Arxiu d'etiquetes: ecosistema

Un nou estudi reflecteix que la Terra accelera el seu escalfament

La Terra passarà d’una època de fertilització a una altra d’escalfament encara més gran. els ecosistemes terrestres s’han saturat i s’encaminen ja a una època de major escalfament. Això és degut a que la biosfera ja no té aquesta capacitat  de fer d’embornal del diòxid de carboni

http://www.publico.es/ciencias/nuevo-estudio-tierra-acelera-calentamiento.html

Aunque parezca mentira, las emisiones de dióxido de carbono (CO2) y nitrógeno atmosféricos han actuado como fertilizante y han hecho que la Tierra sea hoy más verde que hace 30 años, pero se está acabando: los ecosistemas terrestres se han saturado y se encaminan ya a una época de mayor calentamiento. Continua la lectura de Un nou estudi reflecteix que la Terra accelera el seu escalfament

No, la sorra no és un recurs inesgotable

La sobreexplotació es produeix quan s’extreu sorra a un ritme major al que es pot renovar de forma natural. L’erosió del terreny també té un efecte secundari sobre la protecció davant desastres naturals

Un estudi publicat aquest dijous a la revista Science alerta sobre les conseqüències socials, ambientals i polítiques que està generant l’extracció descontrolada en diverses regions del planeta

http://www.eldiario.es/sociedad/comercio-arena-ciencia_0_684182316.html

En las últimas dos décadas el crecimiento de las zonas urbanas, especialmente en Asia y África, ha disparado la demanda mundial de cemento. Y con él se ha desbocado también el consumo de grava y arena, un recurso que muchos consideran inagotable pero sobre el que los científicos empiezan a hacer sonar la alarma. Un estudio publicado este jueves en la revista  Science alerta sobre las consecuencias sociales, ambientales y políticas que está generando la extracción descontrolada en varias regiones del planeta.

“Tenemos la falsa sensación de que la arena es un recurso inagotable porque está por todas partes, pero esto no es así”, afirma a eldiario.es Aurora Torres, investigadora del Centro Alemán para la Investigación Integrativa de la Biodiversidad. “Desde un punto de vista global no podemos decir si la arena es un recurso escaso o no, porque no tenemos suficientes datos, pero tenemos muchas pruebas de que hay zonas en las que sí que lo es”, explica la investigadora española. Continua la lectura de No, la sorra no és un recurs inesgotable

Ecologisme d’emergència

“Tenim tres anys per actuar davant del canvi climàtic abans que sigui massa tard”, …”La situació és extrema. La crisi ecològica s’ha aguditzat en els últims anys, i ja no hi ha cap racó del Planeta o espècie viva que sigui aliena a aquesta urgència…”

Necessitem un ecologisme d’emergència, i no ens adonem …

http://blogs.publico.es/malas-hierbas/2017/08/14/ecologismo-de-emergencia/#disqus_thread

Recientemente se han publicado tres documentos suscritos por personas relevantes de la comunidad científica que, sin duda, deben hacernos reflexionar sobre la necesidad de acelerar la acción ecologista y su ámbito de influencia si queremos ser efectivos y frenar el deterioro galopante al que sometemos al Planeta.

“Tenemos tres años para actuar frente al cambio climático antes de que sea demasiado tarde”, publicaba en Nature un grupo de expertos y expertas liderados por Christiana Figueres, que hasta el año pasado era la secretaria ejecutiva de la Convención Marco de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático. Basándose en un informe de Carbon Tracker, fijan el 2020 como año límite para hacer posibles los compromisos de estabilización de las temperaturas adquiridos en el Acuerdo de París: si las emisiones globales continúan subiendo más allá de 2020, o se estabilizan al mismo nivel, o será imposible sostener los objetivos establecidos en París, que terminarían por convertirse en papel mojado. Continua la lectura de Ecologisme d’emergència

Els arbres a l’Amazònia fan la seva pròpia pluja

La selva amazònica acull un clima estrany. Una peculiaritat és que les pluges comencen de 2 a 3 mesos abans que els vents estacionals comencin a portar l’aire humit de l’oceà. Ara, els investigadors diuen que finalment han descobert la procedència d’aquesta humitat primerenca: els arbres mateixos.

L’estudi proporciona dades concretes sobre quelcom que els científics havien teoritzat durant molt de temps, diu Michael Keller, ecòleg forestal i científic investigador del Servei Forestal dels EUA a Pasadena, Califòrnia, que no estava involucrat amb el treball. 

Les investigacions anteriors van mostrar una acumulació primerenca d’humitat a l’atmosfera sobre l’Amazònia, però els científics no estaven segurs de per què. “Tot el que es pot veure és el vapor d’aigua, però no sabeu d’on prové”, diu Rong Fu, científic climàtic de la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles. Les dades del satèl·lit mostren que l’augment coincideix amb un augment de fulles fresques, els investigadors principals que sospiten que la humitat podria ser el vapor d’aigua alliberat durant la fotosíntesi. En un procés anomenat transpiració, les plantes alliberen el vapor d’aigua de petits porus a la part inferior de les seves fulles. Continua la lectura de Els arbres a l’Amazònia fan la seva pròpia pluja

La defensa de l’aigua (i del medi ambient), una professió d’alt risc

Una resolució aprovada per l’ONU estableix que l’accés a fonts d’aigua potable i segura, així com el sanejament són un dret humà essencial per a la vida. La falta d’aigua potable causada pel canvi climàtic ja és un problema global en l’actualitat que genera fam, disminució dels aliments i això comporta conseqüentment les disputes pel vital liquid.

Un atles de conflictes mediambientals finançat per la UE, ha identificat 602 casos de disputes relacionades amb l’aigua: gestió o administració de l’aigua, construcció de preses i distribució de l’aigua, drets d’accés a l’aigua, dessalinització, tractament d’aigües i accés a sanejament … Continua la lectura de La defensa de l’aigua (i del medi ambient), una professió d’alt risc

Pobles que cremen massa vegades: 8 incendis en quatre mesos

Els incendis mai han estat tan devastadors com els dels últims anys. Fa al voltant de mig segle aquests incendis cremaven boscos, pastures, però no produïen desenes de víctimes com ha passat amb el de Portugal, en el qual han mort més de 60 persones.

Hi ha diverses raons, però una de les principals és la manca de planificació urbanística, cosa que a Espanya sembla que hem oblidat, sobretot en les últimes dècades.
Sempre hi ha hagut incendis, però els nostres avantpassats eren conscients que no era una bona idea ficar una urbanització, un poble o un grup de cases enorme dins d’una pineda, d’una zona inflamable.

http://www.eldiario.es/sociedad/Incendios-repetidos_0_670883470.html

Pueblos que arden demasiadas veces: ocho incendios en cuatro meses

Los recientes fuegos en Yeste y la Sierra Norte de Sevilla son los cuartos en ambas zonas en lo que va de año

La orografía, el tipo de vegetación, el calor y la falta de control de actividades hacen que “haya zonas donde se repiten”, dice el ecologista Theo Oberhuber

“Una alta frecuencia podría ser indicador de que detrás hay una intención”, analiza Carlos Martín, bombero forestal Continua la lectura de Pobles que cremen massa vegades: 8 incendis en quatre mesos

El camí de la fusta, legal o il·legal?. Sempre desforestació

Dos articles relacionats amb la desforestació i l’expropiació de zones forestals del nostre planeta han aparegut al mateix temps en els nostres dies. Cadascun en una punta del món, però tots dos denuncien l’explotació insostenible dels nostres boscos.

Per un costat, la fusta il·legal, relacionada amb la desforestació i expropiacions forçoses a Papua Nova Guinea, es ven a Estats Units a través d’empreses intermediàries a Xina, segons denuncia la ONG Global Witness. Un dany excessiu que aquest comerç està provocant en el tercer major forestal tropical del món i a les comunitats indígenes que depenen d’ell.

Per l’altre, Polònia no escolta a la UE, una altra vegada, i segueix tallant un bosc patrimoni de la Unesco. En la Floresta de Bialowieza, amb una extensió de 150.000 hectàrees (gairebé tres vegades la superfície de Madrid) entre Polònia i Bielorússia, hi ha els últims bisons europeus salvatges. Considerat patrimoni mundial de la Unesco, és un dels últims boscos verges del Vell continent.

Els dos articles s’expliquen a continuació: Continua la lectura de El camí de la fusta, legal o il·legal?. Sempre desforestació

Fruits bio poc coneguts a Europa

Les fruites són uns dels aliments més sans, que s’han d’afegir a la dieta diària. Però moltes d’aquestes fruites necessiten condicions especials per prosperar, de manera que a Europa són pràcticament desconegudes fins ara. Aquesta és una llista de diversos fruits bio, que es conreen en altres parts del món i que resulten tan exquisits, com  beneficiosos

http://www.ecoticias.com/agricultura-ecologica/139285/Frutos-bio-poco-conocidos-en-Europa

Cupuacu o cacao blanco

Esta fruta de nombre científico Theobroma grandiflorum y pariente del cacao, crece principalmente en la selva amazónica brasileña y en algunas partes del Perú. Puede pesar 2 kg y tiene una cáscara dura, con una pulpa suave, fragante y jugosa. Es fuente de vitaminas B1, B2 y B3, un potente antioxidante y su consumo refuerza el sistema inmunitario y protege de padecer afecciones cardíacas

.   Durio

Esta fruta estacional de la familia de las Durionaceae, es muy conocida en los países del sur de Asia, aunque es nativa de Indonesia y Malasia. Debido a su fuerte y nauseabundo olor, en Singapur, Tailandia, China y Japón está prohibido comerla en público. La fruta del durio, que puede pesar hasta 3 kg tiene una cáscara verde y espinosa, con una pulpa interna de color amarillento, que resulta delicada y cremosa. Se prepara con ella un refresco sin grasas, colesterol o azúcares complejas y también se usa para hacer helados, dulces y batidos.

Continua la lectura de Fruits bio poc coneguts a Europa

Clima: bojos pel turisme amb el caos a les portes

A un costat de la Mediterrània platges farcides de turistes, a l’altre gent que lluita per sobreviure fugint de situacions bèl·liques, i tots amenaçats per l’escalfament global que empitjora totes les situacions.

http://www.albasud.org/blog/ca/958/clima-locos-por-el-turismo-con-el-caos-a-las-puertas

Clima: bojos pel turisme amb el caos a les portes

JOAN BUADES | ALBA SUD

Sincerament, a la Mediterrània hi ha un no-tema colossal en un no-lloc crucial de la geopolítica mundial que farà empal·lidir l’actual crisi de refugiats i les guerres periòdiques al Llevant. Corre pressa: arremolinem-nos-hi.


Crèdit Fotografia: Calafellvalo, sota llicència creative commons.

I

La Mediterrània és una de les zones zero de l’apocalipsi climàtic que es congria durant el segle 21.Si no actuem assenyadament, els científics de l’International Panel on Climate Change(IPCC) de l’ONU preveuen que a finals de segle les temperatures mitjanes del Planeta podrien incrementar-se de +3,4ºC respecte a les darreries del segle XX. A la Mediterrània, el pic podria assolir els +5,4 º C. Això significaria que l’escalfament de la Conca seria superior al dels darrers 10.000 anys. Les pujades no seran uniformes: a la segona meitat de la centúria i a la Mediterrània oriental, patirem més. Les pluges minvaran tornant-se més intenses i destructives. Lluny de tot catastrofisme tronat,  sabem que la sequera que va començar el 1998 al Llevant i que encara dura és la pitjor patida en els passats 900 anys a causa de l’explosió de les emissions de carboni durant l’era industrial [1]. El nivell del mar pujarà força més que els 25 centímetres anunciats per l’IPCC, potser un metre, perquè aquest oblida l’impacte de la fosa de l’Àrtic així com de l’Antàrtida. La dada és interessant perquè un de cada tres habitants de la Conca viu al litoral. Egipte, l’estat més poblat de la Mediterrània, té ara mateix un 40% de la seva gent vivint vora mar. A la vegada, el desert creixerà. De fet, el Sàhara tendirà a expandir-se cap a les zones mitjanes i nòrdiques de la nostra mar. La Mediterrània temperada que hem conegut s’està acabant a ritme vertiginós.

II

El Mare Nostrum segueix sent la gran piscina del món per a un turisme que no cessa de créixer al marge de tot seny ambiental. De fet, només les guerres i el terrorisme alenteixen l’aposta cega de tots els governs riberencs pel turisme massiu. El 2015 tres de cada 10 turistes internacionals, uns 350 milions, van elegir la Mediterrània per fer-hi vacances. Segons l’Organització Mundial del Turisme, seran 500 milions el 2030 que s’allotjaran, sobretot, als Països CatalansFrançaEspanyaItàliaCroàcia i a Grècia.

Aquesta història d’èxit, tanmateix, amenaça de col·lapsar en les pròximes dècades per falta d’atenció a dos factors que es retroalimenten: la progressiva saharització de les principals zones balneàries i la dilapidació del poc cabal d’aigua potable disponible per part de la insostenible massa de turistes. Ja notem com estan desapareixent les quatre estacions que hem conegut en favor d’un estiu inacabable i un hivern suau i breu. El Banc Mundial dona per fet que Berlín o Londres tindran un clima mediterrani mentre que Barcelona o Roma patiran la calor de l’Ouezzane i la Nicòsia d’avui [2].  L’augment del nivell del mar submergirà una part de les platges i obligarà a desplaçar força gent a ciutats com Beirut o Barcelona. Paral·lelament, la demanda turística dispara el consum d’aigua tant per a ús residencial com de serveis (des de golfs a marines i parcs aquàtics). Cada turista gasta almenys el doble d’aigua que un natiu en un context on un terç de la població de la Conca (sempre a la riba sud i del Llevant) pateix estrès hídric. Si el nivell de demanda d’aquest bé comú essencial ja és impossible de satisfer en regions riques com les Balears o la costa sud de Turquia, quin futur turístic poden esperar estats com Xipre, el Marroc, Egipte o Tunísia? El caos climàtic galopant i el col·lapse de les reserves d’aigua estan posant calendari a la fi del turisme litoral a la Mediterrània.

III

Aquest desgavell ambiental inèdit té un factor de risc acrescut en societats amb ràpid creixement demogràfic i amb baixa cohesió i benestar comunitaris.Les crisis se suporten molt pitjor en contextos d’extrema precarietat. A la Mediterrània vivien 250 milions d’habitants el 1950 i serem 600 milions el 2025. Hi ha tres estats amb una desigualtat social explosiva que tenen molts números per viure situacions de violència extrema quan les condicions de vida es tornin insuportables: TunísiaTurquia i el Marroc. Entre tots tres reuneixen prop d’una quarta part de la població de la Conca. Si no aprenem res del que està passant sota la superfície de l’«actualitat», el futur de totes tres societats pot emmirallar-se en la catàstrofe siriana. Ara sabem que la guerra va tenir molt a veure amb el desplaçament d’un milió de camperols cap a les ciutats en condicions infrahumanes a causa de la terrible sequera que assola el país des del 1998 així com per la desafortunada insistència del règim d’Al-Assad a apostar per la producció d’un cotó que xucla les poques reserves d’aigua disponibles [3].

Harald Welzer, potser el psicòleg social més punyent d’avui, ens recorda que no són les condicions objectives d’una situació les que decideixen com ens comportem sinó com nosaltres les percebem i interpretem. L’eclipsi del “tema” canvi climàtic en els grans mitjans i en l’agenda de força moviments socials i la falta de subjecte polític autònom de l’espai “Mediterrània” requereixen, per això, una revisió radical abans que es faci massa tard i topem, de ple, amb l’impensable.

Notes:
Article publicat originalment a la revista “Mar Crítica” (Barcelona 2016), editada per la Cooperativa Crític. Podeu adquirir-la fent clic aquí.

[1] Cook, B. I., K. J. Anchukaitis, R. Touchan, D. M. Meko, and E. R. Cook (2016), Spatiotemporal drought variability in the Mediterranean over the last 900 years, J. Geophys. Res. Atmos., 121, 2060–2074.
[2] Buades, Joan (2012). La Mediterrània al microones del carboni. Barcelona: Alba Sud Editorial.
[3] Wendle, John (2015). The Ominous Story of Syria’s Climate Refugees. Scientific American.

 

Continua la lectura de Clima: bojos pel turisme amb el caos a les portes

Una abella com mai l’havies vist (vídeo)

 Recordem que les abelles compleixen un paper fonamental en la cadena alimentària i en el desenvolupament d’ecosistemes amb més biodiversitat. El professor Javier Alba-Tercedor mostra l’interior d’aquests insectes amb unes imatges precioses obtingudes per escàner.

https://elpais.com/elpais/2017/07/27/videos/1501149077_648960.html Continua la lectura de Una abella com mai l’havies vist (vídeo)