Arxiu d'etiquetes: ecologia

Els cultius d’Espanya i Itàlia es moren de set

La sequera i la calor són protagonistes aquest estiu. Sense anar més lluny ahir es van declarar a Catalunya dos incendis, un a Martorell i un altre a Teia, segons últimes informacions, producte d’ accions humanes. Cal el sentit comú en realitzar activitats a l’aire lliure i l’ús de recursos hídrics d’una manera sostenible.

La sequera al sud d’Europa amenaça de reduir la producció de cereals a Itàlia i parts d’Espanya al seu nivell més baix, en almenys 20 anys i va afectar a altres cultius regionals, incloent olives i ametlles, entre d’altres

http://www.ecoticias.com/agricultura-ecologica/138858/Los-cultivos-de-Espana-e-Italia-se-mueren-de-sed

Ya a principios de la primavera, cuando en el sur de Italia y España se constató que no había caído una sola gota de agua, los productores agropecuarios tenían claro que los daños serían irreparables. En un intento por proteger al ganado, en Italia instalaron acondicionadores para que las vacas no se murieran de calor. Castilla y León, la mayor región de cultivo de cereales en España, ha sido particularmente afectada por la falta de precipitaciones, al punto de que, en ciertas zonas las pérdidas de cosechas se estima que podrían alcanzar entre el 60 y el 70%.

Muchos granjeros dicen que no se recuerda otra sequía tan grande desde 1992 y que las consecuencias de la falta de agua de esta temporada pueden considerarse catastróficas; de hecho, varios campos no han sido cosechados, porque los ingresos no cubrirían siquiera los salarios de los trabajadores que los recolectaran. Mientras que la UE es colectivamente un importante exportador de trigo, España e Italia dependen de importaciones de países como Francia, Gran Bretaña y Ucrania y la previsión es que las importaciones españolas de trigo blando suban más del 40%, unos 5,6 millones de toneladas en la campaña 2017-2018, según Agroinfomarket.   Continua la lectura de Els cultius d’Espanya i Itàlia es moren de set

Així quedarà el món quan les temperatures hagin ascendit fins a quatre graus centígrads

Estats Units al complet, el sud d’Europa i regions tradicionalment benignes, com Argentina, parts d’Austràlia o la Xina es convertiran, en essència, en deserts o llocs molt extrems.

Els espais inhabitables pel fred i el gel com l’Àrtic passaran a ser regions temperades. En el futur, si volem gaudir de temperatures per sota de 30 º C haurem d’anar-hi.

Com va dir Darwin: “No és la més forta de les espècies la que sobreviu, tampoc és la més intel·ligent. És aquella que és més adaptable al canvi”.

https://magnet.xataka.com/en-diez-minutos/asi-quedara-el-mundo-cuando-las-temperaturas-hayan-ascendido-hasta-cuatro-grados-centigrados Continua la lectura de Així quedarà el món quan les temperatures hagin ascendit fins a quatre graus centígrads

Reflexió final

Avui és dia 1 de Juliol. Oficialment, i per circumstàncies diverses, després de 20 anys he canviat d’institut. Així que deixaré d’escriure en aquest bloc pensat per al  departament de ciències del Giola, més concretament creat i mantingut per Montse Sans, l’alma mater del projecte. Oficialment pertanyo ja a la plantilla del nou institut.

Ara fa uns dos anys i una mica més varem començar a escriure, millor dit a penjar posts amb articles de diaris i altres mitjans de comunicació. Els articles han fet referència a qüestions lligades a la ciència, al món de l’ensenyament i al medi ambient. Els meus majoritàriament a qüestions mediambientals. Sobretot a la meva passió que és el món dels recursos naturals i les conseqüències de la seva explotació.

Avui per acomiadar-me penjaré un post ja antic que vaig enviar a “crisis energética” (veure https://www.crisisenergetica.org/article.php?story=20081125182316950). En aquells temps (2008), la web de crisis energética era el referent sobre el zenit del petroli i dels recursos en general. Posteriorment ho ha estat i ho és la web d’Antonio Turiel “Oil Crash” (veure http://crashoil.blogspot.com.es/). Continua la lectura de Reflexió final

Així quedaria el mapa d’Europa si es fonguessin els pols

En els pols hi ha emmagatzemats 24 milions de Km3 d’aigua dolça, la major part en l’Antàrtida sota la forma de gel. Si es fonguessin completament, cosa que sembla difícil, el nivell del mar pujaria 66 metres.

Un usuari de Reddit (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Reddit) s’ha dedicat a simular com quedaria Europa si això succeís. El resultat ha estat el mapa que podem veure en una notícia apareguda al diari Público (veure http://blogs.publico.es/strambotic/2017/06/europa-anegada/). Curiosament la península Ibèrica no surt gaire malparada i en canvi Holanda, Dinamarca i Bèlgica ho tenen bastant pelut (veure Fig. 1.)

Fig. 1. Mapa d’Europa on pot apreciar-se com l’ascens del nivell del mar afecta a Holanda, Bèlgica i Dinamarca i deixa poc tocada la península Ibèrica.

Sense arribar a aquests extrems si no es fa res per aturar les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el canvi climàtic que impulsa la fusió dels casquets polars pot acabar provocant greus problemes en les zones costaneres. Seria convenient doncs des de ja començar a fer accions per tal de minvar els efectes que aquest canvi pot provocar. Moltes d’elles ja s’han anat explicant en altres posts que hem anat publicant. Però la principal es canviar de model. Abandonar aquest BAU basat en el créixer-créixer i adoptar un model més just i respectuós amb la natura. Continua la lectura de Així quedaria el mapa d’Europa si es fonguessin els pols

El món esta que crema

En una notícia publicada al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=228347), podem llegir com les temperatures inusualment altes que estem tenint no son exclusives de la península Ibérica sinó que el fenomen es produeix a tot el món. Tant és així que tant la ONU com la FAO estan realitzant accions per tal que els països puguin prevenir les situacions de sequera i garantir els aliments i l’aigua a les poblacions afectades.

Paral·lelament podem llegir un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/cambio-climatico-alcaldes-mayores-ciudades-mundo-instan-g20-mantener-compromiso-cambio-climatico.html), on els alcaldes de 40 ciutats importants del món (entre elles les alcaldesses de Madrid i Barcelona) insten als dirigents del G-20 a respectar els acords de la cimera de París.

Dues notícies amb un denominador comú: El canvi climàtic. Aquell que és negat per Trump i Rajoy entre d’altres. Aquell que si no fem res serà un dels factors que farà col·lapsar la nostra societat. Continua la lectura de El món esta que crema

I el pitjor no és la calor…..sinó la sequera que ve.

Aquests dos darrers dies he posat dos posts sobre l’increment d’ozó degut a la acció de la intensa radiació solar sobre els gasos emesos pels vehicles de transport. I amb ser un problema important, n’hi ha un altre que ho és molt més: La sequera. Especialment a Espanya. Sequera en aquest cas que anirà a més amb el canvi climàtic i que ja s’està manifestant de manera molt visible a les terres de la península Ibèrica.

Com podem llegir en un interessant article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/zonacritica/peor-calor-sequia_6_655194498.html), els números són prou clars: la mitja dels pantans a Espanya és de un 55 % de la seva capacitat. L’any passat en aquestes mateixes dates estaven a un 72 % de la seva capacitat. I el problema és que no s’albira un estiu amb grans precipitacions sinó més aviat les normals que són escadusseres. Amb aquestes dades, cal preocupar-se? Doncs si ja que és l’època de l’any on l’agricultura (que consumeix 2/3 de l’aigua total del país) requereix més aigua i on el TURISME ve en massa. I recordem que el consum d’aigua d’un turista no és el mateix que el d’un habitant del país, i que venen uns 60 milions de turistes (és a dir, dupliquem la població existent al país). I a banda de preocupar-nos podem fer alguna cosa? Doncs si, recordar que cal gastar l’aigua necessària i no malbaratar-la. Una família de 4 persones, i o dic per pròpia experiència, pot passar amb 100-125 l / habitant dia (comptant amb rentat de roba i dutxes). Lluny doncs dels 700 l / habitant dia dels USA o dels 300 l/ Hab dia d’alguns països europeus….

A Catalunya, però, l’estat dels embassaments en l’actualitat  no és tant crític (veure  https://aca-web.gencat.cat/aca/documents/informesdwh/dades_embassaments_ca.pdf). Tot i això també cal aplicar la mateixa política, gastar el necessari i imprescindible (com en tot). Continua la lectura de I el pitjor no és la calor…..sinó la sequera que ve.

El que ensenyem (o ens fan ensenyar) II

A posteriori, un cop fet l’article sobre la matèria de “Educació financera” i les seves nefastes conseqüències amb el format actual, un bon col·lega del meu centre em va fer arribar una breu reflexió que complementa i matisa el posat en l’article del dia 5 de juny (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/06/05/el-que-ensenyem-o-ens-fan-ensenyar/).

Vull recordar que l’article va ser escrit per denunciar el fet de que ensenyem sovint conceptes i fomentem actituds, valors i normes, que s’oposen entre si. Ensenyaments que ens venen en la majoria de casos “donats” i que no qüestionem o simplement els expandim sense més, sense veure les seves conseqüències en altres parts. Si volem treballar per un món sostenible hi ha determinades praxis que no hauríem de fer…..

Us deixo doncs en les bones mans (en aquest cas “amb les bones paraules” ) de Victor Caballero, professor de filosofia  del nostre centre.

REFLEXIONS AL VOLTANT DEL TALLER “LÍMITS I VINCLE”

“No solament cal renovar a cada instant, i al llarg de tota la vida, les habilitats tècniques i l’educació centrada en el treball; cal fer el mateix, i encara amb més urgència, quant a l’educació per crear ciutadans”

ZYGMUNT BAUMAN

Si observem la història dels models i mètodes educatius pel que fa a la història pedagògica  d’occident arribem a la conclusió d’un triomf hegemònic de l’escola medieval fins l’arribada de l’actual model neoliberal. En ambdós casos,  sembla ser, que  no s’ha pogut arribar a l’ideal de la paideia grega o educació formal i integral de l’ésser humà.

La funció de la paideia grega  era la de conrear  l’excel·lència areté en tots els àmbits de l’ésser humà per assolir l’estatus de ciutadà i la persona del mestre encarnava tota aquesta sèrie de virtuts que l’alumne havia d’assolir. Finalment, conèixer els grans autors com, per exemple, Homer, suposava entendre quins eren els valors que interessava mantenir dins de la polis. No hem d’oblidar però, que la primera educació que rebia el nen començava tot just dins del nucli familiar. Continua la lectura de El que ensenyem (o ens fan ensenyar) II

La veritable transició que ve….

Avui si penjo l’article que havia d’haver anat ahir. Es tracta d’una magnífica reflexió de Emilio Santiago Muiño (veure http://www.eldiario.es/autores/emilio_santiago_muino/) al voltant del concepte de desenvolupament sostenible i dels reptes de la transició al futur imminent que ens espera (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/verdadera-transicion-viene-lejos_6_651344861.html).

Sense cap més comentari vull destacar els següents paràgrafs del article:

  • La distancia entre la gravedad del problema ecológico y su percepción ciudadana es uno de los abismos más desgarradores del siglo XXI
  • El desarrollo sostenible ha fracasado. En 2017 el naufragio del proyecto se ha hecho patente en el hecho de que ni un solo indicador socioecológico importante ha conocido mejora alguna tras 25 años de acción institucional impulsada bajo este marco. Al contrario: en términos globales, todos han empeorado
  • Más pronto que tarde el incremento de su propio consumo interno negará a Argelia su condición de nación exportadora. Entonces, países como España y Francia deberán elegir: o transición energética nacional (con reducción de consumos) o invasión militar
  • Ante lo que se enfrenta España, Europa y la humanidad en su conjunto es a la quiebra de un modo de generar riqueza y cohesión social que ya no va a ser viable.
  • Simplificando mucho, tres campos de tareas van a marcar nuestro futuro: necesitamos otra relación con la naturaleza, un nuevo sistema de intercambio de energía y materiales que sea sostenible y basado en recursos renovables; pero esto tendrá un recorrido corto si no viene acompañado de un modelo socioeconómico diferente para dejar de vivir en sociedades tan desiguales y que necesiten crecer para funcionar.

Aquest darrer paràgraf, el del canvi socioeconòmic és el que ahir em va fer esclatar i posar el post sobre el que ensenyem (o ens deixen ensenyar)…veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/06/05/el-que-ensenyem-o-ens-fan-ensenyar/.

Necessitem educar als nostres alumnes en un nou model que no segueixi amb els defectes de l’actual. Sense això res serà possible. Cal un canvi d’actituds, valors, normes, hàbits i creences. Un profund canvi que permeti anar cap a un ….. “Modelo productivo sostenible, modelo socioeconómico desenganchado del crecimiento y vivir bien con menos: este es el triple desafío de la verdadera segunda transición española.” Continua la lectura de La veritable transició que ve….

El que ensenyem (o ens fan ensenyar)

Certament avui anava a posar un post diferent d’aquest, però hi ha dies que la paciència s’esgota i un cert regust agre li ve a un a la boca i el cos se’t posa malament.

Anava llegint els diaris, quan de sobte m’he trobat un article al diari “Público” (veure http://blogs.publico.es/otrasmiradas/9091/la-logica-perversa-de-la-educacion-financiera/), on parlava de l’educació financera que donem (o ens fan donar) als nostres alumnes. En realitat no donem ( o no ens deixen) una educació financera que permeti qüestionar l’actual model que ens porta a tots els desastres ambientals que habitualment comentem. La educació que es dona (o ens fan donar) és en realitat una educació amb vistes a reforçar i aprofundir en l’actual model neoliberal que tants bons resultats ens està donant (crisi de recursos, crisi ambiental i crisi econòmica (de la qual es vol sortir amb treballs cada cop més precaris i amb cada vegada menys drets laborals…)).

I el problema és que aquesta educació no ha estat triada pels docents o planificada per docents. Qui hi ha darrera d’aquesta determinada opció de educació financera és el BBVA i altres bancs. I com és possible això? Doncs a partir de crear una necessitat. Aquesta necessitat, creada i publicitada a través dels seus mitjans informatius (que són molts i variats), ha estat el darrer informe PISA sobre competència financera (pagat pel BBVA). Com que els estudiants espanyols suspenen això vol dir que necessiten més educació financera. I no qualsevol, sinó aquella que adoctrini en els principis de la economia neoliberal: la responsabilitat passa de l’estat a l’individu i no hi ha causes de tipus estructural per a l’endeutament sinó que cal fer un judici moral ….ja que la pobresa i la precarietat són un problema de mal comportament.

Curiosament la educació financera va sorgir a l’any 2012 de la ma de la OCDE, el G-20 i el Banc Mundial, després del 15M. Calia aprofitar la crisi econòmica per tractar d’adoctrinar i convèncer al poble de la necessitat d’una “determinada” educació financera. Perquè és el poble el responsable de la crisi, per haver viscut per damunt de les seves possibilitats……

Però no tant sols tenim la intervenció d’ens no lligats a la docència en la confecció d’aquesta matèria. De fet, les mateixes competències l’aprenentatge al llarg de la vida, l’apertura de les escoles a les empreses, son conceptes impulsats per la OCDE, l’ERT (https://www.ert.eu/), el Banc Mundial, l’OMC i polítics com Jacques Delors, entre d’altres. Per fer-se una idea de la manipulació ideològica de l’ensenyament recomano el llibre de Carrera i Luque (2016): Nos quieren más tontos ( Carrera, P i Luque, E (2016): Nos quieren más tontos. La escuela según la economía neoliberal. Vilassar de Dalt: Edit El Viejo Topo, 158 pp).

En resum: De que em serveix explicar als meus alumnes la problemàtica mediambiental si paral·lelament els hi ensenyen a fer tot allò que la causa? No fora millor parar a pensar quines són les causes dels principals problemes que ens afecten i educar anant a l’arrel dels problemes? Són necessaris els coneixements financers: SI, però des d’un punt de vista general que abasti totes les opcions i no només una determinada. Continua la lectura de El que ensenyem (o ens fan ensenyar)

Trump treu als USA del pacte de Paris

Dit i fet. Tal i com va prometre en la seva elecció el Sr. Trump, al final ha decidit que els estats units surtin fora dels acords de la cimera de Paris sobre el canvi climàtic. La raó principal: La economia dels USA. Respectar els acords significaria pèrdues per la economia dels USA. Sobretot en el sector del carbó del qual depenen més de 6 milions de persones directament i moltes més indirectament.

De res serveixen les dades, que ell mateix ha decidit eliminar encotillant a les agències mediambientals dels USA i als científics que treballen en aquest tema. Al final ha prevalgut la seva tàctica de la post-veritat, negant les evidències manifestes sobre el canvi climàtic. Mentida sobre mentida, ficció rera ficció, ha construït el seu propi món on la economia i els interessos de les seves elits van per damunt de qualsevol altre consideració (la marca Espanya també ha fet i fa el mateix respecte aquest tema del canvi climàtic, veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/06/01/nou-record-de-la-marca-espana/).

Què passarà ara amb aquesta decissió? Podem llegir-ho en un interessant article publicat al diari Público ( veure http://www.publico.es/internacional/eeuu-abandona-pacto-mundial-cambio.html).

Recordar, però, que si la temperatura global puja 4 ºC  (veure fig.1) el món podria canviar i molt (veure http://blogs.publico.es/strambotic/2017/06/mapamundi-2100/), modificant les condicions de la vida al planeta i sobretot la de la nostra espècie.

Fig.1. Projecció de com seria un món 4ºC més calent…. Continua la lectura de Trump treu als USA del pacte de Paris