Arxiu d'etiquetes: catàstrofe

Les bretxes de la llei que permeten urbanitzar una muntanya incendiada

Pot una muntanya incendiada ser requalificada i urbanitzada a Espanya? Sí, i sense que abans hagi de transcórrer cap termini concret, més enllà del que requereixin la tramitació ordinària dels instruments legals i urbanístics necessaris perquè això passi.

Aquest article de Nueva tribuna és del dia 11 de octubre d’aquest any i ha esta recordat pel diari Público. En el tercer pitjor any en incendis de la dècada, el Partit Popular impedeix la tramitació d’una modificació de la Llei de Forests per evitar que es pugui construir en terrenys forestals incendiats. Potser val la pena recordar-ho

El president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, ha assegurat que la situació provocada pels incendis forestals és actualment “crítica” a Galícia després d’una nit “en què l’activitat incendiària no ha cessat”. Feijóo ha assegurat que des de les 24 hores de diumenge a les 07.00 hores d’aquest dilluns han registrat 24 nous focus en les muntanyes gallegues.

Balanç de la situació fins ara:
BALANÇ DE LA SITUACIÓ A AQUESTA HORA:

Protecció Civil activa el Pla estatal contra Incendis Forestals.

Galícia: més d’un centenar d’incendis s’han declarat aquest cap de setmana a Galícia, arrasant milers d’hectàrees. 17 d’ells amenacen nuclis de població. El president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, ha insistit que els focs “han estat provocats”.

Astúries: 32 focs actius, que afecten el sud-occident asturià, han obligat a desallotjar veïns per precaució. Per la seva banda, el Govern estudia si procedir a realitzar la declaració de pre-alerta per contaminació atmosfèrica a causa dels incendis forestals.

Castella i Lleó: s’han declarat 4 incendis a les províncies de Lleó, Salamanca i Zamora.

Portugal: compta amb més 145 focus actius i el seu nombre de víctimes s’eleva a 31 morts.

Mentrestant, Rajoy confirma que la”infinitat” d’incendis de Galícia van ser provocats Continua la lectura de Les bretxes de la llei que permeten urbanitzar una muntanya incendiada

Noves demores en la neteja de la planta de Fukushima

Fa sis anys i mig i el problema persisteix,  (i el que durarà …). Els retards són resultat de danys prèviament desconeguts en les àrees dels estanys d’emmagatzematge i la necessitat de major descontaminació.  Aquesta és l’herència que els deixem als nostres fills.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=232402&titular=nuevas-demoras-en-la-limpieza-de-la-planta-de-fukushima-

TOKIO (AP) — El gobierno de Japón aprobó el martes una revisión de su plan de 30-40 años para desmantelar la planta nuclear de Fukushima, demorando por tres años el retiro de varas radiactivas almacenadas en dos de los tres reactores dañados por el terremoto y el tsunami del 2011.

A seis años y medio desde el desastre, la cantidad de agua contaminada que debe ser sacada y tratada cada día ha decrecido considerablemente y robots han provisto imágenes limitadas de combustible fusionado dentro de los reactores. Aun así, se desconoce la ubicación exacta del combustible fusionado y aún se están desarrollando robots que puedan soportar la alta radiación por tiempo prolongado. Continua la lectura de Noves demores en la neteja de la planta de Fukushima

La sisena extinció massiva, prevista per l’any 2100

Aquesta és l’herència que estem deixant als nostres fills. La Terra no és nostra. El planeta Terra sembla estar encaminant cap al començament d’una sisena extinció massiva de la vida a 2100. I això a causa de la quantitat de carboni que es expel·leix a l’atmosfera, segons un estudi matemàtic dels cinc esdeveniments anteriors en els últims 540 milions d’anys. La Terra evoluciona. Alguns canvis són graduals i benignes, però altres, especialment els associats amb l’extinció massiva catastròfica, són relativament abruptes i destructius.

La revista Science Advances, assenyala que esdeveniments com les erupcions volcàniques, el canvi climàtic i altres factors ambientals juguen un paper important

http://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/848685/sexta-extincion-masiva-prevista-ano-2100?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=Newsletter%20www.pressdigital.es Continua la lectura de La sisena extinció massiva, prevista per l’any 2100

Més de 800 pous il·legals s’assequen Doñana amb la permissivitat de les autoritats

La Unesco amenaça amb retirar-li el títol de Patrimoni de la Humanitat. L’aigua no és l’únic front obert a Doñana. L’agricultura intensiva de regadiu ha propiciat a més la instal·lació de cultius en sòl destinat a ús forestal, cosa que està prohibida. Es van concedir ajudes i subvencions a finques forestals de pins o eucaliptus que van ser transformades en agrícoles, fins i tot en cultius sota plàstic.

https://amp.elmundo.es/ciencia-y-salud/ciencia/2017/09/23/59c5015346163f81718b45d6.html

Más de 2.500 pozos de extracción de agua amenazan la conservación del Parque Nacional y Natural de Doñana, uno de los humedales más importantes de Europa. La cifra es oficial y figura en el Estudio de Impacto Ambiental del Plan Especial de Ordenación en el ámbito de Doñana, en vigor desde 2014. Al menos 852 de estos pozos son ilegales, según el borrador elaborado en 2010 que sirvió como avance para la redacción del Plan y al que EL MUNDO ha tenido acceso. Los informes de la organización ecologista Fondo Mundial para la Naturaleza (WWF) aportan cifras superiores: más de 1.700 balsas de acumulación de agua y más de 1.000 pozos no autorizados. Continua la lectura de Més de 800 pous il·legals s’assequen Doñana amb la permissivitat de les autoritats

Països de l’ONU signen prohibició d’armes nuclears

Un total de 51 nacions subscriuen el primer acord legalment vinculant per evitar aquest tipus d’arsenal. El secretari general de l’ONU, António Guterres, va expressar que el tractat és producte d’una preocupació creixent pel risc que planteja l’existència d’armes nuclears, incloses les catastròfiques conseqüències humanitàries i ambientals que suposaria el seu ús

http://www.informador.com.mx/internacional/2017/740130/6/paises-de-la-onu-firman-prohibicion-de-armas-nucleares.htm

NUEVA YORK, ESTADOS UNIDOS (20/SEP/2017).- Un total de 51 países firmaron este miércoles el Tratado para la Prohibición de Armas Nucleares (TPAN), el primer acuerdo legalmente vinculante para proscribir este tipo de arsenal y un paso histórico en los esfuerzos internacionales de desarme.

En una ceremonia celebrada en el Consejo de Administración Fiduciaria de Naciones Unidas (ONU), el pacto fue suscrito en representación de México por el secretario de Relaciones Exteriores, Luis Videgaray.

México fue miembro del grupo central de cinco países que impulsaron las negociaciones entre la membresía de la ONU, un esfuerzo que tomó varios años y que ha sido celebrado por la sociedad internacional como un primer paso para restar legitimidad a ese tipo de armamento en el mundo.

Además, de los 51 países firmantes del tratado, tres Estados también depositaron este miércoles en la ONU los instrumentos de ratificación del acuerdo, Guyana, Tailanda y el Vaticano, que es observador ante Naciones Unidas. Continua la lectura de Països de l’ONU signen prohibició d’armes nuclears

Els conflictes i el canvi climàtic fan créixer la fam al món per primera vegada en una dècada

Campanes d’alarma que no podem ignorar: la fam del món augmentant per primera vegada aquest segle. Les Agències de les Nacions Unides adverteixen que el conflicte i el canvi climàtic estan soscavant la seguretat alimentària, provocant una desnutrició crònica i amenaçant amb revertir anys de progrés. Hi ha 38 milions de persones més que passen fam al món, sobretot a l’Àfrica subsahariana. L’informe és la primera avaluació global de la seguretat alimentària i nutrició de les Nacions Unides després de l’adopció dels objectius de desenvolupament sostenible, que pretenen acabar amb la fam i totes les formes de malnutrició cap al 2030.

http://www.publico.es/internacional/fao-conflictos-cambio-climatico-crecer-hambre-mundo-primera-vez-decada.html Continua la lectura de Els conflictes i el canvi climàtic fan créixer la fam al món per primera vegada en una dècada

Mentre el món mira als EUA, la crisi humanitària creix amb les inundacions al sud d’Àsia

No són només els huracans a Amèrica els únics fenòmens extrems climàtics que es produeixen al món. Les inundacions provocades pels monsons han afectat milions de persones al sud d’Àsia. ” Però el món segueix ignorant desastres que cada vegada tenen lloc més sovint i són de major gravetat “, diu el coordinador de refugis de la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de Lluna Creixent

http://www.eldiario.es/theguardian/mundo-Bangladesh-enfrenta-crisis-humanitaria_0_685932220.html

“Vamos a cantar una canción”, dice el piloto del helicóptero, el capitán Mahbub, mientras despegamos desde el exterior de un hangar oxidado en Dhaka durante una valoración aérea de las inundaciones en Bangladesh. Sin esperar a que responda, se arranca a cantar Leaving on a jet plane, de John Denver.

“Solía cantar esto cuando tenía problemas en las Fuerzas Aéreas”, recuerda Mahbub. Pero un instante después añade: “Claro que John Denver murió en un accidente de avión”.

El alcance de las inundaciones tras el último monzón es evidente al planear con el helicóptero sobre las largas retenciones de tráfico. Es difícil encontrar tierra seca, mires donde mires. Lo único que pude ver durante 45 minutos mientras volaba hacia el norte con el equipo de valoración de desastres de la Cruz Roja era el destello plateado de las aguas bajo las que se sumergían casas y plantaciones. De vez en cuando veíamos algún pueblo aislado por encima del nivel del agua.

Eclipsado por un huracán americano, las noticias de las inundaciones en el sur de Asia han emergido lentamente. Incluso en Daca las portadas de los periódicos en inglés reflejaban los eventos en Houston. Pero estas son las peores inundaciones del siglo. A lo largo de la región, más de  41 millones de personas se han visto afectadas por grandes destrucciones de viviendas y campos de cultivo.

Se han derrumbado edificios en Mumbai. Los voluntarios de la Cruz Roja india y otras agencias se han visto completamente desbordados. Distritos enteros del norte de la India han estado sumergidos durante semanas, dejando a decenas de miles de personas acampando en carreteras y diques. Se calcula que los derrumbes e inundaciones han matado a 160 personas en el sur de Nepal, un país que todavía se encuentra en vías de recuperarse de los devastadores terremotos de 2015. Continua la lectura de Mentre el món mira als EUA, la crisi humanitària creix amb les inundacions al sud d’Àsia

Per què ha desaparegut el mar de la costa després del pas de l’huracà Irma (vídeos)

PER QUÈ HA DESAPAREGUT EL MAR DE LA COSTA DESPRÉS DEL PAS DE L’HURACÀ IRMA

Aquest fenomen es dóna quan un huracà té la suficient força com per canviar la forma d’un oceà. Els vents huracanats són tan forts que són capaços de desplaçar l’aigua de la costa. L’aigua es desplaça i el vent l’arrossega fins a una altra zona, on depèn de la força i la direcció Al centre de la tempesta, on la pressió és més baixa i els vents convergeixen, l’aigua s’acumula.

http://es.gizmodo.com/por-que-ha-desaparecido-el-mar-de-la-costa-tras-el-paso-1803126433Tras el paso del huracán Irma por zonas como Bahamas o Tampa, muchos usuarios comenzaron a subir fotos que mostraban las costas sin mar, había desaparecido por completo dejando un horizonte desierto de tierra. ¿Cómo ha podido ocurrir? Esta es la explicación al extraño fenómeno. Continua la lectura de Per què ha desaparegut el mar de la costa després del pas de l’huracà Irma (vídeos)

L’estiu que ens vam creure l’escalfament global

“Les advertències sobre l’escalfament global han estat extremadament clares durant molt de temps .Ara entrem en el període de les conseqüències” va dir Al Gore. Aquest estiu hem viscut moltes de les seves conseqüències recollides en aquest article.No són necessaris més comentaris.

http://www.eldiario.es/internacional/verano-creimos-calentamiento-global_0_683832418.html

A mediados del pasado agosto, la principal agencia de información sobre ciencias atmosféricas, oceánicas e hidrológicas en los EEUU publicó su informe anual sobre el Estado del Clima. Estaba firmado por más de medio millón de científicos de instituciones de todo el planeta. Se podría resumir en una frase: ha sido el año más caliente jamás registrado, con una incidencia inusual de ciclones tropicales (93), sequías cada vez más largas y un descenso del hielo antártico y cada año que le siga será peor.

Si la intención de la Sociedad Meteorológica Americana era convencer al presidente de que no cumpliera su amenaza de sacar a EEUU del Acuerdo de París, podemos decir que Dios ha bajado a ayudarles. En las dos semanas que han pasado desde su publicación, EEUU ha sufrido una ola bíblica de huracanes, tormentas tropicales, inundaciones, sequías e incendios sin precedentes.

[MAPA: Descubre el tamaño del huracán Irma moviéndote sobre este mapa y pinchando en cualquier país. Por ejemplo, es mucho más grande que la península Ibérica]

Les queda lo peor. Irma ya es uno de los huracanes más fuertes jamás registrados y trae dos más en la cola:  Jose y Katia. No, no es normal.

“La escala de huracanes no tiene categoría 6”, decía un analista en la NBS el pasado jueves: “Pero, si la tuviera, la usaríamos ahora”. Redujo a escombros las islas de Barbuda y San Martín, en las Antillas menores y sacudió Puerto Rico, República Dominicana y Haití con vientos de 298kmh. El viernes, bajó a categoría 4 antes de llegar a Cuba. El sábado descendió a 3, aunque los expertos señalan que puede recuperar la fuerza perdida. Ahora entra por el sur de Florida donde pronostican que será ser “realmente devastador”.

Port Arthur, Texas después del Huracán Harvey (1 de septiembre de 2017) | Foto: LM Otero GTRES
Port Arthur, Texas después del Huracán Harvey (1 de septiembre de 2017) | Foto: LM Otero GTRES

Harvey: agua pasada, agua estancada

El Huracán Harvey que atravesó Houston el fin de semana anterior parece hoy poca cosa, pero era el primer ciclón de categoría 4 que visitaba Estados Unidos en 12 años. El recuento supera los 70 muertos pero serán muchos más. Hay cientos de heridos y muchos desaparecidos. Los mensajes de miles de personas pidiendo ayuda para las personas incapacidas durante los primeros días son demoledores. Doce hospitales fueron evacuados, exponiendo enfermos en situación crítica. El rescate de ancianos de las residencias anegadas protagonizaron algunas de las imágenes más impactantes. Aunque Irma le haya robado protagonismo, la catástrofe no ha hecho más que empezar.

How much damage do Category 5 winds do compared to Category 1 winds? There’s a visualization for that (and it’s not pretty)

El golfo de Texas es uno de los centros neurálgicos de la industria petroquímica. Sus plantas químicas, refinerías y otras instalaciones industriales  han escupido más de medio millón de toneladas de materiales tóxicos  durante la inundación. El agua que cubre la ciudad es un caldo de lluvia con productos químicos, pesticidas, disolventes, residuos fecales, animales muertos y objetos cortantes como metales, piedras y cristales rotos. Su exposición provoca infecciones respiratorias, conjuntivitis, vómitos y diarreas. La combinación de altas temperaturas y humedad favorecerá la reproducción de mosquitos, transmisores de virus como el Zika o el Nilo occidental. El índice bacteriano es altísimo, el de toxicidad todavía más.

El huracán ha destruído infraestructuras críticas de comunicación y transporte, reservas y conductos de agua potable y otros canales de suministro energético, además de viviendas, colegios, hospitales y toda la industria local, desde las oficinas a las fábricas pasando por los servicios. El gobernador de Texas, Greg Abbott, calculaba el domingo que devolver la ciudad a un estado habitable le iba a costar al gobierno unos 180.000 millones de dólares, más que  Katrina en 2005.

El Servicio Nacional de Meteorología (NWS), cuyo trabajo es “hacer pronósticos climáticos, meteorológicos e hidrológicos, así como alertas para EEUU, sus territorios y las áreas oceánicas adyacentes” para el Ministerio de Comercio, no lo tiene tan claro. Su portavoz lo ha calificado de catástrofe sin precedentes cuyo impacto es todavía incalculable, y muy superior a cualquier cosa que hayan visto antes. Con tres huracanes más en activo, es probable que 2017 se convierta en el peor año de la historia.

Fuego, tormenta y vientos huracanados

Mientras Houston de levanta y Florida se prepara, las llamas arrasan los estados de California, Washington y Oregón. Solo en Los Ángeles ardieron 30.000 km2 el pasado fin de semana, el mayor incendio de la historia de la ciudad. En las últimas dos semanas, las temperaturas en ciudades de la costa este como San Francisco y Berkeley superaron records históricos. En Phoenix eran tan altas que los aviones no podían volar.

Una extraña y repentina tormenta en Santa Mónica que levantó coches y barcos. Una ola de calor fulminante y sin precedentes asola Montana y Dakota del Norte, arruinando cosechas, alimentando incendios y diezmando ganado.

Estas son algunas de las “anormalidades” meteorológicas que se han registrado en América durante las últimas dos semanas y de las que advertía el Informe sobre El Estado del Clima. Pero los estragos que auguraban los expertos del clima afectan a todo el planeta. Este verano, más de 21 países han sido sacudidos por huracanes, terremotos, violentas lluvias torrenciales y un catastrófico monzón.

La UE ofrece ayuda a México tras el terremoto en el estado de Chiapas
Una calle de México City tras el terremoto en el estado de Chiapas EFE

Continua la lectura de L’estiu que ens vam creure l’escalfament global

L’huracà i el segon terratrèmol més forts del segle assoten junts Amèrica

Els tres huracans que colpegen actualment el Carib (Irma, Katia i José) han deixat conseqüències devastadores en les zones per on han passat, igual que el terratrèmol de magnitud de 8.2 a Mèxic. Recordem el Harvey fa pocs dies…

Els huracans amb proporcions devastadores són alimentats per un mar cada vegada més calent, amb major volum d’aigua i amb conseqüències tràgiques. Els huracans funcionen amb aire càlid i humit, és per això que els oceans són els que provoquen la seva formació a través de les seves aigües temperades. La confluència dels vents i la humitat de la mar produeixen fortes pressions que ocasionen els vents huracanats. No és casualitat que l’època d’huracans es produeixen a finals d’estiu, per l’augment de les temperatures dels mars. L’escalfament global origina un canvi en el clima, produint més calor en aquesta zona, el que pot provocar l’augment considerable de les forces dels huracans.

Els terratrèmols es produeixen pel moviment de les plaques tectòniques, que són el moviment dels dos grans blocs que es forma la terra. Quan dues d’aquestes estructures xoquen produeixen una gran quantitat d’energia, i al desprendre-s’origina un terratrèmol.

L’opinió dels científics tampoc és molt ferma pel que fa a si els canvis geològics ocasionen terratrèmols. Alguns experts són partidaris que el causant és l’escalfament global, sent aquest el que origina aquests desastres a través de la pressió per l’augment de la massa al planeta, ja que es fonen les glaceres augmentant el nivell del mar.

Una catàstrofe succeeix a una altra .En aquests moments l’huracà Katia amenaça un Mèxic devastat pel terratrèmol.  L’huracà Katia, de categoria 1, s’afebleix ràpidament en avançar sobre terra en l’oriental estat mexicà de Veracruz, on ja ha començat a causar estralls amb vents que han arribat a assolir els 150 quilòmetres per hora, segons han informat aquest dissabte les autoritats . Els habitants del país s’enfronten aquest dissabte el cicló, degradat a tempesta tropical, després refer de l’ensurt pel terratrèmol de 8,2 graus que aquest divendres ha causat la mort d’almenys 61 persones i 250 ferits. El tremolor es va notar amb força a Chiapas, Oaxaca i Tabasco, llocs que també esperen l’arribada de l’huracà. A les deu hores posteriors hi va haver un total de 266 rèpliques, la més potent de magnitud 6,1. En total, 13 de les rèpliques han tingut una magnitud igual o major a 5 en l’escala Richter. veure http://www.lavanguardia.com/internacional/20170909/431149403810/huracan-katia-terremoto-mexico.html

Continua la lectura de L’huracà i el segon terratrèmol més forts del segle assoten junts Amèrica