Arxiu d'etiquetes: contaminació

Trump i el clorpirifós

El clorpirifós és un potent pesticida organofosforat que provoca la inhibició de l’acetilcolinesterasa. Aquesta inhibició provoca el col·lapse del sistema nerviós de l’insecte. Però aquest pesticida, comercialitzat per Dow Chemical sota els noms de Dursband i Lors ban, té efectes neurològics en les persones. A més és molt tòxic pels peixos i les abelles.

Per aquests motius s’havia començat a tramitar la seva prohibició durant el govern d’Obama. Ara, com podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/Trump-prohibicion-pesticida-agricultores-California_0_644636578.html), el govern de Trump ha decidit aturar aquesta prohibició. Aquesta aturada està d’acord amb la seva línia de preocupació pel medi ambient….. o sigui, cap ni una. Tant sols li preocupa la salvaguarda dels interessos econòmics de les grans multinacionals i dels rics. La salut o el medi ambient, no importen. Continua la lectura de Trump i el clorpirifós

La Unesco reprèn a Espanya per no protegir Doñana

El Parc Nacional de Doñana va ser declarada el 5 de novembre de 1994, per la Unesco, Patrimoni de la Humanitat, convertint-se així en l’únic espai protegit d’Andalusia que posseeix aquesta catalogació i una de les reserves naturals d’Espanya amb més acreditacions internacionals, ja que també va ser declarada per la Unesco Reserva de la Biosfera el 1981, també forma part des d’un any després del Conveni Ramsar, en què s’engloben els aiguamolls de major importància del món.

La Unesco ha criticat la “falta d’acció contundent” del Govern espanyol i la Junta d’Andalusia per protegir el Parc Nacional de Doñana. Avui, la Unesco destaca la falta de protecció del aqüífer, segueix atenta als projectes d’emmagatzematge de gas , dels quals demana revisar els estudis d’impacte ambiental, a la reobertura de la mina d’Aznalcóllar-Els Frares, el recreixement de l’embassament de l’Agre o els projectes de modernització de l’arrossar…Quina pena!

http://www.lavanguardia.com/natural/20170520/422756765668/unesco-reprende-espana-proteger-donana-wwf.html?utm_source=Twitter&utm_medium=Social

La Unesco ha criticado la “falta de acción contundente” del Gobiernoespañol y la Junta de Andalucía para proteger el Parque Nacional de Doñana y detener “las amenazas que están poniendo en peligro” el futuro de este humedal Patrimonio de la Humanidad, según ha indicado la organización WWF. Continua la lectura de La Unesco reprèn a Espanya per no protegir Doñana

El vuitè continent és de plàstic (vídeo)

En el marc del projecte d’afavorir l’ús d’un embalatge sostenible que es realitza a 2n ESO expliquem com el  plàstic s’acumula en el vòrtex del Pacífic Nord. Les seves conseqüències es poden veure en el següent vídeo.

En 1997 Charles Moore, un marino que vivía en California, volvía a casa desde Hawái después de una regata cuando decidió seguir una nueva ruta que lo llevaría a través de la esquina nororiental de una zona de 16 millones de Km2 conocida como el giro subtropical del Pacífico Norte. Continua la lectura de El vuitè continent és de plàstic (vídeo)

Hi ha altres coses millor que reciclar

Que cada vegada es recicla més i millor és una dada interessant que podem llegir en un excel·lent article publicat a “BlogSOStenible” (veure https://blogsostenible.wordpress.com/2017/05/19/fiebre-reciclaje-cosas-mejor-reciclar-sddr/).

Però millor que reciclar és Reduir, Reparar i Reutilitzar. Si a més també comprem productes de qualitat, que durin més, doncs millor que millor.

Per tant, reciclar està bé, però hauria de ser el darrer recurs davant de la reducció, la reparació i la reutilització. I en el meu cas aposto per la reducció. Un consum menor, del que realment es necessari, penso que és la millor aposta per evitar un increment en el consum de recursos i l’associat deteriorament del medi ambient. Continua la lectura de Hi ha altres coses millor que reciclar

Què és l’Atles de Justícia Ambiental o EJA?

Darrerament hem sentit a parlar de l’Atles de justícia ambiental o EJAtlas. Aquest Atles documenta i cataloga els diferents conflictes socials que es relacionen directament amb els temes ambientals.

A tot el món, les comunitats estan lluitant per defensar les seves terres, aire, aigua, boscos i els seus mitjans de vida contra projectes nocius i activitats extractives amb forts impactes ambientals i socials.

Els mapes comprenen deu categories principals: energia nuclear, minerals extractius, gestió de residus, conflictes de biomassa i terra, combustibles fòssils i Justícia Climàtica / Energia, administració de l’Aigua, infraestructures i entorns construïts, Turisme, Conflictes de conservació de la biodiversitat i problemàtiques industrials i de Serveis Públics.

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/136129/iquest-Que-es-el-Atlas-de-Justicia-Ambiental-o-EJA Continua la lectura de Què és l’Atles de Justícia Ambiental o EJA?

Rànquing dels països més contaminats del món

Per arribar a confeccionar aquesta de països amb aquesta trista situació, l’OMS ha tingut en compte les dades oficials, referits a les ciutats capitals i els principals centres urbans de cada país. Les partícules en suspensió de menys de 2,5 micres (PM 2,5)són un dels  millors indicador de la contaminació urbana. Això és degut al fet que, d’una banda, el seu origen és antropogènic en una alta proporció, ja que les PM 2,5 en bona mesura provenen de les emissions dels vehicles dièsel a la ciutat. D’altra banda, els efectes que tenen sobre la nostra salut són molt greus, per la seva gran capacitat de penetració en les vies respiratòries. Pakistan, Qatar, l’Afganistan, Bangla Desh i Egipte ocupen els primers llocs. A Europa els pitjors són Turquia, Bulgària i Sèrbia.

http://www.ecoticias.com/co2/135957/Rankin-de-los-paises-mas-contaminados-del-mundo

Rankin de OMS. El hecho de tomar como base la medición de las capitales, explica por qué Pakistán, Egipto y Mongolia están entre los países más contaminados, puesto que sus ciudades capitales tienen altas concentraciones de partículas suspendidas, mientras que la calidad del aire, por ejemplo, en la cordillera del Karakorum es prácticamente perfecta, lo que en este Rankin la OMS no lo toma en cuenta. Del mismo modo, Rusia está entre los países de peor desempeño en cuanto a polución, basándose en la calidad del aire en Moscú, aunque hay ciudades con peores índices de contaminación que la capital y otros sitios cuyo aire es prístino. Continua la lectura de Rànquing dels països més contaminats del món

Seseña un any desprès

Ara fa un any de l’incendi del cementiri il·legal de pneumàtics a Seseña. Avui en dia el lloc està totalment net i la comissió d’investigació demanada per “Podemos” no s’ha constituït encara. De moment no hi ha cap responsable.

Podem llegir tota la cronologia dels fets i les dades en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/clm/Preguntas-respuestas-vertedero-neumaticos-Sesena_0_642885855.html). Continua la lectura de Seseña un any desprès

Hanford i Villar de Cañas

Any 1943…..La segona guerra mundial ha entrat en una fase en que els dos bàndols estan intentant construir l’arma definitiva. En aquest mateix any els USA construeixen la central de Hanford per tal de poder obtenir el plutoni que el hi permeti desenvolupar les seves primeres armes nuclears. De fet, el plutoni de la bomba atòmica que es va llençar a Nagasaki – bomba a la qual van anomenar Fat Man – va sortir d’aquesta central que formava part del projecte Manhatan. Actualment és un lloc on s’emmagatzemen quantitat de residus radioactius en no gaires bones condicions (veure https://www.youtube.com/watch?v=eC5z571Pp7E, un excel·lent documental de la noche temàtica de TVE2). Concretament a Hanford site, a l’any 2007 hi havia 2/3 de tots els residus dels estat Units de alta activitat. Cal recordar que part dels terrenys es troben prop del riu Columbia, altament contaminant per productes radioactius que escapen del magatzem…..

Doncs bé, ara fa dos dies va haver-hi un accident greu – produït pel col·lapse d’un túnel per portar materials radioactius – que va obligar a evacuar a tots els operaris de la planta (veure http://www.deia.com/2017/05/10/mundo/emergencia-en-la-central-que-fabrico-la-bomba-de-nagasaki)

Ara, el portaveu del govern de Castella-La Mancha ha comparat – per les característiques comuns d’ambdós projectes – el proposat ATC de Villar de Cañas amb Hanford. Tots els informes tècnics desaconsellen la ubicació del ATC a Villar de Cañas, sobretot per les característiques hidrològiques del indret. Però ja sabem que existeix un interès polític en que sigui construït en aquest lloc per damunt de les consideracions de seguretat.

Al final, tindrem un altre Handford a Castella-La Mancha? Al final deixarem als nostres fills, nets i besnets, una zona contaminada durant milers d’anys? Al final guanyaran els interessos econòmics d’uns pocs als interessos de la majoria de la societat? Continua la lectura de Hanford i Villar de Cañas

La cloïssa asiàtica, una nova espècie invasora a l’embassament de l’ebre

A l’embassament de l’Ebre, prop de Reinosa (Cantàbria), s’ha descobert la presència de la cloïssa asiàtica (Corbicula fluminea). Aquesta és una espècie originària d’Asia que s’ha anat escampant per diversos rius europeus com el Danubi, el Rhin, l’Elba, el Miño, el Barrow, el Nore i també l’Ebre.

La presència a l’embassament de l’Ebre la podem llegir en un article aparegut al ” Diario de Cantabria”  (veure http://www.eldiariocantabria.es/articulo/cantabria/asi-almeja-asiatica-nueva-especie-invasora-embalse-ebro/20170509134923029595.html).

De fet al riu Ebre ja havia estat detectada la seva presència per primer cop a l’embassament de Mequinensa (en l’any 2002). A partir d’aquest punt s’ha anat expandint per tota la conca. I no tant sols es troba al riu Ebre sinó que a la Península es troba en gairebé tots els grans rius.

La cloïssa asiàtica pot arribar a viure uns 7 anys, assolir una mida superior als 3 cm, modifica l’ecosistema (per competència amb les espècies autòctones), no tolera la contaminació i pot modificar la composició química de l’aigua. No se sap com ha pogut arribar i no es coneix cap tractament per eliminar-la. De manera semblant al musclo zebra, que és un altre espècie invasora del riu Ebre, aquesta cloïssa pot provocar danys econòmics importants en les estructures hidràuliques (per obstrucció de canonades i altres circuits). Una característica especial d’aquesta cloïssa és que les seves larves no necessiten cap peix que faci d’hoste per la seva supervivència; poden viure i prosperar directament al riu. Continua la lectura de La cloïssa asiàtica, una nova espècie invasora a l’embassament de l’ebre

Doñana i els cultius il·legals

Ja hem parlat en altres ocasions de la situació més que preocupant de Doñana, un paradís en perill d’extinció. Ahir en un programa de Jordi Évole a la Sexta tothom va poder veure com es troba (http://www.lasexta.com/programas/salvados/avances/esta-en-peligro-donana-el-proximo-domingo-en-salvados_20170430590646350cf2ea95b03980e4.html)

Doñana, la joia natural del sud d’Europa es veu amenaçat per les extraccions massives d’aigua per regadiu (per el conreu de maduixot i d’arròs entre d’altres), pels projectes d’emmagatzemament de gas, per les urbanitzacions…..etc.

De fet la situació es tan greu i la passivitat del govern del PP i de la junta d’Andalusia tan gran que fins i tot la Unió Europea vol prendre part en tota aquesta història per aturar totes les agressions. Fins i tot la Unesco s’està plantejant incloure a Doñana dins de la seva llista negra de llocs d’interès per a la humanitat en perill d’extinció.

Ara en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/andalucia/enclave_rural/medio_ambiente/arandano-cultivos-presuntamente-ilegales-Donana_0_641485943.html) podem llegir com els cultius il·legals estan amenaçant seriosament els aqüífers de la zona. Aqüífers que en no gaire temps, de seguir la situació com fins ara, deixaran de subministrar aigua. Aigua que ja es de per si escadussera en el sud de la Península i que cada vegada – degut al canvi climàtic – ho serà més.

Com sempre darrera de tota aquesta problemàtica es troba la ma de l’home i la seva ambició per tenir més i més. No importa el medi ambient, important els guanys a curt termini. Sempre el plantejament de guanys a curt termini, mentre la natura opera a llarg termini. Pa d’avui per la fam de demà. Quan Doñana mori …. a qui culparan tots aquells que van decidir agafar aigua pel seu negoci? A qui carregaran “la culpa” de la mort de Doñana?

Entre todos lo mataron y el solito se murió….. Culpables les administracions per passar  i culpables tots els que exploten “la gallina dels ous d’or” sense cap mena de mirament pensant en els guanys i el curt termini. Continua la lectura de Doñana i els cultius il·legals