Arxiu d'etiquetes: càncer

Assajat amb èxit un nou tipus de vacuna contra el càncer

Només s’ha assajat en 19 malalts. Són necessaris estudis amb més persones per confirmar l’eficàcia i seguretat de la tècnica. Aquest nou tipus de vacuna només s’ha estudiat en pacients amb melanoma, el tipus més greu de càncer de pell. Però és una avanç, un avanç important en aquesta malaltia que acabarà afectant a una de cada tres persones que coneixem. Si s’ajuda al sistema immunitari a reconèixer i atacar els autoantígens  amb una vacuna, es podrien eliminar cèl·lules canceroses sense danyar les sanes.

http://www.lavanguardia.com/vida/salud/20170706/423920642729/ensayos-vacuna-cancer-melanoma.html?platform=hootsuite

Un nuevo tipo de vacunas para tratar el cáncer ha obtenido resultados positivos en los dos primeros ensayos clínicos que las han probado en personas. Continua la lectura de Assajat amb èxit un nou tipus de vacuna contra el càncer

Les cèl·lules tenen energia nuclear

L’ATP (nom complet: adenosina trifosfat) és el combustible de les cèl·lules. En condicions normals es produeix majoritàriament en els mitocòndris, que es troben fora del nucli. Per aquest motiu els mitocòndris són descrits com les centrals energètiques de les cèl·lules. Segons els resultats presentats a Science, quan a la cèl·lula li cal tanta energia en el nucli, comença a produir ATP en el mateix nucli.Aquest descobriment és important perquè trenca amb la visió clàssica que postula que tota l’energia de les cèl·lules es produeix fora del nucli; perquè revela un mecanisme fonamental d’adaptació i supervivència de les cèl·lules; i perquè obre tot un nou camp d’investigació amb ramificacions en medicina regenerativa i en oncologia.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20160602/402233228871/celulas-energia-nucleo-atp-beato-crg.html

En una investigación que cambia la visión de cómo funcionan nuestras células, científicos del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona han descubierto que el núcleo celular es capaz de producir energía. Es, literalmente, energía nuclear.

Se trata de una solución de emergencia que las células utilizan cuando necesitan modificar la actividad de sus genes a gran escala. Esto ocurre, por ejemplo, cuando las células madre se convierten en células de hígado, de piel o de cualquier otro tejido. O bien cuando las células cancerosas evolucionan y se vuelven resistentes a los tratamientos.

Bloquear la producción de energía en el núcleo de las células podría convertirse en un tratamiento eficaz para frenar la progresión del cáncer, concluyen los investigadores del CRG en la revista Science, donde hoy presentan sus resultados.

“Es el descubrimiento más importante que he hecho en mi vida”, declara Miguel Beato, director de la investigación, que lleva cincuenta años de carrera científica. Es importante porque rompe con la visión clásica que postula que toda la energía de las células se produce fuera del núcleo; porque revela un mecanismo fundamental de adaptación y supervivencia de las células; y porque abre todo un nuevo campo de investigación con ramificaciones en medicina regenerativa y en oncología.

La investigación se inició a partir de “un hecho que no comprendíamos”, explica Beato. Hay momentos en la vida de una célula en que necesita reordenar masivamente la actividad de sus genes, lo que requiere una gran cantidad de energía en el núcleo. La energía producida fuera del núcleo, que en condiciones normales es suficiente para asegurar el funcionamiento de la célula, “parece insuficiente cuando se dan estas condiciones inusuales”.

Lo que Beato y su equipo han descubierto es que, cuando las condiciones son excepcionales, la célula aplica medidas excepcionales. Durante unos 30 minutos, el tiempo necesario para reprogramarse, bloquea la producción normal de energía y concentra todo el esfuerzo en el núcleo.“Es el equivalente biológico de ‘en caso de incendio, rompa el cristal’”, explica Beato.

La investigación se ha basado en células de cáncer de mama que han sido expuestas a la hormona progestina. La hormona ha modificado la actividad de unos 3.000 genes en las células estudiadas. Para ello, las células han tenido que hacer obras a gran escala en su núcleo. Concretamente, han tenido que reorganizar la cromatina, que es la estructura que regula que unos genes estén activos y otros silenciados. Es esta modificación de la cromatina, que es como desmontar un edificio y volverlo a construir a escala microscópica, lo que requiere una cantidad enorme de energía.

Según los resultados presentados en Science, cuando a la célula le hace falta tanta energía en el núcleo, empieza a producir ATP allí. El ATP (nombre completo: adenosín trifosfato) es el combustible de las células. En condiciones normales se produce mayoritariamente en las mitocondrias, que se encuentran fuera del núcleo. De ahí que las mitocondrias sean descritas como las centrales energéticas de las células.

Los investigadores del CRG han identificado la secuencia completa de reacciones químicas que llevan a la producción de ATP en el núcleo. Entre las distintas moléculas involucradas, destaca una enzima llamada NUDIX5.

Estudios anteriores han observado en distintos tipos de cáncer, incluidos los de mama, que el pronóstico de los pacientes es peor cuando los niveles de NUDIX5 son elevados. Esto sugiere que la progresión del cáncer depende de la capacidad de las células tumorales para producir ATP en su núcleo. Y que bloquear NUDIX5 podría convertirse en un tratamiento eficaz en el futuro para cánceres que actualmente tienen mal pronóstico.

“Es una línea en la que ya estamos trabajando”, declara Beato. “Estamos buscando cómo inhibir la síntesis de ATP en el núcleo para atacar de manera selectiva las células tumorales”.

Glifosat i parlament europeu

El parlament Europeu, aquell on hi ha un conjunt de polítics que sovint prenen decisions contràries a la voluntat dels pobles als quals representen, ha pres la determinació d’autoritzar 7 anys més el glifosat. Les evidències en contra d’aquest herbicida son aclaparadores, llavors perquè el segueixen autoritzant?. Fins i tot el el comissari de salut va demanar als membres de la comissió que el va autoritzar que expliquessin quines van ser les seves raons per fer-ho. I els hi va demanar perquè contradiuen els informes de la OMS que adverteixen del poder cancerigen d’aquest herbicida. Una probable explicació del perquè l’autoritzen és la pressió que els lobbies de les multinacionals – en aquest cas Monsanto – fan sobre els membres del parlament europeu.

La notícia sobre aquesta decisió ha sortit publicada al diari “El Diario” (http://www.eldiario.es/sociedad/Parlamento-Europeo-visto-herbicida-glifosato_0_505000325.html). Continua la lectura de Glifosat i parlament europeu

Fumar durant l’embaràs afecta a l’ADN dels fills

El tabac provoca canvis d’activitat en més de 6.000 punts del genoma infantil. Entre els gens afectats  hi ha alguns que participen en el desenvolupament del sistema nerviós, en la formació dels pulmons i en diferents tipus de càncers.
Això podria explicar dos fenòmens que els estudis epidemiològics han observat en nens que van ser fumadors passius a l’úter.: són més propensos a tenir trastorns de conducta , dèficit d’atenció i hiperactivitat o baix rendiment escolar i, tenen més risc de mort sobtada en els primers mesos de vida i de patir asma en la infància. Continua la lectura de Fumar durant l’embaràs afecta a l’ADN dels fills

La llum podria millorar diagnòstics i tractaments mèdics

Una conferència sobre nanofotònica inaugura la Setmana de la Ciència. La nanoòptica es basa en la interacció de la llum amb quantitats diminutes de matèria, amb unes propietats úniques que no existeixen a escales més grans. Hi ha el projecte de crear un xip de diagnòstic precoç del càncer de mida similar a una moneda d’un euro, denominat Lab-on-a-xip, amb nanopartícules

http://www.lavanguardia.com/ciencia/ciencia-cultura/20151116/30195766102/luz-fotonica-diagnostico-tratamientos.html

El uso de la luz abre nuevas posibilidades en medicina en campos como eldiagnóstico precoz y los tratamientos menos invasivos. Romain Quidant, profesor de investigación ICREA en el Instituto de Ciencias Fotónicas(ICFO), ha impartido una conferencia sobre nanoóptica y salud en la inauguración oficial de la Semana de la Ciencia, que ha tenido lugar en el Institut d’Estudis Catalans.

Como ha explicado el investigador, la nanoóptica se basa en la interacción de la luz con cantidades diminutas de materia, con unas propiedades únicas que no existen a escalas más grandes, tal y como sucede con el oro. Su potencial abarca desde la energía a la iluminación, los teléfonos móviles, internet o la salud, ámbito en el que Quidant ha detallado los dos proyectos en los que está trabajando.

El primero es un chip de diagnóstico temprano del cáncer de tamaño similar a una moneda de un euro, denominado Lab-on-a-chip, con nanopartículas de oro que cambian si detectan determinados marcadores tumorales.

“Este diagnóstico precoz podría lograrse al detectar concentraciones bajas de proteínas –como PSA en cáncer de próstata– que se sobreexpresan en la superficie de las células cancerosas o en la sangre. El chip podría ser útil también para realizar cribados en la población de alto riesgo o en la monitorización del tratamiento”, ha detallado.

El segundo proyecto consiste en la inyección de nanopartículas en sangre que se sitúan en la superficie de las células cancerosas. A continuación, se ilumina la zona con un láser, que las marca y las destruye por hipertermia (calor), sin causar efecto sobre las zonas sanas.

“Buscamos un efecto combinado de la luz y las nanopartículas para inducir la muerte celular en un sitio determinado y de manera precoz. Ya hemos realizado pruebas in vitro y, en colaboración con Idibell, in vivo, en ratones con cáncer renal”, ha añadido el experto.

Transmitir valores

El acto ha sido presidido por Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya, que ha calificado la Semana de la Ciencia como un acontecimiento “importante por los conocimientos y valores que transmite, como la curiosidad, la tenacidad o que de los errores se aprende y se debe seguir adelante”.

Además, han participado el presidente del Institut d’Estudis Catalans Joandomènec Ros, el secretario de Universidades e Investigación de la Generalitat de Catalunya Lluís Jofre y Enric Banda, patrono de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi), institución responsable de la Semana de la Ciencia.

“Este año se celebrarán casi 300 actos en 50 localidades catalanas, gracias a la colaboración de casi 100 organismos. Nuestro objetivo es acercar la ciencia a la sociedad, algo que debe realizarse durante los 365 días del año”, ha propuesto Banda.

Els perills del lindà …

El lindà és el fàrmac ectoparasiticida ( infestació de polls) més conegut i  emprat en xampús, cremes i locions. També s’ utilitza com  insecticida en agricultura i contra paràsits, en ramaderia. El lindà (hexaclorociclohexà, HCH) és un contaminant orgànic persistent que produeix danys al sistema immunològic i reproductiu i té efectes adversos sobre el desenvolupament. L’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer (IARC, per les sigles en anglès) ha classificat el gamma-HCH com a cancerigen per als éssers humans. Continua la lectura de Els perills del lindà …

La carn processada, declarada cancerígena per l’OMS

Les carns processades, com els franfurts  o les hamburgueses, augmenten el risc de càncer. Així ho ha fet públic avui l’Organització Mundial de la Salut en una anàlisi sobre el consum de carn vermella i derivats. Encara que aquesta associació es va observar principalment en el càncer colorectal, també s’ha vist en tumors de pàncrees i pròstata.Així, els científics conclouen que cada porció de 50 grams de carn processada consumida diàriament augmenta el risc de càncer colorectal en un 18%. Els resultats es publiquen avui a The Lancet Oncology Continua la lectura de La carn processada, declarada cancerígena per l’OMS

L’acrilamida i el risc de càncer

Fòrmula química acrilamida.

Estructura de la acrilamida

És blanca, inodora i cristal·lina, soluble en aigua, etanol, èter i cloroform. Es forma en aliments durant el seu cuinat o processat a altes temperatures (especialment en els productes que contenen midó), també és un component del fum del tabac. Es polimeritza fàcilment, i la poliacrilamida té moltes aplicacions en la indústria química, per exemple com a floculant per aclarir l’aigua de beguda, en polimerització “in situ” en preses i túnels, com a aglutinant en la indústria del paper, en cosmètica, síntesi de gens en laboratori, extracció de metalls, indústria tèxtil, obtenció de colorants, etc. Continua la lectura de L’acrilamida i el risc de càncer

Els elefants ‘passen’ del càncer

El que la naturalesa soluciona per si sola, a nosaltres ens toca estudiar-ho. Els elefants poques vegades desenvolupen càncer

En tenir 100 vegades més cèl·lules que les persones, si les matemàtiques no menteixen, haurien també comptar amb 100 vegades més probabilitats de desenvolupar càncer al llarg d’una vida que dura entre 50 i 70 anys. No obstant això, no és així, tal com demostra aquest estudi. L’anàlisi d’una gran base de dades estima una taxa de mortalitat del càncer de menys de 5%, comparat amb entre el 11% i 25% de les persones.

Segons els resultats, publicats avui a la revista JAMA, els elefants tenen 38 còpies modificades addicionals (al·lels) del gen que codifica la proteïna p53 -coneguda per la seva funció com a inhibidora de tumors- en comparació amb els humans, que només en tenen dos. Per això, els paquiderms podrien tenir un mecanisme més sòlid per matar les cèl·lules danyades que estan en risc de convertir-se en canceroses. Continua la lectura de Els elefants ‘passen’ del càncer