Arxiu d'etiquetes: diòxid de carboni

Què és el CO2? Com es connecta amb el canvi climàtic?

Quan la concentració de diòxid de carboni augmenta, la temperatura augmenta.  El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni o anhídrid carbònic), és un gas incolor, inodor, i insípid. La seva composició química és CO₂. No és tòxic però la seva acumulació pot produir la mort per ofegament, car és un gas més pesant que l’aire, i s’acumula fàcilment en els llocs més baixos. El diòxid de carboni està compost per un àtom central de carboni unit amb dos dobles enllaços a dos àtoms d’oxigen, els tres alineats en línia recta;

O=C=O

És un dels productes finals de la combustió dels combustibles orgànics, i de la respiració dels animals, i alguns vegetals, com en els fongs. Els vegetals que tenen clorofil·la el redueixen, per l’acció combinada d’aquesta substància i la llum, i produeixen oxigen, i carboni que s’incorpora als organismes vegetals.

En processos de combustió, amb poc oxigen, també es genera monòxid de carboni (CO).

El diòxid de carboni és un dels gasos que ajuda a regular la temperatura de la terra gràcies a l’anomenat efecte hivernacle. L’augment actual de la concentració d’aquest gas a l’atmosfera, està creant l’escalfament global del planeta

Malgrat la seva petita concentració, el CO2 és un component molt important de l’atmosfera de Terra, perquè absorbeix la radiació infraroja a les longituds de 4.26 µm (mode vibracional symmetric stretching) i 14.99 µm (mode de vibració bending) i realça per tant l’efecte hivernacle.

Les emissions antropogèniques són actualment de 28 mil milions de tones, això representa només un 5% del flux de CO2 total a l’atmosfera, però és suficient per a crear una acumulació d’aquest gas, ja que no existeixen embornals suficients per a ell.

Emissions globals de carboni fòssil 18002000.

Des del començament de la Revolució Industrial, la concentració de CO2 atmosfèrica ha augmentat en aproximadament 110 µL/L o aproximadament un 40%, la majoria d’aquest augment s’ha produït des de 1945. Les mesures mensuals preses a Mauna Loa[3] des de 1958 mostren un augment de 316 ppmv en aquell any a 384 ppmv el 2006, un augment global de 70 µL/L durant la història de 48 anys de les mesures. La crema de combustibles fòssils com carbó i petroli és la causa principal de l’augment del CO2 antropogènic; la desforestació és la segona causa essencial, especialment la produïda en països tropicals per a l’expansió de l’explotació forestal, l’agricultura, la ramaderia i en menor mesura la mineria. Per exemple els incendis forestals a Indonèsia de l’any 1997 poden haver alliberat per si sols una proporció del 13% al 40% de l’emissió de CO2 feta pels combustibles fòssils aquell any. No tot el CO2 emès roman en l’atmosfera; una part se n’absorbeix als oceans, a la biosfera i en les roques. La raó entre el CO2 emès i l’augment de CO2 atmosfèric es coneix com la fracció aerotransportada (Al d’et Keeling., 1995); aquesta varia en períodes curts de temps però és típicament d’un 57% en un període de 5 anys.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=248272&titular=%BFqu%E9-es-el-co2?-%BFc%F3mo-se-conecta-con-el-cambio-clim%E1tico?- Continua la lectura de Què és el CO2? Com es connecta amb el canvi climàtic?

Espanya registra la major pujada d’emissions de CO2 dels últims 15 anys

La pronunciada sequera i el major ús del gas i el carbó dispara les emissions de gasos d’efecte hivernacle un 4,4%. Espanya ha de reduir el seu emissions un 45% el 2030 per complir els seus compromisos climàtics. Estem molt lluny! No anem be.

http://www.publico.es/sociedad/espana-registra-mayor-subida-emisiones-co2-ultimos-15-anos.html

Las emisiones contaminantes se dispararon un 4,4% el año pasado en España. La marcada sequía (que hizo descender la producción hidroeléctrica un 49%) y el mayor uso del carbón para producir electricidad (un 20,6% más que en 2016) han provocado la expulsión de 338,8 millones de toneladas de CO2 a la atmósfera, según los datos hechos públicos por el Ministerio de Transición Ecológica y que el Gobierno enviará ahora a Bruselas para su validación. Se trata de la mayor subida en 15 años.

“Es un balance negativo y revela que es necesaria una mayor penetración de las fuentes renovables en el mix energético, porque España no puede seguir fiando los buenos o malos resultados de la trayectoria de emisiones a las condiciones climatológicas”, ha señalado en un comunicado el secretario de Estado de Medio Ambiente, Hugo Morán, que ha recalcado la necesidad de “desacoplar cuanto antes el crecimiento económico de las emisiones de gases de efecto invernadero”.

Tras alcanzar su pico en 2007, las emisiones responsables del cambio climático en España descendieron con la llegada de la crisis económica. Pero el crecimiento del PIB (un 3,1% el año pasado), sumado a la falta de medidas estructurales de fomento de las renovables hacen a España enormemente dependiente de las fuentes contaminantes para la generación de electricidad. La subida en 2017 se explica sobre todo por un aumento del 18,8% de las emisiones procedentes de ese sector. El año pasado se usó un 20,6% más de carbón y un 27,5% de gas, mientras que la eólica apenas varió y la hidráulica de redujo a la mitad.

No obstante, el resto de los sectores de los que en mayor medida dependen las emisiones de gases de efecto invernadero también subieron. En el transporte, las emisiones aumentaron un 2,6%, las procedentes de la industria lo hicieron un 4,2% y las de la agricultura un 2,9%. Sí descendieron las que provienen de las residencias, instituciones y comercios (-2,8%).

La subida de 2017 pone a España aún más lejos de los compromisos de reducción de emisiones que nuestro país debe cumplir de cara a la Unión Europea y en el marco del Acuerdo de París de 2015. Teniendo en cuenta los datos del último año, España está ahora mismo emitiendo un 17,8% más de CO2 que en 1990, cuando lo que se pretende conseguir es reducirlas un 20% para 2030. Es decir, que hoy por hoy España afronta el reto de reducir más de un 45% sus emisiones en una fecha límite de 12 años.

La Ley de Cambio Climático que el Ministerio se ha comprometido a tener lista después del verano deberá trazar las medidas para lograr ese ambicioso objetivo.

L’observatori de l’AEMET a Tenerife detecta un increment històric de CO2 en tot el planeta

La concentració de diòxid de carboni en l’atmosfera de la Terra ha augmentat progressivament any a any i al maig de 2018 s’arribarà a un rècord històric que tornarà a ser superat en 2019

La barrera simbòlica de les 400 ppm es va superar per primera vegada durant tot l’any en 2015 a escala mundial, i ja és possible dir que no es va a baixar d’aquesta xifra en cap dels anys que han de venir.

https://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/observatorio-Izana-incremento-historico-CO2_0_762574375.html

Récord tras récord: el nivel de concentración media mundial de dióxido de carbono (CO2) en la atmósfera ha aumentado progresivamente año a año, registrando picos históricos sin precedentes desde que  el Centro de Investigación Atmosférica de Izaña (Tenerife) comenzó a publicar los datos; en 1984 ascendía a 340 partes por millón (ppm), y este mes de abril ya ha alcanzado las 413 ppm; los científicos esperan que en mayo se supere esa cifra, lo que supondrá un incremento histórico. “Una barbaridad”, dice el director del Centro de Investigación Atmosférica de Izaña (CIAI), Emilio Cuevas, quien afirma que el año que viene “se volverá a producir otro récord”.

La ppm es una unidad de medida que permite saber que de cada millón de moléculas que contiene una muestra de aire en la atmósfera, más de 400 unidades son del principal gas de efecto invernadero, uno de los máximos responsables del calentamiento global. “Cada año se incrementa en 2,5 ppm. Este es el problema, que es el origen del cambio climático, pues no solo no disminuye sino que va en aumento, y si no se remedia seguiremos teniendo récords”, explica Cuevas.

Gráfica sobre la concentración de dióxido de carbono en la atmósfera en 2017 y 2018, con la previsión de 2019.
Gráfica sobre la concentración de dióxido de carbono en la atmósfera en 2017 y 2018, con la previsión de 2019. TWITTER: @AEMET_IZANA

En el mundo estos datos se pueden conocer de forma precisa desde 1958 gracias a la estación que tiene Estados Unidos en el volcán hawaiano de Mauna Loa, que en los años sesenta del pasado siglo detectaba una concentración de 300 ppm en la atmósfera. La barrera simbólica de las 400 ppm se superó por primera vez durante todo el año en 2015 a escala mundial, y ya es posible decir que no se va a bajar de esa cifra en ninguno de los años que están por venir. “Y si se llega a producir no creo que esta generación pueda asistir a eso”, afirma Cuevas.

“El pico se produce en mayo, pero después va bajando hasta el otoño, aunque será mayor que el equivalente al del año anterior porque ese mínimo será 2,5 ppm más alto. Y a partir de octubre o noviembre volverá a subir otra vez hasta el próximo pico en mayo, cuando se volverá a producir otro récord”, dice Cuevas.

El dióxido de carbono se genera de forma natural, aunque también los seres humanos, con la quema de combustibles fósiles (petróleo o carbón), envían este gas a la atmósfera, pero no se puede establecer una relación entre concentración -la cantidad que queda en la atmósfera después de las complejas interacciones que tienen lugar entre la atmósfera, la biosfera, la criosfera y los océanos- y emisión porque “también hay elementos que absorben el dióxido de carbono, como los árboles o los océanos. Gracias a eso la cantidad de CO2 en la atmósfera no es proporcional a las emisiones, porque si no tendríamos niveles muchísimos más altos”, aclara Cuevas.

A pesar de ello, según la Organización Mundial de Meteorología (OMM) actualmente la concentración de CO2 representa el 145% de los niveles preindustriales (antes de 1750), y, aunque de forma inmediata (mes a mes o año a año) el aumento de dióxido de carbono no provoca un incremento de la temperatura de la Tierra, “a medio y largo plazo sí tienen una relación directa”, dice Cuevas, lo que provoca los efectos del cambio climático.

El histórico Centro de Investigación Atmosférica de Izaña

El CIAI está ubicado en la montaña homónima de Tenerife, muy cerca del pico Teide, entre los municipios de La Orotava, Fasnia y Güimar, a 2.400 metros sobre el nivel del mar. Es una institución con más de un siglo de historia que nació como observatorio en 1916 y cuenta con registros únicos de datos, de los más largos del mundo. Actualmente está integrado en la AEMET y se dedica al 100% a la investigación.

La OMM define al CIAI como “uno de los mejores lugares del planeta para conocer la evolución de los principales gases de efecto invernadero”, gracias a que cuenta con una ubicación única: cercana al trópico y a una altitud que permite la pureza del aire es un enclave privilegiado a nivel mundial para la vigilancia de la radiación solar y de la atmósfera. Además, forma parte de la red de Vigilancia Atmosférica Global de la OMM, compuesta por alrededor de 30 estaciones en todo el mundo. La red tiene como misión “estudiar los cambios que se están produciendo en la atmósfera, que son los que están produciendo cambios en el clima y en la calidad del aire en el ámbito mundial”, explica Cuevas.

La concentració de CO2 a l’atmosfera bat nou rècord al 2016

Segons l’Organització Mundial de la Meteorologia, la concentració de CO2 a 2016 va aconseguir 403,3 parts per milió, per sobre de les 400 de 2015. Una combinació de l’activitat humana i el fenomen climàtic el Niño han estat els que van portar el CO2 a un nivell mai vist en 800.000 anys. Aquest ràpid increment dels gasos podria produir canvis sense precedents en el clima i causar greus pertorbacions ecològiques i econòmiques.

https://www.ara.cat/internacional/concentracio-CO2-latmosfera-bat-record_0_1897010375.html

La concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera va assolir nivells rècord l’any 2016 -403,3 parts per milió (ppm)-, segons l’Organització Mundial de Meteorologia (OMM), que publica aquest dilluns el seu butlletí anual sobre l’impacte dels gasos d’efecte hivernacle.

Continua la lectura de La concentració de CO2 a l’atmosfera bat nou rècord al 2016

El gas que canvia el clima marca un rècord desconegut en 400.000 anys

En plena onada de calor, la primera de l’estiu, que tècnicament no arribarà fins d’aquí a vuit dies, notícies com aquesta prenen especial rellevància.

Els gasos d’hivernacle més comuns i importants són el diòxid de carboni, l’òxid nitrós i el metà.  El diòxid de carboni és el major impulsor de l’escalfament global.

L’estació científica de Hawaii va registrar al maig una mitjana de 409 ppm de diòxid de carboni en l’aire. La mitjana mensual de maig  confirma que la presència d’aquest gas d’efecte hivernacle segueix elevant-se de manera global, amb les oscil·lacions estacionals corresponents a cada part del planeta . Mentrestant hi ha gent que segueix negant el canvi climàtic…

http://www.lavanguardia.com/natural/20170607/423243482305/cambio-climatico-concentracion-co2-dioxido-carbono-mauna-loa.html?utm_source=facebook&utm_medium=social&utm_content=natural&utm_campaign=lv Continua la lectura de El gas que canvia el clima marca un rècord desconegut en 400.000 anys

L’observatori del Mauna Loa registra per primera vegada una concentració de CO2 superior a 410 ppm

Dimarts passat, 18 d’abril de 2017, l’Observatori Mauna Lloa, Hawaii, va registrar la seva primera lectura de diòxid de carboni en més de 410 parts per milió (va ser de 410,28 ppm).

Les concentracions de diòxid de carboni s’han disparat en els últims dos anys a causa de la crema de més combustibles fòssils i, en part, a altres factors naturals com El Niño, causant que més CO2 acabi a l’atmosfera. Però aquesta concentració està principalment impulsada per les quantitats rècord de diòxid de carboni que els éssers humans estem creant en cremar combustibles fòssils. L’augment del CO2 a l’atmosfera afavoreix l’efecte hivernacle, atrapant calor a l’atmosfera amb la consegüent pujada de temperatures i causant l’escalfament global.

El diòxid de carboni no ha assolit aquesta concentració en milions d’anys. Els científics van predir que anava a succeir aquest any i s’ha complert.

Molt trist, aquesta dada arriba en la mateixa setmana que celebrem el Dia Internacional de la Mare Terra, dedicat a l’alfabetització climàtica i mediambiental, i tot just quan es celebren diverses marxes per la ciència, impulsades per intentar frenar polítiques regressives en matèria de canvi climàtic… Continua la lectura de L’observatori del Mauna Loa registra per primera vegada una concentració de CO2 superior a 410 ppm

Els clorofluorocarbonis i la seva aportació al canvi climàtic

Els clorofluorocarbonis o clorofluorocarburs (també anomenats CFC) són compostos orgànics derivats dels hidrocarburs saturats obtinguts principalment mitjançant la substitució d’àtoms d’hidrogen per àtoms de fluor i/o clor.

Durant dècades, l’ús dels clorofluorocarbonis va ser molt eficaç i ideal per molts propòsits. No són tòxics, ni corrosius, ni inflamables i a poc reactius. A conseqüència d’aquestes propietats tan idònies, han estat els compostos químics per excel·lència en sistemes de refrigeració, d’aire condicionat, com a dissolvents i precursors en aerosols i extintors. Finalment, una de les grans propietats del clorofluorocarbonis és la seva excel·lència com a aïllant tèrmic.

La societat ha estat condicionada a veure el CFC com un gas només associat a la disminució de la capa d’ozó, i ignora que, en realitat, s’enfronta a un perill doble

L’efecte hivernacle és el procés pel qual l’atmosfera d’un planeta fa que s’escalfi, permetent l’entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l’emissió de calor des del planeta per l’absorció de la radiació per certs gasos de l’atmosfera. Com a resultat es reté la calor i no s’allibera en l’espai. L’augment de la temperatura és causada per l’acumulació en l’atmosfera de gasos tal com el diòxid de carboni, metà, òxid de nitrogen.

Tot i no representar una transformació química, cal esmentar que els CFC també tenen la propietat d’absorbir la radiació infraroja, o la calor de la superfície de la terra. Per tant, com el diòxid de carboni (CO2), els CFC també contribueixen a l’augment de l’efecte hivernacle i, en conseqüència, de l’escalfament global.

De fet, els CFC són els gasos més responsables de l’escalfament global, ja que una molècula de CFC és equivalent a 10.000 molècules de CO2 i per tant representen el 20% de l’efecte hivernacle. Encara que el seu ús ha disminuït des dels anys 70, la seva concentració està augmentant, ja que no existeix cap mecanisme natural que absorbeixi aquests compostos de l’atmosfera. Continua la lectura de Els clorofluorocarbonis i la seva aportació al canvi climàtic

El planeta afronta una ‘nova era’ climàtica

Els nivells de CO2 ja havien arribat anteriorment a la barrera de les 400 ppm en alguns llocs concrets durant diversos mesos de l’any, però mai abans a escala mundial durant un any sencer.

Segons s’indica en el butlletí sobre els gasos d’efecte hivernacle que publica anualment l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i  parla ja d’una ‘nova era’ de realitat climàtica.

El creixement accelerat que va experimentar el CO2 va ser impulsat per l’episodi de “el Niño”, que va començar el 2015 i els forts efectes es van prolongar fins ben entrat 2016. Això va provocar sequeres en les regions tropicals i va reduir la capacitat de la vegetació o els oceans  per absorbir CO2.

A part del diòxid de carboni, CO2 ,el metà CH4 , l’ òxid nitrós N2O i      l’hexafluorur de sofre, SF6, són altres gasos contaminants amb concentracions cada vegada més elevada….

…I seguim obstinats a acabar amb  el planeta

Continua la lectura de El planeta afronta una ‘nova era’ climàtica

Canadà anuncia que deixarà d’utilitzar carbó per generar electricitat el 2030

McKenna, ministra de medi ambient del Canadà, va afegir que la mesura permetrà la reducció de les emissions de gasos en més de 5 megatones, el que equival a l’eliminació de circulació de 1,3 milions d’automòbils.

Les plantes de carbó són responsables de més del 70% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle del sector de generació d’electricitat al Canadà.

Recordem que Noruega i Holanda, van anunciar també, en la mateixa línia que tindran cotxes lliures d’emissió de contaminants el 2025.En canvi, a Espanya, no hi ha voluntat de canviar una política energètica que segueix basada en l’ús massiu de combustibles fòssils. Continua la lectura de Canadà anuncia que deixarà d’utilitzar carbó per generar electricitat el 2030

Plantes mutants per neutralitzar l’excés de diòxid de carboni

La fotosíntesi és el procés que aprofita la llum solar per convertir el CO2 en sucres que les cèl·lules poden emprar com a energia juntament amb altres processos naturals. Un grup de científics alemanys i nord-americans ha aconseguit dissenyar l’estructura d’una nova enzim que fixa de manera més eficaç el diòxid de carboni en les plantes. És gairebé 20 vegades més ràpida que l’enzim fixadora de CO2 més estesa a la natura. Continua la lectura de Plantes mutants per neutralitzar l’excés de diòxid de carboni