Arxiu d'etiquetes: dinàmica de sistemes

El canvi climàtic multiplica els incendis devastadors….

El canvi climàtic, amb les seves temperatures extremes i sequeres importants incrementa la possibilitat de que un territori pateixi focs de gran magnitud com el d’aquests dies a Portugal. Aquesta és una de les conclusions de la ONU pel que fa al sud d’Europa i la Península Ibèrica.

El més important són els llargs períodes de sequera en una zona i les altes temperatures que fan que la vegetació és converteixi en material fàcilment inflamable. Si a més li sumem una gestió mediambiental de la massa forestal dolenta i una insuficient inversió en medis de control, tenim la tempesta perfecta (veure http://www.eldiario.es/sociedad/incendios-violentos-Portugal-cambio-climatico_0_656185098.html).

Com és evident caldrà invertir molts diners en prevenció d’incendis ja que el canvi climàtic ja està aquí i ha vingut per a quedar-se. Diners que cada vegada són més escadussers…. Continua la lectura de El canvi climàtic multiplica els incendis devastadors….

L’ozó troposfèric es dispara amb l’onada de calor

Aquests dies estem tenint unes temperatures més elevades de l’habitual per aquestes dates (que tot apunta a que estan relacionades amb el canvi climàtic). Aquest fet ha provocat un increment en el consum elèctric, degut a la major utilització de l’aire condicionat, i de retruc un increment en els preus de l’electricitat. Aquest consum més gran a la vegada provoca un increment en el CO2 emès per produir la electricitat necessària per aquesta demanda, i tornem a començar el cercle.

Però, a banda d’aquest increment en el consum elèctric, l’efecte de la radiació solar sobre els gasos emesos pels cotxes, camions i motos provoca altres efectes com podem veure en al figura 1.

Fig. 1. Acció de la radiació solar sobre els gasos nitrogenats (NOx) i els components orgànics volàtils (COV) que forman part de l’smog urbà.

Aquesta radiació solar al incidir sobre els NOx i els COV dona lloc a la formació de compostos secundaris com l’ozó (O3), els PAN i altres oxidants. Tots ells tenen greus efectes sobre la salut de les persones. Sobretot en el tracte respiratori. Per tant, un increment en la radiació solar (i per tant també de les temperatures) comporta una  generació per damunt de l’habitual d’aquests gasos.

De tots ells, l’article que avui penjo fa referència (veure http://www.publico.es/sociedad/ola-calor-ola-calor-dispara-contaminacion-ozono-espana.html) als efectes de l’ozó sobre la salut de les persones. Sobretot de la gent que viu en zones on existeix molta contaminació pel trànsit de vehicles.

De fet tal i com podem llegir en l’article el 80% de la gent de la península ibèrica va respirar aire contaminat per ozó. Aquest fet, segons les dades que es tenen, comporta unes 1800 morts a l’any per malalties respiratòries.

Malalties que s’haguessin pogut evitar si l’aire dels llocs on vivim no estigués tant contaminat per les emissions de gasos procedents de la combustió dels combustibles fòssils.

Per tant, si volem que millori la qualitat del nostre aire i tinguem menys episodis d’increment d’ozó i PAN’s, haurem de fer alguna acció per tal de reduir la contaminació procedent dels vehicles de transport. Continua la lectura de L’ozó troposfèric es dispara amb l’onada de calor

L’implacable avanç de la sequera

Hi ha un terme relacionat amb l’avanç de la sequera lligada al canvi climàtic, perquè per molt que alguns vulguin negar la major el canvi climàtic existeix i està al darrera de molts fenomens. El terme és desertificació. I associada a aquesta desertificació està la manca d’aigua i la manca d’aliments, i les migracions tractant d’escapar d’aquestes condicions….i les guerres per aquests recursos bàsics.

Pot fer-se alguna cosa per millorar aquesta situació? Perquè de no fer-ho, com podem llegir en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=227938), en els propers 30 anys més de 1000 milions de persones hauran de migrar i barallar-se per recursos com aigua i aliments. I això en condicions òptimes, sense comptar amb la davallada dels recursos energètics i la degradació mediambiental generada pel nostre actual model econòmic.

La resposta a la qüestió és que si. Hem de canviar la forma de gestionar la Terra i l’agroecologia hauria de ser prioritària. I aquí vull matissar que l’agroecologia no vol dir passar a vendre productes “ecològics” produïts a gran escala en altres indrets del món en grans superfícies. Parlem d’un model molt més local de producció i distribució. Un model on les pageses i els pagesos tinguin els mateixos drets, on es puguin guanyar bé la vida, on el comprador pagui un preu just i que sigui assequible, on es respecti el ritme de les coses, on el sòl sigui valorat com a recurs indispensable, on s’utilitzin el mínim d’insums possibles i on la integració home-natura sigui potenciada al màxim. Un model no basat en el créixer-créixer on els recursos siguin justament distribuïts. Un model on s’inclogui a la gent no on se l’exclogui.

 

El implacable avance de la sequía como jinete del Apocalipsis

 

IPS

 

 

Campesinos se aprontan para cavar un pozo a mano en la aldea de Tunukkai, golpeada por la sequía, en el norteño distrito de Mullaithivu, en Sri Lanka. Crédito: Amantha Perera/IPS.

ROMA, 7 jun 2017 (IPS) – En 2025, es decir en menos de ocho años, 1.800 millones de personas padecerán la más absoluta escasez de agua, y las dos terceras partes de la población mundial sufrirán estrés hídrico, si la comunidad internacional no reacciona y toma medidas.

En la actualidad aumenta el temor de que el avance de la sequía y de los desiertos, así como la creciente escasez de agua y la inseguridad alimentaria generen un ‘tsunami’ de refugiados y migrantes climáticos.

Ante esa situación, no es de extrañar que la Convención de las Naciones Unidas de Lucha contra la Desertificación (UNCCD) considere a la sequía como “uno de los cuatro jinetes del Apocalipsis”.

De hecho, en 2050, la demanda de agua podría aumentar 50 por ciento. Con el aumento demográfico, en especial en las tierras secas, cada vez más personas dependen del suministro de agua potable en tierras que se degradan, alerta la secretaría de la UNCCD, con sede en Bonn.

La escasez hídrica es uno de los grandes desafíos del siglo XXI, y la sequía y la escasez de agua se consideran de los desastres naturales con mayores consecuencias, pues generan pérdidas ecológicas y económicas a corto y largo plazo, además de tener impactos secundarios y terciarios, precisa.

Para mitigar las consecuencias, es necesario que una preparación para la sequía que responda a las necesidades humanas, a la vez que preserva la calidad ambiental y los ecosistemas, cuente con la participación de todos los actores, incluso de los usuarios y de los proveedores del servicio, para la búsqueda de soluciones, explica la UNCCD.

“Se atribuye a la sequía, un peligro natural complejo que avanza con lentitud y tiene significativas consecuencias ambientales y socioeconómicas generalizadas, causar más muertes y desplazamientos de personas que cualquier otro desastre natural”, subraya.

Sequía, escasez hídrica y refugiados

La secretaria ejecutiva de la UNCCD, Monique Barbut, recordó que las regiones propensas a la sequía y a la escasez hídrica suelen ser lugares de procedencia de muchos refugiados.

Ni la desertificación ni la sequía son causas de conflictos o de migraciones forzadas, pero pueden elevar el riesgo de su ocurrencia e intensificar los ya existentes, explicó.

“Factores convergentes, como tensiones políticas, instituciones frágiles, marginación económica, falta de redes de seguridad social o rivalidades entre grupos crean las condiciones que hacen que las personas no puedan hacer frente a las dificultades. La continua sequía y escasez de agua de 2006 a 2010 en Siria es uno de los últimos ejemplos conocidos”, apuntó Barbut.

¿En 2045 habrá 135 millones de personas desplazadas?

La UNCCD señala que los desafíos geopolíticos y de seguridad que afronta el mundo son complejos, pero mediante una mejor implementación de prácticas de gestión territorial se puede ayudar a las poblaciones a adaptarse al cambio climático, así como a construir resiliencia a la sequía.

Además, indicó, pueden reducir el riesgo de migraciones forzadas y conflictos por los escasos recursos naturales y asegurar la producción de una agricultura sostenible y de energía.

“La tierra es el verdadero aglutinador de nuestras sociedades. Revertir los efectos de la degradación de tierras y la desertificación mediante una gestión sostenible no solo se puede lograr, sino que es el próximo paso lógico y rentable para las agendas de desarrollo nacionales e internacionales”, observó.

La UNCCD alerta que 12 millones de hectáreas de tierras productivas se vuelven estériles cada año solo a causa de la sequía y la desertificación, lo que representa una oportunidad menos para producir 20 millones de toneladas de granos.

“No podemos seguir permitiéndonos el degradación de tierras, cuando deberíamos elevar la producción de alimentos en 70 por ciento para 2050 para alimentar a toda la población mundial”, subraya.

“La intensificación sostenible de la producción de alimentos con menos insumos, que evitan una mayor deforestación y expansión de cultivos en áreas vulnerables, debe ser una prioridad para los responsables políticos”, sugiere.

Además, la secretaría de la UNCCD señala que el aumento de las sequías y de las inundaciones repentinas, que son más fuertes, más frecuentes y extendidas, destruye la tierra, la principal reserva de agua dulce de la Tierra.

“La sequía mata a más personas que cualquier otra catástrofe relacionada con el clima, y los conflictos entre comunidades avanzan por la escasez de agua”, precisó.

“Más de 1.000 millones de personas no tienen acceso al agua, y la demanda aumentará 30 por ciento para 2030”, añadió.

Seguridad nacional y migraciones

Más de 40 por ciento de los conflictos de los últimos 60 años están relacionados con el control y la asignación de recursos, lo que expone a un número cada vez mayor de personas pobres a la escasez hídrica y al hambre, y abre la puerta a estados fallidos y conflictos regionales, alerta la UNCCD.

“Grupos no estatales se aprovechan de los grandes flujos migratorios y de las tierras abandonadas”, observa.

“Cuando bienes naturales, como la tierra, se administran mal, la violencia podría convertirse en el medio principal para el control de recursos, lo que quita el valor de los recursos naturales de las manos de gobiernos legítimos”, advierte.

El número de migrantes a escala mundial viene creciendo rápidamente desde hace 15 años, llegando a 244 millones en 2015, más que los 222 millones de 2010 y los 173 millones de 2000.

La UNCCD recuerda la relación entre ese número de migrantes y las dificultades en materia de desarrollo, en particular las consecuencias de la degradación ambiental, la inestabilidad política, la inseguridad alimentaria y la pobreza, así como la importancia de atender los factores y las causas de raíz de la migración irregular.

La pérdida de tierras productivas hace que las personas elijan opciones arriesgadas, agrega. En las áreas rurales, donde las personas dependen de tierras poco productivas, su degradación es responsable de la migración forzada, explica.

“África es particularmente susceptible, pues más de 90 por ciento de su economía depende de recursos sensibles al clima, como la agricultura de subsistencia que necesita de las lluvias”, puntualiza la secretaría.

“A menos que cambiemos nuestra forma de gestionar la tierra, en los próximos 30 años podríamos dejar a 1.000 millones de personas o más vulnerables y sin opciones salvo huir o pelear”, acotó.

Mejorar el rendimiento y la productividad de la tierra permitirá aumentar la seguridad alimentaria y los ingresos de los usuarios de tierras y de los agricultores más pobres, recomienda la UNCCD.

“A su vez, eso estabiliza los ingresos de la población rural y evita el desplazamiento innecesario de personas”, detalla.

Por otra parte, la UNCCD trabaja con socios como la Organización Internacional para las Migraciones para hacer frente a los desafíos planteados por la degradación de tierras, los movimientos masivos de personas y sus consecuencias.

También busca demostrar cómo la comunidad internacional puede aprovechar las capacidades y habilidades de los migrantes y refugiados, además de subrayar el valor de las remesas que estos envían a sus países en la construcción de resiliencia.

Traducido por Verónica Firme

Fuente: http://www.ipsnoticias.net/2017/06/el-implacable-avance-de-la-sequia-como-jinete-del-apocalipsis/

Noruega ha d’invertir milions per tal d’arreglar el banc de llavors

Ara ja fa un cert temps vaig posar un post sobre el suposat “indestructible” dipòsit de llavors Norueg construït a Spitsbergen (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/05/24/el-canvi-climatic-i-la-reserva-de-llavors-de-lartic/). De fet no ha resultat tant inexpugnable com pensaven i el canvi climàtic l’ha posat en perill. Ara, per tal d’arreglar la situació, el govern Norueg haurà d’invertir milions d’euros per tal de garantir la seva resistència davant el pas del temps …..i del canvi climàtic (veure http://www.eldiario.es/theguardian/Noruega-invertir-millones-fortaleza-inexpugnable_0_654085536.html).

Un exemple més de com el canvi climàtic ens està cada vegada afectant més i més. Mentre els governs no fan tot el que haurien de fer. El resultat són unes despeses econòmiques cada vegada més importants, danys materials, pèrdua de vides humanes i un medi ambient cada cop més sotmès a stress i degradat. Continua la lectura de Noruega ha d’invertir milions per tal d’arreglar el banc de llavors

La veritable transició que ve….

Avui si penjo l’article que havia d’haver anat ahir. Es tracta d’una magnífica reflexió de Emilio Santiago Muiño (veure http://www.eldiario.es/autores/emilio_santiago_muino/) al voltant del concepte de desenvolupament sostenible i dels reptes de la transició al futur imminent que ens espera (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/verdadera-transicion-viene-lejos_6_651344861.html).

Sense cap més comentari vull destacar els següents paràgrafs del article:

  • La distancia entre la gravedad del problema ecológico y su percepción ciudadana es uno de los abismos más desgarradores del siglo XXI
  • El desarrollo sostenible ha fracasado. En 2017 el naufragio del proyecto se ha hecho patente en el hecho de que ni un solo indicador socioecológico importante ha conocido mejora alguna tras 25 años de acción institucional impulsada bajo este marco. Al contrario: en términos globales, todos han empeorado
  • Más pronto que tarde el incremento de su propio consumo interno negará a Argelia su condición de nación exportadora. Entonces, países como España y Francia deberán elegir: o transición energética nacional (con reducción de consumos) o invasión militar
  • Ante lo que se enfrenta España, Europa y la humanidad en su conjunto es a la quiebra de un modo de generar riqueza y cohesión social que ya no va a ser viable.
  • Simplificando mucho, tres campos de tareas van a marcar nuestro futuro: necesitamos otra relación con la naturaleza, un nuevo sistema de intercambio de energía y materiales que sea sostenible y basado en recursos renovables; pero esto tendrá un recorrido corto si no viene acompañado de un modelo socioeconómico diferente para dejar de vivir en sociedades tan desiguales y que necesiten crecer para funcionar.

Aquest darrer paràgraf, el del canvi socioeconòmic és el que ahir em va fer esclatar i posar el post sobre el que ensenyem (o ens deixen ensenyar)…veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/06/05/el-que-ensenyem-o-ens-fan-ensenyar/.

Necessitem educar als nostres alumnes en un nou model que no segueixi amb els defectes de l’actual. Sense això res serà possible. Cal un canvi d’actituds, valors, normes, hàbits i creences. Un profund canvi que permeti anar cap a un ….. “Modelo productivo sostenible, modelo socioeconómico desenganchado del crecimiento y vivir bien con menos: este es el triple desafío de la verdadera segunda transición española.” Continua la lectura de La veritable transició que ve….

Trump bloqueja un acord sobre el canvi climàtic “again”

Altre cop Mr. Trump. Altre cop en defensa dels interessos de les multinacionals. Altre cop els diners abans que el medi ambient i les persones. Altre cop negant la major: El canvi climàtic no existeix o millor dit, “no és degut a l’acció antròpica”.

Podem llegir-ho en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/Unidos-impide-acuerdo-climatico-G7_0_647786076.html).

Aquest cop Trump ha bloquejat qualsevol acord sobre el canvi climàtic en una reunió del G7 celebrada a Itàlia aquest passat divendres. De fet els USA han manifestat que estaven revisant la seva política respecte als acords de la cimera de Paris. Pel president dels USA, les regulacions ambientals fan perdre llocs de treball en el seu país. Que el canvi climàtic li costi més diners al haver de fer front a fenomens meteorològics cada vegada més extrems no compta. Que el canvi climàtic estigui darrera de les pèrdues milionàries del sector agrícola  a Califòrnia tampoc.

I és que les pèrdues econòmiques a les que fa referència són les que tenen les indústries de les multinacionals amigues del règim Trump. Aquestes pèrdues si s’han de tenir en compte. Les altres……ja les pagarem amb els diners de tots. Com sempre “privatització de guanys i socialització de pèrdues” (podria ser el lema del neoliberalisme imperant….) Continua la lectura de Trump bloqueja un acord sobre el canvi climàtic “again”

El canvi climàtic i la reserva de llavors de l’Àrtic

El Titanic deien que era impossible que s’esfondres, la línia Maginot de defensa era segons els constructors inexpugnable, el camping “Las nieves” era absolutament segur (fins que una colada de fang i roques el va escombrar…..)…… Són exemples de com l’optimisme humà – millor dit la inconsciència – funciona.

A l’àrtic i en previsió d’un futur canviant, es va construir el magatzem més gran de llavors del món. En ell, edificat en el permafrost de la illa d’Spitsbergen (illa que pertany a Noruega i que és troba a l’Àrtic), estan guardades més d’un milió de paquets de llavors. Els seus constructors l’havien construït pensant que resistiria el pas del temps. Però arran de les altes temperatures va haver-hi una gran fusió del glaç i pluges. Això ha provocat que l’aigua entrés pel túnel que porta cap a la bòbila on estan les llavors. Afortunadament l’aigua es va glaçar i les llavors estan en bon estat. Tot això ho podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/reserva-global-semillas-Artico-calentamiento_0_646736063.html).

Però el fet és que després de tot el que ha passat, ja no es pot confiar en que les llavors estaran segures sense cap mena d’ajut. Ara el govern de Noruega (el propietari del magatzem) les ha de vigilar les 24 h. Tots els plans de tenir-les segures passes el que passes i sense cap mena d’intervenció s’han acabat. Ara cal buscar solucions per tal de que les llavors estiguin segures amb la mínima intervenció humana.

El que sembla clar és que els científics noruegs i la majoria del món van subestimar la velocitat i les conseqüències  a la que està actuant el canvi climàtic. I també……que res és per sempre……

Poder fora bo reflexionar sobre aquesta història i tenir-la present en les nostres accions.

Continua la lectura de El canvi climàtic i la reserva de llavors de l’Àrtic

Les comunicacions secretes entre les plantes

A la pel·lícula d’Avatar tots els organismes es trobaven connectats entre si. De fet hi havia escenes on podíem veure com els protagonistes es podien comunicar mitjançant les arrels dels arbres (del gran arbre mare…) amb tots els organismes.

Ara un grup d’investigadors de diferents països i universitats han aconseguit demostrar que fongs, bacteris  i plantes s’uneixen per donar lloc a extensions quilomètriques d’arrels que connecten a les espècies vegetals entre si (veure http://www.agenciasinc.es/Reportajes/Las-comunicaciones-secretas-de-las-plantas). Aquesta xarxa d’interconnexions es coneix amb el nom de xarxa de Hartig (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Red_de_Hartig).

Ja hem comentat en altres posts que les plantes tenen sensibilitat i que poden detectar els estats d’ànim de les persones i que tenen intel·ligència (veure http://www.abc.es/ciencia/20150320/abci-plantas-inteligencia-macuso-201503181813.html).

Ara aquest estudi permet posar de manifest la importància de tenir cura del sòl, el lloc on es troba aquesta xarxa i que constitueix l’aparell digestiu de les plantes. Sols sans afavoriran ecosistemes vegetals sans. Accions com la tala massiva d’arbres, la contaminació dels sòls per fertilitzants químics i insecticides de síntesi, o la contaminació per acumulació de metalls pesants o derivats de l’explotació de petroli, comporten pèrdua de connexions i per tant una degeneració de l’ecosistema. Una pèrdua de transmissió d’informació i de senyals.

Aquest nou estudi ens fa pensar en la necessitat de tenir cura dels nostres sòls i de la preservació en les millors condicions dels boscos. Pels que som hortalans de la necessitat, ja constatada amb la praxis diària, de tenir cura del sòl i de tots els microorganismes que en ell habiten. Poder, amb el temps, la gent entendrà que TOTS formem part de Gaia i que TOTS estem comunicats. Que el que fem a Gaia ens ho fem també a nosaltres. Continua la lectura de Les comunicacions secretes entre les plantes

Robots intel·ligents, humans babaus

L’automatització 4.0 és una tendència que s’anirà imposant al llarg d’aquests propers anys i que serà una revolució per a la indústria i la societat. Aquest és el meme que cada vegada pren més força. En un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Robots-inteligentes-humanos-bobos_6_636646331.html), podem llegir un interessant article sobre el tema realitzat per Marga Mediavilla del grup de Dinàmica de Sistemes de la Universitat de Valladolid.

Automatització que suposarà la pèrdua de molts llocs de treball (no hauria de ser així si els mitjans productius, els robots, fossin públics…..però com seran introduïts amb capital privat ….serà així). Automatització que es vol fer per reduir els costos de producció ja que el món globalitzat implica molta competència i cal baixar els costos de producció.

Robots que en els seus darrers models utilitzen estratègies cooperatives i sensitives, capacitats que els han fet evolucionar ràpidament. Capacitats que són justament contràries al que fem nosaltres, la nostra societat. Lluny de cooperar el que fem es competir.

Si fem cas al que he posat fins ací, els nostres fills i nets hauran d’aprendre robòtica sinó volen quedar com outsiders (és a dir sense cap feina).

Però aquest món idíl·lic i tecno-optimista xoca contra un gran mur: els nous robots i l’automatització 4.0 necessiten molta més energia i materials que fins ara. I això és el que des de fa temps intento explicar: estem dins d’una gran crisi energètica i de recursos materials. Crisi que s’anirà agreujant amb el temps i que aquest pretès futur no sembla destinat a apaivagar ni arreglar. Hem decidit agafar la pitjor estratègia de cara al declivi dels combustibles fòssils i del canvi climàtic. Les empreses han decidit prioritzar el reduir costos abans que estalviar energia. La fugida cap endavant. La fugida que porta al precipici…..

Continua la lectura de Robots intel·ligents, humans babaus

D’apocalíptics, anticapitalistes i postcapitalistes

Dos articles de nou relacionats, però publicats en diaris diferents. El primer és el publicat en el bloc d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/05/anticapitalismo-y-postcapitalismo.html), i és una interessant reflexió sobre el que passa quan una persona informada critica el capitalisme.

El segon, publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=226559), va sobre el terme apocalíptic – utilitzat sovint de forma despectiva – que li colguen a un quan fa segons quines previsions després de criticar el capitalisme.

I és que el capitalisme, més concretament el BAU o paradigma actual basat en el créixer-créixer, es troba arrelat en el subconscient de la majoria de persones. D’això s’encarreguen els nostres polítics – triats per els que dominen el món – i els mitjans d’informació dòcils amb el poder. Tota crítica al paradigma, a la mamella d’or dels poderosos, significa rebre atacs per tot arreu……

El problema es que no fre res, deixar que tot segueixi igual, significa en aquests moments anar abocats cap el col·lapse…… Continua la lectura de D’apocalíptics, anticapitalistes i postcapitalistes