Arxiu d'etiquetes: catàstrofe

La xilel·la continua propagant-se sense control

La Xilel·la, amb el seu binomi Xylella fastidiosa és un bacteri fitopatogen que causa malalties en diverses plantes, entre elles l’olivera, el taronger, la vinya, el llorer, l’ametller, el cirerer o el presseguer.  La Xilel·la, el bacteri que obstrueix els vasos conductors de la saba i causa la mort de plantes i arbres, s’escampa per la península Ibèrica com una taca invisible que sembla que ningú pugui aturar. A la Mediterrània és un nouvingut, se’l va descobrir el 2013 a la regió italiana de la Pulla. Ja han detectat el bacteri a Madrid i Almeria, mentre s’escampa a les Balears i el País Valencià.

https://www.ara.cat/societat/xilella-continua-propagant-se-control_0_2005599512.html

La xilel·la, el bacteri que obstrueix els vasos conductors de la saba i causa la mort de plantes i arbres, s’escampa per la península Ibèrica com una taca invisible que sembla que ningú pugui aturar. Si fa poc més de quinze dies el patogen es va detectar en un camp d’oliveres de la localitat madrilenya de Villarejo de Salvanés, la setmana passada l’alarma saltava al municipi almerienc d’El Ejido, on van detectar el microorganisme en un hivernacle. Aquests dos nous focus s’afegeixen als centenars que s’han trobat a les illes Balears i al País Valencià, on, com a la resta del sud de la Mediterrània, el bacteri amenaça de provocar la crisi agrícola més important de les últimes dècades. La seva capacitat per afectar fins a 300 espècies diferents converteix aquest patogen en una plaga especialment letal. No en va, l’han batejada com la pesta negra de l’agricultura.

El territori on el bacteri ha mostrat més la seva voracitat ha sigut l’arxipèlag balear, on, des que va aparèixer al municipi de Portocristo el 10 de novembre del 2016, no ha parat d’infectar més i més plantes. A hores d’ara ja s’han detectat 627 positius en cultius tan diversos com l’ametller, la vinya, l’olivera, el cirerer, el pruner o les plantes ornamentals.

On encara és difícil calibrar l’expansió del patogen és al País Valencià, perquè, tot i que des del 29 de juny del 2017 s’hi han confirmat 176 casos, de moment el bacteri només ha afectat el cultiu d’ametllers. A més, tots els positius detectats s’han concentrat al nord de la província d’Alacant. A diferència de les Balears i el País Valencià, Catalunya encara no ha patit l’embat de la xilel·la, i les 3.404 analítiques dutes a terme des del 2015 han donat sempre resultats negatius. Continua la lectura de La xilel·la continua propagant-se sense control

Ja n’hi ha prou d’un sol ús!

Un sol ús: aquest és el concepte que està matant a la mar, i la terra. Li hem perdut el respecte a les escombraries fins a tal punt que ni tan sols pensem en ella quan la generem. Per això fem servir i tirem tantes coses sense cap remordiment.

La comunitat científica i internacional coincideixen a l’hora d’alertar sobre els possibles impactes de l’abandonament d’escombraries a la natura.

https://www.eldiario.es/zonacritica/Basta-usar-tirar_6_765433475.html

Una tortuga con un bastoncillo de oídos clavado en la nariz. Un pez atrapado en una goma elástica. Una gaviota estrangulada por un aro de las latas. Un cachalote con más de treinta kilos de plástico en el estómago.

  Las imágenes de lo que le estamos haciendo al mar y quienes lo habitan inundan las redes: a cual más tremenda, a cual más lamentable. Estamos acabando con la vida marina porque estamos convirtiendo los océanos en gigantescos vertederos.

Allí va a parar buena parte de lo que tiramos después de usar. Objetos que a menudo utilizamos apenas unos segundos para permanecer como basuraleza (la basura que abandonamos en la naturaleza) durante años.

Esa cañita de plástico, esa toallita que nos han dicho que podemos echar al váter porque es biodegradable pero que sabemos que no, y aún así la tiramos. El vaso de usar y tirar, la cucharilla de usar y tirar, el plato de usar y tirar, la servilleta de usar y tirar. Usar y tirar: ése es el concepto que está matando al mar. Y a la tierra.

Le hemos perdido el respeto a la basura hasta tal punto que ni siquiera pensamos en ella cuando la generamos. Por eso usamos y tiramos tantas cosas sin ningún remordimiento.

No pensamos en el alto coste de nuestros actos de consumo, de lo contrario no cometeríamos algunos gestos tan chorras como envolver un plátano en papel de aluminio para que el chaval se lo lleve a la excursión. Démosle un par de vueltas a ese gesto porque es uno de los mejores patrones del absurdo.

Envolver un plátano en papel de aluminio es absolutamente innecesario ya que no aportamos nada a su eficiente envoltorio natural. Pero es que además es muy probable que el chaval le quite el envoltorio sin mirar, lo haga bola y lo eche entre las zarzas. Y allí permanecerá como basuraleza durante muchos, muchísimos años: afectando al ecosistema y generando un grave problema de contaminación.

Un problema tan serio que hasta la Unión Europea se ha decidido por fin a actuar. El recientemente aprobado paquete de medidas para el impulso de la economía circular es una respuesta audaz a la contaminación por plásticos. Incluye un ambicioso capítulo de objetivos para reducir los productos de un solo uso, evitar los envases superfluos y promover la reutilización y la recuperación de sus materiales mediante el aumento de la recogida selectiva.

Bruselas quiere que en 2035 todos los estados miembro alcancen una cifra de reciclado del 65%. Además, para entonces solo podremos destinar a vertedero un 10% de nuestras basuras. El objetivo parece ambicioso, pero a estas alturas del problema resulta insuficiente.

Si queremos atajar en serio el grave problema de la basuraleza debemos actuar de raíz, es decir en las estanterías del supermercado.

Lo primero que deberían hacer las autoridades comunitarias es arrancar de un zarpazo normativo todos los productos de usar y tirar que hay en los lineales de las grandes superficies y los supermercados. Prohibido comercializar productos de un solo uso que tengan una alternativa perdurable.

Estamos hablando de imponer un arancel al gran consumo que penalice la economía lineal (producir-usar-tirar) y aliente la economía circular (producir-usar-recuperar-producir). Y los recursos generados con esa recaudación, para innovación: para investigación, para ecodiseño, para nuevos materiales, para prevención y reducción, para fomento del consumo responsable.

La basuraleza nos asedia. Estamos a punto de superar la capacidad de carga de nuestro entorno. Islas, continentes, hemisferios: La Tierra en su conjunto podría convertirse en un planeta basura si no abandonamos la cultura del usar y tirar.

Basuraleza

Txernòbil, 32 anys després

No, no podem oblidar-ho perquè sabem que pot tornar a passar i cal recordar-ho cada 26 d’abril. Que passaria si hi hagués un altre accident nuclear europeu, estem preparats ? . Recordem que una gran majoria de centrals nuclears properament poden superar la vida per a la qual van ser creades.

http://blogs.publico.es/ecologismo-de-emergencia/2018/04/26/chernobil-32-anos-despues/

Las alarmas saltaron en el norte de Europa en los últimos días de abril de 1986, cuando se detectaron índices anormalmente altos de radiactividad. La Unión Soviética no había informado de que el 26 de abril el reactor número 4 de la central nuclear de Chernóbil, en Ucrania, había saltado por los aires. Solamente cuando era imposible mantenerlo en secreto, el gobierno de la URSS tuvo que reconocer que había sufrido un grave accidente nuclear. El más grave que se había registrado hasta entonces, aunque no el primero. La memoria de Chernóbil se mantiene viva 32 años después, porque simboliza la cara más negra de la energía nuclear, la del accidente más grave posible.

El accidente de Chernóbil tuvo efectos devastadores. La nube radiactiva se extendió por toda Europa. En un primer momento tuvieron que ser evacuadas más de 120.000 personas de la zona afectada, pero todavía hoy la zona de exclusión de 30 kilómetros continúa deshabitada. En el momento de la explosión se produjeron 31 víctimas mortales, pero la cifra final es mucho mayor, ya que en la limpieza participaron entre 600.000 y 800.000 “liquidadores”, muchos de los cuales murieron sin ningún reconocimiento como victimas.  La cuestión de las víctimas ha sido objeto de un blanqueo para el lavado de imagen de este terrible accidente. Continua la lectura de Txernòbil, 32 anys després

La vida bull a les portes de Doñana mentre es prepara la reobertura de la mina d’Aznalcóllar

20 anys després del desastre d’Aznalcóllar, la zona ha recuperat la riquesa ecològica, excepte en algunes petites zones, al mateix temps que es prepara la reobertura de la mina, entre severes advertències dels grups ecologistes. Avisen que la reobertura d’Aznalcóllar i els abocaments de la Mina de Riotinto amenacen l’espai protegit de Doñana. La Junta d’Andalusia assegura que estan investigant l’estabilitat dels murs que contenen els llots de Riotinto. Què passarà?

http://www.publico.es/sociedad/catastrofe-aznalcollar-vida-bulle-puertas-donana-prepara-reapertura-mina-aznalcollar.html

Bajo los primeros soles de la primavera, después de muchos días de agua, respira honda la tierra. Una brisa ligera cruza por encima de los patos malvasía, de pico azul, que dejan una estela de pausa, una sugerencia de camino, sobre la superficie del río Guadiamar. Más allá, un águila atrapa un pez que refulge plateado y se lo lleva en volandas. Hay una sinfonía de trinos, graznidos, croares, que nunca se para. Aparece un milano, que planea con las alas abiertas, una sombra negra sobre el cielo azul. Los carriceros en celo acaban de llegar de África. Despiertan los mosquitos. Ahora se acerca una garza curiosa. Parece preguntarse qué hacen exactamente ahí estos bichos erguidos sobre dos patas. Continua la lectura de La vida bull a les portes de Doñana mentre es prepara la reobertura de la mina d’Aznalcóllar

La tragèdia de la tala del bosc de Bialowieza

El bosc de Białowieża  és una reserva natural a Bielorússia i Polònia, enclavada en un dels últims boscos verges d’Europa que acull un gran nombre d’ungulats de gran grandària, entre aquests el raríssim bisó europeu  Està inscrit en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1979.

És un dels grans atractius de Polònia .El Parc Nacional de Bialowieza rep 100.000 turistes cada any. Es diu que és un dels últims boscos verges d’Europa perquè es troba pràcticament intacte des de fa 10.000 anys.

Un dels seus grans reclams són els 400 exemplars de bisó europeu que hi habiten. Després de la I Guerra Mundial, soldats convertits en caçadors furtius el van exterminar, però a mitjans del segle XX es van alliberar exemplars de zoològics i ara hi ha uns 400 bisons a Bialowieza. Conviuen amb milers d’altres espècies en aquest ecosistema privilegiat.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) ha donat la raó aquest dimarts a la Comissió Europea en dictaminar que la tala d’arbres del bosc verge de Bialowieza autoritzada per les autoritats poloneses vulnera les normes europees de protecció dels hàbitats naturals i aus . Continua la lectura de La tragèdia de la tala del bosc de Bialowieza

Brasil s’enfronta a un nou brot de febre groga per la falta de previsió del Govern

La febre groga o vòmit negre és una malaltia infecciosa zoonòtica viral aguda causada pel virus de la febre groga transmesa per mosquits dels gèneres Aedes i Haemagogus. És endèmica en àrees subtropicals i tropicals de Sud-amèrica i Àfrica. La seva presentació clínica és variada, fluctuant des d’una malaltia febril lleu i autolimitada (el més freqüent) fins a una malaltia hemorràgica i hepàtica greu (amb un 50% de letalitat). La paraula groc del nom es refereix als signes d’icterícia que afecta els pacients malalts severament.Hi ha una vacuna efectiva però no es coneix cura pel que quan persones no vacunades la contrauen només se’ls pot proporcionar tractament simptomàtic.

El Govern ha anunciat que vol vacunar a tots els que no estan protegits del virus per a finals de 2019, fet que suposa 77 milions de vacunes. Entre juliol de 2017 i març de 2018 s’han donat 1.098 casos i 340 morts

https://www.eldiario.es/theguardian/Brasil-fiebre-amarilla-preparacion_0_755224786.html

Mientras lucha por controlar el segundo brote mortal de fiebre amarilla por segundo año consecutivo, el Gobierno de Brasil ha anunciado que vacunará a todos los que no estén ya protegidos. En este país de inmensas dimensiones, eso significa poner la vacuna a 77 millones de personas para finales de 2019. Continua la lectura de Brasil s’enfronta a un nou brot de febre groga per la falta de previsió del Govern

L’empremta de l’ésser humà en un planeta turmentat

Som l’única espècie capaç d’apropiar-se aproximadament la quarta part de tota la producció biològica primària neta de la Terra.

Ens trobem en un període interglacial, un període on s’espera que les temperatures pugin per causes naturals. Però a aquest escalfament cal sumar els efectes de l’emissió a l’atmosfera de tones de gasos amb efecte hivernacle,

Extraient fòsfor del sòl i nitrogen de l’aire per fer fertilitzants i aprofitant l’energia basada en el carboni que es va emmagatzemar durant centenars de milions d’anys els éssers humans estem augmentant la productivitat i accelerant certes parts dels cicles de la matèria i energia molt per sobre dels nivells naturals.

https://www.eldiario.es/sociedad/Historia-planeta-atormentado_0_754875073.html

Toba (Indonesia), 75.000 años antes del presente: la mayor erupción volcánica jamás registrada causó una debacle ambiental que estuvo a punto de exterminar a la especie humana. La cantidad de cenizas aportada a la atmósfera generó un frío y un descenso en la productividad primaria del planeta de tal calibre que apenas pudieron sobrevivir unas quinientas hembras reproductoras de nuestra especie, según reconstrucciones demográficas recientes.  Continua la lectura de L’empremta de l’ésser humà en un planeta turmentat

El brutal impacte de l’ésser humà sobre la Terra, resumit en un gràfic aclaridor

Aquest dilluns va morir a la reserva Ol Pejeta de Kènia l’últim mascle de la subespècie de rinoceronts blancs del nord. L’exemplar, de 45 anys i que es deia Sudan, va haver de ser sacrificat amb una injecció letal.

L’única possibilitat que queda per evitar l’extinció dels rinoceronts blancs del nord és la fecundació in vitro. La intenció és fer-ho amb embrions aconseguits amb òvuls de les dues últimes femelles i esperma de Sudan, que tenen conservat.

Aquests embrions, però, no els implantaran a les dues femelles que queden d’aquesta subespècie, sinó a altres de l’altra subespècie, els rinoceronts blancs del sud. D’aquesta en queden encara milers d’exemplars a Àfrica.

El principal perill per als rinoceronts de totes les espècies és la caça furtiva per aconseguir les seves banyes.

El motiu és que en algunes societats d’Orient es creu que tenen propietats afrodisíaques i continua havent-hi molta demanda. Per una banya poden arribar a pagar-se més de 30.000 euros.

Aquest és només un exemple de la catàstrofe que causem com a éssers humans en la naturalesa

http://blogs.publico.es/strambotic/2018/03/biomasa-comparada-planeta/

Hoy nos hemos enterado de la muerte del último macho de rinoceronte blanco del mundo, un ejemplar de 45 años llamado Sudán. Los rinocerontes están siendo aniquilados de la faz de la Tierra por una estúpida y atávica superstición de la “medicina” china, que asocia el cuerno de este magnífico animal con la virilidad de los micropenes chinos.

La muerte de Sudán resta unas cuantas toneladas a la biomasa de la fauna salvaje en el mundo, que apenas es anecdótica cuando se la compara con la biomasa total del ganado, exclusivamente criado para alimentar a los humanos y sus mascotas. El gráfico que ilustra este post está extraído de un interesante libro ‘Harvesting the Biosphere’, en el que el biólogo Vaclav Smil contabiliza el descabellado uso de la biosfera que está haciendo el homo sapiens para su (nuestra) alimentación y bienestar.

Esta otra imagen ofrece un panorama aún más detallado a partir de los mismos datos de Smil: tan sólo las cabras domesticadas del mundo pesan más que TODOS los mamíferos salvajes que quedan en el planeta. Continua la lectura de El brutal impacte de l’ésser humà sobre la Terra, resumit en un gràfic aclaridor

El desglaç de les glaceres de muntanya traspassa el punt de no retorn

Ja no es pot fer res ? Aquesta és la conclusió a què ha arribat l’estudi que ha estat publicat a la revista ‘Nature Climate Change’. Han investigat aquesta qüestió calculant els efectes del compliment dels objectius climàtics sobre la fosa progressiu de les glaceres. Al voltant del 36% del gel emmagatzemat avui a les glaceres es fondria fins i tot sense emissions addicionals de gasos d’efecte hivernacle. Això significa que més d’un terç del gel glacial que encara existeix a les glaceres de muntanya ja no es pot salvar, fins i tot amb els més ambiciosos mesura

https://www.elperiodico.com/es/medio-ambiente/20180320/deshielo-glaciares-montana-6703340 Continua la lectura de El desglaç de les glaceres de muntanya traspassa el punt de no retorn

De l’Amazònia a Madagascar, la biodiversitat en risc pel canvi climàtic

Extinció no vol dir únicament desaparició d’espècies, sinó profunds canvis per als ecosistemes que proporcionen serveis vitals per a centenars de milions de persones, ja sigui alimentació, suport al turisme o la investigació sobre futurs medicaments.

La Mediterrània, que té per exemple tres espècies emblemàtiques de tortugues marines, veuria prop d’un terç de les seves plantes, mamífers i amfibis amenaçats a + 2 ° C si no se’ls deixa cap possibilitat d’adaptació.

https://www.afp.com/es/noticias/211/de-la-amazonia-madagascar-la-biodiversidad-en-riesgo-por-el-cambio-climatico-doc-12g98v2

De la Amazonia a Madagascar pasando por las Grandes Llanuras norteamericanas, en 2080 el cambio climático podría amenazar entre un cuarto y la mitad de las especias en 33 de las regiones más ricas en biodiversidad, según un informe publicado el miércoles.

Si la temperatura media del planeta aumentase 4,5°C respeto a la era preindustrial -el escenario previsto por los científicos si no se hace nada para reducir las emisiones de gases de efecto invernadero-, un 48% de especies podrían desaparecer en ciertas regiones.

Continua la lectura de De l’Amazònia a Madagascar, la biodiversitat en risc pel canvi climàtic