Arxiu d'etiquetes: dieta

L’embolcall del menjar escombraria conté tòxics perjudicials en animals, i en humans?

Fa diversos anys vaig treballar en el control de qualitat d’una empresa destinada a la producció d’embalatge de diversos productes, entre ells, aliments.

Qualsevol substància present en un objecte en contacte amb l’aliment pot ser transferida a aquest, augmentant la seva quantitat quan hi ha gran compatibilitat entre l’aliment i la substància en qüestió i quan augmenta la temperatura d’exposició. L’embalatge per aliments i els materials destinats a l’embalatge, han de ser segurs i no transferir els seus components als aliments. La Regulació Europea (CE) 1935/2004 defineix requisits fonamentals sobre l’embalatge d’aliments i altres materials destinats al contacte alimentari. A més els embalatges d’aliments no deuen provocar un canvi de la composició i propietats de l’aliment, ja que no ha de causar cap canvi en l’aroma o el gust del producte envasat.

Un estudi nord-americà, publicat al febrer a la revista Environmental Science & Technology Letters afegeix un nou element per replantejar continuar consumint el menjar escombraria, l’embolcall conté elements tòxics que podrien posar en joc la nostra salut i les de les nostres mascotes: uns compostos químics anomenats perfluoroalquils i polifluoroalquils . Continua la lectura de L’embolcall del menjar escombraria conté tòxics perjudicials en animals, i en humans?

L’efectivitat o no de l’impost a les begudes ensucrades

Article penjat per VSF a la seva web que reflecteix molt bé els matisos necessaris que han d’anar acompanyats a qualsevol llei i que analitza molt clarament la lletra petita de la mesura adoptada pel govern.

Dos paràgrafs a destacar:

“…Perquè aquest impost sigui realment efectiu des d’un punt de vista de salut pública, ha de ser com a mínim del 20% sobre el cost inicial si es volen observar efectes reals en el consum..”

“…Aquest tipus d’impostos que penalitzen el consum de begudes ensucrades s’ha de complementar amb altres mesures fiscals que abarateixin l’alimentació sana. Per exemple, implementar un IVA del 0% per a fruites, verdures i altres aliments bàsics. Continua la lectura de L’efectivitat o no de l’impost a les begudes ensucrades

Què estem menjant?

Quan s’explica el procés d’alimentació en el currículum de l’ESO una de les bases fonamentals que es transmet als alumnes és la diferència entre alimentació i nutrició. Hi ha una relació entre les dues paraules, però no són sinònims, de cap manera, volen dir el mateix.

L’alimentació és l’acte voluntari o la disposició pel qual les persones ingereixen aliments per satisfer la gana i la fam.

La nutrició és el procés fisiològic i involuntari, que el nostre organisme realitza per capturar els nutrients que necessita, per poder mantenir-se en vida.

Alimentar-se és doncs una acció voluntària que es relaciona amb factors de tipus cultural, social, i nodrir és una acció involuntària que es relaciona amb les funcions corporals de la digestió, l’absorció i el transport de les proteïnes, carbohidrats i lípids; i dels macronutrients com les vitamines i minerals.

En conclusió podem dir que la nutrició és una conseqüència de l’alimentació, del qual pot ser bona o dolenta, depenent que s’alimenta cada persona. Tots dos significats són diferents.

Les autoritats sanitàries de nombrosos països i experts en nutrició de tot el món porten temps suggerint canvis en la dieta. Però el cost, la manca de temps i la major disponibilitat fan que cada vegada consumim més productes processats o amb grans quantitats de sucres, sals, i greixos saturats, amb massa calories. Moltes vegades sense ser-ne conscients.

Experts de tot el món reunits aquests dies a Roma en el simposi internacional sobre nutrició organitzat per la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’alimentació i l’agricultura) han debatut dijous passat sobre què poden fer els governs i els Parlaments per a facilitar o impulsar aquest canvi cap a dietes més sanes, sobretot entre els més petits.

La manca d’informació i la publicitat contribueixen a una alimentació poc saludable

Continua la lectura de Què estem menjant?

Classes de cuina als centres escolars?

Llegint el diari “El Diario” he trobat entre d’altres articles aquest (veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/comer/clases-cocina-colegios-escuelas-ninas-ninos_0_565893786.html), que hem sembla que té molta lògica. Perquè no tornar a introduir la cuina com assignatura (pot ser una optativa) dins dels centres? De fet, en el cas del nostre centre, es fa un taller de cuina – fet per un professor del centre que és un excel·lent cuiner – que utilitza els productes provinents del nostre hort en el dia de la jornada verda. És un taller de cuina “ecològica” pel fet de utilitzar preferentment productes produïts ecològicament i de km0. Però és tant sols això, un taller …unes hores (2-3)  i ja està.

Altres escoles incorporen la cuina ecològica portada per ells mateixos, amb productes dels seus horts, per tal d’abastir els menjars dels seus alumnes. Però els alumnes no cuinen de forma sistemàtica.

D’aquí que la idea expressada en aquest article, que es podria unir també amb aquestes iniciatives, va més enllà. És una proposta – entre d’altres – per tractar la igualtat de gènere i fomentar la responsabilitat del que posem a taula entre els nostres infants que és com dir en la societat del demà. Em sembla doncs una molt bona idea que caldria pensar com introduir-la en el ja atapeït programa escolar.

Continua la lectura de Classes de cuina als centres escolars?

Menjars que poden resultar molt perillosos

A molta gent li ve de gust experimentar i provar diferents tipus de menjars, especialment quan viatgen a llocs exòtics, però és bo tenir en compte que les aventures d’aquest tipus poden resultar summament perilloses, si un no s’informa i no es prenen les degudes precaucions.

http://www.ecoticias.com/alimentos/127817/Comidas-pueden-resultar-peligrosas Continua la lectura de Menjars que poden resultar molt perillosos

Els nens espanyols s’empatxen d’anuncis de menjar escombraria, segons científics espanyols

Els nens espanyols estan sobreexposats a anuncis de televisió de menjar poc saludable (hamburgueses, pizzes, refrescos, xocolata, pastisseria industrial, etc.), una situació que podria qualificar-se de preocupant i que fomenta la obesitat infantil. Aquesta és la televisió que veuen els nens espanyols entre 2 i 12 anys. Segons un estudi pioner realitzat per científics de la Universitat de Granada. Entre 16 i 25 anuncis per hora per a nens són de menjars.

http://www.publico.es/ciencias/ninos-espanoles-empachan-anuncios-comida.html Continua la lectura de Els nens espanyols s’empatxen d’anuncis de menjar escombraria, segons científics espanyols

Les sucreres van pagar per culpar al greix dels trastorns de cor

No podem fiar-nos mai d’estudis que no siguin objectius. Una investigació analitza el paper de la indústria del sucre en els estudis publicats sobre la salut cardiovascular.

Article publicat a la Vanguardia:

….Que serveixi com a advertència a polítics, investigadors, editors de revistes i periodistes de la necessitat de considerar el dany a la credibilitat quan es tracta d’estudis finançats per companyies d’aliments amb interessos creats en els resultats. Cal trobar millors maneres de finançar-los i de gestionar els potencials interessos en conflicte… Continua la lectura de Les sucreres van pagar per culpar al greix dels trastorns de cor

Els nens de famílies pobres pateixen el doble d’obesitat que els de les riques a Catalunya

El títol sembla un contrasentit. Els anys de crisi econòmica han modificat els hàbits alimentaris de les classes mitjana i baixa de Catalunya , que, per múltiples motius , s’han fixat com a criteri prioritari  que el menjar sigui barat, saciant i  molt fàcil, de preparar.

Espanya és el tercer país europeu -després de Grècia i Itàlia amb nivells més elevats d’obesitat en totes les edats , destacant la infantil. Necessitem més de 40 nutrients diferents i cap aliment per si sol pot proporcionar tots. El pes adequat depèn de molts factors com ara el sexe , l’alçada, l’edat i la genètica. No hi ha aliments ” bons ” o ” dolents”.
Una alimentació saludable consisteix a ingerir una varietat d’aliments que et brindin els nutrients que necessites per mantenir-te sa, sentir-te bé i tenir energia. Aquests nutrients inclouen les proteïnes , els carbohidrats , els greixos , l’aigua, les vitamines i els minerals

Patir obesitat en els primers anys de la vida incrementa de forma important el risc de patir alteracions coronàries, cardíaques , metabòliques , articulars i algunes formes de càncer en arribar a l’edat adulta , a més d’hipertensió, artrosi, gota i trastorns psíquics , afegeix la especialista .

Les dades d’aquesta realitat de Catalunya poden llegir-se en aquest article de “El Periódico”. Continua la lectura de Els nens de famílies pobres pateixen el doble d’obesitat que els de les riques a Catalunya

Sucre : el pitjor ingredient de la dieta moderna


En l’assignatura de projecte xarxa a 2n ESO  en la qual es potencia l’autonomia i el treball cooperatiu es va alertar dels efectes nocius que presenta un excés de sucre en la nostra dieta . Aquest article previ a l’article ofert perECOticies al respecte  està escrit per Laura Pérez de 2B.

Què és el sucre?
Sucre és el nom comú que és dóna als diferents tipus de sucres refinats. El nom de sucre també s’utilitza per a diferents monosacàrids i disacàrids, que normalment tenen un gust dolç.

D’on prové el sucre?
El sucre prové de fonts vegetals com per exemple el bambú. Les dues collites de sucre més importants són:
• La canya de sucre: La primera producció de sucre de canya va ser a l’Índia. La major part de la producció de canya de sucre prové de països amb climes càlids com per exemple Brasil, Xina… Des de el segle VI abans de Crist, el sucre de canya ha estat utilitzada per extreure’n i filtrar-ne el suc. Els productors després, tracten el líquid per treure les impureses. A continuació bullen el suc. Finalment, després d’haver colat el líquid dolç, el cristal·litzen formant cristalls de sucre.

• La remolatxa: El sucre de remolatxa prové de regions amb climes freds com per exemple el nord est i l’est d’Europa. Els productors de sucre, tallen la remolatxa rentada,i n’extreuen el suc amb aigua calenta. Després treuen les impureses i ho filtren. Finalment, per evaporació dels líquids, cristal·litzen la porció sòlida, i n’extreuen els cristalls de sucre.

• Tipus de sucre
El sucre es pot classificar pel seu origen ( canya de sucre o remolatxa) però també pel grau de refinació.
Hi ha diferents tipus de sucre:
• Sucre bru: S’obté del suc de canya de sucre i no es sotmet al procés de refinació. El sucre bru és un producte integral per això te menys sacarosa que altres sucres que no siguin integrals.
• Sucre ros: És menys fosc que el sucre bru, però amb un major percentatge de sacarosa.
• Sucre blanc: És un dels sucres amb més percentatge de sacarosa. Té un 99,5 de sacarosa.
• Sucre refiant: És el més pur, és a dir, té entre un 99,8 i un 99,9 percentatge de sacarosa. Al sucre refinat li apliquen reactius com carbonats o calç per extreure la major quantitat d’impureses, fins aconseguir la màxima puresa. En el procés de refinament es desfan alguns dels seus nutrients com minerals i vitamines.

Productes alternatius del sucre
A part de tots els sucres que coneixem també hi ha una gran quantitat de productes alternatius al sucre. Els més populars són els següents:
– L’ Estèvia: És un producte amb un gust fort i molt dolç. És recomanable per els diabètics, ja que regula de forma natural els nivells de sucre a la sang, i millora la tolerància a la glucosa.

– Xarop d’Atzavara: L’Atzavara és una planta d’origen mexicà. Es considera el doble de dolç que el sucre. Gràcies al seu baix nivell de glucosa, no produeix pujades de sucre a la sang.

– Xarop d’Auró: L’Auró té el seu origen al Canadà i al nord dels Estats Units. És ric en nutrients i dolç amb lleuger gust a vainilla.

– La mel: La mel és produïda per les abelles i formada per glucosa, fructosa i minerals. La mel és un aliment dolç casi com el sucre però com és un aliment natural format per fructuosa porta menys sacarosa que el sucre refinat.

– La fructosa: És una forma de sucre trobada en els vegetals, la fruita i la mel. El consum de la fructosa és indicat en pacients que pateixen diabetis.

– La sacarina: És un edulcorant artificial. És més dolç que el sucre i també està indicat pels diabètics.

• Beneficis i inconvenients del sucre
El sucre és una font important d’energia per l’organisme encara que es troba associada a calories buides que no contenen vitamines ni minerals.
Els principals beneficis del sucre són:
– Alimenta al sistema nerviós, el sucre és l’ encarregat d’ alimentar les neurones que només ho fan de glucosa.
– Efecte relaxant, prendre la quantitat adequada de sucre té un efecte relaxant, doncs això es produeix quan el sistema nerviós està ben alimentat.
– El consum moderat de sucre durant la infància és molt important perquè aquest ingredient té un paper fonamental en el desenvolupament dels teixits.
Un consum de sucre excessiu té els seus inconvenients:
– Empitjorament de la salut, doncs el consum en excés de sucre refinat fa que s’ acumuli greix poc saludable per l’organisme.
– Provoca fatiga i falta d’ energia perquè disminueix la capacitat d’ absorció dels nutrients.
– Afavoreix l’ obesitat, el sucre és una de les causes més importants de l’ obesitat tant en nens com en adults. Continua la lectura de Sucre : el pitjor ingredient de la dieta moderna

Impactes dels models alimentaris

En el darrer dossier elaborat per FUHEM ecosocial (veure http://www.fuhem.es/ecosocial/articulos.aspx?v=9996&n=0), es parla sobre la importància que té per al medi ambient, per les relacions socials i per la nostra salut el model que triem per a la producció dels nostres aliments. Ja hem dit altres cops que el que posem a la taula, el que mengem, té més importància de la que sembla. Que les nostres decisions alimentàries poden canviar el món.

En el dossier – un resum del qual ha sortit publicat al diari “Rebelión” (veure  https://www.rebelion.org/noticia.php?id=213214) – es parla sobre diferents models i el seu impacte en la nostra salut, de l’empremta ecològica de la dieta mediterrània, els processos que determinen els preus dels aliments i propostes alternatives als models tradicionals en ús. Interessant la part en que ens parla de com es determinen els preus dels aliments i qui ho fa.

Sens dubte un document útil per a tots aquells que treballem en el món de l’agroecologia i la docència.

Continua la lectura de Impactes dels models alimentaris