Arxiu d'etiquetes: canvi climàtic

Els desastres climàtics que s’acosten aquest estiu

Els moviments d’aire són en gran mesura impulsats per les diferències de temperatura entre l’Equador i els pols. Atès que l’Àrtic s’escalfa més ràpidament que altres regions, aquesta diferència de temperatura està disminuint; a més de que les masses de terra s’estan escalfant més ràpidament que els oceans, especialment a l’estiu. Tots dos canvis tenen un impacte en els moviments d’aire globals, incloent els corrents d’aire gegants anomenades ones planetàries perquè circumden des de l’hemisferi nord de la Terra en enormes voltes entre els tròpics i l’Àrtic.

Situacions com la sequera de 2016 a Califòrnia, l’onada de calor de 2011 a Estats Units, la inundació del Pakistan el 2010 i l’onada de calor a Europa 2003 podrien repetir-se els propers estius.

http://www.ecoticias.com/co2/134165/Los-desastres-climaticos-que-se-avecinan-este-verano Continua la lectura de Els desastres climàtics que s’acosten aquest estiu

Palm oil

A 2n d’ESO a l’assignatura que anomenem projecte xarxa es fomenta l’autonomia dels alumnes i el treball cooperatiu. Al tercer trimestre, el tema transversal estudiat és l’alimentació. L’objectiu general del projecte és generar consciència crítica sobre el nostre model alimentari i els seus impactes en la salut, el medi ambient i els mitjans de vida de les persones que produeixen els aliments, tot presentant alternatives de producció i consum des de la sobirania alimentària. Treballem juntament amb VSF Justícia Alimentària global.

Un tema concret és la desforestació com a primer mecanisme de l’agricultura que provoca el canvi climàtic. Ho farem a través de l’exemple de dos productes: el sucre i l’oli de palma. Avui ens centrarem en l’oli de palma.

L’oli de palma és el més utilitzat del món. Està en multitud de productes que consumim diàriament tot i que no és una alternativa idònia des del punt de vista nutricional. A més, la seva producció comporta excessos mediambientals i socials.

La palma d’oli es conrea en països tropicals, on sovint són una base important per a les economies locals, així com una matèria primera per a la indústria local.
El seu cultiu a Indonèsia i Malàisia, els dos països que concentren el 85% de la producció mundial, ha tingut un fort impacte ambiental i social. Altres països exportadors d’oli de palma són Papua Nova Guinea, Colòmbia, Tailàndia, Cambodja, el Brasil, Mèxic i Àfrica occidental.
L’expansió de monocultius intensius, com les plantacions d’oli de Palma, especialment en el sud-est asiàtic, s’ha associat amb la desforestació dels boscos tropicals, l’apropiació de terres pertanyents a comunitats autòctones, abusos contra els drets humans i la mort d’exemplars de diferents espècies animals, com elefants, orangutans i tigres de Sumatra.

L’oli de palma ha estat declarat pel Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides (UNEP) com el principal responsable d’aquesta desforestació a Indonèsia i Malàisia. El 70% de les plantacions de palma a Indonèsia i el 50% a Malàisia, estan situades en zones que prèviament eren bosc tropical.

Efectes sobre el canvi climàtic

La desforestació per conrear oli de palma contribueix significativament al canvi climàtic de diverses formes:

Moltes de les plantacions del sud-est asiàtic estan sobre sòls de torba que fins fa poc estaven cobertes de boscos pantanosos de turbera. El drenatge dels sòls orgànics rics en carboni per fer les plantacions està causant emissió de gasos d’efecte hivernacle de forma massiva.

Indonèsia és el tercer país productor de gasos d’efecte hivernacle després de la Xina i els EUA a causa de la producció d’oli de palma

Els boscos d’aquestes zones tenen un incalculable valor com un dels pulmons de la Terra, eliminant diòxid de carboni i alliberant oxigen. La desforestació impedeix aquest procés.

L’eliminació dels boscos originals sovint ve acompanyat de la crema de fusta d’incalculable valor i del sotabosc romanent, el que emet immenses quantitats de fum a l’atmosfera, convertint a Indonèsia en el tercer major emissor mundial de gas hivernacle.

Efectes sobre els animals

Borneo i Sumatra constitueixen una de les regions amb més biodiversitat del planeta. Més de 300 000 espècies animals han estat trobades en els seus boscos. Actualment un terç de les espècies de mamífers d’Indonèsia estan en perill crític a causa del desenvolupament insostenible dels cultius que estan substituint els seus hàbitats. A més dels animals ferits, morts i desplaçats per la pèrdua d’hàbitat, els cultius d’oli de palma i la xarxa de carreteres construïdes per facilitar els treballs incrementen l’accessibilitat dels caçadors furtius i traficants de fauna salvatge. Els animals són capturats i venuts com a mascotes o en el mercat internacional il·legal d’espècies o són matats per vendre les seves parts.

Si el ritme de desforestació continua, els orangutans podrien extingir-se en la naturalesa en els propers 10 anys, i els tigres de Sumatra a menys de 3 anys.

Els orangutans

El orangutan ha arribat a ser la icona de la desforestació de Borneo i Sumatra. La seva situació és representativa d’altres milers d’altres espècies que es veuen arrossegades a la mateixa destinació al sud-est asiàtic. Entre 1000 i 5000 orangutans moren cada any com a conseqüència de la pèrdua d’hàbitat.

Al voltant de 50 orangutans són assassinats cada setmana a causa de la desforestació.

Sumat a les morts directes per inanició, moltes vegades pateixen tractes cruels, sent cremats vius, assassinats amb matxets, pistoles i altres armes. En molts casos les companyies d’oli de palma donen recompenses pels orangutans ja que són considerats una pesta pel fet que sovint destrueixen les plantes de palma joves per trobar menjar. Són atropellats per les excavadores, ruixats amb gasolina i cremats vius, capturats, torturats, colpejats, disparats amb armes i assassinats.

En altres casos, els orangutans entren en els pobles o vaguen per altres plantacions locals a la recerca d’aliment. Les mares són disparades i els seus nadons venuts, atès que són de gran valor al mercat negre de mascotes, i generalment són mantinguts en captivitat en condicions horribles o utilitzats com a entreteniment en parcs o zoos a altres països.

La mort de milers d’orangutans no només els afecta com a espècie, sinó que té un gran efecte a nivell global, ja que juga un paper vital en el manteniment de la salut dels ecosistemes. Un exemple d’això és la dispersió de llavors d’espècies vegetals, moltes de les quals només poden germinar després de passar pel tub digestiu d’aquesta espècie, de manera que aquest primat és essencial per a l’existència del bosc.

Efectes en les comunitats locals

La desforestació porta amb si el desplaçament de les comunitats indígenes, apropiació de terres pertanyents a comunitats locals, violacions dels drets dels treballadors i treball infantil.

L’establiment de plantacions d’oli de palma és sovint promogut com una forma de desenvolupament en les regions rurals pobres d’Indonèsia. No obstant això, la realitat és una altra. Sovint la indústria té un impacte devastador sobre les poblacions en aquestes àrees. Tot i que el país productor rep ingressos per l’exportació de l’oli de palma, els grans perjudicats solen ser les comunitats autòctones, que habitualment veuen desaparèixer la seva manera de vida tradicional a canvi d’un lloc de treball en una gran plantació.

La indústria de l’oli de palma està també relacionada amb violacions dels principals drets humans, incloent explotació infantil en àrees remotes d’Indonèsia i Malàisia.

Els nens transporten pesades càrregues de fruita, treuen mala herba en els cultius i estan durant hores recollint fruita del sòl de les plantacions. Aquests nens sovint no reben un salari. Atès que les plantacions sistemàticament destrueixen la terra d’aquests boscos tropicals dels que depenen els nadius, les comunitats sovint no tenen elecció i acaben convertint-se en treballadors de les plantacions. Sotmesos a condicions de treball degradants i pobres, sovint guanyen amb prou feines suficient per sobreviure i mantenir les seves famílies. En lloc de mantenir-se a si mateixes, les comunitats locals arriben a dependre l’èxit de la indústria de l’oli de palma per sobreviure, deixant els seus pobles increïblement vulnerables al preu de mercat internacional d’aquest producte, sobre el qual no tenen control.

Us deixo sobre el tema també un article escrit en el Big Van Blog molt interessant

PALM OIL

Como propósito de año nuevo mucha gente decide comenzar a hacer ejercicio (suelen aguantar hasta mediados de febrero, siendo optimistas) y cuidar más la alimentación. Como ahora muchos post de Facebook dicen que el azúcar y la carne son el satanás y la muerte de la nutrición, vamos a empezar deshaciéndonos de estos venenos gastronómicos: pasemos de la bollería industrial y de los cereales azucarados a meternos entre pecho y espalda un par de tostadas integrales con margarina vegetal con un té verde. Nada de mantequilla, todo vegetal. A estas alturas todo el mundo sabe que las grasas animales son tremendamente malas para la salud gracias a la turra que nos dio la OMS con la carne roja (hablamos sobre este tema aquí: https://bigvanblog.wordpress.com/2015/11/02/la-muerte-tiene-ojos-de-cerdo/). Por no mencionar la huella ecológica que tiene criar a todos esos cerdos en espacios de ganadería intensiva que podrían ser perfectamente destinados a cultivos de cereales, por ejemplo.

Así que esa etiqueta amarillo fosforito en los envases de las tostadas y la margarina, que resalta el hecho de que eso que te estás comiendo está hecho con aceites de origen vegetal y no tiene azúcares añadidos, nos da cierta seguridad alimentaria o al menos nos indica que a nuestro estómago llegará un alimento con cierta calidad que no licuará nuestros órganos internos. Si la leemos con calma, nos daremos cuenta de que eso que estamos comiendo, libre de cualquier sustancia de origen animal, está en realidad empapado en aceite de palma. “Grasas de origen vegetal”, como les encanta llamarlo. Y es aquí donde se deshace el mito de “saludable” y “ecológico”.

Para empezar, sabemos desde hace años las terroríficas consecuencias ambientales de las plantaciones masivas de la palma aceitera, capaz de producir aceite de muy barata producción que no ha pasado desapercibido para grandes multinacionales como Kraft o Nestlé entre otras muchas. Y ha sido así como la palma aceitera se ha extendido como un cáncer en África, Sudamérica y especialmente en Asia, lugares donde genera masivas emisiones de CO2 y está poniendo en jaque la supervivencia de muchas especies, como la del orangután. “Pero oye, mira, que Malasia queda lejos. Además creía que ya no había orangutanes por el mundo. Por lo que el tema del boicot al aceite de palma no me incumbe demasiado”.

Greenpeace.png

Superficie boscosa deforestada en una de las concesiones destinadas a aceite de palma ubicadas en el centro de Borneo. La explota una empresa proveedora de Procter&Gamble, manufacturera del champú H&S. Foto: Ulet Ifansasti / Greenpeace

No solo la elevada contaminación, la exterminación de ecosistemas y la extinción de especies nos debe importar. Tenemos otra razón más para tratar de dejar de consumir esos aceites vegetales que provienen de la palma. Atentos, que vienen curvas:

En noviembre de este año, un grupo de investigación en el Instituto de Investigación Biomédica de Barcelona liderado por Salvador Aznar, publicó un artículo en la prestigiosa revista Nature en el que demuestran en modelos animales que una dieta rica en grasas es capaz de acelerar la metástasis (https://www.irbbarcelona.org/es/news/las-celulas-tumorales-dependen-de-las-grasas-para-iniciar-metastasis). Un auténtico notición, porque  la metástasis no es algo para tomarse a la ligera: es el proceso por el cual las células cancerígenas salen de una masa tumoral a la sangre y colonizan otros órganos, pudiendo formar tumores secundarios en diversos lugares del cuerpo, siendo este proceso de metástasis el verdadero responsable de la muerte de los pacientes con cáncer. Pero los investigadores demostraron que no todas las grasas actúan por igual: es el aceite de palma la más dañina con diferencia.

Salvador.png

El jefe de grupo Salvador Aznar Benitah y la primera autora del artículo, Gloria Pascual, en el laboratorio de Células madre y cáncer del IRB Barcelona (M. Minocri, IRB Barcelona).

O sea, que consumir productos con aceite de palma no solo apoya la deforestación masiva sino que además ayuda a desencadenar la metástasis en los tumores. Una de las grandes preocupaciones ahora de este grupo de investigación es buscar financiación para continuar con sus estudios, que conllevaría concienciar a la población de la necesidad de un cambio de dieta. ¿Qué farmacéutica apoyaría un estudio así? Además, después de invertir tanto dinero en deforestar Sumatra y Borneo para darnos a todos el placer de llenarnos la boca de aceite de palma, ¿permitirá Nestlé o PepsiCo una concienciación para dejar de consumir sus productos estrella?

Es aquí donde la financiación pública de la ciencia responde, financiando estudios para mejorar la salud global independientemente del interés capitalista de las multinacionales. Bueno, quizá ya no tanto… pero al menos siempre nos queda fijarnos en que llevan los productos que compramos. Nuestro carro de la compra puede ser un gran activista.

 

El metà podria fer volar pels aires les regions àrtiques de Sibèria

Més efectes del canvi climàtic que alguns neguen. Una sèrie de grans cràters han aparegut en el paisatge al nord de Sibèria en els últims anys, i estan sent acuradament estudiats pels científics que creuen que es van formar quan el sòl literalment va explotar, creant embuts gegants. Semblen “cràters” que es formen a partir del que es pensa són erupcions del gas metà alliberat pel desglaç del permafrost provocat pel canvi climàtic.Els científics estan elaborant un mapa de les bombolles de gas subterrànies en Yamal, una regió clau de producció d’energia, que creuen que pot danyar el transport i la infraestructura.

http://www.ecoticias.com/naturaleza/134049/El-metano-pudria-hacer-volar-por-los-aires-el-artico-siberiano Continua la lectura de El metà podria fer volar pels aires les regions àrtiques de Sibèria

L’aigua és un dret del que es veuen privades 663 milions de persones

En un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/actualidad/dia-mundial-agua-agua-derecho.html), llegim com en el dia mundial de l’aigua (perquè avui és el dia mundial de l’aigua) encara resten 663 milions de persones o més que no tenen accès a aquest preuat recurs.

Sense aigua no hi ha vida. Cada dia moren milers de persones, entre elles infants, per no tenir accès a aigua potable. Mentre, als països rics hi ha moltes persones que malbaraten el preuat recurs sense pensar en la seva importància. Sense pensar en tot el que s’ha de fer per garantir la seva potabilitat.

Tenint en compte que el canvi climàtic ja comporta i comportarà canvis importants en el règim hídric de moltes zones del planeta, potser fora bo començar a valorar aquest recurs en tot el que val. Reduir el seu consum, optimitzar-lo i utilitzar-lo de manera ben estudiada son opcions que cada vegada seran més importants. Continua la lectura de L’aigua és un dret del que es veuen privades 663 milions de persones

El 80% d’Espanya, en risc de convertir-se en desert aquest segle pel canvi climàtic

Aquesta vegada no és un informe exterior de científics que fan una predicció que alguns consideren qüestionable, o  neguen encara que existeixin fets que ho avalin. Aquest cop és un informe del Ministeri Medi Ambient del govern espanyol. Aquella separació que fèiem entre l’Espanya seca i l’Espanya humida quan estudiàvem ja no existirà, potser ens preguntarem on estarà el límit entre l’Espanya seca i l’Espanya desèrtica … i és que la vida sempre dóna moltes voltes.

Un informe del Ministeri de Medi Ambient adverteix que, a aquest ritme, tres milions d’hectàrees de les zones humides passaran a àrides en arribar a 2100
El document admet que “la desertificació és ja un problema real” en més de dos terços del territori, agreujat per la falta de pluges i les temperatures més altes
El desequilibri entre l’aigua disponible i el que s’evapora suposa més pressió sobre els recursos hídrics, pèrdua de biodiversitat i menor producció agrícola

Continua la lectura de El 80% d’Espanya, en risc de convertir-se en desert aquest segle pel canvi climàtic

El smog hivernal de la Xina s’associa amb el desglaç de l’Àrtic

La Terra és un gran ecosistema on les modificacions d’una part dels seus components afecten a la resta.

El modelatge i les anàlisis de dades realitzats per investigadors de l’Institut de Tecnologia de Geòrgia, als Estats Units, suggereixen que el gel marí i els canvis de les nevades han desplaçat el monsó hivernal de la Xina, ajudant a crear condicions atmosfèriques estancades que atrapen la contaminació sobre la major població del país i els centres industrials.

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/133805/El-smog-invernal-de-China-se-asocia-con-el-deshielo-del-%C3%81rtico

Cambios en la circulación atmosférica provocados por la pérdida de hielo marino en el Ártico y el aumento de nevadas en la región euroasiática pueden agravar el problema del smog invernal en China. El modelado y los análisis de datos realizados por investigadores del Instituto de Tecnología de Georgia, en Estados unidos, sugieren que el hielo marino y los cambios de las nevadas han desplazado el monzón invernal de China, ayudando a crear condiciones atmosféricas estancadas que atrapan la contaminación sobre la mayor población del país y los centros industriales.

Continua la lectura de El smog hivernal de la Xina s’associa amb el desglaç de l’Àrtic

El segon mes de febrer més càlid del període 1880-2017

L’agència NOAA (National Oceanic Atmospheric Administration) ha fet públic un informe en el qual constata que el mes de febrer d’aquest any ha sigut més càlid del normal (veure https://www.ncei.noaa.gov/news/global-climate-201702). Aquest increment de temperatura ha provocat que tant en l’àrtic com en l’antàrtida s’hagi registrat un mínim històric en el gruix i extensió del glaç. També s’ha vist que que les anomalies tèrmiques s’han produït en tot el planeta (veure fig 1.)

Fig. 1. Anomalies i esdeveniments climàtics corresponents a Febrer del 2017 (extret de l’informe de l’agència NOAA)

Aquests dies ja veiem com el president TRUMP nega la major i, a més d’afirmar que el canvi climàtic no existeix, retalla els diners que destinava a l’agència de protecció ambiental i augmenta les despeses per al departament de defensa (veure http://www.huffingtonpost.es/2017/02/27/presupuesto-trump-gasto-militar_n_15041480.html).

Paral·lelament, un Niño atípic està castigant el Perú provocant grans inundacions amb morts i grans pèrdues econòmiques (veure http://www.publico.es/internacional/lluvias-e-inundaciones-causan-decenas.html).

El que sembla clar és que tot indica que el clima es troba “lleugerament descontrolat” i que els climatòlegs es troben, cas del Perú, un xic desorientats en les seves previsions. El que també es evident és que si no es fa res de res, negant la major, la situació pot tornar-se cada cop més complicada.

Continua la lectura de El segon mes de febrer més càlid del període 1880-2017

Noves dades sobre el mig orient i el canvi climàtic

En un altre post penjat ara ja fa temps (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/04/24/el-mig-orient-podria-quedar-inhabitable-pel-canvi-climatic/), veiem que el mig orient podria tenir problemes hídrics greus degut al canvi climàtic.

Ara en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=224134), podem veure que les dades actualitzades indiquen que el mig orient i la part nord d’Africa seran inhabitables en unes poques dècades. I aquest escenari es produirà per la conjunció de temperatures extremes, dèficit hídric important, pèrdua de terres per elevació del nivell del mar i incapacitat de produir aliments per la no disponibilitat d’aigua.

La frase “Mi abuelo iba en camello, mi padre en coche, yo en avión, mi hijo en jet privado, mi nieto en camello.”, haurà de canviar per afegir que el net probablement no podrà anar ni en camell. I el més xocant és que el canvi climàtic està produït – sobretot – per allò que ells mateixos extreuen del seu subsòl: El petroli. Allò que a la pachamama tant li va costar de formar, allò que conté l’energia fossilitzada del Sol d’ara fa milions d’anys, aquell miracle energètic que hem malbaratat….. Sembla una maledicció per haver profanat un tresor. I la profanació s’ha fet a consciència. Continua la lectura de Noves dades sobre el mig orient i el canvi climàtic

El paper de la energia en la supervivència de la civilització

Del professor Ugo Bardi ja hem posat altres posts. Bardi és profesor de química física en la Universitat de Florència, però especialitzat en l’exhauriment de recursos, en la dinàmica de sistemes, energies renovables i canvi climàtic. Avui penjo un post seu (veure http://cassandralegacy.blogspot.com.es/2017/03/why-eroei-matters-role-of-net-energy-in.html) en el que ens parla de la TRE (EROI en anglès).

Ens explica com la TRE dels combustibles fòssils ha anat baixant des dels anys 1940, i com aquest fet ha anat incidint en el creixement de l’economia. És planteja si les renovables poden servir per substituir als combustibles fòssils. La resposta és que no poden subministrar tota la quantitat d’energia que ens han subministrat històricament els combustibles fòssils i que per tant no podem esperar creixements econòmics d’un 7% (cas anys 1970), sinó creixements al voltant d’un 1 o 2% dins d’un model de societat d’estat estacionari. Tot i que no ho diu, això implica un decreixement en el nostre consum.

És particularment important llegir el paràgraf que està en connexió amb l’asterisc on l’autor subratlla la importància de que les renovables vagin creixent a un bon ritme que garanteixi la substitució de l’energia aportada pels combustibles fòssils abans de que aquests s’acabin. Sobretot abans de que l’efecte combinat de l’acabament dels combustibles fòssils i del canvi climàtic ens destrueixi. L’autor, partidari acèrrim de les renovables, reconeix la dificultat – que no impossibilitat – que aquest creixement i substitució pot comportar. Continua la lectura de El paper de la energia en la supervivència de la civilització

El declivi del petroli com a font d’energia neta i l’informe del Hill ‘s Group

Visió conjunta de l’economia, la física, els recursos i la situació actual del canvi climàtic en l’escenari mundial. Es tracta d’una sessió extraordinària del Fòrum Transicions, que impulsen FUHEM i Conama, amb el títol: “El declivi del petroli com a font d’energia neta i l’informe del Hill ‘s Group”.
Aquesta sessió té l’objectiu d’aconseguir una visió àmplia sobre la metodologia, continguts i repercussions relatius a l’informe del Hill’s Group i la seva previsió sobre la ràpida reducció de l’energia neta que el sistema petrolier lliurament a la societat, amb un escenari crític a curt termini cap a 2030.

Participen en la presentació: Ángel Martínez González-Tablas (FUHEM) i Alicia Torrego (Conama).

Ponència central: J. Riechmann i Antonio Turiel.

Fila zero: Luis González, Pedro Prieto, Antonio Serrano,
Carlos de Castro, Joaquín Nieto, Xavier García Casals

Más información: http://forotransiciones.org/