Arxiu d'etiquetes: bomba atòmica

El dolor sobreviu a gairebé 73 anys de la bomba atòmica a Hiroshima

A l’agost de 1945 els japonesos van viure la tragèdia de dues bombes nuclears que van caure sobre els ports d’Hiroshima i Nagasaki. Més de cent mil persones van morir instantàniament en dos atacs nord-americans.

En el marc de la Segona Guerra Mundial, el president dels Estats Units, Harry S. Truman, va autoritzar un primer bombardeig sobre Hiroshima. La justificació: Japó s’havia negat a acceptar la rendició que els aliats li havien imposat per mitjà de la Declaració de Postdam, a finals de juliol de 1945.

De manera que el 6 d’agost, un avió bombarder Boeing B-29, batejat Enola Gay, va deixar caure la bomba “Little Boy”. L’artefacte va fer esclatar una càrrega de 15 mil tones de TNT, que va devastar un rang de 13 quilòmetres quadrats.

Com a mínim 70 mil persones van morir aquest mateix dia. No obstant això, per al final de 1945, la xifra de morts va augmentar a més de 100 mil per causa de l’exposició a la radiació que van patir els supervivents.

El desenvolupament de la bomba atòmica històricament se li atribueix a Albert Einstein, però hi ha una sèrie de coneixements de física i química acumulats durant dècades, en què van participar noms tan importants com els d’Antoine Henri Becquerel, qui va descobrir la radioactivitat de l’urani; a Marie Curie, que va aconseguir aïllar l’element radioactiu del radi, i a Einstein; que va descriure les propietats físiques que després es van emprar per a la creació de la bomba.

Una bomba atòmica funciona iniciant una reacció nuclear, és a dir, al nucli d’un àtom que allibera tanta energia que provoca una reacció en cadena. Els nuclis pesants es trenquen en nuclis més lleugers quan són colpejats per un neutró això genera més neutrons que bombardegen altres nuclis.

Per fabricar una bomba atòmica es fan servir dos tipus de materials: urani o plutoni que són recoberts de TNT. Quan aquesta explota, els neutrons l’urani, per exemple, surten de l’àtom i separen altres àtoms, això genera energia. Llàstima que en sentit contrari a la humanitat.

https://m.france24.com/es/20180806-historia-bomba-atomica-hiroshima-nagasaki

http://prensa-latina.cu/index.php?o=rn&id=166066&SEO=el-dolor-sobrevive-a-casi-73-anos-de-la-bomba-atomica-en-hiroshima-fotos

Por Nara María Romero*

Hiroshima, Japón (PL) Hiroko Kishira tenía seis años cuando el 6 de agosto de 1945 Hiroshima fue blanco del primer ataque en el mundo con bomba atómica y narra lo vivido con el mismo dolor de aquel día.

Continua la lectura de El dolor sobreviu a gairebé 73 anys de la bomba atòmica a Hiroshima

Palomares segueix contaminat …

El plutoni és un element químic, que en la taula periòdica té el símbol Pu i el nombre atòmic 94. És un metall de color blanc platejat, tòxic i radioactiu. En manipular-lo sense la protecció adequada pot produir mutacions cel·lulars que poden desembocar en càncer o altres malalties. El plutoni existeix de forma natural però només en petitíssimes quantitats. Gairebé sempre és creat de forma artificial mitjançant el bombardeig de 238U amb neutrons. El plutoni s’utilitza per a fabricar armes nuclears i, en forma de diòxid de plutoni

Trist aniversari, el 17 de gener de 1966 dos avions nord-americans B52 realitzaven operacions de recàrrega de combustible en ple vol i van xocar accidentalment, quatre bombes termonuclears de les Forces Armades nord-americanes van caure al sud d’Espanya, a Palomares. Les bombes, 75 vegades més destructives que les de Hiroshima no van provocar una explosió nuclear, ja que una d’elles no va explotar i es va recuperar, una altra que va caure al mar va provocar una operació massiva de recerca i les altres dues es van trencar i van contaminar la zona. Després de 50 anys, el plutoni, que és actiu en milers d’anys, segueix contaminant 40 hectàrees a Almeria sense que s’hagi aconseguit un compromís definitiu amb un pla de acció. Continua la lectura de Palomares segueix contaminat …

Per què la bomba d’hidrogen és molt més perillosa que l’atòmica?

La diferència tècnica bàsica és que en el procés de fissió de les anomenades bombes atòmiques, com les d’Hiroshima i Nagasaki, els nuclis dels àtoms de substàncies com l’urani 235 o el plutoni 239 es divideixen en àtoms més petits per alliberar energia. En canvi la fusió, el procés clau darrere les bombes d’hidrogen, és un procés invers: els nuclis dels àtoms d’uns components de l’hidrogen -deuteri i triti- s’uneixen per formar nuclis més grans. I aquest procés pot realitzar-se infinites vegades, de manera que teòricament no hi ha límits en la potència que es pot assolir.

“L’energia nuclear alliberada en la fusió té el mateix origen que l’energia que sosté la vida a la Terra: l’energia del sol”, recorda Grosse Pederkamp. Només que en el cas de les bombes d’hidrogen seu objectiu no és fer possible la vida, sinó la destrucció Continua la lectura de Per què la bomba d’hidrogen és molt més perillosa que l’atòmica?