Arxiu d'etiquetes: energia

Tot el que cal saber sobre el pic del petroli

Avui penjo un més que interessant post d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/03/prontuario.html). El nom de l’article és “Prontuario”. Com que un “Prontuario” significa una publicació o anotació personal en la qual es recullen els punts més importants sobre un assumpte per tal de facilitar la seva consulta, m’ha semblat millor posar “Tot el que cal saber sobre el pic del petroli”, que de fet és el que és. Com sempre el mestre Turiel resumeix de manera fàcil i amb profusió de dades el que cal saber sobre aquest tema d’importància cabdal per a tota la humanitat. I com sempre, també, proposa solucions als problemes plantejats. Continua la lectura de Tot el que cal saber sobre el pic del petroli

Villar de Cañas i l’informe de Enresa

Segons un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/clm/deficiencias-ambiental-Enresa-basurero-nuclear_0_623287982.html), Enresa a fet un informe d’impacte ambiental “penós” per la instal·lació del magatzem temporal centralitzat (ATC en espanyol) a Villar de Cañas. L’informe que es prescriptiu en aquests casos, ha d’incloure tot un seguit de punts amb els quals s’elabora una matriu d’impactes on queden reflectits – i puntuats – tots els possibles problemes que pot provocar la construcció del magatzem.

Però segons podem llegir en el article, Enresa no ha tingut en compte ni els efectes sobre espècies protegides, ni els efectes radiològics de l’activitat sobre la zona (de fet Enresa  la contempla com una activitat industrial…), ni parla sobre la situació legal del sòl en que s’ha de construir l’ATC. El que si reconeix Enresa són els efectes contaminants sobre les aigües subterrànies i els aqüífers de la zona així com problemes de carstificacions que podrien provocar col·lapse i deformació de les estructures nuclears. Davant d’aquestes greus mancances la junta de Castella la Manxa ha hagut de retornar l’informe.

En resum un informe estil “Simpsons” per variar. Com de la sèrie esmentada és la decisió de construir el magatzem en una zona que prèviament comptava amb l’informe negatiu de la majoria de tècnics. Una decisió més política que tècnica i que pot tenir greus conseqüències tant ambientals com econòmiques. Continua la lectura de Villar de Cañas i l’informe de Enresa

L’energia solar ja és l’energia més barata a gairebé 60 països

Seguint la llei de Newton, diuen que tot cau pel seu propi pes. Que és necessari una reducció del nostre consum energètic per ajustar-nos als nostres recursos, és evident, però aquest ha d’anar acompanyat d’un consum més gran d’energies renovables.

L’energia solar, que durant 2016 s’ha abaratit més d’un 75%, ja és més barata que qualsevol altre tipus d’energia produïda amb carbó, petroli o gas. En gairebé 60 països, l’energia solar és l’energia més barata es miri com es miri. Però seguim sense donar-nos  que en energia solar a Espanya podem jugar amb avantatge?…

https://www.xataka.com/energia/la-energia-solar-ya-es-la-energia-mas-barata-en-casi-60-paises Continua la lectura de L’energia solar ja és l’energia més barata a gairebé 60 països

Noves dades sobre el mig orient i el canvi climàtic

En un altre post penjat ara ja fa temps (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/04/24/el-mig-orient-podria-quedar-inhabitable-pel-canvi-climatic/), veiem que el mig orient podria tenir problemes hídrics greus degut al canvi climàtic.

Ara en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=224134), podem veure que les dades actualitzades indiquen que el mig orient i la part nord d’Africa seran inhabitables en unes poques dècades. I aquest escenari es produirà per la conjunció de temperatures extremes, dèficit hídric important, pèrdua de terres per elevació del nivell del mar i incapacitat de produir aliments per la no disponibilitat d’aigua.

La frase “Mi abuelo iba en camello, mi padre en coche, yo en avión, mi hijo en jet privado, mi nieto en camello.”, haurà de canviar per afegir que el net probablement no podrà anar ni en camell. I el més xocant és que el canvi climàtic està produït – sobretot – per allò que ells mateixos extreuen del seu subsòl: El petroli. Allò que a la pachamama tant li va costar de formar, allò que conté l’energia fossilitzada del Sol d’ara fa milions d’anys, aquell miracle energètic que hem malbaratat….. Sembla una maledicció per haver profanat un tresor. I la profanació s’ha fet a consciència. Continua la lectura de Noves dades sobre el mig orient i el canvi climàtic

Davant el 6é aniversari de Fukushima: Abandonem l’energia nuclear

Ja hem comentat en altres posts l’accident més greu de la història de l’energia nuclear: l’accident de Fukushima. Ara en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Aniversario-Fukushima-abandonbemos-energia-nuclear_6_620897919.html), podem llegir com l’accident de Fukushima – que encara queda lluny de ser solucionat i per tant contaminarà durant anys i anys – ja porta emès l’equivalent a un 40%  del que va emetre l’accident de Chernòbil i el més greu: Fukushima ha provocat un alt grau de contaminació marina (en l’oceà pacífic…) que no té precedents.

Però l’article no tant sols parla de Fukushima sinó també de Garoña, Villar de Cañas, dels residus radioactius, d’Almaraz i el conflicte amb Portugal, de la intenció de fer la mina a cel obert més gran d’Europa a Salamanca i de com el govern del PP recolza l’ampliació del funcionament de les envellides centrals nuclears espanyoles. El mateix govern que ha estat l’autor de “l’impost al sol”.

Ja ho hem dit en més d’una ocasió: l’energia nuclear no és una energia neta. És altament contaminant pel que fa a la mineria del urani, en el seu processament, en la construcció de les centrals i en els residus que genera. L’urani, a més, és un recurs escadusser que arribarà al seu zenit dins de poc. D’altre banda el problema dels residus generats segueix (i seguirà) sense resoldre’s i la TRE d’aquest recurs energètic és més aviat baixa. Si a més tenim en compte que econòmicament les centrals tant sols rentables si hi ha recolzament de patrimoni públic……la pregunta és obvia: perquè segueixen insistint en aquest tipus d’energia? Doncs perquè son un negoci per molt pocs, un negoci per aquelles elits que controlen les companyies elèctriques i que en el nostre país constitueixen una oligarquía extractiva.

Per tant, com bé diu l’autor de l’article, caldria abandonar ja aquest tipus d’energia. Continua la lectura de Davant el 6é aniversari de Fukushima: Abandonem l’energia nuclear

El paper de la energia en la supervivència de la civilització

Del professor Ugo Bardi ja hem posat altres posts. Bardi és profesor de química física en la Universitat de Florència, però especialitzat en l’exhauriment de recursos, en la dinàmica de sistemes, energies renovables i canvi climàtic. Avui penjo un post seu (veure http://cassandralegacy.blogspot.com.es/2017/03/why-eroei-matters-role-of-net-energy-in.html) en el que ens parla de la TRE (EROI en anglès).

Ens explica com la TRE dels combustibles fòssils ha anat baixant des dels anys 1940, i com aquest fet ha anat incidint en el creixement de l’economia. És planteja si les renovables poden servir per substituir als combustibles fòssils. La resposta és que no poden subministrar tota la quantitat d’energia que ens han subministrat històricament els combustibles fòssils i que per tant no podem esperar creixements econòmics d’un 7% (cas anys 1970), sinó creixements al voltant d’un 1 o 2% dins d’un model de societat d’estat estacionari. Tot i que no ho diu, això implica un decreixement en el nostre consum.

És particularment important llegir el paràgraf que està en connexió amb l’asterisc on l’autor subratlla la importància de que les renovables vagin creixent a un bon ritme que garanteixi la substitució de l’energia aportada pels combustibles fòssils abans de que aquests s’acabin. Sobretot abans de que l’efecte combinat de l’acabament dels combustibles fòssils i del canvi climàtic ens destrueixi. L’autor, partidari acèrrim de les renovables, reconeix la dificultat – que no impossibilitat – que aquest creixement i substitució pot comportar. Continua la lectura de El paper de la energia en la supervivència de la civilització

El declivi del petroli com a font d’energia neta i l’informe del Hill ‘s Group

Visió conjunta de l’economia, la física, els recursos i la situació actual del canvi climàtic en l’escenari mundial. Es tracta d’una sessió extraordinària del Fòrum Transicions, que impulsen FUHEM i Conama, amb el títol: “El declivi del petroli com a font d’energia neta i l’informe del Hill ‘s Group”.
Aquesta sessió té l’objectiu d’aconseguir una visió àmplia sobre la metodologia, continguts i repercussions relatius a l’informe del Hill’s Group i la seva previsió sobre la ràpida reducció de l’energia neta que el sistema petrolier lliurament a la societat, amb un escenari crític a curt termini cap a 2030.

Participen en la presentació: Ángel Martínez González-Tablas (FUHEM) i Alicia Torrego (Conama).

Ponència central: J. Riechmann i Antonio Turiel.

Fila zero: Luis González, Pedro Prieto, Antonio Serrano,
Carlos de Castro, Joaquín Nieto, Xavier García Casals

Más información: http://forotransiciones.org/

Escenaris del IPCC: com serà la societat del futur?

El Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), fa prediccions – que desprès serveixen per assessorar als governs – seguin el que anomena escenaris.

En un article fet per Jordi Solé, científic del OCO (veure http://oilcrash.net/), podem llegir (veure http://despres-de-tot.blogspot.com.es/2017/03/com-sera-la-societat-del-futur.html) diversos escenaris proposats pel IPCC. En total son 5 escenaris qiue s’han fet tenint en compte l’evolució futura de les variables ambientals i socio-econòmiques.

Cal destacar la part final de l’article on l’autor reflexiona sobre el mateix i diu: “Per tant, aquests estudis venen a reafirmar el que ja hem dit manta vegades en aquest i d’altres blocs: els governants saben el que hi ha i quins riscos futurs existeixen, és el gruix de la població la que roman inconscient del greu perill que ens amenaça. I hi insisteixo: en aquests anàlisis no es té en compte l’efecte del Peak Oil”. Interessant, oi? Les elits, aquells que manen i dicten les ordres que han de complir els nostres polítics, saben perfectament que estem arribant als límits del creixement i que amb l’actual sistema econòmic – en el que es basa el BAU – anem cap al col·lapse. A la població, mitjançant uns medis de comunicació perfectament controlats, se la manté convenientment anestesiada per tal que no faci nosa davant dels plans que tenen (i que gairebé sempre passen per obtenir més i més beneficis a expenses del “poble” al qual deixen fer segons el interès que els convingui). Continua la lectura de Escenaris del IPCC: com serà la societat del futur?

Fukushima: 6 anys i seguim igual o pitjor.

Al llarg de molts posts ja hem anat explicant que la situació de Fukushima (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Accident_nuclear_de_Fukushima_I) no està ni de bon tros sota control ni solucionada. La contaminació – sobretot produïda per fuites d’aigua contaminada a l’oceà – s’extèn ja per tot l’oceà pacífic i, a la llarga, per tot el món. Els operaris no es poden acostar a les zones on el material dels reactors està fos. No hi tampoc manera de que els robots puguin resistir les altes temperatures i la contaminació en aquestes zones. La empresa responsable de l’administració de la central, TEPCO, és una filial de General Elèctric. Aquesta és una empresa amb grans interessos econòmics en diferents parts del món i amb un gran poder. Poder, que es manifesta amb un control de determinats medis de comunicació i lobbies de pressió en els parlaments de determinats estats, fet que fa que la informació “real” sobre el que està passant surti amb comptagotes (per no dir que senzillament no hi hagi informació). Com sempre que hi ha un accident d’aquest estil (més greu ja que el de Chernòbil) les despeses corren a càrrec de l’estat on es troba ubicada la central en qüestió. És a dir dels habitants d’aquest estat. Habitants que no han gaudit dels guanys econòmics que han tingut al llarg dels anys els propietaris de la central però si que han de pagar els danys derivats de la seva gestió (privatització dels guanys i socialització de les despeses). Un negoci rodó per les empreses privades, vaja.

Ara en un article aparegut al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/Mueren-robots-esperanza-limpieza-Fukushima_0_620488846.html), podem llegir com els robots que intenten utilitzar-se en la “neteja” dels reactors no resisteixen les condicions que en hi ha en ells i com la companyia no sap si podrà eliminar l’aigua contaminada ( que mentre continua sortint cap a l’oceà).

Paral·lelament la gent desplaçada encara no ha pogut tornar ni s’espera que ho pugui fer durant molts anys (si és que alguna vegada ho poden fer….). Per si fos més surrealista encara, recordem que Tokio serà la seu dels jocs olímpics dels 2020 gràcies a les mentides dels seus dirigents polítics que van dir que la central es trobava totalment controlada.

Però no passa res, podem seguir amb la il·lusió – evidentment no compartida per l’autor d’aquest article – de que la energia nuclear és la solució als nostres problemes energètics i ambientals. Deixem al nostres fills i nets la gestió d’una d’energia altament contaminant i ruïnosa des del punt de vista econòmic. Seguim amb el BAU i el cop de peu endavant. Tanquem els ulls davant dels problemes i deixem que el model “Springfield” (dels Simpsons) avanci pel món. Continua la lectura de Fukushima: 6 anys i seguim igual o pitjor.

Déjà vu

Déjà vu és una expressió francesa que significa ja vist. La frase descriu l’experiència davant d’una situació nova d’haver-la ja viscut prèviament.

La frase va bé per descriure el que he viscut davant de les notícies que avui penjo aquí.

La primera és la publicitat d’un descobriment fet per Repsol a Alaska. Segons el que podem llegir en un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.publico.es/economia/repsol-realiza-mayor-descubrimiento-petroleo.html), Repsol ha descobert un jaciment de petroli que és el més gran dels USA en 30 anys…..1200 milions de barrils recuperables. La notícia, que en el moment d’escriure aquest post està sent explicada a TV3, dita així sembla una meravella que significarà…….què significarà?.

Si mirem la gràfica de consum de cru mundial, publicada per la International Energy Agency (veure https://www.iea.org/oilmarketreport/omrpublic/), podrem veure que actualment es consumeixen més de 95 milions de barrils de petroli al dia. Si fem UNA SENZILLA DIVISIÓ entre el que ha descobert Repsol i el consum actual, tenim que 12 * 108 / 95 * 106 dona que tenim barrils per aproximadament 15 DIES DE CONSUM mundial. O sigui res….. I és que estem farts de dir-ho. Caldria descobrir jaciments per valor de 4 vegades els d’Aràbia Saudi (en els seus bons moments) per tal de poder assegurar que no hi haurà problemes de subministrament en un futur proper.

L’altre article, publicat a “15/15/15” (veure https://www.15-15-15.org/webzine/2017/01/26/preparense-para-el-crash-financiero-petrolero-y-alimenticio-de-2018/), ens parla de TOT ALLÒ que ja hem llegit en els diferents posts que hem comentat d’Antonio Turiel i Pedro Prieto. La diferència és que qui ho diu és HSBC , un banc gens sospitós de ser antisistema. Continua la lectura de Déjà vu