Arxiu d'etiquetes: contaminació

Monsanto va seguir venent químics prohibits encara que sabia que eren perjudicials per a la salut

En aquests dies en què el mal ús de pesticides està a l’ordre del dia. Només cal veure el cas de la contaminació dels ous. El www.diario.es  fa referència als documents que certifiquen els casos de contaminació de l’empresa Monsanto.

L’empresa refuta l’anàlisi legal d’uns documents que suggereixen que va fer cas omís al risc que representaven per a la salut i el medi ambient, tot i que els efectes letals dels contaminants estaven comprovats.

http://www.eldiario.es/theguardian/Monsanto-vendiendo-quimicos-prohibidos-perjudiciales_0_674383104.html

Monsanto continuó produciendo y vendiendo productos químicos tóxicos conocidos como PCB durante ocho años, después de tener conocimiento de que representaban un peligro para la salud pública y el medio ambiente, según el análisis legal de unos documentos subidos a Internet como parte de un enorme archivo.

El nuevo archivo contiene más de 20.000 memorandos internos, notas de reuniones, cartas y otros documentos, muchos de ellos nunca antes publicados.

La mayoría de los documentos fueron obtenidos a través de un descubrimiento legal, accediendo a los archivos digitalizados por el Proyecto Papeles Venenosos, lanzado por el Proyecto de Recursos de Biociencia y el Centro para los Medios de Comunicación y la Democracia. Chiron Return añadió algunos documentos al archivo. Continua la lectura de Monsanto va seguir venent químics prohibits encara que sabia que eren perjudicials per a la salut

La trista història de la primera protesta ambiental a Espanya

L’historiador Ximo Guillem de la Universitat de València va publicar a la revista Medical History de la Universitat de Cambridge, un article basat en la seva investigació sobre la primera Protesta Ambiental de la qual es té constància a Espanya, quan en 1888, els miners van exigir la fi de la torrefacció de pirita a l’aire lliure, a les mines de coure de Riu Negre.

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/139705/La-triste-historia-de-la-primera-protesta-ambiental-en-Espana

Los hechos

En la mañana del 4 de febrero de 1888, miles de campesinos y mineros, junto con sus familias, salieron a las calles de Riotinto, en la provincia de Huelva, para exigir mejores salarios y condiciones, incluyendo un llamado a poner fin, a la práctica de asar la pirita al aire libre, que producía mortales humos de azufre. Quince años antes, el gobierno de España había vendido la tierra alrededor de Riotinto a un consorcio de bancos británicos y alemanes. Los mineros, incluidos niños de 10 años, extraían unas 900 toneladas diarias de pirita de fuentes subterráneas y luego la quemaban en grandes fuegos, para extraer cobre. Dicho proceso generaba nubes de gases sulfurosos, que envenenaban a los residentes y al ganado y destruían los cultivos.

 La que probablemente fue la primera protesta ambientalista registrada en la historia se sofocó enviando tropas a Riotinto. Según testimonios recabados por Guillem, la caballería del Regimiento Pavía abrió fuego contra los manifestantes, para luego “pasarlos por la bayoneta”. En el enfrentamiento murieron decenas de hombres, mujeres y niños y muchos de los aspectos fundamentales de la protesta fueron deliberadamente ignorados, tergiversados o encubiertos, por los periódicos de la época. Pero días más tarde, un decreto real prohibió la quema al aire libre de pirita.

El estudio “En 1890, la Real Academia de Medicina llegó a la conclusión de que no había evidencia de un impacto negativo del humo [del proceso de tostado] en la salud”, dice Guillem, por lo que, en diciembre de ese año, el gobierno revocó el real decreto, permitiendo a los propietarios de Riotinto, la Compañía Rio Tinto, asar la pirita al aire libre. Guillem cree que la familia Rothschild, que compró Rio Tinto en 1888, pero que ya estaban establecidos en Almadén desde 1835 produciendo mercurio, desempeñó un papel clave persuadiendo a las autoridades españolas, para que permitiera que la compañía continuara poniendo en peligro las vidas de los mineros y de los vecinos de la zona.   Continua la lectura de La trista història de la primera protesta ambiental a Espanya

Quines possibilitats hi ha que els ous contaminats hagin arribat a Espanya?

El fipronil és un insecticida autoritzat, entre altres coses, per actuar contra àcars, puces, paparres i altres insectes en mascotes. Està expressament prohibit el seu ús en animals destinats a la cadena alimentària, com les gallines i els pollastres ja que està classificat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com “moderadament tòxic” per als humans.

Aquest dissabte hem sabut que les partides d’ous contaminats amb fipronil, després d’haver arribat a 16 països europeus i Hong Kong, també han estat detectades a Espanya, concretament en una explotació de Biscaia.

No és una crisi alimentària, és una estafa. El fipronil, un insecticida bastant habitual, no es pot usar en productes alimentaris. A més, els científics posen en dubte la seva eficàcia però és més barat que altres productes. Sempre és un tema econòmic en el fons.

La presència de fipronil, encara que segurament serien només traces,  no es pot descartar en elaborats industrials.

http://www.eldiario.es/consumoclaro/comer/huevos-contaminados-fipronil-espana_0_674732899.html

Hace pocos días la agencia AECOSAN (Agencia española de Consumo, Seguridad alimentaria y Nutrición), dependiente del ministerio de Sanidad, comunicó en una escueta nota que por el momento no se tiene noticia de que hayan llegado huevos holandeses o belgas contaminados con fipronil. De momento ya son 16 países Europeos (Holanda, Bélgica, Alemania, Reino Unido, Francia, Luxemburgo, Rumanía, Dinamarca, Italia, Polonia, Irlanda, Eslovaquia, Eslovenia, Suecia, Austria y Suiza) y Hong Kong los que han detectado la presencia de fipronil en huevos comercializados.

No se descarta que la lista siga creciendo y de momento ya ha y dos personas detenidas en Holanda por vender este insecticida a granjas mezclado con otros compuestos, lo que constituye un fraude. Sin embargo, hay una cierta confianza en que el problema no alcance a España. El motivo es que nuestro país es uno de los principales productores y exportadores de este producto, junto con Polonia y Holanda, foco de la contaminación, por lo que es improbable que recibiera huevos del extranjero, ni siquiera a través de grande superficies de procedencia extranjera como Lidl, Aldi o Carrefour, por ejemplo.  Continua la lectura de Quines possibilitats hi ha que els ous contaminats hagin arribat a Espanya?

L’impactant vídeo que mostra la porqueria que porta el riu Tajo

Una claveguera diuen …La situació del Tajo al seu pas per Toledo i Talavera de la Reina és insostenible. Cabal escàs, aigües estancades i pujada de les temperatures s’han unit per mostrar la pitjor cara d’un riu pràcticament mort.

Continua la lectura de L’impactant vídeo que mostra la porqueria que porta el riu Tajo

De la tragèdia a l’oportunitat: Àfrica intenta superar el desafiament del plom

El plom és una substància tòxica que es va acumulant afectant diversos sistemes de l’organisme, amb efectes especialment nocius en els nens de curta edat.El plom es distribueix per l’organisme fins a arribar al cervell, el fetge, els ronyons i els ossos i es diposita en dents i ossos, on es va acumulant amb el pas del temps.
El plom present en els ossos és alliberat cap a la sang durant l’embaràs i es converteix en una font d’exposició per al fetus.
No existeix un nivell d’exposició al plom que pugui considerar-se segur. La intoxicació per plom es pot prevenir totalment .  El seu ús generalitzat ha donat lloc a molts llocs del món a una important contaminació del medi ambient, un nivell considerable d’exposició humana i greus problemes de salut pública.

Les bateries de plom i àcid (o de plom-àcid) són àmpliament utilitzades a l’Àfrica per alimentar des d’automòbils fins a equips de telecomunicacions o sistemes elèctrics per servei. Però quan aquests útils artefactes arriben al final de la seva vida, els esforços per reciclar els seus nuclis de plom causen una contaminació generalitzada. Continua la lectura de De la tragèdia a l’oportunitat: Àfrica intenta superar el desafiament del plom

Banderes Negres per les pitjors platges d’Espanya

Ecologistes en Acció va publicar recentment el llistat de les platges d’Espanya que es troben en pitjor estat i en la que Andalusia és la que surt més malparada i adverteix que aquests paràmetres també s’haurien de prendre en compte a l’hora d’escollir on anar de vacances.

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/139583/Banderas-Negras-para-las-peores-playas-de-Espana

Pozuelo,

Andalucía Situada en la provincia de Granada, la playa de Pozuelo se caracteriza desde hace varios años, por la abundante acumulación de basura y porque, a falta de una depuradora que trate las aguas servidas vecinales, sus aguas tiene altos contenidos de bacterias fecales.

Bahía de Portman, Murcia Continua la lectura de Banderes Negres per les pitjors platges d’Espanya

Creuers, luxe i contaminació a Barcelona

Per què cal  beneficiar unes navilieres que amplien beneficis cada any, quan està demostrat que aquest tipus de turisme té uns costos mediambientals enormes ?

http://www.publico.es/public/contaminacio-creuers-creix-contaminacio-per-l-arribada-creuers-barcelona.html Continua la lectura de Creuers, luxe i contaminació a Barcelona

Els fertilitzants, un gran avantatge per a l’agricultura, plantegen una amenaça creixent als camins d’aigua dels EUA

Segons publica el New York Times, un estudi publicat dijous a la revista Science conclou que l’ eutrofització , l’enriquiment excessiu de nutrients, és probable que augmenti en els Estats Units continentals com a conseqüència dels canvis en els patrons de precipitació que comporta el canvi climàtic. Els fertilitzants artificials, sovint aplicats en quantitats més enllà del que els cultius necessiten créixer, s’escolen per les terres de cultiu en rierols, llacs i oceans.

Les pluges més pesades provocades per les temperatures més càlides causen més escorrentia agrícola, filtrant més nutrients en rius, llacs i oceans.

Els autors van trobar que els augments de pluja en els Estats Units podrien augmentar l’escolament de nitrogen fins al 20% fins a finals de segle.

Quan pensem en el canvi climàtic, estem acostumats a pensar en la quantitat d’aigua: sequera, inundacions, precipitacions extremes i coses en aquestes línies”, va dir Anna Michalak , professora d’ecologia global a la Carnegie Institution for Science de Stanford, Calif. , I un dels autors de l’estudi. “El canvi climàtic està tan estretament relacionat amb els problemes relacionats amb la qualitat de l’aigua, i no n’hi ha prou perquè l’aigua només hi sigui, ha de ser sostenible”.

Una nova investigació suggereix que el canvi climàtic augmentarà substancialment aquesta forma de contaminació, donant lloc a més algues més dèbils i zones mortes a les aigües costaneres americanes.

Fertilizers, a Boon to Agriculture, Pose Growing Threat to U.S. Waterways Continua la lectura de Els fertilitzants, un gran avantatge per a l’agricultura, plantegen una amenaça creixent als camins d’aigua dels EUA

Meduses, plàncton i ciment: el Mar Menor està a l’UVI

Els abocaments de les explotacions agrícoles, la massificació urbanística i l’augment de temperatura han alimentat el fitoplàncton, que  deixa la llacuna amb aspecte de puré de menjador d’escola grumollós i fosc…

Destaquem algunes declaracions:

“…-Meter el pie es como pisar una ciénaga-, describe uno.
-Cuando llegamos, a finales de los 90, veías las ostras desde arriba-, rememora su mujer.
-Ésta era una de las mejores playas de España-, anota un tercero.
Y ya ni nos bañamos…” Continua la lectura de Meduses, plàncton i ciment: el Mar Menor està a l’UVI

Carrers pavimentats amb plàstic reciclat: L’exemple de Vancouver

Excel·lent exemple de compromís. Les ampolles d’aigua, els envasos de iogurt i les bosses plàstiques no acabaran en abocadors, sinó que seran foses i granulades per ser barrejades amb el tradicional asfalt gris.

Vancouver (Canadà) inaugura el llistat per ser la ciutat més ecològica del Pla d’Acció 2020. Com a part dels seus objectius de ser la ciutat més verda del món, el consell local treballa amb els residents a la promulgació de canvis radicals en la gestió de els residus, els ecosistemes i el carboni.

http://www.lavozdelamadretierra.com/calles-pavimentadas-con-plastico-reciclado-el-ejemplo-de-vancouver/

Vancouver tiene un objetivo claro: convertirse en la ciudad más verde del mundo en 2020. Como la meta no es fácil y conlleva incentivar a una población que supera los 600.000 habitantes, según el censo realizado en 2011, el Consejo de la ciudad elaboró un Plan de Acción para lograrlo. A través de objetivos clasificados en áreas, como “Acceso a la Naturaleza”, “Cero Residuos” y “Transporte Verde”, se intentará cambiar el entorno inmediato de las personas para que vean los beneficios medioambientales que se pueden lograr con simples medidas.

La última decisión que tomó el Consejo impresionó a todos. Con la ayuda de la empresa GreenMantra, se pavimentarán las calles de la ciudad con plástico reciclado. Así, las botellas de agua, los envases de yoghurt y las bolsas plásticas no terminarán en basureros, sino que serán derretidas y granuladas para ser mezcladas con el tradicional asfalto gris.

Si en el proceso común de fabricación de pavimento se necesitan altas temperaturas (160 ºC) para fundir los materiales, en el caso del plástico reciclado esto no será necesario porque es convertido en una cera que se adhiere fácilmente al asfalto en un ambiente más frío, lo que reducirá en un 20% el consumo de combustible durante la elaboración de la mezcla. Además, esto permitirá que los trabajos no sean suspendidos durante el invierno.

Continua la lectura de Carrers pavimentats amb plàstic reciclat: L’exemple de Vancouver