Arxiu d'etiquetes: Catalunya

La taxa del sucre funciona, i ara què?

Un any després de  l’impost al sucre a Catalunya, les dades de dos estudis independents demostren que ha funcionat i ho ha fet molt millor que el previst. No oblidem que l’epidèmia de l’obesitat i la col·lecció de malalties que genera aquest tipus d’alimentació afecten molt més a les famílies amb menys renda. La Universitat Pompeu Fabra, fa uns mesos, i aquesta setmana l’Escola Nacional de Sanitat de l’Institut de Salut Carlos III afirmen que s’ha reduït un 25% el consum de sucre. Què passa amb la resta d’Espanya

https://www.elperiodico.com/es/opinion/20180630/articulo-opinion-la-tasa-del-azucar-funciona-y-ahora-que-6916645 Continua la lectura de La taxa del sucre funciona, i ara què?

El canvi climàtic acabarà dissolent el delta de l’Ebre si no rep una transfusió massiva de sorra

L’erosió a la desembocadura, la tercera més gran la Mediterrània, s’accelera en pujar el nivell del mar i no arribar-li els sediments atrapats en centenars d’embassaments

Un projecte pilot calcula que portar milions de tones des de les preses costaria un o dos milions d’euros: “És una qüestió de voluntat més que tècnica”, expliquen

Es tracta d’una zona humida amb alta protecció ecològica, però és, encara més, un element clau per a la forma de vida al voltant dels arrossars que ocupen el 65% del terreny

https://www.eldiario.es/sociedad/climatico-Ebro-necesita-toneladas-sobrevivir_0_786021717.html

Los efectos del cambio climático en España son más rápidos y patentes en el delta del Ebro: el mar se lo come cada vez más rápido porque el río no le lleva la arena de la que está hecho al quedarse en cientos de embalses aguas arriba. Así que el agua salada y los temporales destruyen aceleradamente la desembocadura y obliga a medidas de emergencia, parches, para llevar la escasa arena que hay de un lado a otro. Hace dos semanas, las máquinas entraron en una playa del parque natural para llevarse 19.000 m3 de arena con los que cerrar otra zona destruida por un temporal. A los pocos días se pararon ante la voz de alarma sobre los daños a una población de aves protegidas que están criando justo ahora, justo allí.

“Se trata de una actuación de emergencia cuyo objetivo es preservar los valores naturales de la laguna aprobada por una resolución de marzo pasado”, explica el Ministerio para la Transición Ecológica. Pero el problema de base permanece: este humedal con alta protección ambiental y crucial para el modo de vida entorno a los arrozales necesita que le lleguen 1 o 2 millones de toneladas de sedimento al año para no desaparecer, según han calculado los responsables del proyecto  LIFE-Admiclim que estudia cómo trasladar allí ese material indispensable. Ahora le están llegando unas 84.000 toneladas por el curso del Ebro.

Esta desembocadura (el tercer delta más grande del Mediterráneo) es un escenario perfecto para comprobar de forma rápida y evidente los estragos del cambio climático: el mar presiona constantemente y el delta es extremadamente plano: el 60% de su superficie es inferior a 1 metro de altura. Solo un 10% supera los dos metros. Las poblaciones del delta (Deltebre, Sant Jaume de Enveja, San Carlos de la Rápita..) han tenido que emprender acciones de ordenación urbanística para identificar zonas con riesgo de inundación o, directamente, modificar la normativa para elevar la cota de construcción.

La modificación del clima acelera los problemas “por la subida del nivel del mar que provoca más erosión y subsidencia –el hundimiento del terreno–”, explican en Admiclim. Los embalses de la cuenca del Ebro tienen una capacidad conjunta de 7.833 hectómetros cúbicos. Sin regulación hidráulica, el delta recibía 30 millones de toneladas de sedimentos al año, 300 veces más que ahora. Sobre ese terreno actúa la erosión marina. Un terreno cuyo suelo está dedicado al 65% a los arrozales. Los hábitats naturales suman un 20% del espacio. La producción anual de arroz en el delta ronda las 130.000 toneladas, según datos de la Denominación de Origen.

Los temporales afectan más a este humedal que forma parte de la lista Ramsar de importancia internacional (como Doñana o L’Albufera). Los del año pasado destruyeron la barra de arena que protegía la laguna de la Isla de Buda, una de las zonas más expuestas. Sin esa barrera, el mar invade el agua dulce y arruina el ecosistema lacustre.

Del Serrallo a Buda

A mediados de junio, las máquinas entraron en la playa del Serrallo en el Parque Natural del Delta para llevarse material con el que restaurar la barra arenosa de la Isla de Buda, la zona del parque más expuesta y vulnerable. Un parche de urgencia que cuesta unos 95.000 euros, según informa el Ministerio para la Transición Ecológica. “La finalidad de la obra de emergencia es reponer la playa existente frente a la laguna a la situación anterior a la presentación de los temporales. La actuación se justifica no por su vida útil sino por la necesidad de proteger los valores de la bahía”, aseguran.

Sin embargo, los trabajos han tenido que suspenderse tras la alerta dada por SEO-Birdlife: “No es el lugar ni la época”, dice Cristina Sánchez, delegada de la ONG en Catalunya. Se refiere a que “la playa del Serrallo es parque natural y Red Natura 2000. Y  ahora está criando allí el Chorlitejo patinegro  que está protegido. La delegada de SEO advierte de que “esa arena se la va a llevar el mar con los próximos temporales. Estamos repartiendo los pocos sedimentos del delta. No nos oponemos a medidas que intenten arreglar, pero podrían haber ido a otra zona a por la arena. Y en otro momento”.

El problema es la arena. O más bien la falta de ella. “Sin arena, el delta se muere”, explica Albert Rovira, responsable del proyecto piloto para transportar sedimentos al delta.

Rovira descibre que la idea del proyecto es llevar la arena que se ha quedado en la presa de Riba Roja o Mequinenza e inyectarlas en el tramo bajo del Ebro para que fluyan hasta la desembocadura. ¿Puede el río llevar los sedimentos de esa manera? Es lo que están estudiando, aunque Rovira dice que “es más una cuestión de voluntad política que técnica”. Han calculado que puede costar “entre uno y dos millones de euros” transportar hasta tres millones de toneladas.

Con todo, “hay que mirar el plan de la cuenca del Ebro porque estos sedimentos también acabarán terminándose”. Además, como complemento, se ha ideado un sistema para inyectar por los canales de riego de los arrozales los sedimentos que se quedan en la potabilizadora de agua de la comarca. “Ha funcionado muy bien y se puede aportar 1.000 o 2.000 toneladas anuales”, explica el técnico. Al delta le hacen falta millones extra cada año.

El canvi climàtic afecta els parcs naturals marins de Catalunya

Les poblacions de gorgònies i altres organismes bentònics del Parc Natural del Cap de Creus i el Parc Natural del Montgrí han patit una alta mortalitat durant 2017 a conseqüència de la proliferació d’algues filamentoses al litoral català. Aquest fenomen podria ser el resultat de les altes temperatures durant la primavera i l’estiu d’aquell any i l’elevada concentració de nutrients en el medi, segons apunta l’informe sobre el seguiment del medi marí en aquests parcs catalans. El canvi climàtic es nota.

https://www.agenciasinc.es/Noticias/El-cambio-climatico-afecta-a-los-parques-naturales-marinos-de-Cataluna

Comunidades de coralígeno, praderas de posidonia, paredes verticales de roca caliza y bosques de algas, que son refugio y alimento para especies marinas, forman parte de la rica biodiversidad de los parques naturales marinos de Cataluña: el Parque Natural de Cabo de Creus y el Parque Natural del Montgrí, las Islas Medes y el Baix Ter. Estos parques marinos –una de las áreas marinas protegidas más emblemáticas del Mediterráneo noroccidental– preservan un patrimonio natural único, pero altamente sensible a los impactos de origen natural o antropogénico.

El informe, impulsado por la Generalitat de Cataluña y elaborado por la Universidad de Barcelona, ha recogido los primeros resultados del programa de seguimiento científico para evaluar, de 2017 a 2020, el estado de conservación de estos parques marinos del litoral catalán. Continua la lectura de El canvi climàtic afecta els parcs naturals marins de Catalunya

L’empremta del canvi climàtic al Pirineu

Aquests dies estem notant el canvi climàtic. No parlem de regions àrtiques ni zones baixes que s’inunden, sinó de regions que ens envolten i serveixen de suport per a nosaltres.La intensitat del estiatge deixa la muntanya sense aliment per al bestiar per segona vegada en un lustre, mentre la presència d’espècies d’ocells originàries del Magrib comença a ser habitual a la serralada. Alguns ramaders opten per portar els seus ramats als voltants de rius i pantans “perquè almenys beguin, ja que amb prou feines tenen res per menjar”

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=232404&titular=la-huella-del-cambio-clim%E1tico-en-el-pirineo-

“Algunos pastores optan por llevar a sus rebaños a zonas con agua, para que al menos beban ya que apenas tienen nada que comer”, explica Joaquín Solanilla, ganadero de Boltaña (Huesca) y secretario provincial de la organización agraria Uaga. “La última tormenta cayó el 20 de julio –explica- y desde entonces, con un verano muy caluroso, no han caído más de tres o cuatro litros un par de veces. La tierra está seca, solo hay polvo, y lo que se sembró no ha crecido”. Continua la lectura de L’empremta del canvi climàtic al Pirineu

El canvi climàtic ja amenaça els ecosistemes mediterranis de Catalunya

El que notem en la nostra vida quotidiana queda registrat en estudis concrets. Els matollars poden substituir els alzinars mediterranis. Tots tindrem  menor disponibilitat d’aigua i de nutrients al sòl.

http://www.ccma.cat/el-temps/el-canvi-climatic-ja-amenaca-els-ecosistemes-mediterranis-de-catalunya/noticia/2801114/

Una investigació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), duta a terme en tres ecosistemes mediterranis terrestres catalans, conclou que el canvi climàtic ja està alterant boscos i matollars mediterranis, i que la tendència s’agreujarà durant les pròximes dècades.

La recopilació d’estudis, experiments i dades de camp de 20 anys o més, constata que la sequera i l’augment de la temperatura ja provoca substitucions d’espècies, més aridesa i risc d’incendi i una menor fertilitat del sòl i disponibilitat d’aigua, entre altres efectes negatius. Continua la lectura de El canvi climàtic ja amenaça els ecosistemes mediterranis de Catalunya

Catalunya començarà a cobrar l’impost al sucre

Recordem que la posició de l’agència de Nacions Unides és contundent. El sucre afegit no és necessari en la nostra dieta i si es consumeix s’ha de fer amb molta moderació: 50 grams màxim per dia (un 10% de la ingesta calòrica) i si pot ser 25 grams (6 culleradetes per dia).

L’impost que evidencia el risc per a la salut de les begudes ensucrades entra en vigor al maig a Catalunya

Tots els refrescos amb sucre seran més cars a Catalunya a partir de l’1 de maig .Les empreses no tenen vies per evitar l’increment en els preus dels refrescos: el Govern obliga a repercutir l’impost en el consumidor final

La llauna de Coca-cola de 33 centilitres que costava 58 cèntims aquest dijous en un supermercat del centre de Barcelona passarà a valer 65 cèntims des de l’1 de maig, i l’ampolla de dos litres s’encarirà des dels 1,43 als 1, 67 euros.

El motiu és que la Coca-Cola estàndard té 10,6 grams de sucre per cada 100 mil·lilitres, per sobre dels vuit grams que marca el nou gravamen. Continua la lectura de Catalunya començarà a cobrar l’impost al sucre

La sequera estival ‘s’acarnissa’ amb els boscos catalans

Tot i les últimes pluges continuem amb dèficit d’aigua i la massa forestal catalana va disminuint. La meitat nord de Catalunya és la que concentra la major afectació, com ja ha passat altres anys. Això es deu al fet que en la meitat sud hi ha menys boscos i aquests estan dominats per espècies mediterrànies més resistents a la sequera, com el pi blanc.

Gairebé un 60% de les zones forestals afectades per la sequera corresponen a afectacions noves de l’any 2016. Prop del 75% dels boscos que s’han vist afectats es troben en zones on va ploure menys de la meitat del que és habitual. Del Pallars Jussà, Anoia i l’Alta Ribagorça són les comarques més afectades. Per espècies, els roures i les alzines són els més perjudicats. Continua la lectura de La sequera estival ‘s’acarnissa’ amb els boscos catalans

El nivel del mar podría arrasar la costa española a causa del calentamiento global

El professor Canals, que lidera el Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB, ha assenyalat que aquest és un dels punts clau de la investigació marina: ens quedarem sense costa. Catalunya és un punt sensible al canvi climàtic.

La setmana passada s’ha presentat a Barcelona el Tercer Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, que revela que la temperatura mitjana en aquesta comunitat ha augmentat prop de dos graus des de 1900 i 1,55 graus des de 1950, coincidint aquest últim període amb un increment exponencial de la demografia a tot el món, un factor que Canals ha qualificat com “la mare de tots els problemes”.

La Mediterrània occidental és la regió marina que té a les zones profundes més quantitat de diòxid de carboni d’origen antropogènic acumulat del món.

http://www.publico.es/ciencias/cientificos-temen-estabilidad-costera-espana.html Continua la lectura de El nivel del mar podría arrasar la costa española a causa del calentamiento global