Arxiu d'etiquetes: escalfament global

No falten coneixements, sinó accions contra el canvi climàtic

Els combustibles fòssils són la principal font de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i de la contaminació aèria. S’han d’eliminar ja. Ja ho sabem quasi tot…

Escalfament global, climes extrems. atmosfera contaminada. Actuant com un dissipador gegant de carboni, els oceans prenen al voltant d’una tercera part d’aquest gas, alliberat a l’atmosfera per les activitats humanes. Però quan l’aigua de mar ho absorbeix, els gasos hivernacle generen reaccions químiques fent que s’acidifiqui l’oceà, expliquen els científics. Això, d’una banda, disminueix el diòxid de carboni de l’atmosfera, però, de l’altra, afecta els cicles de vida i materials dels oceans i dels que en depenen. Continua la lectura de No falten coneixements, sinó accions contra el canvi climàtic

La NASA confirma que una gran font de calor subterrània està fonent l’Antàrtida

Com des de fa 11.000 anys, època que marca el final de l’última glaciació, la Terra està perdent gel de manera sostinguda, és per això que l’augment del nivell del mar a l’Antàrtida està empenyent l’aigua calenta d’aquestes regions volcàniques més a prop de l’escorça de gel, i les debilita.
No es tracta d’una font de calor nova a l’Antàrtida, que hi hagi aparegut recentment, però ara es confirma la seva existència, i això permet d’una vegada explicar el perquè la capa de la Terra de Marie Byrd s’ha esfondrat fàcilment, diu la NASA.

http://blog.nuestroclima.com/la-nasa-confirma-que-una-gran-fuente-de-calor-subterranea-esta-derritiendo-la-antartida/ Continua la lectura de La NASA confirma que una gran font de calor subterrània està fonent l’Antàrtida

Emigrants ambientals, desplaçats pel canvi climàtic

Estem en un context de crisi ecològica global i cada cop, malauradament, la degradació ambiental està més estesa i hi ha més éssers humans que es veuen obligats a abandonar les seves terres per culpa d’aquesta degradació. I el canvi climàtic encara ho agreuja més.

Segons les Nacions Unides, més de 26 milions de persones són desplaçades forçosament dels seus territoris a causa de desastres naturals o fenòmens climatològics extrems, el que equival a una persona desplaçada per segon. L’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR) estima que l’escalfament global podria empènyer a l’exili a 1.000 milions de persones a les pròximes dècades.

L’estat d’Europa més perjudicat pel canvi climàtic  és Espanya: tenim problemes importants com la desertització, que avança al sud-oest de la península ibèrica, i no som conscients.

https://hablandoenvidrio.com/emigrantes-ambientales-desplazados-por-el-cambio-climatico/

Es probable que te cueste situar el archipiélago de Kiribati en un mapa. En apenas unos años será todavía más difícil ya que desaparecerá bajo las aguas del océano Pacífico, debido a la subida del nivel del mar provocada por el deshielo de los polos. El cambio climático hará que los 105.000 habitantes de este pequeño estado de la Micronesia pierdan su casa y tengan que desplazarse a zonas en tierra firme. Continua la lectura de Emigrants ambientals, desplaçats pel canvi climàtic

Per a un animal en perill d’extinció, un incendi o un huracà poden significar la fi

Article aparegut al diari “The New York Times”, font original. Els fenòmens extrems climàtics, que ocasiona l’escalfament global, i que ens afecten a totes les persones, produeixen efectes col·laterals que no sempre són visibles a simple vista. El diari dedica un article especial a la pèrdua de biodiversitat que acompanya el canvi climàtic. L’esquirol vermell, el mussol clapejat, el gall de les praderies o l’esparver són algunes de les espècies a punt de perdre.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=233631&titular=para-un-animal-en-peligro-de-extinci%F3n-un-incendio-o-un-hurac%E1n-pueden-significar-el- Continua la lectura de Per a un animal en perill d’extinció, un incendi o un huracà poden significar la fi

L’escalfament global està alterant els corrents oceànics i les conseqüències seran aterridores

Si els corrents canvien o s’aturen … Bé, per descomptat no serà un canvi suau i tranquil, d’això podem estar segurs. L’aigua dolça que prové del desglaç dificulta el moviment d’aquests corrents perquè és menys densa i no s’enfonsa amb facilitat.

https://www.xataka.com/ecologia-y-naturaleza/el-calentamiento-global-esta-alterando-las-corrientes-oceanicas-y-las-consecuencias-seran-aterradoras

Nos adentramos en terreno desconocido con esto, reconocen los científicos, porque se trata de un cambio de tal magnitudque aunque podemos predecir que no será agradable, es difícil saber exactamente lo que va a pasar.

Ese cambio es la alteración de las corrientes oceánicas que mueven el agua y con ello distribuyen por todo nuestro planeta el calor y la humedad que dan forma al clima. Si las corrientes cambian o se detienen… Bueno, desde luego no será un cambio suave y tranquilo, de eso podemos estar seguros.

Si las corrientes cambian o se detienen… No será un cambio suave y tranquilo, de eso podemos estar seguros

Científicos de la Universidad de Southhampton llevan una temporada mirando con preocupación a la circulación de retorno meridional atlántica (AMOC), una de las principales implicadas en el movimiento de las aguas oceánicas a nivel global, y lo que han visto, publicado en la revista Nature, es más que preocupante. Continua la lectura de L’escalfament global està alterant els corrents oceànics i les conseqüències seran aterridores

L’escalfament global colpeja la producció d’oli d’oliva a Europa

El canvi climàtic ha tornat del negoci de l’oli d’oliva un cada vegada més arriscat, almenys a la Mediterrània, la terra que el va veure néixer. Espanya tendeix cap a la desertificació a passos de gegant.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=233376&titular=el-calentamiento-global-golpea-la-producci%F3n-de-aceite-de-oliva-en-europa- Continua la lectura de L’escalfament global colpeja la producció d’oli d’oliva a Europa

Aquests són els efectes de la sequera en la teva vida quotidiana més enllà dels embassaments buits

La pujada del preu de la llum: Té a veure amb la manca de font hidroelèctrica que obliga a utilitzar molt més les centrals tèrmiques

La llei obliga a prioritzar el consum humà: Restriccions al sector agrari. Desenes de pobles han necessitat abastament en camions pels seus cultius.

La pluja pal·lia els nivells de contaminació en l’aire: La pol·lució acumulada dispara els ingressos hospitalaris i obliga a restriccions en la mobilitat, com és el cas de Madrid.

http://www.eldiario.es/sociedad/sequia_0_700980495.html

Embalses casi secos que dejan ver los pueblos que engulleron al inundarse. Los mapas de las confederaciones hidrográficas volviéndose rojos por el estado de emergencia. La sequía. La falta de agua tiene algunas imágenes asociadas pero sus consecuencias se extienden por diferentes parcelas del día a día: el recibo de la luz, la prohibición de circular en coche, la presión sobre las urgencias hospitalarias, las muertes prematuras por la polución….

No llueve. Las precipitaciones son tan escasas (aunque las últimas lluvias parecieron providenciales porque llegaron en medio de la oleada de incendios en Galicia y Asturias) que las reservas hídricas no paran de menguar. A pesar de que el Ministerio de Medio Ambiente se felicitara el miércoles en un mensaje en tuiter Continua la lectura de Aquests són els efectes de la sequera en la teva vida quotidiana més enllà dels embassaments buits

La Llei del canvi climàtic: la nostra veritat incòmoda

“…És evident que vivim temps d’emergència i excepció, que caldria assumir transformacions profundes abans de mitjans de segle i que una de les condicions per evitar travessar la línia vermella de l’increment de temperatura superior a 1,5ªC – 2ºC a finals, exigeix revolucionar el binomi energia-clima per reduir els consums, abandonar els combustibles fòssils, implantar sistemes renovables i mitigar dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) abans de 2050…”

Les mesures preses són clarament insuficients…

http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Ley-cambio-climatico-verdad-incomoda_6_696840314.html

“Somos la primera generación que siente las consecuencias del cambio climático y la última que tiene la oportunidad de hacer algo para detenerlo” proclamaba Obama en 2015, impresionado por la contundencia de la información  científica.  Han hecho falta 40 años, desde la publicación del informe “Los límite del crecimiento” del Club de Roma, para que las élites mundiales reconozcan que, de no afrontar una profunda y rápida transformación de nuestros patrones energéticos, de producción y consumo, enfrentaremos una gravísima desestabilización global de los ecosistemas y ciclos que sustentan la vida actual (nuestra vida) con gravísimas consecuencias sobre los diversos territorios, poblaciones y la consiguiente multiplicación de los flujos migratorios.

Es evidente que vivimos tiempos de emergencia y excepción,  que habría que asumir transformaciones  profundas antes de mediados de siglo y que una de las condiciones para evitar atravesar la línea roja del incremento de temperatura superior  a 1,5ªC – 2ºC a finales de este siglo, algo que resulta ya casi imposible de eludir, exige revolucionar el binomio energía-clima para reducir los consumos, abandonar los combustibles fósiles e implantar sistemas renovables y mitigar drásticamente las emisiones de gases de efecto invernadero (GEI) antes de 2050 (la Hoja de Ruta de la UE a 2050, que habrá que actualizar con mayor ambición tras la futura Cumbre de  Bonn, establecía una reducción de los GEI del 80%-95% con relación a 1990).    Continua la lectura de La Llei del canvi climàtic: la nostra veritat incòmoda

Els estralls no naturals dels huracans

La humanitat estem fent un molt mal negoci. Tot i l’evidència clara i cada vegada més gran de la relació cost-benefici d’una acció oportuna per mitigar el dany que causen les tempestes, el món gasta molt més en ajuda i reconstrucció post-desastre que en mitigació, i això és específicament vàlid en els països pobres

http://www.eldiario.es/zonacritica/estragos-naturales-huracanes_6_698590151.html

La temporada de huracanes del Atlántico en 2017, que comenzó oficialmente el 1 de junio y terminará el 30 de noviembre, probablemente sea la más cara de la historia. Los huracanes se han cobrado la vida de unas 300 personas en la región esta temporada, y los cálculos de los daños hasta el momento rondan los 224.000 millones de dólares. En una escala que mide la energía ciclónica acumulada de los huracanes, esta temporada es la primera en registrar tres tormentas por encima de 40. Continua la lectura de Els estralls no naturals dels huracans

Què vol dir ser incòmode? Al Gore ho explica en el seu últim documental sobre la crisi climàtica

Per què no actuem davant dels fets?.Per què és més còmode mirar sempre cap a un altre costat?.En la comunicació del canvi climàtic, tenim molt a fer. Encara que Al Gore va obrir cert camp fa deu anys gràcies a la seva imatge pública, des d’altres espais més incòmodes hauríem d’avançar connectant fets, contextualitzant millor, assenyalant les veritables causes sense deixar d’explorar noves narratives i, sobretot, no deixant les solucions per al final, quan ja no hi hagi cap solució.

http://www.eldiario.es/ultima-llamada/significa-incomodo-Gore-documental-climatica_6_695090507.html Continua la lectura de Què vol dir ser incòmode? Al Gore ho explica en el seu últim documental sobre la crisi climàtica