Arxiu d'etiquetes: dinàmica de sistemes

Aquests són els països més feliços (i més tristos) del món

Com desvincular la ciència del dia a dia que ens envolta, per mi és impossible .Precisament el que intento cada dia es transmetre que la ciència ens envolta i ens mou, independentment que nosaltres siguem conscients o no. La percepció de felicitat és molt subjectiva i depèn de la concepció que té cada persona i del que ha viscut abans. Per exemple si toquem un got d’aigua freda i després un d’aigua calenta, aquest no el notarem tan calent. Com explicava ahir a 2n d’ESO per mesurar la magnitud temperatura fem servir el termòmetre amb escala celsius, kelvin o fahrenheit, perquè nosaltres no som objectius. La felicitat no es una magnitud que puguem mesurar amb una unitat del sistema internacional com la massa o el volum. Tot i així hi ha alguns paràmetres que ens poden ajudar a establir el grau de felicitat de cada país. Curiosament si seguim la correlació està relacionat amb el grau de millor cultura de cada país. El que si està clar és que el país més feliç és el que és capaç d’administrar els seus recursos el millor possible.

http://www.lavanguardia.com/vida/20170320/421038463630/paises-mas-felices-mundo.html

España se sitúa en el puesto 34 de la lista de 155 países “más felices”, según el Informe Mundial de la Felicidad de 2017, elaborado a instancias de la ONU. España recibió una puntuación de 6,403 sobre 10, por lo que ha subido cuatro posiciones respecto al informe del año pasado, cuando tuvo 6,361 puntos. Continua la lectura de Aquests són els països més feliços (i més tristos) del món

El segon mes de febrer més càlid del període 1880-2017

L’agència NOAA (National Oceanic Atmospheric Administration) ha fet públic un informe en el qual constata que el mes de febrer d’aquest any ha sigut més càlid del normal (veure https://www.ncei.noaa.gov/news/global-climate-201702). Aquest increment de temperatura ha provocat que tant en l’àrtic com en l’antàrtida s’hagi registrat un mínim històric en el gruix i extensió del glaç. També s’ha vist que que les anomalies tèrmiques s’han produït en tot el planeta (veure fig 1.)

Fig. 1. Anomalies i esdeveniments climàtics corresponents a Febrer del 2017 (extret de l’informe de l’agència NOAA)

Aquests dies ja veiem com el president TRUMP nega la major i, a més d’afirmar que el canvi climàtic no existeix, retalla els diners que destinava a l’agència de protecció ambiental i augmenta les despeses per al departament de defensa (veure http://www.huffingtonpost.es/2017/02/27/presupuesto-trump-gasto-militar_n_15041480.html).

Paral·lelament, un Niño atípic està castigant el Perú provocant grans inundacions amb morts i grans pèrdues econòmiques (veure http://www.publico.es/internacional/lluvias-e-inundaciones-causan-decenas.html).

El que sembla clar és que tot indica que el clima es troba “lleugerament descontrolat” i que els climatòlegs es troben, cas del Perú, un xic desorientats en les seves previsions. El que també es evident és que si no es fa res de res, negant la major, la situació pot tornar-se cada cop més complicada.

Continua la lectura de El segon mes de febrer més càlid del període 1880-2017

El paper de la energia en la supervivència de la civilització

Del professor Ugo Bardi ja hem posat altres posts. Bardi és profesor de química física en la Universitat de Florència, però especialitzat en l’exhauriment de recursos, en la dinàmica de sistemes, energies renovables i canvi climàtic. Avui penjo un post seu (veure http://cassandralegacy.blogspot.com.es/2017/03/why-eroei-matters-role-of-net-energy-in.html) en el que ens parla de la TRE (EROI en anglès).

Ens explica com la TRE dels combustibles fòssils ha anat baixant des dels anys 1940, i com aquest fet ha anat incidint en el creixement de l’economia. És planteja si les renovables poden servir per substituir als combustibles fòssils. La resposta és que no poden subministrar tota la quantitat d’energia que ens han subministrat històricament els combustibles fòssils i que per tant no podem esperar creixements econòmics d’un 7% (cas anys 1970), sinó creixements al voltant d’un 1 o 2% dins d’un model de societat d’estat estacionari. Tot i que no ho diu, això implica un decreixement en el nostre consum.

És particularment important llegir el paràgraf que està en connexió amb l’asterisc on l’autor subratlla la importància de que les renovables vagin creixent a un bon ritme que garanteixi la substitució de l’energia aportada pels combustibles fòssils abans de que aquests s’acabin. Sobretot abans de que l’efecte combinat de l’acabament dels combustibles fòssils i del canvi climàtic ens destrueixi. L’autor, partidari acèrrim de les renovables, reconeix la dificultat – que no impossibilitat – que aquest creixement i substitució pot comportar. Continua la lectura de El paper de la energia en la supervivència de la civilització

Escenaris del IPCC: com serà la societat del futur?

El Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), fa prediccions – que desprès serveixen per assessorar als governs – seguin el que anomena escenaris.

En un article fet per Jordi Solé, científic del OCO (veure http://oilcrash.net/), podem llegir (veure http://despres-de-tot.blogspot.com.es/2017/03/com-sera-la-societat-del-futur.html) diversos escenaris proposats pel IPCC. En total son 5 escenaris qiue s’han fet tenint en compte l’evolució futura de les variables ambientals i socio-econòmiques.

Cal destacar la part final de l’article on l’autor reflexiona sobre el mateix i diu: “Per tant, aquests estudis venen a reafirmar el que ja hem dit manta vegades en aquest i d’altres blocs: els governants saben el que hi ha i quins riscos futurs existeixen, és el gruix de la població la que roman inconscient del greu perill que ens amenaça. I hi insisteixo: en aquests anàlisis no es té en compte l’efecte del Peak Oil”. Interessant, oi? Les elits, aquells que manen i dicten les ordres que han de complir els nostres polítics, saben perfectament que estem arribant als límits del creixement i que amb l’actual sistema econòmic – en el que es basa el BAU – anem cap al col·lapse. A la població, mitjançant uns medis de comunicació perfectament controlats, se la manté convenientment anestesiada per tal que no faci nosa davant dels plans que tenen (i que gairebé sempre passen per obtenir més i més beneficis a expenses del “poble” al qual deixen fer segons el interès que els convingui). Continua la lectura de Escenaris del IPCC: com serà la societat del futur?

Déjà vu

Déjà vu és una expressió francesa que significa ja vist. La frase descriu l’experiència davant d’una situació nova d’haver-la ja viscut prèviament.

La frase va bé per descriure el que he viscut davant de les notícies que avui penjo aquí.

La primera és la publicitat d’un descobriment fet per Repsol a Alaska. Segons el que podem llegir en un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.publico.es/economia/repsol-realiza-mayor-descubrimiento-petroleo.html), Repsol ha descobert un jaciment de petroli que és el més gran dels USA en 30 anys…..1200 milions de barrils recuperables. La notícia, que en el moment d’escriure aquest post està sent explicada a TV3, dita així sembla una meravella que significarà…….què significarà?.

Si mirem la gràfica de consum de cru mundial, publicada per la International Energy Agency (veure https://www.iea.org/oilmarketreport/omrpublic/), podrem veure que actualment es consumeixen més de 95 milions de barrils de petroli al dia. Si fem UNA SENZILLA DIVISIÓ entre el que ha descobert Repsol i el consum actual, tenim que 12 * 108 / 95 * 106 dona que tenim barrils per aproximadament 15 DIES DE CONSUM mundial. O sigui res….. I és que estem farts de dir-ho. Caldria descobrir jaciments per valor de 4 vegades els d’Aràbia Saudi (en els seus bons moments) per tal de poder assegurar que no hi haurà problemes de subministrament en un futur proper.

L’altre article, publicat a “15/15/15” (veure https://www.15-15-15.org/webzine/2017/01/26/preparense-para-el-crash-financiero-petrolero-y-alimenticio-de-2018/), ens parla de TOT ALLÒ que ja hem llegit en els diferents posts que hem comentat d’Antonio Turiel i Pedro Prieto. La diferència és que qui ho diu és HSBC , un banc gens sospitós de ser antisistema. Continua la lectura de Déjà vu

Les sirenes del col·lapse

Les sirenes del col·lapse és el títol del darrer post d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/03/las-sirenas-del-colapso.html). Desprès de la seva anàlisi del model ETP i demostrar que es tracta d’un model tècnicament deplorable que “arriba” a unes conclusions correctes (tot i que definides a priori), ara ens parla del perquè el missatge que s’està transmetent per part “de la comunitat d’experts en energia” no és sòlid i creible. Al llarg de l’excel·lent article analitza alguns dels “diferents grups de gent” que cal ubicar dins d’aquesta suposada comunitat d’experts i quines són les seves idees i supòsits.

Article important, doncs, per tal de poder distingir el gra de la palla i tractar de remar en la mateixa direcció (aprofitant esforços i sinergies).

miércoles, 1 de marzo de 2017

Continua la lectura de Les sirenes del col·lapse

Un altre crítica al model ETP

I avui toca la crítica, ja anunciada en el post d’Antonio Turiel, de Carlos de Castro. D’aquest autor, que pertany al grup de Dinàmica de Sistemes de la Universitat de Valladolid, ja hem parlat i posat posts en altres ocasions. El d’avui ( veure http://www.eis.uva.es/energiasostenible/?p=3358&utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=una-critica-al-informe-del-hill%25e2%2580%2599s-group-sobre-el-pico-del-petroleo)  és un anàlisi lúcid i comprensible sobre el model ETP, el proposat pel Hill’s group. Com en el cas d’Antonio Turiel, l’autor proposa una esmena a la totalitat. Desprès del seu anàlisi el veredicte és concloent: el model proposat no funciona ja que conté greus errors que l’invaliden. Continua la lectura de Un altre crítica al model ETP

Anàlisi de les bases teòriques del model ETP

Tal i com va prometre, Antonio Turiel acaba de publicar un post ( veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/02/analisis-de-las-bases-teoricas-del.html) on analitza els fonaments del model ETP. De la dita anàlisi conclou que el model tal i com esta presentat i fet no es coherent, que cal revisar-lo i refer-lo. De fet Turiel escriu: “En el lado negativo hay demasiadas cosas: una incorrecta aplicación de la teoría, deducciones erróneas, definiciones que no tienen sentido físico alguno, tratamiento defectuoso de los datos, falta de interacción con la economía y las otras fuentes de energía, etc.
Teniendo en cuenta estas graves deficiencias, es evidente que el modelo ETP no puede ser usado para una discusión seria de los problemas del declive energético, no al menos hasta que se revise y se rehaga completamente.”

Durant uns quants mesos el model ha estat acceptat de manera bastant acrítica donat que ningú es va entretenir en analitzar-lo. Però com bé diu Turiel: totes les hipòtesis deuen ser examinades i tots els treballs han de ser revisats.

Si bé l’article que Turiel ha fet és bastant tècnic val a dir que cal felicitar-lo pel gran esforç divulgatiu que ha realitzat i que fa que sigui comprensible (i no era gens fàcil). Continua la lectura de Anàlisi de les bases teòriques del model ETP

I la temperatura segueix augmentant…..

No sabem si son els xinesos intentant fer la guitza a la economia americana (Trump dixit) o que el clima passa del “primo de Rajoy”, però el cas és que aquest any el nivell de glaç del pol nord i del pol sud ha assolit mínims històrics. Això ho podem llegir en una notícia publicada al diari “Público” (veure http://www.principiamarsupia.com/2017/02/16/tanto-el-hielo-del-artico-como-el-del-antartico-en-minimos-historicos/). El trist és que davant d’una evidència més de que la T del planeta segueix pujant ningú sembla fer res. Grans frases i discursos, però res mes. I ja estem en el temps de descompte…. Continua la lectura de I la temperatura segueix augmentant…..

Les darreres geleres de la península Ibèrica

El canvi climàtic, el que és un invent dels xinesos segons trump (o que no existeix perquè així ho diu “el primo de Rajoy”), està aconseguint acabar amb les geleres de la península Ibèrica. De fet, i segons podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/cambio-climatico-arrasa-ultimos-reductos.html), de 34 geleres que hi havia al 1982 ara tant sols queden 18. De 3300 hectàrees que hi havia al Pirineu a principis del segle XX ara ja tant sols queden 390.

Però no cal preocupar-se perquè com veiem aquest any segueix nevant i els gruixos són més que considerables. La llàstima, però, és que quan s’analitzen tendències la percepció del moment present queda en no res. I la tendència és a que cada cop nevi menys i les geleres acabin per desaparèixer, de la mateixa forma que les pèrdues de les estacions d’esquí aniran progressivament creixent i el cabal dels rius que depenen d’aquesta innivació anirà també a menys (accentuant els problemes hídrics de les poblacions que abasteixen).

Però com comentàvem a l’inici no cal amoïnar-se ja que el canvi climàtic és tant sols un invent dels xinesos….. Continua la lectura de Les darreres geleres de la península Ibèrica