir-humanos.html

Hace cuatro años, un amplio estudio publicado en la revista Science constató un éxito conservacionista impensable tan sólo un par de décadas atrás. Las poblaciones de los cuatro grandes carnívoros más relevantes de Europa se estaban recuperando. Lobos, osos pardos, linces boreales y glotones (una especie de oso pequeño que habita en los países nórdicos), estaban volviendo a ocupar vastas zonas del continente de las que habían desaparecido —algunos incluso, hasta rozar la extinción— tras años de intensa persecución y conflicto con los humanos.

A diferencia de las políticas norteamericanas de conservación, donde las especies vulnerables se han mantenido en grandes áreas protegidas y aisladas de la presencia humana, la Unión Europea optó por un modelo de coexistencia. La directiva Habitats, aprobada en 1992, propició la reintroducción de especies en sus zonas originarias, dotó a los países de ayudas para darle viabilidad y sancionó a los incumplidores para hacerlo efectivo. También la estabilidad política, el progresivo abandono de la vida rural y la mayor conciencia medioambiental ayudaron. Y en pocos años, el resultado fue espectacular. Así es como el lobo ha vuelto hoy a países como Italia, Suiza, Alemania, Polonia o Austria, de donde se había extinguido; los linces han regresado por miles a Finlandia y el número de ejemplares de oso pardo se ha multiplicado casi por ocho en Rumanía, por poner sólo algunos ejemplos. Continua la lectura de La tornada d’óssos, llops, linxs i golafres s’enfronta al repte de conviure amb humans

El persistent assassí de les orques es diu PCB

Un compost químic que la indústria va deixar de produir fa més de 40 anys segueix causant estralls en el medi ambient avui dia. Un nou estudi publicat a la revista ‘Science’ apunta que el 50% de la població mundial d’orques està en risc de col·lapse demogràfic per la presència de bifenils policlorats (també coneguts com PCB per les sigles en anglès) en els oceans. Uns productes tòxics cancerígens i que amenacen la supervivència durant el proper segle d’una espècie emblemàtica dels oceans.

Els PCB coplanars es coneixen per la seva toxicitat, sobretot en animals. Per la seva  elevada estabilitat química, persisteixen en l’ambient i és bioacumulen als teixits animals.  La pràctica totalitat de la humanitat està exposada a l’entrada d’aquests compostos a l’organisme malgrat els restriccions legals que existeixen, calç tenir en compte que encara avui en dia hi ha aparells domèstics que funcionin amb condensadors elèctrics que fan servir PCB.

https://www.agenciasinc.es/Noticias/El-persistente-asesino-de-las-orcas-se-llama-PCB

Cuarenta años después de la prohibición de los bifenilos policlorados, su impacto sigue haciendo mella en la vida silvestre. Estos persistentes contaminantes químicos, que se usaron de manera masiva hasta los años 70 como aislantes para equipos eléctricos, están acabando con las poblaciones de orcas de todo el mundo. La mitad de estas podrían desaparecer en menos de 50 años.

Continua la lectura de El persistent assassí de les orques es diu PCB

Què passarà si les tortugues desapareixen?

L’alarmant taxa de desaparició de les tortugues podria afectar profundament al funcionament dels ecosistemes i a l’estructura de les comunitats biològiques a tot el món. Segons els científics, les tortugues contribueixen a la salut de molts ambients, com els deserts, els aiguamolls, els entorns d’aigua dolça i els ecosistemes marins.

https://www.publico.es/ciencias/peligro-extincion-pasara-tortugas-desaparecen.html

Las tortugas sobrevivieron a los dinosaurios y han vagado por la Tierra durante más de 200 millones de años. Pero en la actualidad, estos longevos reptiles se encuentran entre los animales más amenazados de la Tierra, por delante de las aves, los mamíferos, los peces o incluso los anfibios.

La destrucción de su hábitat, la sobreexplotación de estos animales como mascotas, las enfermedades y el cambio climático son algunas de las razones que les han llevado a esta situación extrema en todo el mundo. ¿Pero qué perderíamos si desaparecieran todas las tortugas?  Continua la lectura de Què passarà si les tortugues desapareixen?

Descobert l’animal més antic de la Terra (vídeo)

 EL SANT GRIAL DE LA PALEONTOLOGIA

Fa 570 milions d’anys pels oceans que banyaven la Terra circulaven unes criatures planes, ovalades, amb el cos format per segments. No tenien esquelet, eren tous, es desplaçaven lentament i es desconeix si tenien ulls o fins i tot anus. Algunes comptaven amb pocs centímetres mentre que altres arribaven a més d’un metre, la mida d’una catifa de bany. Des que es van descobrir els primers fòssils d’aquests misteriosos éssers, anomenats Dickinsonia, fa 75 anys, els paleontòlegs han fet nombroses hipòtesis per tractar d’explicar què són.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20180920/451929298474/fosiles-dickinsonia-animal-mas-antiguo.html

Descobert l’animal més antic de la Terra. Dickinsonia; el sant grial de la paleontologia

Hace 570 millones de años por los océanos que bañaban la Tierra circulaban unas criaturas planas, ovaladas, con el cuerpo formado por segmentos. Carecían de esqueleto, eran blandos, se desplazaban lentamente y se desconoce si tenían ojos o incluso ano. Algunas contaban con pocos centímetros mientras que otras alcanzaban más de un metro, el tamaño de una alfombra de baño. Continua la lectura de Descobert l’animal més antic de la Terra (vídeo)

Trobat el primer tauró omnívor

Fins ara els taurons eren carnívors, normalment ingereixen una gran varietat de preses, de plàncton microscòpic fins a cetacis. Els taurons tenen extremament desenvolupat el sentit de l’olfacte, essent capaços de detectar vestigis de substàncies, com la sang a l’aigua, i seguir-ne la pista fins al seu origen.

Una excepció és el tauró cap de pala (Sphyrna tiburo), parent dels taurons martell, és abundant en tot el litoral americà i és conegut per menjar altres peixos, gambes, crancs i cargols. Un equip de científics de la Universitat de Califòrnia a Irvine i de la Universitat Internacional de Florida (ambdues als EUA), revela que aquest esqual, de menys d’un metre de llarg, consumeix grans quantitats d’algues marines de manera voluntària. En total, fins a un 62,1% de la seva dieta està composta per plantes.

https://www.lavanguardia.com/natural/animaladas-videos/20180910/451735425702/tiburon-cabeza-de-pala-omnivoro-dieta-algas-estudio.html Continua la lectura de Trobat el primer tauró omnívor