Arxiu d'etiquetes: dinàmica de sistemes

Sobre la consulta pública per a la futura Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica espanyola

Magnífic article d’Antonio Turiel. Es destaca la idea que la propera consulta pública no comprèn el rerefons de la crisi energètica i les seves implicacions sobre el creixement. El que es pensa és buscar una manera adequada de lluitar contra el canvi climàtic, on “adequada” significa adequada al nostre sistema econòmic, i en particular, que no ho posi en qüestió. No es té en compte el necessari decreixement per gestionar un nombre limitat de recursos.

https://crashoil.blogspot.com.es/2017/08/sobre-la-consulta-publica-para-la.html Continua la lectura de Sobre la consulta pública per a la futura Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica espanyola

La sequera dispara les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Espanya

Tot està lligat. Si no plou, l’electricitat a partir de centrals hidroelèctriques es redueix. S’incrementa l’ús de carbó, i com a conseqüència les centrals tèrmiques que cremen aquest combustible fòssil pugen un 71,9% la seva producció per mantenir la demanda. Que passa llavors? Increment de concentració de diòxid de carboni, i un major efecte hivernacle. És un peix que es mossega la cua.

https://politica.elpais.com/politica/2017/08/14/actualidad/1502732667_758647.html

La falta de agua en los pantanos españoles ha disparado las emisiones de gases de efecto invernadero. Entre enero y julio el sector eléctrico expulsó 41,2 millones de toneladas de CO2 a la atmósfera, 17,2 millones más que en el mismo periodo de 2016. La generación hidráulica —libre de gases de efecto invernadero— ha caído más de un 51% y ha sido sustituida por el carbón (cuyo uso ha aumentado un 72%) y el gas (30%). Las mermadas reservas de los embalses hacen que 2017 se perfile como un mal año en la lucha contra el cambio climático.

Continua la lectura de La sequera dispara les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Espanya

“Ho tenim a ou”: dels escàndols alimentaris a l’agroecologia

Excel·lent article del bloc  http://www.eldiario.es/ultima-llamada que reflecteix l’origen real de la problemàtica: la manca de sobirania alimentària.

El cas dels ous contaminats amb fipronil, un insecticida tòxic prohibit a la cadena alimentària europea, és l’últim episodi d’una interminable història condemnada a repetir-mentre no canviï la lògica que sosté el model de producció, distribució i consum

http://www.eldiario.es/ultima-llamada/agroecologia-escandalos_alimentarios-alimentacion_6_675492452.html Continua la lectura de “Ho tenim a ou”: dels escàndols alimentaris a l’agroecologia

El camí impossible cap a la transició renovable, per A. Turiel

Destaquem:

“… por un lado, es necesario reducir nuestras emisiones de CO2 a un ritmo muy rápido para evitar desestabilizar aún más el clima de nuestro planeta; pero, por el otro, aún cuando quisiéramos alargar la época de los combustibles fósiles todo lo posible, el progresivo y termodinámicamente inevitable descenso de la producción de energía fósil minará la viabilidad de nuestro sistema económico, condenándonos a una crisis que no acabará nunca…”

“…el mix energético 100% renovable es incompatible con la economía de mercado…

Quina és la solució?

https://crashoil.blogspot.com.es/2017/08/la-camino-imposible-hacia-la-transicion.html?t=1&cn=ZmxleGlibGVfcmVjcw%3D%3D&refsrc=email&iid=e0086c00c36c4acab6bfe06861725774&uid=2992528991&nid=244+281088008 Continua la lectura de El camí impossible cap a la transició renovable, per A. Turiel

Un firma d’inversió global adverteix que 7,8 graus d’escalfament global és possible

Una empresa britànica líder en inversions mundials adverteix als seus clients: Si seguim consumint petroli i gas a taxes actuals, el nostre planeta experimentarà un augment de les temperatures mitjanes globals de gairebé 8 ℃ (14 ℉) al final de la segle. Això farà que la Terra sigui bàsicament inhabitable per als éssers humans.

https://motherboard.vice.com/en_us/article/433yg9/global-investment-firm-warns-78-degrees-of-global-warming-is-possible

Global Investment Firm Warns 7.8 Degrees of Global Warming Is Possible
NA

Continua la lectura de Un firma d’inversió global adverteix que 7,8 graus d’escalfament global és possible

Jorge Riechmann: “El símptoma es diu escalfament climàtic, però la malaltia es diu capitalisme”

Aquest és el resum que fa Jorge Riechmann. Jorge Riechmann Fernández és un poeta, traductor, assagista, matemàtic, filòsof, i doctor en ciències polítiques espanyol. No és físic, ni climatòleg ni realitza investigacions en l’Àrtic. Però arriba a la mateixa conclusió.

No podem viure en un creixement infinit en un planeta finit, contradiu les lleis de la lògica.Hem de viure d’una altra manera, aquest és el missatge. Continua la lectura de Jorge Riechmann: “El símptoma es diu escalfament climàtic, però la malaltia es diu capitalisme”

Clima: bojos pel turisme amb el caos a les portes

A un costat de la Mediterrània platges farcides de turistes, a l’altre gent que lluita per sobreviure fugint de situacions bèl·liques, i tots amenaçats per l’escalfament global que empitjora totes les situacions.

http://www.albasud.org/blog/ca/958/clima-locos-por-el-turismo-con-el-caos-a-las-puertas

Clima: bojos pel turisme amb el caos a les portes

JOAN BUADES | ALBA SUD

Sincerament, a la Mediterrània hi ha un no-tema colossal en un no-lloc crucial de la geopolítica mundial que farà empal·lidir l’actual crisi de refugiats i les guerres periòdiques al Llevant. Corre pressa: arremolinem-nos-hi.


Crèdit Fotografia: Calafellvalo, sota llicència creative commons.

I

La Mediterrània és una de les zones zero de l’apocalipsi climàtic que es congria durant el segle 21.Si no actuem assenyadament, els científics de l’International Panel on Climate Change(IPCC) de l’ONU preveuen que a finals de segle les temperatures mitjanes del Planeta podrien incrementar-se de +3,4ºC respecte a les darreries del segle XX. A la Mediterrània, el pic podria assolir els +5,4 º C. Això significaria que l’escalfament de la Conca seria superior al dels darrers 10.000 anys. Les pujades no seran uniformes: a la segona meitat de la centúria i a la Mediterrània oriental, patirem més. Les pluges minvaran tornant-se més intenses i destructives. Lluny de tot catastrofisme tronat,  sabem que la sequera que va començar el 1998 al Llevant i que encara dura és la pitjor patida en els passats 900 anys a causa de l’explosió de les emissions de carboni durant l’era industrial [1]. El nivell del mar pujarà força més que els 25 centímetres anunciats per l’IPCC, potser un metre, perquè aquest oblida l’impacte de la fosa de l’Àrtic així com de l’Antàrtida. La dada és interessant perquè un de cada tres habitants de la Conca viu al litoral. Egipte, l’estat més poblat de la Mediterrània, té ara mateix un 40% de la seva gent vivint vora mar. A la vegada, el desert creixerà. De fet, el Sàhara tendirà a expandir-se cap a les zones mitjanes i nòrdiques de la nostra mar. La Mediterrània temperada que hem conegut s’està acabant a ritme vertiginós.

II

El Mare Nostrum segueix sent la gran piscina del món per a un turisme que no cessa de créixer al marge de tot seny ambiental. De fet, només les guerres i el terrorisme alenteixen l’aposta cega de tots els governs riberencs pel turisme massiu. El 2015 tres de cada 10 turistes internacionals, uns 350 milions, van elegir la Mediterrània per fer-hi vacances. Segons l’Organització Mundial del Turisme, seran 500 milions el 2030 que s’allotjaran, sobretot, als Països CatalansFrançaEspanyaItàliaCroàcia i a Grècia.

Aquesta història d’èxit, tanmateix, amenaça de col·lapsar en les pròximes dècades per falta d’atenció a dos factors que es retroalimenten: la progressiva saharització de les principals zones balneàries i la dilapidació del poc cabal d’aigua potable disponible per part de la insostenible massa de turistes. Ja notem com estan desapareixent les quatre estacions que hem conegut en favor d’un estiu inacabable i un hivern suau i breu. El Banc Mundial dona per fet que Berlín o Londres tindran un clima mediterrani mentre que Barcelona o Roma patiran la calor de l’Ouezzane i la Nicòsia d’avui [2].  L’augment del nivell del mar submergirà una part de les platges i obligarà a desplaçar força gent a ciutats com Beirut o Barcelona. Paral·lelament, la demanda turística dispara el consum d’aigua tant per a ús residencial com de serveis (des de golfs a marines i parcs aquàtics). Cada turista gasta almenys el doble d’aigua que un natiu en un context on un terç de la població de la Conca (sempre a la riba sud i del Llevant) pateix estrès hídric. Si el nivell de demanda d’aquest bé comú essencial ja és impossible de satisfer en regions riques com les Balears o la costa sud de Turquia, quin futur turístic poden esperar estats com Xipre, el Marroc, Egipte o Tunísia? El caos climàtic galopant i el col·lapse de les reserves d’aigua estan posant calendari a la fi del turisme litoral a la Mediterrània.

III

Aquest desgavell ambiental inèdit té un factor de risc acrescut en societats amb ràpid creixement demogràfic i amb baixa cohesió i benestar comunitaris.Les crisis se suporten molt pitjor en contextos d’extrema precarietat. A la Mediterrània vivien 250 milions d’habitants el 1950 i serem 600 milions el 2025. Hi ha tres estats amb una desigualtat social explosiva que tenen molts números per viure situacions de violència extrema quan les condicions de vida es tornin insuportables: TunísiaTurquia i el Marroc. Entre tots tres reuneixen prop d’una quarta part de la població de la Conca. Si no aprenem res del que està passant sota la superfície de l’«actualitat», el futur de totes tres societats pot emmirallar-se en la catàstrofe siriana. Ara sabem que la guerra va tenir molt a veure amb el desplaçament d’un milió de camperols cap a les ciutats en condicions infrahumanes a causa de la terrible sequera que assola el país des del 1998 així com per la desafortunada insistència del règim d’Al-Assad a apostar per la producció d’un cotó que xucla les poques reserves d’aigua disponibles [3].

Harald Welzer, potser el psicòleg social més punyent d’avui, ens recorda que no són les condicions objectives d’una situació les que decideixen com ens comportem sinó com nosaltres les percebem i interpretem. L’eclipsi del “tema” canvi climàtic en els grans mitjans i en l’agenda de força moviments socials i la falta de subjecte polític autònom de l’espai “Mediterrània” requereixen, per això, una revisió radical abans que es faci massa tard i topem, de ple, amb l’impensable.

Notes:
Article publicat originalment a la revista “Mar Crítica” (Barcelona 2016), editada per la Cooperativa Crític. Podeu adquirir-la fent clic aquí.

[1] Cook, B. I., K. J. Anchukaitis, R. Touchan, D. M. Meko, and E. R. Cook (2016), Spatiotemporal drought variability in the Mediterranean over the last 900 years, J. Geophys. Res. Atmos., 121, 2060–2074.
[2] Buades, Joan (2012). La Mediterrània al microones del carboni. Barcelona: Alba Sud Editorial.
[3] Wendle, John (2015). The Ominous Story of Syria’s Climate Refugees. Scientific American.

 

Continua la lectura de Clima: bojos pel turisme amb el caos a les portes

Quines empreses innoven en Verd i quins NO ho fan?

És estratègia de màrqueting o realitat?

L’ambició corporativa de les empreses s’ha tenyit de verd, davant la necessitat peremptòria d’innovacions baixes en carboni, amb menor impacte mediambiental i que tendeixin cap a la sostenibilitat i l’eficiència. Hi ha empreses que ho han entès així i van pel camí correcte i altres que segueixen sent les principals causants de la pol·lució industrial.

Article aparegut en Ecoticias.com: números i dades …

http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/139099/Que-empresas-innovan-en-Verde-cuales-NO-lo-hacen

Quienes lo hacen mal Es evidente que la esfera de negocios tiene dos caras bien definidas cuando se trata de la sostenibilidad. Una nueva investigación de CDP demostró que sólo 100 compañías importantes que operan en todo el mundo, como Shell, ExxonMobil y BP han causado casi el 71% de los gases de efecto invernadero (GHG) desde 1988. Como ejemplo de la desidia de algunas empresas en cuanto al cuidado del Medio Ambiente y el mantenimiento de sus instalaciones, está el de la Planta de Tratamientos de aguas residuales de Baltimore, en la que se encontraron telas de araña que cubren el 95% del interior del edificio, que tiene unas cuatro hectáreas y serían el hogar de 107 millones de arañas.

Otro de los ejemplos lo ha dado el presidente Trump, quien habla de producir la mayor cantidad de productos en los EEUU con el fin de crear empleos, contaminar menos y usar materias primas locales, mientras las prendas de la marca de su hija Ivanka se manufacturan en China y Hong Kong, con mano de obra barata y generando un gran nivel de contaminación, que empieza con el transporte.

Quienes lo hacen bien Afortunadamente, el número de las empresas que se han involucrado activamente en combatir el Cambio Climático se ha acentuado desde 1988 y no para de crecer, con lo que los expertos predicen que son las que marcarán la tendencia en las próximas décadas. La voluntad del sector privado de hacer frente a los errores del pasado fue ejemplificada recientemente, cuando la iniciativa RE100 para la transición al 100% de energía renovable alcanzó su primer gran hito: contar con 100 miembros, entre los que destacan Burberrys, Caixa Bank, Phillips y Telefónica.   Continua la lectura de Quines empreses innoven en Verd i quins NO ho fan?

Innovacions que netegen l’aire de les ciutats

L’aire a les ciutats es fa cada dia més irrespirable a causa de les nombroses emissions de gasos i de diverses partícules contaminants. Per posar remei a aquesta situació molts innovadors estan creant enginyoses aplicacions per a mòbils, filtres a les parades dels autobusos o emprant el carboni de manera útil.

Tot i això, recordem que aquesta no és la solució, només són pegats, el canvi ha de venir per un canvi de paradigma associat a la transició energètica.

http://www.ecoticias.com/co2/139019/Innovaciones-que-limpian-el-aire-de-las-ciudades

Aplicaciones móviles

Las aplicaciones cada vez permiten más acciones y ‘AirView’, una app desarrollada por la firma sueca Blueair es lo último en control de polución, puesto que la compañía tiene como objetivo educar e informar a la gente sobre la contaminación del aire interior y exterior. La aplicación AirView, que ya está disponible en varios países de la UE, reúne datos de más de 2.700 estaciones de calibración en 150 países, para proporcionar actualizaciones por hora sobre los niveles de contaminación atmosférica.

  El director de operaciones de Blueair cree que las mejoras en la recopilación de datos y la Internet de las Cosas deben combinarse, para dar a los usuarios las herramientas de supervisión de la contaminación ambiental, más avanzadas de la última década. La idea final es que este tipo de aplicaciones no solo alerte de los síntomas, sino que sea capaz de hacer algo para evitar sus efectos. En este sentido, las aplicaciones emplearán IoT para conectarse a otros sistemas, como el de ventilación para aumentar la calidad del aire.   Pero también será una buena vía para educar a los consumidores, sobre qué causó dichos niveles de contaminación del aire. Continua la lectura de Innovacions que netegen l’aire de les ciutats

Servents d’ Entropia

L’entropia és una magnitud termodinàmica que serveix per predir l’evolució dels sistemes. L’entropia es pot considerar com una mesura del pròxim o no que es troba un sistema a l’equilibri; també pot considerar-se com una mesura del desordre  del sistema.Per exemple les habitacions  dels adolescents acostumen a tendir a la màxima entropia.

El primer principi de la termodinàmica dictamina que la matèria i l’energia no es pot crear ni destruir, sinó que es transformen, i estableix el sentit en què es produeix aquesta transformació. La segona llei afirma que l’entropia, és a dir, el desordre, d’un sistema aïllat mai pot decréixer. Els éssers vius, per mantenir la seva organització interna i funcionalitat, han de mantenir un flux continu de matèria i energia: matèria, per autorepararse, i energia, per mantenir-se en marxa.

El capitalisme, per definició, és un sistema que maximitza la producció d’entropia de la Humanitat. Per això, tots som, servents del mal, servents de l’entropia,  contribuint més del que realment seria necessari a gastar recursos i degradar el medi ambient. Es a dir a  incrementar l’entropia .Per això, si no volem autodestruir-nos hem d’aprendre a viure dins dels límits, a viure d’una manera sostenible,  és una qüestió de supervivència.

https://crashoil.blogspot.com.es/2017/07/siervos-de-entropia.html

Queridos lectores,

Cuando yo era niño apareció un videojuego, uno que marcó a toda una generación, más o menos a la edad en la que yo podía comenzar a interesarme por esas cosas. Ese juego era el Pac-Man, el cual, a pesar de lo arcaico que se ve desde hoy en día, es probablemente conocido por la mayoría de mis lectores. Como ya sabrán, la dinámica del juego es muy simple: escapar de los fantasmas (salvo cuando estabas bajo el influjo de una gominola de poder) y comer tantas gominolas como podías. Cuando te comías todas las gominolas de un nivel el juego se paraba, los fantasmas y Pac-Man volvían a sus posiciones iniciales, reaparecían las gominolas y comenzabas en un nuevo nivel. Con cada nivel que se progresaba, los fantasmas se movían cada vez más rápido. Yo jugué mucho a ese juego con una videoconsola Atari (muy avanzada en su época) y con práctica llegué a pasar muchos niveles seguidos, hasta niveles donde los fantasmas se movían a una velocidad increíble. Al final, inevitablemente, siempre te mataban, y ésa era la única posibilidad para terminar la partida (aparte de apagar la consola). Lo más curioso de aquel juego era como, a pesar de lo banal del objetivo (conseguir tantos puntos – un ente abstracto sin mayor significado-  como fuera posible), era muy muy adictivo. De alguna manera, ese objetivo sencillo y ramplón era capaz de generar en el cerebro de los jugadores los adecuados mecanismos de recompensa que hacían que pudieras pasar un montón de horas intentando retrasar la – por otra parte ineludible – muerte y fin de la partida. Entre otras cosas, porque una de las gracias del juego era mostrar que eras capaz de hacer más puntos que los demás. Continua la lectura de Servents d’ Entropia