Arxiu d'etiquetes: catàstrofe

A Uppsala, a 70 quilòmetres al nord d’Estocolm, per exemple, s’hi han registrat temperatures rècord de 33 graus.

Les altes temperatures alimenten les flames, arribant fins i tot a amenaçar els grans boscos de la zona del cercle polar Àrtic.

Els experts indiquen que aquest tipus de situacions coincideix amb els models de canvi climàtic, en què s’adverteix de l’augment de temperatures i onades de calor a la regió àrtica; un procés que es produeix de forma molt clara en els gels de l’oceà Àrtic.

La zona central de Suècia és una de les més afectades pels incendis de l’última setmana, al costat de dues províncies al nord d’Estocolm, i en les tasques per sufocar-hi participen sis helicòpters enviats des de la veïna Noruega, segons Ràdio Suècia.

http://www.ccma.cat/324/suecia-demana-ajuda-a-la-ue-per-combatre-mes-de-40-incendis/noticia-amp/2867350/?__twitter_impression=true Continua la lectura de A Uppsala, a 70 quilòmetres al nord d’Estocolm, per exemple, s’hi han registrat temperatures rècord de 33 graus.

“No parlem dels perills després de Fukushima perquè entraríem en pànic”

En una entrevista, el periodista japonès Kolin Kobayashi parla sobre les conseqüències de l’accident nuclear de Fukushima.”No parlem dels perills després de Fukushima perquè entraríem en pànic”.  A més d’alertar sobre els perills intrínsecs del que nuclear, Kobayashi aspira a treure a la llum als treballadors exposats en un país on es preveuen importants sismes, a on encara es continua comptant les víctimes “col·laterals” de l’accident nuclear de Fukushima al 2011. L’antic primer ministre japonès Naoto Kan ha fet saber que se li va informar, l’endemà de l’explosió de la central, que el secretari general de l’agència de seguretat nuclear no era un “especialista de l’energia nuclear” sinó ‘un economista. La situació era realment caòtica perquè les autoritats japoneses no estaven del tot preparades per afrontar un gran accident nuclear. El govern no podia imaginar-se un accident de la magnitud de Txernòbil.  De totes maneres un accident d’aquest ordre és ingestionable. Però el lobby nuclear internacional intenta mostrar que és capaç d’assumir un accident nuclear i parla d’ell com si es tractés d’un risc natural a gestionar, com un tifó o un terratrèmol.

Paral·lelament, aquí parlem com i a on ubicar els residus de les nostres centrals nuclears. A Vilar de Cañas? Som conscients amb què estem jugant les nostres vides? Ara, el tema es paralitza segon diu el diari el Público, veure:

 http://www.publico.es/sociedad/gobierno-paraliza-construccion-del-cementerio-nuclear-villar-canas.html

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=244251&titular=%22no-hablamos-de-los-peligros-tras-fukushima-porque-entrar%EDamos-en-p%E1nico%94- Continua la lectura de “No parlem dels perills després de Fukushima perquè entraríem en pànic”

Els plaguicides minven les funcions cerebrals de les abelles

Els investigadors han identificat 25 pèptids que es veuen alterats en el grup d’abelles més afectades per plaguicides. Els experts destaquen com a novetat, a més de ser un estudi de camp, que hi ha molt pocs que tractin sobre neuropèptids, donada la seva dificultat per analitzar-los.

https://www.ecoticias.com/naturaleza/186035/plaguicidas-merman-funciones-cerebrales-abejas

Expertos del Departamento de Física y Química de la Universidad de Almería (UAL) han confirmado que la exposición a plaguicidas o puede afectar a las funciones cerebrales de las abejas, ya que provocan una disminución de neuropéptidos, de forma que estas pequeñas moléculas son claves en la regulación de los mecanismos nerviosos del aprendizaje y la memoria, el apetito, el comportamiento sexual o el control del dolor y de la presión arterial.

Según los expertos, la presencia de estas sustancias se incluye entre los motivos por los que desaparecen estos insectos, que son los responsables de la floración y polinización de las plantas.Los trabajos se han desarrollado a nivel de campo, en 60 colmenares de toda España, según ha explicado la Fundación Descubre en una nota. Continua la lectura de Els plaguicides minven les funcions cerebrals de les abelles

Mai abans hem experimentat aquest tipus de pluja. Aquesta és una situació de perill extrem”. Japó (vídeo)

En poc més d’un dia va caure el triple d’aigua que en tot un mes de juliol, i això ha provocat desbordaments dels rius, enfonsaments de ponts i esllavissades.

El rècord històric de pluja ha escombrat barris sencers i ha deixat piles de runa i fang. L’embat dels rius desbordats ha arrasat edificis i magatzems i ha convertit en illes poblacions senceres.

El Japó viu un autèntic malson en comprovar com el nombre de morts a causa de les pluges torrencials al centre i a l’oest del país no para d’augmentar. L’últim recompte ja parla d’un centenar de víctimes mortals i una seixantena de desapareguts. S’han evacuat més de dos milions de persones.

L’agència meteorològica japonesa ha parlat aquest diumenge d’una “situació anormal”: les pluges caigudes entre divendres i diumenge han assolit xifres rècord en 93 punts d’observació de 14 prefectures.

“Never Before Experienced” Rains Hammer Japan During Early July

Continua la lectura de Mai abans hem experimentat aquest tipus de pluja. Aquesta és una situació de perill extrem”. Japó (vídeo)

El repte enfront dels incendis que ja no responen a l’extinció

Els experts clamen per més inversió en prevenció i investigació davant d’uns incendis cada vegada més grans i virulents i demanen un canvi en el model tradicional de gestió dels focs.

La campanya d’estiu pel que fa a la prevenció d’incendis forestals comença aquest divendres amb un escenari molt més tranquil que el de l’any passat. La causa: l’augment de precipitacions dels últims mesos. Ara bé, la consellera de d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha assegurat aquest dijous en una visita a la seu del cos d’Agents Rurals i del Servei de Prevenció d’Incendis a Santa Perpètua de Mogoda que els efectes del canvi climàtic i la mateixa influència del clima mediterrani no els permeten abaixar la guàrdia. “L’obsessió per reduir el risc d’incendi ens porta a reforçar la prevenció i la gestió sostenible dels boscos”, ha assenyalat la consellera

https://www.ara.cat/societat/Drons-campanya-prevencio-forestals_0_2033196831.html

http://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-reto-frente-incendios-no-responden-extincion.html

Los incendios no son lo que eran. Cada vez son más grandes, más incontrolables y afectan a un mayor número de población. El abandono de las actividades de pastoreo y limpieza de los bosques propios de la vida rural, el cambio climático y las nuevas planificaciones urbanísticas han convertido los montes en espacios altamente inflamables. Los expertos llevan advirtiéndolo desde hace tiempo y 2017 vino a confirmarlo. El año pasado fue el segundo peor de la década en superficie arrasada por el fuego y el único con un número tan elevado (56) de grandes incendios (los que sobrepasan las 500 hectáreas). En ellos se destruyó el 55% de todo el territorio quemado. Continua la lectura de El repte enfront dels incendis que ja no responen a l’extinció

Temporada d’huracans 2018: Els experts adverteixen de les tempestes super, criden a la nova categoria 6

Crida per expandir l’escala d’huracans per obtenir millors advertències que podrien salvar vides. A mesura que comença la temporada d’huracans d’enguany, els científics estan preocupats perquè les comunitats costaneres dels Estats Units puguin enfrontar-se a tempestes severes amb vents, tempestes de pluja i precipitacions tan intenses que les categories d’avís actual no donen una visió real de l’amenaça.

La previsió d’aquest any és sobre la mitjana i molt més moderada que la temporada hiperactiva de l’estiu passat, en part a causa de les temperatures oceàniques més fresques de l’Atlàntic tropical. Però això no vol dir que una tempesta individual no influeixi amb una força excepcional, com ho va fer Andrew abans de copejar Florida el 1992, un any relativament tranquil.

La calor atrapada per la creixent concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera augmenta les possibilitats d’això, va dir el científic del clima de Penn State, Michael Mann.

https://insideclimatenews.org/news/02062018/hurricane-season-2018-noaa-storm-forecast-global-warming-atlantic-ocean-temperature-new-category-6 Continua la lectura de Temporada d’huracans 2018: Els experts adverteixen de les tempestes super, criden a la nova categoria 6

La xilel·la continua propagant-se sense control

La Xilel·la, amb el seu binomi Xylella fastidiosa és un bacteri fitopatogen que causa malalties en diverses plantes, entre elles l’olivera, el taronger, la vinya, el llorer, l’ametller, el cirerer o el presseguer.  La Xilel·la, el bacteri que obstrueix els vasos conductors de la saba i causa la mort de plantes i arbres, s’escampa per la península Ibèrica com una taca invisible que sembla que ningú pugui aturar. A la Mediterrània és un nouvingut, se’l va descobrir el 2013 a la regió italiana de la Pulla. Ja han detectat el bacteri a Madrid i Almeria, mentre s’escampa a les Balears i el País Valencià.

https://www.ara.cat/societat/xilella-continua-propagant-se-control_0_2005599512.html

La xilel·la, el bacteri que obstrueix els vasos conductors de la saba i causa la mort de plantes i arbres, s’escampa per la península Ibèrica com una taca invisible que sembla que ningú pugui aturar. Si fa poc més de quinze dies el patogen es va detectar en un camp d’oliveres de la localitat madrilenya de Villarejo de Salvanés, la setmana passada l’alarma saltava al municipi almerienc d’El Ejido, on van detectar el microorganisme en un hivernacle. Aquests dos nous focus s’afegeixen als centenars que s’han trobat a les illes Balears i al País Valencià, on, com a la resta del sud de la Mediterrània, el bacteri amenaça de provocar la crisi agrícola més important de les últimes dècades. La seva capacitat per afectar fins a 300 espècies diferents converteix aquest patogen en una plaga especialment letal. No en va, l’han batejada com la pesta negra de l’agricultura.

El territori on el bacteri ha mostrat més la seva voracitat ha sigut l’arxipèlag balear, on, des que va aparèixer al municipi de Portocristo el 10 de novembre del 2016, no ha parat d’infectar més i més plantes. A hores d’ara ja s’han detectat 627 positius en cultius tan diversos com l’ametller, la vinya, l’olivera, el cirerer, el pruner o les plantes ornamentals.

On encara és difícil calibrar l’expansió del patogen és al País Valencià, perquè, tot i que des del 29 de juny del 2017 s’hi han confirmat 176 casos, de moment el bacteri només ha afectat el cultiu d’ametllers. A més, tots els positius detectats s’han concentrat al nord de la província d’Alacant. A diferència de les Balears i el País Valencià, Catalunya encara no ha patit l’embat de la xilel·la, i les 3.404 analítiques dutes a terme des del 2015 han donat sempre resultats negatius. Continua la lectura de La xilel·la continua propagant-se sense control

Ja n’hi ha prou d’un sol ús!

Un sol ús: aquest és el concepte que està matant a la mar, i la terra. Li hem perdut el respecte a les escombraries fins a tal punt que ni tan sols pensem en ella quan la generem. Per això fem servir i tirem tantes coses sense cap remordiment.

La comunitat científica i internacional coincideixen a l’hora d’alertar sobre els possibles impactes de l’abandonament d’escombraries a la natura.

https://www.eldiario.es/zonacritica/Basta-usar-tirar_6_765433475.html

Una tortuga con un bastoncillo de oídos clavado en la nariz. Un pez atrapado en una goma elástica. Una gaviota estrangulada por un aro de las latas. Un cachalote con más de treinta kilos de plástico en el estómago.

  Las imágenes de lo que le estamos haciendo al mar y quienes lo habitan inundan las redes: a cual más tremenda, a cual más lamentable. Estamos acabando con la vida marina porque estamos convirtiendo los océanos en gigantescos vertederos.

Allí va a parar buena parte de lo que tiramos después de usar. Objetos que a menudo utilizamos apenas unos segundos para permanecer como basuraleza (la basura que abandonamos en la naturaleza) durante años.

Esa cañita de plástico, esa toallita que nos han dicho que podemos echar al váter porque es biodegradable pero que sabemos que no, y aún así la tiramos. El vaso de usar y tirar, la cucharilla de usar y tirar, el plato de usar y tirar, la servilleta de usar y tirar. Usar y tirar: ése es el concepto que está matando al mar. Y a la tierra.

Le hemos perdido el respeto a la basura hasta tal punto que ni siquiera pensamos en ella cuando la generamos. Por eso usamos y tiramos tantas cosas sin ningún remordimiento.

No pensamos en el alto coste de nuestros actos de consumo, de lo contrario no cometeríamos algunos gestos tan chorras como envolver un plátano en papel de aluminio para que el chaval se lo lleve a la excursión. Démosle un par de vueltas a ese gesto porque es uno de los mejores patrones del absurdo.

Envolver un plátano en papel de aluminio es absolutamente innecesario ya que no aportamos nada a su eficiente envoltorio natural. Pero es que además es muy probable que el chaval le quite el envoltorio sin mirar, lo haga bola y lo eche entre las zarzas. Y allí permanecerá como basuraleza durante muchos, muchísimos años: afectando al ecosistema y generando un grave problema de contaminación.

Un problema tan serio que hasta la Unión Europea se ha decidido por fin a actuar. El recientemente aprobado paquete de medidas para el impulso de la economía circular es una respuesta audaz a la contaminación por plásticos. Incluye un ambicioso capítulo de objetivos para reducir los productos de un solo uso, evitar los envases superfluos y promover la reutilización y la recuperación de sus materiales mediante el aumento de la recogida selectiva.

Bruselas quiere que en 2035 todos los estados miembro alcancen una cifra de reciclado del 65%. Además, para entonces solo podremos destinar a vertedero un 10% de nuestras basuras. El objetivo parece ambicioso, pero a estas alturas del problema resulta insuficiente.

Si queremos atajar en serio el grave problema de la basuraleza debemos actuar de raíz, es decir en las estanterías del supermercado.

Lo primero que deberían hacer las autoridades comunitarias es arrancar de un zarpazo normativo todos los productos de usar y tirar que hay en los lineales de las grandes superficies y los supermercados. Prohibido comercializar productos de un solo uso que tengan una alternativa perdurable.

Estamos hablando de imponer un arancel al gran consumo que penalice la economía lineal (producir-usar-tirar) y aliente la economía circular (producir-usar-recuperar-producir). Y los recursos generados con esa recaudación, para innovación: para investigación, para ecodiseño, para nuevos materiales, para prevención y reducción, para fomento del consumo responsable.

La basuraleza nos asedia. Estamos a punto de superar la capacidad de carga de nuestro entorno. Islas, continentes, hemisferios: La Tierra en su conjunto podría convertirse en un planeta basura si no abandonamos la cultura del usar y tirar.

Basuraleza

Txernòbil, 32 anys després

No, no podem oblidar-ho perquè sabem que pot tornar a passar i cal recordar-ho cada 26 d’abril. Que passaria si hi hagués un altre accident nuclear europeu, estem preparats ? . Recordem que una gran majoria de centrals nuclears properament poden superar la vida per a la qual van ser creades.

http://blogs.publico.es/ecologismo-de-emergencia/2018/04/26/chernobil-32-anos-despues/

Las alarmas saltaron en el norte de Europa en los últimos días de abril de 1986, cuando se detectaron índices anormalmente altos de radiactividad. La Unión Soviética no había informado de que el 26 de abril el reactor número 4 de la central nuclear de Chernóbil, en Ucrania, había saltado por los aires. Solamente cuando era imposible mantenerlo en secreto, el gobierno de la URSS tuvo que reconocer que había sufrido un grave accidente nuclear. El más grave que se había registrado hasta entonces, aunque no el primero. La memoria de Chernóbil se mantiene viva 32 años después, porque simboliza la cara más negra de la energía nuclear, la del accidente más grave posible.

El accidente de Chernóbil tuvo efectos devastadores. La nube radiactiva se extendió por toda Europa. En un primer momento tuvieron que ser evacuadas más de 120.000 personas de la zona afectada, pero todavía hoy la zona de exclusión de 30 kilómetros continúa deshabitada. En el momento de la explosión se produjeron 31 víctimas mortales, pero la cifra final es mucho mayor, ya que en la limpieza participaron entre 600.000 y 800.000 “liquidadores”, muchos de los cuales murieron sin ningún reconocimiento como victimas.  La cuestión de las víctimas ha sido objeto de un blanqueo para el lavado de imagen de este terrible accidente. Continua la lectura de Txernòbil, 32 anys després

La vida bull a les portes de Doñana mentre es prepara la reobertura de la mina d’Aznalcóllar

20 anys després del desastre d’Aznalcóllar, la zona ha recuperat la riquesa ecològica, excepte en algunes petites zones, al mateix temps que es prepara la reobertura de la mina, entre severes advertències dels grups ecologistes. Avisen que la reobertura d’Aznalcóllar i els abocaments de la Mina de Riotinto amenacen l’espai protegit de Doñana. La Junta d’Andalusia assegura que estan investigant l’estabilitat dels murs que contenen els llots de Riotinto. Què passarà?

http://www.publico.es/sociedad/catastrofe-aznalcollar-vida-bulle-puertas-donana-prepara-reapertura-mina-aznalcollar.html

Bajo los primeros soles de la primavera, después de muchos días de agua, respira honda la tierra. Una brisa ligera cruza por encima de los patos malvasía, de pico azul, que dejan una estela de pausa, una sugerencia de camino, sobre la superficie del río Guadiamar. Más allá, un águila atrapa un pez que refulge plateado y se lo lleva en volandas. Hay una sinfonía de trinos, graznidos, croares, que nunca se para. Aparece un milano, que planea con las alas abiertas, una sombra negra sobre el cielo azul. Los carriceros en celo acaban de llegar de África. Despiertan los mosquitos. Ahora se acerca una garza curiosa. Parece preguntarse qué hacen exactamente ahí estos bichos erguidos sobre dos patas. Continua la lectura de La vida bull a les portes de Doñana mentre es prepara la reobertura de la mina d’Aznalcóllar