Arxiu d'etiquetes: ecologia

La segona batalla de l’Ebre: el mar es menja el delta a marxes forçades

El mar li menja cinc metres cada any al delta de l’Ebre. L’empenta de les ones impedeix que l’aportació de sediments que arrossega el riu es assenteix entorn de la desembocadura i l’erosió de la ribera és constant. La salinització progressiva de les aigües també repercuteix sobre els cultius d’arròs. Aquesta zona, a més, és la que es troba més amenaçada per la plaga del caragol poma

https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20180915/la-segona-batalla-de-lebre-el-mar-es-menja-el-delta-a-marxes-forcades-7034371?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=elPeriodico-ed07h

L’ Illa de Buda existeix. És la més gran de Catalunya –1.200 hectàrees– i la gran desconeguda. Punta de llança del delta de l’Ebre, en el seu extrem oriental acull el 45% de la seva magnífica avifauna (unes 350 espècies, de les quals nien gairebé la meitat), tot i que amb prou feines representa el 5% de la superfície del parc natural. A la llacuna dels Calaixos, capons, fotges, polles d’aigua (gallinetes), esplugabous… –¡quins apel·latius més curiosos gasten!– han trobat un lloc paradisíac, lluny de l’enrenou humà, per descansar en els seus llargs pelegrinatges, hibernar i portar noves criatures al món després de les seves trobades pre i postnupcials. Una gran amenaça, no obstant, plana sobre ells i la resta dels ecosistemes d’aquesta illa marítima-fluvial.

Centenars d’aus sobre els arrossars de l’Illa de Buda / JOAN REVILES

Continua la lectura de La segona batalla de l’Ebre: el mar es menja el delta a marxes forçades

El món va perdre una superfície de bosc equivalent a Espanya i Alemanya juntes en els primers 15 anys d’aquest segle

Depenem dels boscos per a la vida i hem de reconèixer el valor de tots els seus recursos. La paraula humà ve d’humus, la fracció de sòl dels boscos on es concentra la major part de la matèria orgànica i on resideix en gran mesura la fertilitat de la terra .

https://www.eldiario.es/sociedad/bosques-sostenibilidad-deforestacion-ciencia_0_814019293.html

En los primeros 15 años del siglo XXI se perdieron de forma definitiva unos 850.000 kilómetros cuadrados de bosque en todo el planeta, una superficie equivalente a la de España y Alemania juntas, según las cifras de un estudio publicado hoy en la revista Science. Aunque la alteración de zonas arbóreas a nivel global es mayor, más de 3 millones de kilómetros cuadrados, la pérdida solo es permanente en aquellas zonas donde las prácticas humanas no permiten la regeneración del bosque. Los investigadores destacan que la mayor parte de estas pérdidas se deben a la expansión de la ganadería y a la presión de la agricultura de monocultivos en Latinoamérica y el sudeste asiático.

Según los resultados de esta investigación, a pesar de los esfuerzos internacionales la tasa de deforestación se ha mantenido estable a lo largo de los 15 años analizados, con una pérdida aproximada de 50.000 kilómetros cuadrados cada año. Las únicas variaciones que se han observado han consistido en un desplazamiento geográfico desde Brasil, principal foco de deforestación a principios de siglo, hacia los bosques tropicales de otras partes de América Latina y el sudeste asiático. Continua la lectura de El món va perdre una superfície de bosc equivalent a Espanya i Alemanya juntes en els primers 15 anys d’aquest segle

Immensitat sense llei: el futur dels oceans, en joc

En les properes setmanes es negociarà a l’ONU un tractat per protegir els oceans. Els experts incideixen en la importància històrica de la cita i pressionen per aconseguir un compromís ambiciós.

No som capaços d’interpretar el 100% dels paràmetres fisicoquímics i ecològics que estan canviant els nostres mars, però la realitat  és que arribem tard.

https://www.elsaltodiario.com/oceanos/tratado-inmensidad-sin-ley-futuro-mar-juego

Objetivo: regular el alta mar. O lo que es lo mismo, sentar las bases legales que afectan a un medio, el marino, que ocupa el 70% de la superficie del planeta y cuya mayor extensión, las llamadas “aguas libres”, representan dos terceras partes del total. Son aquellas situadas a más de 200 millas náuticas (370 kilómetros) de la costa de cada país. Aguas que son propiedad de todos y tierra de nadie al mismo tiempo, un espacio desprotegido, más allá de declaraciones de buena voluntad como la Convención de los Derechos del Mar de 1982, que no entró en vigor hasta 1994 y cuyos planteamientos han quedado, nunca mejor dicho, en papel mojado debido a su insuficiencia o constante incumplimiento.

Desde el pasado martes, la comunidad internacional se reúne en la sede de las Naciones Unidas de Nueva York para negociar un tratado que tiene como horizonte el año 2020. Un planteamiento ambicioso sobre el que la Conferencia Intergubernamental (CIG) discutirá hasta el próximo 17 de septiembre. Una oportunidad histórica, pese a que su presencia en las primeras planas y sumarios de los informativos ha sido residual. Continua la lectura de Immensitat sense llei: el futur dels oceans, en joc

L’ADN pirata

La biopirateria és una pràctica mitjançant la qual investigadors o empreses utilitzen il·legalment la biodiversitat de països en desenvolupament i els coneixements col·lectius de pobles indígenes o camperols per realitzar productes i serveis que s’exploten comercial o industrialment sense l’autorització dels seus creadors o innovadores.

Es considera biopirateria a l’explotació, manipulació, exportació i comercialització internacional de recursos biològics que contrarien les normes de la Convenció sobre Diversitat Biològica de 1992. És un tipus de pirateria moderna. No és només el contraban de diverses formes de vida de la flora i fauna, sinó, principalment, l’apropiació i monopolització dels coneixements de les poblacions tradicionals pel que fa a l’ús dels recursos naturals. Aquesta situació no és nova a l’Amazònia ni en altres zones riques en biodiversitat del planeta, especialment en les àrees tropicals.

La biopirateria es considera una activitat potencialment delictiva, ja que podria perjudicar la biodiversitat, a sostreure espècies de fauna i flora dels seus hàbitats característics. En qualsevol cas, els coneixements d’un grup d’individus acumulats per anys són un bé col·lectiu, i no simplement una mercaderia que es pugui comercialitzar com qualsevol altre objecte de mercat.

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20180909/el-adn-pirata-7025415 Continua la lectura de L’ADN pirata

Els 6 grans llacs del món en perill

Són el resultat de les nostres accions. No podem donar la culpa a ningú més. La nostra riquesa va desapareixent. La biodiversitat està a la corda fluixa perquè volem. No podem dir que no som conscients.

https://www.concienciaeco.com/2018/08/29/los-6-mayores-lagos-del-mundo-en-peligro/

MAR CASPIO

Todo el mundo le nombra como “mar”, pero en realidad se trata de un lago salado situado entre Irán, Rusia, Azerbaiyán, Tukmenistán y Kazajistán.

Sus dimensiones son desmesuradas para ser un lago (371.000 km²), ya que Alemania tiene prácticamente las mismas proporciones (357.386 km²).

Sus aguas se concentran gracias a las aportaciones de diversos ríos como el río Volga y por otros menos caudalosos como el Ural, el Emba y el Kurá. Pero debido al cambio climático y al aumento de las temperaturas, el nivel de agua ha ido bajando 7 cm entre 1996 y 2015, según un nuevo estudio publicado en Geophysical Research Letters.

Sobresale por una característica única: su superficie está 28 m bajo el nivel del mar, en lo que se conoce como depresión uralocáspica.

El nombre del gentilicio proviene de un antiguo pueblo que habitaba al suroeste del lago, lo que hoy es Transcaucasia.

PROBLEMÁTICA

Continua la lectura de Els 6 grans llacs del món en perill

Califòrnia pateix l’incendi més gran de la seva història

Mai s’està preparat per un gran incendi forestal.Els incendis forestals són provocats per una diversitat de factors, entre els que juga un paper cada vegada més important el canvi climàtic.Les condicions climàtiques superaran els esforços per prevenir els incendis. 

L’incendi de Mendocino, a Califòrnia, es converteix en el més gran de la història de l’estat. L’incendi forestal declarat al comtat californià de Mendocino, a 145 quilòmetres al nord de San Francisco, s’ha convertit en el més gran de la història de l’estat nord-americà.

Les flames han calcinat ja 114.800 hectàrees i continuen creixent, segons el Departament de Silvicultura i Protecció contra Incendis de Califòrnia. L’incendi ha superat al ‘Thomas’, que va cremar 114.078 hectàrees als comtats de Santa Bàrbara i Ventura l’any 2017, mentre s’espera que les condicions climàtiques òptimes persisteixin.

  El nombre de morts al nord de Califòrnia pels incendis forestals ha augmentat a set, segons han comunicat les autoritats aquest diumenge, al mateix temps que han advertit que dos dels incendis més difícils de controlar a la zona han augmentat més d’un 25 per cent durant la nit.

https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/1155728/califrnia-pateix-lincendi-mes-gran-seva-histria

L’incendi forestal declarat al comtat californià de Mendocino, a 145 quilòmetres al nord de San Francisco, s’ha convertit en el més gran de la història de l’estat nord-americà. Continua la lectura de Califòrnia pateix l’incendi més gran de la seva història

Posa l’ull a la posidònia

Sembla una alga, però no ho és. La posidònia és una planta del fons marí, una de les tres més típiques del mar Mediterrani, que molts banyistes assidus de platges verges, especialment de les illes Balears, coneixen bé. Aquesta espècie, també coneguda com a alga dels vidriers -perquè es feien servir les fulles mortes per embalar objectes delicats-, és fonamental per l’ecosistema del nostre litoral, on és la planta marina més comuna.

La posidònia té importància ecològica no només per al mar, on moltes espècies de peixos i invertebrats l’aprofiten per pondre-hi ous o refugiar-s’hi. També fa una funció clau per a les mateixes platges, ja que fixa la sorra del fons marí. Quan hi ha un temporal, com que la sorra està agafada per la xarxa de les arrels -que les algues no tenen, recorda-, no marxa i les aigües es mantenen més cristal·lines. És per això que a Eivissa i Formentera tenen aigües tan clares, perquè la posidònia evita que s’aixequi el sediment.

https://www.gobmenorca.com/posa-lull-a-la-posidonia?utm_source=dlvr.it&utm_medium=twitter Continua la lectura de Posa l’ull a la posidònia

Tota una vida de patiment i esclavisme. El trànsit animal

Si no hi ha demanda no hi ha negoci, però la demanda existeix i acaba amb la nostra riquesa! Sense anar més lluny ahir investigaven a un home per capturar 60 tortugues d’una espècie protegida per ser consumides. Els tortugues van ser trobats a l’interior d’un tancament situat al costat del riu Palomillas, a Badajoz. Veure  https://www.publico.es/sociedad/maltrato-animal-investigan-hombre-capturar-60-tortugas-especie-protegida-consumidas.html

Abans d’ahir, ordenaven el tancament del zoo egipci que exhibia als seus rucs pintats de zebres. Veure: https://www.20minutos.es/noticia/3409426/0/ordenan-cierre-zoo-egipcio-burros-pintados-cebras/

Continua la lectura de Tota una vida de patiment i esclavisme. El trànsit animal

Les escombraries a les illes del Mediterrani es tripliquen durant l’estiu.

La regió mediterrània és la principal destinació turística del món i les seves illes reben un gran volum de població durant els mesos d’estiu.

Les economies locals depenen en gran mesura del turisme com a font d’ingressos i com a generador d’ocupació. No obstant això, aquesta onada turística anual massiva, concentrada en un curt període de temps, suposa una gran càrrega per a les infraestructures, especialment per a aquelles relacionades amb la gestió dels residus.

D’altra banda l’explotació turística ocasiona altres problemes. Balears protegeix la posidònia una de les seves riqueses : destruir el ‘pulmó de la Mediterrània’ tindrà multes de fins a 2 milions d’euros. Estarà prohibit fer pesca d’arrossegament sobre posidònia, així com extreure àrids o fondejar vaixells de manera incontrolada. L’arxipèlag és la zona de l’Estat amb més prades: fins a 650 km quadrats d’aquesta joia mediambiental. Durant 100.000 anys ha viscut a la Mediterrània, creant una hectàrea seva cinc vegades més d’oxigen que una de selva amazònica

Veure també: https://www.eldiario.es/sociedad/Baleares-praderas-posidonia-destruir-Mediterraneo_0_797220702.html

https://www.concienciaeco.com/2018/07/29/la-basura-en-las-islas-del-mediterraneo-se-triplica-durante-el-verano/ Continua la lectura de Les escombraries a les illes del Mediterrani es tripliquen durant l’estiu.

La volta ciclista a Flandes ajuda a estudiar el canvi climàtic

L’anàlisi de 35 anys d’imatges permet observar canvis en la floració de les plantes. Als anys 80, en el moment de la prova, les fulles gairebé mai no havien brotat i les plantes no havien florit. En canvi, entre 2006 i 2016 gairebé totes les plantes ja tenien fulles i ja apareixien flors. Lla probabilitat que les fulles haguessin brotat havia augmentat des del 19% als anys 80 fins al 67% els últims deu anys. Els resultats es publiquen a la revista Methods in Ecology and Evolution Continua la lectura de La volta ciclista a Flandes ajuda a estudiar el canvi climàtic