Arxiu d'etiquetes: clima

El gran frau climàtic, arguments contra la geoenginyeria

Nou informe sobre la manipulació del clima. La geoenginyeria és una proposta que sorgeix de les teories científiques, el seu propòsit es combatre l’escalfament global. Els qui proposen la geoenginyeria encoratgen la il·lusió que podem escapar de les nostres crisis climàtiques sense haver d’ajustar els nostres estils de vida, que en molts casos són altament emissors de gasos. Però la realitat no és tan simple. Les tècniques de geoenginyeria no només venen amb nous riscos i efectes laterals, sinó que també distreuen de l’única solució provada per al canvi climàtic: la reducció radical de les emissions de gasos que canvien el clima. Abans de posar en marxa la geoenginyeria, necessitem regulacions clares i vinculants per a aquestes tecnologies.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=245907&titular=el-gran-fraude-clim%E1tico-argumentos-contra-la-geoingenier%EDa- Continua la lectura de El gran frau climàtic, arguments contra la geoenginyeria

Ha canviat el repartiment estacional de la pluja a Espanya?

Queda clar que el que sí que ha canviat d’una manera substantiva és el règim pluviomètric estacional, és a dir, el repartiment percentual de la precipitació entre les quatre estacions : els màxims de tardor de la franja oriental s’han estès cap a l’interior de la Península, a costa dels màxims primaverals. Per tant els cultius s’han d’adaptar.

https://www.iagua.es/blogs/javier-martin-vide/ha-cambiado-reparto-estacional-lluvia-espana

La nueva realidad del cambio climático antrópico, cuya manifestación más visible es el calentamiento global -inequívoco, según el IPCC (2014)-, ha centrado la atención de los especialistas en el aumento de la temperatura. Los 0,85ºC de incremento global en el periodo 1880-2012 o el, redondeando, grado centígrado en la Españapeninsular y Baleares suponen un cambio sustancial del clima, con un alto nivel de confianza estadística. Los modelos climáticos, que constituyen la herramienta más potente para entrever el clima futuro, confirman que el calentamiento continuará en las próximas décadas, aun reduciendo las emisiones de gases de efecto invernadero, por la inercia del sistema climático. Continua la lectura de Ha canviat el repartiment estacional de la pluja a Espanya?

Per què un 15 % de lentitud a la circulació de l’oceà Atlàntic Nord és seriosament una mala notícia

“Sabem que en algun lloc hi ha un punt d’inflexió on és probable que aquest sistema actual es descompongui. Encara no sabem fins a quin punt es troba aquest punt d’inflexió. … Això és un territori desconegut “- Stefan Rahmstorf.

El procés és el següent. L’augment de la fosa de Groenlàndia a causa de l’escalfament humà de l’atmosfera a través de l’oceà profund està refrescant la superfície oceànica de l’Atlàntic Nord llunyà. Al sud, les temperatures oceàniques més altes augmenten el contingut de sal superficial a través de majors taxes d’evaporació. L’aigua dolça evita que l’aigua oceànica s’enfonsi al nord. Com a resultat, la velocitat a la qual les aigües es mouen des de l’equador cap al pol es va alentint. Des de mitjans del segle XX, aquesta circulació oceànica crítica s’ha reduït en un 15% .

La formació d’aigües profundes a l’Atlàntic Nord està impulsada per l’enfonsament de l’aigua freda i salada. En els últims anys, aquesta formació, que impulsa la circulació oceànica més gran i els patrons meteorològics atmosfèrics, s’ha vist afeblint a causa de l’augment dels fluxos d’aigua dolça procedents d’un fonent de Groenlàndia

Aquest corrent té quatre  efectes. El moviment de les aigües equatorials càlides cap al nord tendeix a mantenir Europa càlida durant l’hivern i moderar les temperatures europees durant l’estiu. Un corrent ràpid de la costa oriental dels Estats Units treu aigua lluny de la riba mantenint els nivells del mar més baixos. La tercera part és que l’aigua tèbia a l’Atlàntic Nord, durant l’hivern, tendeix a mantenir relativament pla el flux de reacció regional. I la quarta és que una circulació més ràpida manté l’oceà més altament oxigenat que li permeti suportar més vida.

Una desacceleració de la circulació oceànica a l’Atlàntic Nord significa, doncs, que Europa tendirà a refredar-se durant l’hivern fins i tot quan s’escalfa durant l’estiu. L’alçada del nivell del mar s’accelerarà més ràpidament per a la costa oriental dels Estats Units en relació amb la resta del món a causa de la desacceleració del corrent del Golf, combinada amb els efectes de les glaceres terrestres i l’expansió de l’oceà tèrmic. El corrent d’atracció de l’Atlàntic Nord tendirà a ser més pesat. Aquestes zones d’aigües tendiran a generar un clima molt més intens  de tardor i hivern. Finalment, una desacceleració de la circulació de l’oceà tendirà a augmentar el nombre de zones de baix contingut d’oxigen.

Una reducció del 15% en la circulació oceànica encara no és un esdeveniment catastròfic. Tanmateix, és suficient per produir senyals meteorològics i meteorològics estranys.  Continua la lectura de Per què un 15 % de lentitud a la circulació de l’oceà Atlàntic Nord és seriosament una mala notícia

El Sàhara ha crescut pel canvi climàtic

És un 10% més gran que el 1920. Això unit a que la població mundial continua creixent, una reducció en la terra cultivable amb pluges adequades per recolzar els cultius podria tenir conseqüències devastadores.

El futur d’Espanya podria estar marcat per la desertització. Per un costat, l’INE afirma que l’any 2031 el nord-oest espanyol (Galícia, Astúries i Castella i Lleó) hauria perdut població de manera significativa. Per altra banda, els investigadors alerten que el canvi climàtic amenaça amb convertir a finals del S. XXI el sud del país en un desert que seria la continuació del Sàhara. Despoblació i desertització, dos reptes que marcaran l’agenda política, econòmica i social del futur d’Espanya.

https://www.elperiodico.com/es/medio-ambiente/20180330/sahara-crece-cambio-climatico-6724915

El desierto del Sáhara se ha expandido en un 10% desde 1920, según un nuevo estudio realizado por científicos de la Universidad de Maryland, en Estados Unidos. La investigación, publicada en la edición digital del jueves de ‘Journal of Climate’, es la primera en evaluar los cambios a escala del siglo en los límites del desierto más grande del mundo y sugiere que otros desiertos podrían estar expandiéndose también.

Los desiertos generalmente se definen por una precipitación anual promedio baja, generalmente 100 milímetros (menos de 4 pulgadas) de lluvia por año o menos. Los científicos analizaron los datos de lluvia registrados en toda África de 1920 al 2013 y descubrieron que el Sáhara, que ocupa gran parte del norte del continente, se expandió en un 10% durante este periodo cuando se observaron las tendencias anuales.

Sobre todo en verano

Continua la lectura de El Sàhara ha crescut pel canvi climàtic

Oceans: el sistema circulatori de la Terra, en perill

“El dia de demà” és una pel·lícula de l’any 2004, catorze anys després, el tema és de plena actualitat. Totes les formes de vida de la Terra depenen de l’aigua marina. Els oceans emmagatzemen la major part de l’energia del planeta i els corrents ajuden a distribuir-la, fent habitables les latituds més altes. Però l’ésser humà està ocasionant canvis en aquestes columnes d’aigua i no se sap que conseqüències tindrà.

https://www.eldiario.es/sociedad/sistema-circulatorio-Tierra-peligro_0_754875371.html

Los mares y océanos son el elemento más importante de nuestro gran hogar, este planeta que denominamos Tierra. En esta gran casa tenemos muchas formas de vida y todas y cada una de ellas, incluida la especie humana, dependen de la presencia de las aguas marinas. Los océanos constituyen más del 99% de la masa viva que hay en nuestro planeta. Así mismo, almacenan la mayor parte de la energía y de otras muchas propiedades que constituyen la base de la vida en nuestro planeta; de hecho, la composición de los principales elementos químicos es similar en el agua de mar y en los seres vivos, una similitud que indudablemente responde a que el origen de la vida tuvo lugar en los mares. Las corrientes oceánicas también contribuyen a la distribución de la energía que nos llega del sol desde las regiones ecuatoriales y tropicales hacia las zonas de latitudes más altas, a partes aproximadamente iguales con los vientos atmosféricos. Sin estas corrientes y vientos, las regiones templadas serían áreas gélidas, no aptas para la especie humana. Continua la lectura de Oceans: el sistema circulatori de la Terra, en perill

Les piulades dels científics sobre la calor a l’Àrtic que ficaran la por al cos

Què està passant? Aquest article recull les perspectives de diferents científics. A Europa diverses ciutats estan sent colpejades amb nevades i temperatures extremadament fredes. El fenomen es produeix dies després que la costa est dels Estats Units registrés màximes històriques..

https://www.elsaltodiario.com/cambio-climatico/tuits-cientificos-calor-artico-miedo-cuerpo Continua la lectura de Les piulades dels científics sobre la calor a l’Àrtic que ficaran la por al cos

La sabana africana desapareix a marxes forçades

El clima calent de la sabana té un dèficit hídric més o menys acusat. Malgrat que la precipitació anual pot ser major que l’evapotranspiració, normalment hi ha una estació seca, que dura un mínim de 8 setmanes, en què la pluviometria és molt baixa o inexistent, i una estació humida en els mesos amb pluja suficient per al creixement de la vegetació.Terreny molt sensible al canvi climàtic

http://www.lavanguardia.com/natural/20180207/44603320288/sabana-africa-kenia-masai-parque-nacional-amboseli-vegetacion-animales.html

Las sabanas son zonas secas entre selvas y semidesiertos, espacios con arbustos, hierba (gramíneas silvestres) y árboles pequeños y dispersos entre los que destaca el baobab (el árbol de la vida) y sus grandes flores. La sabana más conocida es la africana, que se sitúa en el este del área central de África, con temperatura media de 23 grados y precipitaciones anuales de 600 mm.

Cerca de un centenar de especies de antílopes viven en este territorio salvaje junto a impalas, ñus azules y ñus de cola blanca, gacelas, rinocerontes, jabalís, búfalos, cebras reales (Grevv), jirafas elefantes… que conviven con depredadores como el león, el chacal o la hiena y carroñeros como los buitres y los cuervos. Continua la lectura de La sabana africana desapareix a marxes forçades

El canvi climàtic avança i el govern segueix inactiu

L’Agència Espanyola de Meteorologia ha fet públic el resum de l’estat climàtic el 2017, els resultats confirmen les prediccions de l’IPCC sobre l’escalfament global. A Espanya, el 2017 va ser 1,1ºC més càlid respecte al període 1981-2010. Tot i aquests senyals d’alerta i de l’especial vulnerabilitat de la Península Ibèrica a l’efecte de canvi climàtic, les emissions globals i espanyoles segueixen incrementant-se

http://www.nuevatribuna.es/articulo/sostenibilidad/cambio-climatico-avanza-gobierno-sigue-inactivo/20180111171732147161.html

La Agencia Española de Meteorología (AEMET) ha publicado el balance de lo datos meteorológicos obtenidos durante 2017. Por tercer año consecutivo, 2017 es el más cálido desde que existen registros, al igual que sucediese en 2016 y 2015. Esta continua ruptura de los registros máximos es una clara señal de alerta sobre el calentamiento global que se está causando por la continua quema de los combustibles fósiles. La AEMET señala además cómo la temperatura media del 2017 es 1,1ºC superior a la media de temperatura registrada entre 1981 y 2010, siendo en algunos puntos de la península superiores a 2ºC.  Continua la lectura de El canvi climàtic avança i el govern segueix inactiu

No, les onades de fred polar no desmenteixen l’escalfament global

Succeeix com amb les notes d’un curs: pot ser que alguna assignatura l’hagis aprovat, però com hagis suspès la resta, la nota mitjana serà suspens.

El que li està passant al clima del planeta és que hi ha una tendència mitjana generalitzada d’augment de la temperatura, el que no treu que hi pugui haver onades de fred; tot i que en comparació, aquestes són molt menors que les onades de calor que estem vivint a l’estiu.

http://www.publico.es/sociedad/cambio-climatico-no-olas-frio-polar-no-desmienten-calentamiento-global.html Continua la lectura de No, les onades de fred polar no desmenteixen l’escalfament global

I el pitjor no és la calor…..sinó la sequera que ve.

Aquests dos darrers dies he posat dos posts sobre l’increment d’ozó degut a la acció de la intensa radiació solar sobre els gasos emesos pels vehicles de transport. I amb ser un problema important, n’hi ha un altre que ho és molt més: La sequera. Especialment a Espanya. Sequera en aquest cas que anirà a més amb el canvi climàtic i que ja s’està manifestant de manera molt visible a les terres de la península Ibèrica.

Com podem llegir en un interessant article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/zonacritica/peor-calor-sequia_6_655194498.html), els números són prou clars: la mitja dels pantans a Espanya és de un 55 % de la seva capacitat. L’any passat en aquestes mateixes dates estaven a un 72 % de la seva capacitat. I el problema és que no s’albira un estiu amb grans precipitacions sinó més aviat les normals que són escadusseres. Amb aquestes dades, cal preocupar-se? Doncs si ja que és l’època de l’any on l’agricultura (que consumeix 2/3 de l’aigua total del país) requereix més aigua i on el TURISME ve en massa. I recordem que el consum d’aigua d’un turista no és el mateix que el d’un habitant del país, i que venen uns 60 milions de turistes (és a dir, dupliquem la població existent al país). I a banda de preocupar-nos podem fer alguna cosa? Doncs si, recordar que cal gastar l’aigua necessària i no malbaratar-la. Una família de 4 persones, i o dic per pròpia experiència, pot passar amb 100-125 l / habitant dia (comptant amb rentat de roba i dutxes). Lluny doncs dels 700 l / habitant dia dels USA o dels 300 l/ Hab dia d’alguns països europeus….

A Catalunya, però, l’estat dels embassaments en l’actualitat  no és tant crític (veure  https://aca-web.gencat.cat/aca/documents/informesdwh/dades_embassaments_ca.pdf). Tot i això també cal aplicar la mateixa política, gastar el necessari i imprescindible (com en tot). Continua la lectura de I el pitjor no és la calor…..sinó la sequera que ve.