Arxiu d'etiquetes: ciència

Una educació per a la sostenibilitat no se centra només en l’alfabetització i el mercat laboral

Entrevista a Erik Assadourian. L’investigador del Worldwatch Institute, parla de l’escola com a eina clau per combatre l’amenaça del canvi climàtic.  Idees que comparteixo plenament.

Destaquem:
“El sistema educatiu està empitjorant perquè crea estudiants que són bons consumidors”.
“La negació del canvi climàtic és un pensament continu en una economia creixent. Aquest model de consum no funciona”.

http://www.eldiario.es/sociedad/ecologia-educacion-educacion_sostenible_0_694330975.html

La responsabilidad de los centros educativos ante el cambio global y su necesidad de transformación para que sus alumnos habiten de forma sostenible el planeta es el tema central del libro Educación ecosocial. Cómo educar frente a la crisis ecológica. Este texto, editado por FUHEM Ecosocial e Icaria, forma parte de un proyecto global coordinado por Erik Assadourian, investigador senior del Worldwatch Institute, en el que se realiza una investigación sobre la situación del mundo y el papel fundamental de la educación para combatir el cambio climático.

¿En qué consiste la educación ecosocial? ¿en qué deberían centrarse las familias y profesores para educar a los estudiantes en una crisis ecológica como la actual?

Lo más importante es la educación para la sostenibilidad y la resiliencia. Los niños deben construir un futuro sostenible y tienen que estar preparados para ser líderes en época de crisis, ayudar a su comunidad en cambios económicos o desastres naturales, como lo que está sucediendo en Puerto Rico. Que sepan hacer frente a la sequía o a conflictos que suceden a menudo en áreas con climas extremos. Para ello necesitan tener conocimientos científicos, una situación que en Estados Unidos es complicada porque muchos padres y profesores mantienen la negación del cambio climático. Continua la lectura de Una educació per a la sostenibilitat no se centra només en l’alfabetització i el mercat laboral

El canvi climàtic és el símptoma però la malaltia és el capitalisme

Com tot a la vida ens hem de creure el que sabem, aquesta és la clau, actuar en coherència amb el que som, pensem i sabem. Si és així serem capaços de prendre decisions racionals per canviar un model que ens porta a la destrucció i actuar en conseqüència.

Entrevista al filòsof i ecologista Jorge Riechmann. “Som la primera generació que entén perfectament el que està passant amb el clima i possiblement serem l’última que pugui evitar la catàstrofe cap a la qual ens dirigim”

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=232212&titular=%93el-cambio-clim%E1tico-es-el-s%EDntoma-pero-la-enfermedad-es-el-capitalismo%94- Continua la lectura de El canvi climàtic és el símptoma però la malaltia és el capitalisme

El rellotge biològic del cos humà guanya el Nobel de Medicina

Tots formem part d’un tot. Tot és un gran ecosistema en què els seus elements funcionen a l’uníson. Temperatura corporal, tensió arterial o nivell d’alerta són algunes de les funcions del cos humà que segueixen un patró circadià

En el cos humà, múltiples funcions segueixen un ritme circadià -de les paraules llatines circa (aproximadament) i dies (dia) – sincronitzat amb el període de rotació de la Terra. Així, entre d’altres exemples, la temperatura corporal és mínima de matinada i màxima a la tarda; el nivell d’alerta és màxim al matí, mentre que la tensió arterial és màxima a la tarda; i encara que la somnolència augmenta de manera transitòria a primera hora de la tarda, el somni profund és màxim a la nit.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20171002/431636515446/premio-nobel-medicina.html

El descubrimiento del reloj biológico que regula el funcionamiento del cuerpo humano y otros organismos ha ganado el premio Nobel de Medicina de 2017, según ha anunciado la Asamblea Nobel del Instituto Karolinska de Estocolmo. Los estadounidenses Jeffrey Hall, Michael Rosbah y Michael Young comparten el galardón por haber desentrañado “los mecanismos moleculares que controlan los ritmos circadianos”.

“Sus descubrimientos explican cómo las plantas, los animales y los humanos adaptan su ritmo biológico de manera que esté sincronizado con las revoluciones de la Tierra”, destaca la Asamblea Nobel en el comunicado en que anuncia el premio. “Nuestro reloj interno […] regula funciones críticas como el comportamiento, los niveles de hormonas, el sueño, la temperatura corporal y el metabolismo”. Continua la lectura de El rellotge biològic del cos humà guanya el Nobel de Medicina

L’1-O entra a les aules: “Com a docent no puc inhibir-me davant la pregunta d’un alumne”

Article aparegut al ” diari de l’educació “. Només destacar un paràgraf:

¿On aprendran els alumnes a entendre’s i a parlar i debatre? ¿A les tertúlies televisives?”, ironitza Barlam, el professor de l’institut Cal Gravat. I abunda Farràs: “Si l’educació política depèn dels debats de La Sexta Noche, del circ de Twitter i dels vídeos de Facebook, no anirem enlloc, i això no hi ha dubte que el consumeixen tots els adolescents”, sentencia .  No val dir: “millor no fer soroll”.

http://diarieducacio.cat/l1-entra-aules-docent-no-inhibir-me-davant-pregunta-dun-alumne/

El debat al voltant del referèndum ha arribat a les aules catalanes. Més enllà dels advertiments de la Fiscalia i de les cartes del Govern als directors d’escoles, més enllà de les vagues estudiantils, de l’activisme de la comunitat educativa per obrir els col·legis o dels avisos de la Fiscalia de Menors, l’1-O és també un repte pedagògic per a molts docents. Alguns d’ells es pregunten com abordar una qüestió política que no deixa indiferents als seus alumnes. Continua la lectura de L’1-O entra a les aules: “Com a docent no puc inhibir-me davant la pregunta d’un alumne”

La revista ‘Nature’ alerta que la situació política danya la ciència a Catalunya

 Segons un article de la Vanguardia la revista critica el bloqueig dels pressupostos de les institucions de recerca.La revista científica elogia que “Catalunya ha creat un conjunt de centres de recerca d’alt nivell i una agència que recluta a científics de primera línia i paga els seus salaris”.

http://www.lavanguardia.com/politica/20170928/431604611198/revista-nature-ciencia-catalunya-referendum-1o.html

“El movimiento de Madrid de bloquear los presupuestos de orga­nismos públicos, incluidos centros de investigación y universidades, […] amenaza el estatus de primer ­nivel mundial de los institutos que la región ha construido con tanto es­mero”, advierte la revista científica Nature en un editorial titulado “Crisis catalana”.

El artículo, que se publica en la edición de hoy de Nature, se abstiene de pronunciarse a favor o en contra de la independencia de Catalunya. Sostiene que “la ciencia tendría mucho que ganar con la independencia, pero también mucho que perder”. Pero hace hincapié en que “la incertidumbre política probablemente se intensifique sea cual sea el resultado” del 1 de octubre y que “esto es perjudicial”. Continua la lectura de La revista ‘Nature’ alerta que la situació política danya la ciència a Catalunya

La FaPaC denuncia “ingerència policial” a les escoles en hores lectives

Article publicat al diari Público aquest matí.

http://www.eldiario.es/politica/FaPaC-denuncia-injerencia-policial-colegios_0_691181076.html

La FaPaC ha denunciado la “injerencia judicial y policial en el normal funcionamiento del día a día lectivo de nuestros centros”, en referencia a la presencia de Mossos d’Esquadra para identificar y tomar declaración a los directores de las escuelas designadas como colegios electorales el 1-O.

La Federación de Asociaciones de Padres y Madres de Alumnos de Cataluña (FaPaC) considera que las escuelas “son espacios para adquirir conocimientos y alterar su día a día no es la manera más adecuada de formar a los ciudadanos del mañana”.

La FaPaC ha criticado “la entrada de la policía en horario lectivo en los centros” porque consideran que ello “transmite a los niños una sensación de delito”.

“Si los registros se tenían que hacer por mandato judicial, entendemos que hay franjas del día más propicias”, ha añadido la FaPaC en un hilo de tuits.

“Una vez más, queremos poner en valor la escuela pública como espacio de democracia, tolerancia y respeto, unos valores que la escuela privada financiada con fondos públicos demasiadas veces no acaba de compartir”, critica la federación.

La FaPaC ha hecho un llamamiento a las más de 2.200 asociaciones de madres y padres de Cataluña que tiene federadas para que participen en las movilizaciones “en defensa de la democracia”.

El sistema educatiu espanyol és incapaç de reenganxar als alumnes que suspenen curs rere curs

La taxa espanyola d’abandonament escolar primerenc duplica la de la UE i el percentatge d’alumnes repetidors triplica la mitjana de l’OCDE. Són dades i no podem mirar cap a una altra banda. Què és el que no fem bé? Ho veiem cada dia, en el moment que un alumne comença a suspendre assignatures és molt difícil recuperar-lo. La motivació és la clau, que com a professors hem de saber transmetre . Però també la manca de recursos per acompanyar els joves que ja han complert els 16 anys, és un altre dels problemes que ha identificat Unicef. És un treball necessari de tota la comunitat educativa.

http://www.eldiario.es/sociedad/exclusion_educativa-sistema_educativo-abandono_escolar_0_689431809.html

La tasa española de Abandono Escolar Temprano (AET) duplica a la de la Unión Europea y el porcentaje de alumnos de nuestro país que repiten algún curso es tres veces mayor que la media de la OCDE. El sistema educativo español tiene un problema para combatir la exclusión educativa y reenganchar a los estudiantes que van encadenando asignaturas suspensas: Unicef ha advertido recientemente que los programas de enseñanza inclusiva no están siendo “eficaces”.

“Cuando comencé a suspender y repetir ningún profesor se sentó conmigo. En el instituto nadie me ayudó a organizarme, ni me preguntaron qué me estaba pasando”, cuenta Salma. A esta joven de 20 años, residente en el barrio madrileño de Carabanchel, nunca le había quedado una asignatura pendiente, hasta que llegó a tercero de la ESO. En ese momento se encontró una barrera tanto emocional como educativa que no supo abordar. Continua la lectura de El sistema educatiu espanyol és incapaç de reenganxar als alumnes que suspenen curs rere curs

Les 10 investigacions científiques més absurdes de l’any

Les orelles creixen tota la vida, els ratpenats  beuen sang humana. Són algunes  de les investigacions curioses que han guanyat el premi en les investigacions per fomentar l’interès per la ciència que s’han donat a la Universitat de Harvard. Val la pena llegir-les.

http://www.lavanguardia.com/vida/20170919/431386076711/investigaciones-cientificas-absurdas-ig-nobel.html?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_content=vida&utm_campaign=lv Continua la lectura de Les 10 investigacions científiques més absurdes de l’any

Els que no tornen al ‘cole’: 3,5 milions de menors refugiats no poden anar a l’escola

No, ells no poden dir “Tornaré a estudiar per què no trobo feina…”

L’últim macroinformes de l’organització, Education at a Glance 2017, ens col·loca  a Espanya capdavant en proporció de nois i noies que no estudien més enllà de l’educació obligatòria. En 2014, un 35% de joves d’entre 25 i 34 anys van deixar les classes després de completar l’ESO o un grau de formació professional bàsic equivalent. Malbaratem recursos al nostre món, una pena .Veure   http://www.eldiario.es/sociedad/jovenes-espanoles-educacion-obligatoria-OCDE_0_685931581.html

Mentre, un informe de la Acnur documenta que 2 milions d’adolescents i 1,5 milions de nens desplaçats per la guerra no poden assistir a classes per continuar la seva educació.
La bretxa en les oportunitats per als nens refugiats “està creixent cada vegada més”: tenen cinc vegades més probabilitats de quedar-se fora de les aules que els seus companys no refugiats.

http://www.eldiario.es/desalambre/millones-refugiados-volveran-septiembre-Acnur_0_685581735.html Continua la lectura de Els que no tornen al ‘cole’: 3,5 milions de menors refugiats no poden anar a l’escola

Una escola creada per refugiats afganesos alleuja la seva llarga espera a Indonèsia

“No tenim estatus legal, no podem treballar, però això no vol dir que no puguem socialitzar, que no puguem estudiar o que no puguem educar”, assegura Ali en declaracions a la webAustraliaplus.

http://www.eldiario.es/desalambre/Refugiados-afganos-Indonesia_0_681032306.html

Despunta la mañana en la tranquila localidad de Cisarua, ubicada en una región montañosa conocida como Puncak, unos 70 kilómetros al sur de Yakarta (Indonesia). La familia Sulthani prepara un sencillo pero copioso desayuno a base de huevos, yogur casero y naan (pan afgano) recién horneado. Continua la lectura de Una escola creada per refugiats afganesos alleuja la seva llarga espera a Indonèsia