Arxiu d'etiquetes: clima

I el pitjor no és la calor…..sinó la sequera que ve.

Aquests dos darrers dies he posat dos posts sobre l’increment d’ozó degut a la acció de la intensa radiació solar sobre els gasos emesos pels vehicles de transport. I amb ser un problema important, n’hi ha un altre que ho és molt més: La sequera. Especialment a Espanya. Sequera en aquest cas que anirà a més amb el canvi climàtic i que ja s’està manifestant de manera molt visible a les terres de la península Ibèrica.

Com podem llegir en un interessant article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/zonacritica/peor-calor-sequia_6_655194498.html), els números són prou clars: la mitja dels pantans a Espanya és de un 55 % de la seva capacitat. L’any passat en aquestes mateixes dates estaven a un 72 % de la seva capacitat. I el problema és que no s’albira un estiu amb grans precipitacions sinó més aviat les normals que són escadusseres. Amb aquestes dades, cal preocupar-se? Doncs si ja que és l’època de l’any on l’agricultura (que consumeix 2/3 de l’aigua total del país) requereix més aigua i on el TURISME ve en massa. I recordem que el consum d’aigua d’un turista no és el mateix que el d’un habitant del país, i que venen uns 60 milions de turistes (és a dir, dupliquem la població existent al país). I a banda de preocupar-nos podem fer alguna cosa? Doncs si, recordar que cal gastar l’aigua necessària i no malbaratar-la. Una família de 4 persones, i o dic per pròpia experiència, pot passar amb 100-125 l / habitant dia (comptant amb rentat de roba i dutxes). Lluny doncs dels 700 l / habitant dia dels USA o dels 300 l/ Hab dia d’alguns països europeus….

A Catalunya, però, l’estat dels embassaments en l’actualitat  no és tant crític (veure  https://aca-web.gencat.cat/aca/documents/informesdwh/dades_embassaments_ca.pdf). Tot i això també cal aplicar la mateixa política, gastar el necessari i imprescindible (com en tot). Continua la lectura de I el pitjor no és la calor…..sinó la sequera que ve.

Com el fenomen de ‘El Niño’ transforma el clima del món

Des d’una devastadora sequera a l’Àfrica meridional fins a un nombre rècord de tornados i huracans al sud-est d’Estats Units, un excepcionalment forta manifestació de “El Niño” està alterant el clima del món sencer.

En el que va de l’any 2016, els problemes ocasionats per El Niño han costat milers de milions d’euros en danys i han fet que més de 100 milions de persones pateixin diversos graus de mancances, tant d’aigua potable com de menjar i fins d’un sostre on aixoplugar-se. L’explicació detallada i els impactes mundials que ocasiona s’expliquen en aquest article

http://www.ecoticias.com/naturaleza/114215/fenomeno-El-Nino-transforma-clima-mundo-

Recurrente pero no muy previsible Mientras que el evento ha comenzado un lento descenso, los impactos de amplio alcance seguirán dejándose sentir a lo largo de los próximos meses; una buena noticia para los de California, que necesitan lluvias alimentadas por El Niño, pero una mala para muchas áreas sufren graves sequías, escasez de alimentos y de agua e incendios forestales.


Cada año debemos lidiar con este fenómeno que nunca se presenta de igual forma, por lo que si durante algunos años provoca sequías en un punto determinado de su influencia, en otros períodos el mismo sitio puede sufrir lluvias torrenciales e inundaciones. El Niño es más conocido por ocasionar el desplazamiento de una gran cantidad de aguas cálidas del océano desde el oeste hacia el Pacífico tropical central y oriental. Ese cambio hace que el calor residual se transfiera a la atmósfera alterando sus patrones de circulación. Esas perturbaciones locales causan un efecto dominó a través de la atmósfera global que puede tener efectos a muchos kilómetros de distancia.

¿Qué son los patrones de circulación? Hay dos patrones de circulación principales que se ven afectados. En todo el trópico existe un patrón de levantamiento y hundimiento del aire llamado circulación de Walker. El aire ascendente implica tiempo inestable y lluvioso, mientras que el aire descendiente crea un clima estable y seco.  Normalmente, en el Pacífico tropical un área importante de aire ascendente se encuentra sobre las aguas más cálidas. Con el desplazamiento hacia el este de El Niño dicho aire se mueve hacia el mismo lado, modificando el curso de algunas de las ramas de la circulación de Walker alrededor de los trópicos, ocasionando la presencia de fenómenos de extrema humedad en áreas normalmente secas y viceversa.

Los cambios en la circulación de Walker, a su vez provocan desplazamientos de otro patrón llamado a la circulación de Hadley que se extiende de norte a sur y de oeste a este en relación a la de Walker. Esto puede afectar a las demás corrientes creando un espacio de aire en rápido movimiento que mueve las tormentas y causa que El Niño acabe por afectar a las regiones más alejadas de los trópicos.

Impactos mundiales Continua la lectura de Com el fenomen de ‘El Niño’ transforma el clima del món

NEO, EA i l’absorció del CO2 en els ecosistemes europeus

Dos fenómens atmosfèrics, l’oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NEO) i el patró de l’Atlàntic Est (EA), semblen estar darrera de la quantitat de de CO2  que absorbeixen els ecosistemes europeus. De fet l’absorció depèn de la combinació dels gradients de pressió atmosfèrica de la NAO i el EA, ja que aquests controlen les precipitacions, els vents i la distribució d’aire humit i càlid cap a Europa. Quan el NEO (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Oscilación_del_Atlántico_Norte) i el EA (veure https://climate.ncsu.edu/climate/patterns/NAO.html) es troben en fases oposades, hi ha sequeres i temperatures més extremes en una bona part d’Europa i per tant hi ha menys absorció de CO2. El cas contrari comporta també una millora en l’absorció del CO2. Continua la lectura de NEO, EA i l’absorció del CO2 en els ecosistemes europeus

Què és l’hivern nuclear?

L’hivern nuclear és una hipòtesi científica sobre l’impacte climàtic d’un intercanvi limitat de míssils entre potències enemigues. Postula que el fum i les cendres injectades a l’atmosfera per les explosions i les tempestes de foc bloquejaran el pas de la llum solar, i les temperatures de la superfície terrestre a l’estiu baixaran una mitjana de 25 graus centígrads.

Einstein va advertir en el seu dia que si a la Tercera Guerra Mundial s’empraven armes atòmiques, la quarta es lliuraria amb pals i pedres. Continua la lectura de Què és l’hivern nuclear?

Els grans reptes mediambientals per al 2016

El planeta s’enfronta, un altre any més, als atacs que l’home li ocasionarà en pro de la seva ànsia de consum i la seva desmesurada i insensata set de poder. Aquesta és la trista però indefugible realitat.

Però això no vol dir que no hi hagi qui sí que són conscients que cada tros de terra que es contamina, cada metre cúbic d’aire o d’aigua que es contamina, cada arbre que es tala furtiva o oficialment, cada animal que mor víctima de les accions humanes, repercutirà tard o d’hora en les seves pròpies vides Continua la lectura de Els grans reptes mediambientals per al 2016

Califòrnia sota les flames

Ja havíem parlat de la llarga sequera, des de fa 4 anys, sota la que es troba Califòrnia. Sequera que té a veure amb el canvi climàtic i, donat que Califòrnia és l’estat que abasteix majoritàriament el mercat interior dels USA de fruites i verdures, ha portat al president Obama a dir que cal lluitar contra el canvi climàtic. A més del dèficit hídric, que es manifesta amb fortes restriccions pel que fa al consum i utilització de l’aigua, un altre efecte de les sequeres perllongades son els incendis. Incendis que a més necessiten aigua per ser extingits. Si a més l’aigua es troba barrejada amb substàncies ignífugues els efectes negatius sobre la vegetació son més considerables. El foc comporta la destrucció de la vegetació, alliberament de CO2, gas d’efecte hivernacle, i la destrucció del sòl. És un cicle de retroalimentació positiva infernal que a la llarga fa que tota una regió acabi desertificada (la desertificació és el procés pel qual una zona esdevé desert per acció de l’home; el contrari, per acció natural, seria la desertització) i per tant dificulti la presencia d’éssers humans i activitats econòmiques com els conreus de fruita i verdura. Continua la lectura de Califòrnia sota les flames

El nivell del mar ja ha pujat sis metres

” Els nivells de diòxid de carboni atmosfèric moderns són avui equivalents als de fa uns tres milions d’anys, quan el nivell del mar era almenys sis metres més alt a causa de que les capes de gel es van reduir de manera important ” , explica . Continua la lectura de El nivell del mar ja ha pujat sis metres

Perquè la conferència climàtica de Paris serà un èxit….

En el darrer article de Matthieu Auzanneau (http://petrole.blog.lemonde.fr/2015/05/25/le-climat-cest-cuit-pourquoi-la-conference-climatique-de-paris-sera-un-succes/#xtor=RSS-32280322), publicat al diari francés “Le Monde”, podem llegir el perquè pensa que la cimera de Paris suposarà un gran èxit.

Recordem que la cimera de Paris serà el proper mes de desembre (http://www.laenergiadelcambio.com/los-retos-de-la-cumbre-de-paris-de-2015).

Continua la lectura de Perquè la conferència climàtica de Paris serà un èxit….

Més de 400 morts per una onada de calor a la India….

Una onada de calor intensa, amb temperatures per damunt dels 45 ºC esta afectant a la part sud de la India, però sembla que la situació anirà a pitjor i afectarà a més zones. Està relacionat aquest episodi amb el canvi climàtic? La notícia ha estat publicada al diari “Público” (http://www.publico.es/internacional/mas-400-muertos-ola-calor.html) Continua la lectura de Més de 400 morts per una onada de calor a la India….

A Europa tenim un estiu 6 dies més llarg…..

Per aquells que encara pensen que el canvi climàtic no els afectarà, que ja no ho viuran, que afectarà a les generacions futures, que no cal amoïnar-se…..aquest article, basat en proves evidents, ens explica com es va allargant l’estiu. Com les temperatures es va incrementant progressivament, com les prediccions del IPCC es van quedant curtes (per ser massa prudents), com anem cap a escenaris difícils per la producció dels nostres aliments i on malalties que ja havien desaparegut tornaran a aparèixer i en vindran també de noves. Continua la lectura de A Europa tenim un estiu 6 dies més llarg…..