Arxiu d'etiquetes: éssers vius

El desplaçament provocat pel canvi climàtic

El New York Times (veure https://www.nytimes.com/es/2017/04/25/el-desplazamiento-provocado-por-el-cambio-climatico/?rref=collection%2Fsectioncollection%2Findex), publica un interessant article sobre el canvi climàtic i els desplaçaments que provoca en tot el món.

Com és evident tots aquests desplaçaments provocaran desestabilitzacions geopolítiques importants, conjuntament amb problemes de recursos, sanitaris i socials. Mentre poden seguir negant la major, és a dir negant el canvi climàtic, i no fer res…..o fer murs i incrementar els recursos pels exercits que suposadament han d’aturar l’allau de nouvinguts fugint de les condicions cada vegada pitjors dels seus països. Murs i exèrcits que no serviran de res si no es prenen mesures des de ja mateix.

 

Refugiados, solicitantes de asilo y desplazados internos contabilizados por la ONU

Refugiados, solicitantes de asilo y desplazados internos contabilizados por la ONU (ilustración por La Tigre)

El cambio climático no tiene los mismos efectos en todo el planeta ni las mismas consecuencias a largo plazo para todo mundo.

Este mapa ilustra alteraciones humanas (en este caso son datos de las Naciones Unidas que corresponden a casi 64 millones de “personas desplazadas”, una cifra que se triplicó con respecto a la de 2005) y también alteraciones climáticas, expresadas con datos del índice climático de la NASA designado Common Sense Climate Index. La correlación entre ambos tipos de alteraciones es impresionante.

El cambio climático es un “multiplicador de amenazas”: contribuye a la inestabilidad económica y política, además de agravar sus efectos; intensifica desastres de aparición repentina, como inundaciones y tormentas, y también desastres de aparición paulatina, como sequías y desertificaciones. A su vez, estos desastres hacen que se pierdan cosechas, aumente el hambre y se agraven las condiciones de hacinamiento en los centros urbanos. Estas crisis enardecen el desasosiego político y recrudecen los efectos de la guerra, lo cual produce más desplazamientos.

No existe una definición legal reconocida internacionalmente para los términos “inmigrantes ambientales” o “refugiados climáticos”, por lo que no existe un registro formal que indique cuántas personas han abandonado su hogar debido a que el cambio climático les ha hecho imposible continuar con sus vidas o tener un sustento. Sin embargo, en una encuesta realizada en 2010 por Gallup, cerca del 12 por ciento de los encuestados, que representan un total de 500 millones de adultos, afirmaron que se verían obligados a mudarse en los siguientes cinco años debido a problemas ambientales graves.

1. Cuenca del Amazonas
Conforme se derriten los glaciares, se reducen las reservas de aguas dulces en la llanura andina, lo que ocasiona más tensiones entre los habitantes y las operaciones de la industria minera y agropecuaria que consumen gran parte del agua restante. Algunos investigadores predicen que este conflicto por los recursos atraerá más inmigrantes a la cuenca del Amazonas, donde muchos ya se dedican a la minería informal y al cultivo de coca, lo cual podría propiciar el surgimiento de sindicatos delictivos.

2. Lago Chad
El lago Chad, un recurso vital para Camerún, Chad, Níger y Nigeria, se ha reducido en más del 90 por ciento desde 1963. Esta catástrofe ecológica es un factor más que contribuye a la crisis del grupo insurgente Boko Haram, el cual ha provocado el desplazamiento de 3,5 millones de personas.

3. Siria
En 2007, comenzó un periodo de tres años de sequía en Siria oriental, Turquía, el norte de Irak y el área occidental de Irán; la peor que ha sufrido la región desde que se cuentan con datos científicos. En Siria, la escasez de agua, las cosechas perdidas y las muertes del ganado hicieron que 1,5 millones de personas se desplazaran de áreas rurales a las ciudades. Los precios de los alimentos se dispararon, lo cual agravó las tensiones económicas y sociales, y dejó a los sirios en una situación terriblemente vulnerable al estallar la guerra.

4. China
Los desiertos de este país han aumentado en 54.000 kilómetros cuadrados desde 1975, lo que ha eliminado tierras de cultivo y ha ocasionado la producción de devastadoras tormentas de arena. El gobierno ha reubicado a cientos de miles de “inmigrantes ecológicos”, muchos de los cuales pertenecen a minorías religiosas o étnicas, de las áreas afectadas del norte de China.

5. Filipinas
Muchos modelos del clima predicen que el alza en la temperatura de los océanos hará que se intensifiquen los tifones y las tormentas tropicales, adquiriendo mayor poder de destrucción. Desde 2013, casi 15 millones de personas han sido desplazadas en Filipinas debido a los tifones y las tormentas. El tifón que ha ocasionado más muertes, Haiyan, mató a más de 7000 personas.

 

Demostrat: el tiametoxam si afecta a les abelles

Per primer cop s’ha pogut demostrar, sense cap mena de dubte, la relació causa-efecte entre un insecticida del grup dels neonicotinoides – el thiamethoxam – i danys en la salut de les abelles de la mel. El que fins ara se sospitava, ara queda demostrat gràcies a la tasca d’un equip de científics de la Universitat de Califòrnia. Degut a l’acció d’aquest insecticida les abelles perden la capacitat d’orientació i deixen d’alimentar-se amb normalitat, la qual copsa provoca la seva mort en uns quants dies. Tot això ho podem llegir en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=226029)

Poder ara, i tant sols dic poder, es possible que la indústria química que fabrica insecticides d’aquest tipus (vegis Sygenta, Bayern i Monsanto…) aturin la seva producció. Però ja en el any 2012 varen aparèixer diversos articles en Nature i Science parlant de l’acció dels neonicotenoides sobre les abelles (http://www.nature.com/nature/journal/v491/n7422/full/nature11585.html, http://science.sciencemag.org/content/336/6079/348 i http://science.sciencemag.org/content/336/6079/351)  i res va canviar……

Demostrado: las abejas dejan de volar por culpa de este insecticida

 

la Vanguardia

 

Un experimento realizado en California confirma los daños provocados por el tiametoxam, incluso en dosis moderadas

 

Biólogos de la Universidad de California en San Diego (Estados Unidos) han demostrado por primera vez que un plaguicida ampliamente utilizado en agricultura, el tiametoxam, provoca daños importantes en la salud de las abejas de la miel, reduciendo significativamente su capacidad para volar. Durante los últimos años se habían realizado estudios en los que se apreciaba que las abejas expuestas a este insecticida de la familia de los neonicotinoides tenían dificultades para encontrar el camino de vuelta a sus colmenas.

Ahora, el equipo encabezado por el investigador Simone Tosi publica en la revista Scientific Reports (26 de abril) los resultados de un estudio de campo en el que se ha comprobado que los insecticidas con tiametoxam, utilizados frecuentemente en cultivos de maíz, soja y algodón, provocan daños neurológicos que impiden que las abejas pueden volar normalmente.

Las abejas afectadas por dosis moderadas de este producto no mueren de forma fulminante pero su salud queda afectada y no pueden alcanzar las colmenas, ni alimentarse con normalidad (lo que les provoca la muerte en pocos días). Para poner a prueba la hipótesis de que el tiametoxam afecta a la capacidad de vuelo de las abejas, los investigadores diseñaron y construyeron un túnel de vuelo; de forma que las abejas podían ser observadas con todo detalle.

Después de meses de pruebas y análisis de datos, los autores del estudio consideran demostrado que los niveles de exposición que soportan la abejas que viven en campos tratados con tiametoxam -que se encuentran por debajo de los niveles letales- provocan daños sustanciales en la capacidad de la abeja para volar.

Intoxicadas y perdidasLas abejas expuestas a dosis moderadas de tiametoxam vuelan de forma errática y no alcanzan largos recorridos

“Nuestros resultados proporcionan la primera demostración de que la exposición a este insecticida en dosis consideradas normales puede alterar la capacidad de las abejas para volar, específicamente perjudicando la distancia de vuelo, la duración y la velocidad”, ha indicado Simone Tosi. “La supervivencia de las abejas depende de su capacidad para volar, porque es la única manera de recolectar alimentos, y su capacidad de vuelo también es crucial para garantizar el cultivo y la polinización de las plantas silvestres”, recuerda este joven investigador.

La exposición a largo plazo al pesticida durante uno o dos días redujo la capacidad de las abejas de volar. La exposición a corto plazo aumentó brevemente sus niveles de actividad. Las abejas volaron más lejos, pero sobre la base de otros estudios, más erráticamente. ”Las abejas que vuelan más erráticamente a mayores distancias pueden disminuir su probabilidad de volver a casa”, dijo Nieh, profesor de la División de Ciencias Biológicas de la Universidad de California en San Diego.

Este plaguicida normalmente no mata abejas inmediatamente. Tiene un efecto más sutil, dijo Nieh.

”La abeja es un organismo altamente social, por lo que el comportamiento de miles de abejas es esencial para la supervivencia de la colonia”, dijo Nieh. “Hemos demostrado que una dosis sub-letal puede llevar a un efecto letal en la totalidad colonia.”

Las abejas desempeñan papeles fundamentalmente vitales en la naturaleza al proporcionar funciones esenciales del ecosistema, incluyendo la polinización mundial de cultivos y plantas nativas. La disminución de las poblaciones de abejas melíferas manejadas ha generado preocupación por los impactos futuros en el medio ambiente, la seguridad alimentaria y el bienestar humano.

Los insecticidas neonicotinoides son neurotóxicos y se usan en todo el mundo en diversas variedades de cultivos, incluyendo frutas y hortalizas comunes, a través de aplicaciones de pulverización, suelo y semillas.

Artículo científico de referencia: A common neonicotinoid pesticide, thiamethoxam, impairs honey bee flight ability . Simone Tosi, Giovanni Burgio James C. Nieh. Scientific Reports, 7, (April, 2017)

doi:10.1038/s41598-017-01361-8

Más información sobre los neonicotinoides y sus efectos en las abejas en La Vanguardia Natural .

Fuente: http://www.lavanguardia.com/natural/20170427/422067365509/estudio-afectos-insecticida-tiametoxam-vuelo-abejas.html

Un cuc “menjaplàstics”

Una investigadora del CSIC de Cantabria acaba de fer públic el seu descobriment sobre un cuc que pot menjar (i degradar) el polietilè (un dels plàstics més resistents que hi ha a la degradació). Aquesta informació la podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/plastico-gusano-comeplastico-eliminar-planeta.html).

En concret es tracta de la larva de l’arna de la cera (Galleria mellonella) que pel general es troba en els ruscs de les abelles.

Els investigadors suposen que pot menjar el plàstic, de manera similar a com ho fa l’arna india de la farina (Plodia interpunctella), gràcies a un enzim. Ara busquen trobar-lo per poder produir-lo – mitjançant biotecnologia – a escala industrial i utilitzar-lo en la degradació de plàstics.

Amb tot, i com molt bé diu la investigadora: El fet de poder tenir un enzim que degradi els plàstics de polietilè no ha de suposar que comencem a llençar sense cap control residus de polietilè al nostre entorn….. Continua la lectura de Un cuc “menjaplàstics”

Sanitat detecta paparres amb febre hemorràgica en 4 comunitats autònomes

Les paparres són una superfamília d’àcars. En concret hi ha dues famílies reconegudes ( i una tercera en discussió): Ixodidae i Argasidae. La segona tant sols afecta a les aus i es coneixen com paparres toves. La primera afecta a molts mamífers, entre ells l’home, i es coneix com paparres dures. Totes les famílies són ectoparàsits hematòfags (és a dir que s’alimenten de la sang dels seus hostes). Són els àcars de major mida i poden transmetre diverses malalties al xuclar la sang de l’hoste, entre elles: el tifus, la malaltia de Lyme, Tularemia, Rickettsiosis, Febre botonosa mediterrània, Febre de les MontanyesRocalloses, Louping-ill, Encefalitis, Meningoencefalitis, Hepatozoonosi canina, malaltia de Kyasanur, Febre del Colorado, Babesiosis, Febre bovina, Febre hemorrágica de Crimea-Congo i Febre reincident.

En el cas de l’article d’avui, publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/salud-sanidad-detecta-garrapatas-fiebre.html), ens parlen de paparres de l’espècie Hyalomma Lusitanicum. És tracta de paparres que parasiten sobretot a cérvols i altres animals dels boscos. Pel general no es troben en el ramat domèstic i la possibilitat que ens afectin no és especialment gran. Amb tot, i a diferència de les paparres comuns que afecten als gossos o a les ovelles, aquesta espècie no està quieta esperant a que passi un animal al qual parasitar sinó que el busquen activament.  Un cop parasitat,  poden transmetre la febre hemorràgica Crimea-Congo a l’animal en qüestió (veure http://www.publico.es/sociedad/detectan-posibles-casos-fiebre-hemorragica.html i https://ca.wikipedia.org/wiki/Virus_de_la_febre_hemorr%C3%A0gica_de_Crimea-Congo9). De moment ja han mort dues persones (un pacient i la infermera que el va cuidar).

Les paparres en qüestió han estat trobades en quatre comunitats autònomes: Castella-Lleó, Castella- La Mancha, Madrid i Extremadura.

Si anem al camp per aquestes zones, cal tenir una sèrie de precaucions com portar roba de colors clars (per poder veure si ens pugen), portar botes i mitjons i no asseure’s en zones amb molta vegetació, intentar caminar per la part central dels camins i utilitzar repelents.

Per últim comentar que sembla, com no, que darrera de la presència d’aquesta malaltia en el nostre País – un país Europeu – sembla estar lligada al canvi climàtic. Si bé fins ara tant sols hi havia hagut casos a Bulgària i Grècia dins d’Europa, l’increment de les temperatures (tardors més càlides, hiverns menys rigorosos) – recordem l’article sobre la processionària del pi – fa que les paparres siguin més actives i agressives (veure http://www.elconfidencial.com/sociedad/2016-09-02/garrapata-que-es-enfermedad-fiebre-hemorragica_1254169/) Continua la lectura de Sanitat detecta paparres amb febre hemorràgica en 4 comunitats autònomes

Podria haver-hi vida a la lluna de Saturn …

La NASA troba compostos químics que permetrien la vida de microbis a Encèlad. Encèlad és el sisè satèl·lit més gran de Saturn amb uns 500 km de diàmetre, aproximadament la desena part del de Tità, el major satèl·lit saturnià. Està cobert per una capa de gel recent i net que reflecteix gairebé tota la llum solar que incideix sobre ell, de manera que la temperatura superficial només aconsegueix els -198 ℃ al migdia. Malgrat la seva petita grandària, té una àmplia varietat de trets superficials que van des de regions antigues a terrenys joves i deformats tectònicament que es van formar fa tot just 100 milions d’anys.
Va ser descobert el 28 d’agost de 1789 per William Herschel, però se sabia molt poc d’ell fins que les Voyager van passar molt a prop a principis dels vuitanta del segle XX.

El 2005, la sonda Cassini va començar una sèrie de sobrevols que van revelar majors detalls. En concret, va descobrir plomalls rics en aigua en el pol sur. Els criovolcanes propers al pol sud expulsaven a l’espai en forma de guèisers de vapor d’aigua, altres substàncies volàtils i material sòlid que incloïa cristalls de clorur sòdic i partícules de gel, amb taxes d’expulsió de fins a dos-cents quilograms per segon.

L’estudi, publicat a  ‘Science’, és el fruit de la investigació de la missió Cassini, el nom de la sonda que l’octubre del 2015 va acostar-se més a prop que mai s’havia fet, a tan sols 49 quilòmetres, d’aquesta lluna gelada.  El descobriment confirma a Encèlad com un dels principals candidats del sistema solar a albergar vida extraterrestre. La vida a Encèlad, si n’hi ha, seria comparable a la que prolifera a la Terra al costat de les fonts hidrotermals del fons dels oceans. Seria un tipus de vida que no s’alimenta de l’energia que ve del sol sinó de l’energia que emana de l’interior de l’astre. El satèl·lit té fonts d’energia sota la superfície com les que sustenten ecosistemes en el fons dels oceans terrestres. “La troballa d’hidrogen molecular revifa encara més l’interès per Encèlad com a escenari per a la possible presència de vida perquè és un dels ingredients que utilitzen per obtenir energia els microorganismes que viuen a la Terra en les profunditats dels oceans, on no arriba la llum del sol “, destaca l’astrofísic Kike Herrero.

Continua la lectura de Podria haver-hi vida a la lluna de Saturn …

Per què agonitza el pardal?

Aquesta és una d’aquelles senyals que és important tenir en compte.El pardal porta milers d’anys convivint amb nosaltres, però ara desapareix sense que ens adonem. El canvi climàtic, les espècies invasores i els edificis moderns que els impedeixen armar els seus nius són algunes de les possibles causes d’aquesta extinció silenciosa.

Segurament es tracta d’una acció conjunta de factors molt nocius, un còctel mortífer compost de plaguicides, electromagnetisme, emissions de CO2 i una tendència per part de la nostra espècie a generar entorns cada vegada menys saludables. Continua la lectura de Per què agonitza el pardal?

La responsabilitat de les farmacèutiques en la resistència als antibiòtics

Sovint sentim parlar, sobretot d’un temps ençà, dels superbacteris o bacteris resistents als antibiòtics coneguts. Aquests superbacteris s’han convertit ja en una amenaça a escala mundial. Les projeccions indiquen que al llarg dels propers anys la xifra de morts per aquests microorganismes pot passar dels actuals 700000 per any a més de 10 milions al voltant de l’any 2050.

En tota aquesta problemàtica, i segons podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Resistencia-antibioticos-responsabilidad-farmaceuticas_6_628247185.html), les empreses farmacèutiques i tenen a veure molt. I és que la contaminació de les fàbriques de medicaments a la India i la Xina està disparant l’aparició de superbacteris. A més d’aquesta acció de les farmacèutiques, cal tenir en compte per explicar l’expansió dels superbacteris  la sobremedicació de molts pacients i la medicació no adient, així com el mal ús que es fa dels antibiòtics en la cria d’animals. En resum, cal canviar i molt la nostre relació amb els antibiòtics per tal de solucionar el problema dels superbacteris.

Continua la lectura de La responsabilitat de les farmacèutiques en la resistència als antibiòtics

Les aus a Espanya estan amenaçades per les aigües residuals

Segons recorda SEO / BirLife, amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, a més del perjudici per a les arques públiques, l’impacte negatiu d’aquest problema afecta també la salut humana i al medi ambient.

Entre les situacions més greus, l’ONG subratlla la “gravetat del problema” en aquells aiguamolls que podrien entrar en un punt de “no retorn” com són L’Albufera de València, el Delta de l’Ebre i Doñana i exigeix als responsables polítics accions concretes i urgents per a aquests tres espais que evitin una situació irreversible.

http://www.ecoticias.com/naturaleza/134072/Las-aves-en-Espana-estan-amenazadas-por-las-aguas-residuales Continua la lectura de Les aus a Espanya estan amenaçades per les aigües residuals

La CE i els neonicotinoides

Alarmats per la massiva mort d’abelles, els tècnics de la comissió europea han decidit elaborar un document per tal de prohibir els insecticides amb neonicotinoides. Tot i que les empreses que els fabriquen – les velles conegudes ja en aquestes pàgines com Sygenta i Bayer – han al·legat que no hi relació causa-efecte, el cert és que les proves indiquen que aquests insecticides son una de les causes (entre d’altres) que afecten a les poblacions d’abelles.

Com podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario”  (veure http://www.eldiario.es/sociedad/Union-Europea-prohibir-insecticidas-agricolas_0_625737593.html), altres causes de la mort de les abelles son els virus, espècies exòtiques de vespes i escarabats, a més de destrucció del seu hàbitat.

Recordem que la majoria de plantes de les que ens alimentem son pol·linitzades per les abelles. Sense abelles no hi ha, per tant, alimentació ( tot i els intents de monsanto i els seus robots polinitzadors….. http://ecoosfera.com/2013/04/abejas-robot-polinizaran-los-campos-de-cultivo-de-monsanto/) Continua la lectura de La CE i els neonicotinoides

La vida és impossible sense el sòl

Som el que mengem. Ho hem dit moltes vegades i no tant sols nosaltres. Actualment es gairebé un meme. Però per poder mejar primer cal produir aliments.

Els nostres recursos alimentaris passen en primer lloc per la generació de vegetals (hortalisses, cereals….etc). Amb aquests vegetals s’alimenten els consumidors primaris (herbívors com la vaca, l’ovella…) i d’aquests els consumidors secundaris i terciaris (carnívors de 1r i 2n ordre). De les deixalles i restes de tots aquests s’alimenten els descomponedors i els detritívors (que viuen en el sòl).

Però els vegetals no tenen aparell digestiu propi, sinó que obtenen les substàncies a partir de les quals construeixen – mitjançant la fotosíntesi – els seus “aliments” del sòl. I ho fan amb l’ajut de microorganismes (bacteris, fongs, protozous) que viuen en simbiosi amb ells. En concret en la zona propera a les arrels (l’anomenada rizosfera).

Per tant tenir cura del sòl es tenir cura dels nostres aliments i de la nostra salut. Aquesta no és, però, la preocupació de l’agricultura convencional. L’agricultura de la revolució verda feta a base de combustibles fòssils i responsable majoritàriament de la degradació del sòls a nivell mundial.

A l’altre banda tenim l’agricultura ecològica que es preocupa molt del sòl ja que parteix del principi que un sòl en bon estat dona lloc a plantes en bon estat. Un sòl en condicions òptimes contribueix a plantes amb un bon “sistema immunitari” i per tant plantes resistents a malures i condicions d’estrès.

Tot això és el que conforma el títol de l’article d’avui publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/suelos-vida-imposible_6_624047590.html).

Poder algun dia ens “horroritzarem” quan veiem una retro o altre màquina netejant la superfície d’un terreny – formada per un sòl de bona qualitat – per tal de construir una casa o altre edificació. Potser entendrem qua cal destinar a construcció les terres més dolentes i no les més bones. Poder. Continua la lectura de La vida és impossible sense el sòl