Arxiu d'etiquetes: escalfament global

Les coves submergides de Mallorca guarden secrets sobre què passarà amb el canvi climàtic

Amb una nova via, més precisa per mesurar els canvis del passat, els científics estan revaluant les prediccions de com els nivells del mar poden créixer en relació a l’increment de temperatura, que s’està donant en l’actualitat.

Els resultats suggereixen que, si es sobrepassa en 1,5 a 2 º C la temperatura preindustrial, el nivell de la mar respondrà amb una pujada que anirà entre dos i sis metres, per sobre del nivell actual de la mar.

El treball ha comptat amb el finançament de l’Agencia Espanyola d’Investigació-FEDER, EU i de la National Science Foundation, segons indica la UIB.

https://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/1248423/cuevas-sumergidas-mallorca-guardan-secretos-sobre-pasara-cambio-climatico? Continua la lectura de Les coves submergides de Mallorca guarden secrets sobre què passarà amb el canvi climàtic

Els efectes del canvi climàtic al món, en set gifs

Segons deia Isaac Asimov: “L’aspecte més trist de la vida actual és que la ciència guanya en coneixement més ràpidament que la societat en saviesa”. Són fets irrefutables.

Les anomenades zones climàtiques han experimentat canvis significatius i molt alarmants en les últimes quatre dècades. El creixement de la superfície del Sàhara, el moviment del Permafrost o l’augment dels cinturons que envolten als tròpics són alguns d’ells.

Totes les dades han estat publicades  a Yale Environment 360

https://www.eldiario.es/rastreador/evidencia-avance-climatico-ultimas-decadas_6_832626742.html

Explicar el cambio climático y convencer a los escépticos es una batalla diaria de los que quieren advertir de la situación del planeta. Se ha hecho de numerosas maneras, como mostrando fotografías del antes y el después, con gráficos o alertando de los porcentajes perdidos de glaciares o de subidas del nivel del mar. Las llamadas zonas climáticas, como lo que rodea a los trópicos o el propio Sáhara, también han cambiado de manera notable en las últimas cuatro décadas. Algo que se ve muy bien en formato gif.

En un análisis publicado por Yale Environment 360, se puede ver qué ha ocurrido en siete puntos del planeta en los últimos 40 años. Una situación que afecta a las plantaciones de trigo australianas o a los que viven en zonas que antes no tenían que temer el paso de un tornado. Para ello, se centran en sitios que van del llamado permafrost al meridiano 100. Y esos cambios los han presentado en un formato que permite ver al instante cuál era la situación entonces y cuál ahora.

Los cambios en los cinturones de los trópicos

Los cambios en los cinturones de los trópicos

En la proyección basada en la celda de Hadley, el contorno que rodea a los trópicos de cáncer y de capricornio ha crecido hasta 70 millas en los últimos 30 años. Concretamente, su extensión está provocada por el movimiento del borde entre 0,2 y 0,3 grados de latitud cada década desde 1980.

Esto provoca que hasta países que están mucho más al norte del trópico de cáncer, como Reino Unido o Alemania, acaben siendo más secos. Además, países del este mediterráneo ya han empezado a experimentar este nuevo escenario, al sufrir en 2016 la peor sequía en 900 años. Además, provoca que las regiones que están bajo el ecuador estén viendo como este área se reduce.

La contaminación asiática, el agujero de la capa de ozono o los gases invernaderos están detrás de esto. Continua la lectura de Els efectes del canvi climàtic al món, en set gifs

El Pla B per adaptar els cultius d’Europa al canvi climàtic

Els resultats del treball, que ha estat publicat a Nature Communications mostren que les condicions de sequera associades al canvi climàtic perjudicaran la producció de blat de moro de secà en la major part d’Europa i, en canvi, seran favorables per al blat d’hivern, el rendiment es veurà incrementat. L’espècie que sobreviu és la que s’adapta al medi.

https://www.ecoticias.com/cambio-climatico/189215/Plan-B-para-adaptar-cultivos-Europa-cambio-climatico

Entender el modo en que los cultivos se comportan en condiciones de sequía y cómo las condiciones desfavorables afectarán a la producción en las próximas décadas son algunos de los grandes retos a los que se enfrentan investigadores y productores de cara al cambio climático. Un estudio internacional, en el que participan investigadores del Centro de Estudios e Investigación para la Gestión de Riesgos Agrarios y Medioambientales (CEIGRAM) de la Universidad Politécnica de Madrid ha analizado cómo afectará el cambio climático a los cultivos de la eurozona.

La investigación, que pretende prever los efectos derivados del incremento de las sequías, las altas temperaturas y otras circunstancias meteorológicas asociadas al cambio climático hasta 2050, se basa en un estudio de los cambios producidos en el cultivo de trigo de invierno y maíz en secano ­–dos cultivos de gran importancia en Europa–durante un periodo de 25 años (entre 1984 y 2009) y en las proyecciones para el periodo 2040-2069.

El Plan B para adaptar los cultivos de Europa al cambio climático

Aplicando las simulaciones de cinco modelos de clima, bajo dos escenarios de futuro diferentes, a seis modelos de maíz y ocho modelos de trigo, el equipo de investigadores estudió el impacto relativo del calor y la sequía en las pérdidas producidas en los cultivos a lo largo de ese intervalo de 25 años y las posibles tendencias futuras. “Entender qué factor contribuye más a las pérdidas facilitará el desarrollo de estrategias de adaptación a las nuevas condiciones”, explica Margarita Ruiz-Ramos, un a de las autoras del estudio.

Nuevas estrategias

Lo más novedoso del estudio es, para los investigadores, el hecho de que se ha determinado, por primera vez para los cultivos a gran escala y teniendo en cuenta los últimos descubrimientos en fisiología vegetal, qué factores asociados a la sequía son los que realmente tienen un impacto en la producción. “Las altas temperaturas no solo tienen un efecto sobre los cultivos por sí mismas, sino que además en secano suelen ir acompañadas de estrés hídrico”, explica Ruiz-Ramos, quien añade que un aumento de los termómetros afecta de tres formas diferentes al crecimiento de los cultivos.

Por una parte, en los años más cálidos, las plantas tienen un desarrollo más rápido. Eso implica que captan en menos tiempo los mismos niveles de radiación solar que en los años más fríos, por lo que hay un menor tiempo para el crecimiento de la biomasa. Además, los investigadores indican que las altas temperaturas hacen que se produzcan alteraciones importantes en los procesos reproductivos de las plantas, lo que reduce significativamente las cosechas de cereal.

La investigación, que pretende prever los efectos derivados del incremento de las sequías, las altas temperaturas y otras circunstancias meteorológicas asociadas al cambio climático hasta 2050.

El tercer factor derivado de las altas temperaturas que han detectado los expertos, es la elevada tasa de evaporación que tiene lugar en los días cálidos que puede conducir a que los cereales de secano sufran un estrés hídrico similar al que se produce en los períodos de sequía. Este último aspecto es novedoso porque los estudios llevados a cabo hasta el momento en Europa no tenían en cuenta ese estrés hídrico similar al que genera la sequía y que tiene efectos muy importantes sobre los cultivos.

PUBLICIDAD

“En España es natural asociar altas temperaturas y sequía, pero no lo es tanto en otras partes de Europa. Resultaba contradictorio que ambos aspectos no se tuvieran en cuenta de manera conjunta”, explica Jon Lizaso, otro de los participantes en el estudio. Sin embargo, ambos problemas, están muy relacionados. “Cuando las plantas se protegen de la sequía, muchas lo hacen transpirando menos, intentando reducir las pérdidas de agua pero manteniendo hidratadas sus flores y hojas. La parada de la transpiración implica que la temperatura de la planta aumenta, lo que puede inducir nuevos daños derivados de ese incremento de temperatura”, añade.

Buscar soluciones combinadas es por ello un aspecto clave si se quiere asegurar una buena respuesta de las cosechas ante el cambio climático. “Ahora somos conscientes de que el verdadero reto a la hora de implementar soluciones es buscar una salida combinada a ambos factores. La experimentación en campo combinada con la modelización de cultivos nos ayuda a identificar las variedades y opciones de manejo más adecuadas para las condiciones presentes y futuras”, concluye el investigador del CEIGRAM.

Diferentes efectos

Teniendo en cuenta ese enfoque combinado y el estudio retrospectivo de los últimos años, los resultados del trabajo, que ha sido publicado en Nature Communications muestran que las condiciones de sequía asociadas al cambio climático perjudicarán la producción de maíz de secano en la mayor parte de Europa y, sin embargo, serán favorables para el trigo de invierno, cuyo rendimiento se verá incrementado.

El aumento de los niveles de CO2 en la atmósfera asociado a la sequía, tiene mucho que ver en estas circunstancias. “La sequía trae aparejado un incremento de los niveles de CO2 en la atmósfera, algo que resulta más beneficioso para el trigo de invierno que para el maíz”, asegura Ruiz-Ramos. “Aunque en un principio se pensó que el incremento de la cantidad de CO2 atmosférico podría ayudar al maíz a resistir la sequía, nuestro trabajo sugiere que en los años extremadamente secos, más frecuentes en el futuro, esa circunstancia no llegaría a compensar los daños”.

Referencia bibliográfica:

Webber, H; Ewert, F; Olesen, JE; Muller, C; Fronzek, S; Ruane, AC; Bourgault, M; Martre, P; Ababaei, B; Bindi, M; Ferrise, R; Finger, R; Fodor, N; Gabaldon-Leal, C; Gaiser, T; Jabloun, M; Kersebaum, KC; Lizaso, JI; Lorite, IJ; Manceau, L; Moriondo, M; Nendel, C; Rodriguez, A; Ruiz-Ramos, M; Semenov, MA; Siebert, S; Stella, T; Stratonovitch, P; Trombi, G; Wallach, D “Diverging importance of drought stress for maize and winter wheat in Europe” Nature Communications (2018) DOI: 10.1038/s41467-018-06525-2

Para más información: Agencia sinc

I si el canvi climàtic porta diluvis en lloc de deserts?

L’escalfament global està canviant els patrons de precipitació a escala planetària, de manera que l’estudi crida l’atenció sobre la possibilitat que, malgrat tractar-se d’un esdeveniment global d’escalfament i desertització, poden al mateix temps registrar pluges torrencials i augments de la humitat a nivell local. El canvi climàtic sempre són fenòmens extrems

https://www.publico.es/sociedad/cambio-climatico-cambio-climatico-trae-diluvios-lugar-desiertos.html

Estamos hablando de cambios a escala geológica, de miles de años. El problema es que ahora todo está ocurriendo a una velocidad enorme. Lo que pasaba en miles de años ahora sucede en décadas y, con esa aceleración, las especies no tienen la capacidad de adaptarse a las nuevas condiciones”, explica Daniel de Miguel, investigador de la Fundación Araid (Agencia Aragonesa para la Investigación y el Desarrollo), que ha participado junto con Beatriz Azanza, del departamento de Ciencias de la Tierra de la Universidad de Zaragoza, y con Jorge Morales, del Museo de Ciencias Naturales de Madrid, en un estudio que confirma que el último proceso de cambio climático causado por un calentamiento global provocó en Teruel la aparición de densas zonas boscosas en lugar de desertizar la zona. Continua la lectura de I si el canvi climàtic porta diluvis en lloc de deserts?

El que els mitjans oculten quan només es parla de canvi climàtic

Se sap bé quines són les causes del canvi climàtic, i els principals problemes industrials que el provoquen: al voltant de 80 per cent es deu a l’explotació i generació d’energia, al sistema alimentari agroindustrial i al creixement urbà (construcció, transport), basats en l’ús i crema de petroli, gas i carbó.

Se sap també que el necessari són reduccions reals, en la seva font i en la demanda, de tots aquests gasos i canviar el que les originen. I se sap que hi ha alternatives reals, diverses, descentralitzades i viables; potser l’exemple més fort és que 70 per cent de la humanitat s’alimenta d’agricultura camperola i agroecológica, pescadors artesanals i hortes urbanes, que no són els que emeten gasos d’efecte hivernacle. Per què no es tira endavant?.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=248377&titular=lo-que-los-medios-ocultan-cuando-solo-le-hablan-del-cambio-clim%E1tico- Continua la lectura de El que els mitjans oculten quan només es parla de canvi climàtic

Estats d’emergència

El recent informe de l’IPCC alerta de la pràctica impossibilitat de mantenir el planeta per sota d’aquest increment de temperatura de +1,5 ºC.

Revisa per tercera vegada, naturalment a pitjor, els impactes que aquests augments de temperatura causarien en els ecosistemes terrestres.

També s’atreveix a avançar una xifra relativa al cost d’implementació de tots aquests sistemes necessaris: ni més ni menys que 900.000 milions de dòlars anuals des d’ara mateix fins al 2050.

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/emergencia_6_830177040.html Continua la lectura de Estats d’emergència

Què és el CO2? Com es connecta amb el canvi climàtic?

Quan la concentració de diòxid de carboni augmenta, la temperatura augmenta.  El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni o anhídrid carbònic), és un gas incolor, inodor, i insípid. La seva composició química és CO₂. No és tòxic però la seva acumulació pot produir la mort per ofegament, car és un gas més pesant que l’aire, i s’acumula fàcilment en els llocs més baixos. El diòxid de carboni està compost per un àtom central de carboni unit amb dos dobles enllaços a dos àtoms d’oxigen, els tres alineats en línia recta;

O=C=O

És un dels productes finals de la combustió dels combustibles orgànics, i de la respiració dels animals, i alguns vegetals, com en els fongs. Els vegetals que tenen clorofil·la el redueixen, per l’acció combinada d’aquesta substància i la llum, i produeixen oxigen, i carboni que s’incorpora als organismes vegetals.

En processos de combustió, amb poc oxigen, també es genera monòxid de carboni (CO).

El diòxid de carboni és un dels gasos que ajuda a regular la temperatura de la terra gràcies a l’anomenat efecte hivernacle. L’augment actual de la concentració d’aquest gas a l’atmosfera, està creant l’escalfament global del planeta

Malgrat la seva petita concentració, el CO2 és un component molt important de l’atmosfera de Terra, perquè absorbeix la radiació infraroja a les longituds de 4.26 µm (mode vibracional symmetric stretching) i 14.99 µm (mode de vibració bending) i realça per tant l’efecte hivernacle.

Les emissions antropogèniques són actualment de 28 mil milions de tones, això representa només un 5% del flux de CO2 total a l’atmosfera, però és suficient per a crear una acumulació d’aquest gas, ja que no existeixen embornals suficients per a ell.

Emissions globals de carboni fòssil 18002000.

Des del començament de la Revolució Industrial, la concentració de CO2 atmosfèrica ha augmentat en aproximadament 110 µL/L o aproximadament un 40%, la majoria d’aquest augment s’ha produït des de 1945. Les mesures mensuals preses a Mauna Loa[3] des de 1958 mostren un augment de 316 ppmv en aquell any a 384 ppmv el 2006, un augment global de 70 µL/L durant la història de 48 anys de les mesures. La crema de combustibles fòssils com carbó i petroli és la causa principal de l’augment del CO2 antropogènic; la desforestació és la segona causa essencial, especialment la produïda en països tropicals per a l’expansió de l’explotació forestal, l’agricultura, la ramaderia i en menor mesura la mineria. Per exemple els incendis forestals a Indonèsia de l’any 1997 poden haver alliberat per si sols una proporció del 13% al 40% de l’emissió de CO2 feta pels combustibles fòssils aquell any. No tot el CO2 emès roman en l’atmosfera; una part se n’absorbeix als oceans, a la biosfera i en les roques. La raó entre el CO2 emès i l’augment de CO2 atmosfèric es coneix com la fracció aerotransportada (Al d’et Keeling., 1995); aquesta varia en períodes curts de temps però és típicament d’un 57% en un període de 5 anys.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=248272&titular=%BFqu%E9-es-el-co2?-%BFc%F3mo-se-conecta-con-el-cambio-clim%E1tico?- Continua la lectura de Què és el CO2? Com es connecta amb el canvi climàtic?

El que cal saber sobre el canvi climàtic i com combatre’l

Article de  New York Times de Justin Gillis que resumeix la situació actual i dona una versió general mundial. Milers de persones ja estan morint a causa de les ones de calor que han agreujat l’escalfament global. El canvi climàtic sembla tan imparable … què puc fer jo?

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=247919&titular=lo-que-debes-saber-sobre-el-cambio-clim%E1tico-y-c%F3mo-combatirlo- Continua la lectura de El que cal saber sobre el canvi climàtic i com combatre’l

El gel de l’Antàrtida cau al segon mínim històric en 40 anys

Any rere any es baten rècords, rècords que no són bons per a la nostra manera de vida, i romanem impassibles, com la granota tancada a la qual li van pujant la temperatura fins que es socarra i no se n’adona. L’única diferència és que nosaltres sí que ens adonem però no volem veure-ho.

https://www.elperiodico.com/es/medio-ambiente/20181018/hielo-antartida-minimo-historico-7095529

La extensión del hielo marino en la Antártida durante el mes pasado fue la segunda más baja desde que el registro histórico por satélite comenzara en 1979, con una media de 17,88 millones de kilómetros cuadrados, lo que supone 0,61 millones de kilómetros cuadrados menos que el promedio entre 1981 y el 2010.

Así lo asegura la agencia estadounidense NOAA (Administración Nacional Oceánica y Atmosférica) en su último resumen climatológico mensual de hielo y nieve en la Tierra, a partir de datos del Centro Nacional de Datos de Hielo y Nieve (NSIDC, por sus siglas en inglés). Continua la lectura de El gel de l’Antàrtida cau al segon mínim històric en 40 anys

Escassetat de menjar, incendis forestals i inundacions: el món el 2040 si no es canvia l’economia

Article del New York Times. Els autors expliquen que si les emissions de gas d’efecte hivernacle continuen com la freqüència actual, el 2040, l’atmosfera s’escalfarà fins a 1,5 graus Celsius. S’ inundaran les costes i s’intensificarà les sequeres i la pobresa. Treballs anteriors s’havien enfocat a estimar el dany si les temperatures mitjana s’elevaven molt més -2 graus Celsius. La recent investigació mostra que molts d’aquests efectes es experimentaran abans, a la marca dels 1,5 graus Celsius. Pot ser tot això no se sabia ja?

Evitar els danys més greus requereix transformar l’economia mundial en tan sols uns quants anys, van dir els autors, estimen que els danys tindrien un cost de 54 bilions de dòlars. No obstant això, tot i que conclouen que és tècnicament possible assolir els canvis necessaris per evitar arribar als 1,5 graus d’escalfament, accepten que podria ser poc probable des del punt de vista polític. Ens hem de resignar a la nostre fi sense fer res?

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=247798&titular=escasez-de-comida-incendios-forestales-e-inundaciones:-el-mundo-en-2040-si-no-se-cambia- Continua la lectura de Escassetat de menjar, incendis forestals i inundacions: el món el 2040 si no es canvia l’economia