Arxiu d'etiquetes: ecosistema

La justícia acorrala la mina d’urani a Salamanca

Ja fa un cert temps que vaig posar un post sobre Retortillo (veurehttp://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/03/05/garona-i-retortillo/#more-11058), la localitat de Salamanca on una empresa minera – la empresa australiana Berkeley – vol tirar endavant un projecte de  mineria a cel obert per extreure Urani.

Ara, en un article aparegut al diari “Público” (http://www.publico.es/sociedad/uranio-justicia-acorrala-proyecto-explotar.html), podem llegir com la justícia sembla que per fi ha decidit actuar davant de les accions contra el medi ambient empreses per la minera.

Sota la promesa de donar feina a més de 400 persones, en una zona on viuen del turisme rural i de la ramaderia – que pràcticament desapareixerien si la mina al final s’obre – la empresa Berkeley ja ha començat ha talar sense cap mena de permís alzines centenàries. I és que com ben bé diuen…..seran 10 anys d’explotació per deixar milers d’anys de contaminació. Continua la lectura de La justícia acorrala la mina d’urani a Salamanca

Possar un preu alt al CO2

Si queremos proteger a las generaciones futuras es necesario poner un precio mucho mayor a las emisiones.

¿Es mas barato emitir o cambiar procesos para tender hacia una economía baja en carbono? De “El que contamina cobra” a “Da igual contaminar o no”.

Així comença l’article de Fernando Prieto (veure http://www.i-ambiente.es/?q=blogs/fernando-prieto), publicat al diari “Público” (veure http://blogs.publico.es/econonuestra/2017/04/20/poner-un-precio-alto-al-co2/). I és que mentre sigui més barat pagar la multa per emetre i contaminar que realitzar inversions en mecanismes i processos per no contaminar, les grans empreses triaran pagar les multes per tal de ser competitives. Mentre no passi res per contaminar, mentre no s’apliqui el principi de qui contamina paga…..ho seguiran fent. I el resultat és per a tothom ja evident…..un canvi climàtic galopant amb efectes sobre el medi ambient cada cop més importants (i de retruc sobre la nostra civilització ja que l’home no deixa de ser una espècie més dins de l’ecosistema global de Gaia). Continua la lectura de Possar un preu alt al CO2

Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.

Un interessant article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/potencialidades-prepotencia-agricultura-urbana_6_631746860.html), on els autors reflexionen sobre el paper dels horts urbans. Més ben dit valoren quin ha estat i ha de ser el paper dels horts urbans. Si bé són un recurs important no poden ser el substitut del agro, no poden pretendre ser un món a banda que auto-abasteixi les ciutats separat del medi ambient que les envolta (“Las ciudades no son autónomas sino que forman parte de un todo mayor, por lo que no pueden ignorar las múltiples funciones que los sistemas agrícolas desarrollan más allá de la provisión de alimentos, y que no pueden ser sustituidas por artefactos tecnológicos sin simplificarlas y empobrecerlas radicalmente.”).

En aquest aspecte destaquen el tecno-optimisme – com no- de les propostes teòriques de les granges verticals……grans edificis de tipus gratacels que segons ells serien capaços d’auto-abastir les ciutats…. Aquests models – agrupats sota el terme agritectura – estarien conformats per edificis intel·ligents i sistemes hipertecnològics. Llàstima que l’energia disponible per part de la humanitat vagi decreixent en els propers anys (com veurem en un post que penjaré demà…), i que sovint és un fet que molts dels tecno-optimistes ignoren. Sense aquest surplus energètic aquestes solucions miraculoses es tornen inviables. Continua la lectura de Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.

El canvi climàtic i la processionària del Pi.

Avui no penjo un article en concret sinó tant sols un post de la meva pròpia experiència en aquest tema. I dic experiència per referir-me a l’observació en viu de la major destrucció de pins, sembla que no irreversible, per les erugues de la processionària del pi en la zona de les nostres vacances (Thaumetopoea pityocampa; veure https://es.wikipedia.org/wiki/Thaumetopoea_pityocampa).

Havia llegit ja fa temps que el increment de les temperatures produït pel canvi climàtic (el que és negat per Trump, Rajoy i altres “descerebrats”), podien incrementar l’acció d’aquest paràsit (veure https://www.soyresponsable.es/medio-ambiente/plaga-procesionaria-cambio-climatico/ i http://www.mapama.gob.es/es/cambio-climatico/temas/impactos-vulnerabilidad-y-adaptacion/cap22-incidenciadelaprocesionariadelpinocomoconsecuenciadelcc_tcm7-404000.pdf).

Però res m’havia preparat per veure l’espectacle dantesc d’aquestes mini vacances de setmana santa que tradicionalment passem en un petit poble de la “preserrania” de Cuenca.

Ja en el camí d’anada, abans d’arribar a Teruel, al voltant de Rubielos de Mora vàrem començar a veure pinars de color marronós (veure Foto 1), estranys per aquestes dates en les que tradicionalment tenen un color verdós per les pluges i neu de l’hivern i l’inici de la primavera. Aquesta coloració ens va acompanyar al llarg de tot el nostre viatge fins el poble en qüestió.

Foto 1. Aspecte de la coloració marronosa dels pinars de la zona. En primer terme poden observar-se les branques d’un pi sense pràcticament cap acícula.

Pensàvem que la coloració era deguda al fet d’un hivern amb poca neu i poques pluges al llarg d’aquests darrers mesos. Continua la lectura de El canvi climàtic i la processionària del Pi.

Podria haver-hi vida a la lluna de Saturn …

La NASA troba compostos químics que permetrien la vida de microbis a Encèlad. Encèlad és el sisè satèl·lit més gran de Saturn amb uns 500 km de diàmetre, aproximadament la desena part del de Tità, el major satèl·lit saturnià. Està cobert per una capa de gel recent i net que reflecteix gairebé tota la llum solar que incideix sobre ell, de manera que la temperatura superficial només aconsegueix els -198 ℃ al migdia. Malgrat la seva petita grandària, té una àmplia varietat de trets superficials que van des de regions antigues a terrenys joves i deformats tectònicament que es van formar fa tot just 100 milions d’anys.
Va ser descobert el 28 d’agost de 1789 per William Herschel, però se sabia molt poc d’ell fins que les Voyager van passar molt a prop a principis dels vuitanta del segle XX.

El 2005, la sonda Cassini va començar una sèrie de sobrevols que van revelar majors detalls. En concret, va descobrir plomalls rics en aigua en el pol sur. Els criovolcanes propers al pol sud expulsaven a l’espai en forma de guèisers de vapor d’aigua, altres substàncies volàtils i material sòlid que incloïa cristalls de clorur sòdic i partícules de gel, amb taxes d’expulsió de fins a dos-cents quilograms per segon.

L’estudi, publicat a  ‘Science’, és el fruit de la investigació de la missió Cassini, el nom de la sonda que l’octubre del 2015 va acostar-se més a prop que mai s’havia fet, a tan sols 49 quilòmetres, d’aquesta lluna gelada.  El descobriment confirma a Encèlad com un dels principals candidats del sistema solar a albergar vida extraterrestre. La vida a Encèlad, si n’hi ha, seria comparable a la que prolifera a la Terra al costat de les fonts hidrotermals del fons dels oceans. Seria un tipus de vida que no s’alimenta de l’energia que ve del sol sinó de l’energia que emana de l’interior de l’astre. El satèl·lit té fonts d’energia sota la superfície com les que sustenten ecosistemes en el fons dels oceans terrestres. “La troballa d’hidrogen molecular revifa encara més l’interès per Encèlad com a escenari per a la possible presència de vida perquè és un dels ingredients que utilitzen per obtenir energia els microorganismes que viuen a la Terra en les profunditats dels oceans, on no arriba la llum del sol “, destaca l’astrofísic Kike Herrero.

Continua la lectura de Podria haver-hi vida a la lluna de Saturn …

De Seattle a ….. els municipis s’uneixen per lluitar contra l’oleoducte

S’enrecorden dels Sioux lluitant contra l’oleoducte de Dakota del Nord?. Aquell oleoducte que Obama va aturar i ara Trump vol continuar. Doncs bé ara – com podem llegir en un article publicat a Rebelión (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=225038) – un grup d’activistes de la ciutat de Seattle ha aconseguit que el municipi retirés els fons que tenien en els bancs que recolzen el projecte de l’oleoducte. I, Oh miracle!, altres municipis com San Francisco, Albuquerque, Raleigh…, s’uneixin a la iniciativa. I el camí que segueixen és un bon camí ja que l’únic llenguatge que entén el capital és el dels diners. Poder ara que la gent comença a pressionar als bancs aquests aturin el projecte. Perquè els diners per aquestes aus de rapinya, aquest càncer que s’extèn, són el primer i el darrer. Iniciatives com aquesta, d’aconseguir l’èxit, ens mostren el camí.

Ciudades retiran miles de millones de dólares depositados en los bancos que respaldan el Oleoducto de Dakota del Norte
De Seattle a San Francisco, de Albuquerque a Raleigh, municipios de EE.UU. se suman a la lucha para dejar sin capital al polémico oleoducto

Continua la lectura de De Seattle a ….. els municipis s’uneixen per lluitar contra l’oleoducte

Els supermercats comencen a vetar l’oli de palma pel dany al medi ambient i la salut

Diverses cadenes han anunciat la retirada de l’oli més usat amb una producció al voltant de 62 milions de tones. Pot ser ens adonem que cal canviar el model alimentari i reduir el consum d’aliment processat. Per altra banda, el seu cultiu massiu ha comportat desforestació i fortes emissions de gasos d’efecte hivernacle. Es calcula que a Indonèsia s’han desforestat 31 milions d’hectàrees de bosc per plantar palma. La pressió que podem fer els consumidors és fonamental.

http://www.eldiario.es/sociedad/aceite-palma-supermercados_0_629237873.html Continua la lectura de Els supermercats comencen a vetar l’oli de palma pel dany al medi ambient i la salut

Risc geosfèric: inundacions i allaus causen centenars de morts i ferits a Colòmbia.

Entenem per risc geològic la probabilitat de que un determinat fenomen geològic (terratrèmol, volcà, allau, inundació…) succeeixi en un determinat indret i temps i provoqui danys i pèrdues a la humanitat.

Matemàticament podem definir el risc com: RISC = PERILLOSITAT x VULNERABILITAT x EXPOSICIÓ (Fig. 1.).

Resultat d'imatges de riesgo geologico

Fig.1. Concepte de Risc.

Com que reduir la perillositat, la vulnerabilitat o l’exposició a 0 és impossible, el risc mai pot ser 0. És a dir, cal acceptar sempre que qualsevol activitat humana comportarà un cert risc. El que és tracta és de minimitzar aquest fins a un límit assumible. Límit que dependrà de les pèrdues, tant en vides com econòmiques, que calculem que aquest pot arribar a comportar. Com és evident sempre es tracta d’evitar les pèrdues humanes i reduir al màxim les pèrdues econòmiques.

Els riscos geològics poden classificar-se en (Fig. 2):

Resultat d'imatges de clasificacion riesgos geologicos

Fig. 2. Classificació dels Riscos geològics.

En el cas de la notícia publicada al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/mas-centenar-muertos-avalancha-mocoa.html), podem llegir com els morts, ferits i pèrdues econòmiques han estat lligades en principi a riscos geològics naturals (externs). En aquest cas per allaus i avingudes fluvials.

La pregunta com sempre és o hauria de ser, podria haver-se evitat?. En aquest cas, com en molts altres, la resposta és si. La població estava edificada dins de la zona d’influència dels tres cursos fluvials de la zona. El resultat després de fortes pluges que han comportat una crescuda intensa del cabdal dels rius ha estat que aquests ocupessin el seu llit d’inundació. Llit que havia estat envaït `per les edificacions humanes que, com és evident, han estat afectades per la ocupació de les aigües i materials arrossegats del seu espai habitual en períodes de crescuda. Per tant, al final estem parlant d’un risc natural que l’acció humana ha acabat amplificant per la seva mala gestió del territori. El resultat, morts que podrien haver-se evitat amb una correcta planificació del territori. Planificació que comença per l’elaboració de mapes de risc on es poden visualitzar les zones de risc per tal de poder fer l’ordenació de forma correcta (Fig. 3) Continua la lectura de Risc geosfèric: inundacions i allaus causen centenars de morts i ferits a Colòmbia.

14 elements que formen part del nostre mòbil i que ens haurien de preocupar

Que molts de nosaltres depenem del mòbil no és res de nou. Per a molts és quelcom més que un objecte. Un objecte que conté una bona part de la nostra vida, a saber: cites, fotos, apunts i notes, aplicacions per calcular l’esport que fem….etc. Informació que en ocasions pot ser robada o utilitzada per altres persones per motius espuris.

Però, com ja hem dit altres cops, el mòbil inclou en la seva composició determinats components – com seria el cas del coltan – que comporten històries d’explotació i mort.

Ara en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/por_derecho/elementos-presentes-movil-preocuparnos-seriamente_0_627838032.html), podem llegir com no tant sols ens hauria de preocupar el coltan. Hi ha 12 elements més que també porten associada una història de explotacions, morts i contaminació. Elements i història que ens haurien de servir per pensar dues vegades el fet de voler canviar contínuament de mòbil per una simple qüestió de moda. Continua la lectura de 14 elements que formen part del nostre mòbil i que ens haurien de preocupar

Descobreixen la solució al misteri del gel verd a l’Àrtic

El fitoplàncton sosté tota la xarxa alimentària de l’Àrtic, de manera que, cada estiu, quan el gel del mar es retira, la llum del sol que colpeja l’aigua oberta provoca una floració massiva del plàncton. Això atrau els peixos, que criden a depredadors més grans i proveeixen aliment a les comunitats indígenes que viuen a l’Àrtic.

Segos l’article, fa vint anys, només al voltant d’entre el 3 i el 4 per cent del gel marí de l’Àrtic era prou prim com per permetre que grans colònies de plàncton florissin per sota. Avui dia, els investigadors han descobert que gairebé el 30 per cent del gel que cobreix l’Oceà Àrtic permet aquesta floració per sota del gel en els mesos d’estiu. El gel de l’Àrtic s’ha tornat més fosc i més prim causa de l’escalfament de les temperatures, permetent que més i més llum solar penetri a l’aigua de sota. La base de la xarxa alimentària de l’Àrtic ara està creixent de una manera  diferent i en llocs que són menys accessibles per als animals que necessiten oxigen “.

http://www.publico.es/ciencias/descubren-solucion-al-misterio-del.html Continua la lectura de Descobreixen la solució al misteri del gel verd a l’Àrtic