Arxiu d'etiquetes: ecologia

Els vessaments d’aigües contaminades al riu Odiel

El riu Odiel és un riu que es troba en el sud de la Península Ibèrica, que neix a la serra d’Aracena i que desemboca a la ria de Huelva on conflueix amb el riu Tinto.

Un total d’un terç de la seva conca es troba altament contaminat pels residus procedents de més de 100 mines abandonades i sense cap control.

Ara en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/minas-abandonadas-apuntillan-contaminados-industria_0_647086173.html) podem llegir com el darrer escapament procedent d’un embassament miner ha arribat fins a l’Atlàntic. Les empreses mineres responsables,  Ormonde i Nueva Tharsis, com és evident tractaran de no pagar res. De fet, Nueva Tharsis – Irlandesa – havia comprat la mina per tal de revendre-la sense fer res de res. Evidentment amb aquesta expectativa d’un negoci lucratiu havia deixat l’embassament – ja deteriorat – sense cap mena de control. Al final, com sempre, la contaminació l’haurem de pagar entre tots. I com sempre: Socialització de pèrdues i privatització de guanys…..

Malauradament la història es repeteix: Sempre guanya el interès econòmic davant del interès mediambiental. I sempre perdem tots. Poder cal repensar el sistema, no? Continua la lectura de Els vessaments d’aigües contaminades al riu Odiel

Dia Internacional de la Diversitat Biològica / 2017.05.22

D’on trauríem la fusta si no hi haguessin boscos? Què menjaríem si els insectes no pol•linitzessin les plantes? D’on trauríem les matèries primeres per fer la nostra roba? Podríem viure sense aigua neta? La biodiversitat importa per moltes i variades raons d’índole ètica, emocional, mediambiental i econòmica. La pèrdua de la biodiversitat comporta un deteriorament dels serveis que els ecosistemes ens donen de forma gratuïta i té com a conseqüència un empitjorament de la salut humana, una major inseguretat alimentària, una major vulnerabilitat davant catàstrofes i canvis ambientals i, en definitiva, una disminució de la nostra qualitat de vida. http://www.ersilia.org/lab_biodiversitat/index.php?option=com_content&view=category&id=13&layout=blog&Itemid=19

S’entén per biodiversitat o diversitat biològica la variabilitat d’organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins, i altres ecosistemes aquàtics, i els complexos ecològics dels quals formen part; comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes. Continua la lectura de Dia Internacional de la Diversitat Biològica / 2017.05.22

Què és l’Atles de Justícia Ambiental o EJA?

Darrerament hem sentit a parlar de l’Atles de justícia ambiental o EJAtlas. Aquest Atles documenta i cataloga els diferents conflictes socials que es relacionen directament amb els temes ambientals.

A tot el món, les comunitats estan lluitant per defensar les seves terres, aire, aigua, boscos i els seus mitjans de vida contra projectes nocius i activitats extractives amb forts impactes ambientals i socials.

Els mapes comprenen deu categories principals: energia nuclear, minerals extractius, gestió de residus, conflictes de biomassa i terra, combustibles fòssils i Justícia Climàtica / Energia, administració de l’Aigua, infraestructures i entorns construïts, Turisme, Conflictes de conservació de la biodiversitat i problemàtiques industrials i de Serveis Públics.

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/136129/iquest-Que-es-el-Atlas-de-Justicia-Ambiental-o-EJA Continua la lectura de Què és l’Atles de Justícia Ambiental o EJA?

Robots intel·ligents, humans babaus

L’automatització 4.0 és una tendència que s’anirà imposant al llarg d’aquests propers anys i que serà una revolució per a la indústria i la societat. Aquest és el meme que cada vegada pren més força. En un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Robots-inteligentes-humanos-bobos_6_636646331.html), podem llegir un interessant article sobre el tema realitzat per Marga Mediavilla del grup de Dinàmica de Sistemes de la Universitat de Valladolid.

Automatització que suposarà la pèrdua de molts llocs de treball (no hauria de ser així si els mitjans productius, els robots, fossin públics…..però com seran introduïts amb capital privat ….serà així). Automatització que es vol fer per reduir els costos de producció ja que el món globalitzat implica molta competència i cal baixar els costos de producció.

Robots que en els seus darrers models utilitzen estratègies cooperatives i sensitives, capacitats que els han fet evolucionar ràpidament. Capacitats que són justament contràries al que fem nosaltres, la nostra societat. Lluny de cooperar el que fem es competir.

Si fem cas al que he posat fins ací, els nostres fills i nets hauran d’aprendre robòtica sinó volen quedar com outsiders (és a dir sense cap feina).

Però aquest món idíl·lic i tecno-optimista xoca contra un gran mur: els nous robots i l’automatització 4.0 necessiten molta més energia i materials que fins ara. I això és el que des de fa temps intento explicar: estem dins d’una gran crisi energètica i de recursos materials. Crisi que s’anirà agreujant amb el temps i que aquest pretès futur no sembla destinat a apaivagar ni arreglar. Hem decidit agafar la pitjor estratègia de cara al declivi dels combustibles fòssils i del canvi climàtic. Les empreses han decidit prioritzar el reduir costos abans que estalviar energia. La fugida cap endavant. La fugida que porta al precipici…..

Continua la lectura de Robots intel·ligents, humans babaus

D’apocalíptics, anticapitalistes i postcapitalistes

Dos articles de nou relacionats, però publicats en diaris diferents. El primer és el publicat en el bloc d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/05/anticapitalismo-y-postcapitalismo.html), i és una interessant reflexió sobre el que passa quan una persona informada critica el capitalisme.

El segon, publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=226559), va sobre el terme apocalíptic – utilitzat sovint de forma despectiva – que li colguen a un quan fa segons quines previsions després de criticar el capitalisme.

I és que el capitalisme, més concretament el BAU o paradigma actual basat en el créixer-créixer, es troba arrelat en el subconscient de la majoria de persones. D’això s’encarreguen els nostres polítics – triats per els que dominen el món – i els mitjans d’informació dòcils amb el poder. Tota crítica al paradigma, a la mamella d’or dels poderosos, significa rebre atacs per tot arreu……

El problema es que no fre res, deixar que tot segueixi igual, significa en aquests moments anar abocats cap el col·lapse…… Continua la lectura de D’apocalíptics, anticapitalistes i postcapitalistes

Emigrar a Mart per culpa del canvi climàtic?

No és la primera vegada que sentim, ja com si fos un meme, que si les coses es posen malament a la Terra anirem a altres planetes. El planeta que més sona és Mart.

Però és això possible tècnica i econòmicament? Doncs segons una entrevista feta a Gavin Schmidt (director del Goddard Space flight Institute de la NASA), sembla que no. Podem llegir-ho en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/andalucia/Emigrar-Marte-cambio-climatico-fantasia_0_642886754.html). De fet el que diu, basat en dades econòmiques i tècniques, no es molt diferent del que es podia llegir en un post en el bloc d’Antonio Turiel traducció d’un article d’Ugo Bardi (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2011/10/la-barrera-de-hubbert-revisitando-la.html). També podríem citar el conte de Isaac Asimov “La última pregunta” (veure http://www.fis.puc.cl/~jalfaro/fiz1111/charla/laultimapregunta.pdf)per entendre perquè una civilització no pot anar extenense contínuament per l’Univers. Conte que va ser escrit en els anys 50 del segle passat…..

I si això és així, perquè de tant en tant retorna la idea d’anar a Mart per terraformar-lo i colonitzar-lo? Doncs suposo que per la tendència a pensar que podem solventar-ho tot amb la tecnologia (tecno-optimisme) i que per tant no ens hem de preocupar ni canviar res perquè ens en sortirem de qualsevol problema. Problema que en el cas de l’article que avui penjo és ni més ni menys que el canvi climàtic (el mateix que nega el president dels USA i el d’Espanya). Canvi climàtic que estem provocant nosaltres mateixos i que ja està aquí per a quedar-se. Canvi climàtic que cada cop té efectes més greus. Canvi climàtic que de no fer res anirà cada cop a més. Canvi climàtic que s’ajunta amb una crisi de recursos i una crisi econòmico-ambiental(veure https://www.crisisenergetica.org/article.php?story=20081125182316950) Continua la lectura de Emigrar a Mart per culpa del canvi climàtic?

Les glaceres del món s’estan fonent …

Twila Moon, experta en glaceres de la Universitat de Colorado Boulder, descriu a Science les tendències preocupants.

Una glacera és una massa gruixuda de gel que s’origina en la superfície terrestre per acumulació, compactació i recristal·lització de la neu. Aquesta acumulació contínua fa que, en arribar la massa de neu compactada a un gruix determinat, es produeixi un desplaçament o lliscament del gel acumulat, a favor de la gravetat. Només si es fa palès aquest desplaçament, la massa gelada rep el nom de glacera.

Algunes projeccions  són que Suïssa perdrà més de la meitat dels seus petits glaceres en els propers 25 anys; la retirada substancial de les glaceres de l’Antàrtida, la Patagònia, l’Himàlaia, Groenlàndia i l’Àrtic; la desaparició de les glaceres icònics al Parc Nacional Glacier, a Montana, o la reducció de trossos de gel que ja no es mouen

http://www.ecoticias.com/co2/136012/Los-glaciares-del-mundo-se-estan-derritiendo

Glaciares de todo el mundo desaparecen ante nuestros propios ojos, y las implicaciones de este súbito proceso para el ser humano son amplias y preocupantes, advierte un artículo que publica Science. El derretimiento del hielo glacial contribuye al aumento del nivel del mar y los glaciares sirven agua fresca a comunidades de todo el mundo, son parte integrante de los sistemas meteorológicos y climáticos del planeta y son “paisajes únicos para la contemplación o la exploración”, según señala esta experta. “Y se están encogiendo, rápido”, escribe Twila Moon experta en glaciares de la Universidad de Colorado Boulder, en su análisis titulado ‘Diciendo adiós a los glaciares’. Moon admite que estaba bastante aturdida cuando un editor de ‘Science’ se acercó a ella pidiéndole que escribiera un artículo de perspectiva sobre el estado de los glaciares del mundo por su conocimiento gracias a años de investigación y registro de publicación extensa. La experta describe las muchas formas en que los investigadores estudian la dinámica de los glaciares, desde mediciones ‘in situ’ en el hielo pasando por campañas de monitoreo basadas en satélites hasta modelos. Continua la lectura de Les glaceres del món s’estan fonent …

Seseña un any desprès

Ara fa un any de l’incendi del cementiri il·legal de pneumàtics a Seseña. Avui en dia el lloc està totalment net i la comissió d’investigació demanada per “Podemos” no s’ha constituït encara. De moment no hi ha cap responsable.

Podem llegir tota la cronologia dels fets i les dades en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/clm/Preguntas-respuestas-vertedero-neumaticos-Sesena_0_642885855.html). Continua la lectura de Seseña un any desprès

Hanford i Villar de Cañas

Any 1943…..La segona guerra mundial ha entrat en una fase en que els dos bàndols estan intentant construir l’arma definitiva. En aquest mateix any els USA construeixen la central de Hanford per tal de poder obtenir el plutoni que el hi permeti desenvolupar les seves primeres armes nuclears. De fet, el plutoni de la bomba atòmica que es va llençar a Nagasaki – bomba a la qual van anomenar Fat Man – va sortir d’aquesta central que formava part del projecte Manhatan. Actualment és un lloc on s’emmagatzemen quantitat de residus radioactius en no gaires bones condicions (veure https://www.youtube.com/watch?v=eC5z571Pp7E, un excel·lent documental de la noche temàtica de TVE2). Concretament a Hanford site, a l’any 2007 hi havia 2/3 de tots els residus dels estat Units de alta activitat. Cal recordar que part dels terrenys es troben prop del riu Columbia, altament contaminant per productes radioactius que escapen del magatzem…..

Doncs bé, ara fa dos dies va haver-hi un accident greu – produït pel col·lapse d’un túnel per portar materials radioactius – que va obligar a evacuar a tots els operaris de la planta (veure http://www.deia.com/2017/05/10/mundo/emergencia-en-la-central-que-fabrico-la-bomba-de-nagasaki)

Ara, el portaveu del govern de Castella-La Mancha ha comparat – per les característiques comuns d’ambdós projectes – el proposat ATC de Villar de Cañas amb Hanford. Tots els informes tècnics desaconsellen la ubicació del ATC a Villar de Cañas, sobretot per les característiques hidrològiques del indret. Però ja sabem que existeix un interès polític en que sigui construït en aquest lloc per damunt de les consideracions de seguretat.

Al final, tindrem un altre Handford a Castella-La Mancha? Al final deixarem als nostres fills, nets i besnets, una zona contaminada durant milers d’anys? Al final guanyaran els interessos econòmics d’uns pocs als interessos de la majoria de la societat? Continua la lectura de Hanford i Villar de Cañas

El 50% de les espècies del planeta s’estan desplaçant per l’escalfament global

Estem travessant un dels majors canvis dels sistemes ambientals que s’hagin vist en milions d’anys. I està afectant a les persones “, va aclarir Gretta PECL, líder de la investigació, a NatGeo.

En els últims anys, segons conclou un estudi publicat a la revista Science, la redistribució de les espècies, tant de fauna com de flora, està canviant al voltant del món.Un ecosistema és un sistema que està format per un conjunt d’organismes vius i el medi físic on es relacionen. Els ecosistemes solen formar una sèrie de cadenes que mostren la interdependència dels organismes dins del sistema. Com en un efecte domino. Es desplacen els mamífers …, Les plagues que ocasionen malalties,… El cultiu d’aliments humans …,Les empreses que es basen en aquests ….

http://www.ecoticias.com/naturaleza/135690/El-50-de-las-especies-del-planeta-se-estan-desplazando-por-calentamiento-global Continua la lectura de El 50% de les espècies del planeta s’estan desplaçant per l’escalfament global